[ES] El objetivo del presente trabajo de tesis doctoral es someter la obra poética de José María Álvarez, Museo de Cera, compuesta por 495 poemas (69.718 palabras) al análisis estilístico basado en corpus. Este objetivo no podría haberse llevado a cabo individualmente sin el avance de las herramientas de etiquetado y del análisis de corpus. El diseño de la metodología mixta del trabajo que combina técnicas del análisis cuantitativo, representado en el análisis de clavicidad y frecuencias, y del análisis cualitativo manual basado en la anotación morfosintáctica de la obra y el análisis de concordancias, ha contribuido a desvelar una serie de características y patrones lingüísticos que conforman la huella dactilar del estilo de Álvarez en el registro de Museo de Cera. Nuestro análisis de carácter exploratorio-descriptivo ha generado resultados que se clasifican bajo tres rúbricas principales: el contenido de la obra, los marcadores de estilo del poeta y la función estética que cumplen dentro de la obra. Las claves temáticas sobre las cuales versa el Museo de Cera son la memoria individual y colectiva (representada en la literatura y la historia), el placer carnal, estético e intelectual, y el cuestionamiento de las formas de poder ideológicas, políticas o religiosas de tipo absoluto. En la sección de Conclusiones de la presente tesis, se recogen los principales marcadores del estilo alvarecino, de los cuales destacan: el sobreuso del demostrativo evocador y el de la deixis intermedia, la descripción por medio de adjetivos evaluativos, la correlación entre los adjetivos de grado superlativo y la descripción física y la exhortación concurrente con acciones de percepción visual. La suma de todos estos rasgos estilísticos ha demostrado que la configuración léxica de Museo de Cera cumple con las funciones siguientes: el involucramiento del receptor como participante en la elaboración del mensaje del poema, la representación de la singularidad de las diversas voces sociales, la ruptura del código lingüístico tradicional propio del género lírico y la narración de momentos y eventos pasados. La aportación de este proyecto de tesis doctoral reside en ofrecer un modelo descriptivo de la lengua y estilo de Álvarez en Museo de Cera, así como la producción de un corpus digital reutilizable de la obra, enriquecido por etiquetas de categorías sintácticas. / [CA] L'objectiu del present treball de tesi doctoral és sotmetre l'obra poètica de José María Álvarez, Museu de Cera, composta per 495 poemes (69.718 paraules) a l'anàlisi estilística basada en corpus. Aquest objectiu no podria haver-se dut a terme individualment sense l'avanç de les eines d'etiquetatge i de l'anàlisi de corpus. El disseny de la metodologia mixta del treball que combina tècniques de l'anàlisi quantitativa, representat en l'anàlisi de clavicidad i freqüències, i de l'anàlisi qualitativa manual basat en l'anotació morfosintàctica de l'obra i l'anàlisi de concordances, ha contribuït a revelar una sèrie de característiques i patrons lingüístics que conformen l'empremta dactilar de l'estil d'Álvarez en el registre de Museu de Cera. La nostra anàlisi de caràcter exploratori-descriptiu ha generat resultats que es classifiquen sota tres rúbriques principals: el contingut de l'obra, els marcadors d'estil del poeta i la funció estètica que compleixen dins de l'obra. Les claus temàtiques sobre les quals versa el Museu de Cera són la memòria individual i col·lectiva (representada en la literatura i la història), el plaer carnal, estètic i intel·lectual, i el qüestionament de les formes de poder ideològiques, polítiques o religioses de tipus absolut. En la secció de Conclusions de la present tesi, es recullen els principals marcadors de l'estil alvarecino, dels quals destaquen: el sobreus del demostratiu evocador i el de la deixi intermèdia, la descripció per mitjà d'adjectius avaluatius, la correlació entre els adjectius de grau superlatiu i la descripció física i l'exhortació concurrent amb accions de percepció visual. La suma de tots aquests trets estilístics ha demostrat que la configuració lèxica de Museu de Cera compleix amb les funcions següents: l'involucrament del receptor com a participant en l'elaboració del missatge del poema, la representació de la singularitat de les diverses veus socials, la ruptura del codi lingüístic tradicional propi del gènere líric i la narració de moments i esdeveniments passats. L'aportació d'aquest projecte de tesi doctoral resideix a oferir un model descriptiu de la llengua i estil d'Álvarez en Museu de Cera, així com la producció d'un corpus digital reutilitzable de l'obra, enriquit per etiquetes de categories sintàctiques. / [EN] The aim of the current thesis project described as an exploratory-descriptive study is to carry out a corpus stylistic analysis of the entire poetic production of José María Álvarez, compiled in his masterpiece: Wax Museum (Museo de Cera). The analysis of this huge volume consisting of 495 poems (69,718 tokens) would have been difficult to be undertaken by a single linguist without the help of the technological advances in the field of corpus processing and tagging. We have designed our mixed methods research combining quantitative techniques, such as, keyword and frequencies analysis, with qualitative research methods like PoS tagging and the analysis of concordances. This approach has proved key in revealing a number of linguistic features and stylistic devices which conform the poet's thumbprint in the register of his masterpiece. Our analysis has yielded results regarding three aspects of language use in Wax Museum: the aboutness of the volume, the poet's style markers and their aesthetic functions. As per the content of the book, our results have shown that it revolves around the following key elements: the representation of both individual and collective memories, the pursuit of sensual, aesthetic and intellectual pleasures; and finally, the questioning of absolute ideological, political and religious standpoints. In the conclusions section, we present a summary of the most important linguistic features and patterns detected alongside the different phases of analysis; such as, the overuse of demonstrative pronouns, the prevalence of intermediate deixis tools, the distinctive use of evaluative adjectives, the concurrence of superlative adjectives with physical qualities and the recurrence of exhortation with acts of visual perception. All these stylistic devices, which have been discussed in the course of this study, have proved that the lexical patterning and linguistic configuration of the book fulfil the following functions: the involvement of the receptor in the process of the poem's creation, the representation of the individualistic singularity and diversity, the rupture of conventional linguistic norms of poetic expression and the narration of past and historical events. The contribution of this doctoral thesis lies, firstly, in the descriptive model it presents regarding the aspects of language use in Wax Museum as reflected by its lexical patterning; and secondly, in the production of a reusable tagged corpus of Álvarez's complete poetic masterpiece. / Mohamed Osama Hamed Ghoraba, M. (2019). El lenguaje poético de Museo de Cera por José María Álvarez: un estudio estilístico basado en corpus [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/133057

[ES] La investigación sobre el Aprendizaje-Servicio (ApS) en la actualidad ha entrado a formar parte de los discursos y prácticas de todos los niveles educativos. Esta metodología de aprendizaje contribuye a consolidar una sociedad más justa y sostenible (Vázquez, Aza y Laneso, 2014). Del mismo modo, la Responsabilidad Social Universitaria (RSU), representa una línea de acción que toda universidad requiere para la resolución de problemas sociales (UNESCO, 1998). Esta investigación tiene como finalidad hacer una contribución hacia el fortalecimiento de la institucionalización del ApS dentro de la UPV. Para llegar a este proceso se realizaron varios estudios (revisión sistemática, estudio de caso, encuesta, focus group y entrevistas) que contribuyeron a cartografiar un diagnóstico y, con los resultados, responder a los objetivos planteados en esta tesis. La revisión sistemática del binomio ApS-RSU se llevó a cabo a fin de conocer las interacciones que se generan entre ambos conceptos. Para ello, se efectuó un estudio de 24 publicaciones comprendidas en el periodo 2007-2017. El resultado de este estudio permitió observar los valores y el compromiso social a través de diversos procedimientos de institucionalización. El estudio de caso se planteó con el objeto de analizar la información que muestran las webs de 83 universidades españolas (públicas y privadas), con el fin de obtener datos necesarios que permitan conocer el nivel de implementación de los trabajos de ApS-RSU. En efecto, los datos obtenidos en este estudio permitieron presentar una serie de recomendaciones que pueden contribuir al fortalecimiento de la metodología en la UPV. La encuesta se realizó con el objetivo de conocer la práctica docente y la actitud del profesorado de la UPV ante la innovación y el compromiso social en la universidad, así como la aplicación del ApS dentro del marco de la RSU. Para obtener estos datos se utilizó un cuestionario con 57 ítems. A partir de su aplicación, se llevó a cabo el análisis de los datos obtenidos por medio de la herramienta estadística SPSS, de uso frecuente en investigaciones de esta naturaleza. Este análisis posibilitó conocer la adquisición de competencias que adquiere el alumnado de la UPV al aplicar la metodología. El focus group se utilizó para obtener la opinión directa de los y las estudiantes de la UPV, que implementaron la metodología ApS en sus proyectos académicos. Para ello, se elaboró un protocolo que permitió de manera formal la realización del focus group con la participación de cinco alumnos de distintas titulaciones. El análisis de datos se realizó a través del programa específico para datos cualitativo Atlas ti. (Versión: 6.0.15), que ha permitido extraer como resultados aspectos positivos que el alumnado ha adquirido durante el proceso de la aplicación de la metodología. Finalmente, la entrevista se efectúo a especialistas de ApS pertenecientes a la UPV con el fin de conocer el estado actual y la necesidad de que esta metodología se fortalezca dentro de la universidad. Para este estudio se diseñó una guía con seis interrogantes, cuyas respuestas fueron analizadas también con la ayuda del programa Atlas ti., determinando con sus enunciados los recursos que la UPV requiere con el objeto de fortalecer la institucionalización. / [CA] La investigació sobre l'Aprenentatge Servei (ApS) en l'actualitat ha entrat a formar part dels discursos i pràctiques de tots els nivells educatius. Aquesta metodologia d'aprenentatge permet millorar notablement la contribució cap a una societat més justa i sostenible (Vázquez, Aza i Laneso, 2014). De la mateixa manera, la Responsabilitat Social Universitària (RSU), representa una línia d'acció que tota universitat requereix per a la resolució de problemes socials (UNESCO, 1998). Aquesta investigació té com a finalitat fer una contribució cap a l'enfortiment de la institucionalització del ApS dins de la UPV. Per a arribar a aquest procés es van realitzar diversos estudis (revisió sistemàtica, estudi de cas, enquesta, focus group i entrevistes) que van permetre observar resultats evidents per a respondre als objectius plantejats en aquesta tesi. La revisió sistemàtica ApS-RSU, es va dur a terme a fi de conéixer les interaccions que genera el ApS i la RSU. Per a això, es va efectuar un estudi de 24 publicacions compreses des del 2007-2017. El resultat d'aquest estudi va permetre observar els valors i el compromís social a través de diversos procediments d'institucionalització. L'estudi de cas es planteja a fi d'analitzar la informació que mostren en les webs de 83 universitats espanyoles (publiques i privades), amb la finalitat d'obtindre dades necessàries que permeten conéixer el nivell d'implementació dels treballs de ApS-RSU. En efecte, les dades obtingudes en aquest estudi van permetre oferir una sèrie de recomanacions que poden ser d'ajuda per a l'enfortiment de la metodologia en la UPV. L'enquesta s'ha realitzat amb l'objectiu de conéixer la pràctica docent i l'actitud del professorat de la UPV davant la innovació i el compromís social en la universitat, l'aplicació de l'ApS i la RSU. Per a obtindre aquestes dades es va utilitzar un qüestionari amb 57 ítems. A partir de la seua aplicació es va dur a terme l'anàlisi de les dades obtingudes per mitjà de l'eina estadística SPSS, d¿ús freqüent en aquest tipus d'investigacions. Com a conseqüència d'aquesta anàlisi, es va possibilitar conéixer l'adquisició de competències que adquireix l'alumnat de la UPV en la implementació de la metodologia. El focus group es va utilitzar per a obtindre l'opinió directa dels estudiants de la UPV, que han aplicat la metodologia ApS als seus projectes acadèmics. Per a això, es va esbossar una guia que va permetre de manera formal la realització del focus group, amb la participació de cinc alumnes de diferents titulacions. L'anàlisi de dades es va realitzar a través del programa específic per a dades qualitatiu Atlas ti. (Versió: 6.0.15)., donant com a resultat aspectes positius que l'alumnat ha adquirit durant el procés de l'aplicació de la metodologia. L'entrevista, es va efectuar a especialistes de ApS pertanyents a la UPV, amb la finalitat de conéixer l'estat actual i la necessitat de que aquesta metodologia s'enfortisca dins de la universitat. Per a aquest estudi, es va dissenyar una guia amb sis interrogants, les respostes de les cuals van ser analitzades amb l'ajuda del programa Atlas ti. , determinant amb els seus enunciats els recursos que la UPV requereix a fi d'enfortir la institucionalització. / [EN] Research on Service Learning (SL) has nowadays become part of the speeches and practices of all educational levels. This learning methodology helps to consolidate a fairer and more sustainable society (Vázquez, Aza and Laneso, 2014). In the same way, the University Social Responsibility (USR) represents a line of action that every university requires for the resolution of social problems (UNESCO, 1998). This research aims at contributing to strengthen the institutionalization of SL within the Universidad Politécnica de Valencia (UPV). In order to arrive at this process, several studies were carried out (systematic reviews, case studies, surveys, focus groups and interviews) that contributed to mapping a diagnosis and, with the results, responding to the objectives set out in this thesis. The systematic review of the binomial SL-USR was carried out in order to know the interactions generated between both concepts. To that end, a study of 24 publications included in the 2007-2017 period was carried out. The result of this study allowed values and social commitment to be observed through various institutionalization procedures. The case study was laid out in order to analyze the information shown in the websites of 83 Spanish universities (public and private), in order to obtain the necessary data that will allow us to know the level of implementation of the work of SL-USR. In fact, the data obtained in this study allowed us to present a series of recommendations that may contribute to the strengthening of the learning methodology in the UPV. The survey was carried out with the objective of knowing the teaching practice and the attitude of UPV teachers towards innovation and social commitment in the university, as well as the application of SL within the framework of the USR. To obtain this data, a questionnaire with 57 items was used. From its application, the analysis of the data obtained through the statistical tool SPSS, often used in research of this nature, was carried out. This analysis made it possible to know the acquisition of skills acquired by UPV students when applying this methodology. The focus group was used to obtain the direct opinion of the UPV students who implemented the SL methodology in their academic projects. For that purpose, a protocol was developed that allowed the formalization of the focus group with the participation of five students of different degrees. The data analysis was performed through the specific program for qualitative data Atlas ti (version: 6.0.15), which has allowed to extract some positive results that students have acquired during the process of applying this methodology. Finally, the interview was conducted with specialists of SL belonging to the UPV in order to know the current status and the need for this methodology to be strengthened within the university. For this study, a guide with six questions was designed, whose answers were also analyzed with the help of the Atlas ti program, thus determining with their statements the resources that the UPV requires in order to strengthen institutionalization. / Macías Mendoza, DM. (2019). Diseño de un diagnóstico sobre la situación y tendencia del Aprendizaje-Servicio (ApS) para fortalecer la institucionalización en la Universitat Politècnica de València (UPV) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/134025

La tesi prende in esame la figura di Giovanni Iacopo Dionisi (1734-1808), canonico della cattedrale di Verona e bibliotecario della Capitolare, noto come uno "degli uomini più benemeriti di questi studi danteschi, [...] nello scorcio del secolo passato, l’instauratore d’una critica nuova su le opere del poeta” (G. Carducci). Vengono per la prima volta analizzate a fondo, alla luce della critica dantesca successiva, gli otto "Aneddoti" e la "Preparazione istorica e critica alla nuova edizione di Dante Allighieri", opere ricche di spunti esegetici e notazioni testuali relativi alle opere dantesche. La tesi tratta anche dell'edizione bodoniana della "Commedia", pubblicata da Dionisi nel 1795, e delle polemiche di Dionisi con Baldassarre Lombardi, che nel 1791 aveva pubblicato un'edizione commentata del poema dantesco. Le risultanze dell’indagine dimostrano che il canonico veronese ha sciolto molti nodi testuali intricati, tanto che sono molte le lezioni proposte per la prima volta da Dionisi che si ritrovano anche nell’edizione Petrocchi della “Commedia” e Brambilla Ageno del “Convivio”, come risulta da una sinossi pubblicata in appendice. Nella stessa appendice vengono inoltre pubblicate sette lettere inedite di Dionisi a Bartolomeo Perazzini, parroco di Soave, anch’egli cultore di Dante, e stralci tratti da altre ventuno lettere fra i due, al fine di dimostrare quanto stretta fosse la collaborazione fra i due studiosi. / The thesis is about Giovanni Iacopo Dionisi (1734-1808), canon of Verona’s cathedral and librarian of the Biblioteca Capitolare, known as one “of the most well-deserving man of the Dante studies, […] at the end of the previous century, the beginner of a new criticism on the poet’s works” (G. Carducci). Dionisi’s books, i.e. the eight “Aneddoti”, the "Preparazione istorica e critica alla nuova edizione di Dante Allighieri" (full of exegetic and textual hints about Dante’s works), and his edition of Dante’s “Commedia” (published by Bodoni in 1795), are for the first time analysed with the point of view of modern Dante criticism. The controversy between Dionisi and Baldassarre Lombardi, editor of the “Commedia” in 1791, is taken in account as well. My thesis proves that Dionisi solved many difficult textual points in Dante’s works, so that many are the readings proposed by Dionisi you can find also in Petrocchi’s edition of the “Commedia” and in Brambilla Ageno’s edition of the “Convivio”, as is shown in a table in the thesis’ appendix, where the reader also finds seven unpublished Dionisi letters to Bartolomeo Perazzini, parish priest of Soave and fond of Dante, and twenty-one extracts from other letters between the two, that show how tight was the collaboration between the two scholars.

La rassettatura del Decameron compiuta da Salviati nel 1582 è stata oggetto di dure critiche fin dal Settecento (tra i primi critici ad inizio Ottocento è da ricordare Ugo Foscolo): il grammatico fiorentino è sostanzialmente considerato un ‘pubblico assassino di Boccaccio’ che ha trasformato il capolavoro narrativo della letteratura delle origini in un moralistico elenco di vizi da punire e di virtù da ammirare. Senza ovviamente negare la pesantezza dell’intervento censorio di Salviati (soprattutto per gli occhi di noi moderni), tuttavia l’analisi linguistica e filologica che si presenta in questa tesi di ricerca mostra come il vero intento di Salviati sia quello di salvare più testo possibile del Decameron e anzi di ripristinarne la corretta lezione dopo l’azione grossolana di tanti editori (soprattutto veneziani) della prima metà del 500. Oltre a questo recupero della lingua perfetta del XIV secolo, Salviati, sulla linea delle lezioni di Varchi e Borghini, ha anche inteso riporre al centro dell’italiano la supremazia della favella fiorentina anche nella sua versione moderna da lui spesso considerata come il cosciente completamento di quella del Trecento. / Salviati’s rassettatura of the Decameron has been often considered by many critics only a censorship which thoroughly ‘kills’ Boccaccio and his masterpiece. What is nevertheless evident in this research is that Salviati wants, even if he was bound to a brutal censorship, to restore the true version of the Decameron both from the philological point of view and from the linguistic one. In particular Salviati wants to regain the supremacy on Italian language for Florence after Bembo and his Prose della volgar lingua (1525). The research is the result of a systematic and complete collation between Salviati’s Decameron and the sources which Salviati used: Borghini’s rassettatura, Mannelli codex, the first printed edition (the so called Deo Gratias), and the florentine edition of the 1527. From this collation and from the phonetic, morphologal and syntactical analysis of all the variants and in particular of Salviati’s choices it comes out Salviati’s true will which is twofold: first of all he wants to restore the language of the 14th century (the Mannelli codex), a perfect and sweet language, then he also wants to underline the supremacy of modern Florentines, true and only heirs of Dante, Petrarch and Boccaccio’s language and culture.

[ES] Esta investigación tiene como objeto de estudio los mecanismos de atenuación empleados en la lengua oral china para contribuir con los estudios de lingüística conversacional china en un aspecto carente de estudios previos. Los objetivos principales del presente estudio son: 1) describir las características de los mecanismos de atenuación en chino. y 2) clasificar los mecanismos de atenuación que se utilizan en la lengua china oral. De ahí se desprenden cuatro objetivos específicos: 1) analizar de qué forma influye el contexto situacional y la cultura en el uso de las estrategias de atenuación en chino; 2) examinar las funciones de los mecanismos de atenuación; 3) explicar las características de los mecanismos de atenuación en los tipos de actos de habla y 4) identificar las características principales de los atenuantes en función de las variables género, edad y formación académica. Para cumplir con los objetivos planteados se ha elaborado un corpus formado por 14 conversaciones coloquiales que suman un total de 10 horas y 27 minutos de duración. Las relaciones que hay entre los interlocutores son de amistad y parentesco. La identificación de los mecanismos utilizados se realiza en base a la ficha metodológica de Albelda et al. (2014) A partir del análisis del corpus se han obtenido 21 tipos de mecanismos, cuyas características de uso evidencian el impacto cultural en ellas. Así mismo, se ha mostrado que la función por la que más se atenúa es la de prevención de amenazas a la imagen y, por la que menos, por la de reparación. Con respecto a los tipos de actos de habla, el asertivo es el que presenta un mayor número de uso de mecanismos de atenuación. Por último se ha mostrado que existen diferencias en el uso de los mecanismos de atenuación según las variables de género, edad y nivel de formación académica. / [CA] Aquesta tesi tracta d'investigar els mecanismes d'atenuació emprats en la llengua oral xinesa. Amb aquesta investigació es pretén contribuir en un camp que no té estudis d'aquests mecanismes en converses en llengua xinesa. Els objectius principals d'aquest estudi són: en primer lloc, classificar els mecanismes d'atenuació que s'utilitzen en la llengua xinesa oral, i en segon lloc, descriure les característiques d'aquests mecanismes d'atenuació. Es desprenen quatre objectius específics, que són: 1) analitzar si el context i la cultura influeixen en l'ús de les estratègies d'atenuació en xinès; 2) examinar les funcions dels mecanismes d'atenuació i la relació entre ells; 3) explicar les característiques dels mecanismes d'atenuació en els tipus d'actes de parla; i 4) identificar les característiques més freqüents lligades a les variables de gènere, edat i formació acadèmica. Per complir amb els objectius plantejats es va elaborar un corpus propi format per 14 converses col·loquials amb un total de 10 hores i 27 minuts de durada. Les relacions que hi ha entre els interlocutors són d'amistat o familiars. La identificació dels mecanismes utilitzats es realitza basant-se en la fitxa metodològica d'Albelda et al. (2014) A partir d'l'anàlisi s'han obtingut 21 tipus de mecanismes d'atenuació utilitzats en el corpus, les característiques de l'ús dels mecanismes van evidenciar l'impacte cultural en elles. així mateix, s'ha mostrat que la funció per la que més s'atenuen és la funció de prevenció d'amenaces a la imatge, i la que menys és la funció de reparació. Pel que fa als tipus d'acte de parla, en l'acte assertiu es presenta un major nombre de casos de mecanismes d'atenuació. Finalment s'ha mostrat que hi ha diferències en l'ús dels mecanismes d'atenuació segons el gènere, edat i nivell d'estudis. / [EN] This research addresses the issue of the usage of attenuation mechanism in oral Chinese. With this research we intend to contribute to fill in the gap of such studies in Chinese. The main objective of this research is to classify the attenuation mechanism used in oral Chinese language and to describe their characteristics. Four specific objectives include: 1) to analyze if the context and the culture influence the use of attenuation mechanism in Chinese; 2) to examine the functions of attenuation mechanism and the relationship between them; 3) to explain the characteristics of the attenuation mechanism in different types of speech act; and 4) to identify the significant differences between variables such as gender, age and educational level. In order to meet the objectives, we elaborated a corpus of 14 colloquial conversations with 10 hours and 27 minutes of audio recording. The relationships between the interlocutors are friends or family. The identification of the mechanisms used is carried out based on the methodological study of Albelda et al. (2014) 21 types of attenuation mechanism used in the corpus were obtained, the characteristics of the use of the mechanisms showed evidence of the cultural impact on them. Moreover, it revealed that the function of which is the most attenuated, is the function of preventing threats to the interlocutor's face, and the one that is least attenuated is the function of repair the damage caused by the face threating act. In all the types of speech act attenuated we found that in the assertive act there are a greater number of cases by using attenuation mechanism. At last, it has been shown that there are differences in the usage of attenuation mechanism according to gender, age and educational level. / Zhao, L. (2021). Estudio de la atenuación en conversaciones coloquiales chinas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/164921

Oggetto della tesi è l'edizione crtica commentata de "Lo assedio ed impresa de Firenze" di Mambrino Roseo da Fabriano (Perugia, G. Cartolari, 1530). L'elaborato è stato strutturato in tre sezioni. Al testo critico si è premesso lo studio ecdotico, con disamina grafico-linguistica e nota metrica. Si è quindi fatta seguire l'edizione del poemetto in ottave, corredata di ricostruzioni storiche e di un repertorio delle fonti e delle formule canterine. In calce, da ultimo, si è approntato un lessico bellico, raccolta di lemmi e fraseologie proprie della narrazione in ottava rima. / This dissertation focuses on the annotated critical edition of "Lo assedio ed impresa de Firenze" by Mambrino Roseo da Fabriano (Perugia, G. Cartolari, 1530) and is divided into three sections. The critical text is introduced with an ecdotic study, which analyses graphical and linguistic elements too and includes metrical annotations. The second section comprises the edition of this short poem in octave stanzas, featuring historical reconstructions and an index of sources and cantos. Lastly, the endnotes comprise a glossary of war-related language, compiled using terms and expressions characteristic of Italian "ottava rima" texts.

A proposta deste trabalho é a análise diplomática de Consultas do Conselho Ultramarino, relativas à Capitania de São Paulo. Entende-se aqui por Diplomática o estudo da criação, forma e transmissão dos documentos, bem como a sua relação com os fatos que os geraram e com o órgão administrativo de onde emanaram. A proposta gerada neste trabalho decorreu da análise de 40 (quarenta) Consultas datadas dos séculos XVII e XVIII. As Consultas, transcritas com base em normas de edição semidiplomática, foram agrupadas de acordo com semelhanças estruturais e tiveram, então, seu discurso analisado do ponto de vista diplomático. A análise determinou estruturas formulares distintas para as Consultas de Mercê, de Partes e de Serviço Real. Assim, com o apoio da teoria diplomática, fica evidenciado que, apesar de todas as Consultas se caracterizarem como documentação opinativa, na qual o Conselho Ultramarino auxilia o rei de Portugal na tomada de decisões administrativas com relação às colônias, a diferenciação de cada uma delas se dá mais pela ação que originou a produção do documento do que pelo assunto nele tratado, de modo que essa ação resulta em diferentes estruturas e em fórmulas lingüisticamente diversificadas. / This paper proposes the diplomatic analysis of \"Consultas\" produced by \"Conselho Ultramarino, and concerning to \"Capitania de São Paulo\". It is understood by Diplomatics the study of creation, form and transmission of records, as well as their relationship with the facts that originated them, and with their creator. The assertions formulated in the paper are substantiated on the analysis of 40 (forty) \"Consultas\" dated from XVIIth and XVIIIth centuries. The transcription of the corpus is based on rules of semidiplomatic edition and it was gathered according to structural similitudes, followed by the analysis of its discourse, under the diplomatic point of view. The analysis lays down distinctive patterns for each kind of \"Consulta\": \"de Merce\", \"de Parte\" and \"de Serviço\". Then, with the support of diplomatic theory, it is possible to assume that although \"Consultas\" are documents that help the king in his resolutions concerning to the colonies, the differences between each one of them derive from the action that originated the writing of the document, rather than from the subject comprised on it, so that the action results on different structures and on different linguistic formulae.

Os rascunhos do romance O Ano da Morte de Ricardo Reis (1984), do escritor português José Saramago (1922-2010), oferecem uma boa oportunidade para o estudo do método criativo do autor à luz da Crítica Textual e Genética. Por meio do levantamento, organização e interpretação das marcas de edição deixadas no documento pelo escritor acréscimos, supressões, substituições, inversões de palavras e enunciados, etc. é possível entrar em contato com o processo editorial que deu origem à obra. De modo que, sob a forma de uma edição crítico-genética e fac-similar, a comparação entre o texto dos rascunhos e o texto da primeira edição (editio princeps) ajuda a estabelecer os critérios que norteiam as intervenções do autor sobre o texto, mostrando que nem todas as alterações previstas no original foram acatadas pela versão impressa. / The drafts of the novel The Year of the Death of Ricardo Reis (1984), by the portuguese writer José Saramago (1922-2010), offer a good opportunity to study the author\'s creative method in the light of Textual and Genetic Criticism. Through the gathering, organization and interpretation of editing marks left on the paper by the writer additions, suppressions, substitutions, inversions of words and statements, etc. it is possible to approach the editorial process that gave rise to the work. So that, in the form of a genetic and critical edition with facsimiles, the comparison between the original text and the text established in the first edition (editio princeps) helps to define the criteria that guided the interventions of the author, showing that not all changes in the original document were accepted by the printed version.

A finalidade deste trabalho é realizar um comentário à 7ª Ode Olímpica de Píndaro. Adicionalmente, procura demonstrar a maneira como a obra desse autor foi citada ou aludida no mundo de língua grega, até a publicação, em 1515, da edição de Zacarias Calierges, e como se formou a crítica pindárica nos séculos XIX e XX. / This work aims to present a comment to Pindar\'s 7th Olympian Ode. Additionally, it intents not only to demonstrate the way Pindar\'s work was mentioned or referred to in Greek language until the publication of Zacarias Calierges\' edition, in 1515, but also show how the pindaric criticism of XIX and XX centuries was shaped.

O objetivo da presente dissertação é a transcrição semidiplomática e análise filológica de um processo inquisitorial aberto pela Justiça Eclesiástica paulista, no ano de 1754, em Jundiaí, no qual as rés, Thereza Leyte e Escholastica Pinta da Silva (mãe e filha) são acusadas de matar o primeiro marido de Escholastica utilizando-se de feitiços, de matarem outros homens e de terem pacto com o demônio. A pesquisa procura também contribuir para elucidar o modo pelo qual o Tribunal do Santo Ofício agiu na Europa e na América portuguesa, buscando esclarecer sua atuação no Brasil colonial. Além disso, é apresentado um estudo codicológico e paleográfico da documentação, abordando aspectos relacionados ao papel utilizado, às tintas, às abreviaturas e a outros aspectos relacionados à escrita da língua portuguesa no século XVIII. Ao final do trabalho, é apresentada a transcrição semidiplomática da documentação, juntamente com os fac-símiles dos manuscritos originais. / The present thesis aims to offer the semidiplomatic transcription and philological analysis of an inquisitorial lawsuit started by the Ecclesiastical Court from São Paulo, in 1754, in Jundiaí, in which the defendants, Thereza Leyte and Escholastica Pinta da Sylva (mother and daughter), are accused of killing Escholasticas first husband by means of witchcraft. They are also accused of killing other men and of having a pact with the devil. The research also seeks to contribute to elucidate the means through which the Holy Office acted in Europe and in Portuguese America, with the objective of enlightening its actuation in colonial Brazil. Furthermore, a codicological and paleographic study of the documentation is presented, approaching aspects related to the paper used, the inks, the abbreviation system and other aspects related to the Portuguese language writing in the 18th century. At the end of the paper, the semidiplomatic transcription is presented along with the facsimiles of the original manuscripts.