Spelling suggestions: "subject:"competencia.""
541 |
Aplicación de tecnologías gráficas avanzadas como elemento de apoyo en los procesos de enseñanza-aprendizaje del dibujo, diseño y artes plásticasDE LA TORRE CANTERO, JORGE LUIS 19 November 2013 (has links)
Los procesos de enseñanza¿aprendizaje del ¿dibujo¿ están muy condicionados
por las herramientas gráficas empleadas. En los últimos años, han surgido
diversas tecnologías y nuevos contextos educativos (Espacio Europeo de
Educación, educación on¿line, ..) que plantean grandes retos en el campo de la
enseñanza del ¿dibujo¿. Al mencionar las Tecnologías Gráficas Avanzadas
(TGAs) se hace referencia, a aquellas que pueden tener impacto en la
enseñanza. En el contexto específico de la enseñanza del dibujo, diseño y
artes plásticas, dentro de estas tecnologías existen unas con mayor
potencialidad por sus posibilidades gráficas. Entre ellas, están la realidad
aumentada, las tabletas digitales o los smartphones. Además, la evolución y
mayor accesibilidad de otras tecnologías como el modelado 3D o los eBooks
multimedia, permiten diseñar recursos educativos con unas posibilidades
gráficas inimaginables hace apenas unos años.
En este trabajo de tesis se han diseñado nuevos recursos didácticos mediante
el uso de tecnologías gráficas avanzadas dirigidas a la enseñanza de dibujo,
diseño y artes plásticas. Dicho material se ha probado en distintos centros y
niveles educativos (Enseñanza Secundaria Obligatoria (ESO), Bachiller,
Formación Profesional y Grados Universitarios.) para evaluar aspectos, como
por ejemplo: mejora de competencias, habilidades espaciales, influencia en la
elección de estudios, mejora académica, grado de satisfacción con la
metodología y la tecnología empleada. También, se estudian aspectos
sugeridos por el nuevo espacio europeo de la educación como favorecer la
autonomía del alumno, el trabajo en grupo, la tutorización, el aprendizaje
informal,
A nivel general, los trabajos de esta tesis están estructurados en dos partes. La
primera que gira en torno a un taller de modelado 3D para el análisis y la
representación de las formas y la segunda que gira en torno al uso de las
tabletas digitales en la enseñanza del dibujo. Estas dos dimensiones de la
tesis, están interrelacionadas ampliamente, ya que una parte importante de la
tecnología aplicada al taller de modelado, está basado en tabletas digitales. La
metodología general empleada, para la elaboración de contenidos educativos,
sigue un proceso de diseño incremental centrado en el usuario, en el sentido
de que dichos contenidos son evaluados y validados a través de experiencias
prácticas con los usuarios finales, que en este caso son profesores y alumnos.
En esta tesis se detallan los diseños de materiales, las experiencias realizadas
y las conclusiones obtenidas en las variables estudiadas. / De La Torre Cantero, JL. (2013). Aplicación de tecnologías gráficas avanzadas como elemento de apoyo en los procesos de enseñanza-aprendizaje del dibujo, diseño y artes plásticas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/33751
|
542 |
Detecting, Defining and Developing Soft Skills in Business and ICT ContextsSchleutker, Kai Eugen Johannes 10 January 2022 (has links)
[ES] La motivación de este proyecto de investigación surgió de fuentes tanto personales como profesionales. En el campo de los negocios, así como en muchos otros campos, la definición de competencia profesional ha experimentado una importante evolución en los últimos 20 años. A medida que los entornos de trabajo se vuelven cada vez más digitales, pero también basados en equipos y redes, el papel de las habilidades individuales crece. Los empleadores de las empresas y las organizaciones de TIC buscan "habilidades técnicas", pero cada vez más buscan graduados capaces de administrarse por sí mismos, trabajar en equipos y redes y resolver problemas. La necesidad de estas "habilidades blandas" ha sido expresada por parte de organizaciones y empleadores, y se cree que su función crecerá adicionalmente en el futuro.
Sin embargo, hay muchas razones por las que las instituciones educativas han tenido dificultades para captar este desafío. Como resultado, se informa que el mercado laboral sufre de "brechas de habilidades", lo que causa problemas tanto a los empleadores como a los graduados, e indirectamente también a los educadores. Una de las principales razones de esto es que los educadores carecen de la conciencia de las habilidades necesarias en las organizaciones. Además, no están seguros de si se pueden promover las habilidades blandas y cómo se debe llevar a cabo.
En esta investigación, aclaro la "brecha de habilidades" y las posibles soluciones para reducirla. Empiezo por definir el carácter y el rol de Soft Skills. Posteriormente, inspecciono el proceso de adquisición de habilidades desde el aspecto de las partes mencionadas, llamadas "partes interesadas". Mi objetivo es crear un método que pueda considerar las Soft Skills de forma sistemática, con respecto a su rol para los diferentes stakeholders. Para lograrlo, se compone un marco de las Soft Skills esenciales, viable para Universidades y Organizaciones. A continuación, se presenta un modelo tridimensional del proceso de adquisición de Soft Skills. Luego se sugiere el indicador Method Soft Skills Status (3Si), operacionalizando los elementos del modelo en tres dimensiones estadísticas, "Significación", "Capacidad de aprendizaje" y "Nivel". Posteriormente se experimenta el Método propuesto mediante el lanzamiento de una encuesta a 381 profesionales de las TIC y empresas en cuatro países europeos.
En la sección Resultados, se presentan y discuten los resultados de la encuesta. A continuación, se aplican los resultados para probar el Método, lo que permite una clasificación en ocho clases de Soft Skills. Estas clases proporcionan descripciones específicas para cada una de las Soft Skills, aplicables a los educadores y formadores que trabajan en Soft Skills. Los resultados afirman la hipótesis planteada a la investigación. / [CA] La motivació d'aquest projecte d'investigació va sorgir de fonts tant personals com professionals. En el camp dels negocis, així com en molts altres camps, la definició de competència professional ha experimentat una important evolució en els últims 20 anys. A mesura que els entorns de treball es tornen cada vegada més digitals, però també basats en equips i xarxes, el paper de les habilitats individuals creix. Els ocupadors de les empreses i les organitzacions de TIC busquen "habilitats tècniques", però cada vegada més busquen graduats capaços d'administrar-se per si mateixos, treballar en equips i xarxes i resoldre problemes. La necessitat d'aquestes habilitats transversals ha sigut expressada per part d'organitzacions i ocupadors, i es creu que la seua funció creixerà addicionalment en el futur.
No obstant això, hi ha moltes raons per les quals les institucions educatives han tingut dificultats per a captar aquest desafiament. Com a resultat, s'informa que el mercat laboral pateix de "bretxes d'habilitats", la qual cosa causa problemes tant als ocupadors com als graduats, i indirectament també als educadors. Una de les principals raons d'això és que els educadors manquen de la consciència de les habilitats necessàries en les organitzacions. A més, no estan segurs de si es poden promoure les habilitats blanes i com s'ha de dur a terme.
En aquesta investigació, aclarisc la "bretxa d'habilitats" i les possibles solucions per a reduir-la. Comence per definir el caràcter i el rol de Soft Skills. Posteriorment, inspeccione el procés d'adquisició d'habilitats des de l'aspecte de les parts esmentades, anomenades "parts interessades". El meu objectiu és crear un mètode que puga considerar les Soft Skills de manera sistemàtica, respecte al seu rol per als diferents stakeholders. Per a aconseguir-ho, es compon un marc de les Soft Skills essencials, viable per a Universitats i Organitzacions. A continuació, es presenta un model tridimensional del procés d'adquisició de Soft Skills. Després se suggereix l'indicador "Method Soft Skills Status (3Si), transformant en operacions els elements del model en tres dimensions estadístiques, "Significació", "Capacitat d'aprenentatge" i "Nivell". Posteriorment s'experimenta el Mètode proposat mitjançant el llançament d'una enquesta a 381 professionals de les TIC i empreses en quatre països europeus.
En la secció Resultats, es presenten i discuteixen els resultats de l'enquesta. A continuació, s'apliquen els resultats per a provar el Mètode, la qual cosa permet una classificació en huit classes de Soft Skills. Aquestes classes proporcionen descripcions específiques per a cadascuna de les Soft Skills, aplicables als educadors i formadors que treballen en Soft Skills. Els resultats afirmen la hipòtesi plantejada a la investigació. / [EN] The motivation to this research project emerged from both personal and professional sources. In the field of business, as well as many other fields, the definition of professional competence has undergone a major evolution over the past 20 years. As working environments become increasingly digital, but also based on teams and networks, the role of individual skills grow. Employers in business and ICT organizations seek for technical 'hard skills', yet they increasingly look for graduates able to manage themselves, work in teams and networks and solve problems. The need for these 'Soft Skills' has been expressed from the part of Organizations and employers, and their role is believed to grow additionally in the future.
However, there are many reasons why educational institutions have found it difficult to capture this challenge. As a result, the labour market is reported to suffer from 'skills gaps', which cause problems for the employers as well as the graduates, and indirectly also to the educators. A main reason for this is that educators lack the awareness of the skills needed in Organizations. In addition, they feel unsure about whether Soft Skills can be promoted, and how this should be conducted.
In this research, I elucidate the 'skills gap' and possible solutions to reduce it. I start by defining the character and role of Soft Skills. Subsequently, I inspect the skills acquisition process from the aspect of the mentioned parts, called 'stakeholders'. My objective is to create a method that can consider Soft Skills in a systematic way, in respect to their role for the different stakeholders. To achieve this, a framework of the essential Soft Skills, viable for HEIs and Organizations is composed. Next, a three-dimensional model of the Soft Skills acquisition process is presented. The Method Soft Skills Status indicator (3Si) is then suggested, by operationalizing the elements of the model into three statistical dimensions, 'Significance', 'Learnability' and 'Level'. The proposed Method is subsequently experimented, by launching a survey to 381 business and ICT professionals in four European countries.
In the Results section, the outcomes of the survey are presented and discussed. Next, the results are applied to test the Method, which allows a classification in eight classes of Soft Skills. These classes provide specific descriptions for each of the Soft Skills, applicable for educators and trainers working on Soft Skills. The results affirm the hypothesis set to the research. / Schleutker, KEJ. (2021). Detecting, Defining and Developing Soft Skills in Business and ICT Contexts [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179407
|
543 |
Enseñanza de la arquitectura y educación para el desarrollo sostenible en España. Experiencia académica en grado y resultados de aprendizaje del alumnado del Máster Universitario en ArquitecturaMartínez Ventura, Jordi 20 March 2023 (has links)
[ES] La enseñanza de la arquitectura ha sido llamada a convertirse en Educación para el Desarrollo Sostenible (EDS) con el objetivo de empoderar a los futuros profesionales para tomar decisiones conscientes y actuar responsablemente en favor de la sostenibilidad. Para ello, es fundamental comprender qué se está haciendo y qué se puede mejorar en su transformación hacia este tipo de educación. Sin embargo, existen carencias en su conocimiento.
Como respuesta a esta situación, y para facilitar la integración de la EDS en la formación de los futuros arquitectos, esta tesis tiene por objetivo principal (OP) conocer la percepción de los alumnos en torno al estado actual del programa académico de grado más máster habilitante de España en relación con la EDS. Para ello, se han establecido cuatro objetivos específicos: (OE1) determinar el grado en el que consideran haber adquirido los resultados de aprendizaje necesarios para lograr un desarrollo sostenible, (OE2) establecer el nivel en el que piensan que su experiencia de aprendizaje en grado ha integrado la EDS, (OE3) estimar el nivel en el que creen que esta experiencia de aprendizaje ha contribuido a que adquiriesen los resultados de aprendizaje evaluados, y (OE4) analizar la relación existente entre el grado de adquisición que atribuyen a estos resultados de aprendizaje y el nivel de integración de la EDS que asignan a su experiencia de aprendizaje en grado.
Para lograr los objetivos OE1, OE2 y OE3, se ha llevado a cabo un estudio descriptivo, cuantitativo, no experimental y transversal mediante encuestas dirigidas al alumnado del Máster Universitario en Arquitectura. Su distribución ha permitido conocer la percepción de 282 estudiantes de 19 de las 22 escuelas que ofrecían estos estudios durante el curso 2020/2021. Además, para lograr el objetivo específico OE4, se ha desarrollado un análisis correlacional y de regresión de estas respuestas.
Desde un punto de vista descriptivo, el estado actual que los alumnos de máster atribuyen al programa académico respecto a la EDS ha sido definido como "moderado" o "muy moderado" (OP): consideran tener un grado de adquisición "moderado" de los resultados de aprendizaje analizados (OE1); piensan que su experiencia de aprendizaje en grado ha presentado un nivel de integración "muy moderado" de la EDS (OE2); y creen que esta experiencia de aprendizaje ha ofrecido un nivel de contribución "moderado" a la adquisición de los resultados de aprendizaje evaluados (OE3). Desde una perspectiva correlacional, se ha determinado la existencia de una asociación significativa de magnitud media y directamente proporcional entre el grado de adquisición que los alumnos atribuyen a estos resultados de aprendizaje y el nivel de integración de la EDS que asignan al grado (OE4). Además, desde un punto de vista causal, los niveles de integración de la EDS que atribuyen a los métodos y a los contenidos de la enseñanza formal se han identificado como predictores significativos del grado de adquisición que asignan a los resultados de aprendizaje.
Con todo ello, se ha contribuido a completar el conocimiento existente en torno al estado actual del programa de grado más máster habilitante de España desde la perspectiva de la EDS. También, respecto a la relación existente entre el nivel de integración de la EDS y el grado de adquisición de los resultados de aprendizaje evaluados. En particular, esta tesis doctoral ha facilitado información valiosa con la que justificar y guiar la transformación de este programa hacia una EDS. En consecuencia, si se quiere promover la capacitación de los futuros arquitectos habilitados en España para contribuir a la transformación de la sociedad hacia un futuro más sostenible, se debe impulsar su transformación. Para lograrlo, será importante promover la toma de decisiones fundamentadas en los hallazgos de esta tesis, en sus antecedentes y en los resultados complementarios de otras aproximaciones al estado de la cuestión. / [CA] L'ensenyança de l'arquitectura ha estat cridada a convertir-se en Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS) amb l'objectiu d'empoderar als futurs professionals per a prendre decisions conscients i actuar responsablement en favor de la sostenibilitat. Per a això, és fonamental comprendre què s'està fent i què es pot millorar en la seua transformació cap a aquest tipus d'educació. No obstant això, existeixen carències en el seu coneixement.
Com a resposta a aquesta situació, i per a facilitar la integració de l'EDS en la formació dels futurs arquitectes, aquesta tesi té per objectiu principal (OP) conéixer la percepció dels alumnes al voltant de l'estat actual del programa acadèmic de grau més màster habilitant d'Espanya en relació amb l'EDS. Per a això, s'han establert quatre objectius específics: (OE1) determinar el grau en el qual consideren haver adquirit els resultats d'aprenentatge necessaris per a aconseguir un desenvolupament sostenible, (OE2) establir el nivell en el qual pensen que la seua experiència d'aprenentatge en grau ha integrat l'EDS, (OE3) estimar el nivell en el qual creuen que aquesta experiència d'aprenentatge ha contribuït al fet que adquiriren els resultats d'aprenentatge avaluats, i (OE4) analitzar la relació existent entre el grau d'adquisició que atribueixen a aquests resultats d'aprenentatge i el nivell d'integració de l'EDS que assignen a la seua experiència d'aprenentatge en grau.
Per a aconseguir els objectius OE1, OE2 i OE3, s'ha dut a terme un estudi descriptiu, quantitatiu, no experimental i transversal mitjançant enquestes dirigides a l'alumnat del Màster Universitari en Arquitectura. La seua distribució ha permés conéixer la percepció de 282 estudiants de 19 de les 22 escoles que oferien aquests estudis durant el curs 2020/2021. A més, per a aconseguir l'objectiu específic OE4, s'ha desenvolupat una anàlisi correlacional i de regressió d'aquestes respostes.
Des d'un punt de vista descriptiu, l'estat actual que els alumnes de màster atribueixen al programa acadèmic respecte a l'EDS ha estat definit com a "moderat" o "molt moderat" (OP): consideren tindre un grau d'adquisició "moderat" dels resultats d'aprenentatge analitzats (OE1); pensen que la seua experiència d'aprenentatge en grau ha presentat un nivell d'integració "molt moderat" de l'EDS (OE2); i creuen que aquesta experiència d'aprenentatge ha oferit un nivell de contribució "moderat" a l'adquisició dels resultats d'aprenentatge avaluats (OE3). Des d'una perspectiva correlacional, s'ha determinat l'existència d'una associació significativa de magnitud mitjana i directament proporcional entre el grau d'adquisició que els alumnes atribueixen a aquests resultats d'aprenentatge i el nivell d'integració de l'EDS que assignen al grau (OE4). A més, des d'un punt de vista causal, els nivells d'integració de l'EDS que atribueixen als mètodes i als continguts de l'ensenyament formal s'han identificat com a predictors significatius del grau d'adquisició que assignen als resultats d'aprenentatge.
Amb tot això, s'ha contribuït a completar el coneixement existent al voltant de l'estat actual del programa de grau més màster habilitant d'Espanya des de la perspectiva de l'EDS. També, respecte a la relació existent entre el nivell d'integració de l'EDS i el grau d'adquisició dels resultats d'aprenentatge avaluats. En particular, aquesta tesi doctoral ha facilitat informació valuosa amb la qual justificar i guiar la transformació d'aquest programa cap a una EDS. En conseqüència, si es vol promoure la capacitació dels futurs arquitectes habilitats a Espanya per a contribuir a la transformació de la societat cap a un futur més sostenible, s'ha d'impulsar la seua transformació. Per a aconseguir-ho, serà important promoure la presa de decisions fonamentades en les troballes d'aquesta tesi, en els seus antecedents i en els resultats complementaris d'altres aproximacions a l'estat de la qüestió. / [EN] Architectural education has been called to become Education for Sustainable Development (ESD) to empower future professionals to make conscious decisions and act responsibly in favour of sustainability. For this, it is essential to understand what is being done and what can be improved in its transformation towards this type of education. However, there are gaps in its knowledge.
As a response to this situation, and to facilitate the integration of ESD in the training of future architects, the main objective of this doctoral thesis is (MO) to know the students' perception regarding the current state of the Spanish qualifying academic program constituted by a bachelor's and a master's degree concerning ESD. For this, four specific objectives have been established: (SO1) to determine the degree to which they consider that they have acquired the learning outcomes required to achieve sustainable development, (SO2) to establish the level at which they think that their bachelor's learning experience has integrated ESD, (SO3) to estimate the level at which they believe that this learning experience has contributed to acquiring the evaluated learning outcomes, and (SO4) to analyse the relationship between the degree of acquisition that they attribute to these learning outcomes and the level of integration of ESD that they assign to their bachelor's learning experience.
To achieve objectives SO1, SO2 and SO3, a descriptive, quantitative, non-experimental and cross-sectional study has been carried out through surveys addressed to students from the Spanish Master's Degree in Architecture (Máster Universitario en Arquitectura). Its distribution has allowed knowing the perception of 282 students from 19 of the 22 schools that offered these studies during the academic year 2020/2021. In addition, to achieve the specific objective SO4, a correlational and a regression analysis of these responses have been developed.
From a descriptive point of view, the current state that master's students attribute to the academic program regarding ESD has been defined as "moderate" or "very moderate" (MO): they consider themselves to have a "moderate" degree of acquisition of the analysed learning outcomes (SO1); they think that their bachelor's learning experience has presented a "very moderate" level of integration of ESD (SO2); and they believe that this learning experience has provided a "moderate" level of contribution to acquiring the evaluated learning outcomes (SO3). From a correlational perspective, the existence of a significant association of medium magnitude and directly proportional has been defined between the degree of acquisition that students attribute to these learning outcomes and the level of ESD integration that they assign to the bachelor's degree (SO4). In addition, from a causal point of view, the levels of integration of ESD that they attribute to the methods and the contents of formal education have been identified as significant predictors of the degree of acquisition that they assign to the learning outcomes.
With all this, a significant contribution has been made to completing the existing knowledge regarding the current state of the Spanish qualifying program constituted by a bachelor's and a master's degree from the perspective of ESD. Also, concerning the relationship between the level of integration of ESD and the degree of acquisition of the evaluated learning outcomes. In particular, this doctoral thesis has provided valuable information to justify and guide the transformation of this program towards an ESD. Consequently, if the training of future architects qualified in Spain is to be promoted so that they can contribute to the transformation of society towards a more sustainable future, its transformation must be fostered. To achieve this, it will be important to promote decision-making based on the findings of this thesis, on its precedents, and on the complementary results of other approaches to the state of the art. / Martínez Ventura, J. (2023). Enseñanza de la arquitectura y educación para el desarrollo sostenible en España. Experiencia académica en grado y resultados de aprendizaje del alumnado del Máster Universitario en Arquitectura [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192546
|
544 |
La profesión de la gestión cultural en España: análisis interdisciplinario sobre su evolución, formación y adaptación en la era digital postpandemiaRodriguez Trigo, Sandra 08 July 2024 (has links)
[ES] Esta tesis se centra en un análisis interdisciplinario de la gestión cultural en España, abordando su evolución histórica, el proceso de profesionalización y su adaptación a la era digital postpandemia. La investigación se divide en dos partes esenciales: la primera implica una revisión bibliográfica exhaustiva para establecer una base sólida, explorando tendencias, avances y lagunas en el campo. Dentro de este marco teórico, se destaca la persistente falta de conocimiento en el ámbito laboral y social sobre los gestores culturales, atribuida a la juventud del campo y a la carencia de un referente claro. La diversidad de perfiles profesionales y la amplitud del ámbito cultural también contribuyen a la confusión conceptual. A pesar de los esfuerzos de asociaciones y teóricos para esclarecer la profesión, la profesionalización de la gestión cultural sigue siendo un proceso desafiante e inacabado.
La segunda parte de la investigación se enfoca en un análisis práctico que incorpora métodos cuantitativos y cualitativos a lo largo de tres fases distintas. Durante estas etapas, se desarrollaron instrumentos para la recopilación de datos, se seleccionó una muestra representativa y se analizaron los resultados para respaldar las hipótesis de investigación. La primera fase examina la oferta de programas universitarios, la segunda, a través de entrevistas semiestructuradas, profundiza en los desafíos de la gestión cultural. Finalmente, en la fase
cuantitativa, se utiliza un cuestionario para obtener una visión completa y cuantificada del perfil del gestor cultural contemporáneo. Las conclusiones subrayan la necesidad de fortalecer la formación, elevar el reconocimiento y establecer una definición precisa de la figura del profesional de la gestión cultural. Estas acciones son fundamentales para impulsar su profesionalización en un entorno cultural que experimenta una evolución constante. / [CA] Aquesta tesi se centra en una anàlisi interdisciplinària de la gestió cultural a Espanya, abordant la seua evolució històrica, el procés de professionalització i la seua adaptació a l'era digital postpandèmia. La investigació es divideix en dues parts essencials: la primera implica una revisió bibliogràfica exhaustiva per a establir una base sòlida, explorant tendències, avanços i llacunes en el camp. Dins d'aquest marc teòric, es destaca la persistent falta de coneixement en l'àmbit laboral i social sobre els gestors culturals, atribuïda a la joventut del camp i a la manca d'un referent clar. La diversitat de perfils professionals i l'amplitud de l'àmbit cultural també contribueixen a la confusió conceptual. Malgrat els esforços d'associacions i teòrics per a esclarir la professió, la professionalització de la gestió cultural continua sent un procés desafiador i inacabat.
La segona part de la investigació s'enfoca en una anàlisi pràctica que incorpora mètodes quantitatius i qualitatius al llarg de tres fases diferents. Durant aquestes etapes, es van desenvolupar instruments per a la recopilació de dades, es va seleccionar una mostra representativa i es van analitzar els resultats per a recolzar les hipòtesis d'investigació. La primera fase examina l'oferta de programes universitaris, la segona, a través d'entrevistes semiestructuradas, aprofundeix en els desafiaments de la gestió cultural. Finalment, en la fase quantitativa, s'utilitza un qüestionari per a obtindre una visió completa i quantificada del perfil del gestor cultural contemporani. Les conclusions subratllen la necessitat d'enfortir la formació, elevar el reconeixement i establir una definició precisa de la figura del gestor cultural. Aquestes accions són fonamentals per a impulsar la seua professionalització en un entorn cultural que experimenta una evolució constant. / [EN] This thesis focuses on an interdisciplinary analysis of cultural management in Spain, addressing its historical evolution, the process of professionalization and its adaptation to the post-pandemic digital era. The research is divided into two essential parts: the first involves a comprehensive literature review to establish a solid foundation, exploring trends, advances and gaps in the field. Within this theoretical framework, it highlights the persistent lack of knowledge in the labor and social sphere about cultural managers, attributed to the youth of the
field and the lack of a clear referent. The diversity of professional profiles and the breadth of the cultural field also contribute to conceptual confusion. Despite the efforts of associations and theoreticians to clarify the profession, the professionalization of cultural management remains a challenging and unfinished process.
The second part of the research focuses on a practical analysis incorporating quantitative and qualitative methods through three distinct phases. During these phases, data collection instruments were developed, a representative sample was selected, and the results were analyzed to support the research hypotheses. The first phase examines the supply of university programs, the second, through semi-structured interviews, delves into the challenges of cultural management. Finally, in the quantitative phase, a questionnaire is used to obtain a complete and quantified view of the profile of the contemporary cultural manager. The conclusions underline the need to strengthen training, increase recognition and establish a precise definition of the figure of the cultural manager. These actions are essential to promote their professionalization in a cultural environment that is constantly evolving. / Rodriguez Trigo, S. (2024). La profesión de la gestión cultural en España: análisis interdisciplinario sobre su evolución, formación y adaptación en la era digital postpandemia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206073
|
545 |
L'actitud crítica sobre el culte al cos des de l'educació física. Investigació-acció entorn del disseny, aplicació i avaluació d'un recurs educatiu multimèdiaTirado Ramos, Miguel Ángel 12 July 2010 (has links)
Aquest context de cultura del consum en què ens trobem, on la mercadotècnia ha aconseguit associar un determinat model corporal a l'èxit personal i social -relació que s'intensifica en l'adolescència, quan l'aspecte físic és objecte de la màxima atenció i preocupació- ha motivat la realització d'una intervenció específica des de l'educació física a través d'un procés d'investigació-acció.L'objectiu de la recerca ha consistit en desenvolupar l'actitud crítica de l'alumnat cap al culte exacerbat al cos mitjançant el disseny, aplicació i avaluació d'un recurs educatiu multimèdia. Tot això en el marc d'una unitat didàctica de condició física i salut per a 4t d'ESO.En la investigació s'analitzen els fonaments curriculars i pedagògics d'aquesta intenció educativa i es delimita conceptualment el principal objecte d'ensenyança: l'actitud crítica. Posteriorment es dissenya, es descriu i s'avalua un pla d'acció aplicat de manera sistemàtica i amb el rigor científic que requereix una recerca que naix i es desenvolupa en la pràctica. / El contexto de cultura del consumo en que nos encontramos, donde la mercadotecnia ha conseguido asociar un determinado modelo corporal al éxito personal y social -relación que se intensifica en la adolescencia, cuando el aspecto físico es objeto de la máxima atención y preocupación- ha motivado la realización de una intervención específica desde la Educación Física a través de un proceso de investigación-acción.El objetivo de la investigación ha consistido en desarrollar la actitud crítica del alumnado hacia el culto al cuerpo exacerbado mediante el diseño, aplicación y evaluación de un recurso educativo multimedia. Todo ello en el marco de una unidad didáctica de condición física y salud para 4º de ESO.En la investigación se analizan los fundamentos curriculares y pedagógicos de esta intención educativa y se delimita conceptualmente el principal objeto de enseñanza: la actitud crítica. Posteriormente se diseña, se describe y se evalúa un plan de acción aplicado de manera sistemática y con el rigor científico que requiere una investigación que nace y se desarrolla en la práctica. / The consumer society in which we live, together with certain merchandising campaigns, has resulted in the fact that people tend to associate more and more the idea of a "perfect body" with personal and social success. Needless to say, people are more and more concerned about their physical appearance during adolescence. All this has inspired a thorough study on this topic from the perspective of the physical education and by means of an "Action-Research" process.The aim of this research was that some students in the fourth year of ESO (the last compulsory school year in the Spanish educational system) should acquire a critical attitude towards the body-building and body-care obsession. This study has been carried out by designing and using an Educational Multimedia Resource.This educational research is to be justified in the curricular foundations of the Spanish educational system and it aims to define clearly the core of this study: the development of a critical attitude. Several teaching strategies are designed, described and assessed, so that students can develop this critical thinking.All in all, the final goal is that students are able to develop a critical attitude while working from their own experiences.
|
Page generated in 0.0585 seconds