La finalidad del estudio fue valorar la eficacia de dos tipos de intervención (asesorado vs supervisado) en la conducta de actividad física y en la mejora de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) a corto y a largo plazo. Participaron 10 hombres y 12 mujeres, poco activos y con dos o más FRCV que se aleatorizaron en los dos grupos de estudio. La intervención de 6 meses de duración y 24 meses de seguimiento, comprendió 13 entrevistas individualizadas para la modificación de conducta (grupo asesorado) y 64 sesiones de ejercicio físico supervisado (grupo supervisado). Las principales variables desenlace fueron la conducta de actividad física, el índice de masa corporal, indicadores bioquímicos de riesgo cardiovascular, presión arterial e indicadores del estado cognitivo-conductual. Al finalizar la intervención, ambos grupos mejoraron su conducta de actividad física y los procesos de cambio y redujeron la presión arterial. La autoeficacia y el balance decisional obtuvieron mejoras solamente en el grupo asesorado. No se mostraron diferencias estadísticamente significativas entre grupos en ninguna de las variables analizadas. En el seguimiento solamente perduraron los cambios positivos en la conducta de actividad física y en los procesos de cambio. Tanto las intervenciones basadas en el asesoramiento y como las basadas en la supervisión pueden tener los mismos efectos en la conducta de actividad física, en parámetros clínicos-bioquímicos y cognitivo-conductuales. / La finalitat de l'estudi va ser valorar l'eficàcia de dos tipus d'intervenció (assessorada vs supervisada) en la conducta d'activitat física i en la millora dels factors de risc cardiovascular (FRCV) a curt i llarg termini. Van participar 10 homes i 12 dones, poc actius i amb dos o més FRCV que es van aleatoritzar en els dos grups d'estudi. La intervenció de 6 mesos de durada i 24 mesos de seguiment, va comprendre 13 entrevistes individualitzades per a la modificació de conducta (grup assessorat) i 64 sessions d'exercici físic supervisat (grup supervisat). Les principals variables desenllaç van ser la conducta d'activitat física, l'índex de massa corporal, indicadors bioquímics de risc cardiovascular, pressió arterial i indicadors de l'estat cognitiu-conductual. Al finalitzar la intervenció, tots dos grups van millorar la seva conducta d'activitat física i els processos de canvi i van reduir la pressió arterial. La autoeficàcia i el balanç decisional només van millorar en el grup assessorat. No es van observar diferències estadísticament significatives entre grups en cap de les variables analitzades. En el seguiment només van perdurar els canvis positius en la conducta d'activitat física i en els procesos de canvi. Tant les intervencions basades en l'assessorament i com les basades en la supervisió poden tenir els mateixos efectes en la conducta d'activitat física, en paràmetres clínics-bioquímics i cognitiu-conductuals. / The purpose of the study was to assess the effectiveness of two types of intervention (advised vs supervised) in the physical exercise behavior and improving cardiovascular risk factors in the short and long term. Twenty-two low active participants (10 men, 12 women) with two or more cardiovascular risk factors were randomized in two study groups. The 6-months intervention and 24-months follow-up included 13 individual behavior modification interviews (advised group) and 64 sessions of supervised physical exercise (supervised group). The main outcome variables were physical activity behavior, body mass index, biochemical indicators of cardiovascular risk, blood pressure and cognitive-behavioral state indicators. After the intervention, both groups improved their physical activity and behavior change processes and reduced blood pressure. Self-efficacy and decisional balance improvements were only observed in the advised group. No significant differences between groups in any of the variables were observed. At follow-up positive changes persisted only in physical activity behavior and processes of change. Interventions counseling-based and supervision-based may have similar effects on physical activity behavior, biochemical-clinical and cognitive behavioral parameters.

Des que es va aprovar, l'any 2004, la recomanació estratègica en l'Assemblea Extraordinari de l'International Paralympic Committee celebrada al Caire (Egipte) per afavorir la inclusió dels diferents esports Paralímpics a les Federacions Esportives Internacionals (uniesportives), ens trobem immersos en una nova situació en l'esport federat, representada per la inclusió de l'esport per a persones amb discapacitat i les seves modalitats esportives en el si de les federacions d'esports específics a nivell internacional i conseqüentment a nivell nacional. Aquest procés ja s'ha iniciat a Espanya amb diversos processos d'inclusió / integració de l'esport adaptat en diverses federacions uniesportives nacionals. És objecte d'aquest estudi doctoral proposar i seguir una estratègia metodològica d'investigació-acció, que ens aproximi al coneixement existent sobre la inclusió de l'esport adaptat a les federacions esportives a través dels seus gestors, tècnics i esportistes, comparant el coneixement entre federacions d'esport adaptat i de les federacions uniesportives mitjançant la tècnica participativa del “focus group”, per poder proposar les bases d'un model d'intervenció que sigui útil per transformar el seu entorn en inclusiu, emmarcat en criteris consensuats de "Bones Pràctiques Inclusives". A través de la metodologia de la investigació-acció i del “focus group”, en aquest estudi s'analitza el coneixement existent sobre els processos d'integració - inclusió de l'esport adaptat a les federacions uniesportives a Espanya. Es comparen les creences i les opinions de persones representants de les federacions d'esport adaptat (pluriesportives) i les federacions uniesportives. Aquesta tesi doctoral és una investigació imbricada i relacionada en els seus continguts amb el projecte Blanquerna Inclusió - BLiNCL, recolzada i subvencionada pel Consell Superior d'Esports i el Comitè Paralímpic Espanyol (subvenció: 021 / UPR10 / 12); per objectivar, avaluar i construir coneixement sobre la inclusió en l'esport adaptat a l'Estat Espanyol. Els participants en l'estudi representen 3 rols fonamentals en l'organització esportiva: esportistes, tècnics i gestors. Les reunions de “focus group”, s'han enregistrat en vídeo i àudio, el contingut s'ha analitzat a través d'una rigorosa metodologia qualitativa de triangulació i informàtica a través del programa ATLAS.ti - The Qualitative Data Analysis Software, versió 2.4. i en base als resultats obtinguts; realitzant-se una reflexió per part de jutges experts que han facilitat, a través de la discussió i les propostes, el desenvolupament d'una proposta guia que ajudi a la inclusió / integració en l'esport federat a Espanya. L'objectiu final de l'estudi és l'elaboració d'un "Protocol inclusió de l'esport de competició de les persones amb discapacitat en les federacions esportives convencionals - uniesportives, a l'Estat Espanyol" realitzant propostes raonades i amb base científica, inspirades en els resultats del treball de camp, enriquida amb opinions d'experts inclusius i d'experts de l'esport federat, perquè puguin ser aprofitades per les federacions esportives de l'Estat Espanyol i dels seus òrgans rectors. / Desde que se aprobó, en el año 2004, la recomendación estratégica en la Asamblea Extraordinario del International Paralympic Committee celebrada en el Cairo (Egipto) para favorecer la inclusión de los diferentes deportes Paralímpicos en las Federaciones Deportivas Internacionales (unideportivas), nos hallamos inmersos en una nueva situación en el deporte federado, representada por la inclusión del deporte para personas con discapacidad y sus modalidades deportivas en el seno de las federaciones de deportes específicos a nivel internacional y consecuentemente a nivel nacional. Este proceso ya se ha iniciado en España con diversos procesos de inclusión / integración del deporte adaptado en diversas federaciones unideportivas nacionales. Es objeto de este estudio doctoral proponer y seguir una estrategia metodológica de investigación-acción, que nos aproxime al conocimiento existente sobre la inclusión del deporte adaptado en las federaciones deportivas a través de sus gestores, técnicos y deportistas, comparando el conocimiento entre federaciones de deporte adaptado y de las federaciones unideportivas mediante la técnica participativa del “focus group”, para poder proponer las bases de un modelo de intervención que sea útil para transformar su entorno en inclusivo, enmarcado en criterios consensuados de “Buenas Prácticas Inclusivas”. A través de la metodología de la investigación-acción y del “focus group”, en este estudio se analiza el conocimiento existente acerca de los procesos de integración - inclusión del deporte adaptado en las federaciones unideportivas en España. Se comparan las creencias y las opiniones de personas representantes de las federaciones de deporte adaptado (plurideportivas) y de las federaciones unideportivas. Esta tesis doctoral es una investigación imbricada y relacionada en sus contenidos con el proyecto Blanquerna Inclusión – BLiNCL, apoyada y subvencionado por el Consejo Superior de Deportes y el Comité Paralímpico Español (subvención número: 021/UPR10/12); para objetivar, evaluar y construir conocimiento sobre inclusión en el deporte adaptado en el Estado Español. Los participantes en el estudio representan tres roles fundamentales en la organización deportiva: deportistas, técnicos y gestores. Las reuniones de “focus group” se han registrado en vídeo y audio, el contenido se ha analizado a través de una rigurosa metodología cualitativa de triangulación y informática a través del programa ATLAS.ti - The Qualitative Data Analysis Software, versión 2.4. y en base a los resultados obtenidos; realizándose una reflexión por parte de jueces expertos que han facilitado, a través de la discusión y propuestas, el desarrollo de una propuesta guía que ayude a la inclusión y la integración en el deporte federado en España. El objetivo final del estudio es la elaboración de un “Protocolo inclusión del deporte de competición de las personas con discapacidad en las federaciones deportivas convencionales – unideportivas, en el Estado Español” realizando propuestas razonadas y con base científica, inspiradas en los resultados del trabajo de campo, enriquecida con opiniones de expertos inclusivos y de expertos del deporte federado, para que puedan ser aprovechadas por las federaciones deportivas del Estado Español y de sus órganos rectores. / Since, in 2004, adopted strategic recommendation on the Extraordinary Assembly of the International Paralympic Committee held in Cairo (Egypt) to promote the inclusion of different Paralympic sports on International Sports Federations (single sport), we find ourselves in a new situation in the official competition sport, represented by the inclusion of sport for people with disabilities and their sports categories within specific sports federations worldwide and consistently nationwide. This process has already begun in Spain with various processes of inclusion / integration of sport adapted in various national single sport federations. The object of this doctoral study propose and follow a methodological strategy action research, which bring us closer to existing knowledge on the inclusion of sport adapted sports federations through their managers, technicians and athletes, comparing knowledge among sport federations adapted and single sport federations through participatory technique of “focus group” in order to propose the basis of an intervention model that is useful to transform their environment in an inclusive, consensual framed "Inclusive Good Practices" criteria. Through research methodology – action and the “focus group” in this study existing knowledge about the integration processes of adapted sport in the single sport federations in Spain is analyzed. Beliefs and opinions of people representing the adapted sports federations (multi-sports) and single sport federations are compared. This dissertation is an intricate research and related content with the Blanquerna Inclusion project - BLiNCL, supported and funded by the Spanish Sports Council and the Spanish Paralympic Committee (grant number: 021 / UPR10 / 12); to objectify, evaluate and build knowledge about adapted sports inclusion in Spain. Participants in the study represent three key roles in the sport organization: sports, technicians and managers. Sessions of “focus group”were recorded on video and audio content is analyzed through a rigorous qualitative methodology of triangulation judges and computer through the ATLAS.ti - The Qualitative Data Analysis Software, version 2.4. based on the results; performing a reflection by expert judges made available through the discussion and proposals, developing a proposal to help guide the inclusion and integration into the federated sport in Spain. The ultimate goal of the study is the development of a "Protocol inclusion of competitive sport of people with disabilities in conventional sports federations - single sport, in Spain" by making reasoned and scientifically based proposals inspired by the work results field enriched with views inclusive experts and experts of affiliated sports, so they can be used by sports federations of the Spanish nation and its governing bodies.

En el presente trabajo se propone verificar cómo se ha satisfecho el derecho a la salud de los ciudadanos que practican deporte. Atendiendo tanto a la dimensión subjetiva de este derecho como a su vertiente como derecho social o colectivo. Y en ambos casos, considerando la triple faceta que el derecho a la salud presenta y que está relacionada con las acciones de prevención, de protección y de fomento. Con tal propósito la realidad del deporte, entendido en un sentido amplio y comprensivo de todas su posibles manifestaciones, debe enfrentarse con la regulación jurídico-deportiva y sanitaria de nuestro país cuyo examen desvelará si las actuales competencias de las Administraciones Públicas permiten garantizar una satisfacción plena de este derecho, adecuada y coherente con los principios del propio sistema, en todas las manifestaciones deportivas. / En el present treball es proposa verificar com s'ha satisfet el dret a la salut dels ciutadans que practiquen esport. Atenent tant a la dimensió subjectiva d'aquest dret com al seu vessant com a dret social o col·lectiu. I en tots dos casos, considerant la triple faceta que el dret a la salut presenta i que està relacionada amb les accions de prevenció, de protecció i de foment. Amb tal propòsit la realitat de l'esport, entès en un sentit ampli i comprensiu de totes la seva possibles manifestacions, s'ha d'enfrontar amb la regulació juridicoesportiva i sanitària del nostre país l'examen desvetllarà si les actuals competències de les administracions públiques permeten garantir una satisfacció plena d'aquest dret, adequada i coherent amb els principis del propi sistema, en totes les manifestacions esportives. / In this paper it is proposed to verify how it has satisfied the right to health of citizens who practice sports. In response to both the subjective dimension of this right as his side as social or collective right. And in both cases, considering the triple facet that the right to health presents and which is related to the actions of prevention, protection and promotion. To this end the reality of sport, understood in a broad and comprehensive of all its possible manifestations sense, must deal with the legal and sports and health regulations of our country whose examination will reveal if the current powers of the government allow ensure full satisfaction this right, appropriate and consistent with the principles of the system itself, in all sporting events.

L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar quina és la nació (o nacions) que la premsa d'informació general de Catalunya contribueix a construir/reproduir a través de la informació esportiva que es publica a les seves pàgines. Aquest objectiu es materialitza a partir de l'anàlisi de sis esdeveniments esportius (Jocs Olímpics, Wimbledon, Lliga de Campions, Copa Amèrica d'hoquei patins, F1 Montmeló i els partits Catalunya-Euskadi) a la premsa d'informació general més difosa a Catalunya.La tesi defineix el concepte de nacionalisme com aquell programa d'actuacions discursives i estructurals que du al manteniment o consecució d'un estatus polític definit a partir de l'autoreferenciació. Al món actual, el nacionalisme concreta els seus anhels en la coincidència d'un marc polític estatal propi per aquell col·lectiu que es defineix com a nació. Per fer-ho, el nacionalisme empra, entre d'altres, múltiples pràctiques de nacionalisme banal (conjunt complex de costums, creences, assumpcions, representacions i pràctiques que junts, i actuant de manera mundana i quotidiana -banal-, reprodueixen diàriament la identitat col·lectiva dels estats-nació). En aquest sentit, doncs, les pràctiques nacionalistes són efectuades tant pels estats-nació (Espanya), com per les nacions sense estat (Catalunya).Els diaris, com també els altres mitjans de comunicació, actuen com a actors polítics; i desenvolupen un rol molt important en la promoció/construcció d'un sentiment compartit de comunitat nacional. D'altra banda, l'esport ha esdevingut un tipus de ritual polític i un espai social en el qual les representacions de la 'nació' i de la pertinença nacional són contínuament mostrades i onejades. Així, el fet que els mitjans de comunicació serveixin informacions d'esport fa que ambdues nacions -la catalana i l'espanyola- siguin construïdes contínuament en els discursos dels mitjans.L'aproximació metodològica a la qüestió s'ha concretat en l'anàlisi dels volums d'informació destinats als diferents esdeveniments segons les seves característiques representatives; l'anàlisi dels actors protagonistes de les informacions -en relació a les seves pertinences territorials-; l'anàlisi de les identificacions territorials/nacionals dels esportistes; l'anàlisi dels contextos identificatius de les informacions, i l'anàlisi de diferents recursos d'emmarcament nacionalEn el seu conjunt, els resultats de l'estudi mostren que la nació que es construeix a Catalunya a través de la informació esportiva de la premsa d'informació general és bàsicament la nació espanyola. Tanmateix, una part reduïda de la premsa de Catalunya també contribueix a la construcció de la nació catalana; mentre que en cap cas s'observa una construcció nacional en termes de Països Catalans. / Nationalism, as a mode of political organization through nations, is nowadays the hegemonic world wide function system. Nationalism, far from being an intermittent mood in established nations, is the endemic condition. Daily, the nation is indicated, or "flagged", in the lives of its citizenry. Sport has become a form of political ritual and an arena in which representations of nation and nationhood in the media are continually being flagged. By comparing Catalan and Spanish press coverage of six main sport events nationalist practices, discourse strategies and nationhood flag terms are analysed.Results show that Catalan and Spanish national identity are continually discursively constructed in the mass media through sport events. But discourse in Spanish, but also in Catalan newspapers, mainly reinforce Spanish flagging nationhood against catalan ones.

Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. Centre de Lleida / Objectius : a) estudiar el comportament de l'entrenador de futbol base en la promoció del fair play, b) analitzar l'opinió dels entrenadors sobre la importància del joc net en el futbol amb els joves, c) comparar el comportament dels entrenadors amb llicenciatura en educació física amb el comportament dels entrenadors no llicenciats en educació física Metodologia: El disseny de l'estudi és de tipus ideográfic i puntual sobre una mostra de vuit entrenadors de futbol base agrupats en dues tipologies: quatre llicenciats en educació física i quatre no llicenciats. Filmem quatre partits de cada entrenador, arribant a un total de 32 partits. L'anàlisi observacional seqüencial es va realitzar amb el software Theme conclusions: (1) Els comportaments promotors i no promotors del joc net es donen en ambdós tipus d'entrenadors, (2) Els entrenadors llicenciats tenen una major varietat de comportaments de fair play. / Ojetivos :a) estudiar el comportamiento del entrenador de fútbol base en la promoción del juego limpio, b) analizar la opinión de los entrenadores sobre la importancia del juego limpio en el fútbol con los jóvenes c) comparar el comportamiento de los entrenadores con licenciatura en Educación Física con el comportamiento de los entrenadores no licenciados en Educación Física Metodologia: El diseño del estudio fue de tipo ideográfico de seguimiento. La muestra constó de ocho entrenadores de fútbol base, con dos diferentes niveles de formación, cuatro entrenadores licenciados en Educación Física y cuatro entrenadores no licenciados. Filmamos cuatro partidos de cada entrenador, haciendo un total de 32 partidos. La análisis secuencial se realizó con el software Theme conclusiones :(1) Ambos los grupos mostraron comportamientos pomotores y no promotores del juego limpio, (2) Los entrenadores licenciados tienen una mayor variedad de comportamientos de Juego Limpio, incluyendo elogios y aliento, aplaudiendo opositores y alentar a sus atletas a pedir disculpas después de la mala conducta com relación a sus oponentes. / Aims : a) study the behaviour of the football coach of youths in what concerns the promotion of fair play b) analise the opinion of coaches on the importance of fair play in football with young people c) analise the behaviour of coaches with a Physical Education Degree and the behaviour of unlicensed coaches in Physical Education. Methodology:The study design was of the ideographic and specific type. The sample consisted of eight football coaches for young people grouped into two categories: four graduates in Physical Education and four unlicensed coaches. Four games of each coach were filmed, totalling 32 games. The observational sequence was analised with the sofware Theme. conclusions: (1) Behaviours promoting or not promoting fair play could be found in both types of coaches. (2) The licensed coaches have a wider range of fair play behaviours.

Cuando una obra literaria es trasladada a la gran pantalla y tanto la película resultante como la propia obra literaria se traducen a otro idioma, se crea entre el sistema emisor y el receptor un nexo de intercambio cultural en el cual intervienen varias formas de transferencia: la traducción literaria, la traducción audiovisual y la adaptación cinematográfica. La combinación de estas formas de trasvase constituye un fenómeno especialmente ilustrativo de las relaciones interculturales entre sistemas. A partir de esta hipótesis y tomando como marco epistemológico la teoría de los polisistemas, se ha desarrollado un modelo de análisis que permite estudiar de forma sistemática la combinación de estos trasvases y su papel en el intercambio cultural. Dicho constructo teórico se ha aplicado a un corpus de adaptaciones cinematográficas españolas y su recepción en Alemania en el período 1975-2000 con el objetivo de analizar las relaciones interculturales hispano-germanas que se dan a través del cine y la literatura. / When a literary work is transferred to the screen and both the resulting movie and the literary work itself are translated into another language, an intercultural connection arises, where various transfer forms take place: literary translation, audiovisual translation and film adaptation. The combination of these three transfer forms establishes a very illustrative phenomenon of the intercultural relationships between systems. On the basis of this assumption and using Polysystem Theory as apistemological framework, an analysis model has been designed, which enables to systematically explore this transfer combination and its role in cultural exchange. This model has been than applied to a corpus of Spanish film adaptations and their reception in Germany between 1975 and 2000, in order to analyse the Spanish-German intercultural relationships which take place through translated cinema and translated literature.

Our goal was to create an enhanced spectator experience to better engage the rapidly growing audience for Esports, through the use of Virtual Reality (VR) technology. In this study, we delve into the ways in which VR can do this. To test this hypothesis, we created a VR spectator add-on for a game and gathered data using semi-structured interviews. The data from the interviews were then analyzed using thematic analysis. The results of our study show that VR provides more engagement through a combination of possible factors including proximity to the action, novelty of VR experiences and the harder controls in VR. The results also show that the terms "immersion" and "spatial presence" were quite possibly used interchangeably by the participants and also that there may not be a correlation between the terms "engagement" and "spatial presence". In conclusion, we believe that the increased sense of engagement through VR technology can be taken even further and has the potential to be something more than what traditional modes of spectating can offer.

This paper is studying what kind of mental factors could possibly affect esports players. Qualitative data collection method was chosen for the paper’s method. Thus, we gathered 5 individuals that were, or is in the professional esports scene and interviewed them. With the information we gathered from the interviews we could see that most of our expectation about the mental factors were right. This paper will bring up some mental factors that affects the players from their parents, spectators of esports, other competitors and what they do to handle the different factors.

El objetivo principal de esta tesis fue el de realizar una validación y caracterización de las posibles variables que pueden afectar la metodología empleada para identificar las isoformas presentes en algunas de las especies de EPO (uEPO, rEPO alfa, rEPO beta y el NESP) tras su identificación mediante la técnica de IEF e inmunodetección

A la portada: Institut Nacional d'Educació Física de Catalunya. INEFC Lleida / Als esports d'equip, hi ha una complexitat, encara no resolta, del control de l'estat dels jugadors: una pràctica habitual quan es quantifica l'entrenament és considerar només les càrregues prescrites pel cos tècnic i pressuposar l'estat en què "hauria" de trobar-se l'equip, sense tenir en compte l'efecte real sobre els jugadors. En aquest sentit, hi ha algunes publicacions que proposen diferents instruments per al seguiment de l'estat del jugador de bàsquet, però molt pocs es centren en l'estat metabòlic o intern. Considerem de capital importància optimitzar els mètodes de quantificació de l'entrenament en el bàsquet professional i disposar d'informació objectiva i fiable per ajustar les càrregues de treball individualment. En aquest sentit, el control de la resposta hormonal pot ser una eina vàlida per conèixer en quin estat es troba cada jugador. Aquesta tesi doctoral pretén aportar més informació sobre la resposta hormonal del jugador de bàsquet professional, abastant 4 temporades esportives consecutives (2007-2011), en un equip masculí que participa a la primera divisió espanyola (Lliga ACB) (n = 35; Edat: 27.0 ± 2.4 anys; Pes corporal: 93.7 ± 10.1 kg; Alçada: 195.7 ± 4.7 cm; IMC: 24.4 ± 1.2; % Greix: 14.0 ± 3.3%). La investigació s'ha estructurat en tres estudis diferenciats. Les variables dependents estudiades (marcadors hormonals) han estat: la testosterona total, el cortisol, la ràtio testosterona total-cortisol i la ràtio cortisol-testosterona total, i s'han relacionat amb: la freqüència d'entrenament, l'estat emocional (Profile of Mood State), la contribució individual en els partits, el resultat del partit, el percentatge de greix i els minuts jugats, entre d'altres. Tot s'ha tractat de forma global i agrupada per posicions de joc. Com a síntesi dels 3 estudis, la concentració i el percentatge de variació dels marcadors hormonals analitzats han presentat diferències significatives en relació a la majoria de les variables independents controlades. Els factors que més influencien en la resposta de la testosterona total, el cortisol, la ràtio testosterona total-cortisol i la ràtio cortisol-testosterona total en jugadors professionals de bàsquet són: el percentatge de greix, la posició de joc, el promig de minuts de joc per temporada, el nombre de partits jugats la setmana anterior i el moment de la temporada. D'altra banda, s'ha d'atendre al compromès estat metabòlic observat en els alers i els ala-pivots. Finalment, durant la temporada esportiva d'un equip professional de bàsquet, els marcadors hormonals estudiats descriuen un perfil molt similar, mostrant 3 fases diferenciades: la pretemporada, els primers 2/3 de temporada i l'últim 1/3 de la mateixa. Els valors més baixos de concentració i % de variació de testosterona total i de ràtio testosterona total-cortisol i els més alts de cortisol i de ràtio cortisol-testosterona total, així com la major freqüència de jugadors amb decrements de la ràtio testosterona total-cortisol superiors al -30%, es troben a final de temporada. / En los deportes de equipo, existe la complejidad, aún no resuelta, del control del estado de los jugadores: una práctica habitual cuando se cuantifica el entrenamiento, es considerar tan solo las cargas prescritas por el cuerpo técnico y presuponer el estado en que “debería” encontrarse el equipo, sin tener en cuenta el efecto real sobre los jugadores. En este sentido, existen algunas publicaciones que proponen diferentes instrumentos para el seguimiento del estado del jugador de baloncesto, pero muy pocos se centran en el estado metabólico o interno. Consideramos de capital importancia optimizar los métodos de cuantificación del entrenamiento en el baloncesto profesional y disponer de información objetiva y fiable para ajustar las cargas de trabajo individualmente. En este sentido, el control de la respuesta hormonal puede ser una herramienta válida para conocer en qué estado se encuentra cada jugador. Esta tesis doctoral pretende aportar más información sobre la respuesta hormonal del jugador de baloncesto profesional, abarcando 4 temporadas deportivas consecutivas (2007-2011), en un equipo masculino que participa en la primera división española (Liga ACB) (n=35; Edad: 27.0 ± 4.2 años; Peso corporal: 93.7 ± 10.1 kg; Altura: 195.7 ± 7.4 cm; IMC: 24.4 ± 1.2; % Graso: 14.0 ± 3.3 %). La investigación se ha estructurado en tres estudios diferenciados. Las variables dependientes estudiadas (marcadores hormonales) han sido: la testosterona total, el cortisol, la ratio testosterona total-cortisol y la ratio cortisol-testosterona total, y se han relacionado con: la frecuencia de entrenamiento, al estado emocional (Profile of Mood State), la contribución individual en los partidos, el resultado del partido, el porcentaje graso y los minutos jugados, entre otros. Todo ello, se ha tratado de forma global y agrupada por posiciones de juego. Como síntesis de los 3 estudios, la concentración y el porcentaje de variación de los marcadores hormonales analizados han presentado diferencias significativas en relación a la mayoría de las variables independientes controladas. Los factores que más influyen en la respuesta de la testosterona total, el cortisol, la ratio testosterona total-cortisol y la ratio cortisol-testosterona total en jugadores profesionales de baloncesto son: el porcentaje graso, la posición de juego, el promedio de minutos de juego por temporada, el número de partidos jugados la semana anterior y el momento de la temporada. Por otro lado, debe atenderse al comprometido estado metabólico observado en los aleros y los ala-pívots. Por último, a lo largo de la temporada deportiva de un equipo profesional de baloncesto, los marcadores hormonales estudiados describen un perfil muy similar, mostrando 3 fases diferenciadas: la pretemporada, los primeros 2/3 de temporada y el último 1/3 de la misma. Los valores más bajos de concentración y % de variación de testosterona total y de ratio testosterona total-cortisol y los más altos de cortisol y de ratio cortisol-testosterona total, así como la mayor frecuencia de jugadores con decrementos de la ratio testosterona total-cortisol superiores al -30%, se encuentran a final de temporada. / In team sports, monitoring the state of each player is complex: a common practice to quantify training is to consider only the training loads dictated by the technical staff and then to assume the state in which the team should find itself, without taking into account their real effect on players. In this regard, there are some papers that propose different instruments to monitor the state of the basketball player, but few of them focus on the metabolic or internal state. We consider that being able to optimize training quantification methods in elite basketball, and having objective and reliable information, is critical to adjusting training loads individually. Hence, monitoring the hormonal response may prove to be a useful tool to assess each player’s state. This doctoral thesis intends to contribute information on the hormonal response of the professional basketball player, over a period spanning four consecutive sport seasons (2007-2011), in a male team that participates in the Spanish first division (ACB League) (n=35; Age: 27.0 ± 4.2 years; Weight: 93.7 ± 10.1 kg; Height: 195.7 ± 7.4 cm; BMI: 24.4 ± 1.2; % Fat: 14.0 ± 3.3 %). The investigation has been structured into three different studies. The dependent variables (hormonal markers) studied: total testosterone, cortisol, total testosterone-cortisol ratio and cortisol-total testosterone ratio, and all have been related to training frequency, emotional state (Profile of Mood State), individual contribution in game, result of game, fat percentage and minutes played, among others. All this information has been treated globally and has been aggregated by player’s role. To summarize, the concentration and percentage of variation of the hormonal markers analyzed have showed significant differences in relation to the large majority of the independent variables studied. The most influential factors in total testosterone, cortisol, total testosterone-cortisol ratio and cortisol-total testosterone ratio response in professional basketball players are: fat percentage, role, average minutes played, previous week’s games played and phase of the season. On another note, attention should be paid to the compromised metabolic state observed in small forwards and power forwards. Finally, throughout a professional basketball team’s season, the hormonal markers studied describe a similar profile, showing three distinct phases: preseason, the first two-thirds of the season and the last third of the season. The lowest values, in concentration and percentage of variation of total testosterone and total testosterone-cortisol ratio, as well as the highest values of cortisol and cortisol-total testosterone ratio, along with the greater frequency of players with decreases of over -30% in total testosterone-cortisol ratio, are to be found at the end of the season.