Introduction – The building industry is evolving, this urges for innovative methodologies to facilitate the construction processes including the information exchanges between these to accomplish a sustainable future. In addition, new requirements are being set by the Swedish government and other national authorities with the objective of reducing the climate impact caused by the construction industry, which is responsible for a large amount of carbon dioxide emissions. A helpful tool to estimate the total carbon dioxide emission value is the Life Cycle Analysis (LCA) which depends on the Information Exchanges (IE) and the Level of Development (LOD) in BIM (Building Information Modelling) based projects to achieve a reliable result. Therefore, this research aims to find a better understanding of the relation between LOD, IE and LCA in BIM-based projects. Method – This research is based on an authentic ongoing construction project (casestudy), an assembled theoretical framework based on knowledge of the different subjects: LOD, BIM, LCA and IEs. And how previous researchers have faced similar issues. Also, on various thorough document analysis (BIM model and EIs) obtained from the case study. The mentioned above forms a support basis for this paper. Results – Two different BIM models were used to perform two LCA-simulations. One formed with LOD 200 provided a generic presentation of the studied element, which in this case was the model’s exterior walls. While the other model with LOD 300 generated a complex presentation of the model’s exterior walls. The simulation generated a comparative data showing that the Low LOD model had a climate impact value of 248 000 kg CO2. On the other hand, the High LOD model generated a climate impact value of 137 850 kg CO2, resulting in a 45% difference. The results presents that a lower carbon dioxide emission was caused when utilizing a higher LOD which contains more complex and specific information. The results argue for that a BIM model with the adequate amount of LOD is crucial for obtaining more reliable results when performing an LCA. Analysis – The results obtained from the LCA-simulations enhance the theories about the importance of LOD when performing an LCA. Higher LOD in a model generates more reliable results. Moreover, using a BIM software and an LCA plugin as tools facilitate the various IEs in a project. Discussion – The approach was limited to explore the environmental impact of one construction element, exterior walls, and its different LOD. Also, only the stage A1-A3 was analysed. However, trustworthy results were obtained due to the use of reliable data and research methods.

[ES] El mayor desafío en la gestión del uso público del patrimonio es establecer una relación sostenible entre patrimonio y turismo, ya que el acceso público, si bien promueve el interés social por su conservación, también representa un riesgo para la preservación de los recursos. La información que generan los equipos multidisciplinares que intervienen en la gestión del uso público generalmente se encuentra incompleta, descoordinada y desactualizada. La falta de una fuente de información fiable genera bajos niveles de eficiencia en la gestión del uso público poniendo en riesgo la preservación de los recursos del impacto de los visitantes y reduciendo el interés social por su conservación. Heritage Building Information Modelling (HBIM) es un sistema de trabajo colaborativo donde los agentes involucrados comparten información geométrica, semántica y documental del bien patrimonial de forma coordinada. HBIM se presenta como oportunidad para mejorar la eficiencia de la gestión del uso público del patrimonio. Considerando el previsible crecimiento del uso de HBIM en España en un futuro próximo, el objetivo de esta investigación es desarrollar, por primera vez, un protocolo HBIM que ayude a los profesionales a implementar HBIM para planificar y gestionar más eficientemente el uso público del patrimonio en sus cuatro ámbitos: la conservación preventiva, la gestión de visitantes, la interpretación del patrimonio y la divulgación del patrimonio. El método de investigación empleado es el Design Science Research (DSR en adelante) o investigación de las Ciencias del Diseño. Así pues, el estudio se inició con la revisión exhaustiva de la literatura científica relativa al uso de HBIM para la gestión del uso público del patrimonio, lo que permitió identificar la laguna del conocimiento actual en esta materia. Para analizar la gestión actual del uso público del patrimonio se tomaron tres casos de estudio y se recogieron datos mediante la técnica de la entrevista semiestructurada y la observación directa de la visita pública. El análisis de la planificación de los cuatro ámbitos del uso público se realizó a partir de los datos obtenidos mediante la técnica de la entrevista semiestructurada y el análisis de documentación técnica específica. Los resultados de estos análisis evidenciaron problemas de ineficiencia en la planificación y gestión del uso público actual. Con el fin de darle una solución a este problema, se desarrolló un Protocolo HBIM para planificar y gestionar el uso público de manera más eficiente. Dos de los aspectos del Protocolo HBIM, la gestión de visitantes y la interpretación del patrimonio, se implementaron satisfactoriamente al caso de estudio del conjunto de San Juan del Hospital de València. Por último, se evaluó la aplicabilidad y utilidad del protocolo con un panel de expertos en la gestión cultural del caso de estudio, en cada ámbito del uso público y en BIM. Los resultados de la implementación del Protocolo HBIM al caso de estudio del conjunto de San Juan del Hospital de València, demuestran por primera vez que HBIM y, en particular, el software Revit puede ser una herramienta útil para analizar, planificar y también para gestionar más eficientemente las visitas públicas de los bienes patrimoniales. Este estudio evidencia que la capacidad de HBIM de unificar la información generada por los distintos agentes involucrados en la conservación del patrimonio facilita la toma de decisiones para el diseño del itinerario turístico, la gestión del flujo de visitantes y la determinación de la capacidad de carga recreativa de una manera más integral. Estos resultados han permitido identificar futuras líneas de investigación orientadas a la gestión de visitantes en tiempo real gracias a la vinculación de sensores o dispositivos GPS a los modelos HBIM y encaminadas a refinar el Protocolo HBIM mediante su aplicación a mayores casos de estudio / [CAT] El major repte en la gestió de l'ús públic del patrimoni és establir una relació sostenible entre patrimoni i turisme, ja que l'accés públic, si bé promou l'interès social per la seua conservació, també representa un risc per a la preservació dels recursos. La informació que generen els equips multidisciplinaris que intervenen en la gestió de l'ús públic generalment es troba incompleta, desactualitzada i poc coordinada. L'absència d'una font d'informació fiable genera nivells baixos d'eficiència en la gestió de l'ús públic, posant en risc la preservació dels recursos front a l'impacte dels visitants i reduint l'interès social per la seua conservació. Heritage Building Information Modelling (HBIM) és un sistema de treball col·laboratiu on els agents involucrats comparteixen informació geomètrica, semàntica i documental de cada bé patrimonial de forma coordinada. HBIM es presenta com una oportunitat per a millorar l'eficiència de la gestió de l'ús públic del patrimoni. Considerant el previsible creixement de l'ús d'HBIM en Espanya en un futur pròxim, l'objectiu d'esta investigació és desenvolupar, per primera vegada, un protocol HBIM que ajude als professionals a implementar HBIM per a planificar i gestionar més eficientment l'ús públic del patrimoni en els seus quatre àmbits: la conservació preventiva, la gestió de visitants, la interpretació del patrimoni i la divulgació del patrimoni. El mètode d'investigació empleat és el Design Science Research (DSR en endavant) o investigació de les ciències del disseny. D'aquesta manera, l'estudi es va iniciar amb la revisió exhaustiva de la literatura científica relativa a l'ús de HBIM per a la gestió de l'ús públic del patrimoni, el que va permetre identificar la llacuna del coneixement actual en esta matèria. Per a analitzar la gestió actual de l'ús públic del patrimoni es van prendre tres casos d'estudi i es van recollir dades mitjançant la tècnica de l'entrevista semiestructurada i l'observació directa de la visita pública. L'anàlisi de la planificació dels quatre àmbits de l'ús públic es va realitzar a partir de les dades obtingudes mitjançant la tècnica de l'entrevista semiestructurada i l'anàlisi de documentació tècnica específica. Els resultats d'estos anàlisis van evidenciar problemes d'ineficàcia en la planificació i gestió de l'ús públic actual. Amb la finalitat de donar una solució a este problema, es va desenvolupar un Protocol HBIM per a planificar i gestionar l'ús públic d'una manera més eficient. Dos dels aspectes del Protocol HBIM, la gestió de visitants i la interpretació del patrimoni, es van implementar satisfactòriament en el cas d'estudi del conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València. Per últim, es va avaluar l'aplicabilitat i utilitat del protocol amb un panell d'experts en la gestió cultural del cas d'estudi, en cada àmbit de l'ús públic i en BIM. Els resultats de la implementació del Protocol HBIM al cas d'estudi del conjunt de Sant Joan de l'Hospital de València, demostren per primera vegada que HBIM i, en particular, el software Revit pot ser una eina útil per a analitzar, planificar i també per a gestionar més eficientment les visites públiques dels béns patrimonials. Este estudi evidencia que la capacitat d'HBIM d'unificar la informació generada pels distints agents involucrats en la conservació del patrimoni facilita la presa de decisions per al disseny de l'itinerari turístic, la gestió del flux de visitants i la determinació de la capacitat de càrrega recreativa d'una manera més integral. Estos resultats han permès identificar futures línies d'investigació orientades a la gestió de visitants en temps real gràcies a la vinculació de sensors o dispositius GPS als models HBIM i encaminades a refinar el Protocol HBIM mitjançant la seua aplicació a casos majors d'estudi. / [EN] The greatest challenge to be overcome in managing the public use of heritage is to establish a sustainable relationship between heritage and tourism, since public access, while promoting social interest in its conservation, also represents a risk for the preservation of the assets. The information generated by the multidisciplinary teams involved in public use management is generally incomplete, uncoordinated and out of date. The lack of a reliable source of information generates low levels of efficiency in such management, which consequently jeopardises the ability to protect the resources against the impact of visitors and reduces social interest in their conservation. Heritage Building Information Modelling (HBIM) is a collaborative work system in which the stakeholders involved share geometric, semantic and documentary information about the heritage asset in a coordinated way. It offers an opportunity to improve the efficiency of the management of the public use of heritage. Bearing in mind the expected growth in the use of HBIM in Spain in the near future, the aim of this research is to develop, for the first time, an HBIM protocol that will help professionals to implement HBIM so as to achieve more efficient planning and management of the public use of heritage in the four areas involved in it, that is, preventative conservation, visitor flow management, heritage interpretation and heritage dissemination. The research method used for this purpose is Design Science Research (hereinafter, DSR). Thus, the study began with a comprehensive review of the literature on the use of HBIM for the management of the public use of heritage, which revealed the knowledge gap that exists in this area. To analyse the current management of the public use of heritage, three case studies were taken and data were collected using the semi-structured interview technique and direct observation of public visitation. The planning of the four areas of public use was analysed based on the data obtained through the semi-structured interviews and the analysis of specific technical documentation. The results of these analyses revealed problems of inefficiency in the current public use planning and management. In order to provide a solution to this problem, an HBIM Protocol was developed that enables public use to be planned and managed more efficiently. Two aspects of the HBIM Protocol, visitor management and heritage interpretation, were successfully implemented in the case study of the San Juan del Hospital ensemble in Valencia. Lastly, the applicability and usefulness of the protocol were evaluated with the collaboration of a panel of experts in the cultural management of the case study, in each area of public use and in BIM. The results from implementing the HBIM Protocol to the case study of the San Juan del Hospital complex in Valencia show for the first time that HBIM and, in particular, the Revit software package can be a useful tool for a more efficient analysis, planning and management of public visitation to heritage assets. This study shows that the capacity of HBIM to unify the information generated by the different stakeholders involved in the conservation of heritage facilitates the decision-making required to design the tourist itinerary, to manage the visitor flows and to determine the recreational carrying capacity in a more comprehensive manner. These results have made it possible to identify future lines of research focused on achieving visitor flow management in real time by linking sensors or GPS devices to HBIM models, while also seeking to refine the HBIM Protocol by applying it to larger case studies. / Salvador García, E. (2020). PROTOCOLO HBIM PARA UNA GESTIÓN EFICIENTE DEL USO PÚBLICO DEL PATRIMONIO ARQUITECTÓNICO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/146811 / TESIS

The aim of the work was the usage of the Building Information Modelling system to ensure the complete building-up, including the working part of the line constructions. In the first part of my thesis I was dealing with the costs of the total life of the line construction, the line construction life-cycle, with the difference between the Building Information Modelling model and traditional projecting, with the participators participants of the Building Information Modelling model and which levels in the Building Information Modelling exist. In the practical part I was dealing with two levels of the Building Information Modelling designing, in which I set the total price of the building researched and then I was comparing them. In the final chapter of the thesis working expenses were set which are involved in the expenses of the total life.

The Swedish Government has set a goal to reach net zero emissions of greenhouse gases by 2045, which together with the commissioning to the Swedish Housing Agency to prepare requirements for a climate declaration that shall reduce the climate impact from buildings, has enforce the AEC industry to provide solutions that help reach these targets. The introduction of the integration of BIM technologies, together with the LCA methodology has been suggested as a key solution to solve this problem. To achieve the results for this study, two main objectives were stablished. The first objective was to develop a BIM model in SMC able to produce automated climate calculations. The second objective was to perform interviews with relevant actors about this tool. The integration of those objectives helped to answer the research questions of this study. This study provides a way of performing automated climate calculations for construction projects using classification of materials in SMC and calculations in Excel. It also has the ability to perform data visualization of the carbon footprints of the complements in the 3D models of the project using the GWP of the chosen materials. It can be said that it is a great tool to introduce to decision-makers an easy way to identify the hotspots of carbon emissions and choose more sustainable alternatives. / Den Svenska Regeringen har fastställt ett mål att nå utsläppen av växthusgaser netto noll till 2045, som tillsammans med uppdraget till Boverket att förbereda krav på en klimatdeklaration som ska minska klimatpåverkan från byggnader har tvingat AEC-industrin att tillhandahålla lösningar som hjälper till att nå dessa mål. Införandet av integrationen av BIM-teknologier tillsammans med LCA-metoden har föreslagits som en nyckellösning för att lösa detta problem. För att uppnå resultaten för denna studie fastställdes två huvudmål. Det första målet var att utveckla en BIM-modell i SMC som kunde producera automatiserade klimatberäkningar. Det andra målet var att genomföra intervjuer med relevanta aktörer om detta verktyg. Integrationen av dessa mål hjälpte till att besvara forskningsfrågorna i denna studie. Denna studie ger ett sätt att utföra automatiserade klimatberäkningar för byggprojekt med klassificering av material i SMC och beräkningar i Excel. Det har också förmågan att utföra datavisualisering av kolavtryck av komplementen i projektets 3D-modeller med GWP för de valda materialen. Det kan sägas att det är ett bra verktyg att introducera för beslutsfattare ett enkelt sätt att identifiera de hotspots som koldioxidutsläpp och välja mer hållbara alternativ.

Life Cycle Assessments on buildings and various environmental certificates are starting to become customary for newbuilding projects in Sweden. Building materials play a big part in a building’s environmental impact. Earlier research indicates that Life Cycle Assessments is not a routine in today’s construction process and it may depend on uncertainties in the methods of quantifying carbon dioxide emissions. This master thesis focuses on how equivalent carbon dioxides, a standard unit to quantify greenhouse gas emissions, of building materials can be integrated with Building Information Modelling. Through meetings with experts in the field, data has been collected. A 3D model of a house was built in order to evaluate both an integration with a cost calculation tool and directly with the 3D model. The results showed how the cost calculation tool works for calculations of equivalent carbon dioxides, early in the pre-construction phase. Difficulties in finding corresponding materials in their database were found and issues with summarizing carbon dioxide data. The integration directly into the 3D model, with visual programming, proved an insert for each materials’ carbon dioxide emissions worked. This allows further updates throughout the building process. It was also possible to import material information to a carbon dioxide calculation tool. This evaluation opened up a possibility to change and update carbon dioxide emissions at an early design stage of a building process with Building Information Modelling along with a need of organizational change due to today's traditional building processes. / Livscykelanalyser på byggnader och olika typer av miljöbyggnads-certifieringar blir allt vanligare för nya byggprojekt i Sverige. Materialet i en byggnad spelar en stor roll av hela byggnadens miljöpåverkan. Tidigare forskning indikerar att livscykelanalyser inte är en rutin i dagens byggprocesser vilket kan bero på att osäkerheter i de olika metoderna bakom koldioxidberäkningar. Den här artikeln fokuserar på hur koldioxidekvivalenter av byggnadsmaterial kan bli integrerade med Byggnadsinformationsmodellering. Genom möten med experter i området har datainsamling gjorts för det ändamålet. För att undersöka integreringen byggdes en 3D-modell upp och som senare användes för beräkningar av koldioxidutsläpp i ett kostnads-kalkyleringsverktyg samt undersöka hur en införing av koldioxidekvivalenter direkt i 3D-modellen kunde göras. Resultaten visade hur kostnads-beräkningsverktyget fungerar för beräkningar av koldioxidekvivalenter, tidigt i byggprocessen. Svårigheter i att hitta motsvarande material i kalkyleringsverktygets databas upptäcktes under utvärderingen samt en sammanfattande rapport för beräkningarna. Integrationen direkt i 3D-modellen med visuell programmering visade att en inmatning av koldioxidutsläpp för varje material fungerade vilket möjliggör uppdateringar under hela byggprocessen. Det var också möjligt att importera materialinformation till ett koldioxidberäkningsverktyg. Det öppnar upp möjligheter att ändra och uppdatera koldioxidutsläpp för material tidigt i byggprocessen med hjälp av Byggnadsinformationsmodellering och visar behov av organisationsförändringar på grund av dagens traditionella byggprocess.

Sustainable performance of buildings has become a major concern among construction industry professionals. However, sustainability considerations are often treated as an add-on to building design, following ad hoc processes for their implementation. As a result, the most common problem to achieve a sustainable building outcome is the absence of the right information at the right time to make critical decisions. For design team members to appreciate the requirements of multidisciplinary collaboration, there is a need for transparency and a shared understanding of the process. The aim of this study is to investigate, model, and facilitate the early stages of Building Information Modelling (BIM) enabled Sustainable Building Design (SBD) by formalising the ad hoc working relationships of the best practices in order to standardise the optimal collaboration workflows. Thus, this research strives to improve BIM maturity level for SBD, assisting in the transition from ad hoc to defined , and then, to managed . For this purpose, this study has adopted an abductive research approach (iterative process of induction and deduction) for theory building and testing. Four (4) stages of data collection have been conducted, which have resulted in a total of 32 semi-structured interviews with industry experts from 17 organisations. Fourteen (14) best practice case studies have been identified, and 20 incidents narratives have been collected applying the Critical Decision Method (CMD) to examine roles and responsibilities, resources, information exchanges, interdependencies, timing and sequence of events, and critical decisions. As a result, the research has classified the critical components of SBD into a framework utilising content and thematic analyses. These have included the definition of roles and competencies that are essential for SBD along with the existing opportunities, challenges, and limitations. Then, Schedules of Services for SBD have been developed for the following stages of the RIBA Plan of Work 2013: stage 0 (Strategic Definition), stage 1 (Preparation and Brief), and stage 2 (Concept Design). The abovementioned SBD components have been coordinated explicitly into a systematic process, which follows Concurrent Engineering (CE) principles utilising Integrated DEFinition (IDEF) structured diagramming techniques (IDEF0 and IDEF3). The results have identified the key players roles and responsibilities, tasks (BIM Uses), BIM-based deliverables, and critical decision points for SBD. Furthermore, Green BIM Box (GBB) workflow management prototype tool has been developed to analyse communication and delivery of BIM-enabled SBD in a centralised system (Common Data Environment, CDE). GBB s system architecture for SBD process automation is demonstrated through Use Case Scenarios utilising the OMG UML (Object Management Group s Unified Modelling Language) notation. The proposed solution facilitates the implementation of BIM, Information Communication Technology (ICT), and Building Performance Analysis (BPA) software to realise the benefits of combining distributed teams expertise holistically into a common process. Finally, the research outcomes have been validated through academic and industrial reviews that have led to the refinement of the IDEF process model and framework. It has been found that collaborative patterns are repeatable for a variety of different non-domestic building types such as education, healthcare, and offices. Therefore, the research findings support the idea that a detailed process, which follows specified communication patterns, can assist in achieving sustainability targets efficiently in terms of time, cost, and effort.

<p>The construction industry contributes significantly to the GDP of the United States, attributing to its growth at an unprecedented rate. Efficient planning on all stages of construction is the only way to combat dynamic obstructions and deliver projects on time. The first element involved in the planning phase deals with the layout of the Construction Site. It significantly regulates the pace at which construction operations function and directly affects the time, cost, and safety linked to the successful delivery of the target project. Hence, it is paramount to ensure that every component of the construction site maneuvers with the utmost productivity. One such equipment that occupies significant attention while carrying out the CSLP process is Tower Crane. Tower crane optimization is pivotal to ensure proper lifting and handling of materials, and warrant conflict-free work zones. This research, therefore, aims to optimize its position by maximizing the lift ability. To achieve the goals, Generative Design- a paradigm that integrates the constructive features of mathematical and visual optimization techniques, is used to develop a relatively comprehensible prototype. The first part of the research, thus, utilized Generative Design on two construction sites- one from the United States and one from India. After implementing the visual programming algorithm, an improvement of 40% was warranted in the lift score. A pool of potential alternatives was explored and supplemented by the trade-off illustrations. The concept of trade-off was substantiated by allowing a framework for prioritization of lift cycles, and facilitating a holistic decision-making process. To evaluate the usability, 12 participants were chosen based on their previous experience with tower crane operations. The participants witnessed a live demonstration of the algorithm, answered a Likert scale questionnaire, and appeared for an open-ended interview to provide feedback about the proposed Generative Design technique. After carrying out narrative analysis for the usability aspect- it has been unanimously observed that the technique has extreme efficiency of usage and can evidently prevent the occurrence of errors. The study concludes by providing recommendations to augment the significance and usability of Generative Design for tower crane position optimization. </p><br>

Logistics and supply chain in the Architecture, Engineering and Construction (AEC) industry can be seen as coordinated collaboration that is subject to managerial risks. The managerial risks are mitigated by Building Information Modelling (BIM) and Geo-Information Science (GIS), which are two distinctive digital transformative tools which are revolutionizing and accelerating the AEC industry in recent years. Many gains have been achieved concerning the capacity of BIM and GIS to enable collaborative workflows that minimize data loss and reduce inefficiencies in construction. In the past decade, most scholarly literature on BIM and GIS integration for supply chain management have focused on coordination and visualization to improve supply chain operational efficiency. While BIM optimizes visualization and manages the data related to specific projects, GIS coordinates and manages the data related to the outside environment of the project. An integrated BIM-GIS adoption for Construction Supply Chain Management (CSCM) offers value propositions for client and contracting organizations as information/data is seamlessly shared among them to guide decision making at every phase of the construction project.  However, no detailed study has been conducted so far on assessments of the value creation 4D BIM-GIS brings to the AEC industry when espoused for CSCM. To fill this gap, this paper aims to identify and prioritize the value propositions to 4D BIM-GIS adoption for CSCM in the Swedish AEC industry. Based on the reflective perceptions and evaluations of the AEC industry, the paper demonstrated the varied opinions from current active users and those who are yet to adopt 4D BIM-GIS for CSCM. ‘Time savings, ‘Increased efficiency and productivity and ‘Improved communication and information sharing’ were ranked as topmost drivers for 4D BIM-GIS adoption. The paper recommends corporate level training as pivotal in familiarizing workers with the new techniques that combine BIM and GIS in AEC practice. / Logistik och försörjningskedjan inom arkitektur, teknik och konstruktion (ABE) kan ses som ett samordnat samarbete med överhängande ledningsrisker. Riskerna som hanteras kan mildras av Byggnadsinformationsmodellering (BIM) och Geografiskt informationssystem (GIS), som är två digitalt distinkta transformativa verktyg som revolutionerat och påskyndat ABE-sektorn de senaste åren. Många vinster har uppnåtts med avseende på kapaciteten av BIM och GIS, vilket har möjliggjort ett samarbetsflöde som minimerat dataförlust och minskat ineffektiviteten i byggandet. Under det senaste decenniet har den mest vetenskapliga litteraturen om BIM- och GIS-integration för ledning av försörjningskedjan fokuserat på samordning och visualisering för att förbättra effektiviteten i försörjningskedjan. BIM optimerar visualisering och hantering av data, relaterat till specifika projekt, medan GIS samordnar och hanterar data relaterat till projektets omgivning. En integrerad BIM-GIS-antagande för konstruktionsledningen av försörjningskedjan (CSCM) erbjuder värdeförslag för klient- och beställarorganisationer, eftersom information / data sömlöst delas mellan dem för att kunna guida beslutsfattandet i varje fas av byggprojektet. Emellertid har ingen detaljerad studie hittills genomförts om bedömningar av värdeskapandet som 4D BIM-GIS ger till ABE-sektorn när de används för CSCM. För att fylla denna kunskapslucka syftar denna studie till att identifiera och prioritera värdeförslag till 4D BIM-GIS-antagande för CSCM i den svenska ABE-sektorn. Baserat på de reflekterande uppfattningarna och utvärderingarna från ABE-sektorn, visar studien de olika åsikterna från de nuvarande aktiva användare och de som ännu inte har antagit 4D BIM-GIS för CSCM. ”Tidsbesparingar,” Ökad effektivitet och produktivitet” och ”Förbättrad kommunikation och informationsdelning” rankades som de främsta drivkrafterna för 4D BIM-GIS-antagande. Studien rekommenderar utbildning på företagsnivå som en central faktor för att bekanta sig med de nya teknikerna som kombinerar BIM och GIS i ABE-sektorn.

[ES] La Gestión del Patrimonio Cultural (GPC) es una operación muy compleja cuyo objetivo es preservar la integridad física de los Bienes Culturales y, al mismo tiempo, difundir los valores históricos y permitir el disfrute del Patrimonio. Debido a las múltiples fases que componen la GPC (documentación, intervención, conservación preventiva, uso), el gestor se ve sometido a un gran esfuerzo de coordinación de las interacciones creadas por figuras profesionales muy diferentes, tanto por formación como por necesidades específicas en el ámbito de la gestión. En los últimos años, la aplicación de las tecnologías digitales al Patrimonio Cultural se ha convertido en una parte indispensable de la GPC. Las metodologías más utilizadas para la adquisición de datos, como el escaneo láser terrestre y la fotogrametría digital, también se han convertido en una práctica habitual en las actividades profesionales. Sin embargo, el uso de modelos 3D para la gestión se limita hasta ahora a algunas investigaciones académicas, que a menudo no tienen continuidad tras la finalización del proyecto. Además, hasta la fecha existen pocas normas supranacionales que guíen a las instituciones en el proceso de creación y uso de modelos 3D para la GPC. Por tanto, la falta de herramientas para controlar la calidad de los datos y productos digitales adquiridos afecta negativamente a la interacción entre el sector de la investigación académica, el sector de la gestión y el mundo profesional. La investigación propone el uso de los modelos 3D como una herramienta válida de apoyo en todas las fases de la gestión, ya sea utilizando los datos tridimensionales como base del archivo digital, o explotando todos los productos obtenidos a partir de los datos básicos para las múltiples acciones de cada fase. Por lo tanto, el objetivo de la tesis doctoral es desarrollar directrices para la producción de modelos 3D con el fin de gestionar, introducir y preservar eficazmente los datos. Estas directrices investigan todos los aspectos del proceso que va desde la adquisición de datos, pasando por su catalogación y archivo, hasta su tratamiento y la creación de un sistema de información simplificado para su gestión. Cada directriz guía al usuario a través de una fase específica del tratamiento y el uso de los datos digitales, y proporciona indicaciones adaptadas al nivel de conocimientos respecto a las tecnologías y metodologías digitales. De este modo, el gestor puede utilizar los modelos 3D para su gestión y controlar su calidad y sus estándares mínimos. Se ha optado por un enfoque interdisciplinar e internacional con el fin de elaborar directrices que se adapten al mayor número posible de Bienes Culturales, desarrollando la tesis en el marco de un acuerdo de cotutela entre la Universidad de Bolonia y la Universitat Politècnica de València. Con el fin de obtener unas pautas universales, las metodologías analizadas en el estudio del estado del arte se aplicaron a una serie de casos de estudio. Los principales son los monumentos paleocristianos de Rávena (Italia), pertenecientes a la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO, y un panteón neogótico situado en Castellón de la Plana (España). Las experiencias realizadas sobre la GPC en los dos países han contribuido a la elaboración de directrices y normas universales que mejoren las interacciones entre el mundo académico, los gestores y el sector profesional. La investigación, al poner de manifiesto los problemas inherentes a la GPC, ha permitido identificar las principales cuestiones abiertas que se deben explorar en futuras líneas de investigación, como la aplicación de estándares a un gran número de Bienes Culturales para conducir a la puesta a punto de los mismos estándares; la búsqueda de sistemas para la clasificación automática de los datos brutos; el tratamiento de los datos recogidos para la creación de relaciones, estrategias y métodos de clasificación, integración y optimización de datos heterogéneos. / [CA] La Gestió del Patrimoni Cultural (GPC) és una operació molt complexa l'objectiu de la qual és preservar la integritat física del els Béns Culturals i, al mateix temps, difondre els valors històrics i permetre el gaudi del Patrimoni. A causa de les múltiples fases que componen la GPC (documentació, intervenció, conservació preventiva, ús) , el gestor es veu sotmés a un gran esforç de coordinació de les interaccions creades per figures professionals molt diferents, tant per formació com per necessitats específiques en l'àmbit de la gestió. En els últims anys, l'aplicació de les tecnologies digitals al Patrimoni Cultural s'ha convertit en una part indispensable de la GPC, des de les fases de documentació fins a les d'intervenció. Les metodologies més utilitzades per a l'adquisició de dades, com l'escaneig làser terrestre i la fotogrametria digital, també s'han convertit en una pràctica habitual en les activitats professionals. No obstant això, l'ús de models 3D per a la gestió es limita fins ara a algunes investigacions i aplicacions acadèmiques, que sovint no tenen continuïtat després de la finalització del projecte. A més, fins a la data hi ha poques normes supranacionals que guien a les institucions en el procés de creació i ús de models 3D. Per tant, la falta de ferramentes per a controlar la qualitat de les dades i productes digitals adquirits afecta negativament la interacció entre el sector de la investigació acadèmica, el sector de la gestió i el món professional. La investigació proposa l'ús dels models 3D com una ferramenta vàlida de suport en totes les fases de la gestió, ja siga utilitzant les dades tridimensionals com a base de l'arxiu digital, o explotant tots els productes obtinguts a partir de les dades bàsiques per a les múltiples accions de cada fase. Per tant, l'objectiu de la tesi doctoral és desenrotllar directrius per a la producció de models 3D a fi de gestionar, introduir i preservar eficaçment les dades. Estes directrius investiguen tots els aspectes del procés que va des de l'adquisició de dades, passant per la seua catalogació i arxiu, fins al seu tractament i la creació d'un sistema d'informació simplificat per a la seua gestió. Cada directriu particular guia l'usuari a través d'una fase específica del tractament i l'ús de les dades digitals, i proporciona indicacions adaptades al nivell de coneixements respecte a les tecnologies i metodologies digitals. D'esta manera, el gestor pot utilitzar els models 3D per a la seua gestió i controlar la seua qualitat i els seus estàndards mínims. S'ha optat per un enfocament interdisciplinari i internacional a fi d'elaborar directrius que s'adapten al nombre més gran possible de tipus de Béns Culturals Cultural, desenrotllat la tesi en el marc d'un acord de cotutela entre la Universitat de Bolonya i la Universitat Politècnica de València. A fi d'obtindre unes pautes universals, les metodologies analitzades en l'estudi de l'estat de l'art es van aplicar a una sèrie de casos d'estudi. Els principals són els monuments paleocristians de Ravenna (Itàlia), pertanyents a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, i una capella neogòtica situada a Castelló de la Plana (Espanya). Les experiències realitzades sobre la GPC en els dos països han contribuït a l'elaboració de directrius i normes universals que milloren les interaccions entre el món acadèmic, els gestors i el sector professional. La investigació, al posar de manifest els problemes inherents a la GPC, permet identificar les principals qüestions obertes que s'han d'explorar en futures línies d'investigació, com l'aplicació d'estàndards a un gran nombre de Béns Culturals per a conduir a la posada al punt dels mateixos estàndards; la busca de sistemes per a la classificació automàtica de les dades brutes; el tractament de les dades arreplegats per a la creació de relacions, estratègies i mètodes de classificació, integració i optimització de dades heterogènies. / [EN] The Management of Cultural Heritage (MCH) is a very complex operation aimed at protecting the physical integrity of Cultural Heritage assets, while promoting their historical value and development of tourism industry. Composed by distinct phases (documentation, intervention, monitoring and use), MCH implies a great effort for the project manager to coordinate the interactions among very different professional figures. In recent years, the use of digital technologies has become an essential part of the MCH delicate process, from early documentation to late intervention phases. The most commonly used methodologies for digital data acquisition, such as terrestrial laser scanning and digital photogrammetry, have become common practice in a broad range of professional activities. On the contrary, the use of 3D models for MCH is still limited to few academic research to date, often lacking continuity and wide application after the end of specific projects. Furthermore, very few supra-national standard guidelines regulating their use are available to date. As a consequence, the operator who decides to use a 3D model as a basis for management is faced with the scarcity and fragmentation of standards and guidelines. Moreover, the lack of standard on quality of acquired data and digital products negatively influences the interaction between the academic research sector, the managers and the professional world. The focus is on the use of 3D models as a valid support tool in the MCH process, highlighting their advantages in all the distinct phases of the management. As an example, 3D data can constitute themselves the basis for the digital database, gathering all available information concerning a Cultural Heritage site, exploitable for restoration works or for scientific dissemination. In particular, the aim of this PhD research is to develop guidelines to produce 3D models for MCH, with the purpose to efficiently entry, store and manage digital data. The here provided guidelines investigate every aspect of the process leading from data acquisition to cataloguing and archiving, processing and creation of a simplified information system. Each recommendation guides the user through the management of digital data, by adapting to his/her level of knowledge with respect to digital technologies and methodologies. In this way, the manager can efficiently use 3D models in MCH projects. In order to elaborate guidelines that could be suitable for as many typologies of Cultural Heritage as possible an international approach was chosen, developing the thesis in joint supervision under the University of Bologna and the Universitat Politècnica de València. We decided to apply state-of-the-art technologies and methodologies to a variety of case studies. The main ones are the early Christian monuments of Ravenna (Italy) belonging to the UNESCO World Heritage List, and a small neogothic chapel located in Castellón de la Plana (Spain). The fruitful collaboration between two different countries allowed an invaluable exchange of MCH expertise and, more broadly, contributed to the elaboration of standardized and universally applicable MCH guidelines that will allow a better interaction between managers, the academic research world and the professional one. The investigation, by highlighting the problems inherent to the MCH, made it possible to identify the main open issues that need to be explored in future lines of research, such as the application of standards to a large number of cultural assets in an iterative, continuous and automatic way, in order to perfecting the standards; the search for automatic classification of raw data; the processing of collected data for the creation of relations, strategies and methods for the classification, integration and optimisation of heterogeneous data. / Bertacchi, G. (2022). Guidelines for the Management of Cultural Heritage Using 3D Models for the Insertion of Heterogeneous Data [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/182419 / TESIS