Aquesta tesi doctoral aborda dos grans temes: Creació i Evolució. Per això, vam començar estudiant la visió clàssica de la creació en Sant Tomàs d'Aquino per a relacionar-la amb l'evolució. Mostrem com Sant Tomàs uneix els conceptes creació i conservació per donar resposta a tot un seguit de qüestions que tenen el seu origen en l'evolució del món, donant lloc així a la idea de creació contínua. Hem descobert que a Sant Tomàs, al costat de la «creació stricto sensu», en la qual no apareix més que el no-res i l'ésser complet, es descriu una altra creació, que hem anomenat «creació lato sensu», que és l'ordinària per la que han aparegut la majoria dels éssers, i que es realitza a través de la generació, la qual necessàriament està lligada a les lleis de la natura. Aquesta «creació lato sensu», implícita en l'obra de Sant Tomàs, harmonitza bé amb el progrés ulterior de l'univers, i en el qual juguen les forces generadores anteriorment creades. Així mateix, a la llum dels descobriments científics dels ss.XIX-XX s'adverteix una evolució global, còsmica, biològica i antropològica, les bases científiques originàries i recents de la qual exposem resumidament. A partir d'això, hem fet un intent de síntesi de la metafísica clàssica i la novetat científica sobre l'evolució, desenvolupant el pensament dels filòsofs contemporanis Pierre Teilhard de Chardin, Karl Rahner, Ferdinand Ulrich i Hans Urs von Balthasar, que combinen les dues coses. Hem demostrat que és possible una nova interpretació d'aquestes nocions tomasianes per tal de fonamentar metafísicament el fet d'una evolució progressiva, és a dir, en la que hi hagi enriquiment d’ésser, a partir de la metafísica del creixement òntic per unió de Pierre Teilhard de Chardin, la idea d'una autosuperació creadora mitjançant un especialíssim concurs diví de Karl Rahner, i les idees de finitització i sobreesencialitat de l'ésser de Ferdinand Ulrich i Hans Urs von Balthasar. En aquesta tesi mostrem, doncs, que és possible combinar la idea d'evolució amb la de creació, veient l'evolució com el mecanisme concret de la creació, i interpretant la creació com una actuació suportada per Déu, que estableix un univers amb unes lleis físiques i uns principis metafísics, que condueixen a l'aparició d'una intel·ligència capaç d'explorar el món, de crear bellesa, d'aspirar a la justícia, d'estimar, i de reconèixer al Creador. En dues paraules, es pot parlar perfectament avui d'un nou concepte: creació evolutiva. / Esta tesis doctoral aborda dos grandes temas: Creación y Evolución. Por eso, comenzamos estudiando la visión clásica de la creación en Santo Tomás de Aquino para relacionarla con la evolución. Mostramos cómo Santo Tomás une los conceptos creación y conservación para dar respuesta a toda una serie de cuestiones que tienen su origen en la evolución del mundo, dando lugar así a la idea de creación continua. Hemos descubierto que en Santo Tomás, junto a la «creación stricto sensu», en la que no aparece más que la nada y el ser completo, se describe otra creación, que hemos denominado «creación lato sensu», que es la ordinaria por la que han aparecido la mayoría de los seres, y que se realiza a través de una generación, la cual necesariamente está ligada a las leyes de la naturaleza. Esta «creación lato sensu», implícita en la obra de Santo Tomás, armoniza bien con el progreso ulterior del universo, y en el que juegan las fuerzas generadoras anteriormente creadas. Asimismo, a la luz de los descubrimientos científicos de los ss.XIX-XX se advierte una evolución global, cósmica, biológica y antropológica, cuyas bases científicas originarias y recientes exponemos sucintamente. A partir de ello, hemos hecho un intento de síntesis de la metafísica clásica y la novedad científica sobre la evolución, desarrollando el pensamiento de los filósofos contemporáneos Pierre Teilhard de Chardin, Karl Rahner, Ferdinand Ulrich y Hans Urs von Balthasar, que combinan ambas cosas. Hemos demostrado que es posible una nueva interpretación de esas nociones tomasianas en orden a fundamentar metafísicamente el hecho de una evolución progresiva, es decir, en la que haya enriquecimiento de ser, a partir de la metafísica del crecimiento óntico por unión de Pierre Teilhard de Chardin, la idea de una autosuperación creadora mediante un especialísimo concurso divino de Karl Rahner, y las ideas de finitización y sobreesencialidad del ser de Ferdinand Ulrich y Hans Urs von Balthasar. En esta tesis mostramos, pues, que es posible combinar la idea de evolución con la de creación, viendo la evolución como el mecanismo concreto de la creación, e interpretando la creación como una actuación soportada por Dios, que establece un universo con unas leyes físicas y unos principios metafísicos, que conducen a la aparición de una inteligencia capaz de explorar el mundo, de crear belleza, de aspirar a la justicia, de amar, y de reconocer al Creador. En dos palabras, se puede hablar perfectamente hoy de un nuevo concepto: creación evolutiva. / This doctoral dissertation focuses on two major issues: Creation and Evolution. So, we began studying the classical view of creation in Saint Thomas Aquinas to relate with evolution. We show here how Saint Thomas joins the concepts of creation and conservation to answer a set of issues that are rooted in the evolving world, giving the idea of continuous creation. We have found that in St. Thomas, next to the "stricto sensu’s creation", in which only appears the non-being and the whole being, another creation is described, that we have called "lato sensu’s creation", what is the ordinary one for that the most beings have appeared, and that is through a generation, which is necessarily linked to the laws of nature. This "lato sensu’s creation", implicit in the work of St. Thomas, matches well with the further progress of the universe, and in which the previously created generating forces are playing. Also, in light of the scientific discoveries of the XIXth-XXth centuries a global, cosmic, biological and anthropological evolution it is noted, whose original and recent scientific bases we showed briefly. From this, we have made an attempt of synthesis of classical metaphysics and scientific news on evolution, developing the thought of contemporary philosophers as Pierre Teilhard de Chardin, Karl Rahner, Ferdinand Ulrich and Hans Urs von Balthasar, that combine both issues, classical metaphysics of creation and scientific evolution. We have shown that it is possible a new interpretation of these thomasian notions in order to metaphysically base a progressive evolution, that is, where there is gain of being, from the metaphysics of ontical growth by union by Pierre Teilhard de Chardin, the idea of creative self-overcoming through a very special divine concursus by Karl Rahner, and the ideas of finitization and superessentiality of being by Ferdinand Ulrich and Hans Urs von Balthasar. In this thesis, we show that is possible to combine the idea of evolution with the creation, seeing evolution as the specific mechanism of creation, and interpreting creation as an action supported by God, who set a world with physical laws and metaphysical principles that lead to the emergence of an intelligence able to explore the world, to create beauty, to aspire to justice, to love, and to recognize the Creator. In two words, we can talk today about a new concept: evolutionary creation.

La tesis doctoral pretén determinar els factors que contribueixen a la satisfacció amb la conciliació del domini laboral i familiar, avaluar si existeixen diferències en l'explicació de dita satisfacció en funció del gènere i de la intensitat de cures, i concloure si les característiques de la Societat del Coneixement incideixen de manera positiva o negativa. A través de les dades de l'enquesta de Satisfacció en el Treball del any 2010 elaborada pel Ministeri d'Ocupació es realitza un estudi agregat del mercat laboral centrant l'atenció en les dones i sent el homes la variable de control. La intensitat de cures en funció de si es tenen o no fills menors de 15 anys al càrrec constitueix l'altra categoria d'estudi. A través de l'anàlisi causa s'obtenen els perfils satisfets i insatisfets, i a través de l'anàlisi causal se van desgranant els efectes de la societat del coneixement sobre cada un dels grups d'estudi. / La tesis doctoral pretende determinar los factores que contribuyen a la satisfacción con la conciliación del dominio laboral y familiar, evaluar si existen diferencias en la explicación de dicha satisfacción en función del género y de la intensidad de cuidados, y concluir si las características de la Sociedad del Conocimiento inciden de manera positiva o negativa. A través de los datos de la encuesta de Satisfacción en el Trabajo del año 2010 elaborada por el Ministerio de Empleo se realiza un estudio agregado del mercado laboral centrando la atención en las mujeres y siendo los hombres la variable de control. La intensidad de cuidados en función de si se tienen o no hijos menores de 15 años a cargo constituye la otra categoría del estudio. A través del análisis descriptivo se obtienen los perfiles satisfechos e insatisfechos, y a través del análisis causal se van desgranando los efectos de la sociedad del conocimiento sobre cada uno de los grupos de estudio. / The aim of the doctoral thesis is analyze the factors that contribute to work and life satisfaction. Evaluating whether there are differences in the explanation of this satisfaction by gender and intensity of care. Also is evaluated if the Information Society tools affect positively or negatively. It is used the survey data of Job Satisfaction 2010 prepared by the Ministry of Employment. Focusing on women data (men are the control variable). The intensity of care based on whether or not they have children less than 15 years is the other category of the study. The satisfied and dissatisfied profiles are obtained through a descriptive analysis, and the effects of the Information Society tools are obtained through a causal analysis.

Aquest treball de recerca se centra en un dels processos més rellevants de les persones: l’intercanvi de coneixements (IC). El coneixement pot ser explícit o tàcit. L’explícit es pot codificar, estructurar i emmagatzemar de manera que pugui estar disponible. El coneixement tàcit, conegut també com a tacit knowing, és l’acció de conèixer que no es pot codificar ni estructurar, sinó que depèn de les experiències, el criteri i els valors de la persona. Les xarxes socials informals de les organitzacions esdevenen un mitjà pel qual es pot facilitar la transmissió del tacit knowing, de manera que mitjançant l’anàlisi de xarxes socials (social network analysis, SNA) es poden entendre i analitzar les relacions entre les persones, més enllà de les estructures formals i jeràrquiques. Aquesta situació és rellevant perquè l’alta direcció potenciï, i no cerqui d’estructurar o de controlar, aquestes xarxes socials i amb una gestió adequada incentivi que el coneixement flueixi a través d’elles. Es plantegen els objectius següents: 1) establir l’impacte de la complexitat de tasques en la intensitat de la interacció de xarxes socials en una organització; 2) establir l’impacte de la complexitat de tasques en el procés d’intercanvi de coneixement, i 3) verificar si hi ha alguna relació entre la intensitat de la interacció de les xarxes socials en el procés d’intercanvi de coneixement (IC). En la recerca, s’ha administrat una enquesta a tres organitzacions peruanes intensives en coneixement. Es planteja que, com més complexes siguin les tasques, la propensió de la persona a intercanviar coneixements ha de ser més gran. Els criteris de classificació de la complexitat es basen en la multiplicitat de resultats, esquemes de solució, conflictes i incertesa, i s’ha pres la qualificació d’experts de les tres organitzacions, els quals indiquen en els individus qualificats el percentatge de temps que dediquen per realitzar cada tipus de tasca en la seva rutina normal. La intensitat de la interacció de xarxes i la propensió a l’IC s’obtenen de les enquestes. De l’anàlisi efectuada, s’observa una relació directa entre la complexitat de tasques i la intensitat en la interacció de la xarxa social de coneixement, com també entre la complexitat i la propensió a intercanviar coneixement. Així mateix, s’ha trobat una relació directa entre les persones que tenen un grau més alt d’interacció en la xarxa social de coneixement i la seva propensió a l’intercanvi de coneixements. Les contribucions principals d’aquesta recerca són aquestes: 1) en l’aspecte acadèmic, la metodologia plantejada quan es treballa amb la qualificació de la persona que coneix millor la naturalesa del treball; 2) en l’aspecte pràctic, la sistematització que es pot obtenir per identificar les persones que tenen més propensió a intercanviar coneixements per potenciar-los dins de l’organització. / El presente trabajo de investigación enfoca uno de los procesos más relevantes de las personas, el Intercambio de Conocimientos (IC). El conocimiento puede ser explícito o tácito. El explícito se puede codificar, estructurar y almacenar de manera que pueda estar disponible. El conocimiento tácito, o también conocido como Tacit Knowing, es la acción de conocer que no se puede codificar ni estructurar; este depende de las experiencias, el criterio y los valores de la persona. Las redes sociales informales en las organizaciones se convierten en un medio por el cual se puede facilitar la transmisión del Tacit Knowing, por lo que mediante el análisis de redes sociales (Social Network Analysis (SNA)) se puede entender y analizar las relaciones entre las personas más allá de las estructuras formales y jerárquicas. Esta situación es relevante para que la alta gerencia potencie, y no trate de estructurar o controlar, estas redes sociales y con una adecuada gestión que incentive que el conocimiento fluya a través de ellas. Se plantean los siguientes objetivos: 1) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en la intensidad de la interacción de Redes Sociales en una organización, 2) establecer el Impacto de la Complejidad de Tareas en el proceso de Intercambio de Conocimiento y 3) verificar si existe alguna relación entre la intensidad de la interacción de las redes sociales en el proceso de Intercambio de Conocimiento (IC). En la investigación se ha aplicado una encuesta a tres organizaciones peruanas intensivas en conocimiento. Se plantea que a mayor complejidad de tareas, la propensión que debe de tener la persona al intercambio de conocimientos debe ser mayor. Los criterios de clasificación para la complejidad se basan en la multiplicidad de resultados, esquemas de solución, conflictos e incertidumbre y se ha tomado la calificación de expertos de las tres organizaciones, quienes indican en los individuos calificados el porcentaje de tiempo de cada tipo de tareas realizadas en su rutina normal. La intensidad de la interacción de redes y la propensión al IC se obtienen de las encuestas. Del análisis efectuado, se observa una relación directa entre la complejidad de tareas y la intensidad en la interacción de la red social de conocimiento, así como entre la complejidad y la propensión a intercambiar conocimiento. Asimismo, se ha encontrado una relación directa entre las personas que tienen un mayor grado interacción en la red social de conocimiento y su propensión al intercambio de conocimientos. Las principales contribuciones de la presente investigación son las siguientes: 1) en el aspecto académico está la metodología planteada cuando se trabaja con la calificación de la persona que mejor conoce la naturaleza del trabajo; 2) en el aspecto práctico está en la sistematización que se puede obtener para identificar a las personas que tienen una mayor propensión a intercambiar conocimiento para potenciarlos dentro de la organización. / The research addresses one of the most important processes of people, the Knowledge Sharing (KS). Knowledge can be explicit or tacit. The explicit can be structured and stored in a manner that may be available. Tacit knowledge, or also known as Tacit Knowing, is action learning that can not be encoded or structure, this depends on the experience, judgment and values of the person. Informal social networks in organizations become a means to facilitate the transmission of Tacit Knowing, so by analyzing social networks (Social Network Analysis (SNA)) can be understood and analyzed the relationships between people beyond formal and hierarchical structures. This situation is relevant to senior management in order to enhance, rather than try to structure or control, these social networks. An appropriate management should incentive that knowledge flows through them. The research objectives are: 1) establish the Impact of Task Complexity in the intensity of the interaction of social networks in an organization, 2) set the Impact of Task Complexity in the process of knowledge sharing and 3) verify if there is any relationship between the intensity of the interaction of social networks in the process of Knowledge Sharing (KS). A survey has been applied to three peruvian knowledge intensive organizations. It argues that a more complex task, the propensity that the person must have knowledge sharing should be higher. The classification criteria for complexity based on the multiplicity of outcomes, settlement schemes, conflict and uncertainty and has taken the qualification of experts from the three organizations, who qualified individuals listed in the percentage of time each type of task made in their normal routine. The intensity of the interaction of networks and the propensity to KS are obtained from surveys. The analysis conducted, there is a direct relation between task complexity and intensity in the interaction of the social network of knowledge and between complexity and propensity to share knowledge. Also found a direct relationship between people with greater social interaction network of knowledge and their propensity to knowledge sharing. The main contributions of this research are: 1) academically the proposed methodology when working with the qualification of the person who best knows the nature of work, 2) on the practical aspect is that the systematization can get to identify people who have a greater propensity to share knowledge to empower them within the organization.

En l'economia global del coneixement l'especialització productiva i la generació d'economies externes als districtes industrials regionals tradicionals ja no asseguren la capacitat competitiva de les seves empreses, que només es pot aconseguir a través de la innovació. Aquesta tesi té el doble objectiu d'identificar, d'una banda, els determinants del procés d'innovació territorial, i de l'altra, les tipologies regionals europees, i els determinants de l'entorn innovador i la seva relació amb el desenvolupament regional. Es considera el cas particular d'una xarxa de ciutats relacionades amb Mataró, que presenta un perfil de districte industrial. Els resultats mostren que els entorns innovadors corresponen a les regions més avançades, amb importants dinàmiques d'aprenentatge i d'interacció. Els indicadors de generació de coneixement resulten més importants que l'entorn institucional en el procés d'innovació regional, i la capacitat d'absorció és el principal determinant de l'entorn innovador a Europa, i aquest entorn innovador incideix positivament en la productivitat regional i l'eficiència empresarial. / En la economía global del conocimiento la especialización productiva y la generación de economías externas en los distritos industriales regionales tradicionales ya no aseguran la capacidad competitiva de sus empresas, que sólo puede conseguirse a través de la innovación. Esta tesis tiene el doble objetivo de identificar, por un lado, los determinantes del proceso de innovación territorial, y por otro, las tipologías regionales europeas, y los determinantes del entorno innovador y su relación con el desarrollo regional. Se considera el caso particular de una red de ciudades relacionadas con Mataró, que presenta un perfil de distrito industrial. Los resultados muestran que los entornos innovadores corresponden a las regiones más avanzadas, con unas importantes dinámicas de aprendizaje y de interacción. Los indicadores de generación de conocimiento resultan más importantes que el entorno institucional en el proceso de innovación regional, y la capacidad de absorción es el principal determinante del entorno innovador en Europa, y este entorno innovador incide positivamente en la productividad regional y la eficiencia empresarial. / In knowledge global economy, production specialization and generation of external economies in traditional regional industrial districts do no assure the competitiveness of its companies, which can only be achieved through innovation. This dissertation has got the twofold objective of identifying, on the one hand, the determinants of territorial innovation process and, on the other, identifying and analyzing the European regional typologies, and the main decisive factors of innovative milieu and its relationship with regional development. Here is considered the case of a network of cities related to Mataró, which presents a profile of industrial district. Results show that innovative milieus correspond to higher-developed areas with more important learning and interaction dynamics. Likewise, knowledge generation indicators are more important than institutional environment in the regional innovation process, and the absorptive capacity is the main determinant of innovative milieu in Europe, and this innovative milieu has a positive impact on regional productivity and business efficiency.

La present tesi doctoral se situa, amb un enfocament des d’una doble, perspectiva, tècnica i filosòfica, en el context d’una anunciada revolució nanotecnològica que planteja interrogants ètics. Però, què hi ha de realment nou en la nanotecnologia? En què afecta aquesta novetat als diferents àmbits de la vida humana? Aquestes qüestions apunten als fonaments mateixos del fenomen nanotecnològic i són abordats al llarg del present treball. La tesi s’ha enfocat des de l’afirmació de la necessitat d’una reflexió sobre la dimensió ètica de la tecnociència en general, tot reconeixent l’important paper de les nanotecnologies dins del discurs científic-tècnic actual. Per això s’ha realitzat un breu repàs per la història de la nanotecnologia, incloent un recorregut per alguns dels autors que han pensat la tècnica des de la filosofia i des de l'ètica, i que connecten amb unes aplicacions nanotecnològiques que, en molts casos no són només una promesa de futur, sinó una realitat. Aquestes aplicacions, i la implantació de les nanotecnologies a escala global semblen portar associats molts beneficis per la humanitat, però també riscos i possibles aspectes ètics que han de ser abordats. L’enfocament, a nivell col·lectiu, d’aquests reptes ètics, depèn d’alguns factors socio-culturals, com hem mostrat a l’anàlisi comparatiu de les posicions ètiques oficials de la Unió Europea i els Estats Units d’Amèrica, dues de les comunitats occidentals més avançades i compromeses en el seu desenvolupament nanotecnològic. Davant la manca de definicions de consens del concepte de nanotecnologia, s’ha proposat un enfocament epistemològicament realista amb l’objectiu d’obtenir una definició adequada per al propòsit de la reflexió ètica, la qual cosa ens ha ajudat a formular una nova definició de nanotecnologia, la qual difereix essencialment de totes les definicions que s’han trobat a la bibliografia consultada. Finalment, s’ha proposat l’articulació d’unes bases per a una ètica aplicada de les nanotecnologies, un enfocament que també s’ha de considerar una aportació innovadora, atès que no s’ha trobat en la bibliografia consultada un enfocament d’aquest tipus. / La presente tesis doctoral, con un enfoque desde una doble, perspectiva, técnica y filosófica, se sitúa en el contexto de una anunciada revolución nanotecnológica que plantea interrogantes éticos. Pero, ¿qué hay de realmente nuevo en la nanotecnología? ¿En qué afecta esta novedad a los diferentes ámbitos de la vida humana? Algunas de estas cuestiones apuntan a los fundamentos mismos del fenómeno nanotecnológico y son abordados a lo largo del presente trabajo. La tesis se ha enfocado desde la afirmación de la necesidad de una reflexión sobre la dimensión ética de la tecnociencia en general, reconociendo el importante papel de las nanotecnologías dentro del discurso científico-técnico actual. Para ello se ha realizado un breve repaso por la historia de la nanotecnología, incluyendo un recorrido por algunos de los autores que han pensado la técnica desde la filosofía y desde la ética, y que conectan con unas aplicaciones nanotecnológicas que, en muchos casos no son sólo una promesa de futuro, sino una realidad. Estas aplicaciones, y la implantación de las nanotecnologías a nivel global parecen llevar asociados muchos beneficios para la humanidad, pero también riesgos y posibles aspectos éticos que deben ser abordados. El enfoque, a nivel colectivo, de estos retos éticos, depende de algunos factores socio-culturales, como hemos mostrado en el análisis comparativo de las posiciones éticas oficiales de la Unión Europea y los Estados Unidos de América, dos de las comunidades occidentales más avanzadas y comprometidas en su desarrollo nanotecnológico. Ante la falta de definiciones de consenso del concepto de nanotecnología, se ha propuesto un enfoque epistemológicamente realista con el objetivo de obtener una definición adecuada para el propósito de la reflexión ética, lo que nos ha ayudado a formular una nueva definición de nanotecnología, la cual difiere esencialmente de todas las definiciones que se han encontrado en la bibliografía consultada. Finalmente, se ha propuesto la articulación de unas bases para una ética aplicada de las nanotecnologías, un enfoque que también debe considerarse una aportación innovadora, dado que no se ha encontrado en la bibliografía consultada un enfoque de este tipo. / With an approach from a dual perspective, technical and philosophical, this thesis lies in the context of an announced nanotechnological revolution that raises ethical questions. But what is really new in nanotechnology? What does this new development in the different spheres of human life? These questions point to the very foundations of the nanotechnological phenomenon and are discussed throughout this work. The thesis starts on the affirmation of the need for a reflection on the ethical dimension of technique in general, and the recognition of the important role of nanotechnologies within the current technical-scientific discourse. A brief review of the history of nanotechnology, including a tour of some of the authors who have thought the technique from philosophy and ethics has been done, and connecting with nanotechnology applications, which in many cases are not just a promise for the future, but a reality. These applications and the introduction of nanotechnologies as a global issue seem to bring many benefits for mankind, but also potential risks and ethical issues that must be addressed. How communities face these ethical challenges depends on some socio-cultural factors, as we have shown in the comparative analysis of the ethical positions of European Union officials and the United States, two of the most advanced western communities involved in its development and nanotechnology. In the absence of consensus definitions of the concept of nanotechnology, we propose an epistemologically realistic approach, in order to get a proper definition for the purpose of ethical reflection, which has helped us to formulate a new definition of nanotechnology. This approach differs essentially from all the definitions found in the consulted literature. Finally, we propose the articulation of a base for an applied ethics of nanotechnologies; an approach that must be considered as well as an innovative contribution, since it was not found in the literature consulted such an approach.

Aquesta recerca s’ha desenvolupat amb la finalitat de comprovar la incidència de la introducció de les competències bàsiques a l’educació primària en àmbits com l’ensenyament aprenentatge, l’organització escolar i la identitat docent en escoles que han seguit una formació en competències. S’ha utilitzat un disseny de tipus explicatiu i interpretatiu. La recerca consta de dos estudis. En el primer s’han recollit les representacions que diferents docents tenen sobre els canvis generats amb la implementació del model competencial en els seus centres. S’ha dissenyat i administrat un qüestionari a 90 professors d’educació primària. En el segon estudi s’aprofundeix en les dades del primer i per aquest motiu, s’ha entrevistat a sis professionals experts en els models d’ensenyament i aprenentatge competencials. S’han analitzat les dades emprant el programa estadístic SPSS v.22 i el programa d’anàlisi qualitatiu Nvivo. Els resultats mostren que els canvis del model competencial estan en procés d’implementació. Els canvis més reeixits tenen a veure amb el currículum: la concreció de continguts, la implementació d’algunes metodologies i alguns canvis en els plantejaments avaluatius, també en la representació de la seva pròpia identitat com a docents. Altres canvis com l’impacte del model competencial en els documents de gestió i organització de centre encara són poc visibles. / Este estudio se ha desarrollado con la finalidad de comprobar la incidencia de la introducción de las competencias básicas en la educación primaria en ámbitos como la enseñanza aprendizaje, la organización escolar y la identidad docente en escuelas que han seguido una formación en competencias. Se ha utilizado una metodología de tipo descriptivo e interpretativo. Se han realizado dos estudios. En el primero se ha aplicado un cuestionario que han respondido 90 docentes. En el segundo estudio se ha trabajado a partir de entrevistas a 6 expertos en diferentes ámbitos de la educación para corroborar los resultados del primer estudio. En el análisis cuantitativo se ha utilizado el programa de estadístico SPSS y en el análisis cualitativo se ha utilizado el programa NVIVO. Los resultados muestran una situación de proceso de concreción competencial vinculado especialmente al currículum: los contenidos, las metodologías, la evaluación pero con pocos cambios en los proyectos de gestión. También se observan algunos cambios en la identidad docente. / This research has been developed in order to check the impact of the introduction of basic competences in primary education in areas such as teaching learning, school organization and teaching identity in schools that have followed competence-based training. We used an explanatory and interpretative design. The research consists of two studies. In the first one, we have collected representations of different teachers regarding the changes that the implementation of this competence-based training has created in their schools. We designed a questionnaire and passed it to 90 teachers of primary education who have filled and answered it. In the second study we analysed the information obtained in the first one and, for this reason we interviewed six experts on the models of competence-based teaching and learning. We analysed the data using the statistical program SPSS v.22 and the qualitative analysis program Nvivo v.10.2.1. The results show that the changes in the model based on competences are in process of implementation. The most successful changes are in relation to the curriculum: the concretion of contents, the implementation of some methodologies and changes in some evaluative approaches and also in the representation of their identity as teachers. Other changes such as the impact of the model of competence in the management and organization of the school documents are less visible.

Partint de estudis previament realitzats i publicats per el nostre grup de recerca,, en aquest estudi se relaciona el deliri psicótic, els seus principals subtipus, amb variables que previament s'havien estudiat poc, com son l'atenció i la personalitat, aixi com l'edat d'inici, i prennent com referencia etiopatógenica el model de la saliencia. S'utilitza per l'estudi una mostra de 144 pacients amb diagnostic de psicosis, dels que la majoria presenten simptomes delirants i se contrasten amb els pacients sense deliris i amb els familiars dels pacientts. S'utilitza una bateria neuropsicológica a y differents tests de personalitat para la evaluació. S'objectivan relacions de freqüencia y de subtip de deliri amb l'edat d'inici. També dels deliris i dels seus subtipus amb trets de personalitat existents pero no amb patrons de déficit atencional específic. El rol de la atencío en la saliencia sería mes de modulació. / Partiendo de estudios previamente realizados y publicados por nuestro grupo de investigación en este estudio se relaciona el delirio psicotico , así com sus principales subtipos, con variables previamente poco estudiadas como la atención y la personalidad, así como con la edad de inicio, tomando como referencia de modelo etiopatogénico el de la saliencia. Se utiliza para el estudio una muestra de 144 pacientes con diagnostico de psicosis , de los que la mayoría presentan sintomas delirantes y se contrastan con los pacientes sin delirios y con los familiares de los pacientes. Se utiliza una batería neuropsicologica y diferentes tests de personalidad para la evaluación. Se objetivan relaciones de frecuencia y de subtipo de delirio con la edad de inicio. También de los delirios y sus subtipos con rasgos de pesonalidad existentes pero no con patrones de deficit atencional específico. El rol de la atención en la saliencia sería mas de modulación / Following previous studies published by our research group in this study we have included psychotic delusion, with its main subtypes, to try to to find a posible relation with variables not previously much studied, such as atttention, personality and age at onset, with the reference of salience as the etiopathogenic modell fo delusions. A sample of 144 patients with a diagnosis of psychosis, of whom the main part present delusional symptoms are contrasted with the non delusional patients and with their first degree relatives. A neuropsychological pattery and dofferent personality tests are used for evaluate the sample. Relations between frequency end subtype with age at onset are found. Also between delusionality and its subtypes with personality traits of but not with specific attentional patterns. The rol of attention in salience would be a modulating one

A l'agenda dels països llatinoamericans les polítiques estan orientades a una major productivitat que enforteixin el seu posicionament competitiu. La present tesi, sota aquest rerefons, indaga sobre com les relacions de complementarietat en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació, qualificació del capital humà i les formes de gestió organitzacional impacten en la productivitat de les petites i mitjanes empreses en l'economia chilena. Així mateix, per tenir un criteri apreciatiu, s'ha recorregut a comparar els resultats obtinguts amb l'evidència empírica resultant d'investigacions efectuades a Catalunya en particular, i també en un conjunt d'altres economies. Contrastacions efectuades tant per tenir un referent pel que fa a la realitat chilena, com per demostrar l'actualitat del model utilitzat i la seva capacitat d'entendre les noves formes d'organització de la producció on les complementarietats entre dimensions juguen un paper protagonista. / En la agenda de los países latinoamericanos están las políticas orientadas a una mayor productividad que fortalezcan su posicionamiento competitivo. La presente tesis, bajo este trasfondo, indaga acerca de cómo las relaciones de complementariedad en el uso de las tecnologías de la información y comunicación, cualificación del capital humano, las formas de gestión organizacional, impactan en la productividad de las empresas pequeñas y medianas en la economía chilena. Asimismo, para tener un criterio apreciativo, se ha recurrido a comparar los resultados obtenidos con la evidencia empírica resultante de investigaciones efectuadas en Catalunya en particular, y también en un conjunto de otras economías. Contrastaciones efectuadas tanto para tener un referente con respecto a la realidad chilena, como para demostrar la actualidad del modelo utilizado y su capacidad de entender las nuevas formas de organización de la producción donde las complementariedades entre dimensiones juegan un rol protagónico. / On the agenda of Latin American countries there are policies aimed at greater productivity to strengthen its competitive position. Under this background, this thesis inquires about the relationship of complementarity in the use of Information and Communication Technologies, ICT, qualification of human capital, forms of organizational management, impact on the productivity of small and medium sized firms (SMEs) in the Chilean economy. Also, to compare the results with empirical evidence resulting from research carried out in Catalonia in particular, and in a number of other economies, an appreciative approach has been used. Comparisons conducted both to have a reference point with respect to the chilean reality, as if to demonstrate the relevance of the model used and its ability to understand the new ways of organizing production where complementarities between dimensions play a leading role.

En la present tesi doctoral es desenvolupa un anàlisi sobre el moviment 15M des dels seus inicis al 2011, fins al maig del 2015, enfocat en la relació existent entre el moviment i els usos de les tecnologies de la comunicació en xarxa. Per realitzar aquest treball s'utilitza una aproximació multi-metodològica que combina anàlisi quantitativa, anàlisi de xarxes i anàlisi qualitativa, a partir d'entrevistes i un profund treball de camp. La tesi s'estructura en tres parts: l'emergència del moviment al 2011, la seva evolució i transformació fins al 2015, i els seus efectes electorals en els comicis europeus de 2014 i les eleccions municipals de 2015 a Espanya. De manera transversal, es desenvolupa analítica i conceptualment la noció de moviment-xarxa a partir de la caracterització de les diferents propietats observades del 15M, donant continuïtat així a un fèrtil camp de coneixement entorn als moviments emergents i el paper de les xarxes de comunicació, i la seva potencialitat de transformació política i social. / En la presente tesis doctoral se desarrolla un análisis sobre el movimiento 15M desde sus inicios en 2011, hasta mayo de 2015, con el foco puesto en la relación existente entre el movimiento y los usos de las tecnologías de la comunicación en red. Para realizar este trabajo se utiliza una aproximación multi-metodológica que combina análisis cuantitativo, análisis de redes y análisis cualitativo, a partir de entrevistas y un profundo trabajo de campo. El trabajo se estructura en tres partes: la emergencia del movimiento en 2011, su evolución y transformación hasta 2015, y sus efectos electorales en los comicios europeos de 2014 y las elecciones municipales de 2015 en España. De manera transversal, se desarrolla analítica y conceptualmente la noción de movimiento-red a partir de la caracterización de las diferentes propiedades del 15M observadas, dando continuidad así a un fértil campo de conocimiento entorno a los movimientos emergentes y el papel de las redes de comunicación, y su potencialidad de transformación política y social. / In this PhD thesis I develop an analysis on the 15M movement, from May 2011 until May 2015, focusing on the relation between the movement and its uses of networked communication technologies. The work recurs to a multi-methodological approach that combines quantitative, network, and qualitative analysis through interviews and fieldwork. The work is structured in three parts: the emergence of the movement in 2011, its evolution and transformation until 2015, and its electoral effects, both in the 2014 European elections, as well as in the 2015 local elections in Spain. The study develops, in a transversal way, analytically and conceptually, the notion of network-movement. More specifically, it does so through the characterisation of several observed properties of the 15M movement, giving continuity to a fertile field of knowledge currently open around movements emerging since 2011, attending to the role of communication networks, as well as to their potential for political and social transformation.

Els efectes beneficiosos que els oligosacàrids de la llet materna (OLM) confereixen a la salut dels lactants s'ha estudiat durant anys. Aquests oligosacàrids proporcionen una barrera protectora i un suport nutritiu essencials, als quals no tenen accés els nens que no prenen llet materna. La llet humana és considerada única respecte a la resta de llets de mamífers pel que fa a la quantitat i la complexitat d'oligosacàrids. Actualment, s'han identificat més de 130 estructures químiques diferents de OLM, i no es disposa de cap recurs natural que proporcioni accés a aquestes estructures tan complexes i a bastament. De la mateixa manera, la síntesi química és complicada a causa de l'estructura tan complexa i diversa que presenten els OLM, i de moment, la síntesi en gran escala no ha estat possible. La síntesi enzimàtica, en canvi, es presenta com una eina alternativa de síntesi d'aquestes molècules complexes atès que, en la naturalesa els enzims són els responsables de formar enllaços glicosídics entre carbohidrats amb alta regio- i estereoselectivitat. L'objectiu d'aquesta tesi és avaluar l'ús de l'enzim Lacto-N-biosidasa de Bifidobacterium bifidum (LnbB) com un biocatalizador eficient des de dues perspectives diferents: i) l'estudi estructural-funcional de LnbB i ii) la generació de biocatalizadors capaços de sintetitzar l'oligosacàrid d'interès (lacto-N-tetraosa) mitjançant enginyeria de proteïnes en l'enzim LnbB. En aquesta tesi, hem analitzat l'organització dels dominis dels enzims de la família GH20, i, en conseqüència, hem definit dos models d'arquitectures. El Model A conté almenys dos dominis, un domini GH20b no catalític i el GH20 catalític, que sempre es presenta acompanyat d'una α-hèlix extra. En canvi, el Model B consisteix únicament en el domini catalític GH20. Mitjançant l'expressió de diferents formes truncades de LnbB, hem descrit els requeriments estructurals per a la funcionalitat dels enzims GH20, i en particular per LnbB, per tal d’obtenir la unitat funcional mínima que conservi l'activitat enzimàtica. Respecte a la síntesi de la lacto-N-tetraosa usant com a biocatalizador noves proteïnes de LnbB obtingudes mitjançant enginyeria de proteïnes, hem contemplat dues estratègies enzimàtiques diferents. En primer lloc, l'estratègia de glicosintasa, en la qual l'enzim (amb mutació en el residu assistent) és capaç de transferir el corresponent donador activat (sucre sintètic derivat d’oxazolina) a un acceptor, sense hidròlisi del producte. En segon lloc, l'estratègia de transglicosilació millorada, en la qual, una nova generació de mutants en els llocs d'unió a l'acceptor seran capaços d'acomodar de manera més favorable un sucre en lloc d'una molècula d'aigua, i d'aquesta manera, augmentar l'activitat de transglicosilació. / Los efectos beneficiosos que los oligosacáridos de la leche materna (OLM) confieren a la salud de los lactantes se han estudiado durante años. Estos oligosacáridos proporcionan una barrera protectora y un soporte nutritivo esenciales, a los que, los niños que no toman leche materna no tienen acceso. La leche humana se considerada única respecto al resto de leches de mamíferos en cuanto a cantidad y complejidad de oligosacáridos. Actualmente, se han identificado más de 130 estructuras químicas diferentes de OLM, y no se dispone de ningún recurso natural que proporcione acceso a estas estructuras tan complejas y en cantidad suficiente. Del mismo modo, la síntesis química es complicada debido a la estructura tan compleja y diversa que presentan los OLM, y por el momento, la síntesis en gran escala no ha sido posible. La síntesis enzimática, en cambio, se presenta como una herramienta alternativa de síntesis de éstas moléculas complejas dado que, en la naturaleza las enzimas son las responsables de formar enlaces glicosídicos entre carbohidratos con alta regio- y estereoselectividad. El objetivo de esta tesis es evaluar el uso del enzima Lacto-N-biosidase de Bifidobacterium bifidum (LnbB) como un biocatalizador eficiente desde dos perspectivas diferentes: i) el estudio estructural-funcional de LnbB y ii) la generación de biocatalizadores capaces de sintetizar el oligosacárido de interés (lacto-N-tetraosa) mediante ingeniería de proteínas en el enzima LnbB. En esta tesis, hemos analizado la organización de los dominios de enzimas GH20, y, en consecuencia, hemos definido dos modelos de arquitecturas de dominio. El Modelo A contiene al menos dos dominios, un dominio GH20b no catalítico y el GH20 catalítico, que siempre se presenta acompañado de una α-hélice extra. Por el contrario, el Modelo B consiste únicamente en el dominio catalítico GH20. Mediante la expresión de diferentes formas truncadas de LnbB, hemos descrito los requerimientos estructurales para la funcionalidad de las enzimas GH20, y en particular para LnbB, de modo que se obtenga la unidad funcional mínima que conserve la actividad enzimática. Respecto a la síntesis de la lacto-N-tetraosa usando como biocatalizador nuevas proteínas de LnbB obtenidas mediante ingeniería, hemos contemplado dos estrategias enzimáticas diferentes. En primer lugar, la estrategia de glicosintasa, en la que el enzima (un mutante en el residuo asistente) es capaz de transferir el correspondiente dador activado (azúcar sintético derivado de oxazolina) a un aceptor, sin hidrólisis del producto. En segundo lugar, la estrategia de transglicosilación mejorada, en la que, una nueva generación de mutantes en los sitios de unión al aceptor serán capaces de acomodar de manera más favorable un aceptor de azúcar en lugar de una molécula de agua, y de este modo, aumentar la actividad de transglicosilación. / The potential health benefits of human milk oligosaccharides (HMO) have been studied for many years. It is well known that these oligosaccharides provide a protective barrier and nutritive support that infants with poor access to breast milk do not acquire in the first years of life. Human milk is considered to be unique among mammals in terms of the quantity and complexity of its oligosaccharides. To date, 130 chemical structures within HMO have been identified. No other natural resources provide access to these complex oligosaccharides in such large amounts, and until now, large scale synthesis of HMO has not been possible by any traditional organic chemistry methodology. Enzymatic synthesis is an alternative synthetic tool since enzymes can form the new glycosidic linkage between carbohydrates with high regio- and stereoselectivity. The objective of this thesis is to evaluate the use of Lacto-N-biosidase from Bifidobacterium bifidum (LnbB) as an efficient biocatalyst in the following two ways: i) the structural-functional study of LnbB and ii) protein engineering of LnbB to generate biocatalysts able to synthesize the target lacto-N-tetraose. Here, we have analysed the domain organization of GH20 enzymes, and accordingly, have defined two models of domain architectures. Model A, contains at least two domains, a non-catalytic GH20b domain, and the catalytic GH20 which is always accompanied with an extra α-helix. In contrast, Model B consists only of the catalytic GH20 domain. By expressing different truncated forms of LnbB, we have described the structural requirements for functionality of GH20 enzymes, and in particular for LnbB, to obtain a minimal functional unit that retains the enzymatic activity. With regard to the synthesis of lacto-N-tetraose using new engineered LnbB proteins as biocatalysts, we envisage two different enzymatic strategies. First, the glycosynthase strategy, in which the activated donor is the corresponding synthetic sugar oxazoline and the enzyme, a mutant on the assisting residue, is able to transfer the donor to an acceptor without hydrolysis of the product. Second, the enhanced transglycosidase strategy, in which, a new generation of mutants on the acceptor subsites of the enzyme will be able to more favourably accommodate a sugar acceptor instead of water, and thus, increase transglycosylation activity.