• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 30
  • 16
  • 9
  • Tagged with
  • 55
  • 50
  • 40
  • 40
  • 40
  • 40
  • 23
  • 21
  • 18
  • 13
  • 12
  • 11
  • 11
  • 8
  • 8
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
31

Entrepreneurship in the Service of Society: Antecedents and Implications

Chliova, Myrto 08 July 2015 (has links)
Recentment, l'emprenedoria reclama ser una solució per a la creació de valor social i per fer front als problemes socials persistents. Com les organitzacions de desenvolupament internacional i els governs no han aconseguit millorar dràsticament les condicions de la majoria de la població mundial, els acadèmics i els professionals manifesten que "l'emprenedoria social", coneguda com l'aplicació de la iniciativa empresarial per a la creació de valor social, podria tenir més èxit. No obstant això, aquestes afirmacions no han rebut un escrutini acadèmic en proporció a la retòrica entusiasta que els dóna suport. Per tant, queda pendent d’examinar com i per què l'emprenedoria social s'ha convertit en una categoria organitzacional ascendent, així com quines són les seves conseqüències per a les societats, organitzacions i individus. Aquesta tesi doctoral aspira aportar llum sobre aquest fenomen important, però insuficientment explorat i teoritzat. Examina tant les facetes de la construcció simbòlica com de l'eficàcia real de l'emprenedoria social, i ofereix les seves implicacions teòriques i pràctiques. / Recientemente, el emprendimiento aboga ser una solución para la creación de valor social y para hacer frente a los problemas sociales persistentes. Puesto que las organizaciones de desarrollo internacional y los gobiernos no han logrado mejorar drásticamente las condiciones de la mayoría de la población mundial, los académicos y los profesionales manifiestan fe en que "el emprendimiento social", conocido como la aplicación de la iniciativa empresarial para la creación de valor social, podría tener más éxito. Sin embargo, tales afirmaciones no han recibido un escrutinio académico en proporción a la retórica entusiasta que las apoya. Por lo tanto, queda pendiente examinar cómo y por qué el emprendimiento social se ha convertido en una categoría organizacional ascendente, así como cuáles son sus consecuencias para las sociedades, organizaciones e individuos. Esta tesis doctoral aspira a arrojar luz sobre este fenómeno importante, pero insuficientemente explorado y teorizado. Examina tanto las facetas de la construcción simbólica como de la eficacia real del emprendimiento social, y ofrece sus implicaciones teóricas y prácticas. / Entrepreneurship has been recently advocated as a solution for creating social value and addressing persistent social problems. Where development aid and governments have failed to drastically improve conditions for the majority of the world´s population, scholars and practitioners express faith that “social entrepreneurship”, the application of entrepreneurship to social value creation, might be more successful. Yet, such assertions have not received academic scrutiny in proportion to the enthusiastic rhetoric supporting them. Hence, it remains inconclusive how and why social entrepreneurship has emerged as an ascending organizational category, as well as what its consequences are for societies, organizations and individuals. This doctoral thesis aspires to shed light on this important but underexplored and under theorized phenomenon. It examines facets of both the symbolic construction and the actual effectiveness of social entrepreneurship, drawing implications oriented towards both theory and practice.
32

Historia, Sociedad, Tecnología y Crecimiento de la Red. Una aproximación divulgativa a la realidad más desconocida de Internet

Veà i Baró, Andreu, 1969- 12 September 2002 (has links)
Historia, Sociedad, Tecnología y Crecimiento de la Red. Una aproximación divulgativa a la realidad más desconocida de InternetEl contenido de esta tesis abarca el estudio pormenorizado de los hechos que llevaron al diseño y posterior desarrollo de la tecnología que soporta Internet.En ella se realiza a través de una recopilación exhaustiva de documentos (en muchos casos inéditos)1, una descripción histórica de los principales hitos de Internet. Y un análisis comparativo de las distintas tecnologías de acceso, estableciendo factores de idoneidad tanto tecnológica como comercial de cada una de ellas.La metodología que se ha desarrollado en todo el trabajo es la de contraste y verificación de los hechos expuestos mediante preguntas cruzadas a los autores.Fundamentalmente se divide en estas cuatro partes temáticas:- La Pre-Historia 1964-1994: descripción de toda la época de la que apenas existe información escrita2. Y la historia vivida en España:1984-1994 Primeros servicios de información on-line y redes precedentes a Internet1995-2002 Relación del desarrollo de la red desde sus inicios hasta el estado actual- Tecnología y Tendencias de Futuro. En donde se elabora un interesante análisis comparativo de las distintas tecnologías de acceso a la red. Posicionando los servicios y las tecnologías más atractivas.- La Historia Oculta de Internet a Través de sus Personajes. En la que se sintetiza la importante parte práctica del trabajo de campo en la realización de 64 entrevistas personalizadas, a los personajes3 que más han influido en el desarrollo de la Red y del sector de Internet.- Y el Régimen Legal de Internet. Compendio de legislación monográfica que expone el impacto del regulador en nuestro país. Desde la Liberalización de las telecomunicaciones, a nuevas redes de acceso, accesos gratuitos, tarifas planas y modelos de interconexión por capacidad.ANEXOS:LA HEMEROTECA: Parte de la redacción final se ha basado en el paciente análisis de la hemeroteca monográfica de noticias de la red, construida desde 1994. Se presenta en formato digital (BBDD documental con más de 2000 documentos indexados).LA CRONOLOGÍA: Además se incluye la relación de efemérides históricas de la red. Relacionando los principales hitos con todas sus fechas y personajes que han intervenido.EL MERCADO DE INTERNET: Un análisis exhaustivo de la evolución del mercado de los proveedores de Internet en España. Evolución histórica del precio de 600 proveedores españoles (1994 - 2001) y de su paulatina desaparición.HISTORIA GRÁFICA: Evolución de los programas y herramientas de navegación de Internet, de las páginas web así como de los kits de conexión de los distintos proveedores.LA TERMINOLOGÍA: Recolección en formato de diccionario, de los principales términos técnicos, de las empresas destacadas, de los personajes y fechas clave. En un lenguaje divulgativo se definen más de 2.500 conceptos.1 )Gracias a las entrevistas realizadas a los personajes que intervinieron en el desarrollo inicial de internet. 2 )Y la que está disponible está en inglés. 3) Tanto locales como internacionales.Història, Societat, Tecnologia y Creixement de la Xarxa. Una aproximació divulgativa a la realitat més desconeguda d'InternetEl contingut d'aquesta tesi, inclou l'estudi pormenoritzat dels fets que portaren al disseny i posterior desenvolupament de la tecnologia que suporta internet.En ella s'hi realitza mitjançant una recopilació exhaustiva de documents (en molts casos inèdits)4, una descripció històrica de les principals fites d'internet. Així com un anàlisi comparatiu de les diferents tecnologies d'accés, establint factors d'idoneïtat tant tecnològica com comercial de cadascuna d'elles.La metodologia que s'ha desenvolupat y emprat al llarg de tot el treball és la de contrast i verificació dels fets exposats mitjançant preguntes creuades als diferents autors.Fonamentalment es divideix en quatre parts temàtiques:- La Pre-Història 1964-1994: descripció de tota l'època de la que gairebé no existeix informació escrita5. I la història viscuda a Espanya:1984-1994 Primers serveis d'informació on-line i xarxes precedents a internet1995-2002 Relat del desenvolupament de la xarxa des dels inicis fins l'estat actual- Tecnologia i Tendències de Futur. On s'elabora un interessant anàlisi comparatiu de les diferents tecnologies d'accés a la xarxa. Posicionant els serveis i les tecnologies més atractives.- La Historia Amagada d'Internet a Través dels seus Personatges. En la que es sintetitza la important part pràctica del treball de camp en la realització de 64 entrevistes personalitzades, als personatges6 que més han influït en el desenvolupament de la Xarxa i del sector d'internet.- I el Regim Legal d'Internet. Compendi de legislació monogràfica que exposa l'impacte del regulador en el nostre país. Des de la Liberalització de les telecomunicacions, passant per noves xarxes d'accés, accessos gratuïts i tarifes planes, fins als models d'interconnexió per capacitat.ANNEXS:L'HEMEROTECA: Part de la redacció final s'ha basat en el pacient anàlisi de l'hemeroteca monogràfica de notícies de la xarxa, construïda des de 1994. Es presenta en format digital (BBDD documental amb més de 2.000 documents indexats).LA CRONOLOGIA: A més s'hi inclou la relació d'efemèrides històriques de la xarxa. Relacionant les principals fites amb totes les seves dates i personatges que hi han intervingut.EL MERCAT D'INTERNET: Anàlisi exhaustiu de l'evolució del mercat dels proveïdors d'Internet a Espanya. Evolució històrica del preu de 600 proveïdors de l'estat espanyol (1994 - 2001) i de la seva paulatina desaparició.HISTÒRIA GRÀFICA: Evolució dels programes i eines de navegació d'internet, de les pàgines web així com dels kits de connexió dels diferents proveïdors.LA TERMINOLOGIA: Recol·lecció en format de diccionari, dels principals termes tècnics, de les empreses destacades, dels personatges i dates clau. En un llenguatge divulgatiu es defineixen més de 2.500 conceptes. 4) Gràcies a les entrevistes realitzades als personatges que intervingueren en el desenvolupament inicial d'Internet. 5 )I la que està disponible està en anglès. 6) Tant locals com internacionals.History, Society, Technology and Network Development. An exposé of the most unknown face of the InternetThe content of this doctoral thesis consists of a detailed study of the facts associated with the design and later development of the technologies that support the Internet.It has been prepared by collecting, compiling, and summarizing a fairly exhaustive set of materials - many of which have never been published. The document seeks to provide a broad and detailed description of (1) the major milestones in the development of the Internet and (2) a comparative analysis of the different technologies used to provide Internet access. In this last, the thesis evaluates the different technologies along the dimensions of technological and commercial suitability.In all cases, the validity of the material used and the associated "facts" have been verified by conducting multiple interviews with their authors and cross-referencing them for internal and external consistency.Specifically, the document consists of four broad themes:- Internet Prehistory (1964-1994): A description of the events affecting the Internet over this period. Much of the associated material has never been published in Spanish. This section also includes a description of the events associated with the evolution of online services in Spain, which has been split into two sections:1984-1994 Pioneering online information services and Pre-Internet Networks.1995-2002 Spanish development of the Internet from its inception until its present state- Technological Trends: A comparative analysis of the different technologies - past, present, and future - used to access the Internet.- Untold Stories of the Internet: A description of the evolution of the Internet extracted from the content of interviews, conducted by the thesis author, of the 64 individuals (domestic and international) who most influenced the development of the early Internet and Spanish pioneers. - Legal Régime of Internet: A compendium of Spanish law that deals with the regulation of the Internet and associated technologies including laws related to the liberalization of the telecommunications markets and to the management of / pricing for Internet access networks - free access, flat rates and capacity interconnection models.APPENDICES:PERIODICAL ARCHIVE: A digital compilation of a many articles related to the Internet since 1994 (Note: Over 2000 articles have been placed within a database with appropriate indices).INTERNET DEVELOPMENT TIMELINE: A database of key Internet development milestones that includes a description of the event, the date, and the people involved.MARKET ANALYSIS: An exhaustive analysis of the development of the Spanish ISP Market including the pricing evolution of over 600 Spanish Internet Service Providers (1994 - 2001) and their gradual disappearance - consolidation.GRAPHICAL HISTORY: Compendium of images detailing the evolution of browsers, web-page design tools, and connection wizards of different ISPsDICTIONARY OF INTERNET TERMS An over 2.500 entry dictionary detailing (in a divulging language), the main technical terms, industry-leasing companies, visionaries, and key dates & milestones.
33

Propuesta metodológica para el análisis de la sostenibilidad regional

Antequera Baiget, Josep 12 December 2012 (has links)
En esta tesis hemos elaborado una propuesta metodológica de análisis de la sostenibilidad regional utilizando la visión sistémica para su conceptualización, el paradigma de la sostenibilidad para su análisis, la metodología de indicadores por un lado, la de stocks y flujos provenientes de la Dinámica de Sistemas por otro lado y el concepto de “síndrome” introducido por el German Advisory Council (GAC) y desarrollado por la Comisión Económica para América Latina (CEPAL) en 2004, para su concreción. Conjuntando estas tres concepciones: la visión sistémica regional, el paradigma de la sostenibilidad y las metodologías de indicadores, modelos y síndromes, desarrollamos un propuesta metodológica de análisis regional basado en 4 stocks principales (Territorio, población, PIB y stock institucional) y el metabolismo entre ellos como flujo, los indicadores asociados a dichos stocks y flujos, y los síndromes que nos proporcionan una visión profunda de la sostenibilidad de la región. Este sistema se ha aplicado al análisis de dos regiones, una en un país europeo desarrollado como son las Comarcas de Girona en Catalunya-España y la otra Santo Domingo de los Colorados en Ecuador y un análisis comparativo de las dos regiones. / In this thesis we have developed a methodology for regional sustainability analysis using the system approach to his conceptualization, the paradigm of sustainability for analysis, the methodology of indicators on the one hand, the stocks and flow from the System Dynamics on the other side and the concept of "syndrome" by the German Advisory Council (GAC) and developed by Economic Commission for Latin America (CEPAL) in 2004, to its completion. Bringing together these three concepts: the regional systems view, the paradigm of sustainability, indicators, models and syndromes methodologies, we developed a methodological approach to regional analysis based on 4 mains stocks (territory, population, GDP and corporate stock) and metabolism flow between them and the indicators associated with these stocks and flows, and syndromes that give us insight in to the sustainability of the Region. This system has been applied to the analysis of two regions, one in a developed European country such as the Counties of Girona in Catalonia, Spain and other Santo Domingo de los Colorados in Ecuador and a comparative analysis of the two regions.
34

La construcción del carácter frente a las contradicciones del Nuevo Capitalismo en Richard Sennett.

Muñoz Miralles, Albert 17 November 2014 (has links)
Esta tesis se adentra en la obra del sociológo Richard Sennett desde una mirada orientada filosóficamente, con el objetivo de extraer los conceptos y propuestas que sean más fructíferos para un pensamiento crítico atento a la problemática de nuestros dias. Primero, se lleva a cabo una descripción exhaustiva de los distintas temáticas que aborda el autor, para ir conformando su concepción de la sociedad y del ser humano. La tesis que se va a servir como hilo conductor es que Sennett concibe unos seres humanos capacitados para interpretar creativamente la realidad y para participar en interacciones complejas, conformando cooperativamente espacios públicos de carácter democrático en los que se despliegue la sociabilidad. Las nociones de carácter o artesanía permiten ir definiendo la perspectiva original de este autor. A partir de ahí, se ahonda en su análisis de las transformaciones que están produciéndose en las organizaciones empresariales a través de sus consecuencias en la vida de los trabajadores y en las relaciones sociales, en el contexto de lo que Sennett denomina Nuevo Capitalismo. Se trata de determinar críticamente el lugar que concede a los individuos el nuevo modelo institucional, con el objetivo de esclarecer si sus condiciones son propicias para el despliegue de un individuo socialmente orientado, aprovechando el potencial existente en el pensamiento de Sennett, lo que requiere dilucidar cuál es la orientación axiológica que subyace y sustenta sus propuestas. Así, se trata de demostrar que la reivindicación de la autonomía individual como fuente de creatividad social y el compromiso con unas relaciones sociales complejas dan razón de ser al conjunto de argumentos que despliega en su obra. Las insuficiencias detectadas en sus planteamientos tratan de ser reforzadas mediante su incorporación a un marco eminentemente crítico como el que aporta la Escuela de Valencia, que sigue la perspectiva de una ética del discurso renovada que propicie una aproximación a la realidad concreta desde una hermenéutica crítica.
35

L'ensenyament aprenentatge de la cooperació: estudi d'un cas a l'educació primària

Cañabate Ortíz, Dolors 27 March 2008 (has links)
L'objectiu de la tesi és: Validar els criteris de Johnson i Johnson (1992) com a indicadors d'avaluació d'actituds cooperatives. Ens proposem definir, contrastar i avaluar noves eines d'actuació. Observant, analitzant i valorant com uns nens i nenes de 6 anys desenvolupen actituds cooperatives, a través d'unes activitats proposades per les mestres tutores, amb la intenció de validar en un nou context d'aplicació els indicadors citats per Johnson i Johnson (1992). Per centrar els objectius de la recerca hem tingut en compte una triple perspectiva: del professorat, de l' alumnat i de les activitats.Presentem l'anàlisi de les dades des de diferents instruments, d'acord amb els propòsits plantejats a la tesi en dos nivell d'anàlisis i amb la validació d'indicadors. La contrastació de les aportacions dels diferents instruments ens ha permès establir la triangulació de les dades que garanteix la fiabilitat dels indicadors i ens permet arribar a les conclusions esmentades en el últim capítol. / The objective of the thesis is to validate the criteria of Johnson and Johnson (1992) as evaluation indicators of cooperative attitudes.We propose to define, monitor and assess new performance tools by observing, analyzing and assessing as 6-year-old boys and girls develop cooperative attitudes through activities proposed by their teachers, with the goal of evaluating, in a new application context, the indicators cited in Johnson and Johnson (1992).To focus on the research objectives we have taken into account a triple perspective: that of the teaching staff, of the students and of the activities.We present the analysis of the data from the different instruments, in accordance with the aims set out in the thesis on two levels of analysis and with indicator validation. Monitoring the contributions from the different instruments has allowed us to perform a triangulation of the data, which guarantees the reliability of the indicators and allows us to reach the conclusions mentioned in the last chapter.
36

Monitoring water, sanitation and hygiene services : developing tools and methods to measure sustainable acces and practice at the local level

Giné Garriga, Ricard 21 November 2015 (has links)
Water and sanitation improvements together with good hygiene (WaSH) have well-known positive impacts on human development and poverty alleviation. However, universal access to safe drinking water and basic sanitation remains a huge challenge in many low income countries, where vast numbers of people lack these basic services. To help end this appalling state of affairs, the Millennium Development Goals and other international initiatives have been launched to reduce the proportion of underserved people. These efforts, however, have been hampered by the lack of meaningful indicators to measure coverage and to establish progress towards the goals and targets set out by the international community. From an institutional viewpoint, the competences for many sector-related responsibilities have been delegated to lower administrative levels of government. It has come to be widely accepted that such decentralization process can help to reduce poverty because local governments are assumed to be more knowledgeable about and responsive to the needs of the poor. The sector also calls for greater transparency and accountability. In all, local decision-makers are being increasingly challenged by the need to take informed decisions and give an objective account of their actions, which rely crucially on adequate monitoring and reporting systems. Amongst others, available data may be employed to i) measure progress and performance; ii) improve transparency in budgetary procedures; and iii) allocate resources to deliver services where they are most needed. Today, reliable information on key WaSH-related variables at the local level is often missing, but even when it is available, the uptake and usage of such data by policymakers is, at best, challenging. Limited capacity of recipient governmental bodies, an inadequate monitoring and reporting framework, and lack of data updating mechanisms are common reasons that hamper an adequate appropriation and continued use of the data for planning and monitoring purposes. In an effort to address the shortcomings cited above, this thesis discusses methodologies for routine data collection and develops tools and processes to support local planning. In doing so, it covers the monitoring cycle of data collection, data analysis and data dissemination. In Chapter 1, an improved approach for data collection is presented. It combines two different information sources: the water point and the household, and thus provides a more complete picture of the context in which the services are delivered. Chapter 2 reviews four different approaches that are commonly adopted for monitoring purposes: i) health impact indicators; ii) the Joint Monitoring Programme; iii) one multidimensional, water-focused composite indicator; and iv) easy-to-use planning indices designed locally on an ad hoc basis. From a policy-making perspective the usefulness of outcomes produced by each approach is discussed. Chapter 3 introduces a variety of policy tools that may be used to promote decision-making: i) composite indices; ii) a small set of simple thematic indicators; and iii) object oriented Bayesian networks (ooBn). Chapter 4 presents different alternatives to enhance data interpretation and disemination, which is crucial to promote evidence-based and equity-oriented planning. Overall, results indicate that accurate and comprehensive data, if adequately collected, exploited and visualized through simple instruments, can serve as the basis for effective targeting and prioritization, both central to sector planning. The actual application and implementation of the proposed monitoring and reporting tools and processes in the real world, however, is to a certain extent elusive; and this has been pointed out as a major weakness of this research. Two specific challenges that remain unaddressed, namely the upgrading of decision support systems, and the design of data updating mechanisms, suggest the way forward. / Assegurar l'accés a l'aigua, promoure la higiene i facilitar l'accés al sanejament ajuda a prevenir la transmissió de malalties relacionades amb una deficient provisió d’aquests serveis i reduir el risc d'epidèmies. No obstant, l'accés universal a l'aigua potable i als serveis bàsics de sanejament segueix sent un enorme desafiament en molts països en vies de desenvolupament, on un gran nombre de persones continuen sense tenir cobertes unes necessitats bàsiques. En aquest context, el sector ha vist com es posaven en marxa vàries iniciatives, com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, per tal de reduir la proporció de persones desateses. Aquests esforços, però, s'han vist obstaculitzats per la falta d'indicadors fiables alhora d’avaluar el nivell de cobertura i de mesurar els avenços envers les metes i els objectius establerts per la comunitat internacional. En els darrers anys, les competències sectorials s'han delegat a les administracions locals, sota el supòsit de que els processos de descentralització ajudarien a reduir la pobresa en base a un millor coneixement, per part de les autoritats locals, sobre les necessitats reals de la població. Així mateix, també ha anat creixent la demanda de més transparència i una millor rendició de comptes. Per tots aquests motius, cada vegada s’ha anat qüestionant més el fet de que els processos de presa de decisió no es fonamentin en informació actualitzada i basada en evidències, i no depenguin per tant d’un marc adequat que permeti el correcte seguiment, avaluació i la presentació periòdica d'informes. Entre altres coses, la informació disponible s’hauria de poder utilitzar per i) mesurar els avenços i el progrés assolit; ii) millorar la transparència i el control pressupostari; i iii) assignar els recursos disponibles de manera equitativa. Dissortadament, la informació sobre el sector és generalment escassa, però fins i tot quan és accessible, el seu ús per part dels governants és limitat. Amb la voluntat d’abordar aquest accés i ús deficient de la informació, aquesta tesi desenvolupa eines i processos per donar suport a la planificació local dels servies d’aigua i sanejament. En síntesi, es pretén cobrir tot el cicle de la informació, que integra la recollida, l’anàlisi i la seva posterior difusió. En el capítol 1 es presenta una metodologia millorada per a la recopilació de dades. Aquesta combina dues fonts d'informació: el punt d'aigua i la llar; i en conseqüència proporciona una visió més completa del context en què es proveeixen els serveis. El Capítol 2 presenta quatre enfocaments diferents a l’hora d’avaluar el nivell de servei: i) indicadors d'impacte sobre la salut; ii) el Programa Conjunt de Seguiment de la OMS i UNICEF; iii) un indicador agregat multidimensional; i iv) una bateria d’índexs de planificació dissenyats ad hoc per respondre a les necessitats locals. Es discuteix la utilitat de cada alternativa i la seva pertinença des d’una òptica de política pública. El Capítol 3 introdueix varis instruments dissenyats per a promoure la presa de decisions: i) índexs agregats; ii) indicadors temàtics senzills; i iii) les xarxes bayesianes. El Capítol 4 presenta diferents alternatives per millorar la interpretació i disseminació de la informació, que esdevenen activitats necessàries per a promoure una planificació basada en l'evidència i orientada a l'equitat. Per concloure, els resultats indiquen que l’accés a la informació, si aquesta es compila correctament, s’explota i es visualitza a través d’instruments i processos senzills, pot revertir en una correcta priorització d’accions i de grups beneficiaris i, per tant, millorar la planificació sectorial. És cert, però, que l'aplicació real i la posada en pràctica d’aquestes eines i processos no és en cap cas trivial. Es plantegen, en aquest sentit, dos reptes que suggereixen el camí a seguir: la millora dels sistemes de suport a les decisions i el disseny de mecanismes adequats per a l'actualització de dades.
37

A Reflection on Corporate Stakeholder Orientation: Antecedents and Assessment

Jain, Tanusree 18 December 2015 (has links)
El propòsit de l'empresa ha estat motiu d'extenses deliberacions acadèmiques en relació amb l'orientació de l'empresa cap als seus grups d'interès interns i externs. Els creixents desafiaments socials i mediambientals requereixen que l'empresa adopti un enfocament més ampli incloent diferents grups d'interès (stakeholders) en els seus comportaments i pràctiques. No obstant això, la majoria de les grans empreses sovint queden lluny d'aconseguir aquest objectiu. Encara que l’ investigació sobre la orientació corporativa cap als stakeholders ha rebut considerable atenció acadèmica, sabem molt menys sobre les raons per les quals les empreses adopten orientacions específiques i si s'ha abordat, tendeix a ser de manera més aviat fragmentada. El concepte de l'orientació corporativa cap als stakeholders no s'ha desenvolupat teòricament i el seu anàlisi empíric és complex perquè sovint les pròpies empreses manipulen l'orientació i generen una desconnexió entre el que realment fan i el que pretenen que fan. Aquesta tesi doctoral analitza les orientacions corporatives cap als stakeholders en diversos contextos examinant els seus antecedents, millorant la seva avaluació empírica, i aixi mateix, proporcionant claredat teòrica respecte al concepte. Amb l'adopció de múltiples teories i un enfocament de mètodes mixtos, aquesta tesi pretén tenir implicacions tant per la teoria de l’empresa com per la pràctica empresarial. / El propósito de la empresa ha sido el motivo de extensas deliberaciones académicas en relación con la orientación de la empresa hacia sus grupos de interés internos y externos. Los crecientes desafíos sociales y medioambientales requieren que la empresa adopte un enfoque más amplio incluyendo distintos grupos de interés (stakeholders) en sus comportamientos y prácticas. Sin embargo, la mayoría de las grandes empresas a menudo queda lejos de conseguir esta expectativa. Mientras que la investigación sobre la orientación de la empresa hacia los stakeholders ha recibido considerable atención académica, sabemos mucho menos acerca de las razones por las cuales las empresas adoptan orientaciones específicas y si se ha abordado, tiende ser de manera más bien fragmentada. El concepto de la orientación corporativa hacia los stakeholders no se ha desarrollado teóricamente y su análisis empírico es complejo porque a menudo las propias empresas manipulan la orientación y generan una desconexión entre lo que realmente hacen y lo que pretenden hacer. Esta tesis doctoral analiza las orientaciones corporativas hacia los stakeholders en varios contextos examinando sus antecedentes, mejorando su evaluación empírica, y a su vez proporcionando claridad teórica respecto al concepto. Con la adopción de múltiples teorías y un enfoque de métodos mixtos, esta tesis pretende tener implicaciones tanto teóricas como prácticas. / The purpose of a business has been the matter of a long-standing scholarly deliberation in relation to a firm’s orientation towards its internal and external stakeholders. The rising social and environmental challenges require a firm to adopt a wider stakeholder approach in its behaviors and practices, yet most large firms often fall short of this expectation. While research on assessing corporate stakeholder orientation has received considerable academic scrutiny, the reason why firms adopt specific orientations has so far been approached in a rather fragmented fashion. Corporate stakeholder orientation construct in itself remains under-theorized and its assessment is often contaminated with green-washing and corporate posturing that makes it difficult to construe firms’ de facto stakeholder intent. This doctoral dissertation is dedicated to understand corporate stakeholder orientations across multiple contexts by inquiring into its antecedents, refining its assessment, and in turn providing theoretical clarity to the construct. Adopting a multi-theoretical perspective and a mixed methods approach, this thesis aspires to have implications for both theory and practice.
38

Reducción del riesgo de desastres y adaptación al cambio climático : diseño de un modelo para su convergencia en el ámbito local

Giménez García, Isabel 16 December 2013 (has links)
El estudio de las crisis de los últimos decenios revela la relación entre Cambio Climático (CC) y desastres. En efecto, la magnitud y frecuencia de muchas amenazas varían a causa del CC, que también afecta negativamente a la capacidad de afrontamiento ante las crisis. Por ello, la conjunción entre las medidas para la Adaptación al Cambio Climático (ACC) y la Reducción del Riesgo de Desastres (RRD) es fundamental. Es muy previsible que estas sinergias den como resultados la reducción de pérdidas, un uso más eficiente de recursos y el incremento de la eficacia y sostenibilidad de ambas disciplinas. Lo expuesto en los puntos anteriores ha llevado a definir como objetivo general de la investigación profundizar en el estudio de la RRD y la ACC y su convergencia en el ámbito local, con el fin de reducir las carencias y avanzar en el desarrollo de herramientas que permitan mejorar las intervenciones. / The study of the crisis of recent decades reveals the relationship between Climate Change (CC) and disasters. Indeed, the magnitude and frequency of many hazards vary because of the CC, which also negatively affects the ability of coping with the crisis. Therefore, the conjunction between the measures for Climate Change Adaptation (CCA) and Disaster Risk Reduction (DRR) is fundamental. It is very likely that these synergies give as results loss reduction, more efficient use of resources and increasing the efficiency and sustainability of both disciplines. Taking into account the above considerations, the general objective of the research is to deep in the study of DRR and CCA and its convergence at the local level, in order to reduce the gaps and to advance in the development of tools to improve the interventions.
39

Cooperative Relationships between Firms and Secondary Stakeholders for the Creation of Value in Sustainable Supply Chains

Rodríguez Rodríguez, Jorge Andrés 19 May 2016 (has links)
Els gerents s'enfronten a una pressió cada vegada més gran per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, substituir substàncies perjudicials per a la salut, millorar l'eficiència en el consum d'energia i aigua de l'empresa, millorar les condicions laborals dels seus treballadors, i contribuir amb el benestar de la societat. No obstant això, les empreses tenen poc coneixement o experiència per fer front a aquest complex fenomen. A més, gran part de la recerca en cadenes de subministrament sostenibles s'ha focalitzat en les pràctiques que fan menys insostenibles a les cadenes, en comptes de fer-les realment sostenibles. En aquest sentit, s'ha suggerit que les futures investigacions abordin com les empreses cooperen amb els seus grups d'interès i implementen innovacions sostenibles. Aquesta tesi respon a aquestes propostes i estudia com les iniciatives de col·laboració amb grups d'interès secundaris (e.g. ONG i instituts públics de recerca) creen valor en cadenes de subministrament sostenible en contextes amb poques sinergies entre les dimensions de la triple línia de resultat. La tesi ofereix dos marcs conceptuals que expliquen com les empreses i les ONG arriben a un equilibri inter-organitzacional, i com les ONG implementen programes de desenvolupament de proveïdors per reduir la pobresa dels agricultors. Addicionalment, la tesi també utilitza els avenços de la teoria dels recursos estratègics per a formular un model sobre el desenvolupament de capacitats innovadores mediambientals. Els resultats indiquen que la capacitat innovadora mediambiental és el resultat d'una seqüència de dos agrupaments. Primer, els recursos d'innovació s'agrupen per crear la capacitat d'innovació en processos. Segon, , aquesta capacitat s'estén i s'agrupa amb el coneixement obtingut a través de la cooperació amb instituts públics d'investigació i crea la capacitat d'innovació mediambiental. La tesi conclou amb recomanacions per als gerents i futures línies de recerca. / Los gerentes enfrentan una presión cada vez mayor para reducir las emisiones de gases de efecto invernadero, sustituir substancias perjudiciales para la salud, mejorar la eficiencia en el consumo de energía y agua de la empresa, mejorar las condiciones laborales de sus trabajadores, y contribuir con el bienestar de la sociedad. Sin embargo, las empresas tienen poco conocimiento o experiencia para hacer frente a este fenómeno complejo. Además, gran parte de la investigación en cadenas de suministro sostenibles se ha enfocado en las prácticas que hacen menos insostenibles a las cadenas, en vez de hacerlas realmente sostenibles. En este sentido, se ha sugerido que las futuras investigaciones aborden como las empresas cooperan con sus grupos de interés e implementan innovaciones sostenibles. Esta tesis responde a estas propuestas y estudia como las iniciativas de colaboración con grupos de interés secundarios (e.g. ONG e institutos públicos de investigación) crean valor en cadenas de suministro sostenible en contextos con poca sinergias entre las dimensiones de la triple línea de resultado. La tesis ofrece dos marcos conceptuales que explican como las empresas y las ONG alcanzan un equilibrio inter-organizacional, y como las ONG implementan programas de desarrollo de proveedores para reducir la pobreza de los agricultores. Adicionalmente, la tesis también utiliza los avances de la teoría de los recursos estratégicos para formular un modelo sobre el desarrollo de capacidades innovadoras medioambientales. Los resultados indican que la capacidad innovadora medioambiental es el resultado de una secuencia de dos agrupamientos. Primero, los recursos de innovación se agrupan para crear la capacidad de innovación en procesos. Luego, esta capacidad se extiende y se agrupa con el conocimiento obtenido a través de la cooperación con institutos públicos de investigación y crea la capacidad de innovación medioambiental. La tesis concluye con recomendaciones para los gerentes y líneas futuras de investigación. / Managers face an ever increasing pressure to cut greenhouse gases emissions, substitute hazardous materials, enhance the firm’s energy efficiency, reduce firm’s water consumption, improve the labor conditions of their employees, and contribute to the welfare of general society. Yet firms have little knowledge or experience to deal with this complex phenomena. Additionally, most research in sustainable supply chain management has focused on the practices that make supply chain less unsustainable instead of truly sustainable. In this regard, it is suggested that future research should address how firms cooperate with their stakeholders and undertake sustainable innovation. This thesis answers this call and studies how cooperative initiatives with secondary stakeholders (i.e. NGOs and public research institutions) create value in SSCM in contexts with no foreseen synergies between the dimensions of the triple bottom line. The thesis provides two theoretical frameworks that explain how firms and NGOs achieve inter-organizational fit, and how NGOs implement supplier development programs to alleviate poverty. Moreover, the thesis also builds upon the advances of the resource-based view and test a model about the process of developing firm’s environmental innovativeness. The results indicate that environmental innovativeness is the result of a two-sequenced bundling. First, innovation resources are deployed into process innovativeness. Then, process innovativeness is extended and bundled with the knowledge brought in by R&D cooperation with public research institutions into environmental innovativeness. The thesis concludes with recommendations for managers and future lines of research.
40

Papel de las Organizaciones No Gubernamentales y la crisis del desarrollo. Una crítica antropológica a las formas de cooperación, El

Picas Contreras, Joan 19 December 2001 (has links)
Corriendo un tupido velo sobre la eficacia de la ayuda que se presta y sobre sus consecuencias, la acción humanitaria, desplazándose del ámbito originario de los imperativos éticos, ha pasado a formar parte de lo que se considera políticamente correcto.En esta tesis doctoral se resitúa el significado de la solidaridad en los parámetros de la postmodernidad para llegar a la conclusión de que ésta se plantea no ya en términos de deber, sino de deseo; y, asimismo, de que el humanitarismo está más imbuido por una ética de la compasión que por una auténtica ética de la justicia. Se examina el papel que desempeñan las llamadas "ONG de desarrollo" en el marco de la crisis del desarrollo (que no sólo se manifiesta en las escasas perspectivas de crecimiento económico, sino también en la inviabilidad del modelo social adoptado por la práctica totalidad de los países del Tercer Mundo), y a través de ellas, se analizan críticamente las formas de cooperación. La atención está centrada en el panorama español y, de un modo particular, en unas pocas ONG (Ayuda en Acción, Cooperacció, Intermón, Manos Unidas, Médicos Sin Fronteras, Medicus Mundi y Setem). El cuerpo de la tesis se divide en tres partes diferenciadas. La primera, titulada "Desarrollo y cooperación para el desarrollo" y que incluye los capítulos 1 y 2, tiene un contenido marcadamente teórico; la segunda ("Las ONG") es, principalmente, de carácter descriptivo (capítulos 3,4 y 5); y la tercera ("Ensayo de análisis del discurso"), analítico (capítulo 6). En el capítulo 1 ("La construcción social del subdesarrollo y el discurso del desarrollo") se examina el significado del concepto "subdesarrollo" emplazándolo en el marco del discurso del desarrollo, que le confiere una naturaleza social. En el capítulo 2 ("La cooperación para el desarrollo") se incide, de modo específico, en la idiosincrasia de los programas y proyectos de cooperación y se analiza el tipo de relación que se estable entre los actores que participan en ellos (agentes del desarrollo y población local), haciendo hincapié en las mediaciones y dependencias que se generan y que son culpables del fracaso de tantas actuaciones. En el capítulo 3 ("El rol de las ONG de desarrollo") se estudia pormenorizadamente qué significan y representan las ONG de desarrollo, en qué contexto han nacido y crecido y qué papel social desempeñan. A la vez, se reflexiona acerca de la "cultura de la solidaridad" en la que se inscriben. En el capítulo 4 ("Las ONG en España), se trata de esbozar un perfil de las ONGD de nuestro país. Tras analizar sus rasgos distintivos (formas jurídicas, vinculación social, dimensión e implantación, grado de participación de socios y voluntarios en su funcionamiento, clase de proyectos que desarrollan, modelos de financiación.) a partir de una muestra, se realiza el ejercicio de clasificarlas y se dibujan posibles de financiación.) a partir de una muestra, se realiza el ejercicio e clasificarlas y se dibujan posibles tipologías. Se examinan sus valores, la cultura organizativa, las actuaciones que desarrollan, las políticas de imagen y cómo ésta es percibida por la opinión pública. En el capítulo 5 ("El negocio de la ayuda") se aborda la cuestión de la financiación de las ONG. Se tratan las circunstancias de la donación y de la recaudación; se contemplan las motivaciones y conducta del donante, así como las técnicas de recaudación que utilizan las ONG; se indaga en las fuentes de financiación de las ONG y, en particular, se detallan las subvenciones públicas que reciben. Asimismo, se examinan los códigos deontológicos autorreguladores que las ONG están adoptando para dar respuesta a la exigencia de transparencia que reclaman los donantes institucionales y privados. El capitulo 6 ("Análisis del discurso de las ONG"), se examinan las prácticas argumentativas de las ONG y los usos contextuales de los llamados "repertorios interpretativos", con el propósito de averiguar cómo se construyen y movilizan algunos conceptos y categorías clave en el discurso.PALABRAS CLAVE: ANTROPOLOGIA SOCIAL; SOCIOLOGIA; CAMBIO Y DESARROLLO SOCIAL; ONG; COOPERACIÓN AL DESARROLLO; SOLIDARIDAD; AYUDA HUMANITARIA; ÉTICA

Page generated in 0.0761 seconds