[EN] The main objectives of this research are the following. First, to analyse the models and methods in Decision Support Systems (DSS) for forest management, taking into account the important features which allow forestry related problems to be categorized. Second, to define strategic criteria for the sustainable management of Mediterranean forests, as well as to elicit and aggregate the stakeholders' preferences. Third, to propose a robust methodology to implement collaborative management focused on ESS and to develop indicators for the main functions of ESS. The methodology is based on a workshop and surveys to elicit the decision makers', experts' and other stakeholders' preferences. Several techniques were then used to aggregate individual judgements and determine social preferences, in particular, Analytic Hierarchy Process (AHP) and Goal Programming (GP). In addition, a PROMETHEE based method has been developed to provide indicators of the ESS, classified into provisioning, maintenance and direct to citizens services. The analysis of DSS for forest management has shown that the best choice of approach to solve a given problem depend on its nature, which can be characterized by the temporal scale, spatial context, spatial scale, number of decision makers or stakeholders, objectives and finally goods and services involved. A decision hierarchy for strategic management of Valencian forests has been developed by involving experts during the design phase. This was later validated in consultation with the stakeholders in a workshop and provides the base from which to obtain the social preferences. The results show greater importance for environmental and social criteria and lesser relevance for economic criteria, valid for both public and private Mediterranean forests. This result is the same regardless of which preference aggregation technique was used and takes into account the preferences of the majority of the stakeholders and also the minority opinions furthest from the consensus. New products and services such as rural tourism, renewable energies, landscape, hydrological regulation and erosion control, biodiversity and climate change mitigation are relevant. This research also proposes a robust methodology to implement collaborative management focused on ESS provided by protected areas and aggregated indicators for their main functions. Decision makers, technical staff and other stakeholders are included in the process from the beginning, by identifying ESS and eliciting preferences using the AHP method. Qualitative and quantitative data are then integrated into a PROMETHEE based method in order to obtain indicators for provisioning, maintenance and direct to citizens services. This methodology, which has been applied in a forest natural park, provides a tool for exploiting available technical and social data in a continuous process, as well as graphical results, which are easy to understand. This approach also overcomes the difficulties found in prioritising management objectives in a multiple criteria context with limited resources and facilitates consensus between all of the people involved. The new indicators define an innovative approach to assessing the ESS from the supply perspective and provide basic information to help establish payment systems for environmental services and compensation for natural disasters. / [ES] Los principales objetivos de esta investigación son los siguientes. En primer lugar, analizar los modelos y los métodos de los sistemas de ayuda a la toma de decisiones para gestión forestal, teniendo en cuenta las características relevantes que permiten clasificar los problemas forestales. En segundo lugar, definir los criterios estratégicos para la gestión forestal sostenible del bosque mediterráneo, así como obtener y agregar las preferencias de los decisores y otras partes interesadas. En tercer lugar, proponer una metodología robusta para implementar una gestión colaborativa centrada en los servicios del ecosistema y desarrollar indicadores para las principales funciones de estos servicios. La metodología se fundamenta en una jornada de trabajo con decisores, expertos y otros grupos de personas interesadas, así como en encuestas a todos ellos. Después se han utilizado varias técnicas para agregar las preferencias individuales y determinar las preferencias de los distintos grupos sociales, en particular el proceso analítico jerárquico y la programación por metas. Adicionalmente, se ha desarrollado un método basado en PROMETHEE que permite obtener indicadores de los servicios del ecosistema, clasificados en servicios de producción, mantenimiento y directos a los ciudadanos. El análisis de los sistemas de ayuda a la toma de decisiones para gestión forestal ha puesto de manifiesto que los mejores enfoques para resolver los problemas forestales dependen de su naturaleza, caracterizada por la escala temporal, el contexto espacial, la escala espacial, el número de decisores o personas interesadas, el número de objetivos y por último los bienes y servicios involucrados. Se ha desarrollado una jerarquía de decisión para la gestión estratégica de los bosques valencianos involucrando a expertos en la fase de diseño. Este modelo fue validado posteriormente por las partes interesadas en una jornada organizada con esta finalidad y ha sido la base para obtener las preferencias sociales. Los resultados ponen de manifiesto la mayor importancia de los criterios medioambientales y sociales y la menor relevancia de los económicos, tanto para el monte mediterráneo público como privado. Este resultado es independiente del método de agregación utilizado y tiene en cuenta tanto las preferencias de la mayoría como de la minoría más alejada del consenso. Son relevantes los nuevos productos y servicios tales como el turismo rural, las energías renovables, el paisaje, la regulación hidrológica y el control de la erosión, la biodiversidad y la mitigación del cambio climático. Esta investigación también propone una metodología robusta para implementar una gestión colaborativa centrada en los servicios del ecosistema que proporcionan las áreas protegidas e indicadores agregados para sus principales funciones. Los responsables de las decisiones, el personal técnico y otras personas interesadas han participado desde el inicio del proceso, identificando los servicios del ecosistema y proporcionado sus preferencias mediante la técnica del proceso analítico jerárquico. Después se integran los datos cualitativos y cuantitativos en un método basado en PROMETHEE con la finalidad de obtener indicadores para los servicios de producción, mantenimiento y directos a los ciudadanos. Esta metodología, que se ha aplicado en un parque natural, facilita la explotación de los datos técnicos y sociales en un proceso continuo y proporciona resultados gráficos muy fáciles de entender. Este enfoque también permite superar las dificultades que surgen al priorizar los objetivos de gestión en un contexto multicriterio con recursos limitados y facilita el consenso entre todas las personas involucradas. Los nuevos indicadores representan un enfoque innovador para la valoración de los servicios del ecosistema desde el punto de vista de la oferta y proporcionan información básica para establecer sistemas de pagos por / [CAT] Els principals objectius d'aquesta recerca són els següents. En primer lloc, analitzar els models i els mètodes dels sistemes d'ajuda a la presa de decisions per a gestió forestal, tenint en compte les característiques rellevants que permeten classificar els problemes forestals. En segon lloc, definir els criteris estratègics per a la gestió forestal sostenible del bosc mediterrani, com també obtenir i agregar les preferències dels decisors i altres parts interessades. En tercer lloc, proposar una metodologia robusta per a implementar una gestió col·laborativa centrada en els serveis de l'ecosistema i desenvolupar indicadors per a les principals funcions d'aquests serveis. La metodologia es fonamenta en una jornada de treball amb decisors, experts i altres grups de persones interessades, i també en enquestes a tots ells. Després s'han utilitzat diverses tècniques per a afegir-hi les preferències individuals i determinar les preferències dels diferents grups socials, en particular el procés analític jeràrquic i la programació per metes. Addicionalment, s'ha desenvolupat un mètode basat en PROMETHEE que permet obtenir indicadors dels serveis de l'ecosistema, classificats en serveis de producció, manteniment i directes als ciutadans. L'anàlisi dels sistemes d'ajuda a la presa de decisions per a la gestió forestal ha posat de manifest que els millors enfocaments per a resoldre els problemes forestals depenen de la naturalesa d'aquests problemes, caracteritzada per l'escala temporal, el context espacial, l'escala espacial, el nombre de decisors o persones interessades, el nombre d'objectius i, finalment, els béns i serveis involucrats. S'ha desenvolupat una jerarquia de decisió per a la gestió estratègica dels boscos valencians involucrant experts en la fase de disseny. Aquest model ha sigut validat posteriorment per les parts interessades en una jornada organitzada amb aquesta finalitat i ha sigut la base per a obtenir les preferències socials. Els resultats posen de manifest la major importància dels criteris mediambientals i socials i la menor rellevància dels econòmics, tant per a la muntanya mediterrània pública com privada. Aquest resultat és independent del mètode d'agregació utilitzat i té en compte tant les preferències de la majoria com de la minoria més allunyada del consens. Són rellevants els nous productes i serveis, com ara el turisme rural, les energies renovables, el paisatge, la regulació hidrològica i el control de l'erosió, la biodiversitat i la mitigació del canvi climàtic. Aquesta recerca també proposa una metodologia robusta per a implementar una gestió col·laborativa centrada en els serveis de l'ecosistema que proporcionen les àrees protegides i indicadors agregats per a les seues funcions principals. Els responsables de les decisions, el personal tècnic i altres persones interessades hi han participat des de l'inici del procés, identificant els serveis de l'ecosistema i proporcionant les seues preferències mitjançant la tècnica del procés analític jeràrquic. Després s'integren les dades qualitatives i quantitatives en un mètode basat en PROMETHEE amb la finalitat d'obtenir indicadors per als serveis de producció, manteniment i directes als ciutadans. Aquesta metodologia, que s'ha aplicat en un parc natural, facilita l'explotació de les dades tècniques i socials en un procés continu i proporciona resultats gràfics molt fàcils d'entendre. Aquest enfocament també permet superar les dificultats que sorgeixen a l'hora de prioritzar els objectius de gestió en un context multicriteri amb recursos limitats i facilita el consens entre totes les persones involucrades. Els nous indicadors representen un enfocament innovador per a la valoració dels serveis de l'ecosistema des del punt de vista de l'oferta i proporcionen informació bàsica per a establir sistemes de pagaments per serveis ambientals i compensacions per desastres naturals. / Segura Maroto, M. (2015). ASSESSMENT OF ECOSYSTEM SERVICES BASED ON MULTIPLE CRITERIA AND GROUP DECISION MAKING [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/57955 / TESIS

Denna rapport tar avstamp i forskning om resiliens och ekosystemtjänster. Vidare syftar studien till att framställa en grundläggande grönytefaktor-modell för att främja resiliens genom att undersöka vilka grönytefaktorer som ska finnas med. För att besvara frågeställningen: Vilka grönytefaktorer ska finnas med i den grundläggande modellen för att främja högre resiliens i staden?tillämpas de kvalitativa metoderna innehållsanalys och fokusgrupp. Innehållsanalysen innefattar en tematisk analys över Stockholm, Göteborg och Malmös befintliga grönytefaktor-modeller och fokusgruppen består av tjänstemän från Norrköpings kommun. Det empiriska materialet kopplas till det teoretiska ramverket om resiliens och mynnar ut i en framställd grundläggande grönytefaktor-modell som utgår från de tre perspektiven: sociala värden, biologisk mångfald och klimatanpassning. De grönytefaktorer som resultatet av rapporten visat bidrar till högre resiliens och som integrerats i den framtagna grundläggande modellen är: genomsläppliga ytor, gröna markytor, träd, nya träd, bevarade träd, buskar, gröna tak, gröna väggar, dammar, vattendrag och diversitet i grönska. / This report aims to examine what a fundamental biotope area factor (BAF) should contain to support resilience in urban areas based on scientifical studies on resilience and ecosystem services. To be able to address this issue the qualitative methods content analysis and focus group have been used. The content analysis consists of three existing municipal BAF-models from Stockholm, Gothenburg and Malmö. The result of the focus group is based on the experience and knowledge of five officials at the municipality of Norrköping planning office. This study’s empirical material is linked to the theoretical framework of resilience and is the foundation for the BAF-model in the report which is based on the three perspectives: social values, biodiversity and climatization. The factors that this report has found increase resilience in urban areas are: permeable areas, green ground areas, trees, new trees, preserved trees, shrubbery, green roofs and walls, ponds, water courses and diversity in greenery.

Denna studie handlar om svenska kommuners arbete med att integrera ekosystemtjänster i stadsplanering. Fokus riktas mot drivkrafter och utmaningar i implementeringsarbetet. Semistrukturerade intervjuer har genomförts med Kristianstad, Umeå och Gävle kommun. En ekolog och en person inom fysisk planering intervjuades från respektive kommun för att ge en samlad bild av kommunens ekosystemtjänstarbete i stadsplanering. Drivkrafter som identifierats hos kommunerna är Egna mål och förutsättningar, Externa samarbeten och Nationella mål. Utmaningarna som identifierats är Ekosystemtjänster som begrepp, Kommunikation, Exploatering och Värdering. Kommunernas perspektiv på drivkrafter och utmaningar ställs mot tidigare forskning. Myndigheten Naturvårdsverkets perspektiv på kommunernas utmaningar redovisas också. Studiens slutsatser är att ekosystemtjänster kan fungera som ett potentiellt verktyg till en hållbar stadsutveckling. Det finns delade tankar om ansvarsfördelning mellan kommun och myndighet. För att stödja kommunernas integrering av ekosystemtjänster i stadsplanering bör framtida forskning lyfta fram praktiska exempel på hur kommuner kan applicera detta utefter sina lokala förutsättningar. Kommuner behöver arbeta utifrån sin lokala kontext med ett holistiskt synsätt. De behöver även fortsätta att kommunicera och samarbeta inom och utanför kommunen för att öka kunskap om ekosystemtjänster i stadsplanering. / This study is about the integration of ecosystem services in urban planning in Swedish municipalities. There is a focus on the driving forces and challenges in the process of implementation. Semi-structured interviews was performed with the municipalities of Kristianstad, Umeå and Gävle. An ecologist and a physical planner were interviewed from each municipality to present an overall picture of their work with ecosystem services. The identified driving forces within the municipalities is Own goals and conditions, External cooperation and National goals. The identified challenges is Ecosystem services as a concept, Communication, Exploitation and Valuation. The perspectives on the driving forces and challenges was compared to previous research. The perspectives from the authority Swedish Environmental Protection Agency on the challenges were also presented in this study. The conclusions from this study were that ecosystem services may work as a potential tool for sustainable urban development. There are different views on distribution of responsibility between the municipalities and the authority. To support the integration of ecosystem services in urban planning within the municipalities, future research should highlight practical examples on how the they can integrate ecosystem services according to their local conditions. The municipalities should work according to their local conditions and from a holistic point of view. A progressive work must take place in form of communication and cooperation within and outside the municipalities to increase the knowledge about ecosystem services in urban planning.

Los servicios ecosistémicos son los beneficios económicos, sociales y ambientales que las personas obtienen de los ecosistemas; están divididos en cuatro categorías: servicios de suministro, de regulación, de base y culturales. Los servicios ecosistémicos culturales (SEC) son beneficios inmateriales que las personas obtienen de la naturaleza. En el Perú, hay pocos estudios relacionados con los SEC, debido a que la mayoría están vinculados a los de regulación y de aprovisionamiento, por lo que el presente estudio aporta las valoraciones sociales en áreas naturales protegidas vinculadas al turismo. Este estudio analiza las subcategorías de SEC que los visitantes reconocen en dos Áreas Naturales Protegidas de la costa central del Perú: la Reserva Nacional de Paracas y la Reserva Nacional Sistemas de Islas Islotes y Puntas Guaneras – Sector Ballestas de manera que sirvan para el diseño de experiencias turísticas. Se trata de una investigación cualitativa basada en entrevistas a profundidad que recoge las percepciones y valoración de los SEC de visitantes nacionales, que fueron contrastadas con la oferta turística actual de ambas áreas protegidas. A partir del análisis, se identifica que en ambas áreas naturales protegidas las subcategorías más importantes son estética y recreativa. / Ecosystem services are the economic, social, and environmental benefits that people obtain from ecosystems; they are divided into four categories: provisioning, regulating, grounding and cultural services. Cultural ecosystem services (CES) are intangible benefits that people obtain from nature. In Peru, there are few studies related to CES, because most are linked to those of regulation and provisioning, so the present study provides social valuations in natural protected areas linked to tourism. This study analyzes the subcategories of CES that visitors recognize in two natural protected areas on the central coast of Peru: the Paracas National Reserve and the National Reserve of the Islotes and Puntas Guaneras Island Systems - Ballestas Sector, to design tourism experiences. This is a qualitative research based on in-depth interviews that gather the perceptions and evaluations of the CESs of national visitors, which were contrasted with the current tourism offer of both protected areas. From the analysis, it was identified that in both natural protected areas the most important subcategories are aesthetics and recreation. / Tesis

Syfte: För att skapa väl fungerade städer som främjar mångfaldigt liv påstår C/O City (2017) att ekosystemtjänster måste implementeras. En ökad befolkning och förtätning har lett till bristande grönstruktur i urbana miljöer. Detta påverkar miljön och social-ekologin negativt. För att skapa hållbara, resilienta och attraktiva städer måste mångfunktionella gröna lösningar skapas och bidra med ekosystemtjänster. Målet med arbetet är därför att tillföra mer kunskap om stadens ekosystemtjänster och hur vertikala växtväggar kan förbättrar stadsmiljön. Metod: Den kvalitativa datan som analyseras i denna undersökning utgörs av intervjuer, enkäter, en dokument- och litteraturstudie. Intervjuerna används för att ge en djupgående förståelse för kommuners och byggherrars arbete med vertikala växtväggar samt ekosystemtjänster. Enkätundersökningen används för att översiktligt kartlägga kommuners arbete med vertikala växtväggar. I dokument- och litteraturstudien studeras verkliga exempel och hur de har utförts. Resultat: Vertikala växtväggar har möjligheten att stärka den urbana miljön i staden. Dessa gröna väggar kan bidra med stödjande-, reglerande-, kulturella- och försörjande ekosystemtjänster. I nuläget kan vertikala växtväggar påverka och förbättra mikroklimatet, besmycka hårda miljöer och till viss del stärka den biologiska mångfalden. För att motivera en storskalig etablering måste priset för levande väggar minskas och först då skulle en förbättring av stadsmiljön kunna ske. Konsekvenser: I många fall överskrider kostnaden incitamentet för etablering av levande väggar. Det presenteras en större vilja att stärka stadens horisontella grönstruktur och befintlig parkmark. I dagsläget ger växtväggarna främst ekosystemtjänster i ett mikroperspektiv.  Det behövs en storskalig etablering för att påverka staden och befolkningen i sin helhet. I framtiden kan arbetsprocessen förbättras genom att öka kommunikationen mellan aktörer, ställa krav på grönytefaktorn samt motivera både byggherrar och individen att prioritera ekosystemtjänster högre. Rapporten ska sprida ljus över problemet och främja förbättring. Med rapporten som underlag kan förbättring av kommuners arbetsprocess ske. Begränsningar: Studien utreder inte hur vertikala växtväggar är konstruerade, tekniken bakom dem, ekonomiska faktorer eller växtväggar konstruerade inomhus. Den insamlade empirin tyder däremot på att ekonomi har en betydelse i frågan. Urvalet för enkätundersökningen har begränsats till Sveriges 50 största kommuner, utifrån invånare. Trots att urvalet begränsats geografiskt anses resultatet vara generellt. Den insamlade empirin tyder på att åsikterna kring ämnet är samstämmiga, och kan därav spegla de generella åsikterna om vertikal växtlighet i Sverige. / Purpose: To create well-functioning cities that promote diversity of life C/O City (2017) claims that ecosystem services must be implemented. An increased population and urbanization have led to a lack of green areas in urban environments. This has a negative effect on the environment and social ecology. To create sustainable, resilient and attractive cities, multifunctional green solutions must be implemented and contribute to ecosystem services. The aim of the thesis is therefore to give more knowledge about the city's ecosystem services and how vertical vegetation can improve the urban environment.  Method: The qualitative data analyzed in this thesis consists of interviews, survey, a document- and literature study. The interviews are used to provide an in-depth understanding of municipalities and developers work with vertical vegetation as well ecosystem services. The survey is used to map municipalities work with vertical vegetation. The document- and literature study analyzes real examples and how they have been executed. Findings: Vertical vegetation have the potential to strengthen the urban environment in the city. These green walls can provide supporting, regulatory, cultural and provisoning ecosystem services. At present, vertical vegetation can influence and improve the microclimate, embellish harsh environments and to some extent strengthen biodiversity. To justify a large-scale establishment, the price of living walls must be reduced and only then could an improvement of the urban environment take place. Implications: In many cases, the cost exceeds the incentive for establishing living walls. A greater willingness is presented to strengthen the city's horizontal green structure and existing parks. At present, vertical vegetation mainly provide ecosystem services in a micro perspective. A large-scale establishment is needed to influence the city and the population as a whole. In the future, the work process can be improved by increasing communication between actors, establish requirements for the green space factor and motivating both developers and the individual to give higher priority to ecosystem services. The thesis should shed light on the problem and promote improvement. With the thesis as a basis, the municipalities work process can be improved. Limitations: The thesis doesn’t investigate how vertical vegetation are constructed, the technology, economic factors or vertical vegetation constructed indoors. The collected empirical evidence, on the other hand, indicates that economics has a significance in the matter. The sample for the survey has been limited to Sweden's 50 largest municipalities, based on inhabitants. Although the selection is limited geographically, the result is considered to be general. The collected empirical evidence indicates that the views on the subject are consistent and may therefore reflect the general views on vertical vegetation in Sweden.

No description available.

[ES] En América Latina las formas de expansión y de desarrollo de sus ciudades, continúan con propuestas urbanas formales e informales que van en contravía de los lineamientos mundiales e incluso locales sobre resiliencia y sostenibilidad, ello se hace visible en los procesos de territorialización y crecimiento de las ciudades cuya presión sobre las zonas de interfaz denota actualmente la ausencia de mecanismos efectivos y reales que permitan entablar una conexión válida, competitiva, integral y sostenible con las culturas y valores ambientales allí presentes. Colombia y Bogotá no son ajenas a esta realidad, a pesar de contar con un marco normativo amplio, que define los procesos de ordenamiento territorial, su formas de gestión y de gobernabilidad, especialmente en lo que se refiere a las áreas de preservación ambiental y cuidado de las cuencas como sistemas reguladores del desarrollo, las lógicas que siguen en la ocupación y uso del territorio solo traducen las formas de consumo y niegan los contenidos sociales y ambientales. Esta compleja situación de oportunidad dirige la presente investigación a proponer un nuevo modelo de análisis territorial, que como herramienta de diseño platee una nueva mirada sobre el desarrollo y conectividad del área de interfaz definida como Reserva Forestal Productora del Norte "Reserva Thomas van der Hammen"; área que integra la periferia rurarbana y la periferia urbana desde narrativas espaciales, sociales y ambientales distintivas. El modelo busca re direccionar nuestra comprensión y quehacer en el territorio desde un análisis compuesto, que determine las bases para un diseño resiliente y sostenible de las Reserva Thomas van der Hammen, para ello construye el concepto de Beneficio Ambiental Integral (BAI), el cual propone: el reconocimiento de una Alteridad ampliada al Otro Ambiental como actor de derecho, la incorporación de la gestión horizontal con participación de las narrativas construidas por las comunidades, la construcción del Otro social, la innovación de mínimo impacto y la gobernabilidad como soporte político y normativo para el desarrollo de este tipo de escenarios. El modelo propuesto, se aplica a la unidad de planeamiento ambiental del borde sur oriental de la Reserva Thomas Van der Hammen, ubicada en la zona norte de la ciudad de Bogotá, Colombia. Esta reserva presenta un escenario de partida complejo, al combinar en su paisaje usos agrícolas, áreas de vivienda, recreación, producción de flores, y áreas de conservación como el Humedal la Conejera y el Bosque de las Mercedes. Sobre ella se realiza un diagnóstico inicial desde indicadores simples que miden una variable individual e indicadores compuestos que vienen determinados por la relación entre las variables individuales; los indicadores como herramientas de medición sirven de soporte técnico para la toma de decisiones espaciales de ocupación, las cuales se conjugan con las narrativas de diversos actores locales, desde este encuentro se plantea un esquema básico de ocupación, que valida estas narrativas con una propuesta de un esquema básico. Los indicadores se agrupan en unidad biótica que reúne los regímenes ecológicos: clima, suelo, agua, geología, fauna y flora, y unidad antrópica: usos de suelo, movilidad, y narrativas locales. Para el desarrollo de las dos unidades, nos basamos en los lineamientos del paradigma fenomenológico, que busca el análisis de los fenómenos actuales dentro del topos desde el despliegue socioespacial, construyéndolo e integrándolo como parte de éste y el paradigma ecosistémico que reconoce las interrelaciones y las múltiples causas. Fenómenos de estudio multirrelacionales, desde un presupuesto de equilibrio y beneficio mutuo en la relación hombre-territorio, desde una metodología de análisis compuesto, se propone que los futuros procesos de expansión de la ciudad reconozcan las áreas de interfaz, como áreas de oportunidad cuyas particularidades debe ser empoderado dentro de las narrativas de sostenibilidad y resiliencia. / [CA] A Amèrica Llatina les formes d'expansió i de desenvolupament de les seues ciutats, continuen amb propostes urbanes formals i informals que van en *contravía dels *lineamientos mundials i fins i tot locals sobre resiliència i sostenibilitat, això es fa visible en els processos de territorialització i creixement de les ciutats la pressió de les quals sobre les zones d'interfície denota actualment l'absència de mecanismes efectius i reals que permeten entaular una connexió vàlida, competitiva, integral i sostenible amb les cultures i valors ambientals allí presents. Colòmbia i Bogotà no són alienes a aquesta realitat, malgrat comptar amb un marc normatiu ampli, que defineix els processos d'ordenament territorial, la seua formes de gestió i de governabilitat, especialment pel que fa a les àrees de preservació ambiental i cura de les conques com a sistemes reguladors del desenvolupament, les lògiques que segueixen en l'ocupació i ús del territori només tradueixen les formes de consum i neguen els continguts socials i ambientals. Aquesta complexa situació d'oportunitat dirigeix la present investigació a proposar un nou model d'anàlisi territorial, que com a eina de disseny platege una nova mirada sobre el desenvolupament i connectivitat de l'àrea d'interfície definida com a Reserva Forestal Productora del Nord "Reserva Thomas van *der *Hammen"; àrea que integra la perifèria *rurarbana i la perifèria urbana des de narratives espacials, socials i ambientals distintives. El model busca re adreçar la nostra comprensió i quefer en el territori des d'una anàlisi composta, que determine les bases per a un disseny resilient i sostenible de les Reserva Thomas van *der *Hammen, per a això construeix el concepte de Benefici Ambiental Integral (*BAI), el qual proposa: el reconeixement d'una *Alteridad ampliada a l'Altre Ambiental com a actor de dret, la incorporació de la gestió horitzontal amb participació de les narratives construïdes per les comunitats, la construcció de l'Altre social, la innovació de mínim impacte i la governabilitat com a suport polític i normatiu per al desenvolupament d'aquesta mena d'escenaris. El model proposat, s'aplica a la unitat de planejament ambiental del bord sud oriental de la Reserva Thomas *Van *der *Hammen, situada en la zona nord de la ciutat de Bogotà, Colòmbia. Aquesta reserva presenta un escenari de partida complex, en combinar en el seu paisatge usos agrícoles, àrees d'habitatge, recreació, producció de flors, i àrees de conservació com l'Aiguamoll la Conillera i el Bosc de les Mercès. Sobre ella es realitza un diagnòstic inicial des d'indicadors simples que mesuren una variable individual i indicadors compostos que venen determinats per la relació entre les variables individuals; els indicadors com a eines de mesurament serveixen de suport tècnic per a la presa de decisions espacials d'ocupació, les quals es conjuguen amb les narratives de diversos actors locals, des d'aquesta trobada es planteja un esquema bàsic d'ocupació, que valguda aquestes narratives amb una proposta d'un esquema bàsic. Els indicadors s'agrupen en unitat biòtica que reuneix els règims ecològics: clima, sòl, aigua, geologia, fauna i flora, i unitat antròpica: usos de sòl, mobilitat, i narratives locals. Per al desenvolupament de les dues unitats, ens basem en les directrius del paradigma fenomenològic, que busca l'anàlisi dels fenòmens actuals dins del topos des del desplegament socioespacial, construint-lo i integrant-lo com a part d'aquest i del paradigma de l'ecosistema que reconeix la multicausal i les interrelacions. fenòmens d'estudi multirelacionals, des d'un pressupost d'equilibri i benefici mutu en la relació home-territori, des d'una metodologia d'anàlisi composta, es proposa que els futurs processos d'expansió de la ciutat reconeguin les zones d'interfície, com a àrees d'oportunitat les particularitats de les quals s'ha de potenciar dins les narratives de sostenibilitat i resiliència. / [EN] In Latin America, the forms of expansion and development of its cities continue with formal and informal urban proposals that go against the global and even local guidelines on resilience and sustainability, this is made visible in the processes of territorialization and growth of the cities. cities whose pressure on interface areas currently denotes the absence of effective and real mechanisms that allow establishing a valid, competitive, comprehensive, and sustainable connection with the cultures and environmental values present there. Colombia and Bogotá are not alien to this reality, despite having a broad regulatory framework, which defines the processes of land use planning, its forms of management, and governance, especially in regard to the areas of environmental preservation and care. of basins as development regulatory systems, the logic that follows in the occupation and use of the territory only translates the forms of consumption and denies the social and environmental contents. This complex situation of opportunity directs this research to propose a new model of territorial analysis, which as a design tool offers a new look at the development and connectivity of the interface area defined as the North Productive Forest Reserve "Thomas van der Hammen Reserve"; an area that integrates the rural periphery and the urban periphery from distinctive spatial, social and environmental narratives. The model seeks to redirect our understanding and work in the territory from a composite analysis, which determines the bases for a resilient and sustainable design of the Thomas van der Hammen Reserve, for this it builds the concept of Comprehensive Environmental Benefit (BAI), which proposes: the recognition of an Alterity extended to the Environmental Other as an actor of law, the incorporation of horizontal management with the participation of the narratives built by the communities, the construction of the social Other, innovation with minimal impact and governance as political support and normative for the development of this type of scenarios. The proposed model is applied to the environmental planning unit of the southeastern edge of the Thomas Van der Hammen Reserve, located in the north of the city of Bogotá, Colombia. This reserve presents a complex starting scenario, by combining agricultural uses, housing areas, recreation, flower production, and conservation areas such as the La Conejera Wetland and the Bosque de las Mercedes in its landscape. An initial diagnosis is made on it from simple indicators that measure an individual variable and compound indicators that are determined by the relationship between the individual variables; Indicators as measurement tools serve as technical support for making spatial occupation decisions, which are combined with the narratives of various local actors, from this meeting a basic occupation scheme is proposed, which validates these narratives with a proposal of a basic outline. The indicators are grouped into the biotic unit that brings together the ecological regimes: climate, soil, water, geology, fauna and flora, and anthropic unit: land use, mobility, and local narratives. For the development of the two units, we are based on the guidelines of the phenomenological paradigm, which seeks the analysis of current phenomena within the topos from the socio-spatial deployment, building it and integrating it as part of this and the ecosystem paradigm that recognizes the multi-causal and interrelationships. multi-relational phenomena of study, from a budget of balance and mutual benefit in the man-territory relationship, from a compound analysis methodology, it is proposed that the future expansion processes of the city recognize the interface areas, as areas of opportunity whose particularities must be empowered within the narratives of sustainability and resilience. / Casas Matiz, EI. (2021). Diseño ecosistémico: modelo aplicado desde el beneficio ambiental integral a la reserva Thomas Van Der Hammen [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/176674 / TESIS

The rural landscape surrounding the bigger cities are becoming increasingly fragmented due to pressures from urbanization and higher demands on conflicting usages of available buildable land. This has resulted in the natural and cultural landscapes in peri-urban areas being threatened. One usage of this land by equine sport is expanding where the horses need access to land and nature. A great majority of the horses in Sweden are kept in peri-urban areas, but horse keeping is also a factor that increases the risk for land use conflicts. The aim of this study is to better understand the role of horse keeping in the peri-urban landscape, by investigating these activities through the lens of ecosystem services. This study looked into the challenges and potential of horse keeping in physical planning, and how it is currently included by the local government of Österåker municipality in Stockholm county. This was achieved as a qualitative case study, consisting of interviews with local horse keepers, a web based survey for municipal residents and an analysis of available local government planning policies, reports and strategic documents. Horse keeping was found to be primarily associated with cultural ecosystem services, by its contribution to the equine sport sector and the preservation of the rural cultural and natural landscape with high recreational values. By preserving farmland and grazing pastures for horses, horse keeping can also be linked to supporting, regulating and provisioning ecosystem services. In addition, horse keeping in peri-urban areas was found to end in the periphery of the local physical planning. However, there is a need to integrate a long-term strategy and holistic perspective to achieve the full potential of the horse keeping, considering the contribution to the ecosystem services. There is a need for a more creative planning if horses should reach the potential as a resource and a planning tool for a sustainable development in the dynamic peri-urban landscape.

The Lunsemfwa river catchment is of paramount importance to the Zambian economy, particularly with regards to energy, agricultural and water for domestic, as well as wildlife. Water shortages during dry spells in the area present a huge problem for the various stakeholders in the basin. As the impact of climate variability increases in the basin, water resources managers in the basin are increasing challenged to efficiently allocate decreasing reserves of water resources against increasing levels of demand. This paper attempts to highlight the value of water resources to the earlier mentioned sectors; hydropower, agriculture and households, in order to inform allocation decisions in the Lunsemfwa catchment area of Zambia. The paper uses the SDDP method to investigate the average cost of electricity production, coupled with market electricity prices to ascertain the value of a unit of electricity given reservoir outflow levels. The PF method was used to evaluate the marginal value of water is agriculture, while the value of water for domestic consumers was evaluated using the Contingent Valuation method, particularly the willingness to pay, which essentially uses market prices to represent the consumers’ willingness to pay. A value of US$93/MWh is attached to hydropower produced here, while the marginal value of water in agriculture is estimated to be US$0.068/m3. The willingness to pay for connection to piped water is approximately US$34.13, while the monthly value is US$6.9. The Gross Financial Value (GFV) generated from hydropower, agriculture and domestic water supply is US$24,174,000, US$ 262,083,045.91 and $7,140,000.00 respectively.

Les prairies permanentes sont reconnues pour les nombreux services agronomiques et environnementaux qu’elles fournissent. Cependant, elles sont aujourd’hui encore retournées ou menacées de l’être au profit de productions plus rentables, ou abandonnées dans le cas des prairies humides où les conditions d’exploitation sont soumises à de nombreuses contraintes. Concilier objectifs de production et environnementaux afin de maintenir une activité agricole extensive au sein des prairies temporaires s’avère alors indispensable. Dans ce contexte, des études multi-services ont été réalisées au sein des prairies humides du Parc Naturel Régional (PNR) des marais du Cotentin et du Bessin (Normandie) ainsi que dans des prairies mésophilesaux conditions pédoclimatiques contrastées situées en Normandie, en Lorraine et en Auvergne. L’étude s’est focalisée sur 3 catégories de services écosystémiques (SE) telles que définis par le Millenium Ecosystem Assessment: la diversité floristique et fonctionnelle comme services de support, la qualité et la production du fourrage comme services d’approvisionnement et les stocks de carbone organique et les teneurs en carbone soluble du sol comme services de régulation. Afin de mettre en évidence la part du fonctionnement des communautés végétales dans le déterminisme des SE, la mesure de traits fonctionnels foliaires a été réalisée à l’échelle de l’espèce et/ou de la communauté végétale. Une partie de ces travaux se focalise sur les relations entre le fonctionnement des communautés végétales et la qualité du fourrage ainsi que l’impact des conditions hydriques du solsur les teneurs en micronutriments des espèces dans les prairies humides.Les résultats ont mis en évidence, qu’en fonction du groupe fonctionnel considéré, le SLA ou le LDMC étaient de bons proxies de la digestibilité des fourrages des prairieshumides. Les dicotylédones ont des teneurs en micronutriments plus élevées que les monocotylédones. Nos résultats montrent que l’inondation influence plus la composition élémentaire des espèces intolérantes aux inondations que les espèces adaptées et qu’elle n’a pas incidence sur la production de biomasse. De manière générale, le fonctionnement des communautés végétales n’explique pas à lui seul les relations entre les SE. La qualité du fourrage est liée au fonctionnement des communautés végétales ainsi qu’à la diversité floristique et fonctionnelle mais seulement en prairies humides. En prairies mésophiles, l’historique de la gestion ou la structure du paysage pourrait être déterminants. Par ailleurs, nos résultats montrent que les stocks de C organique dans le sol des prairies mésophiles et humides sont étroitement liés à sa nature.Les indicateurs des SE combinent les prairies humides en 4 groupes distincts en selon la nature du sol et la gestion (fauche ou pâturage). Globalement, les bouquets de services rendus par les prairies humides sont mieux équilibrés que ceux rendus par les prairies mésophiles, ces derniers ne se distinguant pas les uns des autres selon la localisation géographique des prairies mésophiles. Les prairies gérées de manière extensive fournissent de meilleurs services environnementaux que des prairies gérées de manière intensive et une qualité fourragère équivalente. / Permanent grasslands are recognized for the many agronomic and environmental services they provide. However, they are still plowed or threatened to be in favor of more productive cultures, or abandoned in the case of wet grasslands, where the conditions of exploitation are subjected to many constraints. Reconciling production and environmental objectives in order to maintain extensive agricultural activities is therefore essential in permanent grasslands. In this context, multi-service studies have been carried out in the wet grasslands of the Regional Natural Park (PNR) of the Cotentin and Bessin marshes (Normandy, France) as well as in a set of mesophilous grasslandsofcontrasting pedoclimatic conditions located in Normandy, Lorraine and Auvergne. The study focused on 3 categories of Ecosystem Services (ES) as defined by the Millennium Ecosystem Assessment: floristic and functional diversity as support services, quality and forage production as supply services and stocks of organic carbon and soluble carbon soil contents as regulatory services. In order to analyzethe role of plant community functioning in the ES determinism, the measurement of leaf functional traits was carried out at the species and/or the plant community scales. Part of this work focuses particularly on the relationships between plant communities functioning and forage quality, and soil moisture conditions impact on micronutrient contents of species in wet grasslands. The results showed that, depending on the functional group, SLA or LDMC were good proxies for the digestibility of wet grassland forages. Dicots have higher micronutrient contents than Monocots. Our results show that flooding influences the elemental composition of flood-intolerant species more than adapted species and does not affect biomass production. In general, the plant community functioning does not explain all the relationship between ESs. Forage quality is linked to the plant community functioning as well as thefloristic and functional diversity but only forwet grasslands. In mesophilic grasslands, the history of management or the landscape structure could be important drivers. In addition, our results show that organic C stocks in the soil of wet and mesophilic grasslands are closely related to soil nature. ESs indicators have brought together 4 distinct groups of wet grasslands according to soil nature and management practices (mowing or grazing). Overall, the ESs packages offered by wet grasslands are better balanced than those provided by mesophilic grasslands, the latter being indistinguishable from another according to the geographical location. Extensively managed grasslands provide better environmental services than intensively managed grasslands and equivalent forage quality.