No description available.

És una creença generalitzada del professorat –i avalada també per les investigacions actuals– que tant la relació de l’alumnat amb la matemàtica com l’evolució de la seva competència en aquesta matèria canvien en general de forma negativa al llarg de l’escolarització. Aquest aspecte justifica la necessitat d’investigar la pràctica docent des del punt de vista de la transició, i analitzar fins a quin punt factors com els coneixements del professor de matemàtiques, les seves creences, o els objectius que persegueix amb el seu ensenyament poden afectar a l’aprenentatge present i futur dels alumnes. D’altra banda, la resolució de problemes constitueix un dels eixos principals en l’ensenyament de les matemàtiques, i des del punt de vista de la transició, entenem que aquesta pot ser una de les eines que ajudin a donar sentit a les matemàtiques. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu caracteritzar i comparar les creences i coneixements de professors i estudiants de professor de matemàtiques de primària i secundària sobre la resolució de problemes i establir possibles relacions entre creences i coneixements, ja que considerem que aquests factors poden tenir un impacte en l’aprenentatge matemàtic de l’alumne durant la transició entre les etapes d’educació primària i secundària. Partint dels estudis de Ball sobre el Mathematical Knowledge for Teaching, s’ha adaptat el marc teòric de l'estudi TEDS-M 2008 (que s'adequa molt a aquest treball) i, en base a aquest marc, s’ha realitzat un estudi amb quatre mostres –estudiants de professor de secundària, professors de secundària, estudiants de professor de primària i professors de primària–. A cada mostra s’ha subministrat dos instruments de recollida de dades: un qüestionari (determinació de creences) i un protocol (determinació de coneixements) sobre resolució de problemes. En el cas de l’estudi dels coneixements, s’ha optat només per un tipus de problemes (de nombres), ja que considerar la resolució de problemes globalment fa massa ampli el tema dels coneixements. S’ha dut a terme una anàlisi mixta quantitativa-qualitativa: primer del global de la mostra, i després d’individus concrets. L’anàlisi de les dades del conjunt de les mostres consta de dues fases diferenciades: la primera, amb l’objectiu de donar una visió general dels resultats, és de caire essencialment quantitatiu, mentre que la segona, de caire més qualitatiu, ens permet realitzar una mirada específica a les dades que més ens interessen. En relació als resultats obtinguts amb aquesta anàlisi s’han plantejat les relacions existents entre coneixements i creences sobre resolució de problemes. Finalment, s’ha realitzat un estudi més aprofundit de casos reals: s’ha determinat un prototipus de cada mostra (entenent prototipus com aquell subjecte real que més s’acosta a la mitjana de cada mostra), i per a cadascun d’ells s’han descrit les característiques del conjunt de les seves respostes i s’han comparat entre sí. L’anàlisi realitzada ens ha permès, d’una banda, constatar que hi ha diferències rellevants en les creences i els coneixements de les quatre mostres, i de l’altra, establir relacions entre les creences i els coneixements sobre resolució de problemes. Destaca el fet que un dels nostres resultats coincideix amb els resultat obtinguts en el TEDS-M: un nivell de coneixements alt és més probable que estigui associat a creences properes a pensar matemàticament en el marc de la resolució de problemes, i menys probable que estigui associat a creences properes a sistemes de creences definits per característiques de rigidesa, reducció a l’instrumentalisme o tradició conductista de l’aprenentatge. / Es una creencia generalizada del profesorado –y avalada también por las investigaciones actuales– que tanto la relación del alumnado con la matemática como la evolución de su competencia en esta materia cambian en general de forma negativa a lo largo de la escolarización. Este aspecto justifica la necesidad de investigar la práctica docente desde el punto de vista de la transición, y analizar hasta qué punto factores como los conocimientos del profesor de matemáticas, sus creencias, o los objetivos que persigue con su enseñanza pueden afectar al aprendizaje presente y futuro de los alumnos. Por otro lado, la resolución de problemas constituye uno de los ejes principales en la enseñanza de las matemáticas, y desde el punto de vista de la transición, entendemos que ésta puede ser una de las herramientas que ayuden a dar sentido a las matemáticas. Esta tesis doctoral tiene como objetivo caracterizar y comparar las creencias y conocimientos de profesores y estudiantes de profesor de matemáticas de primaria y secundaria sobre la resolución de problemas y establecer posibles relaciones entre creencias y conocimientos, ya que consideramos que estos factores pueden tener un impacto en el aprendizaje matemático del alumno durante la transición entre las etapas de educación primaria y secundaria. Partiendo de los estudios de Ball sobre el Mathematical Knowledge for Teaching, se ha adaptado el marco teórico del estudio TEDS-M 2008 (que se adecua mucho a este trabajo) y, en base a este marco, se ha realizado un estudio con cuatro muestras –estudiantes de profesor de secundaria, profesores de secundaria, estudiantes de profesor de primaria y profesores de primaria–. A cada muestra se le han subministrado dos instrumentos de recogida de datos: un cuestionario (determinación de creencias) y un protocolo (determinación de conocimientos) sobre resolución de problemas. En el caso del estudio de los conocimientos, se ha optado solamente por un tipo de problemas (de números), ya que considerar la resolución de problemas globalmente hace demasiado amplio el tema de los conocimientos. Se ha llevado a cabo un análisis mixto cuantitativo-cualitativo: primero del global de la muestra, y después de individuos concretos. El análisis de los datos del conjunto de las muestras consta de dos fases diferenciadas: la primera, con el objetivo de dar una visión general de los resultados, es de carácter esencialmente cuantitativo, mientras que la segunda, de carácter más cualitativo, nos permite realizar una mirada específica a los datos que más nos interesan. En relación a los resultados obtenidos con este análisis se han planteado las relaciones existentes entre conocimientos y creencias sobre resolución de problemas. Finalmente, se ha realizado un estudio más profundo de casos reales: se ha determinado un prototipo de cada muestra (entendiendo prototipo como aquel sujeto real que más se acerca a la media de cada muestra), y para cada uno de ellos se han descrito las características del conjunto de sus respuestas y se han comparado entre sí. El análisis realizado nos ha permitido, por un lado, constatar que hay diferencias relevantes en las creencias y los conocimientos de las cuatro muestras, y por otro, establecer relaciones entre las creencias y los conocimientos sobre resolución de problemas. Destaca el hecho de que uno de nuestros resultados coincide con los resultados obtenidos en el TEDS-M: un nivel de conocimientos alto es más probable que esté asociado a creencias cercanas a pensar matemáticamente en el marco de la resolución de problemas, y menos probable que esté asociado a creencias cercanas a sistemas de creencias definidos por características de rigidez, reducción al instrumentalismo o tradición conductista del aprendizaje. / It is widely accepted among teachers, and also supported by current research, that both the relationship of students with mathematics as well as the evolution of the student’s competence in this area changes negatively throughout schooling. This fact justifies the need to investigate the teaching practice from the perspective of the transition, and to analyze to which extent some factors such as the teacher's mathematic knowledge, their beliefs, or the aims of his teaching may affect the present and future students’ learning capabilities. On the other hand, problem solving is one of the core aspects of mathematics’ teaching, and from the point of view of the transition, it is accepted that this may be one of the key tools to help make sense of mathematics. This PhD thesis aims to characterize and compare the beliefs and knowledge about problem solving of pre-service and in-service teachers of mathematics, both at primary and secondary school level, and to establish possible relationships between beliefs and knowledge, since it is considered that these factors may have an impact on student's mathematical learning during the transition between the stages of primary and secondary education. Based on the studies of Ball on Mathematical Knowledge for Teaching, the theoretical framework of the study TEDS-M 2008 (which fits much of this work) was adapted and, based on this framework, a study was performed with four samples –secondary school pre-service teachers, secondary school in-service teachers, primary school pre-service teachers, primary school in-service teachers–. To each sample, two collecting data instruments were provided: a questionnaire (determination of beliefs) and a protocol (determination of knowledge) on problem solving. For the knowledge study, it was decided to provide only with one type of problems (numbers based) since the problem solving makes too broad the subject of knowledge. A mixed quantitative-qualitative analysis was conducted: first from the overall sample and then from specific individuals. The data analysis of all samples consists of two differentiated phases: the first one, aiming to provide an overview of the results, is essentially quantitative, while the second one, more qualitative, allows for a specific interpretation of the data of interest. Based on the results obtained, the relationships between knowledge and beliefs about problem solving were established. Finally, an in detail-study of real scenarios was performed. To do so, a prototype was determined for each sample (defining prototype as a real subject that is closer to the mean of each sample), and for each of them the characteristics of their responses were described and compared with each other. The analysis performed has enable to confirm that there are significant differences among the beliefs and knowledge of the four samples investigated, and secondly, to establish relationships between beliefs and knowledge about problem solving. It is remarkable that one of the results described herein strongly agrees with the results obtained in the TEDS-M study. Briefly, a high level of knowledge is more likely to be associated with thinking mathematically in the context of problem solving, and less likely to be associated with beliefs close to systems defined by characteristics of rigidity, reduced to instrumentalism or behaviorist learning tradition.

This is a contribution to combinatorial set theory, specifically to infinite Ramsey Theory, which deals with partitions of infinite sets. The basic pigeon hole principle states that for every partition of the set of all natural numbers in finitely many classes there is an infinite set of natural numbers that is included in some one class. Ramsey’s Theorem, which can be seen as a generalization of this simple result, is about partitions of the set [N]k of all k-element sets of natural numbers. It states that for every k ≥ 1 and every partition of [N]k into finitely many classes, there is an infinite subset M of N such that all k-element subsets of M belong to some same class. Such a set is said to be homogeneous for the partition. In Ramsey’s own formulation (Ramsey, [8], p.264), the theorem reads as follows. Theorem (Ramsey). Let Γ be an infinite class, and μ and r positive numbers; and let all those sub-classes of Γ which have exactly r numbers, or, as we may say, let all r−combinations of the members of Γ be divided in any manner into μ mutually exclusive classes Ci (i = 1, 2, . . . , μ), so that every r−combination is a member of one and only one Ci; then assuming the axiom of selections, Γ must contain an infinite sub-class △ such that all the r−combinations of the members of △ belong to the same Ci. In [5], Neil Hindman proved a Ramsey-like result that was conjectured by Graham and Rotschild in [3]. Hindman’s Theorem asserts that if the set of all natural numbers is divided into two classes, one of the classes contains an infinite set such that all finite sums of distinct members of the set remain in the same class. Hindman’s original proof was greatly simplified, though the same basic ideas were used, by James Baumgartner in [1]. We will give new proofs of these two theorems which rely on forcing arguments. After this, we will be concerned with the particular partial orders used in each case, with the aim of studying its basic properties and its relations to other similar forcing notions. The partial order used to get Ramsey’s Theorem will be seen to be equivalent to Mathias forcing. The analysis of the partial order arising in the proof of Hindmans Theorem, which we denote by PFIN, will be object of the last chapter of the thesis. A summary of our work follows. In the first chapter we give some basic definitions and state several known theorems that we will need. We explain the set theoretic notation used and we describe some forcing notions that will be useful in the sequel. Our notation is generally standard, and when it is not it will be sufficiently explained. This work is meant to be self-contained. Thus, although most of the theorems recorded in this first, preliminary chapter, will be stated without proof, it will be duly indicated where a proof can be found. Chapter 2 is devoted to a proof of Ramsey’s Theorem in which forcing is used to produce a homogeneous set for the relevant partition. The partial order involved is isomorphic to Mathias forcing. In Chapter 3 we modify Baumgartner’s proof of Hindman’s Theorem to define a partial order, denoted by PC , from which we get by a forcing argument a suitable homogeneous set. Here C is an infinite set of finite subsets of N, and PC adds an infinite block sequence of finite subsets of natural numbers with the property that all finite unions of its elements belong to C. Our proof follows closely Baumgartner’s. The partial order PC is similar both to the one due to Matet in [6] and to Mathias forcing. This prompts the question whether it is equivalent to one of them or to none, which can only be solved by studying PC , which we do in chapter 4. In chapter 4 we first show that the forcing notion PC is equivalent to a more manageable partial order, which we denote by PFIN. From a PFIN- generic filter an infinite block sequence can be defined, from which, in turn, the generic filter can be reconstructed, roughly as a Mathias generic filter can be reconstructed from a Mathias real. In section 4.1 we prove that PFIN is not equivalent to Matet forcing. This we do by showing that PFIN adds a dominating real, thus also a splitting real (see [4]). But Blass proved that Matet forcing preserves p-point ultrafilters in [2], from which follows that Matet forcing does not add splitting reals. Still in section 4.1 we prove that PFIN adds a Mathias real by using Mathias characterization of a Mathias real in [7] according to which x ⊆ ω is a Mathias real over V iff x diagonalizes every maximal almost disjoint family in V . In fact, we prove that if D = (Di)i∈ω is the generic block sequence of finite sets of natural numbers added by forcing with PFIN, then both {minDi : i ∈ ω} and {maxDi : i ∈ ω} are Mathias reals. In section 4.2 we prove that PFIN is equivalent to a two-step iteration of a σ-closed and a σ-centered forcing notions. In section 4.3 we prove that PFIN satisfies Axiom A and in section 4.4 that, as Mathias forcing, it has the pure decision property. In section 4.5 we prove that PFIN does not add Cohen reals. So far, all the properties we have found of PFIN are also shared by Mathias forcing. The question remains, then, whether PFIN is equivalent to Mathias forcing. This we solve by first showing in section 5.1 that PFIN adds a Matet real and then, in section 5.2, that Mathias forcing does not add a Matet real, thus concluding that PFIN and Mathias forcing are not equivalent forcing notions. In the last, 5.3, section we explore another forcing notion, denoted by M2, which was introduced by Shelah in [9]. It is a kind of “product” of two copies of Mathias forcing, which we relate to denoted by M2. Bibliography [1] J.E. Baumgartner. A short proof of Hindmanʼs theorem. Journal of Combinatorial Theory, 17:384–386, 1974. [2] A. Blass. Applications of superperfect forcing and its relatives. In Set theory and its applications. Lecture notes in Mathematics. Springer, Berlin., 1989. [3] R.L. Graham and B. L. Rothschild. Ramseyʼs theorem for n-parameter sets. Transaction American Mathematical Society, 159:257–292, 1971. [4] L. Halbeisen. A playful approach to Silver and Mathias forcing. Studies in Logic (London), 11:123142, 2007. [5] N. Hindman. Finite sums from sequences within cells of partition of N. Journal of Combinatorial Theory (A), 17:1–11, 1974. [6] P. Matet. Some filters of partitions. The Journal of Symbolic Logic, 53:540– 553, 1988. [7] A.R.D. Mathias. Happy families. Annals of Mathematical logic, 12:59– 111, 1977. [8] F.P. Ramsey. On a problem of formal logic. London Mathematical Society, 30:264–286, 1930. [9] S. Shelah and O. Spinas. The distributivity numbers of finite products of P(ω)/fin. Fundamenta Mathematicae, 158:81–93, 1998. / Aquesta tesi és una contribució a la teoria combinatria de conjunts, específcament a la teoria de Ramsey, que estudia les particions de conjunts infinits. El principi combinatori bàsic diu que per a tota partició del conjunt dels nombres naturals en un nombre finit de classes hi ha un conjunt infinit de nombres naturals que està inclòs en una de les classes. El teorema de Ramsey [6], que hom pot veure com una generalització d'aquest principi bàsic, tracta de les particions del conjunt [N]k de tots els subconjunts de k elements de nombres naturals. Afirma que, per a cada k >/=1 i cada partició de [N]k en un nombre finit de classes, existeix un subconjunt infinit de nombres naturals, M, tal que tots els subconjunts de k elements de M pertanyen a una mateixa classe. Els conjunts amb aquesta propietat són homogenis per a la partició. En [3], Neil Hindman va demostrar un resultat de tipus Ramsey que Graham i Rotschild havien conjecturat en [2]. El teorema de Hindman afirma que si el conjunt de nombres naturals es divideix en dues classes, almenys una d'aquestes classes conté un conjunt infinit tal que totes les sumes finites d'elements distints del conjunt pertanyen a la mateixa classe. La demostració original del Teorema de Hindman va ser simplificada per James Baumgartner en [1]. En aquesta tesi donem noves demostracions d'aquests dos teoremes, basades en la tècnica del forcing. Després, analitzem els ordres parcials corresponents i n'estudiem les propietats i la relació amb altres ordres coneguts semblants. L'ordre parcial emprat en la demostració del teorema de Ramsey és equivalent al forcing de Mathias, definit en [5]. L'ordre parcial que apareix en la prova del teorema de Hindman, que anomenem PFIN, serà l'objecte d'estudi principal de la tesi. En el primer capítol donem algunes definicions bàsiques i enunciem alguns teoremes coneguts que necessitarem més endavant. El segon capítol conté la demostració del teorema de Ramsey. Usant la tècnica del forcing, produïm un conjunt homogeni per a una partició donada. L'ordre parcial que utilitzem és equivalent al de Mathias. En el tercer capítol, modifiquem la demostració de Baumgartner del teorema de Hindman per definir un ordre parcial, que anomenem PC , a partir del qual, mitjançant arguments de forcing, obtenim el conjunt homogeni buscat. Aquí, C es un conjunt infinit de conjunts finits disjunts de nombres naturals, i PC afegeix una successió de conjunts finits de nombres naturals amb la propietat de que totes les unions finites de elements d'aquesta successió pertanyen al conjunt C . A partir d'aquesta successió és fàcil obtenir un conjunt homogeni per a la partició del teorema original de Hindman. L'ordre parcial PC és similar a l'ordre definit per Pierre Matet en [4] i també al forcing de Mathias. Per això, és natural preguntar-nos si aquests ordres són equivalents o no. En el quart capítol treballem amb un ordre parcial que és equivalent a PC i que anomenem PFIN. Mostrem que PFIN té les propietats següents: (1) A partir d'un filtre genèric per a PFIN obtenim una successió infinita de conjunts finits de nombres naturals. Com en el cas del real de Mathias, aquesta successi_o ens permet reconstruir tot el filtre genèric. (2) PFIN afegeix un real de Mathias, que és un "dominating real". Ara bé, si afegim un "dominating real" afegim també un "splitting real". Aquest fet ens permet concloure que PFIN no és equivalent al forcing de Matet, ja que el forcing de Matet no afegeix "splitting reals" (3) PFIN es pot veure com una iteració de dos ordres parcials, el primer dels quals és "sigma-closed" i el segon és "sigma-centered". (4) PFIN té la "pure decision property". (5) PFIN no afegeix reals de Cohen. En el cinquè capítol demostrem que PFIN afegeix un real de Matet i, finalment, que el forcing de Mathias no afegeix reals de Matet. Això és com demostrem que el forcing de Mathias i PFIN no són ordres equivalents. Al final del capítol donem una aplicació de PFIN. Demostrem que un cert ordre definit per Saharon Shelah en [7], que anomenem M2, és una projecció de PFIN. Això implica que si G és un filtre PFIN-genèric sobre V, l'extensió V [G] conté també un filtre genèric per a M2. L'ordre M2 és una mena de producte de dues cópies del forcing de Mathias. REFERÈNCIES [1] J.E. Baumgartner. A short proof of Hindman's theorem, Journal of Combinatorial Theory, 17: 384-386, (1974). [2] R.L. Graham and B.L. Rothschild. Ramsey's theorem for m-parameter sets, Transaction American Mathematical Society, 159: 257-292, (1971). [3] N. Hindman. Finite sums from sequences within cells of partitions of N, Journal of Combinatorial Theory (A), 17: 1-11, (1974). [4] P. Matet. Some _lters of partitions, The Journal of Symbolic Logic, 53: 540-553, (1988). [5] A.R.D. Mathias. Happy families, Annals of Mathematical Logic, 12: 59-111, (1977). [6] F.P. Ramsey. On a problem of formal logic, London Mathematical Society, 30:264_D286, 1930. [7] S. Shelah and O. Spinas. The distributivity numbers of finite products of P(!)=fin, Fundamenta Mathematicae, 158:81_D93, 1998.

El Aprendizaje de Ontologías se define como el conjunto de métodos utilizados para construir, enriquecer o adaptar una ontología existente de forma semiautomática, utilizando fuentes de información heterogéneas. En este proceso se emplea texto, diccionarios electrónicos, ontologías lingüísticas e información estructurada y semiestructurada para extraer conocimiento. Recientemente, gracias al enorme crecimiento de la Sociedad de la Información, la Web se ha convertido en una valiosa fuente de información para casi cualquier dominio. Esto ha provocado que los investigadores empiecen a considerar a la Web como un repositorio válido para Recuperar Información y Adquirir Conocimiento. No obstante, la Web presenta algunos problemas que no se observan en repositorios de información clásicos: presentación orientada al usuario, ruido, fuentes no confiables, alta dinamicidad y tamaño abrumador. Pese a ello, también presenta algunas características que pueden ser interesantes para la adquisición de conocimiento: debido a su enorme tamaño y heterogeneidad, se asume que la Web aproxima la distribución real de la información a nivel global. Este trabajo describe una aproximación novedosa para el aprendizaje de ontologías, presentando nuevos métodos para adquirir conocimiento de la Web. La propuesta se distingue de otros trabajos previos principalmente en la particular adaptación de algunas técnicas clásicas de aprendizaje al corpus Web y en la explotación de las características interesantes del entorno Web para componer una aproximación automática, no supervisada e independiente del dominio. Con respecto al proceso de construcción de la ontologías, se han desarrollado los siguientes métodos: i) extracción y selección de términos relacionados con el dominio, organizándolos de forma taxonómica; ii) descubrimiento y etiquetado de relaciones no taxonómicas entre los conceptos; iii) métodos adicionales para mejorar la estructura final, incluyendo la detección de entidades con nombre, atributos, herencia múltiple e incluso un cierto grado de desambiguación semántica. La metodología de aprendizaje al completo se ha implementado mediante un sistema distribuido basado en agentes, proporcionando una solución escalable. También se ha evaluado para varios dominios de conocimiento bien diferenciados, obteniendo resultados de buena calidad. Finalmente, se han desarrollado varias aplicaciones referentes a la estructuración automática de librerías digitales y recursos Web, y la recuperación de información basada en ontologías. / Ontology Learning is defined as the set of methods used for building from scratch, enriching or adapting an existing ontology in a semi-automatic fashion using heterogeneous information sources. This data-driven procedure uses text, electronic dictionaries, linguistic ontologies and structured and semi-structured information to acquire knowledge. Recently, with the enormous growth of the Information Society, the Web has become a valuable source of information for almost every possible domain of knowledge. This has motivated researchers to start considering the Web as a valid repository for Information Retrieval and Knowledge Acquisition. However, the Web suffers from problems that are not typically observed in classical information repositories: human oriented presentation, noise, untrusted sources, high dynamicity and overwhelming size. Even though, it also presents characteristics that can be interesting for knowledge acquisition: due to its huge size and heterogeneity it has been assumed that the Web approximates the real distribution of the information in humankind. The present work introduces a novel approach for ontology learning, introducing new methods for knowledge acquisition from the Web. The adaptation of several well known learning techniques to the web corpus and the exploitation of particular characteristics of the Web environment composing an automatic, unsupervised and domain independent approach distinguishes the present proposal from previous works.With respect to the ontology building process, the following methods have been developed: i) extraction and selection of domain related terms, organising them in a taxonomical way; ii) discovery and label of non-taxonomical relationships between concepts; iii) additional methods for improving the final structure, including the detection of named entities, class features, multiple inheritance and also a certain degree of semantic disambiguation. The full learning methodology has been implemented in a distributed agent-based fashion, providing a scalable solution. It has been evaluated for several well distinguished domains of knowledge, obtaining good quality results. Finally, several direct applications have been developed, including automatic structuring of digital libraries and web resources, and ontology-based Web Information Retrieval.

En aquesta tesi es du a terme l'anàlisi i caracterització traductològica d'un corpus seleccionat d'acord amb els diferents àmbits en què es produeix el discurs mediambiental. Aquest corpus està integrat per textos en què la direccionalitat, respecte del català, ha estat tant directa com inversa, procés en què hi han intervingut diferents llengües amb l'objectiu d'analitzar, comparativament, qüestions de tipus discursiu tant a nivell macrodiscursiu com microdiscursiu. En el primer nivell es tracten qüestions relacionades amb els gèneres textuals mediambientals, la tipologia textual, els graus d'especialització, els suports textuals i l'edició. En el nivell microdiscursiu, s'analitzen, per una banda, els comportaments traductors sense intencionalitat ideològica evident, com ara aspectes culturals, terminològics, etc.; i de l'altra, els comportaments amb intencionalitat ideològica evident, com és el cas de les qüestions sociolingüístiques, de gènere, d'ètnia i els relacionats amb la toponímia. Una vegada elaborada l'anàlisi qualitativa dels aspectes que s'hi han detectat, s'estudia la rellevància d'aquests aspectes segons els àmbits de tradució, els gèneres textuals, els graus d'especialització i la direccionalitat del català per tal de determinar el seu valor quantitatiu global.

Esta tesis doctoral recoge un trabajo etnográfico en torno a la práctica asistencial en dos espacios concretos, como son los servicios de urgencias y los de emergencias en Tarragona. Con un fin, conocer como se construye la ética asistencial y analizar los problemas éticos; así como otras cuestiones que se derivan de la práctica que pueden ser consideradas dentro del amplio mundo de la bioética. Se han utilizado como principales técnicas de investigación cualitativa la entrevista en profundidad, el grupo focal y las narrativas en un grupo de 16 enfermeras, 6 médicos y un paciente. La investigación se centra en las experiencias de los profesionales sanitarios que intervienen en la misma y especialmente de enfermeras y enfermeros, de las cuales se exploran los diferentes modos de articulación de las prácticas desde una perspectiva ética, para conocer la racionalidad dominante en los procesos de toma de decisiones éticas en situaciones de cuidados, cuando la persona se encuentra en una situación de urgencia o emergencia. Podemos concluir, que la asistencia sanitaria actual, en estas situaciones, responde al modelo médico hegemónico, pero existen voces que pueden legitimar dentro del sistema nuevas posibilidades de entender y practicar una medicina y una enfermería donde se reconozcan todas las dimensiones de la personas sin considerarlos cuerpos fragmentados.La tesis se concluye con propuestas de nuevas líneas de investigación, con el fin de desarrollarlas y poder introducir así cambios en las relaciones asistenciales, tanto a nivel interprofesional, como entre profesionales y personas que hacen uso de los servicios sanitarios, que permitan adaptarse a las nuevas tendencias, tanto socio-culturales, jurídicas, éticas o humanísticas. / This dissertation takes an ethnographic work around care practice in two specific areas, such as emergency departments and emergency ambulance in Tarragona. With an end, know how to build the ethics of care and analyze ethical issues as well as other issues arising from the practice that can be considered within the broader world of bioethics.Were used as the main techniques of qualitative research depth interviews, focus group and narratives in a group of 16 nurses, 6 doctors and a patient. The research focuses on the experiences of health professionals involved in it and especially nurses, of which explores different modes of articulation of the practices from an ethical perspective, to know the dominant rationality in the process of ethical decisions in care situations where the person is in an urgent situation or emergency. We conclude that the current health care in these situations, responds to the dominant medical model, but there are voices within the system can legitimize new possibilities of understanding and practice medicine and nursing which recognize all dimensions of the people without considering fragmented bodies.The thesis concludes with proposals for new lines of investigation, in order to develop and to allow changes in relationships and care, both within the trade, as between professionals and people who use health services, which can adapt to the new trends, both socio-cultural, legal, ethical and humanistic. Keywords: Care, Ethics, Bioethics, Nursing and Anthropology

Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.

La incorporació de la participació del públic a les institucions museístiques a través de las xarxes socials es pot entendre com una evolució de l’experiència cultural. En aquest supòsit, la present tesi doctoral es proposa l’objectiu d’esbrinar si les institucions de patrimoni digital podrien ser un exponent de l’ús de la cultura 2.0 atenent l’objectiu d’abastar públics llunyans i convertir-los en assidus analitzant les comunitats d’internautes procedents de diferents països: El Museu d’Art Modern i Contemporani de Trento i Rovereto (Mart), el Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Victoria & Albert Museum de Londres i l’Indianapolis Museum of Art (IMA) d’Indianàpolis. A través de l’estudi realitzat s’han pogut detectar també algunes pautes per apropar les estratègies adoptades per l’esfera institucional, en relació als nous mitjans socials, a les necessitats actuals del públic. / La incorporación de la participación del público en las instituciones museísticas a través de las redes sociales se puede entender como una evolución de la experiencia cultural. En este supuesto la presente tesis doctoral se propone el objetivo de averiguar si las instituciones de patrimonio digital podrían ser un exponente del uso de la cultura 2.0 atendiendo el objetivo de alcanzar públicos lejanos y convertirlos en asiduos analizando las comunidades de internautas de cuatro instituciones procedentes de diferentes países: el Museo de Arte Moderno y Contemporáneo de Trento e Rovereto (Mart), el Museo Thyssen-Bornemisza de Madrid, el Victoria & Albert Museum de Londres y el Indianapolis Museum of Art (IMA) de Indianápolis. A través del estudio realizado se han podido detectar también algunas pautas para acercar las estrategias adoptadas por la esfera institucional, en relación a los nuevos medios sociales, a las necesidades actuales del público. / The inclusion of audience participation in museums through social networks can be seen as an evolution of cultural experience. In this case this doctoral thesis intends to find out if digital heritage institutions could be an exponent of the participative culture in order to reach distant audiences and turn them into regulars analyzing the virtual communities of four institutions from different countries: the Museum of Modern and Contemporary Art of Trento and Rovereto (Mart), the Thyssen-Bornemisza Museum of Madrid, the Victoria & Albert Museum of London and the Indianapolis Museum of Art (IMA) of Indianapolis. The study detected also some guidelines to get the strategies adopted by the institutional sphere, regarding the new social media, close to the current audience’s needs.

Aquesta dissertació es centra en trobar plausibles i refutables explicacions a les interaccions dels partits catalans i els seus representants a Facebook i a Twitter. Intenta donar resposta a una pregunta clara i simple: estan les xarxes socials desafiant la Política? La dissertació vol donar resposta a aquesta pregunta mitjançant l'ús de mètodes estadístics i d'anàlisi de xarxes. La tesis mostra que les interaccions dels partits i dels seus representants a les xarxes socials depenen de factors contextuals, organitzatius, ideològics, electorals i de xarxa. A més a més, els resultats de la dissertació apunten que les xarxes socials estan obrint una nova arena política en la que apareixent nous líders d'opinió que competeixen amb els líders dels partits polítics. En definitiva, aquesta tesis corrobora que les xarxes socials estan desafiant la Política al obrir una nova arena política en xarxa en la que els partits polítics i els seus representants maniobren per garantir la seva supervivència política. / Esta disertación se centra en hallar plausibles y refutables explicaciones a las interacciones de los partidos catalanes y sus representantes en Facebook y en Twitter. Intenta dar respuesta a una pregunta clara y simple: ¿están las redes sociales desafiando la Política? La disertación quiere dar respuesta a esta pregunta mediante el uso de métodos estadísticos y de análisis de redes. La tesis muestra que las interacciones de los partidos y de sus representantes en las redes sociales dependen de factores contextuales, organizativos, ideológicos, electorales y de redes. Además, los resultados de la disertación apuntan que las redes sociales están abriendo una nueva arena política en la que aparecen nuevos líderes de opinión que compiten con los líderes de los partidos políticos. En definitiva, esta tesis corrobora que las redes sociales están desafiando la Política al abrir una nueva arena política en red en la que los partidos políticos y sus representantes maniobran para garantizar su supervivencia política. / This dissertation focuses on sorting out plausible and refutable explanations of Catalan parties' and their representatives' interaction on Facebook and Twitter. It tries to answer a simple and clear question: Are social media challenging Politics? The dissertation proposes to answer that question by bridging statistical and social network methods. The dissertation shows that parties and their representatives' interactions on social media depend on contextual, organizational, ideological, electoral and network factors. Also, the dissertation's findings points to the fact that social media are opening a new political arena in which new opinion leaders are taking the floor and competing with parties' leaderships. In short, this thesis corroborates that social media are challenging Politics by opening a new online political arena within which parties and their representatives' are maneuvering to guarantee their political survival.

1.IntroduccióEs coneix per paraoxonasa (PON) un grup d'enzims d'una família gènica que en els mamífers té almenys tres membres codificats pels gens PON1, PON2 i PON3. El més conegut d'aquests productes gènics és PON1, al qual la majoria d'autors es refereixen amb el nom de "paraoxonasa", tot i que en funció del substrat que s'utilitzi per a la seva determinació aquest enzim també es pot anomenar "arilesterasa". El paper fisiològic de la PON1 encara no és ben conegut. En sèrum, aquest enzim es troba estretament associat a les HDL i és probable que aquesta associació sigui, en part, responsable del paper protector que les HDL exerceixen sobre la peroxidació de les LDL; ja que la PON1 és capaç de degradar els lipoperòxids formats a la LDL. Existeixen diversos llocs polimòrfics al gen PON1, dels quals els més estudiats són: els polimorfismes en posició 55 (PON155) i en posició 192 (PON1192). Aquests polimorfismes poden influir en la concentració i l'activitat de la PON1 i, segons alguns autors, també podrien afectar a la seva capacitat de protegir la LDL de l'oxidació. Considerant que aquest fenomen sembla ser un fet clau en el desenvolupament de l'arteriosclerosi, diversos autors ha estudiat la relació entre la PON1 i la malaltia cardiovascular. Els resultats d'aquests treballs no han estat concloents.La síntesi de La PON1 sembla ser quasi exclusivament hepàtica. Actualment no es coneix si la PON1 té alguna funció específica dins dels hepatòcits o només es sintetitza i emmagatzema en ells per ser associada a les HDL i secretada a la circulació. Tampoc se sap si la PON1 té alguna funció en la fisiopatologia de les malalties hepàtiques.En resum: d'una banda, els estudis realitzats per la comunitat científica per avaluar la relació de la PON1 amb les malalties cardiovasculars presentaven resultats contradictoris, d'una altra, hi havia una manca d'informació sobre els nivells d'activitat paraoxonasa en la malaltia hepàtica. Per aquests motius, el nostre grup de recerca es va interessar per l'estudi de la PON1 en la malaltia cardiovascular i també en la malaltia hepàtica crònica.2. ObjectiusEstudi 1: · Valorar si els polimorfismes PON155 i PON1192 de l'enzim PN1 o la seva expressió fenotípica estan associats a la incidència d'infart de miocardi en una població mediterrània.Estudi 2: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en microsomes hepàtics, la peroxidació lipídica i el progrés de la malaltia en rates amb cirrosi hepàtica induïda per CCl4.Estudi 3: · Investigar la relació entre l'activitat PON1 en sèrum i el grau de lesió hepàtica en pacients amb malaltia hepàtica crònica.· Investigar la influència de la variabilitat genètica de PON1 en la seva activitat en el sèrum d'aquests pacients.· Investigar l'eficàcia de la mesura de l'activitat PON1 en sèrum, sola o en combinació amb els tests bioquímica habituals, en la valoració de la malaltia hepàtica crònica.3. Resultats i discussióEstudi 1: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Estudi 2: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Estudi 3: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268. / 1. IntroductionParaoxonase (PON) is an ester hidrolase that catalyzes the hydrolysis of some xenobiotics, such as organophosforates, unsaturated aliphatic esters, aromatic carboxylic esters, and possibly, carbamates. The PON gene family contains, in mammals, at least tree members, PON1, PON2 and PON3. The most known of these gene products is PON1, called "paraoxonase" or "arilesterase" depending on the substrate used to measure its activity.PON1 is known to be tightly bound with HDL in serum, and some studies suggest that this association contributes to the protection conferred by HDL against LDL oxidation, since PON1 is capable to hydrolyze lipid peroxides located in oxidized LDL. There are some polymorphisms in PON1 gene, the most known being Gln/Arg substitution at position 192 and Met/Leu substitution at position 55. These polymorphisms are known to influence the activity and concentration of PON1. Some authors have associated these polymorphisms with PON1's ability to protect against LDL oxidation. LDL oxidation plays a key role in arteriosclerosis and, some studies have investigated the relation between PON1 protein, polymorphisms and these disease. The results had been inconclusive.The liver plays a key role in the synthesis of serum PON1. PON1 gene expression has been observed only in the liver, and in vitro biochemical studies indicate properties shared by hepatic and serum PON1 what supports the hypothesis of a common identity for both enzymes. The possible function of PON1 in liver diseases is not known. 2. AimsFirst study: to assess whether PON1 polymorphisms at positions 55 and 192 or their phenotypic expression are associated with the incidence of myocardial infarction in a Mediterranean population.Second study: to investigate the relationship between PON1 activity in hepatic microsomes, lipid peroxidation and hepatic damage progression in rats with CCl4 induced cirrhosis.Third study: to investigate a) the relationship between serum PON1 activity and the degree of hepatic damage in patients with chronic liver disease; b) the influence of genetic variability on serum PON1 activity in these patients and; c) the efficacy of serum PON1 activity measurement, alone and in combination with the standard liver function tests, in the assessment of liver damage.3. Results and discussionFirst study: Paraoxonase Gln-Arg (192) and Leu-Met (55) gene polymorphisms and enzyme activity in a population with a low rate of coronary heart disease. Clinical Biochemistry 2002; 35: 197-203.Second study: Hepatic paraoxonase activity alterations and free radical production in rats with experimental cirrhosis. Metabolism 2001; 50: 997-1000.Third study: Serum paraoxonase activity: a new additional test for the improved evaluation of chronic liver damage. Clinical Chemistry 2002; 48: 261-268.