In this text, the relation of critical theory and religion is analysed, comparing Jürgen Habermas's late philosophy with the philosophy of his predecessor Theodor W. Adorno. The question I ask is: What changes has the relation of critical theory and religion undergone in the transition from Adorno's thinking to that of his successor? As I try to answer this question, I develop a specific understanding of Adorno's philosophy as a "contemplative eschatology", and perform an in-depth study of how, why, and with what consequences it has changed to a frame oriented towards reaching understanding. In so doing, I point out the ambivalence which the turn towards understanding breeds, and suggest the religious motives discovered in Adorno's work deserve further attention.

No description available.

Der Beitrag behandelt ein Thema zur Geschichte der Musikdidaktik. Anhand der Originalquellen wird untersucht, ob und inwieweit Einflüsse Theodor W. Adornos in der didaktischen Konzeption Michael Alts nachzuweisen sind. Im ersten Teil des Beitrags werden die wichtigsten Aussagen und Gedanken der spezifisch musikpädagogischen Beiträge Adornos zusammenfassend wiedergegeben; im zweiten Teil werden alle wesentlichen Schriften Michael Alts zu musikdidaktischen Fragestellungen seit Veröffentlichung der Thesen gegen die musikpädagogische Musik Adornos (1954) ausgewertet. Die unterschiedlichen musikpädagogischen Zielvorstellungen Adornos und Alts werden herausgearbeitet: Michael Alt geht von den Möglichkeiten und Erfahrungen der schulischen Praxis aus; ihm geht es um den „Auf- und Ausbau einer geordneten, geschichtlich fundierten musikalischen Vorstellungswelt“ und um Orientierung im Pluralismus der Musikstile und Musikanschauungen. Sein Verhältnis zur Musischen Bildung bleibt dabei ambivalent. Ziel der Musikpädagogik nach Adorno ist die Ermöglichung der Erfahrung gesellschaftlicher Negativität anhand authentischer Kunstwerke und letztlich die Ermöglichung der Erfahrung des Wahrheitsgehaltes authentischer Musik, welche zur Herstellung des richtigen Bewusstseins führt. Der Beitrag zeigt, dass ein weitreichender, nachhaltiger Einfluss Adornos im musikpädagogischen Denken Michael Alts nicht belegt werden kann. / The article focuses on a historical subject of music education. It deals with the question, how far the writings and convictions of Theodor W. Adorno relating to music education influenced the didactics of Michael Alt. In this context the article discusses both authors’ different ideas of music education and teaching methodology.

[EN] This thesis looks into the concept of regression as described by philosopher Theodor W. Adorno in his text On the Fetish-Character of Music and the Regression of Listening, and tries to find out whether this regression is present in the listening that takes place in the present moment. Adorno believed that music, as a work of art, can make people and society progress, through advancing thinking. But with mass communication media, it becomes objectified, turning into a commodity, and responding to the conditions of its merchandising. In this new situation, of a commercial order, the listener becomes trained to responde positively to the different versions of what is in essence the same product, and taste becomes modifies through repetition. Therefore, Adorno holds that, as the complexity of what is listened reduces itself, listening loses its reflective character, so listeners thus simplify their criteria and the level of their demands. With the main objective of proving the validity and the applicability of Adorno's ideas about music fetish-character and the regression of listening to the current situation, this research intends, in the first place, to delve into the meaning of Adorno's text; and secondly, to determine how certain aspects of this text can be articulated in order to examine present listening, in two different contexts: popular music consumption; and certain practices in the field of sound art. In order to achieve this, some of Adorno's texts have been revisited, as well as other research carried out after him. Moreover, later research and works have been explored, from fields such as the philosophy, the sociology and the aesthetics, and how they have developed these aspects, in order to complement Adorno's analysis with other more recent perspectives about music on mass media and its social consequences. Lastly, the elements of this analysis have been applied to a series of works and media, in which the regressive aspects of listening can be found (such as the reproduction of global hits in online music services), in contrast with another selection of works and situations created by artists, in which this regressive situation becomes transformed. As a result, a persistence of the regressive listening described by Adorno has been observed, and even an intensification of the standardization processes, created by the use of commercial online services. However, the web space offers the opportunity as well for sound artists to generate conditions, in which another listening experience is also possible. In some cases, Internet has been the mere medium; in others, the way to spread knowledge about the works. In a number of cases, it becomes the common space, which serves as a context for a kind of public art that requires user's participation, creating a new sense of collectivity. As such, it offers the oportunity to create interrelations, in which citizens can participate in a self-aware social reflection. / [ES] Esta tesis indaga en el concepto de regresión que describió el filósofo Theodor W. Adorno en su texto Sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha y trata de averiguar si esta regresión se presenta en la escucha que tiene lugar en el momento presente. Adorno defendió que la música, en tanto que obra de arte, puede hacer progresar a las personas y a la sociedad mediante un avance del pensamiento. Pero con los medios de comunicación de masas, se objetifica, se convierte en mercancía y responde a las condiciones de su comercialización. En esta nueva situación, de orden comercial, se adiestra al oyente a responder positivamente a las diferentes versiones de lo que es en esencia el mismo producto, y se modifica el gusto a través de la repetición. Por esta razón, Adorno sostiene que conforme se reduce la complejidad de lo que se escucha, y el oyente simplifica su criterio y su nivel de exigencia. Con el objetivo principal de comprobar la vigencia y la aplicabilidad de las ideas de Adorno sobre el carácter fetichista de la música y la regresión de la escucha a la situación actual, esta investigación se propone, en primer lugar, profundizar en el significado del texto de Adorno, y en segundo lugar, determinar cómo ciertos aspectos de este texto pueden articularse para examinar la escucha actual, en dos contextos diferentes: el consumo de música popular; y en ciertas prácticas de arte sonoro. Para ello, se ha realizado una relectura de los textos de Adorno, así como de otras investigaciones realizadas posteriormente en torno a sus estudios. Además, se ha explorado cómo reflexiones e investigaciones posteriores, procedentes de los campos de la filosofía, la sociología y la estética, han desarrollado estos aspectos, para complementar el análisis del texto de Adorno con perspectivas más recientes sobre la música en los medios de comunicación y sus consecuencias sociales. Por último, se han aplicado los elementos de este análisis a una serie de obras y soportes en que se pueden hallar aspectos regresivos de la escucha (como la reproducción de éxitos globales en servicios de escucha en línea), en contraste con otra selección de obras y situaciones creadas por artistas en que se transforma la situación de escucha regresiva. Como resultado, se ha observado una persistencia de la situación regresiva descrita por Adorno e incluso una intensificación de la homogeneización del pensamiento creada por el uso de los canales comerciales mayoritarios que existen en línea. Sin embargo, el espacio web también ofrece la oportunidad para que artistas sonoros generen condiciones en que una escucha diferente también es posible. En algunos casos, Internet ha servido como el soporte, en otros, la manera de extender el conocimiento sobre la obra. En numerosos casos supone el espacio común que sirve de contexto para un tipo de arte público que requiere la participación del usuario, creando una nueva colectividad. Como tal, ofrece la oportunidad de crear interrelaciones en que los ciudadanos pueden participar en una reflexión social autoconsciente. / [CA] Aquesta tesi indaga en el concepte de regressió que va descriure el filòsof Theodor W. Adorno al seu text Sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta i cerca d'esbrinar si aquesta regressió que es presenta en l'escolta té lloc al moment present. Adorno pensava que la música, en tant que obra d'art, pot fer progressar a les persones i la societat. Però amb els mitjans de comunicació de masses, s'objectifica i es converteix en mercancia, i respon a les condicions de la seua comercialització. En aquesta nova situació, de ordre comercial, s'ensenya al oient a respondre positivament a les diferents versions d'allò que es en esència el mateix producte, i es modifica el gust a través de la repetició. Per aquesta raó, Adorno sosté que a mesura que es reduix la complexitat d'allò que s'escolta, l'escolta perd el seu caràcter reflexiu, i per això es simplifica el criteri de l'oient i el seu nivell d'exigència. Amb l'objectiu principal de comprovar la vigència i l'aplicabilitat de les idees d'Adorno sobre el caràcter fetitxista de la música i la regressió de l'escolta a la situació actual, aquesta investigació es proposa, en primer lloc, profunditzar en el significat del text d'Adorno, i en segón lloc, determinar com certs aspectes d'aquest text poden articular-se per a examinar l'escolta actual, en dos contextos diferents: el consum de música popular; i en certes pràctiques de l'art sonor. Per a aconseguir això, s'ha realitzat una relectura dels textos d'Adorno, així com d'altres investigacions realitzades posteriorment. A més a més, s'ha explorat com reflexions e investigacions posteriors, procedents dels camps de la filosofia, la sociologia i l'estètica, han desenvolupat aquestos aspectes, per a complementar l'anàlisis del text d'Adorno amb perspectivies més recents sobre la música als mitjans de comunicació i les seues consequències socials. Per últim, s'han aplicat els elements d'aquest anàlisi a una sèrie d'obres i suports en què es poden trobar aspectes regressius de l'escolta (com ara la reproducció d'èxits globals als serveis d'escolta en línia), en contrast amb una altra selecció d'obres i situacions creades per artistes en què es transforma la situació de l'escolta regresiva. Com a resultat, s'ha observat una persistència de la situació regressiva descrita per Adorno i fins i tot una intensificació de l'homogeneització del pensament, creada per l'ús dels canals comercials majoritaris que existeixen en línia. Tanmateix, l'espai web també ofereix l'oportunitat per a que artistes sonors generen condicions en què una escolta diferent també és possible. En alguns casos, Internet ha servit com a suport, en altres, com una forma d'estendre el coneixement sobre l'obra. En nombrosos casos, supón l'espai comú que serveix com a context per a un tipus d'art públic que requereix la participació de l'usuari, creant una nova colectivitiat. Com a tal, ofereix l'oportunitat de crear interrelacions en què els ciutadans poden participar en una reflexió social autoconscient. / Soria Martínez, V. (2015). La experiencia de la regresión de la escucha planteada por Theodor W. Adorno en la producción musical y el arte sonoro de 1990 a 2013 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58771 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales

The focus of this essay lies on examining the modernistic aesthetics of prose in Thorsten Jonsson’s novel Konvoj (1947). When Walter Benjamin wrote ”The Work of Art in the Age of Mechanical Reproduction” he proved that new technological inventions affected the reception of art. By studying Konvoj in light of Benjamin’s theory, this study indicates that the technology of modernity affects the narrative and the use of metaphors in the novel. In addition I want to investigate how Konvoj can be studied through the theories of Marshall Berman, Theodor W. Adorno and Anthony Giddens, and this by envisioning the modernistic prose as a response to the 19th century modernity. This study illustrates that the style and the narrative aspects of the novel can be understood through modernity, and that the plot (and the characters) are all affected by it. The protagonist of the novel, Antoni Borowski, becomes an object when he is caught in a situation he can’t control, but also a subject when caught in situations he is capable of taking control of. The analysis shows that Konvoj is not only an innovative and an experimental novel in terms of its narrative, but also a novel in which the distinction between nature and culture affects the protagonist Borowski with confusion and alienation.

Ce travail vise à scruter quatre lectures de Kafka dans la philosophie allemande. Pourquoi ces philosophes ont-ils rencontré et interprété Kafka ? La première hypothèse est d’ordre biographique : leurs découvertes de Kafka sont marquées par le sentiment d’une proximité personnelle à l’égard ce qu’il donne à lire. Kafka est l’écrivain d’un certain moment, où le rapport à la langue ne va pas de soi, où l’expérience de l’exil prédomine, et où les mutations historiques rendent les contours de la subjectivité flous. La seconde hypothèse est philosophique : leurs lectures se fondent sur la nécessité de philosopher autrement, afin d’intégrer ces mutations. On ne peut plus penser selon les catégories du sens, de l’identité, de la conscience - mais il faut accepter que le sujet découvre en lui un étranger. Le défi que Kafka dresse devant ces philosophes serait donc de pouvoir « penser la métamorphose ». Celle du sujet, mais aussi celle que subit la philosophie au contact de la littérature. Et enfin, celle que Kafka invente dans l’ensemble de son œuvre, dont nous montrons qu’elle est irriguée par le « devenir-animal ». / We are focusing on studying four readings of Kafka in german philosophy. Why have these philosophers met and interpreted Kafka ? Our first hypothesis is a biographical one : their reading of Kafka’s books are influenced by the feeling of a proximity between his life and their experiences. Kafka represents a crisis : in his work, the language is not innate anymore, experiencing exile is prevailing, the historical mutations affect the concept of subjectivity. The second hypothesis concerns the philosophy itself : because of these mutations, the traditional metaphysical categories of sense or consiousness are obsolete ideas. The subject is becoming a stranger. Kafka is challenging philosophers to « think out the metamorphosis », the subject’s metamorphosis, the philosophy’s metamorphosis, and finally, the one Kafka invented, which is everpresent in his works, the notion of a « becoming-animal ».

No description available.

La thèse, divisée en trois parties, constitue une introduction à l’univers musical de Giacomo Manzoni (Milan, 1932). La première partie aborde huit dimensions de l’œuvre du compositeur dans une perspective analytique (matériau, temps, dynamique, timbre, forme, figures sonores, espace et texte). Dans la deuxième partie, où figure une étude de Per Massimiliano Robespierre (1974) et de Doktor Faustus (1988), sont présentés les principaux axes de sa poétique : l’engagement et l’innovation. La dernière partie conceptualise la notion de matiérisme en tant que fondement de sa praxis compositionnelle. À ce propos, Atomtod (1964), sa troisième œuvre pour le théâtre musical, a été analysée. Des documents inédits, dont des esquisses de ses œuvres et une correspondance avec Luigi Nono, ont été commentés tout au long de la thèse. Les annexes incluent un catalogue chronologique et thématique des œuvres du compositeur, une édition critique bilingue des textes mis en musique, la traduction de son dernier livre (Parole per musica) et une discographie. / This thesis, which consists of three parts, represents an introduction to Giacomo Manzoni’s (Milan, 1932) musical ideas. First part deals with eight dimensions of his work from an analytical point of view (material, time, dynamics, timbre, form, sound shapes, space and text). In the second part, which contains an analysis of Per Massimiliano Robespierre (1974) and Doktor Faustus (1988), two main axes of his poetics were examined: commitment and innovation. Last part conceptualizes the notion of materialism in his poetics, as it constitutes the basis of his musical praxis. To this end, Atomtod (1964), his third work for the stage, was analysed. Unpublished documents, like sketches of his works and a correspondence with Luigi Nono, were commented throughout the thesis. Appendices include a chronological and thematic catalogue of his works, a bilingual critical edition of the texts which he set to music, a French translation of his last book (Parole per musica) and a discography.

Syftet med uppsatsen är övergripande att undersöka hur den tekniska mekaniseringen av samhället kommit att påverka synen på konstens och kulturens värde, vilket rört sig från det ursprungliga rituella värdet till dagens ekonomiska bytesvärde. Den undersöker även hur detta kom att påverka synen på människan som subjekt, då det inte enbart är det tekniska som innebär en mekanisering utan även samhällssystemet i sig. För att utröna på vilket sätt detta kunde komma till uttryck redan i början av 1900-talet, då mekaniseringen ännu var tämligen ny, utgår analysen från romanen Kameran går (1915) av Luigi Pirandello vari han låter filmvärlden representera hela den framväxande kulturindustrin. Genom att analysera Kameran går mot bakgrund av den därefter framväxande industrialiseringen och de politiska faktorer som rådde, samt mot teorierna kring kulturindustrin och mekaniseringen framställda av Walter Benjamin och Theodor W. Adorno, har en slående likhet gått att skönja som tyder på att dessa idéer om bland annat naturbehärskning, objektifiering, värdeförlust och kulturindustrin är tydliga redan i mekaniseringens början. De maskiner som skapas för att vara till hjälp tar istället över produktionen och både människan och konsten objektifieras. Eftersom Kameran går är skriven av en dramatiker som står mellan den allvarliga konstens scen, teatern, och den roande kulturindustrin i form av den framväxande filmindustrin ger analysen även en mer subjektiv upplevelse av denna utveckling och därmed en intressant vinkel på konstens betydelse i samhället.

Through a focus on four rubrics: emancipatory rationality, anthropology, metaphysics and religion, the dissertation demonstrates clearly that with similar resources yet different emphases, Paul Tillich, Max Horkheimer and Theodor W. Adorno uniquely structure what are largely complementary critical interpretations of a modernity which they see to be diseased, and whose subjects are unable to realize the promises of enlightenment. They shine similar lights on the 'steel-hard cage' of a modernity which they hope to overcome, and possibly to redeem, in largely compatible ways. In demonstrating this, the dissertation unearths some striking similarities shared by the three thinkers, and simultaneously reveals clear lines of dissimilarity between them in other key areas. This includes important distinctions between Adorno and Horkheimer, not only in the 1930s, but also in the 1940s, by which time they claimed to be writing with a single mind and purpose. Key similarities which will be disclosed include an initial reliance upon Hegel’s dialectical structure and Marx’s emancipatory social vision and a trenchant critique of the reifying and dehumanizing forces of capitalism. The modern subject thinks itself free but cannot achieve the liberation promised by enlightenment; instead, the subject experiences alienation and estrangement. Central shared goals include an increase in justice and the hope for not only ending barbarism and the suffering it causes, but also holding the memories of those who have died without justice alive. In a similar manner, major differences arise from common sources and hopes. The drive for transcendence takes a very different form in Tillich’s theological system than it does in the secular-Jewish longing for a hypothetical messianic moment found in the work of Adorno and Horkheimer during the period 1929-50, on which this study focuses. When the writings of Adorno, Horkheimer and Tillich are placed along side of one another, and in conversation with one another, something greater than demonstrable intellectual influence is revealed. Despite some substantial differences in methodology and assumptions, there are remarkable consonances between the types of critical social theory developed, and when read in concert, new insights into each thinker’s oeuvre become clearer and increasingly reveal a kaleidoscopic consonance.