La extensa obra del polígrafo gerundense Francesc Eiximenis OFM, apenas 20 años después de su muerte, desborda las fronteras lingüísticas de su autor a través de numerosas traducciones. El siglo XV, siglo de las reforma observante, acoge de buen grado obras como el Llibre de les dones, la Vita Christi y, sobre todo, el Llibre dels àngels.Libro de las donas es el título de la primera traducción castellana del siglo XV del LLD, anónima, y que se nos ha conservado hasta la actualidad en 7 manuscritos: cuatro códices conforman la familia lingüística castellana propiamente dicha, mientras que los tres restantes presentan un estadio lingüístico profundamente orientalizado y representan la difusión del LLD por tierras de habla no catalana de la Corona de Aragón. Es decir, la existencia de una rama orientalizante y otra marcadamente castellana viene a abundar en la idea de la amplia difusión del LLD, ya que la adaptación anónima parece extenderse, progresiva y geográficamente, desde las tierras de habla no catalana de la Corona de Aragón y sus aledaños hasta Castilla.En la edición anotada del Carro de las donas a partir se ha confrontado metódicamente cada capítulo con su equivalente catalán (a partir de la edición moderna de F. Naccarato) y los mss. A1 y B1 del Libro de las donas cuatrocentista. En el estudio preliminar se abordan cuestiones diversas: la filiación textual del Carro de las donas (manuscrito orientalizante), el ambiente espiritual de la primera mitad del XVI, el estudio de las fuentes (Vives, Venegas, Ángela de Foligno, Clicthove) y una propuesta de autoría: el P. Carmona O.F.M., morador de San Francisco de Valladolid y confesor de Adriano VI.

The reduction of agrarian land in Mediterranean Europe has produced a large number of marginal zones, most of them located in mountainous areas. In fact, there has been a decrease of population in Catalan rural areas for the last one hundred fifteen years. This depopulation process has affected directly the abandonment of agrarian land (LASANTA, 1996) and, at the same time, it has favoured new dynamics, specially in the Pyrenees: the colonisation of natural vegetation over these fields and the increase of soil degradation processes.In this thesis we will examine these issues with more detail focusing on the case of the middle and high Oriental Pyrenees (Natural Park of Cadí-Moixeró, Catalonia, Spain). Soil degradation and afforestation processes were found in the field work carried out in this area, our results derive from processing the data gathered using a Geographical Information System. This methodology has enabled us to relate different variables and show the existence of an erosive and soil fertility change processes in the abandoned fields, crops, grasslands and forests, according to land use intensity.We have applied some techniques in three directions: spatial analisys with GIS, soil and biomass analysis and oral sources. The global methodology relation these imputs in a integrated landscape analysis.The most important conclusions of these research are: An ordered soil fertility index (COBERTERA, 1993) where the first land use is the highest value; Non-eroded abandoned fields = high intensity graslands (<1800m) > active fields > Pinus forests > eroded abandoned fields > rest of grasslands = Quercus dry forests. An integrated soil quality classification (Fertility index+available water+aggregate stability): High intensity grasslands North (<1800m) > low intensity Pinus forest > Non-eroded abandoned fields = rest of grasslands = hight intensity Pinus forests = active fields > high intensity grasslands N & S (>1800) = eroded abandoned fields = Quercus dry forests. An intensive use of agricultural soils in the 20th Century, there has only been a decrease in soil quality in thin soils on south and steep slopes. Intensive cattle raising involves a decrease of soil quality in alpine grasslands, also in poor grasslands in steep south orientations over limestones below 1800m. Intesive forestry reduces the fertility but does not affect the future restoration of Pinus sylvestris woods, mainly in northern orientation. In the 20th Century the landscape of the Natural Park of Cadi-Moixero, was divided equally between grasslands, forests and fields. The depopulation of the Park since 1960 has allowed an increase in forested areas below 1700 m. Scots pine (Pinus sylvestris) is the main tree in the natural recolonization process, and the soil quality is one of the most important parameters in controlling the expansion. Erosion processes are important in some abandoned fields with a southern orientation, high livestock density grasslands and badlands. / La reducció de l'espai agrari a l'Europa Mediterrània ha donat lloc a un increment de les àrees marginals, moltes d'elles situades en zones de muntanya. A Catalunya, el despoblament del medi rural és constant des de finals del segle XIX però s'ha accentuat en la segona meitat del XX, procés que ha incidit directament en les activitats primàries i en l'abandonament dels cultius, disminució de la ramaderia i minva generalitzada de la pressió extensiva sobre el medi. Alhora s'han afavorit o aparegut noves dinàmiques que modifiquen la naturalesa dels sòls, especialment als Pirineus: revegetació espontània dels espais abandonats o increment dels processos erosius.Aquest treball centra aquests aspectes generals en l'àrea d'estudi del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus Orientals). A partir de la fotointerpretació en diferents èpoques, el treball de camp i la cartografia temàtica existent, s'ha fornit una base de dades georeferenciada mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica per tal de caracteritzar cadascun dels espais homogenis del parc, amb l'objecte de definir com la intensitat en l'ús del sòl en els espais agraris, ramaders i forestals ha modificat les propietats i naturalesa edàfiques. S'han aplicat diverses tècniques en paral·lel que es poden englobar en l'anàlisi espacial amb SIG, l'analítica de sòls tan bioquímica com física en mostratges diacrònics i sincrònics així com l'anàlisi de biomassa en pastures i boscos i l'estudi de les fonts orals per caracteritzar amb precisió la tipologia d'usos i gestió del territori. Aquests mètodes s'han imbricat a partir de l'anàlisi integrat del paisatge. Els resultats més importants de la recerca es poden resumir en:La intensitat en la utilització del territori es manifesta de forma diversa entre els paràmetres que intervenen en la fertilitat dels sòls: la matèria orgànica disminueix en els sòls més explotats, sobretot els agrícoles, el P i el K són molt elevats quan s'aporten adobs orgànics d'origen animal (conreus i zones de concentració dels ramats) i la relació C/N és un bon indicador del procés d'aforestació de l'espai agrari i per establir diferències entre els boscos molt i poc explotats. Els sòls més fèrtils, des del punt de vista agronòmic, es troben a l'espai agrícola en absència de processos erosius. Els millors camps es situen en els sòls més potents i són els que s'han cultivat i conservat millor, en canvi els sòls més prims han donat lloc a camps marginals amb conreus de baix rendiment. Els sòls de pastures i boscos són molt més pobres, exceptuant els que presenten elevats continguts de MO. 3.- Si avaluem els paràmetres químics, físics i d'humitat superficial del sòl, la intensitat d'ús ha perjudicat l'espai agrari, les pastures supraforestals i els boscos, mentre que ha beneficiat a la resta de pastures. La disponibilitat de fems i les rotacions entre cereals, patates, lleguminoses i guaret, han estat suficients per mantenir les produccions, mentre no s'ha utilitzat tot l'espai agrícola disponible. En municipis ramaders el principal factor limitant ha estat l'aigua. Els espais erosionats en camps i pastures contenen els valors més baixos de fertilitat: des del punt de vista agronòmic els valors de fertilitat són baixos però suficients, la manca d'aigua és el principal factor restrictiu per el creixement de la vegetació, els camps abandonats i erosionats a solana són els més vulnerables i els camps actius tenen sòls poc estructurats, però després d'un període de 30 anys d'abandonament l'estructura s'assimila als sòls naturals. La reconstrucció dels agregats en els camps erosionats és molt costosa o inviable.La reforestació natural de camps abandonats i pastures i la densificació dels boscos, és el procés de canvi del paisatge dominant dins el parc natural: el bosc s'està expandint des de principis de segle, però ho fa amb més intensitat a partir de la dècada dels seixanta, el creixement de l'espècie colonitzadora dominant (Pinus sylvestris), és major en els camps abandonats i pastures montano-subalpines degut a la manca de competència i els valors alts de fertilitat de la majoria de camps abandonats, donen lloc a bones pastures però també afavoreixen el creixement ràpid de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris).De mantenir-se les condicions ambientals i socioeconòmiques, el mosaic agro-silvo-pastoral pot desaparèixer a mig i llarg termini. Les dinàmiques actuals del paisatge, es dirigeixen cap a la homogeneïtzació forestal del Parc Natural del Cadí-Moixeró per sota del límit altitudinal del bosc.

En Brasil el turismo empieza a alcanzar cotas significativas. Según datos de la Empresa Brasileira de Turismo, Brasil recibió 4,8 millones de turistas internacionales en el año 2001, generando ingresos de 4,2 billones de dólares. Aunque el turismo en Caldas Novas (Goiás) es poco significativo todavía en comparación con el de Rio de Janeiro o Amazonas, la zona de estudio constituye el complejo hidrotermal más importante de Brasil que le permite generar el mayor flujo turístico de la región. Como resultado se ha puesto en marcha una serie de proyectos de desarrollo turístico con el apoyo del gobierno local.En este contexto, esta tesis doctoral constituye un trabajo de carácter claramente aplicado cuyo objetivo general es la elaboración de un Plan Estratégico de Desarrollo Turístico para el municipio balneario de Caldas Novas y su entorno. Los objetivos específicos se centran, por un lado, en la comprensión del proceso turístico global, el análisis de los mecanismos de la motivación y de la satisfacción turística y, por el otro, en el análisis de los diversos métodos de planificación turística. Se procede, por lo tanto, a examinar la teoría y la literatura pertinentes desde estos diversas perspectivas. Seguidamente, se efectúa un estudio de las características del turismo actual de la región, tanto desde el punto de vista de la oferta y la demanda como desde la perspectiva de las motivaciones de los turistas.En la tercera parte de la Tesis se procede a redactar el Plan Estratégico de Caldas Novas, en base al bagaje de conocimientos adquiridos en los capítulos. Para ello se aplica una nueva metodología diseñada por la misma autora. Partiendo de un diagnóstico de los recursos disponibles y la identificación de los condicionantes territoriales de su explotación, se desarrollan las propuestas, estructuradas en dos secciones: las iniciativas de carácter espacial y las de carácter sectorial. El conjunto del Plan se basa en el desarrollo económico y social, siempre respetando los principios de la conservación ambiental y del desarrollo sostenible.Nuestro análisis demuestra que el turismo de Caldas Novas se caracteriza esencialmente por ser un turismo de masas al modelo Fordista. Este modelo ha sido modificado con la aportación de elementos característicos del modelo Postfordista, aunque estas iniciativas no evidencian una ruptura, sino una continuidad de la estructura básica. Algunas nuevas formas de turismo se están implantando, aunque se ha podido comprobar que tienen tan solo un papel complementario en la oferta turística de la zona, o sea, que su principal objetivo es añadir un elemento de diversificación que ayude a aumentar la demanda más que explotar nuevos sectores del turismo. Se ha comprobado también que las motivaciones actuales de los turistas que acuden a Caldas Novas continúan siendo aquellas contempladas por el turismo de masas. Hay que resaltar, por otro lado, que tampoco existe una oferta estructurada de nuevos productos capaz de atraer a turistas con otras motivaciones. No obstante, el plan que se presenta incluye propuestas de las pautas que hay que seguir para reestructurar la oferta actual de productos turísticos y crear algunos nuevos, con el fin de modificar y ampliar la oferta actual en esta dirección.Así, concretamente, nuestro Plan Estratégico de Desarrollo Turístico indica los diferentes usos turísticos posibles en los diversos ámbitos territoriales del destino, siempre respetando las características físicas de cada ámbito. De este modo, se configura una estrategia básica espacial, que ofrece a los gestores locales un instrumento para la formulación de normas de uso. Dichas normas harán posible, a la vez, la conservación global del medio ambiente y la sostenibilidad de la actividad turística. En segundo lugar, se define una estrategia básica sectorial que, después de identificar y analizar los puntos débiles del sistema turístico actual, indica las principales acciones a llevar a cabo para alcanzar una reestructuración y mejora de la actividad turística tanto en su vertiente económica como social. Este plan conduce el sector turístico hacia una integración en las políticas de desarrollo global del destino, estableciendo una estrecha relación y sinergias entre el turismo y otros sectores de la economía. Su meta final es equilibrar y optimizar los beneficios económicos, medioambientales y sociales del turismo, minimizando los posibles impactos negativos de la actividad turística, con el fin de consagrar un turismo sostenible en este destino.

No description available.

La selva amazónica se ha convertido en uno de los ecosistemas más relevantes para la sociedad mundial y la ruptura sus procesos ecológicos se vincula a la degradación del medio ambiente planetario. Su acelerada deforestación, los procesos agrícolas, mineros, industriales y la urbanización, junto con el crecimiento demográfico, sitúan a esta región como lugar clave en la generación de perturbaciones de alcance global (efecto invernadero y pérdida de biodiversidad). Estas perturbaciones, que son al mismo tiempo ecológicas y sociales, repercuten en el proceso de degradación de los recursos naturales, mientras sus consecuencias se evidencian en la pobreza e incluso penuria alimentaria de parte de la sociedad amazónica.En los últimos años, las grandes regiones tropicales de Asia, África y América han sido caracterizadas como patrimonios naturales y concebidas incluso como "fronteras de recursos naturales y de energía". La Amazonía es considerada el mejor símbolo de preservación natural debido a su exuberante paisaje diseñado por los nexos que han existido y existen entre los bosques pluviales, el dominio del agua del río Amazonas y las sociedades locales. Estas concepciones han sido reforzadas por las cumbres mundiales sobre desarrollo y medio ambiente y por los recientes programas impulsados por el Banco Mundial y el Fondo Monetario Internacional, los cuales han involucrado a las regiones tropicales en sus programas sobre la protección ambiental del planeta.Para la Amazonía, los resultados más contradictorios de estas concepciones alcanzan a las funciones que juegan sus recursos naturales. En lugar de favorecer las típicas funciones de los recursos naturales como base del desarrollo económico, estas posturas sitúan la Amazonía bajo el concepto de patrimonio biogenético de la humanidad, como un gran parque de secuestro de carbono y, también, como área destinada a la "visita" bajo una nueva modalidad de retorno a la naturaleza como es el turismo ecológico. Por tanto, las nuevas estrategias de ocupación regional intentan combinar crecimiento y conservación de la selva bajo una perspectiva totalmente diferente (y desconocida anteriormente a nivel mundial) del desarrollo económico.Así, el objetivo de esa tesis es investigar la dinámica de ocupación territorial a través de la concentración de la propiedad de la tierra y de los cambios al medio ambiente, en los últimos 30 años, en Amapá.Finalmente, en las conclusiones intentamos revisar críticamente algunas ideas que han sustentado el proceso de ocupación de la selva amazónica concebida secularmente como un "espacio vacío". En ese contexto, se propone también llamar la atención a los problemas actuales de la gestión del territorio que insertan la Amazonia a la vez como frontera de recursos y como reserva medioambiental del planeta. / The Amazon rainforest has become one of the most relevant ecosystems fort he world society. Therefore, the breakdown of its life-support systems is linked to the degradation of the global environment. Deforestation, the expansion of agricultural, livestock, mining and industrial activities, together with population and urban growth place the Amazonian environment at the center of perturbations, such as climate changes and biodiversity loss, global in character. These perturbations, social and ecological at the same time, have a direct effect on natural resources and also on the poverty and even on the food deficits of Amazonian societies.During the last decades, the tropical regions of Asia, Africa and America have been characterized as "natural heritages" and conceived even as resource and energy frontiers. Amazon is considered the best symbol of a "natural landscape" because of its exuberant landscape produced by the past and present linkages between rainforests, the fluvial environment of the Amazon, and the local societies. World summits on environment and development and the recent programs of the World Bank and of the International Monetary Fund have put tropical regions at the forefront of international efforts to ensure the environmental protection of the planet.For the Amazonian region, the most contradictory results of these initiatives affect the functions performed by natural resources. Instead of pursuing the typical functions of resources as pillars for economic growth, international programs aim to convert the Amazon region into a world biogenetic heritage area; into a carbon sequestration park, and also into an area devoted to ecotourism. Therefore, new strategies of regional development attempt to combine growth and conservation under a perspective totally different (and unknown before) of economic development.This dissertation has the objective of investigating the dynamics of land occupation through the concentration of landed property, and the subsequent environmental changes during the last 30 years in the state of Amapá (Brazil). In the conclusions, there is a critical revision of some of the ideas that have sustained the process of occupation in the Amazon rainforest, historically conceived as an "empty space". In this context, the aim is to raise attention on the current problems of land use planning and management that attempt at the same time to convert the region into a resource frontier and into an environmental reserve for the planet.

La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència d'unes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permès plantejar una recerca basada en l'estudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius d'aquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències d'aquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, s'han volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius:1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi.2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat.3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps.L'àmbit d'estudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal d'abastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, s'han fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i d'altres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que s'han enriquit amb aportacions d'altres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element central d'atenció de tota la recerca ha estat l'àmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau d'afectació al llarg de tota la història.Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de l'espai forestal: 1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que s'ha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de l'any 7800 cal BP de forma mixta amb l'avet. 2) L'avetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment s'ha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no s'ha pogut desvincular d'una activitat humana creixent a partir de l'any 5200 cal BP. L'avet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització d'aquesta espècie als Pirineus meridionals. 3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i l'actualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte l'activitat humana. I és que l'especialització vers diverses activitats econòmiques, s'ha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, s'ha destacat la importància de la ramaderia durant l'Edat Mitjana i l'activitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de l'espai forestal actual. Així, s'ha demostrat com:A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina l'ocupació humana de l'alta muntanya pirinenca.C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica. / The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three:1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area. 2) The study of climatic changes during the studied period. 3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time.The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history. The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area:1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space.2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP it's always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees.3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance.The thesis has been useful to demonstrate that: A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts.B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain. C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity.

Para valorar la transición de la fecundidad en Colombia y en Bogotá se analizan las cinco últimas encuestas nacionales de demografía y salud, y se reconstruyen las tendencias y diferenciales de la fecundidad, la nupcialidad y la anticoncepción en los últimos 30 años. Además, mediante un método biográfico se analizan las trayectorias anticonceptivas de tres cohortes de mujeres residentes en Bogotá, que tuvieron experiencias reproductivas en distintos momentos del proceso de transición. Los resultados indican que en comparación con el conjunto del país, en los últimos 50 años Bogotá ha vivido una transición temprana con tendencias a la estabilidad, y que dentro de esta relativa estabilidad del conjunto de la población, el proceso es muy heterogéneo porque diferentes grupos sociales tienen comportamientos reproductivos distintos. A partir del análisis biográfico se identificaron grupos con comportamientos prototipo: mujeres con precarias condiciones sociales y baja educación, trabajadoras, que alcanzan una paridez intermedia con un uso intenso de anticonceptivos después del tercer quinquenio fértil, cuando por lo general se ha alcanzado el tamaño final de familia. Comportamientos reproductivos propios de los grupos que lideran la transición de la fecundidad, con patrones modernos de nupcialidad y anticoncepción, y que viven condiciones sociales relativamente favorables. Grupos de población con procesos de transición tardíos en los que predominan patrones tradicionales de fecundidad y nupcialidad, con bajo uso de anticonceptivos, y que tienen condiciones precarias de vida. La influencia del contexto demográfico en el cual transcurren las historias de vida de estas mujeres contribuye a explicar los procesos de transición de la fecundidad observados, porque los comportamientos reproductivos heterogéneos identificados en la población general también se observan en las cohortes sometidas al análisis biográfico. / To measure the fertility transition in Colombia and Bogotá this research analyses the last five Demography Health Surveys to reconstruct fertility, marriage and contraception's changes in the last 30 years. Moreover, using a biographic method the contraception trajectories of three women's cohorts living in Bogotá are analysed, with reproductive experiences in different transition process. The results show that in the last 50 years Bogotá experienced an early transition with stable trends, although the process is very heterogeneous, because different socials groups have different reproductive behavior. Thank to the biographic analysis, prototype groups are identified: i) working women with low social conditions and low education, who reach intermediate fertility using intensive contraception after twenty five year old, when the majority have reached the final family size. ii) Reproductive behavior of those groups leading the fertility transition with moderns marriage and contraception patterns, and who live relative good social conditions. iii) Population groups with late transition process with predominant traditional fertility and marriage patterns, characterised with low contraception prevalence, and who have precarious life conditions. The influence of the studied demographic context in this life histories contributes to explain the fertility transition observed process, because the heterogeneous reproductive behavior identified in the whole population, are also observed in cohorts examined using biographic analysis.

L'objectiu d'aquesta tesi és elaborar una anàlisi integral de la sostenibilitat en el cas concret dels espais públics de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). L'anàlisi es desenvolupa en un context social de postmodernitat en què, conjuntament a la proliferació d'un model urbà dispers i de baixa densitat, emergeixen nous processos de participació ciutadana. Per fer-ho, s'ha dut a terme una triangulació metodològica integrant mètodes quantitatius amb mètodes qualitatius per acabar desenvolupant una anàlisi integral de la sostenibilitat dels espais públics urbans. Així, s'ha treballat quantitativament a partir de la digitalització cartogràfica des espais públics enjardinats de la RMB, un l'anàlisi quantitatiu de 315 d'aquests espais i un qüestionari enviat a tots els municipis de la regió; però també s'ha treballat amb metodologies qualitatives a partir de 38 entrevistes en profunditat i 19 observacions d'espais públics urbans.La integració s'ha fet a partir de la discussió de dues aparents paradoxes entorn els espais públics urbans de la RMB. La primera, que he anomenat la paradoxa ambiental, es basa en que els espais públics que es desenvolupen en els nous entorns urbans de baixa densitat segurament tenen un impacte ambiental menor que no pas els espais públics desenvolupats en un entorn en general ambientalment més sostenible com és la ciutat compacta. Són els espais públics de la ciutat compacta els que, tot i tenir un paper naturalitzador més destacat, acostumen a estar constituïts per espècies al·lòctones altament consumidores d'aigua.I la segona paradoxa, que he anomenat la paradoxa sociopolítica, es basa en que en la societat actual, en què sembla ser que emergeix la necessitat de desenvolupar noves formes de democràcia participativa, s'està avançant cap a un model territorial dispers i de baixa densitat on es redueix la presència relativa d'espais públics i, en conseqüència, disminueix un actiu que pot actuar com a element potenciador de capital social i catalitzador d'aquests processos participatius emergents. L'anàlisi s'ha dut a terme des de la lògica de l'Ecologia Política, integrant les dimensions ambiental, econòmica, social i política del concepte de sostenibilitat, amb una visió multiescalar de l'objecte d'estudi i seguint la tradició de la geografia marxista que recentment ha incorporat en la darrera dècada la dimensió ambiental en el seu anàlisi.A partir de l'anàlisi empírica es pot concloure que el model urbà i regional produït en les darreres dècades està relacionat amb les dinàmiques d'acumulació de capital, responent als interessos d'una elit que ha gentrificat el centre de la regió i ha originat la migració d'una bona part de la població de classe mitja i mitja-baixa cap a la perifèria, on la urbanització dispersa és la forma urbana predominant.La tesi conclou que els espais públics de la RMB i la seva evolució recent no han contribuït a millorar la sostenibilitat de la RMB en la mesura que responen a la proliferació d'una construcció socioambiental, la urbanització dispersa, que està associada a una disminució dels espais públics i a una proliferació dels jardineria privada. La manca d'espais públics d'aquests nous entorns urbans redueix els espais de relació potencialment generadors de capital social, fet que redueix el compromís cívic dels seus habitants i dificulta enormement l'èxit de les noves formes de govern participatives que, d'altra banda, s'apunten com les noves formes per a governar l'actual societat complexa. Al mateix temps, la proliferació de jardins privats multiplica el consum d'aigua a la RMB, posant cada cop més en crisi el ja precari equilibri hídric entre oferta i demanda. / The objective of this doctoral dissertationthesis is to developmake an integrated analysis of sustainability of public spaces in the Metropolitan Region of Barcelona (MRB). The analysis is performed under a postmodern developed in a context of post modernity where, the expansion of theat the same time that a low density urban model currently taking place in the MRB is contrasted with the rise of is spreading, new processes of political participationare arising.OTo develop this research, an is one of the significantimportant contributions of this thesis is the integration of has been done, integrating quantitative and qualitative methodologies, leading developing, at the end, towards an integrated assessment of the sustainability of urban public spaces sustainability. On the one handIn one hand, the quantitative work has consisted inI have quantitatively worked obtaining the digital cartography digitalizing the cartography of urban gardened public spaces of the MRB, developing a numericalnumeric analysis of several variables from a sample of 315 of these public spaces, and sending a questionnaire to the 163 municipalities of the MRB. On the other hand, the qualitative work has implied I have qualitatively worked with 38 38 open but detailed interviews with residents of the region, and 19 direct observations of urban public spaces of this areaaround the region.Integration has been approached done from two apparent paradoxes of urban public spaces. The first one, that I have called the environmental paradox, is based on the low environmental impact of public spaces in the sprawled areas, , a urban model where, generally, environmental impacts are very high. However, in the On the contrary, in compact city, a typically more sustainable urban model, urban public spaces are less environmentally sustainable because their dependencein the sense that these urban public spaces on are characterized by a predominance of turf grass, a very high water consumption species that needs therefore massive quantities of this scarce resource in the Mediterranean.in a Mediterranean context.The second paradox, that I have called the socio-political paradox, is based in the fact that while on that nowadays, with an emerging need of new forms of governance based on citizens participation are emerging in the MRB, the also emerging process of urban MRB is going to an urban sprawl model, and the decline of public spaces it implies, erodeswhere public spaces are minimized and, in consequence the potential of these public spaces tois diminishing an active that could generate social capital and thus to facilitate these emergent processes of political participation.The theoretical stance of the dissertation has been largely modelled after aThe analysis has been done from a Political Ecology point of view, following the tradition of Marxist Geography that recently has fully incorporated the environmental dimension in its analysis. The eEnvironmental, economic, social and political dimensions of the sustainability concept have been integrated with a scalar vision of the production of urban public spaces.After the empirical analysis, I can concludeaffirm that the urban and regional model produced in the last decades is related to dynamics of capital accumulation, responding to the interest of an elite that has gentrified the centre of the region and has caused the migration of a part of the population of middle and ow-middle-low income classes to the periphery of the region, where urban sprawl is the predominantce urban form.The thesis concludes that public spaces of the MRB and theirits recent evolution have not contributed much to improve sustainability in the MRB. Public spaces in this regionof the MRB respond to a proliferation of the socio-environmental construction of the urban sprawl. This socio-environmental construction reduces urban public spaces as spaces of relation that could generate social capital. At , at the same time, the that a spread of private gardens is associated with this urban sprawlenvironment, multiplies ying water consumption in of the MRB adding new stresses to an already difficult hidrosocial cycle.

L'objectiu principal de la tesi doctoral és l'estudi, des d'una perspectiva geogràfica, de les zones humides de la plana empordanesa. Es tracta d'analitzar i entendre les relacions entre les societats que han habitat la regió i el seu medi, tant a nivell històric com en el període recent amb l'ús i la gestió que s'hi realitza, amb l'objecte d'obtenir-ne una comprensió global. L'anàlisi de la transformació dels paisatges d'aigua, concretament en el cas de l'Empordà, esdevé l'eix central de la present recerca.El treball caracteritza i defineix les zones humides a nivell global, així com n'analitza les funcions i valors ambientals, territorials i socials que aquestes duen a terme. Es descriu l'evolució patida en la percepció humana de les zones humides, és a dir, el camí que hi ha hagut entre la repulsió i la protecció d'aquests espais. Aquest procés s'exemplifica de forma detallada amb el cas de les zones humides espanyoles. També s'analitzen diferents experiències de gestió de zones humides.En relació als aiguamolls de l'Empordà, es realitza una caracterització física del territori d'estudi, descrivint a mode d'inventari exhaustiu totes les zones humides de la plana litoral empordanesa. Es realitza un estudi de l'evolució històrica experimentada pels aiguamolls de l'Empordà, parant especial atenció al procés històric de dessecació d'estanys i aiguamolls, mitjançant l'ús de documentació i cartografia antiga, tot analitzant les causes i les conseqüències d'aquestes transformacions, tant a nivell físic de paisatge, com a nivell humà quant a usos i percepcions. La darrera part de la tesi versa sobre la gestió territorial i socioambiental recent als aiguamolls empordanesos. En aquest sentit, es descriu el procés de protecció de les zones humides empordaneses, distingint el procés dut a terme a l'Alt Empordà, que va culminar amb la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (del qual se'n fa una anàlisi de la seva gestió territorial i ambiental endegada des de la seva creació el 1983 fins a l'actualitat), del procés dut a terme al Baix Empordà, que també ha portat a la protecció dels seus aiguamolls, però amb un procés ben diferent al de l'Alt Empordà. / The main objective of this Doctoral Thesis is the study, from a geographical perspective, of the Empordà wetlands. It is intended to analyse and comprehend the relationship between the different societies that have lived in the region and their environment, at a historical level but also in the recent period with the uses and management strategies that are made, with the objective of obtaining a full understanding of this issue. The analysis of the water landscape transformation, specifically in the case of the Empordà region, becomes the central theme of this research.The work characterizes and defines the wetlands at a global level, in the same way that it analyses the environmental, territorial and social functions and values that they carry out. The evolution experienced in the human perception of the wetlands; that is, from rejection of them to their protection is also described. This process is exemplified in depth with the case of the Spanish wetlands. Furthermore, different wetland management strategies are analysed.As far as the Empordà wetlands are concerned, a physical characterization of the study area is presented by describing, in the form of an exhaustive inventory, all the Empordà coastal plain wetlands. By means of ancient cartography and documents, the historical evolution of the Empordà wetlands has been studied, emphasizing the historical process of wetland drainage. The causes and consequences of those transformations are also analysed, from the physical point of view -at the landscape level- and from the human point of view -at the uses and perceptions levels-. The last part of the Thesis is devoted to the recent territorial and socioenvironmental management strategies in the Empordà wetlands. In this sense, the wetland protection process is described, distinguishing two processes. On the one hand, the process experienced in the Alt Empordà region, which culminated in the creation of the Aiguamolls de l'Empordà Natural Park in 1983 (from which an analysis of its territorial and environmental management from its creation until the present day is carried out). On the other hand, the process experienced in the Baix Empordà region, which also brought about the protection of its wetlands, despite following a quite different process from the one experienced in the Alt Empordà region.

La migración ha sido una estrategia consolidada y utilizada por los seres humanos en su afán permanente de encontrar mejores condiciones de vida. La posibilidad de migrar o no es un derecho vital, pues el ejercicio del mismo garantiza en muchos casos la sobrevivencia de la población cuando al migrar se huye de un riesgo inminente en que está la vida, que puede ser de carácter social, ambiental, político o bélico; la migración cobija dimensiones tanto sociales como espaciales; al migrar se transforma el entorno social y cambia el territorio donde se desarrolla la vida; el espacio de vida. Dependiendo de los factores que las causan, las migraciones pueden entenderse como el ejercicio de un derecho o como la consecuencia de la violación de uno o más derechos humanos. Ello depende de si la decisión de cambiar temporal o permanentemente el lugar de vivienda habitual, es un acto voluntario y discrecional o es un recurso para huir de condiciones de vida que resultan insoportables. La migración en Colombia a causa del desplazamiento no voluntario de la población, considerada migración forzada, es el tema del cual se ocupa la presente investigación. El desplazamiento forzado en Colombia ha generado corrientes de migrantes hacia las áreas metropolitanas y los centros urbanos, influyendo así en la reactivación del flujo rural-urbano de movilidad interna. El impacto del desplazamiento forzado en la migración rural-urbana es importante. El desplazamiento forzado se agudizó a principios de la década de 1990, generando un flujo de población que ha llegado principalmente a las ciudades intermedias, lo que conllevó que áreas urbanas continuaran recibiendo flujos de población procedente de regiones rurales o semirrurales. La llegada de grandes flujos de migrantes forzados al espacio urbano presiona la demanda de servicios básicos, infraestructura vial y equipamiento urbano necesario para satisfacer las necesidades de esta población, en su mayoría pobre y con grandes carencias de atención. Es así como el desplazamiento impacta de manera negativa el territorio receptor, generando altas concentraciones de población urbana y dejando algunos municipios pequeños con saldos negativos causando, en algunos casos, el despoblamiento de territorios. El desplazamiento forzado no obedece únicamente a la presencia de actores armados. Es un problema profundamente ligado a la tenencia de la tierra y a los intereses de grandes propietarios territoriales. Por lo tanto, la relación que establece el desplazamiento con la violencia y la apropiación de tierras es una de las hipótesis por validar en la presente investigación.La migración masiva de mitad del siglo XX se concentró predominantemente entre los grupos etáreos de jóvenes y adultos jóvenes compuestos principalmente por mujeres. Tal migración selectiva por sexo y edad generó un desequilibrio en la distribución de género de la población. Esta selectividad migratoria, en la cual son las mujeres las de mayor probabilidad de movilidad, se mantiene para la migración forzada y es objeto de detallado análisis. El desplazamiento forzado se concentra primordialmente en los grupos de edad menores de 18 años y en las mujeres adultas; de esta manera se está generando un impacto demográfico relevante, semejante a la selectividad migratoria presentada en el éxodo de la década de 1950.La movilidad forzada es movimiento migratorio de corta distancia que incrementa las condiciones de pobreza de la población afectada. Se da con mayor intensidad en territorios estratégicos, poseedores de grandes riquezas naturales o que tienen una importancia geopolítica notable, ya sea porque están ubicados en la zona central del país que es la de mayor desarrollo o en territorios de frontera. La connotación de ser una migración forzada en la que muchas veces está en peligro la vida de la población determina que los flujos de movilidad en muchas ocasiones se dirijan al lugar más cercano, el cual ofrece algún nivel de protección. Ahora bien, la investigación que hemos concluido es un trabajo que tiene mucha importancia para los ámbitos académico y político colombianos. Es una compleja exploración de la migración forzada en el conjunto del territorio nacional, que exigió, en primer lugar, un análisis histórico del conflicto interno en el cual se inscribe el fenómeno, análisis que posteriormente constituyó parte fundamental de los elementos explicativos en la territorialidad de la migración forzada. El trabajo hace un profundo análisis de las características sociodemográficas de la población afectada por el fenómeno; desarrolla una lectura de la distribución territorial de la población desplazada y de la nueva geografía humana que dibuja el movimiento masivo de población, que tiene como área de origen principal las zonas rurales del país. Finalmente, la investigación aborda el proceso de construcción y análisis de las variables, como elementos causales de permanencia y soporte de la migración forzada, haciendo énfasis en algunas regiones y zonas particulares del país. / The migration has been a consolidated strategy and it has been utilized by the human beings in its permanent urge to find better living conditions. The possibility to migrate or not is a vital right, because by doing so it could be guaranteed in many cases the survival of the population, when by migrating they flee of an imminent risk in which life could be compromised, either by social, environmental, political or military causes; the migration involves both social and spatially dimensions; by migrating the social environment changes, and so the territory where life is developed; Space of lifeDepending on the cause factors, the migrations can be understood as the exercise of a right or as the consequence of the violation of one or more human rights. It depends on the origin of the decision of moving, if it is a voluntary and optional choice of changing temporary or permanently the place of habitual dwelling, or if it is a resource to flee living conditions that turn out to be unbearable. The migration in Colombia caused by the displacement not volunteer of the population, considered forced migration, is the topic of which the present investigation is occupied. The forced displacement in Colombia has generated migrations currents towards the metropolitan areas and the cities, influencing thus in the reactivation of the rural-urban flow of internal mobility.The impact of the forced displacement in the rural-urban migration is important. This phenomenon was intensified at the beginning of the decade of 1990, generating a flow of population that has arrived mainly to the intermediate cities, which has caused that urban areas are continually receiving flows of population coming from rural or semi-rural regions.The arrival of large flows of forced migrants to the urban space increase the demand of basic services, road infrastructure and necessary urban equipment to satisfy the needs of this population, mostly poor and with large lacks of attention. This is how the displacement also impacts in a negative way the receiver territory, generating high concentrations of urban population and leaving some small municipalities with negative balance causing, in some cases, the decrease of population or abandon of territories.The forced displacement does not only obey to the presence of armed actors. It is also a problem deeply connected with the possession of the land and to the interests of large territorial owners. Therefore, the relation that exits among the displacement, the violence and the appropriation of lands is one of the hypotheses to validate in the present investigation. The massive migration of the middle of the 20th century was concentrated predominantly in the homogeneous group of youths and young adults and composed mostly by women. Such selective migration by sex and age generated an imbalance in the distribution of gender of the population. This migratory selectivity, in which the women are those of greater probability of mobility, is maintained for the forced migration and is object of detailed analysis. The forced displacement concentrates primarily in the groups of age less than 18 years and in the adult women; in this manner a relevant demographic impact is being generated, similar to the migratory selectivity originated in the exodus of the decade of 1950.The forced mobility is a migratory movement of short distance that increases the conditions of poverty of the population affected. It hits upon greater intensity in strategic territories, owners of considerably natural resources or that have an evident, and important geopolitics, whether because they are located in the central zone of the country that is that of greater development or in territories of border.The connotation of being a forced migration in which many times the life of the population is in danger, determines that the flows of mobility in many cases are directed to the most nearby place, which offers some level of protection.Now well, the research that has been concluded is a work of high importance for the academic and politic field in Colombia. It is a complex exploration of the forced migration in the frame of the national territory, which required, in the first place, a historic analysis of the internal conflict in which the phenomenon is recorded, this analysis subsequently constituted a fundamental part of the explaining elements of territory related causes of forced migration. The study does a deep analysis of the social-demographic characteristics of the population affected by the phenomenon; gives a scope of the territorial distribution of the displaced population and the new human geography resulted of the massive migration that has as an origin area the rural zones of the country. Finally, the investigation undertakes the process of construction and analysis of the variables, as causal elements of continuance and backup of the forced migration, doing emphasis in some regions and particular zones of the country.