<p dir="ltr">Characterizing unknown space objects is an important component of robust space situational awareness. Estimating the shape of an object allows analysts to perform more accurate orbit propagation, probability of collision, and inference analysis about the object’s origin. Due to the sheer distance from the camera combined with diffraction and atmospheric ef- fects, most resident space objects of interest are unresolved when observed from the ground with electro-optical sensors. State of the art techniques for object characterization often rely on light curves — the time history of the object’s observed brightness. The brightness of the object is a function of the object’s shape, material properties, attitude profile, as well as the observation geometry. The process of measuring real light curves is complex, involv- ing the physics of the object, the sensor, and the background environment. The process of recovering shape information from brightness measurements is known as the light curve shape inversion problem. This problem is ill-posed without further assumptions: modern direct shape inversion methods require that the attitude profile and material properties of the object is known, or at least can be hypothesized. This work describes improvements to light curve simulation that faithfully model the environmental and sensor effects present in true light curves, yielding synthetic measurements with more accurate noise characteris- tics. Having access to more accurate light curves is important for developing and validating light curve inversion methods. This work also presents new methods for direct shape inver- sion for convex and nonconvex objects with realistic measurement noise. In particular, this work finds that improvements to the convex shape inversion process produce more accurate, sparser geometry in less time. The proposed nonconvex shape inversion method is effective at resolving singular large concave feature.</p>

<p dir="ltr">With the increase in planned space missions in cislunar space, it is necessary to study the ability of observers to observe and track objects in this regime. This thesis focuses on creating a sensor tasking algorithm for constellations of optical observers to efficiently observe cislunar objects. The circular restricted three body problem is used for the dynamics of the objects while the bi-circular restricted four body problem is used to approximate the position of the sun.</p><p dir="ltr">A new way of discretizing the field of regard is proposed that respects the observers field of view on the unit sphere. A method for providing feedback to the observer in a delayed feedback environment is applied to mean state, single Gaussian, and particle representations of uncertainty. The method of determining a scaling coefficient for Sanson’s probability of detection is recorded. Sanson’s probability of detection is studied for determining the correct effective aperture dimensions of an optical observer. An approximation is presented for expediting calculations of Sanson’s probability of detection. An uncertainty propagation analysis shows there is an efficient number of particles to use for particle uncertainty far below the required number for a full Monte Carlo particle uncertainty representation. </p><p dir="ltr">Mean state, single Gaussian and particle methods of uncertainty characterization are compared in a cislunar simulation showing the benefits of the particles solution over other forms of uncertainty characterization. Particles are not only an effective uncertainty representation in a delayed feedback environment, they are computationally feasible for the sensor tasking problem. The performance of the particle algorithm for a constellation of observers is evaluated in a simulated small satellite breakup in a Lyapunov orbit and a simulated breakup of the proposed Lunar Gateway. The performance of observers in direct retrograde, low lunar, geosynchronous, and northern Halo orbits are evaluated in the breakup simulations. Results from these simulations show that observers in low lunar and Halo orbits can be valuable observation standpoints in breakups around the near-Moon region of cislunar space.</p>

No description available.

Bakgrund Åldrande medför en ökad risk för att drabbas av dysfagi, och studier som har undersökt prevalensen på svenska vård- och omsorgsboenden har visat en hög dysfagiförekomst även om variationen mellan studierna varit stor. Det har påvisats att omvårdnadspersonalen inte alltid har tillräckligt med kunskap och att äldre med dysfagi utsätts för risker att drabbas av sekundära komplikationer. Syfte  Syftet med föreliggande studie var att kartlägga prevalensen av orofaryngeal dysfagi, samt undersöka om skillnader förekommer avseende kön, ålder och förmåga att ge eget samtycke. Studien syftade även till att undersöka om sväljsvårigheter har uppmärksammats av personalen. Metod Sväljförmågan hos 55 kunder från ett vård- och omsorgsboende undersöktes med hjälp av den svenska översättningen av The Standardized Swallowing Assessment (SSA-S). 19 deltagare ur personalen svarade på en enkät om de deltagande kundernas sväljförmåga. Kompletterande information om måltidsanpassningar inhämtades från personal och listor i köken. Resultat Tecken på sväljsvårigheter uppvisades hos 27 % av kunderna. De som inte kunde ge egna samtycken hade en högre förekomst av sväljsvårigheter. Det förekom ingen prevalensskillnad beroende på kön och ålder. Personalenkäten visade att 27 % av de deltagande kunderna ansågs ha ät- och sväljsvårigheter, men att 53 % av kunderna med sväljsvårigheter enligt SSA-S inte skattades ha svårigheter enligt personalen. Slutsatser Studien visade en indikation på att mer än var fjärde kund på det studerade vård- och omsorgsboendet har nedsatt sväljförmåga och att sväljsvårigheter var vanligare hos dem som behövde samtycke från anhörig eller god man. Personalen förefaller inte alltid uppmärksamma dessa svårigheter.

In this work the involved mechanisms between Ro/SSA complex, composed also by the tripartite motif 21 (TRIM21alpha) and trove domain 2 (TROVE2) proteins, with respect to systemic lupus erythematosus (SLE) autoantibodies is studied. The work is divided in three chapters: I- In vitro and in silico analysis of the molecular recognition between lupus autoantibodies and TRIM21alpha Fc Receptor ; II- In vitro evidence of bipolar-bridged immune TROVE2 complexes in the pathogenesis of systemic lupus erythematosus and III- Label-free piezoelectric biosensor for prognosis and diagnosis of Systemic Lupus Erythematosus. Samples of lupic patients and health subjects were kindly provided by La Fe hospital, accordingly the required protocols. After its extraction and purification, the immunoglobulin samples were obtained to study in vitro protein interactions and the involved mechanism by using a quartz crystal microbalance with dissipation factor attributions, and dual polarization interferometry. Techniques such, polarization modulation infrared interferometry, x-ray photoelectron interferometry and contact angle measurement were used in order to characterize surfaces. Pre-steady-state analysis revealed an antibody bipolar bridging involved in both TRIM21alpha and TROVE2 proteins. Identification of the main immunodominant human linear epitope for TRIM21alpha was finely mapped using a series of overlapping synthetic polypeptides with a size of 21 amino acids. The epitopes recognised by autoantibodies for this protein spanned the linear sequence from the aminoacid 151 to 183, and a conformational epitope for SLE patients and healthy subjects, respectively. Autoantibodies from lupic patients targeted protein epitopes, allowing health subjects to be discriminated. Major Histocompatibility Complex Class-II binding peptide prediction results corroborated the sequence as the immunodominant linear epitope, mostly coded as the HLA DRB1*1304 allele for SLE patients, and HLA DRB1*0806 for controls. The subdominant epitope corresponded to the PRY-SPRY domain, recently known as mammalian Fc receptor. Finally, the TRIM21alpha protein structure was modeled by a new homology modeling, never before presented. From the TROVE2 protein, the major linear epitope recognized by autoantibodies correspond to the sequence from the aminoacid 160 to 210 for healthy subjects. However, the major epitope in SLE serum is undiscovered. We suggest that the difference between epitopes could correspond to a majority necrosis-induced specificity in SLE patients, and an apoptotic via in healthy subjects. TROVE2 showed the ability to bind to Fcs, depending on alkaline earth cations in solution. The results suggest that the TROVE2-TRIM21alpha binding is a calcium-dependent protein interaction linked through the MIDAS-like motif in the vWFA-like domain. Finally, a pratical consequence of all study was the development of label-free biosensing method, based in microbalance technology, for in vitro diagnostics of systemic lupus erythematosus patients, allowing the premature sensing of autoantibodies against TRIM21alpha and TROVE2 protein, in advance of the clinical illness symptoms appear. / En este trabajo se ha estudiado el mecanismo involucrado entre el complejo Ro/SSA, compuesto también por las proteínas tripartite motif 21 alpha(TRIM21alpha;) y trove domain 2 (TROVE2) con respecto a autoanticuerpos de pacientes que tienen lupus eritematoso sistémico, en comparación con autoanticuerpos de personas sanas. El estudio comprende tres capítulos: I- Análisis in vitro e in silico del reconocimiento molecular entre autoanticuerpos de lupus y receptor TRIM21alpha; Fc; II- Evidencias in vitro de complejos inmunes TROVE2 bipolares con puentes en la patogénesis del lupus eritematoso sistémico y III- Biosensor piezoeléctrico libre de marcaje para el pronóstico y el diagnóstico del lupus eritematoso sistémico. Las muestras de pacientes lúpicos y personas sanas fueron proporcionadas por el hospital La Fe de acuerdo con los protocolos establecidos. Tras una etapa de extracción y purificación de las inmunoglobulinas fueron estudiadas la interacción de proteínas in vitro utilizando una microbalanza de cristal de cuarzo con atribución de factor de disipación e interferometria de polarización dual. Técnicas de caracterización como espectroscopía infrarroja de reflexión-absorción por modulación de la polarización, espectroscopía fotoelectrónica de rayos-x y análisis de ángulo de contacto fueron utilizadas con la finalidad de caracterizar superficies. El análisis del estado pre estacionario ha revelado un mecanismo de puente bipolar para las dos proteínas, TRIM21alpha; y TROVE2. Tras su identificación, el epítopo linear inmunodominante fue mapeado para TRIM21alpha;, utilizando una serie de polipéptidos sintéticos superpuestos de 21 aminoácidos. Los epitopos reconocidos por autoanticuerpos para esta proteína abarca la secuencia lineal a partir del aminoácido 151 hasta el 183 para epitopos de pacientes lúpicos y sujetos sanos, respectivamente. Autoanticuerpos de pacientes lúpicos reconocieron epítopos de proteínas, permitiendo la discriminación de pacientes sanos. Los resultados de la unión del Complejo Mayor de Histocompatibilidad clase II con el péptido de unión corroboraron la secuencia cómo el epítopo lineal inmunodominante, codificado como el alelo HLA DRB1 * 1304 para pacientes con LES y HLA DRB1 * 0806 para los controles. El epitopo subdominante corresponde al dominio PRY-SPRY, recientemente conocido receptor Fc de mamífero. Finalmente, la estructura de la proteína TRIM21alpha; fue determinada utilizando un nuevo modelo de homología no presentado antes. De la proteína TROVE2, el epitopo lineal immunodominante reconocido por los autoanticuerpos corresponde a la secuencia que pudiera corresponder del aminoácido 160 hasta 210 para sujetos sanos. Sin embargo, el epitopo mayoritario en sueros lúpicos no fue determinado. Se sugiere que la diferencia entre los epitopos se corresponde mayoritariamente a una necrosis-inducida en pacientes lúpicos, y a una vía apoptótica en pacientes sanos. TROVE2 presentó la habilidad de unirse a Fcs dependiendo de los cationes alcalinos presentes en la disolución. Los resultados sugieren que la unión TROVE2-TRIM21alpha; es dependiente de la interacción con calcio vinculada a través del motivo MIDAS en el dominio vWFA. Finalmente, una consecuencia práctica de todo el estudio fue el desarrollo de un biosensor libre de marcaje para diagnóstico in vitro de lupus eritematoso sistémico, permitiendo la detección prematura de autoanticuerpos anti TRIM21alpha; y anti TROVE2, varios años antes de la aparición de los síntomas clínicos de la enfermedad. / En aquest treball s'ha estudiat el mecanisme involucrat en el complex Ro/SSA, compost per les proteïnes tripartite motif 21 (TRIM21alpha;) i trove domain 2 (TROVE2) respecte a autoanticossos de pacients que tenen lupus eritematós sistèmic, en comparació amb autoanticossos de persones sanes. L'estudi es divideix en tres capítols: : I- Anàlisi in vitro i in silico del reconeixement molecular entre autoanticossos de lupus i receptor TRIM21alpha; Fc; II- Evidències in vitro de complexos immunes TROVE2 bipolars amb ponts en la patogènesi del lupus eritematós sistèmic i III-Biosensor piezoelèctric lliure de marcatge per al pronòstic i el diagnòstic del lupus eritematós sistèmic. Les mostres de pacients lúpics y persones sanes van ser amablement proporcionades per l'hospital La Fe d'acord amb els protocols establerts. Després d'una etapa de purificació adequada, el pool de mostres de immunoglobulines va ser estudiat les interaccions in vitro de les proteïnes utilitzant una microbalança de cristall de quars amb atribució de factor de dissipació i interferometria de polarització dual. Tècniques de caracterització, como ara espectroscòpia de infraroja de reflexió-absorció per modulació de la polarització, espectroscòpia fotoelèctrica de rajos X i anàlisi d'angle de contacte van ser emprades amb per tal de caracteritzar les superfícies. L¿anàlisi de l`estat preestacionari ha revelat un mecanisme de pont bipolar que involucra les dos proteïnes, TRIM21alpha; i TROVE2. Una vegada identificat, va ser mapat l'epítop immunodominant lineal per a TRIM21alpha; emprant una sèrie de polipèptids sintètics superposats de 21 aminoàcids. Els epítops reconeguts per autoanticossos per a aquesta proteïna engloben la seqüència lineal a partir de l'aminoàcid 151 fins al 183 per a epítops de pacients lúpics y subjectes sans, respectivament. Autoanticossos de pacients lúpicos van reconèixer epítops de proteïnes, fet que va permetre la discriminació de pacients sans. Els resultats de la unió del Complexe Major de Histocompatibilitat classe II amb el pèptid de unió van corroborar la seqüència com l'epítop lineal immunodominant, codificat com l'al·lel HLA DRB1 * 1304 per a pacients amb LES i HLA DRB1 * 0806 per als controls. L'epítop subdominant correspon al domini PRY-SPRY, recentment conegut receptor Fc de mamífer. Finalment, l'estructura de la proteïna TRIM21alpha; va ser determinada utilitzant un nou model d'homologia no presentat abans. De la proteïna TROVE2, l'epítop lineal immunodominant reconegut pels autoanticossos correspon a la seqüència que pogués correspondre l'aminoàcid 160 fins al 210 per a subjectes sans. No obstant això, l'epítop majoritari en sèrums lúpics no va ser determinat. Es suggereix que la diferència entre els epítops es correspon majoritàriament a una necrosis induïda en pacients lúpics i a una via apoptòtica en pacients sans. TROVE2 va mostrar l'habilitat de unir-se a Fcs en funció dels cations alcalins presents en la dissolució. Els resultats suggereixen que la unió TROVE2-TRIM21alpha; depèn de la interacció amb calci vinculada a través del motiu MIDAS en el domini vWFA. Finalment, la conseqüència pràctica de tot l'estudi va ser el desenvolupament d'un biosensor sense marcatge per al diagnòstic in vitro de lupus eritematós sistèmic, el qual permet la detecció prematura d'autoanticossos cap a les proteïnes TRIM21alpha; i TROVE2 anys abans de l'aparició dels símptomes clínics de la malaltia. / Do Nascimento, NM. (2017). The Ro/SSA Complex in Systemic Lupus Erythematosus Patients [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/80534

An accelerated pace of discovery in biological sciences is made possible by a new generation of computational biology and bioinformatics tools. In this dissertation we develop novel computational, analytical, and high performance simulation techniques for biological problems, with applications to the yeast cell division cycle, and to the RNA-Sequencing of the yellow fever mosquito. Cell cycle system evolves stochastic effects when there are a small number of molecules react each other. Consequently, the stochastic effects of the cell cycle are important, and the evolution of cells is best described statistically. Stochastic simulation algorithm (SSA), the standard stochastic method for chemical kinetics, is often slow because it accounts for every individual reaction event. This work develops a stochastic version of a deterministic cell cycle model, in order to capture the stochastic aspects of the evolution of the budding yeast wild-type and mutant strain cells. In order to efficiently run large ensembles to compute statistics of cell evolution, the dissertation investigates parallel simulation strategies, and presents a new probabilistic framework to analyze the performance of dynamic load balancing algorithms. This work also proposes new accelerated stochastic simulation algorithms based on a fully implicit approach and on stochastic Taylor expansions. Next Generation RNA-Sequencing, a high-throughput technology to sequence cDNA in order to get information about a sample's RNA content, is becoming an efficient genomic approach to uncover new genes and to study gene expression and alternative splicing. This dissertation develops efficient algorithms and strategies to find new genes in Aedes aegypti, which is the most important vector of dengue fever and yellow fever. We report the discovery of a large number of new gene transcripts, and the identification and characterization of genes that showed male-biased expression profiles. This basic information may open important avenues to control mosquito borne infectious diseases. / Ph. D.

Forskning visar att andraspråkselever har ökat i klassrummen den senaste tiden. Detta sätter press pålärarna, då de måste ge alla elever lika möjligheter till en bra utbildning.Det här är en kvalitativ studie med fokus på att undersöka hur lärare undervisar inom ämnet svenska i enflerspråkig klass. Vi intervjuade samt observerade fyra lärare från två olika skolor. Vi samtalade även medtvå specialpedagoger från samma skolor.Resultaten visade att de vanligaste undervisningsmetoderna var bildstöd och kroppsspråk. Dessa metoderanvändes av alla lärarna i vår studie för att inkludera andraspråkseleverna sociokulturellt samtkunskapsmässigt. Vår studie visade även att lärarna försöker inkludera andraspråkelever i undervisningen,men att det kan uppstå språkliga svårigheter.Slutligen föreslås olika typer av material samt annat stöd som kan gynnas både för lärarna ochandraspråkelever.

La prolongation de l’intervalle électrocardiographique QT est un facteur de risque d’arythmie ventriculaire et de mort subite. Cette anomalie, retrouvée chez certains patients atteints de lupus érythémateux disséminé, pourrait contribuer à la mortalité cardiovasculaire élevée dans cette population. L’anti-Ro/SSA, un auto-anticorps retrouvé chez environ 30% des patients atteints de lupus, est associé à la présence de blocs cardiaques chez le nouveau-né et pourrait aussi augmenter le risque de prolongation pathologique de l’intervalle QT chez l’adulte. Le présent mémoire est constitué de cinq chapitres traitant de l’association potentielle entre l’anticorps anti-Ro/SSA et la prolongation de l’intervalle QT. Le premier chapitre constitue une introduction permettant de mettre en contexte les éléments essentiels à la compréhension du projet d’étude. Le deuxième chapitre constitue une revue de l’état des connaissances actuelles sur le lien potentiel entre anti-Ro/SSA et intervalle QT. Le troisième chapitre présente le projet d’étude par l’intermédiaire d’un article publié dans Arthritis Care and Research. Dans cette étude, les patients de la cohorte de lupiques du Centre Universitaire de santé McGill ont subi des électrocardiogrammes dans l’objectif d’estimer l’association entre l’anti-Ro/SSA et les anomalies électrocardiographiques, en tenant compte d’autres facteurs démographiques et cliniques. L’association entre la prolongation de l’intervalle QT et la présence de l’anti-Ro/SSA a été démontrée (rapports de cotes ajustés de 5.1 à 12.6) et les patients porteurs de l’anti-Ro/SSA pourraient donc bénéficier de dépistage électrocardiographique systématique. Les points faibles et forts de cet article sont discutés dans le quatrième chapitre et des perspectives de recherches futures sont finalement abordées. / QT interval prolongation on the electrocardiogram is a risk factor for ventricular arrhythmias and sudden cardiac death. This abnormality is found in patients with systemic lupus erythematosus and could contribute to the high cardiovascular mortality rate in this population. Anti-Ro/SSA is an auto-antibody presents in about 30% of lupus patients and is associated with congenital cardiac block. This auto-antibody could also increase the risk of pathologic prolongation of the QT interval in adults. This master’s thesis is comprised of five chapters discussing the potential association between anti-Ro/SSA antibody and QT interval prolongation. The first chapter is an introduction to the essential elements for the understanding of the study project. The second chapter is a literature review of the potential link between anti-Ro/SSA and QT interval prolongation. The third chapter presents the study project through an article published in Arthritis Care and Research. In this study, patients from the McGill lupus cohort were invited to undergo electrocardiograms in order to estimate the association between anti-Ro/SSA antibody and electrocardiographic abnormalities, while taking into account the other potentially associated demographic and clinical factors. This study shows an association between anti-Ro/SSA and prolonged QT interval (Odds ratios: 5.1 to 12.6) and patients positive for anti-Ro/SSA may thus benefit from electrocardiographic testing. Strengths and weaknesses of this article are discussed in the fourth chapter and future research areas are finally explored.

La prolongation de l’intervalle électrocardiographique QT est un facteur de risque d’arythmie ventriculaire et de mort subite. Cette anomalie, retrouvée chez certains patients atteints de lupus érythémateux disséminé, pourrait contribuer à la mortalité cardiovasculaire élevée dans cette population. L’anti-Ro/SSA, un auto-anticorps retrouvé chez environ 30% des patients atteints de lupus, est associé à la présence de blocs cardiaques chez le nouveau-né et pourrait aussi augmenter le risque de prolongation pathologique de l’intervalle QT chez l’adulte. Le présent mémoire est constitué de cinq chapitres traitant de l’association potentielle entre l’anticorps anti-Ro/SSA et la prolongation de l’intervalle QT. Le premier chapitre constitue une introduction permettant de mettre en contexte les éléments essentiels à la compréhension du projet d’étude. Le deuxième chapitre constitue une revue de l’état des connaissances actuelles sur le lien potentiel entre anti-Ro/SSA et intervalle QT. Le troisième chapitre présente le projet d’étude par l’intermédiaire d’un article publié dans Arthritis Care and Research. Dans cette étude, les patients de la cohorte de lupiques du Centre Universitaire de santé McGill ont subi des électrocardiogrammes dans l’objectif d’estimer l’association entre l’anti-Ro/SSA et les anomalies électrocardiographiques, en tenant compte d’autres facteurs démographiques et cliniques. L’association entre la prolongation de l’intervalle QT et la présence de l’anti-Ro/SSA a été démontrée (rapports de cotes ajustés de 5.1 à 12.6) et les patients porteurs de l’anti-Ro/SSA pourraient donc bénéficier de dépistage électrocardiographique systématique. Les points faibles et forts de cet article sont discutés dans le quatrième chapitre et des perspectives de recherches futures sont finalement abordées. / QT interval prolongation on the electrocardiogram is a risk factor for ventricular arrhythmias and sudden cardiac death. This abnormality is found in patients with systemic lupus erythematosus and could contribute to the high cardiovascular mortality rate in this population. Anti-Ro/SSA is an auto-antibody presents in about 30% of lupus patients and is associated with congenital cardiac block. This auto-antibody could also increase the risk of pathologic prolongation of the QT interval in adults. This master’s thesis is comprised of five chapters discussing the potential association between anti-Ro/SSA antibody and QT interval prolongation. The first chapter is an introduction to the essential elements for the understanding of the study project. The second chapter is a literature review of the potential link between anti-Ro/SSA and QT interval prolongation. The third chapter presents the study project through an article published in Arthritis Care and Research. In this study, patients from the McGill lupus cohort were invited to undergo electrocardiograms in order to estimate the association between anti-Ro/SSA antibody and electrocardiographic abnormalities, while taking into account the other potentially associated demographic and clinical factors. This study shows an association between anti-Ro/SSA and prolonged QT interval (Odds ratios: 5.1 to 12.6) and patients positive for anti-Ro/SSA may thus benefit from electrocardiographic testing. Strengths and weaknesses of this article are discussed in the fourth chapter and future research areas are finally explored.

Certains environnements ont besoin de plusieurs compilateurs, par exemple un pour le système d'exploitation, supportant la norme C/C++ complète, et l'autre pour les applications, qui supporte éventuellement un sous-ensemble de la norme, mais capable de fournir plus de performance. Le maintien de plusieurs compilateurs pour une plateforme cible représente un effort considérable. Il est donc plus facile d'implémenter et de maintenir un seul outil responsable des optimisations particulières au processeur ciblé. Il nous faut alors un moyen de relier ces compilateurs à l'optimiseur, de préférence, en gardant au passage certaines structures de données internes aux compilateurs qui, soit prendraient du temps, soit seraient impossible à reconstruire à partir du code assembleur par exemple. Dans cette thèse, nous introduisons Tirex, une représentation textuelle intermédiaire pour échanger des informations de bas niveau, déjà dépendantes de la cible, entre les compilateurs, les optimiseurs et les autres outils de la chaîne de compilation. Notre représentation contient un flot d'instructions du processeur cible, mais garde également la structure explicite du programme et supporte la forme SSA (Static Single Assignment). Elle est facilement extensible et très flexible, ce qui permet de transmettre toute donnée jugée importante à l'optimiseur. Nous construisons Tirex par extension de MinIR, une représentation intermédiaire elle-même basée sur un encodage YAML des structures du compilateur. Nos extensions de Tirex comprennent: l'abaissement de la représentation au niveau du processeur cible, la conservation du flot de données du programme, ainsi que l'ajout d'informations sur les structures de boucles et les dépendances de données. Nous montrons que Tirex est polyvalent et peut être utilisé dans une variété d'applications différentes, comme par exemple un environnement d'exécution virtuel (VEE),et fournit une base forte pour un environnement d'analyse du programme. Dans le cadre d'un VEE, nous présentons un interprèteur de la forme SSA et un compilateur just-in-time (JIT). Nous montrons comment l'interprétation d'une représentation au niveau du processeur cible élimine la plupart des problèmes liés à l'exécution en mode mixte. Nous explorons également les questions liées à l'interprétation efficace d'une représentation de programme sous la forme SSA.