Made available in DSpace on 2016-04-28T20:13:46Z (GMT). No. of bitstreams: 1 2007- Margarita de Cassia Viana Rodrigues01.pdf: 1038472 bytes, checksum: 80965daccb60d19028ccfb6ac797aea4 (MD5) Previous issue date: 2007-08-29 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior / Our objective was to analyze in what measure the phenomena related to tourism and to leisure (secondary residences), contribute to the local development. In other words, starting from the understanding of the process of social transformation, we tried to identify and to analyze how those phenomena contribute for the current development process in the municipal district of Gravat?, in the State of Pernambuco, Brazil. Our research is a Case Study and involved the participant observation and semi-structured interviews. Of the 75 interviews, we selected 43 among formal workers, autonomous, rural producers, entrepreneurs, secondary residents and representatives of the municipal and state public powers. As methodological resource, we used the study of the daily life, analyzing the spaces of work and those of leisure. The results indicate that the symbolic power of the hegemonic culture related to the activities of tourism, together with secondary residents is constituted now in an political force, that orders the space and of the social imaginary of Gravat?. The local population is aware of the possibilities that the activities of tourism and the leisure of secondary residences, when well explored, can multiply its effects in the whole economy of the municipal district that has been lately expanded and diversified with the installation of new industries. The new dynamics undertaken by the tourism, secondary residences and activities directly related to them such as the gastronomy, has shown itself an effective way for the defense of the popular cultures and the revival of traditions and local habits, it is making possible the jobs and income creation for the local population, in spite of the low professional qualification still existent. Besides, it made possible the reinforcement of the feeling of belonging of that population. Thus, we can affirm that the development process that is happening in Gravat? really assists, partly, the concept of local development. If in a way we can observe the improvement of the quality of life of the local population with respect to job, income, professional training, education and health, on the other hand, the sense of empowerment , to give power to make decisions to the population in the development process still doesn't come true, since they didn't participate in the negotiations for the implantation of new industries. / Nosso objetivo foi analisar em que medida os fen?menos relacionados ao turismo e ao lazer (as segundas-resid?ncias) contribuem para o desenvolvimento local. Ou seja, a partir da compreens?o do processo de transforma??o social, procuramos identificar e analisar como esses fen?menos contribuem para o atual processo de desenvolvimento no munic?pio de Gravat?, no Agreste Central de Pernambuco. Nossa pesquisa ? um Estudo de Caso e as t?cnicas de pesquisa foram a observa??o participante e entrevistas semi-estruturadas. Das 75 entrevistas, selecionamos 43 entre trabalhadores formais, aut?nomos, produtores rurais, empres?rios, moradores de segundas-resid?ncias e representantes dos poderes p?blicos municipal e estadual. Como recurso metodol?gico utilizamos o estudo da vida cotidiana, analisando os espa?os do trabalho e do lazer. Os resultados indicam que o poder simb?lico da cultura hegem?nica relacionada ?s atividades de turismo, em conjunto com os moradores de segundas-resid?ncias se constituem atualmente numa for?a pol?tica, ordenadora do espa?o e do imagin?rio social de Gravat?. A popula??o local tem consci?ncia das possibilidades que as atividades de turismo e ao lazer de segundas-resid?ncias, quando bem exploradas, podem surtir efeitos multiplicadores em toda a economia do munic?pio, que nos ?ltimos tempos tem se expandido e diversificado, com a instala??o de novas ind?strias. A nova din?mica empreendida pelo turismo, segundas-resid?ncias e atividades diretamente relacionadas a elas como a gastronomia, tem se mostrado uma forma eficaz na defesa das culturas populares e o revigoramento das tradi??es e costumes locais, est? possibilitando a gera??o de emprego e renda para a popula??o local, apesar da baixa qualifica??o profissional ainda existente. Al?m disso, possibilitou o refor?o do sentimento de pertencimento dessa popula??o. E sendo assim podemos afirmar que o processo de desenvolvimento que vem acontecendo em Gravat? realmente atende, em parte, o conceito de desenvolvimento local. Se por um lado est? ocorrendo a melhoria da qualidade de vida da popula??o local no que tange a emprego, renda, capacita??o profissional, educa??o e sa?de, por outro, o sentido de empoderar , dar poder de decis?o ? popula??o no processo de desenvolvimento n?o se cumpre ainda, uma vez que n?o participaram das negocia??es para a implanta??o de novas ind?strias.

Throughout history, man has had the need to communicate through drawings, and drawing has evolved as another language. The technical aspect of drawing has sought to represent objects as faithfully as possible, both insofar as their shape and size, such small objects as the smallest of parts or such large ones as the largest of objects created by man: towns and cities. Part of technical drawing has evolved in the direction of rigorous regulation. Some areas of technical drawing have enabled architects and engineers not just to represent the designed object precisely but, at the same time, try to convey ideas and sensations, thus managing to suggest and stimulate the spectator¿s imagination. The range of mechanisms and techniques of representation used in drawing town plans is most varied, and they have always been subject to the wish of the planner to express what he or she seeks to highlight through the representation of the city plan. With regard to architectural drawing and industrial drawing, a multitude of books, studies and writing is available to us. Also an aspect of technical drawing, urban planning drawing has always straddled the treaties on the graphic representations of architecture and engineering. Understanding town planning as a specific technical discipline, the graphic documentation it generates also fits such definition. Thus, for its representation a whole graphic system of codification created based on the use of a set of drawing mechanisms and resources is established, but the bibliography, publications and articles on this particular subject are rather scarce and disperse. This Doctoral Thesis aims to ascertain which codes, mechanisms and graphic resources have been or are applied in representing town planning; whether they are intuitive or established directly or indirectly by the rules. How might they evolve and what influence can they have in the future of planning? This work is eminently graphic as it aims to offer a semantic analysis of the mechanisms and resources of representation, without seeking to propose a model of standardization for planning drawing. Key words: Architecture, Urbanism, Urban planning, Drawing and engraving. / Al llarg de la història l’home ha tingut la necessitat de comunicar-se mitjançant dibuixos, i el dibuix ha evolucionat com un llenguatge més. La vesant tècnica del dibuix ha tingut com a fi la representació el més exacta possible dels objectes, tant en forma com en dimensió, objectes tan petits com la més petita de les peces o tan grans com el més gran dels objectes creats per l’home, la ciutat. Part del dibuix tècnic ha evolucionat cap una reglamentació rigorosa. Alguns àmbits del dibuix tècnic han permès a arquitectes i enginyers no només representar amb precisió l’objecte projectat sinó, al mateix temps, intentar comunicar idees i sensacions, podent així suggerir i estimular la imaginació de l’espectador. El ventall de mecanismes i tècniques de grafiat emprats en el dibuix dels plànols de les ciutats és molt divers, i sempre han estat sotmesos a la voluntat del planejador per tal d’expressar allò que es pretenia destacar amb la representació de l’ordenació projectada. Sobre el dibuix arquitectònic i el dibuix industrial tenim a la nostra disposició multitud de llibres, estudis i escrits. Essent també una vessant del dibuix tècnic, el dibuix del planejament urbanístic sempre s’ha trobat a cavall dels tractats sobre les representacions gràfiques de l’arquitectura i de l’enginyeria. Entenent l’urbanisme com una disciplina tècnica específica, la documentació gràfica que genera també ho és. S’estableix doncs, per a la seva representació, tota una codificació gràfica que es crea a partir de la mobilització d’un grup de mecanismes i recursos de dibuix, però la bibliografia, publicacions i articles sobre aquesta particular temàtica és molt escassa i dispersa. L’objectiu d’aquesta Tesi Doctoral és intentar esbrinar quins codis, mecanismes o recursos gràfics s’han aplicat o s’apliquen en la representació de l’urbanisme. Si són intuïtius o fixats directament o indirecta per norma. Quina evolució poden tenir i quina influència podran suposar en el futur del planejament. És un treball eminentment gràfic, amb la finalitat d’una d’anàlisi semàntica dels mecanismes i recursos de representació i sense la pretensió de proposar un model de normalització pel dibuix del planejament.

La investigació que presentem tracta de la tècnica del gravat calcogràfic. Hem escollit aquest tipus de gravat perquè històricament, a l'Acadèmia, va ésser l'únic que va arribar a considerar-se noble i fer-se un lloc entre les Belles Arts. La Xilografia, i més tard la Litografia, van estar més al servei de l'edició i no van aconseguir l'interès de l'Acadèmia fins pràcticament el nostre segle.Per poder fer una análisis exhaustiva sobre aquests procediments ens hem remés a les fonts bibliogràfiques que en parlen. Com que ens centrem en l'estudi de la calcografia d'aquí hem seleccionat els textos escrits en espanyol. Tal vegada, però, ens veurem obligats a fer incursions a obres estrangeres, i ben especialment franceses, ja que com veurem, som molt deutors de les produccions del país veí.En el moment de cercar la bibliografia no créiem trobar gaires textos, atès els pocs que a priori coneixiem, i fins i tot temíem no poder localitzar material suficiente per a estructurar un treball de l'envergadura d'una tesi. La temença era ben bé infundada ja que a mesura que hem anat escorcollant biblioteques ha anat sorgint material i hem pogut constatar, com es mostra en aquest treball, que existiesen més obres de les que es citen quan es parla del tema: és aidr, que el nostre passat, almenas en calcografia, és molt més ric del que acostumem a pensar. En aquest sentit ens resulta molt satisfactori poder oferir una catalogació dels textos que hem localitzat, alguns d'ells caiguts en l'oblit i enterrats en les lleixes de les biblioteques.La bibliografia que hem analitzat és molt diversa: des del llibre que, de forma específica, tracta de les tècniques calcogràfiques, a capítols d'obres de temàtica més àmplia, passant per articles de revistes, d'enciclopèdies, diccionaris, tractats sobre pintura, dibuix.Hem acotat el nostre estudi a mitjans del segle XX. A partir dels anys cinquanta comencer a ésser abundosos i no els hem inclòs ja que multiplicarien en excès l'extensió del treball i, a diferència dels analitzats aquí, es poden trobar encara fàcilment a les llibreries. Cal precisar, també, que hem prescindit dels articles apareguts en el nostre segle a diccionaris i enciclopèdies degut a la seva proliferació i a la manca de novetats sobre el tema que estudien. Puntualitzar, per últim, que no ens ha semblat procedent analitzar, del segle XIX, els manuals abocats exclusivament al món editorial defugint qualsevol consideració artística. La catalogació de tota la bibliografia examinada ens ha servit de punt de partida per estructurar un estudi comparatiu i abordar la calcografia des de diferents àmbits.a) Tècnic: Els diversos procediments calcogràfics (burí, aiguafort, aiguatinta, gravat al fum, al llapis.) s'han valorat de formes ben diferents al llarg del temps. Procediments que semblaven exclusius i definitius per l'estètica de determinat moment, han estat menyspreats per generacions següents. En aquests daltabaixos, lògicament, hi ha tingut el seu paper la tècnica, El coure que avui utilitzem és ben diferent del que es gravava en el segle XVII, com hi ha també utensilis i materials que ja ningú no fa servir. És força important conèixer i exposar quin era el rol d'un procediment qualsevol en una època qualsevol, saber com es gravava en un determinat temps per ampliar, decididamente, la nostra visió de la Història.b) Històric: Aquest estudi ens ha permès refer i ampliar una mica la història de la tècnica del gravat calcogràfic a Espanya. Qüestions com quan s'introdueixen els procediments i quan deixen de practicar-se, com evolucionen i es modifiquen, amb quins objectius s'apliquen i a on escoles i tallers oficials o privats , qui els practica artistes, gravadors, pintors. , quines eines i materials s'han mantingut, quins han quedat obsolets, quins s'han incorporat de nou. totes aquestes qüestions pertanyen a l'evolució històrica. Per altra banda, l'estructuració de la nostra investigació segueix el fil diacrònic. Els aspectes presentats fins ara són bàsics per copsar la calcografia en la seva dimensió teòrica. Però en manquen d'altres com ara l'aplicació d'aquesta teoria en l'ensenyament. Cal tenir present només que la finalitat per la que s'han escrit els manuals tècnics de gravat al llarg de la història no ha estat altra que aquesta: ensenyar. c) Ensenyament del gravat: Per desenvolupar aquest tema ens hem centrar en les Acadèmies de Belles Arts, des de la seva fundació a mitjans del segle XVII a l'aparició més endavant de les Escoles de Belles Arts. Ha estat més difícil conéixer l'ensenyament privat en tallers de gravadors, atès que d'aquest ensenyament no es conserva documentació escrita. És de suposar que les tècniques s'aprenien a mesura que s'anava ajudant i observant al Mestre. Hem de destacar també la influència de les agrupacions, col.lectius i cercles artístics que, a partir de la segona meitat del segle XIX, floreixen a la Península i que contribueixen per mitjà del discurs i de l'exemple a potenciar aquest art. Les seves iniciatives s'exterioritzen en exposicions, concursos, revistes i altres manifestacions culturals. A diferència de l'ensenyament gremial, l'ensenyament oficial és més fácil de refer, ja que es conserva força documentació (Llibres de Juntes, butlletins, discursos d'acadèmics, informes.) i alguns historiadors hem contribuït a la seva difusió. Una part important del manuals estudiats s'han utilizat en els centres educatius, constituïnt el suport teòric que alleugeria la feina de l'aprenent. En el segle XVIII, M. Salvador Carmona, director de gravat de San Fernando, recomanava els seus alumnes el tractat de Rueda. Alguns teòrics del nostre segle segueixen citant-lo i reprodueixen eles seves estampes en llurs manuals. S'ha dit que l'acadèmia va ser molt perjudicial pels artistes, sotmetent-los a una normativa molt rígida que eliminava l'expressió i la creativitat. Aquest judici no és pas desencertat però cal tenir present també els seus aspectos posititus, moltes vegades no reconeguts públicament. Gràcies a l'Acadèmia les tècniques calcogràfiques manuals han perdurat fins els nostres dies, i en els moments de més crisi que podrien haver implicat la seva desaparició s'han de reconèixer les iniciatives oficials i l'esforç de molts gravadors i professors per potenciar-lo, finançant col.leccions, concursos, exposicions, etc. Els manuals de calcografia constitueixen l'element bàsic a partir del qual s'ha originat aquest estudi. Aquests manuals, a més, són fruit també d'un llarg procés històric. Cal tenir present, per exemple, que la majoria de textos estudiats són traduccions més o menys explícites de manuals estrangers. Aquestes traduccions, algunes vegades, han estat realitzades per autors poc versats en el gravat, la qual cosa ha provocat errors prou considerables. Amb aquesta situación no farà estrany que ens trobem amb un confusionisme lèxic important. És per això que s'ha procurat també posar una mica d'ordre en el lèxic calcogràfic tot i unificant conceptes. Amb aquesta intenció s'ha elaborat un vocabulari del gravat, seguint la metodologia i l'assessorament del Centre de Terminologia (TERMCAT). Creiem que aquesta investigació ha servit per conéixer una part del gravat del nostre país força desatesa fins al moment: la tècnica calcogràfica, que hem intentat abordar des dels seus vessants tècnic, pedagògic i lingüístic a travès de la bibliografia original. Hem intentat oferir una visió general interdisciplinar, i obrir una porta a futures investigacions sobre el tema a travès de l'estudi crític/analític de la bibliografia sobre la tècnica del gravat calcogràfic. / The investigation is about the etching and engraving technique. We studied and compared the Spanish bibliography about this subject. At the beginning, we trought that there were few Spanish books of etching and engraving, but that this is not true: We've found a lot of different books: handbooks, dictionnaries, abstracts in magazines ...We studied from the first book, wrote in the XVII Century, to the materials written at the present time, the XX Century.The catalogue of this bibliography can be divided into different sections:- Technical: We studied its evolution and transformation. We've known more about its materials and tools from beginnings until nowadays. - Historical: Our Work brings a better knowdedge of the history of Spanish technical etchings and engraving: How they evolution, when the process appear..,- Education: In order to for develop this subject, we centred on Fine Arts Academies. Some books of the investigation were applied to education, and then were a help for the students.The previous illustrations of the book we used are recent. A lot of the manual are translations from French and English books.Therefore, the lexic is not consistent, quite often the confusion is significant. We've made a vocabulary or the calcography with the help of TERMCAT (Terminological Center of the Generalitat de Catalunya).The last chapter is an extensive bibliography of calcography: the most important books in English. French, Spanish. have been included.

La tesi es desenvolupa al voltant de dos aspectes básics: el Ténic i el Creatiu. Aquesta tesi doctoral és un recorregut teòric pels punts i conceptes en què es basa la meua obra artística... l'empremta, el buit, l'ombra, la presència/absència, la fragmentació, són punts a partir dels quals podríem analitzar-la per a endinsar-nos més en ella fins a arribar als aspectes essencials d'aquesta obra. El gravat és plantejat com un procés obert, com a forma de treball creatiu relacionat amb un principi general de transferència d'una imatge d'un suport a un altre, l'art de conformar imatges per mitjà d'empremtes, incisions o relleus. 1 els gravadors estan considerats cori una totolitat, tintes,paper, plantilles. El calor, la textura ¡ les impressions són part de l'íntima transacció entre 'artista ¡ els seus materials. Sota la tècnica de la Col.lagrafia i amb la utilització de diferents materials desenvolupament una poètica plàstica i visual que basada en el concepte Niu (niu) com a element constructiu de la meua obra, es disgrega fins a convertir-se en la seua. pròpia essència. Aquesta plasticitat recorre una línia evolutiva, partint de la seua imatge real i figurativa fins a la seua disgregació més bàsica convertint-se en una imatge abstracta, esta evolució també va acompanyada de la seua corresponent utilització respecte al material de suport de la imatge que en un principi va ser el paper i després desemboque en tela. La finalització de la tesi no significa, la finalització de la investigació, només el final d'una etapa (espere) d'aquest procés d'investigació creatiu personal. / Planells Martínez, MJ. (2008). El gofratge i la petjada en la col.lagrafia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/2008

La Rosa Vera és el nom d'una editorial catalana sota el peu de la qual es varen publicar llibres i col.leccions amb gravats originals entre el 1945 i el 1984, i per on hi desfilaren més d'un centenar d'artistes plàstics i d'escriptors.Jaume Pla, el director tècnic d'aquesta editorial, va escollir aquest nom inspirat en una frase d'un poema de Jacint Verdaguer titulat "Rosa de la Mare de Déu" que li va semblar adient per encapçalar les seves obres.a) Contingut de la tesi- Volum l: Exposició del tema recollida en cinc capítols, conclusions i bibliografia.- Volum II: Apèndix amb l'anàlisi exhaustiva de cadascun dels llibres de La Rosa Vera il.lustrats amb gravats.- Volum III: Apèndix amb l'anàlisi completa de les col.leccions de La Rosa Vera.La tesi està enfocada des del punt de vista d'una gravadora, amb una aportació personal i d'innovació en l'estudi de cada llibre i de cada gravat.b) Fonts utilitzades1. La persona i les obres de Jaume Pla (Rubí, 1914), director tècnic de l'editorial.2. Erasme d'Imbert, fill de Víctor Mª d'Imbert (Barcelona, 1903-1978), editor i promotor de "La Rosa Vera". 3. La Biblioteca de Catalunya.4. La Secció de Gravats del Museu d'Art Modern de Barcelona.5. El taller de Jaume Coscolla i Jordi Sànchez, on es varen estampar les últimes obres de "La Rosa Vera".6. Artistes plàstics, escriptors i col.laboradors que varen prendre part en Ia comesa.c) Aspectes innovadors aportats per la tesi1. L'estudi i anàlisi dels IIibres que mai no s' havia fet i que ha esdevingut una de les parts més creatives del treball.2. L'ampliació i aprofundiment de l'estudi de les col.leccions a través de les proves addicionals i els dibuixos preparatoris.3. La realització de tres fitxes tècniques elaborades personalment i que són fruit de l'anàlisi minuciosa de cada obra.4. La distribució i catalogació de la bibliografia.5. El contacte directe amb persones que van col.laborar amb "La Rosa Vera" i el recull d'opinions i articles apareguts sobre aquesta obra pública.d) Què és La Rosa Vera"La Rosa Vera" fou una empresa cultural en pro del gravat original i la bibliofília dirigida tècnicament per Jaume Pla i promocionada per Víctor Mª d'Imbert. La idea va néixer a Barcelona, però després, el 1955, es va estendre a Madrid, sota el patrocini de Juana Mordó, i també a França amb la col.laboració d'artistes estrangers, però que no s'arribà a dur a terme."La Rosa Vera" fou una editorial de reafirmació catalana. Un conjunt de llibres esdevinguts objecte d'art per l'acurada tipografia, per la qualitat del paper, per la integració entre el text i la imatge i per convertir el gravat en única tècnica d'il.lustració."La Rosa Vera" fou l'obra conjunta de més de cent artistes plàstics i artístiques, aportant-hi la novetat de la incorporació d'uns textos escriptors en mútua col.laboració."La Rosa Vera" fou el risc a l'aventura d'enfrontar-se per primer cop a una planxa de metall. El repte de crear un text literari sobre una imatge gravada lliurement i a priori."La Rosa Vera" fou una col.lecció d'estampes "ll.lustrades" per uns textos literaris. La recuperació d'un públic que estima l'obra ben feta. Una innovació en el món del col.leccionisme. La popularització del gravat, oferint la mateixa qualitat que l'original a un preu assequible.A "La Rosa Vera" l'artista plàstic feia un dibuix lliurement, Jaume Pla deia quina era la tècnica de gravat més adient i els l'ensenyava. Després aquell gravat era comentat amb paraules per un escriptor. El canvi de papers entre l'il.lustrador i l'il.lustrat fou una novetat curiosa en el camp de l'estampa i la seva difusió."La Rosa Vera" fou una proposta nova i creativa que, sobretot amb les col.leccions de gravats, va llançar al mercat un gran nombre d'estampes artístiques, aportant-hi la novetat de l'incorporació d'uns textos literaris que les comentaven.Amb "La Rosa Vera" va néixer a Catalunya un dels moviments de gravat capdavanters en l'intent de popularitzar i revaloritzar aquest art, esdevenint un exemple de reivindicació i de defensa de la identitat del país en una època difícil per la nostra cultura. / "La Rosa Vera" is the name of a Catalan publishing company under whose auspices books and collections of original engravings, were pubIished from 1945 to 1984, an enterprise which involved a succession of artists and writers numbering over one hundred.CONTENTS OF THIS THESISVolume I: Introduction to the subject, general conclusions and bibliography.Volume ll: Analysis of the books published by La Rosa Vera.Volume III: Analysis of the collections published by La Rosa Vera.The thesis' subject matter is considered from an engraver's paint of view, bringing to the study of each book and each engraving a new outlook, at once personal and creative."La Rosa Vera" was a cultural initiative whose aim was to promote original engravings and a general appreciation of books; it was technically directed by Jaume Pla and promoted by Víctor Mª d'Imbert. The idea itself arose in Barcelona but later caught on in Madrid, under the patronage of Juana Mordó, and also in France.In "La Rosa Vera" the artist would produce a drawing freestyle, after which Jaume Pla would both advise him which was the most appropriate engraving technique and give him practical tuition in it. A writer was then commissioned to provide a commentary in words to accompany the engraving. This role-reversal between illustrator and illustrated constituted a curious innovation in the field of prints and their dissemination."La Rosa Vera" was a new creative initiative which, particularly with its collections of engravings, launched onto the market a large number of artistic prints in an attempt to introduce this art form to a wider public; it brought the added novelty of literary texts which had been specially written as a commentary on the pictures.With "La Rosa Vera", Catalonia saw the birth of one of the pioneer movements in the field of engraving which aim to popularise and to reassess this art form. This was an example of how the country' s identity was reasserted and defended in the midst of a difficult period for our culture.

[ES] La presente tesis doctoral lleva por título La estampa líquida. El tensioactivo como medio de expresión artístico. Reúne la investigación de diversos artistas, cuyas obras surgen a partir de las posibilidades creativas de un químico tensor. Son el reflejo de nuevas estrategias y de la incorporación de nuevos materiales como medio creativo contemporáneo, y que tomamos como referentes para la invención de un nuevo método de entintado calcográfico. Esta indagación toma como punto de partida los conceptos de tiempo y espacio, dos términos inherentes y complementarios, consecuencia directa del rastro y la huella derivada de una realidad social. La Modernidad líquida, categoría que define este estado actual y figura de cambio constante y de interinidad, acuñada por el sociólogo Zygmunt Bauman, nos sirve como metáfora para la interpretación de estos nuevos recursos. Del mismo modo, este ensayo recoge un análisis del diálogo permanente entre aquellos detalles cotidianos y desapercibidos, receptáculos contenedores de un devenir en forma de esfera, representación que adoptamos del filósofo Peter Sloterdijk. Realizamos también, una aproximación a lo que fue una revolución en las vanguardias en el mundo de la gráfica: La técnica de la simultaneidad del color, inventada por el artista británico Stanley William Hayter y proceso primigenio del que surge esta tesis. Asimismo, se examinan aquellas técnicas de creación pictóricas, afines a nuestro estudio experimental, de las cuales nos imbuimos directamente. Como resultado del estudio del efecto de transitoriedad tensioactiva, esta tesis propicia nuestra producción artística personal: Recuerdo del trayecto, que ilustra dicha evolución química a través del tiempo inmortalizado en forma de estampa. / [CA] La present tesi doctoral porta per títol L'estampa líquida. El tensioactiu com a mitjà d'expressió artístic. Reunix la investigació de diversos artistes, les obres dels quals sorgixen a partir de les possibilitats creatives d'un químic tensor. Són el reflex de noves estratègies i de la incorporació de nous materials com a mitjà d'expressió artístic contemporani, i que prenem com a referents per a la invenció d'un nou mitjà d'entintat calcogràfic. Aquesta indagació pren com a punt d'eixida els conceptes de temps i espai, dos termes inherents i complementaris, conseqüència directa del rastre i la petjada derivada d'una realitat social. La Modernitat líquida, categoria que defineix aquest estat actual i figura de canvi constant i de interinitat, encunyada pel sociòleg Zygmunt Bauman, ens servix com a metàfora per a la interpretació d'aquests nous recursos. De la mateixa manera, aquest assaig recull una anàlisi del diàleg permanent entre aquells detalls quotidians i desapercebuts, receptacles contenidors d'un esdevenir en forma d'esfera, representació que adoptem del filòsof Peter Sloterdijk. Realitzem també una aproximació al que va ser una revolució a les Avantguardes en el món de la gràfica: La tècnica de la simultaneitat del color, inventada per l'artista britànic Stanley William Hayter i procés primigeni del que sorgeix aquesta tesi. Així mateix, s'examinen aquelles tècniques de creació pictòriques, afins al nostre estudi experimental, de les quals ens inbuïm directament. Com a resultat de l'estudi de l'efecte de transitorietat tensioactiva, aquesta tesi propicia la nostra producció artística personal: Recuerdo del trayecto, que il·lustra l'esmentada evolució química a través del temps immortalitzat en forma d'estampa. / [IT] La presente tesi di dottorato si intitola La stampa liquida. Il tensioattivo come mezzo di espressione artistica. Nel nostro lavoro intendiamo riunire le ricerche di vari artisti, le cui opere nascono dalle possibilità creative di un tensore chimico. Esse riflettono le nuove strategie e l'incorporazione di nuovi materiali come mezzo creativo contemporaneo, che prendiamo come riferimento per l'invenzione di un nuovo metodo per inchiostrare la matrice calcografica. Questa indagine prende come punto di partenza i concetti di tempo e spazio, due termini intrinseci e complementari, conseguenze dirette e prodotti derivanti da una determinata realtà sociale. La Modernità Liquida, categoria riferita allo status quo della società contemporanea, che rappresenta in costante cambiamento e una condizione ad interim, coniata dal sociologo Zygmunt Bauman, serve come metafora per l'interpretazione di queste nuove risorse. Allo stesso modo, questo saggio cattura un'analisi del dialogo permanente tra quei dettagli quotidiani e inosservati, i contenitori di un divenire in forma di sfera, così come apprendiamo dal filosofo Peter Sloterdijk. Abbiamo anche operato un'approssimazione a quella che è stata una rivoluzione nel mondo della grafica: la tecnica della concorrenza del colore, la cui partenità si ascrive all'artista britannico Stanley William Hayter, primo processo da cui nasce questa tesi. Inoltre, il nostro alvoro esamina anche quelle tecniche di creazione pittorica, simili al nostro studio sperimentale e di cui il nostro lavoro è fortemente impregnato. Come risultato dello studio dell'effetto della transitorietà surfattante, questa tesi promuove la nostra personale produzione artistica, Recuerdo del trayecto, che illustra questa evoluzione chimica attraverso il tempo immortalato sotto forma di stampa. / [EN] This doctoral thesis is named La estampa líquida. El tensioactivo como medio de expresión artístico (The Liquid Print. Surfactant as a resource of artistic expression). It gathers the investigation of different artists whose works arise from the creative possibilities of a tensor chemical. They are the reflection of new strategies and of the incorporation of new materials as a contemporary creative resource, and they are considered an example for the invention of a new chalcographic inking method. This investigation takes the concepts of time and space as a starting point. These concepts are inherent and complementary, a direct consequence of the trace and the print that stem from a social reality. The Liquid Modernity, a category which defines this current state and a symbol of constant change and temporariness, coined by sociologist Zygmunt Bauman, acts as a metaphor for the interpretation of these new resources. Likewise, this essay gathers an analysis of the permanent dialogue between those daily and unnoticed details, containing receptacles of a spherical future, a representation adopted from philosopher Peter Sloterdijk. We also carry out an approximation to what was a revolution in Avant-garde in the world of graphic arts: the technique of viscosity printing, invented by British artist Stanley William Hayter, an original process from which this thesis stems. Additionally, we examine those pictorial techniques of creation, related to our experimental study and from which we are directly influenced. As a result of the study of the effect of surfactant transience, this thesis fosters our personal artistic production: Recuerdo del trayecto, which illustrates this chemical evolution through the time immortalized in the shape of a print. / Simarro Escobar, A. (2020). La Estampa Líquida. El Tensioactivo como Medio de Expresión Artístico [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152187