Aquest treball estudia tres recursos lingüístics que forneixen la cohesió textual:Els temps del verb i les seves formes aspectuals, La Referència de Persona i els Connectors,amb l' objectiu general de mostrar, quins d'aquests recursos apareixen a les diferents edats de la mostra de subjectes que hem seleccionat.METODOLOGIA GENERALPARTICIPANTSUna població integrada per deu subjectes de cada edat : 3,5,7,9,11 i 13,20 i 72 anys ( mitjana) MATERIAL Dues històries gràfiques que els subjectes han d'explicar.La història gràfica A, consta de sis vinyetes, i la història gràfica B de 7 vinyetes.PROCEDIMENT Entrevistes individuals . En primer lloc es presentava la història A ordenada i tot seguit la B . La consigna utilitzada era : "Ara et mostraré una història amb imatges i tu m'has d' explicar el que hi veus. Tens tot el temps que vulguis per mirar les imatges. Quan estiguis a punt ja pots començar". Les narracions gravades amb video i transcrites i codificades amb el format CHAT del CHILDES PROJECT ( Mc. Whinney ,1994 ).RESULTATS1r.-El context narratiu (la consigna donada, i el coneixement compartit entre el parlant i el receptor ) influeix en la utilització de les formes verbals de present o de passat, segons com s'interpretin les imatges ;en les formes lingüístiques per marcar la referència de persona,( presentació i manteniment) dels personatges a la narració i en les funcions sintàctiques de Subjecte o Objecte segons quina sigui la seva rellevància a la narració ; les formes nul·les del verb les quals predominen a la fase de presentació per la influència de la consigna i del coneixement compartit entre narrador i experimentador; en la utilització específica dels connectors per comprendre les relacions entre diferents esdeveniments de la narració,- continuïtat, oposició - i les diferents imatges de cada una de les històries.2n- L'edat és un indicador dels canvis en la utilització dels mecanismes cohesius estudiats. :En els grups de 3 i 5 anys, les formes aspectuals del verb són les més senzilles, (imperfectives). Els grups de 7 i 9 anys i de 11 i 14 anys, utilitzen les dues formes aspectuals i els grups d'adults les formes aspectuals més complexes (perifràstiques). Per assenyalar la referència de persona, les formes nul·les del verb s'utilitzen a totes les edats per presentar els personatges, amb més freqüència a les edats inferiors en aquesta fase, i menys pel manteniment. Els grups d'edat més petits fan servir formes nul·les per la funció subjecte més freqüentment que a les edats adultes.El SND s'utilitza pel manteniment dels personatges, més a les edats superiors que a les inferiors i alterna el seu ús entre grups amb el SNI per la presentació d'alguns personatges secundaris.Els Definits i Indefinits predominen en els grups 1 i 5 com subjecte i objecte per la presentació, per sobre en els grups intermedis.Pel manteniment el seu ús és més progressiu entre els tots els grups.La utilització del pronom clític pel manteniment i per la funció objecte, és progressiva entre els grups.La utilització de formes connectives més específiques augmenta amb l'edat. Les oracions subordinades apareixen a la tercera infància . Entre 3-5 anys i la resta d'edats hi ha diferències en la utilització dels connectors seleccionats a l'estudi. Les formes temporals augmenten amb l'edat.CONCLUSIONSExisteixen tres períodes en la utilització de les formes cohesives estudiades: un primer període infantil, instal·lació del sistema lingüístic, un ampli període posterior d'aprenentatge, tercera infància fins a la primera part de l'adolescència i un tercer període ,adultesa i vellesa, en el que s'exerceixen tots els recursos de forma específica. / The aim of this research is to study three types of cohesive devices that give sense to text:1. Tense and aspect in relation to verbs2. Reference to people ( eg "he")3. Connectors, links between prepositionsThis is in order to know the influence of variable age in the use of these devices in a narrativeMethodA cross- sectional study was carried out in order to investigate the use of the three cohesive devices ( tense and aspect, reference to people and connectors in a narrative) by children of different ages, adults and elderly peopleParticipantsSixty children, 30 boys and 30 girls, aged 3,5,7,9,11 an 13 ( 10 children for each group) and 10 adults aged 20 on average( 5 men and 5 women) as well as 10 elderly people ( 5 men and 5 women, aged 72 on average) participated in this study. All of them were Catalan speakersProcedure and material Participants were individually interviewed and were videotaped for data collection. Two stories, A and B, were shown to the participants. The narratives were elicited by the following instruction " Here, are some pictures that make a story, look at them and, then, tell me what you see".CodingThe sessions were transcribed and coded within the CHAT format (CHILDES System, McWhinney, 1994)ResultsNarrative context, which means the instruction given by the experimenter as well as the knowledge, shared by the participant and the experimenter, since they are looking at the same pictures- influences basically the use of the tense and the references to people . In fact, the majority of participants use present tense in the two stories . Few participants use past tense in order to produce the two narratives. On the other hand, a large number of participants use the a pro-drop form, when they introduce the main character of the story.Variable age plays an important role in the use of the different types of cohesive devices studied, basically the reference to people and the connectors. In relation to the reference the people, two conditions are taken into account ( introduction and maintenance of characters) during the story. Results show that the youngest participants produce more pro-drop form in the introduction of main characters in the two stories, whereas older participants - children from the age of 9 as well as adults and old age people- use a phrasal noun preceded by an indefinite article.In relation to the maintenance of characters, a pro-drop form is the most used in all age categories. In relation to connectors, results show that age increases the use of subordinate clauses. Nevertheless, temporal conjunctions are the most used.ConclusionsNarrative context has a large influence on the use of cohesive devices in narratives. In relation to variable age, there are three periods in the use of the three types of devices studied. A first period in the early childhood, starting at the age of 3, when the linguistic system begins to function then a long period of learning and consolidation of the system, middle and late childhood until adolescence, and a third period, adulthood and old age, in which all the devices are used more specifically.

Esta tesis aborda el análisis de un mecanismo de cohesión léxica que ha sido obviado en la mayor parte de las clasificaciones al uso: las etiquetas discursivas. Se trata de sintagmas nominales que recuperan o avanzan el contenido de un segmento discursivo de naturaleza predicativa y, al mismo tiempo, lo sintetizan y categorizan como entidad discursiva (este acontecimiento, el problema, tal propuesta, etc.). En la primera parte se establecen los fundamentos teóricos necesarios para caracterizar las etiquetas discursivas como fenómeno anafórico y deslindarlas del resto de los mecanismos de cohesión. Se discuten las aportaciones a la caracterización de las relaciones anafóricas realizadas desde diversas disciplinas, con especial atención a los enfoques cognitivos y a la dimensión interpretativa de las expresiones anafóricas. En cuanto a las relaciones de cohesión, se describen, fundamentalmente, las de cohesión léxica, en dos niveles: el formal (la estructura del sintagma nominal anafórico); y el semántico-pragmático (las relaciones que se establecen entre los dos elementos léxicos cohesionados). La segunda parte se dedica íntegramente a la definición y caracterización funcional de las etiquetas discursivas. A partir de un estado de la cuestión de los trabajos que abordan el estudio de este mecanismo, se identifican los rasgos que definen esta relación cohesiva: el tipo de entidades que designa, las peculiaridades que presenta el antecedente o los tipos de nombres que pueden desempeñar esta función. En esta tesis las etiquetas discursivas se describen, por una parte, como mecanismos a medio camino entre la anáfora directa y la indirecta; y, por otra, como mecanismos de cohesión encapsuladora que operan una categorización de su antecedente en función del propósito que el emisor persigue con su texto. Por último, se aborda la caracterización funcional de las etiquetas discursivas en un tipo de discurso concreto, el editorial de prensa, atendiendo a los tipos de patrones discursivos en los que aparecen y a las funciones discursivas que desempeñan. El análisis de los rasgos particulares que caracterizan a las etiquetas discursivas realizado en esta tesis permite profundizar en la naturaleza de los límites graduales que existen entre diversas relaciones de cohesión, tanto léxicas como gramaticales, así como entre las anáforas correferenciales y las no correferenciales. / This thesis analyzes a device of lexical cohesion that has been neglected in most classifications: discourse labels. These discourse labels are noun phrases that retrieve or advance the contents of a predicative unit and, at the same time, synthesize and categorize these contents as a discourse entity (e.g. this event, the problem, such proposal, etc.). The first part establishes the theoretical ground needed to characterize the anaphoric value of discourse labels and to determine their role as a mechanism of cohesion. I discuss the contributions from various disciplines to the characterization of anaphoric relations, with special emphasis on cognitive approaches and on the interpretation of anaphoric expressions. Cohesion relations –especially, lexical cohesion– are described both in the formal level (the structure of anaphoric noun phrases) and in the semantic-pragmatic level (the ties and relations between the two cohesive lexical items). The second part of the thesis deals with the linguistic definition and functional characterization of discourse labels. This part draws on a critical review of research into this mechanism in order to define the cohesive tie established by discourse labels: which type of entities do discourse labels refer to, what kind of particular traits characterize its antecedent or which type of nouns can perform this cohesive function. This thesis describes discourse labels as (i) mechanisms in the continuum between direct and indirect anaphora; and as (ii) cohesion devices encapsulating the contents of a discourse predicative unit and categorizing it according to the communicative purpose of the writer. Finally, discourse labels are examined from a functional perspective in a particular discourse genre, the newspaper editorial. The analysis considers the grammatical and discourse patterns in which discourse labels tend to appear as well as the informative, metadiscoursive and pragmatic functions they perform. The analysis of the particular features that define discourse labels carried out in this thesis extends discussion on the fuzzy boundaries between lexical and grammatical relations of cohesion, and also between coreferential and non-coreferential anaphora

L’objectiu principal d’este treball ha estat demostrar la rellevància de l’element lúdic com aspecte fonamental de les festes de moros i cristians. Especialment per a l’aparició, evolució i expansió del model que hem definit com festa moderna. Un tipus concret de festa de moros i cristians que apareix durant la primera meitat del segle XIX a Alcoi, motivat per una sèrie de circumstàncies socioeconòmiques que la propicien, en especial la irrupció d’una nova classe social burgesa sorgida del creixement industrial basat en la producció tèxtil i paperera, que troba en les festes de moros i cristians un perfecte escenari per a la participació, a través de la creació de filaes, i de projecció social de la seua nova condició econòmica, mitjançant l’acte de l’entrada de moros i cristians. Un model que poden dir que s’inicia en l’any 1839, moment en que es reglamenta el sistema de participació en filaes i s’incorpora l’entrada a la seqüència festiva, i que s’estén ràpidament per vàries poblacions de l’entorn geogràfic d’Alcoi i del riu Vinalopó, on també eixa nova burgesia industrial, comercial vitivinícola en el cas del Vinalopó, irromp durant les darreres dècades del segle XIX. Unes poblacions, que amb Alcoi compartien des de feia temps la celebració d’una sèrie de festeigs com danses, naumàquies i desembarcaments festius, funcions i combats dramatitzats entre moros i cristians, mascarades, i alardos i funcions de soldadesca, realitzats també a molts altres llocs de la geografia mundial i espanyola que tanmateix no adoptaren el model modern de festa, i que són considerats com antecedents de la mateixa. Uns actes estos, i altres nous i específics de la festa moderna com les entrades, sobre el que s’articulava una seqüència festiva que si bé, en termes semàntics i cronològics, presentava un marcat sentit religiós (es feien en honor al sant patró en la seua data de celebració), i també en menor mesura, militar, en adoptar formes i estructures de l’organització militar de l’època, no podem situar-los (ambdós elements), almenys en allò referent als processos de consolidació i expansió de la moderna festa de moros i cristians, a la mateixa altura que l’element lúdic, motor inequívoc dels dits processos i únic element que de manera transversal trobem en cadascuna de les etapes evolutives dels festeigs antecedents i de la pròpia festa. Un element que és hui el responsable directe de l’aparició d’un variat conjunt d’activitats econòmiques, conegut amb el terme de negoci fester, sorgit per satisfer la demanda de participació en la festa, en especial, en les entrades i desfilades, actes sobre els que es dirigeix principalment la promoció turística i el propi interès, pel grau d’espectacularitat assolida, del turista festiu. Element lúdic, que sempre ha mostrat un clara intencionalitat transgressora, com ho demostra el fet que manera paral·lela a la seqüència festiva pròpia de la festa, articulada al voltant de les entrades, processó del sant patró, simulacres de batalla i ambaixades, hi haguera (hui cada vegada menys) una cara “b” del programa d’actes tipus per on desfilaven i “actuaven” les Mahomes, gegants de cartró pedra de fisiognomia desproporcionada sobre les que s’observa un clar exemple de l’actual dulcificació dels elements transgressors de la festa, els contrabans i ambaixades humorístiques, els espies, les cordes de presos o els cavallets. I que també s’observa en la pròpia la pròpia denominació de les filaes i comparses, poc o gens acord, especialment durant tot el segle XIX, amb el relat oficial de la festa manifestat en les ambaixades.

Aquesta tesi és un estudi descriptiu que s'inscriu en un doble àmbit d'anàlisi, discursiu i traductològic. Es proposa un doble objectiu: per una banda, analitzar un conjunt de marques de cohesió franceses en dos tipos de textos diferents (un text polític i un text literari) per tal de mostrar la pertinència d'aquests elements lingüístics en la construcció del sentit; i per altra banda, descriure i comparar les principals estratègies traductores utilitzades en les traduccions castellanes del corpus per recuperar les esmentades marques de cohesió i veure quines en són les conseqüències en el nivell micro i macrotextual.Les marques de cohesió seleccionades per a l'anàlisi són les repeticions, les anàfores pronominals, l'ordre intrafràstic i interfràstic, les elipsis, algunes formes de creativitat lèxica, la puntuació, la unitat et i una sèrie de connectors argumentatius. / This doctoral thesis is a descriptive study which falls into the general framework of discourse and translational analysis. The study has two main aims: on the one hand, it firstly analyses the role of some French cohesive devices in two different types of texts (a political text and a literary one) in order to show how relevant they are to the construction of meaning. On the other hand, the study describes and compares the main translational strategies used in the Spanish target texts to translate these linguistic devices. Moreover, the analysis shows the consequences of these translational strategies both on the microstructure and the macrostructure of the target texts. The cohesive devices we have chosen to analyse include repetitions, pronominal anaphors, order into the sentences, ellipsis, lexical creativity, punctuation, the French conjunction "et" and some discourse markers.