Esta tesis surge de las siguientes preguntas de investigación: ¿Es la simulación una herramienta válida para evaluar la expresión oral en portugués como lengua extranjera? ¿Son los criterios analíticos válidos para evaluar la expresión oral del portugués como lengua extranjera a través de la simulación? Las preguntas de investigación enunciadas dan paso a la formulación de dos hipótesis, que conforman la investigación del presente estudio. 1. Los criterios de evaluación analíticos son válidos para evaluar la expresión oral del portugués como lengua extranjera a través de la simulación. 2. La simulación es una herramienta válida para evaluar la expresión oral del portugués como lengua extranjera. El presente estudio tiene como objetivos generales investigar las razones por las cuales la Simulación y Juego es válida como metodología de evaluación del portugués como lengua extranjera (PLE) y probar si los criterios analíticos son válidos en dicha evaluación. El objetivo experimental del presente estudio es proponer un modelo de evaluación de la competencia de expresión oral de PLE, en el nivel B2, basada en la Simulación y Juego y proponer unos criterios analíticos. La finalidad de este objetivo va destinada a intentar mejorar la evaluación del PLE en el examen DIPLE-CAPLE, de la Universidad de Lisboa. / Dos Santos Neto, MM. (2014). La validez de la simulación y juego en la evaluación del portugués como lengua extranjera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48452

[EN] In all cultures from ancient times to the present, myths, legends, fables, parables, and short stories have been important communication instruments. Some have served in order to convey wisdom and knowledge, others to transmit moral values or to bring about spiritual enlightenment and others, simply to entertain. Could we use these short stories and related genre to facilitate the learning of a foreign language in the twenty-first century? Due to their compressed size, short stories (leaving aside poetry) are practically the only complete literary forms that can be included in the second language textbook. However, despite having the characteristics to offer valuable possibilities for a contextualized learning, and despite their communicative and motivating character, short stories are being minimally used as a didactic instrument in foreign language programs. This lack has been the starting point for our project. This study proposes to investigate in a pragmatic way the tangible results of the use of short stories and nouvelles in the French B1 and B2 classroom in an American university, using them as practical tools to stimulate students to read more and to help them with their written expression. After three years of researching with this methodology, this dissertation will analyze the results obtained by the students of the target group, compared to those of the control group, using data collected from the teacher's observation, final exams, student's written assignments, and a battery of surveys and technical sheets. / [ES] Mitos, leyendas, fábulas, parábolas y cuentos, han sido desde la antigüedad y siguen siendo en todas las culturas, importantes instrumentos de comunicación. Unos han servido para transmitir sabiduría y conocimientos, otros para enseñar valores morales o para suscitar la iluminación espiritual, y otros simplemente para entretener. ¿Podríamos valernos también de esos relatos cortos y demás géneros afines para facilitar el aprendizaje de una lengua extranjera en el siglo XXI? Debido a su reducida extensión, los cuentos, dejando aparte los poemas, son prácticamente las únicas formas literarias completas que se prestan a ser incluidas en los manuales de lengua extranjera. Sin embargo, y a pesar de que sus características ofrecen valiosas posibilidades facilitadoras del aprendizaje contextualizado de la lengua, y a pesar de su carácter comunicativo y motivador, el cuento está siendo mínimamente utilizado como instrumento didáctico en los programas de FLE. Esta carencia ha sido el punto de partida de nuestro proyecto. Este estudio propone investigar de modo pragmático los resultados concretos del uso de cuentos y nouvelles en clases de francés B1 y B2 en una universidad americana, utilizándolos como herramientas prácticas para estimular a los estudiantes a leer más, y ayudarles a mejorar su expresión escrita. Tras tres años de experimentación con esta metodología, aquí se analizan los resultados obtenidos por los estudiantes del grupo experimental, comparándolos con los del grupo de control, a partir de los datos recogidos de las observaciones de los profesores, de los exámenes finales, de las producciones de los estudiantes, y de una batería de encuestas y fichas técnicas. / [CA] Mites, llegendes, faules,paràboles i contes han sigut des de l'antiguitat i continuen sent en totes les cultures importants instruments de comunicación. Uns han servit per transmetre sabiduria i coneixements, uns altres per ensenyar valors morals o per tal de suscitar la il·luminació espiritual, i d'altres només per entretindre. Podríem fer-nos servir també d'aqueixos relats curts i altres gèneres semblants per tal de facilitar l'aprenentatge d'una llengua estrangera al s.XXI? Per la seua reduïda extensió els contes, a banda dels poemes, són pràcticament les úniques formes literàries completes que poden ser incloses en els manuals de llengua estrangera. Tanmateix i malgrat que les seues característiques ofereixen valuoses possibilitats que faciliten l'aprenentatge contextualitzat d'una llengua, i malgrat el seu caràcter comunicatiu i motivador, el conte ha estat molt poc emprat com a instrument didàctic en els programes de la FLE. Aquesta mancança ha estat el punt d'eixida del nostre projecte. Aquest estudi proposa investigar de forma pragmàtica els resultats concrets de l'ús de contes i nouvelles en classes de francés B1 i B2 en una universitat americana utilitzant-los com a ferramentes pràctiques per tal d'estimular els estudiants a llegir més i ajudar-los a millorar la seua expressió escrita. Després de tres anys d'experimentació amb aquesta metodologia, ací s'analitzen els resultats obtinguts pels estudiants del grup experimental, i es comparen amb els del grup control, a partir de les dades arreplegades de les observacions dels professsors, dels exàmens finals, de les produccions dels estudiants, i d'una bateria d'enquestes i fitxes tècniques. / Badenas Roig, SR. (2015). El Cuento en la enseñanza del francés como lengua extranjera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59064

[EN] Title: Assessment of language competence through ICT: analysis and strategies for improvement. Author: Antonio Martínez Ramírez Director: Dr. Cristina Perez- Guillot PhD programme: Languages and Technology. Department of Applied Linguistics. Universitat Politècnica de València. The aim of this research study was to analyze different ways of assessing language competence using computer tools. For this purpose, the various procedures used to date were first studied. We then attempted to design a system ensuring quality, safety and reliability for the benefit of all parties involved, including teachers and students, as well as technical and administrative staff. This study was carried out in the Language Centre of the Universitat Politècnica de València, using the centre's resources to research and develop the alternatives proposed. In the first phase of the study the initial manner in which language competence tests were developed in the center was examined to detect the existing problems. Strategies for improvement were defined and a number of working hypotheses considered for computerized evaluation environments. The improvements and hypotheses are related to topics as diverse as time saved by teaching staff, system security, the reliability of the results, the increase in multimedia capabilities, the benefits of monitoring and the need for proper feedback. During the second phase, specific software was developed to to meet the specified requirements, following which pilot tests were conducted to check the validity of the system designed. In the third phase, this software was used on all language competence level tests carried out at the center in English, French, and German. The tests for which the software was developed are used to provide access to language courses offered by the center, scholarships for academic exchange students (ERASMUS), and high academic performance (ARA) subjects for which English is the medium of instruction. Users were also requested to take a satisfaction survey using a web page developed for this purpose. In the fourth and final phase of this study, the results and opinions gathered were analyzed to check the validity of our assumptions and offer a number of conclusions based on the experience gained. / [ES] Título: Evaluación de competencia lingüística a través de las TIC: valoración y estrategias de mejora. Autor: Antonio Martínez Ramírez Directora: Dra. Cristina Pérez- Guillot Programa de Doctorado: Lenguas y Tecnología. Departamento de Lingüística Aplicada. Universitat Politécnica de València. Nuestro objetivo en este trabajo de investigación ha sido analizar las posibilidades de evaluación de la competencia lingüística mediante herramientas informáticas, estudiando los diversos procedimientos utilizados hasta el momento y posteriormente intentar diseñar un sistema que cumpla con una serie de garantías de calidad, seguridad y fiabilidad, en beneficio de todos los sujetos implicados, como son profesores y alumnos, así como personal técnico y administrativo. El estudio lo hemos llevado a cabo en el Centro de Lenguas de la Universitat Politècnica de València, utilizando los recursos del centro para investigar y desarrollar las alternativas propuestas. La primera fase de la tesis se ha basado en examinar el estado inicial en el que se desarrollaban las pruebas de competencia lingüística en el centro para detectar la problemática existente, definir estrategias de mejora y plantear una serie de hipótesis de trabajo que pensamos pueden ser válidas en un entorno de evaluación informatizada. Las mejoras e hipótesis están relacionadas con aspectos tan diversos como el ahorro de tiempo que se puede ofrecer al profesorado, la seguridad del sistema, la fiabilidad de los resultados, el incremento de la capacidad multimedia, las ventajas de la monitorización y la necesidad de un feedback adecuado. Durante la segunda fase hemos desarrollado un software específico que cumpliera con los requerimientos especificados y hemos realizado pruebas piloto para comprobar la validez del sistema diseñado. En la tercera fase hemos utilizado el software masivamente en las pruebas de nivel de competencia lingüística realizadas en el centro para los idiomas inglés, francés y alemán. Las pruebas en que hemos intervenido estaban relacionadas con el acceso a los cursos de idiomas que ofrece el centro, las becas para alumnos de intercambio académico (ERASMUS) y el acceso de alumnos a los grupos de alto rendimiento académico (ARA), cuya docencia es en Inglés. También hemos solicitado la opinión de los usuarios mediante una encuesta de satisfacción a través de una página web elaborada con esa finalidad. La cuarta y última fase de este trabajo ha servido para analizar los resultados obtenidos y las opiniones recibidas, comprobar la validez de nuestras hipótesis y ofrecer una serie de conclusiones basadas en la experiencia adquirida. / [CA] Títol: Avaluació de competència lingüística a través de les TIC: valoració i estratègies de millora. Autor: Antonio Martínez Ramírez Directora: Dra. Cristina Pérez-Guillot Programa de Doctorat: Llengües i Tecnologia. Departament de Lingüística Aplicada. Universitat Politècnica de València. El nostre objectiu en este treball d'investigació ha sigut analitzar les possibilitats d'avaluació de la competència lingüística per mitjà de ferramentes informàtiques, estudiant els diversos procediments utilitzats fins al moment i posteriorment intentar dissenyar un sistema que complisca amb una sèrie de garanties de qualitat, seguretat i fiabilitat, en benefici de tots els subjectes implicats, com són professors i alumnes, així com personal tècnic i administratiu. L'estudi ho hem dut a terme en el Centre de Llengües de la Universitat Politècnica de València, utilitzant els recursos del centre per a investigar i desenrotllar les alternatives proposades. La primera fase de la tesi s'ha basat en examinar l'estat inicial en què es desenvolupaven les proves de competència lingüística en el centre per a detectar la problemàtica existent, definir estratègies de millora i plantejar una sèrie d'hipòtesis de treball que pensem poden ser vàlides en un entorn d'avaluació informatitzada. Les millores i hipòtesis estan relacionades amb aspectes tan diversos com l'estalvi de temps que es pot oferir al professorat, la seguretat del sistema, la fiabilitat dels resultats, l'increment de la capacitat multimèdia, els avantatges de la monitorització i la necessitat d'un feedback adequat. Durant la segona fase hem desenrotllat un programa específic que complira amb els requeriments especificats i hem realitzat proves pilot per a comprovar la validesa del sistema dissenyat. En la tercera fase hem utilitzat el programa massivament en les proves de nivell de competència lingüística realitzades en el centre per als idiomes anglés, francés i alemany. Les proves en què hem intervingut estaven relacionades amb l'accés als cursos d'idiomes que oferix el centre, les beques per a alumnes d'intercanvi acadèmic (ERASMUS) i l'accés d'alumnes als grups d'alt rendiment acadèmic (ARA), la docència de les quals és en Anglés. També hem sol·licitat l'opinió dels usuaris per mitjà d'una enquesta de satisfacció a través d'una pàgina web elaborada amb eixa finalitat. La quarta i última fase d'este treball ha servit per a analitzar els resultats obtinguts i les opinions rebudes, comprovar la validesa de les nostres hipòtesis i oferir una sèrie de conclusions basades en l'experiència adquirida / Martínez Ramírez, JA. (2015). EVALUACIÓN DE COMPETENCIA LINGÜÍSTICA A TRAVÉS DE LAS TIC: VALORACIÓN Y ESTRATEGIAS DE MEJORA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59443

[EN] Peer Learning in English Language for Specific Purposes The present study, inspired by the trends in Action Research and Constructive Alignment, originated from previous reflections on effective methodology most suitable for use in English for Specific Purposes (ESP) subjects, in Engineering Degree Programs. A methodology that would improve student learning outcomes, enhance motivation for knowledge acquisition and be viable in similar learning contexts is the quest of this research. Any active learning methodology is focused on both participation and interaction of students. However, it proves to be inefficient when no real involvement can be observed. This research proposes a method which aims at the acquisition of specific language competencies while enhancing the development of core competencies, as well. The main objectives of this study are to implement peer learning and collaborative work strategies so as to measure the level of acquisition of those competencies through classroom research. The research question this study attempts to answer is whether peer learning is more effective than the conventional methodology used in English for Specific Purposes subjects. The hypotheses that arise from the research question are as follows: - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of grammar. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of oral comprehension. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of reading comprehension. - Peer learning in English for Specific Purposes is an effective strategy for improvement of written expression. - Peer learning in English for Specific Purposes is more effective than conventional methodology. To verify these hypotheses, a quasi-experimental research study was performed, in which two different learning methods were applied to two different groups of students. The control group (C) followed a conventional methodology and the experimental group (E) used peer learning, a method which enhances participation and the acquisition of core competences. The present study includes a theoretical approach and a review of similar case studies. Materials and method used in the research are described. The data obtained through pre- and post-testing of the two groups were examined in quantitative and qualitative analyses to confirm the hypotheses aforementioned. Additionally, a Likert questionnaire was used to verify that quantitative analyses were ecologically valid and to prove that peer learning in English for Specific Purposes is more effective. The analysis of results shows the benefits of peer learning in the experimental group, although the conventional methodology has proved adequate in the control group, as well. Hence, the conclusion that arises is that the differences between the two methods are not significant. Future studies on the effects of student learning styles or the influence of independent variables, among others, could reveal new results and might offer a new, different research perspective. / [ES] El aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad El presente trabajo, inspirado por la corriente de investigación en acción y el alineamiento constructivo, surge de las reflexiones sobre cuál podría ser la metodología más adecuada en el aprendizaje del inglés como lengua extranjera, en un contexto académico de ingeniería. Una metodología que consiga mejorar los resultados de aprendizaje de los alumnos, lograr una mayor motivación por la adquisición de conocimiento y que pueda utilizarse en entornos académicos similares al de este trabajo. Las metodologías activas, que priorizan la intervención del alumno, resultan poco efectivas si no hay una responsabilidad de los alumnos en el proceso de su aprendizaje. En este trabajo se presenta una propuesta metodológica que, además de tratar de que el alumno consiga unas competencias lingüísticas específicas, fomenta el desarrollo de competencias transversales. Se trata de adquirir dichas competencias a través de una estrategia fundamentalmente colaborativa y de aprendizaje compartido, y de medir el grado de adquisición a través de la investigación en el aula. La pregunta de investigación que origina este estudio es si la metodología del aprendizaje entre pares es más efectiva que una metodología más convencional para el aprendizaje de la lengua inglesa de especialidad. Las hipótesis que se formulan en torno a esta pregunta de investigación son las siguientes: - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la gramática. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la comprensión oral. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la comprensión lectora. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es una estrategia efectiva para la mejora de la expresión escrita. - La metodología del aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es más efectiva que una metodología más convencional. Para demostrar las hipótesis se hace un estudio cuasi experimental donde se comparan dos estrategias diferentes de aprendizaje de la lengua inglesa, en dos poblaciones diferentes. Una población control (C) sigue una metodología más convencional y una población experimental (E) sigue una metodología que fomenta la participación y competencias transversales, el aprendizaje entre pares. Este trabajo comienza con una aproximación teórica y hace referencia a estudios previos similares. Asimismo, se detallan los materiales y el método utilizados en esta investigación. A través de pruebas pre- y post-tratamiento con la población C y E, se han obtenido unos resultados con los que se ha realizado diferentes análisis cuantitativos para comprobar si se cumplen las distintas hipótesis. A través de un cuestionario Likert, cumplimentado por la población experimental, se trata de comprobar la validez ecológica de los análisis cuantitativos y reafirmar la hipótesis de que la metodología de aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad es más efectiva. En el análisis de resultados se observa el beneficio de la metodología experimental, aunque se comprueba que la metodología más convencional también es eficaz. Por lo tanto, las diferencias entre ambas metodologías no resultan ser significativas. Estudios futuros como el efecto de los estilos de aprendizaje de la población, o la influencia de variables independientes, entre otros, podrían aportar nuevos resultados y plantear una perspectiva diferente de la investigación. / [CA] L'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat El present treball, inspirat pel corrent de recerca en acció i l'alineament constructiu, sorgeix de les reflexions sobre quina podria ser la metodologia més adequada en l'aprenentatge de l'anglés com a llengua estrangera, en un context acadèmic d'enginyeria. Una metodologia que aconseguesca millorar els resultats d'aprenentatge dels alumnes, assolir una major motivació per l'adquisició de coneixement i que puga utilitzar-se en entorns acadèmics similars al d'aquest treball. Les metodologies actives, que prioritzen la intervenció de l'alumne, resulten poc efectives si no hi ha una responsabilitat dels alumnes en el procés del seu aprenentatge. En aquest treball es presenta una proposta metodològica que, a més de tractar que l'alumne aconseguesca unes competències lingüístiques específiques, fomenta el desenvolupament de competències transversals. Es tracta d'adquirir aquestes competències a través d'una estratègia fonamentalment col·laborativa i d'aprenentatge compartit, i de mesurar el grau d'adquisició a través de la recerca en l'aula. La pregunta de recerca que origina aquest estudi és si la metodologia de l'aprenentatge entre pars és més efectiva que una metodologia més convencional per a l'aprenentatge de la llengua anglesa d'especialitat. Les hipòtesis que es formulen entorn d'aquesta pregunta de recerca són les següents: - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la gramàtica. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la comprensió oral. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de la comprensió lectora. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és una estratègia efectiva per a la millora de l'expressió escrita. - La metodologia de l'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és més efectiva que una metodologia més convencional. Per a demostrar les hipòtesis es fa un estudi quasi-experimental on es comparen dues estratègies diferents d'aprenentatge de la llengua anglesa, en dues poblacions diferents. Una població control (C) segueix una metodologia més convencional i una població experimental (E) segueix una metodologia que fomenta la participació i competències transversals, l'aprenentatge entre pars. Aquest treball comença amb una aproximació teòrica i fa referència a estudis previs similars. Així mateix, es detallen els materials i el mètode utilitzats en aquesta recerca. A través de proves pretractament i posttractament amb la població C i E, s'han obtingut uns resultats amb què s'han realitzat diferents anàlisis quantitatives per a comprovar si es compleixen les distintes hipòtesis. A través d'un qüestionari Likert, emplenat per la població experimental, es tracta de comprovar la validesa ecològica de les anàlisis quantitatives i reafirmar la hipòtesi que la metodologia d'aprenentatge entre pars de la llengua anglesa d'especialitat és més efectiva. En l'anàlisi de resultats s'observa el benefici de la metodologia experimental, encara que es comprova que la metodologia més convencional també és eficaç. Per tant, les diferències entre ambdues metodologies no resulten ser significatives. Estudis futurs, com l'efecte dels estils d'aprenentatge de la població, o la influència de variables independents, entre altres, podrien aportar nous resultats i plantejar una perspectiva diferent de la recerca. / Aznar Más, L. (2016). El aprendizaje entre pares de la lengua inglesa de especialidad [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61446

[ES] Entendida como la disciplina que aborda el estudio de los usos comunicativos del lenguaje, la pragmática ha sido uno de los centros de la investigación en lingüística de las últimas décadas (Escandell Vidal, 2013). En línea con esta orientación teórica eminentemente funcional que otorga preeminencia tanto a la interacción emisor-receptor como al contexto de enunciación, el metadiscurso (Hyland y Tse, 2004; Hyland, 2018) se erige como un paradigma de análisis fiable en la medida en que proporciona un marco conceptual para comprender las diversas estrategias interpersonales que atienden al modo en el que el hablante organiza su discurso y se relaciona con su destinatario, desvelando, por tanto, las prácticas retóricas propias de diferentes comunidades lingüísticas y culturales. La presente propuesta busca examinar estos rasgos y patrones metadiscursivos en el discurso político hablado de las elecciones en España y los Estados Unidos, estableciendo así las bases para una investigación de las estrategias del discurso que acompañan y refuerzan al acto de habla. En este sentido, se pretende avanzar en una doble dirección epistemológica, revelando por un lado las estrategias interpersonales arriba citadas que expresan la función de persuasión en una modalidad concreta, la política, y por otro descubriendo la variabilidad interlingüística e intercultural de estas marcas persuasivas y de adecuación a las exigencias del contexto comunicativo. Todo ello se consigue al estudiar, desde una óptica comparativa, los debates electorales destinados a las comunidades española y estadounidense, aplicando los presupuestos teóricos y metodológicos ya mencionados sobre una gran base documental, es decir, avalada por procedimientos propios de la lingüística de corpus (Baker, 2010). / [CA] Entesa com la disciplina que aborda l'estudi dels usos comunicatius del llenguatge, la pragmàtica ha estat un dels centres de la investigació en lingüística de les últimes dècades (Escandell Vidal, 2013). En línea amb aquesta orientació teòrica eminentment funcional que atorga importància tant a la interacció emissor-receptor com al context d'enunciació, el metadiscurs (Hyland y Tse, 2004; Hyland, 2018), s'erigeix com un paradigma d'anàlisi fiable en la mesura en què proporciona un marc conceptual per comprendre les diverses estratègies interpersonals que atenen la manera en què l'autor organitza el text i es relaciona amb el destinatari, desvetlant, per tant, les practiques retòriques pròpies de diferents comunitats lingüístiques i culturals. La present proposta busca examinar aquests trets i patrons metadiscursius en el discurs polític parlat de les eleccions a Espanya i els Estats Units per tal d'establir les bases per a una investigació de les estratègies del discurs que acompanyen i reforcen l'acte de parla. En aquest sentit, pretenem avançar en una doble direcció epistemològica, examinant d'una banda les estratègies interpersonals adès citades que expressen la funció de persuasió en una modalitat concreta, la política, i d'altra descobrint la variabilitat interlingüística i intercultural d'aquests marcadors persuasius i d'adequació a les exigències del context comunicatiu. Tot això ho aconseguim arran d'estudiar, des d'una òptica comparativa, els debats electorals destinats a les comunitats espanyola i nord-americana, aplicant els pressupostos teòrics i metodològics ja esmentats sobre una gran base documental, és a dir, avalada per procediments propis de la lingüística de corpus (Baker, 2010). / [EN] Characterized as the discipline that focuses on the research of the communicative uses of language, pragmatics has been one of the main areas of linguistics in the last few decades (Escandell Vidal, 2013). In line with this functional orientation that gives prominence to both speaker-hearer interactions and the broad socio-cultural context, the interpersonal metadiscourse model (Hyland y Tse, 2004; Hyland, 2018) emerges as a reliable analytical framework since it provides a way to understand the diverse interpersonal strategies addressing the way in which speakers can organize their own discourse and engage with audiences, thus revealing diverse persuasive resources embedded in particular linguistic and cultural communities. The present proposal seeks to explore these metadiscursive traits and patterns in speeches belonging to the political election campaigns taking place in Spain and the United States, thus establishing the foundations for an investigation of the metadiscourse features that serve and reinforce the speech act. In this sense, it is intended to advance in a two-fold epistemological direction, signalling, on the one hand, the interpersonal strategies that accomplish the role of persuasion in a particular modality, the political one, and, on the other hand, exploring the cross-linguistic and cross-cultural variability of these persuasive markers adapted to the characteristics and demands of a given communicative context. This can be achieved by analizing, from a comparative perspective, the election campaign debates addressed to the Spanish and North-American communities, adjusting to the theories and analytical methods endorsed by corpus linguistics (Baker, 2010). / Albalat Mascarell, A. (2021). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas en el género del debate electoral en España y Estados Unidos [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166438

[ES] En el contexto actual en el cual las distancias entre países se han reducido sustancialmente y la movilidad se ha incrementado a un ritmo vertiginoso, las sociedades se han tenido que adaptar a nuevos términos como "choque de culturas" e "interculturalidad", los cuales intentan dar cabida a este nuevo formato de encuentro entre culturas que se produce a diario y en todos los ámbitos de la vida. En consecuencia, el objetivo general de esta tesis es establecer si a los alumnos de Educación Superior se les imparte la formación sobre las competencias transversales, incluida la competencia intercultural. Para ello, se ha realizado un análisis de los diversos currículos de las 30 universidades más importantes de España, determinando el grado y la redacción de las mismas, valorando las definiciones sobre las competencias transversales que se imparten en cada universidad, realizando una comparativa entre las mismas y reescribiéndolas de acuerdo con el contexto real del aula, basándose en las competencias definidas por Darla Deardorff (2006). De esta forma, se ha comprobado que el 53% de las universidades cuentan con un dossier, documento u otra publicación que recoge las competencias en cuestión, mientras el 47% restante no dispone de información específica al respecto. Asimismo, todas las competencias recogidas por los documentos de las universidades han tenido que ser reescritas parcialmente, mientras en una universidad las competencias han tenido que ser reescritas de forma íntegra. Es importante mencionar que gran parte de las competencias existentes destacan solo el trabajo en equipo y respeto, pero dejan de lado el componente intercultural dentro de las mismas, evidenciando así una falta de actualización entre estas competencias que no considera la incidencia de la globalización en la conformación de los equipos. Por lo tanto, se ha estimado indispensable la realización de una nueva redacción de las citadas competencias, especialmente considerando los resultados de la globalización y conexión global de la sociedad actual, además del modelo basado en competencias que propone el Plan Bolonia y que es común para gran parte de los países de la Unión Europea. / [CA] En el context actual en el qual, les distàncies entre països s'han reduït substancialment i la mobilitat s'ha incrementat a un ritme vertiginós, les societats s'han hagut d'adaptar a nous termes com ara "xoc de cultures" i "interculturalitat", els quals intenten incorporar aquest nou format de trobada entre cultures que es produeix diàriament i en tots els àmbits de les nostres vides. En conseqüència, l'objectiu general d'aquesta tesi és establir si als alumnes d'Educació Superior se'ls imparteix la formació sobre les competències transversals, inclosa la competència intercultural. Per això, s'ha realitzat un anàlisi dels diversos currículums de les 30 universitats més importants d'Espanya, determinat el grau, així com la redacció d'aquestes, valorant les definicions sobre les competències transversals que s'imparteixen en cada universitat, realitzant una comparativa entre aquestes i reescrivint-les d'acord amb el context real de l'aula, basant-se en les competències definides per Darla Deardorff (2006). D'aquesta manera, s'ha comprovat que el 53% de les universitats compten amb un dossier, document o una altra publicació que recull les competències en qüestió, mentre el 47% restant no disposa d'informació específica sobre aquest tema. Així mateix, totes les competències recollides pels documents de les universitats, han hagut de ser reescrites parcialment, mentre en una universitat les competències han hagut de ser reescrites de manera íntegra. És important esmentar que gran part de les competències existents destaquen només el treball en equip i respecte, però deixen de costat el component intercultural dins d'aquestes, evidenciant així una falta d'actualització entre aquestes competències que no consideren la incidència de la globalització en la conformació dels equips. Per tant, s'ha estimat indispensable la realització d'una nova redacció de les citades competències, especialment considerant els resultats de la globalització i connexió global de la societat actual, a més del model basat en competències que proposa el Pla Bolonya i que és comú per a gran part dels països de la Unió Europea. / [EN] In the current context in which, distances between countries have been substantially reduced and mobility has increased at a dizzying pace, societies have had to adapt to new terms such as "clash of cultures" and "interculturality", which try to accommodate this new format of encounter between cultures that occurs daily and in all areas of our lives. As a result, the general objective of this thesis is to establish whether students in higher education are taught training on transversal competences, including intercultural competence. To this end, it has been carried out an analysis of the various curricula of the 30 most important universities in Spain, and determined the degree, as well as the writing of them, valuing the definitions on the transversal competences that are taught in each university, making a comparison between them and rewriting them according to the real classroom context, based on the competences defined by Darla Deardorff (2006). In this way, it has been found that 53% of the universities have a dossier, document or other publication that includes the competences in question, while the remaining 47% do not have specific information about it. Furthermore, all the competences included in the documents of the universities had to be partially rewritten, while in one university the competencies had to be rewritten in their entirety. It is important to mention that most of the existing competences highlight only teamwork and respect, but leave aside the intercultural component within them, evidencing a lack of updating between these competences that does not consider the impact of globalization on the formation of teams. Therefore, it has been considered essential to rewrite these competences, especially considering the results of globalization and the global connection of today's society, in addition to the competency-based model proposed by the Bologna Plan, which is common to most of the countries of the European Union. / Izquierdo Fontestad, L. (2021). Propuesta para el desarrollo de las competencias interculturales de los futuros graduados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/180117

[EN] Despite the vast research into motivation in traditional Foreign Language Learning (FLL) environments, there has been little done into retention for online FLL. There are many factors that influence retention in online FLL environments and this thesis' original contribution to knowledge was to study the most important aspects for that context. Thus the objectives of this study are to explore the co-existence and interconnectedness between peers, students' indications of autonomous behaviour and the significance of relevance for continuity within a distant / online learning environment and how these issues relate to motivation. This qualitative research study developed a 5-week Intercultural Communication course for students who were at a B1 and B2 (following the Common European Framework of reference for Languages) level of Spanish and English that was delivered entirely online. These students were placed into groups for tutorials and met twice a week on Google Hangouts to practise their target language with natives of that language and discuss the course concepts and their relevance to FLL and their personal lives. These linguistic exchanges were recorded. The dataset that was analysed to draw conclusions were these recordings, statistics from the Blackboard learning platform course site and the pre- and post-course questionnaires. Research into distance and online learning shows that isolation plays a key role in students' decisions to abandon their chosen course. Despite that, current and available technologies have not yet exploited online learning tools that foster and encourage networked learning connections. This thesis concluded that those results are also true for the online FLL context and that emphasis must be placed on giving students opportunities to work autonomously; create spaces that will foster peer interaction, resulting in peer support; and ensure students are continuously aware of the relevance of what they are learning in order to maintain motivation and retention and consequently knowledge acquisition. / [ES] A pesar de la amplia investigación en motivación en los entornos tradicionales del aprendizaje de una lengua extranjera (ALE), se ha trabajado poco la cuestión de la retención del conocimiento en el ALE en línea. Existen muchos factores que influyen en la retención en entornos de ALE y la contribución al conocimiento de esta tesis es el estudio de los aspectos más importantes en ese contexto. Por lo tanto los objetivos que se plantean en esta tesis doctoral son analizar la colaboración y comunicación entre pares, los indicadores del comportamiento autónomo de los estudiantes y la importancia de continuar en un medio de aprendizaje a distancia/en línea y cómo todo ello se relaciona con la motivación. Este estudio cualitativo ha partido del desarrollo de un curso en linea de comunicación intercultural para alumnos con niveles de conocimiento de lenguas B1 y B2 (según el Marco Común Europeo de Referencia para lenguas) de cinco semanas de duración. Durante la realización del curso, estudiantes ingleses y españoles fueron distribuidos en grupos para realizar tutorías, siendo citados dos veces por semana en Google Hangouts para practicar la lengua de destino con alumnos nativos de la lengua meta (español o inglés). Los alumnos comentaban los conceptos del curso y su relevancia respecto a la enseñanza de una lengua nativa así como temas personales. Esos intercambios lingüísticos fueron grabados y junto con las estadísticas extraidas desde la plataforma de aprendizaje Blackboard y los cuestionarios previos y posteriores al curso conformaron la metodología a seguir y los resultados. Los resultados extraidos del estudio mostraron que el aislamiento juega un papel clave en la decisión de los estudiantes de abandonar el curso escogido. A pesar de eso, hemos detectado que la tecnología actual no saca provecho de las herramientas en línea para el aprendizaje de lenguas. La conclusión de esta tesis es que esos resultados son también válidos para los contextos de aprendizaje de una lengua extranjera online y por ello se ha de poner énfasis en proporcionar a los estudiantes oportunidades para trabajar autónomamente, crear espacios que fomenten la interacción entre pares, dar lugar a un apoyo mutuo, asegurándose que los estudiantes son conscientes de la relevancia de lo que aprenden para mantener la motivación y la retentiva, adquiriendo de este modo conocimiento. / [CA] Malgrat l'àmplia recerca en motivació en entorns tradicionals d'aprenentatge d'una llengua estrangera (ALE), s'ha treballat poc la qüestió de la retentiva per a ALE online. Hi ha molts factors que influeixen en la retentiva en entorns de ALE online i la contribució original al coneixement d'aquesta tesi ha sigut l'estudi dels aspectes més importants en aqueix context. Per això, els objectius d'aquesta tesis doctoral són analitzar la col.laboració i comunicació entre parells, els indicadors del comportament autònom dels estudiants i la importància de continuar en un mitjà d'aprentatge a distància/en linia i com tot això es relaciona amb la motivació. Aquest estudi de recerca qualitativa ha desenvolupat un curs de comunicació intercultural per a estudiants amb un nivell de llengua B1 i B2 (seguint el Mac Comú Europeu de Referència de llengues) de cinc setmanes de durada, que va ser realitzat enterament online. Estudiants anglesos i espanyols van ser distribuits en grups per a tutorials i citats dues vegades a la setmana en Google Hangouts per a practicar la llengua meta amb nadius en eixe idioma i comentar els conceptes del curs, la seua rellevància respecte al ALE i també questions personals. Aqueixos intercanvis lingüístics van ser gravats. Els resultats són el conjunt de dades recopilats en els enregistraments, les estadístiques des de Blackboard learning platform course site i els qüestionaris previs i posteriors al curs. La recerca sobre l'aprenentatge a distància i online va demostrar que l'aïllament juga un paper clau en la decisió dels estudiants d'abandonar el curs escollit. Malgrat açò, les tecnologies actuals disponibles no han aprofitat les eines online d'aprenentatge per a promoure les connexions en xarxa per a animar a aprendre en línea. La conclusió d'aquesta tesi és que aqueixos resultats són també vàlids per als contextos d'aprenentatge de FLL online i per açò l'èmfasi ha de ser posat a proporcionar als estudiants oportunitats per a treballar autònomament, crear espais que fomenten la interacció entre parells, donant lloc a un suport mutu i assegurar-se que els estudiants són conscients contínuament de la rellevància del que aprenen per a mantenir la motivació i la retentiva, adquirint d'aquesta manera coneixement. / D'arcy Hernández, LH. (2016). Intercultural communication in foreign language learning and retention in online learning [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/67692

[EN] The big amount of comments that news receive nowadays are a challenge for linguistic studies as most of the intrinsic characteristics that compose this kind of discourse are unknown. In the same way, we also consider important in computer mediated communication the metadiscoursive strategies used to link a text or to communicate directly with readers and involve them in discourse. The main objective of this doctoral dissertation is to analyse the use of metadiscoursive strategies in the comments to digital news in two specific fields and in the two varieties of Spanish that are spoken in Spain and in Chile to detect if variation exists and if a digital context implies a different use of these strategies. The methodology followed to answer this objective was a combination of quantitative and qualitative analysis of a corpus that was compiled from the digital comments written from October 2012 to February 2013 in the digital newspapers El País (Spain) and Emol (Chile). The compilation of the corpus was carried out manually, being compiled 1,200 comments: 600 per each topic, i.e. sports and politics, and 600 hundred per each Spanish variety, i.e. from Spain and Chile. The tagging and analysis was performed with the tool UAM Corpus Tool. Each comment was also read in detail to tag all the metadiscourse strategies having into account Hyland's taxonomy (2005) that divides metadiscoursive language into interactive and interactional. The results showed the need to include new categories in the taxonomy described by Hyland (2005) as the nature of the digital comments is different from the metadiscourse strategies being studied commonly by researchers, i.e. in academic texts. This was the reason why in the case of interactive elements two sub-categories were added: phatic markers and exophoric markers. In the interpersonal elements it was also added the category of mention to third parties. On the other hand, it should be highlighted the fact that, in total, in the comments of El País (969.1 per 10,000 words) the writers used more metadiscoursive strategies than in Emol (926.2 per 10,000 words). It was also observed a higher use of interactional strategies in the four sub-corpora analysed. In the same vein, it could be seen that there was a different use in the metadiscoursive strategies depending on the specific topic of the comments, as the interactive and interactional strategies were more frequently found in the sub-corpora of sports rather than in the politics sub-corpora. With all the results obtained, it was evident the need to include more mechanisms to analyse the metadiscoursive strategies as nowadays the semantic value prevails in most of the studies. In this sense, the research on colloquial Spanish (Briz, 2001; Albelda, 2008) has been crucial for this study. The description of some cases was the standpoint to group some of the cases found in our analysis as, for example, the case of hedges and boosters. We conclude our research stating that although Hyland (2005) taxonomy is useful to study the metadiscoursive strategies in an academic context, it is necessary to explore further taxonomies and methodologies that may be carried out in other genres or communicative contexts. Furthermore, it has been shown that language context should be taken into account as well as the medium and social conditions that interact to build a collective discourse. / [ES] La gran cantidad de comentarios que reciben las noticias representa un desafío para los estudios lingüísticos, puesto que se desconocen, en gran medida cuáles son las características que articulan este tipo de discursos. Asimismo, las estrategias metadiscursivas que se utilizan para cohesionar un texto o para comunicarse de forma directa con el lector y poderlo involucrar en el discurso son también un aspecto importante a tener en cuenta en la comunicación mediada por ordenador. El objetivo principal de esta tesis doctoral es analizar el uso de las estrategias metadiscursivas en los comentarios de noticias digitales en dos ámbitos temáticos y en las variedades de la lengua española que se hablan en España y en Chile para determinar si existe variación y si un contexto digital implica un uso distinto de este tipo de estrategias. La metodología utilizada para responder a este objetivo fue una combinación del análisis cuantitativo y del cualitativo del corpus. Para el análisis, se recopiló un corpus de comentarios digitales realizados entre los meses de octubre de 2012 y febrero de 2013 en los diarios digitales El País de España y Emol de Chile. La selección del corpus se hizo de forma manual, recopilándose 1.200 comentarios: 600 por ámbito temático (deportes y política) y 600 de cada variedad del español. El etiquetado y análisis se llevó a cabo a través del programa UAM Corpus Tool. Cada comentario fue leído minuciosamente para etiquetar todas las estrategias metadiscursivas teniendo en cuenta la taxonomía propuesta por Hyland (2005) que divide el lenguaje metadiscursivo entre textual e interpersonal. Los resultados encontrados evidenciaron la necesidad de incorporar nuevas categorías en la tipología detallada por Hyland (2005) puesto que la naturaleza de los comentarios digitales es diferente de los que han sido estudiados comúnmente en la literatura, los académicos. Por ello, en el caso de los recursos textuales se han añadido dos clasificaciones: los marcadores fáticos y los marcadores exofóricos, mientras que en los interpersonales se ha añadido la mención a terceros. Por otro lado, destaca el hecho de que, en total, en los comentarios realizados en el diario El País (969,1 por cada 10.000 palabras) se utilizan más estrategias metadiscursivas que en Emol (926,2 por cada 10.000 palabras). Además, detectamos un mayor uso de estrategias interpersonales en vez de las textuales en los cuatro sub-corpus analizados. Asimismo, si se tiene en cuenta el ámbito temático en el que fueron realizados los comentarios digitales, se puede observar que existe una diferencia en el uso de estrategias metadiscursivas, puesto que tanto los recursos textuales como los interpersonales fueron más frecuentes en los sub-corpus de deportes que en los de política. Con los resultados obtenidos se evidenció la necesidad de ampliar los mecanismos de análisis de los estudios metadiscursivos ya que generalmente se basa en agrupar los casos teniendo en cuenta su valor semántico. Por ello, los estudios provenientes del español coloquial (Briz, 2001; Albelda, 2008) resultaron fundamentales en tanto sus descripciones se constituyeron en puntos de partida para agrupar algunos casos encontrados en nuestro análisis, como por ejemplo el caso de los atenuadores e intensificadores. Concluimos indicando que aunque la taxonomía de Hyland (2005) es útil para estudiar las estrategias metadiscursivas en el contexto académico, es necesario ampliar los horizontes metodológicos y nutrirse de las investigaciones basadas en el análisis de otros géneros o contextos comunicativos. Además, se ha demostrado que se debe considerar el contexto de producción de la lengua y tener en cuenta tanto el medio como los condicionantes sociales que interactúan para formar un discurso colectivo. / [CA] La gran quantitat de comentaris que reben les notícies representa un desafiament per als estudis lingüístics, ja que es desconeixen, en gran mesura, quines són les característiques que articulen aquest tipus de discursos. Així mateix, les estratègies metadiscursives que s'utilitzen per a cohesionar un text o per a comunicar-se de forma directa amb el lector i poder-lo involucrar en el discurs són també un aspecte important a tenir en compte en la comunicació mediada per ordinador. L'objectiu principal d'aquesta tesi doctoral és analitzar l'ús de les estratègies metadiscursives en els comentaris de notícies digitals en dos àmbits temàtics i en les varietats de la llengua espanyola que es parlen a Espanya i a Xile per a determinar si hi ha variació i si un context digital implica un ús diferent d'aquest tipus d'estratègies. La metodologia utilitzada per a respondre a aquest objectiu va ser una combinació de l'anàlisi quantitativa i de la qualitativa del corpus. Per a l'anàlisi, es va recopilar un corpus de comentaris digitals realitzats entre els mesos d'octubre de 2012 i febrer de 2013 en els diaris digitals El País d'Espanya i Emol de Xile. La selecció del corpus es va fer de forma manual, es recopilaren 1.200 comentaris: 600 per àmbit temàtic (esports i política) i 600 de cada varietat de l'espanyol. L'etiquetatge i l'anàlisi es van dur a terme a través del programa UAM Corpus Tool. Cada comentari va ser llegit minuciosament per a etiquetar totes les estratègies metadiscursives tenint en compte la taxonomia proposada per Hyland (2005) que divideix el llenguatge metadiscursiu entre textual i interpersonal. Els resultats van evidenciar la necessitat d'incorporar noves categories en la tipologia detallada per Hyland (2005) ja que la naturalesa dels comentaris digitals és diferent dels que han estat estudiats comunament en la literatura, els acadèmics. Per això, en el cas dels recursos textuals s'han afegit dues classificacions: els marcadors fàtics i els marcadors exofòrics, mentre que en els interpersonals s'ha afegit la menció a tercers. D'altra banda, destaca el fet que, en total, en els comentaris realitzats al diari El País (969,1 per cada 10.000 paraules) s'utilitzen més estratègies metadiscursives que en Emol (926,2 per cada 10.000 paraules). A més, vàrem detectar un major ús d'estratègies interpersonals en comptes de les textuals en els quatre sub-corpus analitzats. Així mateix, si es té en compte l'àmbit temàtic en què van ser realitzats els comentaris digitals, es pot observar que hi ha una diferència en l'ús d'estratègies metadiscursives, ja que tant els recursos textuals com els interpersonals van ser més freqüents en els sub-corpus d'esports que en els de política. Amb els resultats obtinguts es va evidenciar la necessitat d'ampliar els mecanismes d'anàlisi dels estudis metadiscursius ja que generalment es basa a agrupar els casos tenint en compte el seu valor semàntic. Per això, els estudis provinents de l'espanyol col·loquial (Briz, 2001; Albelda, 2008) van resultar fonamentals en tant les seues descripcions es van constituir en punts de partida per agrupar alguns casos trobats en la nostra anàlisi, com ara el cas dels atenuadors i els intensificadors. Concloem indicant que encara que la taxonomia de Hyland (2005) és útil per estudiar les estratègies metadiscursives en el context acadèmic, cal ampliar els horitzons metodològics i nodrir-se de les investigacions basades en l'anàlisi d'altres gèneres o contextos comunicatius. A més, s'ha demostrat que s'ha de considerar el context de producció de la llengua i tenir en compte tant el mitjà com els condicionants socials que interactuen per formar un discurs col·lectiu. / Moya Muñoz, P. (2016). Análisis comparativo de las estrategias metadiscursivas en los comentarios de noticias en la prensa digital española y chilena [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68499

This thesis focuses on the linguistic study of publications on the financial crisis in Spain. It is a socioeconomic event that has impacted greatly on Spanish society and has generated a barrage of information that we have used as a documentary source. Our research has sought to examine the language used in newspaper articles about the financial crisis in Spain. The first objective was the compilation of a corpus of texts (3.2 million words), the Corpus of the Financial Crisis (CCF). It is sufficiently representative to develop a methodology for studying real samples of journalistic language about the financial crisis in Spain in a natural year (2012). The corpus, based on newspaper articles from El País and El Mundo, is a reflection of political bipartisanship in Spain at that moment in time. The possibilities, offered by the improvement in new technologies, with new digital formats have favoured the compilation, linked grouping, classification and analysis of journalistic texts. In this way, a specialized written corpus of newspaper articles has been designed and developed. The corpus is written text (newspaper articles), specialized (economic domain), synchronous (year 2012), closed, tag-coded and finite. We review the contributions of communication science theorists to show that the written work, which is sometimes instinctively carried out by journalists, has a theoretical argument behind it. We check how journalists elaborate information, across different genres, and how theories of communication influence them. We also show how information has been affected by the new forms of transmission of news, that is to say, with the expansion of social networks. It is often the case that more importance is given to the emotions generated by a story than to the facts themselves. We can verify how language is used as vehicle of knowledge exchange between government and society. Corpus Linguistics has provided the methodological basis for this thesis: we have reviewed the most relevant theoretical concepts and compared the different criteria when compiling, designing and analyzing a corpus. Computational analysis of the CCF began with the quantitative study of texts (frequencies, keywords, concordance lines, placements, recurrent patterns and clusters) to then carry out manually a more qualitative approach through the analysis and interpretation of individual texts. Our priority was to detect the semantic load and the stylistic resources contained in the publications on the financial crisis. For this reason, the social actors of the crisis (the twelve personalities of the public sphere with the highest rates of occurrence in each quarter of 2012) have been the thread of our corpus analysis. The method designed and implemented has provided evidence on certain semantic categories that co-appear with these entities. We have identified nuances in the message through evaluative labels and have detected terms, phrases and sentences that often realize rich ideologically loaded expressions in the texts. The final stages of the research have consisted in the manual analysis of complete texts (macrostructure and evaluative language) in order to establish a categorization of the sentiments expressed through different rhetorical figures. The creation of a journalistic corpus and its computational and linguistic analysis allows us to detect and analyze the evaluative language present in the texts, which are realized explicitly or implicitly and unmask evidences about political and ideological thinking. Detailed readings of full texts (editorials and letters to the director) show the intention and ideological position of the authors regarding the financial crisis. / Esta tesis se centra en el estudio lingüístico de publicaciones sobre la crisis financiera en España. Se trata de un acontecimiento que ha impactado sobremanera en la sociedad española y que ha generado un aluvión de información que hemos aprovechado como fuente documental. La investigación desde sus inicios persiguió radiografiar el lenguaje utilizado en artículos sobre la crisis financiera. El primer objetivo ha sido realizar una recopilación de textos con los que se ha elaborado un corpus lingüístico, el Corpus de la Crisis Financiera (CCF), lo suficientemente representativo (3,2 millones de palabras) para desarrollar una metodología de estudio de muestras reales del lenguaje periodístico sobre la crisis financiera en España en un año natural (2012) en las dos publicaciones de referencia (reflejo del bipartidismo político) por aquel entonces, El País y El Mundo. Las posibilidades que aporta el avance de las nuevas tecnologías, con los nuevos formatos digitales han favorecido la compilación, agrupación vinculada, clasificación y análisis de los textos periodísticos. De este modo, se ha elaborado un corpus especializado, a partir de textos escritos, monolingüe, sincrónico (año 2012), cerrado, codificado mediante etiquetas y finito. Revisamos las aportaciones de los teóricos de las ciencias de la comunicación para demostrar que el trabajo de redacción, que en ocasiones los periodistas realizan de manera instintiva, tiene detrás de sí toda una argumentación teórica. Comprobamos cómo los periodistas elaboran las informaciones, a través de distintos géneros, y cómo influyen en ellos las teorías de la comunicación. También cómo se han visto afectadas las informaciones por las nuevas formas de transmisión de las noticias, es decir, con la expansión de las redes sociales. Es el caso, por ejemplo, de la posverdad, en que se da más importancia a las emociones que genera una noticia que a los hechos en sí. Podremos comprobar cómo el lenguaje empleado es el vehículo de intercambio de conocimiento entre el Gobierno y la sociedad. La Lingüística de Corpus ha proporcionado la base metodológica de trabajo: hemos revisado los conceptos teóricos más relevantes y comparado los diferentes criterios a la hora de recopilar, diseñar y analizar un corpus. El análisis del CCF comenzó con el estudio cuantitativo de sus textos (frecuencias, palabras clave, líneas de concordancia, colocaciones, patrones recurrentes y clústeres) de manera automática con herramientas informáticas para, a continuación, desarrollar la interpretación cualitativa. Nuestro fin prioritario fue detectar la carga semántica y los recursos estilísticos contenidos en las publicaciones sobre la crisis financiera. Para ello, los actores sociales de la crisis (las doce personalidades del ámbito público con mayores índices de aparición en cada trimestre del año 2012) han constituido el hilo conductor del análisis del CCF. El método diseñado e implementado ha proporcionado evidencias sobre determinadas categorías semánticas que co-aparecen con estas entidades. Se han identificado matices en el mensaje a través de etiquetas evaluativas y se han detectado términos, frases y oraciones que confieren al texto gran expresividad. Las últimas fases de la investigación han consistido en al análisis manual de textos completos (macroestructura y lenguaje evaluativo) para poder establecer una categorización de los sentimientos expresados mediante diferentes mecanismos y figuras retóricas. La creación de un corpus periodístico y su análisis informático y lingüístico nos permite detectar y analizar el lenguaje evaluativo presente en los textos de forma explícita o implícita y desenmascarar evidencias sobre pensamiento político e ideológico. Este último objetivo se alcanza ya al final de la investigación en que la lectura pormenorizada de textos completos (editoriales y cartas al director) muestra la int / Aquesta tesi se centra en l'estudi lingüístic de publicacions sobre la crisi financera a Espanya. És un esdeveniment que ha causat un gran impacte en la societat espanyola i ha generat una allau d'informació que hem aprofitat com a font documental. La investigació des dels seus inicis va tractar de radiografiar el llenguatge utilitzat en la premsa econòmica. El primer objectiu ha estat realitzar una recopilació de textos amb els quals s'ha elaborat un corpus lingüístic, el Corpus de la Crisi Financera (CCF), prou representatiu (3,2 milions de paraules) com per desenvolupar una metodologia d'estudi de mostres reals del llenguatge periodístic sobre la crisi financera a Espanya en un any natural (2012) en les dues publicacions de referència (reflex del bipartidisme polític) com han estat, El País i El Mundo. Les possibilitats que aporta el progrés de les noves tecnologies, amb els nous formats digitals, han afavorit la compilació, agrupació vinculada, classificació i anàlisi dels textos periodístics. D'aquesta manera, s'ha elaborat un corpus especialitzat, a partir de textos escrits, monolingüe, sincrònic (any 2012), tancat, codificat mitjançant etiquetes i finit. Fem una revisió de les aportacions dels teòrics de les ciències de la comunicació per demostrar que el treball de redacció, que en ocasions els periodistes realitzen de manera instintiva, té com a rerefons tota una argumentació teòrica. Comprovem com els periodistes elaboren les informacions a través de diferents gèneres, i com influeixen en ells les teories de la comunicació. També com s'han vist afectades les informacions per les noves formes de transmissió de les notícies, és a dir, amb l'expansió de les xarxes socials. És el cas, per exemple, de la posveritat, on es dóna més importància a les emocions que genera una notícia que als fets en si. Podrem comprovar com el llenguatge emprat és el vehicle d'intercanvi de coneixement entre el Govern i la societat. La Lingüística de Corpus ha proporcionat la base metodològica de treball: hem revisat els conceptes teòrics més rellevants i comparat els diferents criteris a l'hora de recopilar, dissenyar i analitzar un corpus. L'anàlisi del CCF va començar amb l'estudi quantitatiu dels seus textos (freqüències, paraules clau, línies de concordança, col·locacions, patrons recurrents i clústers) de manera automàtica amb eines informàtiques per a, a continuació, desenvolupar la interpretació qualitativa. La finalitat primera va ser detectar la càrrega semàntica i els recursos estilístics continguts en les publicacions sobre la crisi financera. Per aquesta raó, els actors socials de la crisi (les dotze personalitats de l'àmbit públic amb majors índexs d'aparició en cada trimestre de l'any 2012) han estat el fil conductor de l'anàlisi del CCF. El mètode dissenyat i implementat ha proporcionat evidències sobre determinades categories semàntiques que coapareixen amb aquestes entitats. S'han identificat matisos en el missatge a través d'etiquetes d'avaluació i s'han detectat termes, frases i oracions que confereixen al text gran expressivitat. Les últimes fases de la recerca han consistit en l'anàlisi manual de textos complets (macroestructura i llenguatge avaluatiu) per tal de poder establir una categorització dels sentiments expressats mitjançant diferents mecanismes i figures retòriques. La creació d'un corpus periodístic i la seva anàlisi informàtica i lingüística ens permet detectar i analitzar el llenguatge avaluatiu present en els textos de manera explícita o implícita i desemmascarar evidències sobre pensament polític i ideològic. Aquest últim objectiu s'aconsegueix ja al final de la investigació quan la lectura detallada de textos complets (editorials i cartes al director) mostra la intenció i posició dels autors respecte a la crisi financera. / Gadea Boronat, L. (2017). Estudio crítico lingüístico de publicaciones periodísticas sobre la crisis financiera en España [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90514

[ES] La presente investigación centra su estudio en el periodismo digital como material de lectura en el ámbito de español como lengua extranjera (ELE). Consideramos que la prensa en línea constituye un material asequible y accesible para el profesorado, y que representa una dosis de lengua y cultura para el alumnado. Sin embargo, resulta sorprendente el uso limitado de la prensa digital ya que, incluso en los materiales existentes, se usan textos creados ad hoc que no representan textos auténticos. Asimismo, muchos estudiosos tratan el texto periodístico digital como el texto impreso, utilizando las mismas tareas durante su explotación didáctica y dejando de lado los múltiples beneficios de la jerarquía digital para el proceso de enseñanza-aprendizaje. A raíz de esta motivación, se han planteado los principales objetivos de la investigación, basados en el fundamento de acentuar las claves esenciales del uso de textos periodísticos digitales en el desarrollo de la destreza lectora y el empleo de los mismos en tareas y herramientas más dinámicas y colaborativas, las denominadas tareas 2.0. En concreto, para alcanzar estos objetivos, hemos seguido varias fases y estrategias. Primero, hemos revisado la fundamentación epistemológica de las materias teóricas en las que se basará el estudio: nuevas tecnologías de la información y la comunicación en el proceso de enseñanza-aprendizaje del ELE y los nuevos paradigmas pedagógicos; aprovechamiento didáctico de internet en el aula del ELE, ventajas y desventajas; evaluación de recursos del ELE en la red; tipología de software educativo para ELE; características y tipología de actividades en el aula del ELE con la red. Dicha fase ha promovido la implantación de una sólida base doctrinal cuyas proposiciones facilitarán, a priori, la dirección de las labores empíricas. Segundo, hemos empezado a fijar los principios metodológicos básicos y aplicarlos a la hora de tratar el texto periodístico digital como material de lectura en la pantalla. Así, nos restringimos a abordar internet como una fuente gigantesca de información cuya herramienta es el hipertexto, lo cual nos lleva a tratar los beneficios del hipertexto como una herramienta de gran utilidad para la mejora de la comprensión lectora en el proceso enseñanza-aprendizaje del ELE: interactividad, flexibilidad en la temporalización, facilidad de acceso a las ayudas, etc. Además, acentuamos las dificultades de la lectura virtual y cómo resolverlas a la hora de explotar un material digital en el ámbito del ELE. Tampoco hemos olvidado tratar otros temas como, por ejemplo, la heterogeneidad del español en internet y las técnicas de lectura online, entre otras. De este modo, hemos revelado la necesidad de clarificar los procesos de comprensión, indispensables para leer en la red, y hemos empezado a trazar el camino para asegurar que el ciberperiodismo es un material idóneo para leer online. Tercero, partiendo de las bases trazadas anteriormente, hemos introducido el enfoque de nuestro estudio: el aprovechamiento de la prensa digital en ELE como material virtual poderoso para la destreza lectora, y cómo puede ser aprovechado en el aula del ELE. Asumiendo las consideraciones analizadas anteriormente, presentaremos un curso como un acercamiento práctico cuyo objetivo es desarrollar actividades relacionadas con la comprensión lectora, considerando el periodismo digital como material y recurso, y explotando las diversas alternativas cumplimentarías que brindan las TIC. Esta visión práctica ha sido aprobada por una muestra de un grupo piloto de profesorado del ELE. Asimismo, como estudio de casos, hemos empleado una propuesta didáctica con tres estudiantes egipcios del ELE que fueron entrevistados posteriormente con el fin de acentuar los retos ante el uso del texto periodístico como material hipertextual en el ámbito del ELE. / [CA] La present investigació centra el seu estudi en el periodisme digital com a material de lectura en l'àmbit d'espanyol com a llengua estrangera (ELE). Considerem que la premsa en línia constitueix un material assequible i accessible per al professorat, i que representa una dosi de llengua i cultura per a l'alumnat. No obstant això, resulta sorprenent l'ús limitat de la premsa digital ja que, fins i tot en els materials existents, s'usen textos creats ad hoc que no representen textos autèntics. Així mateix, molts estudiosos tracten el text periodístic digital com el text imprés, utilitzant les mateixes tasques durant la seua explotació didàctica i deixant de banda els múltiples beneficis de la jerarquia digital per al procés d'ensenyament-aprenentatge. Arran d'aquesta motivació, s'han plantejat els principals objectius de la investigació, basats en el fonament d'accentuar les claus essencials de l'ús de textos periodístics digitals en el desenvolupament de la destresa lectora i l'ús d'aquests en tasques i eines més dinàmiques i col¿laboratives, les denominades tasques 2.0. En concret, per a assolir aquests objectius, hem seguit diverses fases i estratègies. En primer lloc, hem revisat la bibliografia de les matèries teòriques en què es basarà l'estudi: Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació en el procés d'ensenyament-aprenentatge d'ELE i els nous paradigmes pedagògics; aprofitament didàctic d'internet a l'aula d'ELE, avantatges i inconvenients; avaluació de recursos d'ELE a la Xarxa; tipologia de programari educatiu per a ELE; característiques i tipologia d'activitats a l'aula d'ELE amb la xarxa. Aquesta fase ha promogut la implantació d'una sòlida base doctrinal les proposicions de la qual facilitaran, a priori, la direcció de les tasques empíriques. En segon lloc, hem començat a fixar els principis metodològics bàsics i a aplicar-los a l'hora de tractar el text periodístic digital com a material de lectura a la pantalla. Així, ens restringim a abordar internet com una font gegantina d'informació la eina de la qual és l'hipertext, la qual cosa ens porta a tractar els beneficis de l'hipertext com una eina de gran utilitat per a la millora de la comprensió lectora en el procés ensenyament-aprenentatge d'ELE: interactivitat, flexibilitat en la temporalització, facilitat d'accés a les ajudes, etc. A més, accentuem les dificultats de la lectura virtual i com resoldre-les a l'hora d'explotar un material digital en l'àmbit de l'ELE. Tampoc no hem oblidat tractar altres temes com, per exemple, l'heterogeneïtat de l'espanyol a internet i les tècniques de lectura en línia, entre d'altres. D'aquesta manera, hem revelat la necessitat de clarificar els processos de comprensió, indispensables per llegir a la xarxa, i hem començat a traçar el camí per assegurar que el ciberperiodisme és un material idoni per llegir en línia. En tercer lloc, partint de les bases traçades anteriorment, hem introduït l'enfocament del nostre estudi: l'aprofitament de la premsa digital en l'ELE com a material virtual poderós per a la destresa lectora, i com pot ser aprofitat a l'aula d'ELE. Assumint les consideracions analitzades anteriorment, presentarem un curs com un acostament pràctic que segueix les directrius del MCER (2002). El seu objectiu és desenvolupar activitats relacionades amb la comprensió lectora, considerant el periodisme digital com a material i recurs, i explotant les diverses alternatives complementàries que brinden les TIC. Aquesta visió pràctica ha estat aprovada per una mostra d'un grup pilot de professorat d'ELE. Així mateix, com a estudi de casos, hem emprat una proposta didàctica amb tres estudiants egipcis d'ELE que van ser entrevistats posteriorment per tal d'accentuar els reptes davant l'ús del text periodístic com a material hipertextual en l'àmbit de l'ELE. / [EN] This research focuses on digital journalism as reading material with the Spanish language serving as a foreign language (SFL). The online press constitutes an affordable and accessible source of material for teachers, and represents a dosage of language and culture for the students. However, the limited use of the digital press is surprising since even existing materials use ad hoc texts that do not represent authentic texts. Likewise, many scholars treat the digital journalistic text as the printed text, using the same tasks when exploiting it didactically and leaving aside its digital hierarchy, which entails many benefits for the teaching-learning process. As a result of this motivation, the main objectives of this research have been raised, based on the foundation of accentuating the essential keys of the use of digital journalistic texts for the development of reading skills using more dynamic and collaborative tasks and tools through tasks 2.0. To achieve these objectives, we have followed several phases and strategies: Firstly, we have reviewed the literature of the theoretical subjects on which the study will be based: New Information and Communication Technologies in the teaching-learning process of SFL and the new pedagogical paradigms; didactic use of the internet in the SFL classroom, advantages and disadvantages; evaluation of SFL resources in the Network; type of educational software for SFL; characteristics and typology of activities in the SFL classroom with the Network. This phase has promoted the establishment of a solid doctrinal base whose proposals will facilitate, a priori, the direction of the empirical tasks in the best criterion. Secondly, we have begun to set the basic methodological principles and apply them when dealing with the digital journalistic text as reading material on the screen. Thus we restrict ourselves to approach the internet as a gigantic source of information whose tool is hypertext, which leads us to treat the benefits of hypertext as a very useful tool for improving reading comprehension in the teaching-learning process of SFL: interactivity, flexibility in timing, ease of access to help, etc. In addition, we accentuate the difficulties of virtual reading and how to solve them when exploiting a digital material in the field of SFL. Nor have we forgotten to deal with other topics such as, for example, the heterogeneity of Spanish on the internet and online reading techniques among others. In this way, we have revealed the need to clarify comprehension processes, which are indispensable for reading online, and we have begun to chart the path to ensure that online journalism is an ideal material for reading online. Thirdly, starting from the basis outlined above, we have introduced the focus of our study: the use of the digital press in SFL as a powerful virtual material for reading skills, and how it can be used in the SFL classroom. Assuming the considerations discussed above, we will present a course as a practical approach that follows the guidelines of the CEFR (2002). Its objective is to develop activities related to reading comprehension, taking into consideration digital journalism as a material and resource exploiting the various alternatives offered by ICT. This practical vision has been approved by a sample of a pilot group of SFL professors. In addition, as a case study, we used a didactic proposal with three Egyptian students of SFL, who were interviewed later in order to accentuate the challenges faced with the use of journalistic text as a hypertext material in the field of SFL. In this way, the developed thesis has addressed a theoretical section, and another empirical, underlining the peculiarities of the virtual texts, and, reflectively, which are reflected in digital journalism for the class of FL as a context of reception and interpretation, generating positive effects for the apprentices. / Abbas El Sayed Abd El Rady, A. (2019). El uso de la prensa digital en el desarrollo de la comprensión lectora en el aula de Español como Lengua Extranjera (ELE) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/116835