Este trabajo de tesis doctoral realiza una aportación a las áreas de aprendizaje en línea, los procesos de colaboración en entornos virtuales y la dimensión social. Como sugiere la literatura del ámbito, la colaboración y la dimensión social devienen elementos clave en los entornos virtuales de aprendizaje. En concreto, el estudio analiza cómo se manifiesta la dimensión social en el proceso de aprendizaje en grupo con el objetivo de proporcionar estrategias tanto a estudiantes como a docentes. Su finalidad última es mejorar los procesos educativos que tienen lugar en el entorno virtual a través de la transferencia de la experiencia desarrollada en la institución que deviene el escenario general de análisis: la Universitat Oberta de Catalunya. Para llevar a cabo este propósito se adopta una perspectiva cualitativa y el estudio de casos como método de investigación. En consecuencia, su propósito no es obtener conclusiones objetivas y generalizables, sino un análisis situado, concreto y detallado del objeto de estudio para responder a la pregunta general que guía la investigación, deviniendo un punto de referencia para otras realidades educativas. De acuerdo con esta finalidad los contenidos de la presente investigación se articulan en base a siete apartados generales: 1) Contextualizar; 2) Presentar la investigación; 3) Entrar; 4) Conceptualizar; 5) Comprender; 6) Aplicar; y 7) Recapitular y abrir. Cada uno de éstos representa una evolución respecto al anterior en la obtención de resultados y conclusiones, propiciando el seguimiento del proceso de análisis desarrollado y las propuestas planteadas. / This PhD study contributes to online learning, virtual collaborative processes and social dimension fields. As literature suggests, collaboration and social dimension are key elements in virtual learning environments. Specifically, the analysis is focused on providing strategies for both students and teachers in relation to social dimension in the context of virtual group. The ultimate objective of this research is to improve the educational processes that take place in a virtual environment. This aim is achieved through the transfer of the experience developed at the institution that becomes the general scenario analysis: the Open University of Catalonia. To accomplish this purpose, this research is based on a qualitative case study. This approach facilitates understandings in order to answer the general question guiding the research and it becomes a reference to other educational environments. Consequently, its aim is not to get objective and generalizable conclusions, but a situated, concrete and detailed analysis that will help to achieve the objective. According to this aim, contents are organized in seven parts: 1) Contextualizing; 2) Presenting the research; 3) Coming in; 4) Conceptualizing; 5) Understanding; 6) Applying; and 7) Concluding and opening. Each of these parts represents an evolution in relation to the previous one in the analysis process, facilitating monitoring of the research developed and proposals presented.

Orientadores: Yuri Dimitrov Bozhkov, Antonio Carlos Gilli Martins / Tese (doutorado) - Universidade Estadual de Campinas, Instituto de Matematica, Estatistica e Computação Cientifica / Made available in DSpace on 2018-09-24T19:39:04Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Freire_IgorLeite_D.pdf: 977261 bytes, checksum: b8ba44493aeac3de0d37cdfff2fc581b (MD5) Previous issue date: 2008 / Resumo: Neste trabalho provamos um teorema que faz a classificacão completa dos grupos de simetrias de Lie da equação semilinear de Kohn - Laplace no grupo de Heisenberg tridimensional. Uma vez que tal equação possui estrutura variacional, determinamos quais são suas simetrias de Noether e a partir delas estabelecemos suas respectivas leis de conservação / Abstract: In this work, we carry out a complete group classification of Lie point symmetries of semilinear Kohn - Laplace equations on the three-dimensional Heisenberg group. Since this equation has variational structure, we determine which of its symmetries are Noether's symmetries. Then we establish their respectives conservation laws / Doutorado / Matematica Aplicada / Doutor em Matemática Aplicada

La presente memoria se enmarca dentro del estudio de las relaciones topológicas entre dos espacios topológicos Hausdorff que pueden deducirse de las vinculaciones algebraicas, topológicas o de otra clase entre los correspondientes grupos de funciones continuas evaluadas en un grupo topológico, siguiendo la línea del Teorema clásico de Banach-Stone. Ponemos especial atención en la representación de aplicaciones entre grupos de funciones continuas de un espacio topológico en el grupo topológico T, la circunferencia unidad del plano complejo, y también entre grupos de funciones continuas de un grupo topológico en el mismo grupo T, para después enfocar el problema desde el punto de vista de las C*-álgebras de grupo. Con el mismo fin, estudiamos ciertos homomorfismos entre grupos de funciones continuas evaluadas en un grupo topológico G y se dan resultados de continuidad automática. En el trabajo, se utilizan técnicas de la dualidad de Pontryagin, de grupos topológicos y del análisis funcional para llevar a cabo estos objetivos.

Ante la insatisfactoria preparación matemática de los futuros maestros y sus malos resultados en didáctica de la matemática, consideramos necesario averiguar realmente el nivel de conocimientos matemáticos de dichos estudiantes al iniciar la Diplomatura y su relación con el rendimiento en las asignaturas de didáctica de la matemática.Hemos realizado un diseño cuasi-experimental Pretest-Postest con Grupo de Control y varias medidas.La muestra la formaron los estudiantes de Primer curso de Maestro de la UJI, el Grupo Experimental los que asistieron al Curs Zero: Matemática Prévia y el de Control los no asistentes.La medida del Pretest (O1) fue única, para determinar el nivel de partida en conocimientos matemáticos, y se efectuaron varias medidas de Postest (O2, O3, O4, y O5) para analizar los distintos objetivos planteados.Los instrumentos utilizados han sido pruebas de conocimientos de matemáticas y de conocimientos de didáctica de la matemática.Se ha realizado un estudio descriptivo y otro inferencial obteniendo los siguientes resultados:El nivel de conocimientos matemáticos previos de los futuros maestros es realmente bajo.El nivel de conocimientos matemáticos de los estudiantes de Maestro asistentes al Curs Zero, al finalizar el curso es mejor que el de los no asistentes y se mantiene en el tiempo.El rendimiento en didáctica de la matemática de los estudiantes de Maestro asistentes al Curs Zero es mejor que el de los no asistentes.Existe una elevada correlación positiva entre el nivel de conocimientos matemáticos y el rendimiento en las asignaturas de didáctica de la matemática de los estudiantes asistentes al Curs Zero.

A partir dels anys 90, les alteracions cognitives de l'esquizofrènia han resultat de gran interès per la seva relació amb altres aspectes del funcionament general que posen en relleu el paper nuclear del dèficit cognitiu en aquest trastorn (Kraus i Keefe, 2007; Wykes i Reeder, 2005). Les alteracions de la memòria, la funció executiva i l'atenció han mostrat ser les més rellevants tant per la seva repercussió funcional com per la seva intensitat (Brazo i cols., 2002; Hoff i Kremen, 2003; Medalia i Lim, 2004; Penadés i cols., 1999; Reed i cols., 2002; Sharma i Antonova, 2003; Sponheim i cols., 2003; Wykes i Reeder, 2005; Zandio i cols., 2005). Arran d'aquestes troballes s'ha desenvolupat una eina de rehabilitació coneguda com a remediació cognitiva, que consisteix en un entrenament conductual per a millorar els processos cognitius d'atenció, memòria, funció executiva, cognició social i metacognició (Wykes i cols., 2011). Té com a objectius millorar el funcionament cognitiu de les persones amb esquizofrènia i aconseguir que aquestes millores es traslladin a una major competència en la resolució de problemes quotidians (Medalia i Freilich, 2008). Diversos estudis han trobat que la millora de la funció executiva mitjançant procediments de remediació cognitiva està fortament associada a la millora de l'autonomia personal i del funcionament en la comunitat (Green, 1996; Reeder i cols., 2006; Penadés i cols., 2006 ; Wykes i cols., 2007b; Wykes i Huddy, 2009, Wykes i cols. 2011). Els resultats obtinguts en revisions i metanàlisis han indicat millores consistents en un ampli rang de funcions cognitives, en els símptomes i en el funcionament en la comunitat (Lindenmayer i cols., 2008; McGurk i cols., 2007; Twamley i cols., 2003; Wykes i cols., 2011). En el marc de la Unitat de Recerca i Desenvolupament del Parc Sanitari Sant Joan de Déu (Sant Boi de Llobregat), es va desenvolupar un programa propi de remediació cognitiva i es va dur a terme l'estudi de la seva eficàcia. El programa REPYFLEC és un entrenament de remediació cognitiva en format de paper i llapis, que es realitza en grup (4-6 participants) i es porta a terme dos dies a la setmana durant 4 mesos (32 sessions). Els continguts que es treballen es divideixen en dues àrees principals: Resolució de Problemes i Flexibilitat Cognitiva, i es realitzen 16 sessions de cadascuna. L'objectiu d'aquest tractament és intervenir en les funcions cognitives superiors que estan afectades en l'esquizofrènia, com són la funció executiva i la metacognició. Amb l’objectiu d’avaluar l’entrenament Repyflec es va realitzar un assaig clínic controlat i aleatoritzat, de doble cegament i en comparació a un grup control actiu que realitzava 32 sessions d’un grup d’oci sense objectius específics. Als resultats s'ha trobat que el Repyflec ha produït un canvi superior i estadísticament significatiu a favor del grup experimental en variables cognitives i socials. Més concretament, al post tractament s'han trobat millores a favor del Repyflec en la funció executiva, en les àrees de cura personal, relacions socials -contacte social i en l'ocupació. Els resultats obtinguts al seguiment mostren que les millores en la funció executiva i en el funcionament social es mantenen 6 mesos després d'haver finalitzat el tractament. Així mateix, el Repyflec apunta a influir en la millora d’algunes variables simptomatològiques. El Repyflec és una intervenció de grup, multifunció i restitutiva, que aconsegueix canvis superiors i estadísticament significatius en el funcionament executiu i social de pacients ambulatoris amb esquizofrènia. La intervenció en la funció executiva s'ha mostrat associada a guanys en les àrees de funcionament psicosocial. / "REPYFLEC cognitive remediation group training in schizophrenia. Randomised controlled tria"l TEXT: BACKGROUND: Cognitive difficulties are well known in people with a diagnosis of schizophrenia and are associated with poor long-term functioning. Cognitive remediation trainings are developed to treat cognitive problems that affect functioning. Current international studies about cognitive remediation obtain improvements in cognitive and social functioning and in some psychiatric symptoms. AIMS: To evaluate the efficacy of a cognitive remediation group training program, namely Problem Solving and Cognitive Flexibility training, addressed to improve psicosocial functioning of patients with schizophrenia. METHOD: Participants with a diagnosis of schizophrenia or schizoaffective disorder (n=52) were randomized to 32 -twice a week- group sessions of REPYFLEC training, or to 32 -twice a week- group sessions of activities without specific objectives and focused to leisure. Social functioning, psychiatric symptoms and Theory of Mind (ToM) were measured at weeks 0, 8, 16 and 40. Cognitive function was measured at weeks 0, 16 and 40. Mixed Models were used to estimate statistical differences. RESULTS: Patients in the cognitive remediation training group demonstrated significantly improvements on executive function, social functioning and negative symptoms at post-treatment compared to patients in the control group. At 6 month follow-up assessment, significant improvements in executive function and social functioning remained. CONCLUSIONS: REPYFLEC cognitive training is associated with significant improvements on executive function, social functioning and specific symptoms in outpatients with schizophrenia.

The three chapters of this thesis investigate social aspects of judgment and decision making. Chapter One analyses the consequences of making decisions based on predictions of future well-being, and the conditions under which advice can improve these decisions. It shows that an interaction between errors in affective forecasts and the choice process leads to suboptimal decisions and disappointment, and establishes conditions under which advice reduces these effects. The second chapter investigates the boundaries of the result that eliciting more than one estimate from the same person and averaging these can lead to accuracy gains in judgment tasks. It reveals that the technique works only for specific kinds of questions, and people are reluctant to average their initial answers when asked for a final estimate. Finally, Chapter Three reviews experimental results regarding individual and small group behaviour in strategic decision tasks and provides a theoretical framework to analyse the observed differences. / Aquesta tesi investiga diferents aspectes socials de la presa de decisions. El primer capítol analitza les decisions preses en base a les prediccions del benestar futur, i en quines situacions els consells d’altres persones poden millorar aquestes decisions. Es mostra que una interacció entre el procés de l’elecció i les imperfeccions de les prediccions condueix a decisions subòptimes i a la decepció, i s’estableixen les condicions sota les quals els consells redueixen aquests efectes. El segon capítol investigaels casos en què les persones poden millorar les seves prediccions numèriques donant més d’una estimació i prenent-ne la mitjana. A base d’un experiment, es mostra que la tècnica funciona només amb determinats tipus de preguntes, i que les persones són averses a prendre mitjanes de les seves estimacions inicials quan es pregunta per una estimació final. L’últim capítol revisa els resultats experimentals referents a la presa de decisions estratègiques de la persona individual comparats amb els de la persona que forma part d’un grup reduït i proporciona un marc teòric en el que analitza les diferències que s’observen en el seu comportament

Aquesta tesi se situa en una perspectiva de l'Educació Ambiental adreçada a la Sostenibilitat i com a nucli catalitzador d'una Educació per al Canvi.Amb la investigació que es presenta es pretén, a més, contribuir a reduir el buit existent entre el marc teòric de l'Educació Ambiental i la seva transposició didàctica en la formació inicial del professorat, i al mateix temps poder fer aportacions significatives en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques d'aquest àmbit de l'educació.En primer lloc, es presenta una anàlisi del marc teòric que ha informat el desenvolupament de l'Educació Ambiental, la seva reorientació i reconceptualització en la dècada dels anys noranta, i s'exposen el debat i les tendències actuals. A continuació es presenta l'anàlisi del nivell d'incorporació de l'Educació Ambiental, així com dels factors que en limiten o dificulten una plena integració, tant a nivell de l'etapa d'educació primària, com en la formació inicial del professorat.Es porta també a terme una revisió i una anàlisi exhaustiva de l'estat actual de la investigació en Educació Ambiental, a nivell nacional i internacional, i a partir d'ella es revela el dèficit que existeix, particularment, en la investigació educativa en Educació Ambiental en la formació inicial del professorat, i sobretot en el camp dels enfocaments pedagògics i estratègies metodològiques.El propòsit concret de la investigació se centra en: (i) analitzar l'impacte d'un enfocament metodològic (metodologia triaxial) aplicat en un curs d'Educació Ambiental en formació inicial del professorat; (ii) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del propi pensament dels estudiants.Aquest propòsit general ha portat la definició dels objectius d'investigació següents: (a) dissenyar i aplicar un enfocament metodològic triaxial en la formació en Educació Ambiental del professorat; (b) dissenyar i aplicar els instruments que promouen el procés de reflexió, individual i col·lectiu, en els estudiants; (c) explorar el procés de formació en Educació Ambiental des del pensament dels estudiants i a través dels instruments utilitzats per a la reflexió; (d) valorar la metodologia triaxial en la formació en Educació Ambiental de futurs i futures mestres d'Educació Primària.Cal destacar que la metodologia triaxial elaborada i aplicada es basa en la integració de tres eixos processals: procés d'investigació, procés de reflexió i procés de treball cooperatiu, i és consistent amb el model teòric que s'exposa i es defensa en la investigació (el capítol 5 tracta, concretament, del disseny, estructuració i desenvolupament del curs fonamentat en aquesta metodologia)La investigació se situa en el paradigma interpretatiu d'investigació educativa i en una metodologia d'anàlisi qualitativa. La mostra l'ha constituïda un grup classe, 42 estudiants, del 3r curs dels estudis de Magisteri, curs 1998/99, de la Universitat de Girona. Els instruments d'anàlisi han estat els instruments de reflexió, individual i col·lectiva, utilitzats en el curs.Destaquem l'ús d'un diari de grup, especialment dissenyat i estructurat per a promoure la reflexió col·lectiva, com l'aportació més rellevant en relació als instruments per a la reflexió. El diari de grup ha estat l'instrument vertebrador de la metodologia d'anàlisi qualitativa, i, tal com s'ha aplicat en aquesta investigació, s'ha validat com a un instrument nuclear i eficaç per a la reflexió de grup, i per explorar i analitzar el procés de formació en Educació Ambiental i de la formació professional general del grup d'estudiants.La resta d'instruments han estat, bàsicament, qüestionaris individuals, en diferents moments del curs; els documents produïts pels estudiants (propostes didàctiques en Educació Ambiental) i la memòria de la investigadora. La triangulació s'ha realitzat a través de tots els instruments. En la investigació es presenta, de manera detallada, com s'ha dut a terme el procés d'anàlisi de cadascun dels instruments i els resultats extrets.L'anàlisi dels resultats ha permès dibuixar l'evolució del pensament dels estudiants al llarg del curs i realitzar una anàlisi holística i multidimensional del seu procés de formació en Educació Ambiental. S'ha produït un canvi substancial en relació a la comprensió i assumpció dels components de l'Educació Ambiental: rellevància, holisme, educació crítica, educació en valors, capacitat de responsabilitat, d'acció i d'atendre diferents punts de vista i perspectives. Al llarg del curs i del procés hi ha una clara potenciació de qualitats dinàmiques.Al mateix temps, l'anàlisi revela la interdependència real i efectiva dels tres processos que configuren la metodologia triaxial i la seva clara influència en la formació en Educació Ambiental del grup d'estudiants i en la construcció dels seus models didàctics.En la investigació es conclou, entre altres aspectes, que l'enfocament metodològic, basat en un procés triaxial, aplicat en la formació inicial del grup de futurs i futures mestres, ha resultat de gran eficàcia i rellevància en la seva formació en Educació Ambiental i, també, en la seva formació com a professionals investigadors, crítico- reflexius, amb capacitat d'innovació i amb un grau més alt d' "empowerment". Cal dir que la metodologia triaxial es revela amb altes possibilitats de transferència i adaptabilitat a altres estudis. La transferibilitat d'aquesta metodologia serà objecte de seguiment investigatiu amb el propòsit de trobar les orientacions pedagògiques més adequades a cada àmbit i situació, ja que pot oferir aportacions valuoses en el camp de l'Ambientalització Curricular dels estudis universitaris. / This thesis looks from the perspective of Environmental Education aimed at Sustainability and as a catalyst essence of Education for Change.It is also aimed, as a result of the research presented, at contributing to reducing the gap between the theoretical framework of Environmental Education and its didactic transposition to initial teacher training, as well as making significant contributions in the field of pedagogical approaches and methodological strategies in this field of education.Firstly, an analysis of the theoretical framework that has informed the development of Environmental Education is presented, as well as its reorientation and reconceptualisation during the 1990s, and current trends are debated.An analysis is then presented of the degree of incorporation of Environmental Education, as well as the factors that limit or make difficult its full integration, both at primary education level and in initial training of teachers.A revision and exhaustive analysis is also carried out of the current state of research into Environmental Education in Spain and internationally. Based on this, the deficit that exists particularly in the field of educational research in Environmental Education in initial teacher training is shown, especially in the field of pedagogical approaches and methodological strategies.The specific aim of the research is focused on (i) analysing the impact of a methodological focus (triaxial methodology) applied to an Environmental Education course in initial teacher training, and (ii) exploring the Environmental Education training process from the students' point of view.This general aim has led to the following research objectives being defined: (a) to design and apply a triaxial methodological focus in Environmental Education teacher training, (b) to design and apply the instruments that encourage the process of individual and collective reflection in students, (c) to explore the Environmental Education training process from the students' point of view and by means of the instruments used for reflection, and (d) to evaluate triaxial methodology in Environmental Education training for future Primary Education teachers.Interestingly, the triaxial methodology prepared and applied is based on the integration of three procedural axes - the research process, the reflection process and the co-operative work process - and is consistent with the theoretical model that is exposed and defended in the research (chapter 5 deals in particular with the design, structuring and development of the course based on this methodology).Research takes place within the interpretative paradigm of educational research and using a methodology of qualitative analysis. The sample consisted of a class group of 42 students in their third year of teacher training at the University of Girona. The analytical tools were the individual and collective reflection instruments used on the course.Worthy of special mention is the use of a group diary, especially designed and structured to encourage collective reflection as the most important contribution in terms of instruments for reflection. The group diary was the backbone instrument of the qualitative analysis methodology, and in the manner in which it was applied in this research, it has been shown to be valid as a nuclear and efficient instrument for group reflection, and for exploring and analysing the training process in Environmental Education and the general professional training of the group of students. The other instruments were basically individual questionnaires at different points on the course - the documents produced by the students (didactic proposals in Environmental Education) and the researcher's report. Triangulation took place using all the instruments. How the analysis process was carried out with each of the instruments and the results extracted are presented in detail in the research. Analysis of the results has enabled the evolution of the students' thought to be noted over the duration of the course and a holistic and multi-dimensional analysis to be made of their Environmental Education training process, i.e. its relevance, holism, critical education, education in values, capacity for responsibility, action and dealing with different points of view and perspectives. There is a clear empowering of dynamic qualities throughout the course. At the same time, the analysis shows the real and effective interdependence between the three processes comprising the triaxial methodology and the clear influence on Environmental Education training by the student group and on the construction of their didactic models. The research concludes, among other points, that the methodological focus, based on a triaxial process, applied to the initial training of a group of future teachers, has been highly efficient and important in their Environmental Education training and also in their training as critical/reflexive research professionals, with the ability to innovate and with a very high level of empowerment. It should be noted that triaxial methodology is shown with other opportunities for transfer and adaptability to other studies. The transferability of this methodology will be the objective of follow-up research with the aim of finding the pedagogical orientations that are most suitable to each field and situation, as it can make valuable contributions in the field of orienting university studies towards sustainability.

[EN] The scope of this thesis is the abstract finite group theory. All the groups we will consider will be finite. hence, the word "group" will be understood as a synonimous of "finite group". We say that a subgroup H of a group G is solitary when no other subgroup of G is isomorphic to H. A normal subgroup H of a group G is said to be normal solitary when no other normal subgroup of G is isomorphic to H. A normal subgroup N of a group G is said to be quotient solitary when no other normal subgroup K of G gives a quotient isomorphic to G/N. Solitary subgroups, normal solitary subgroups, and quotient solitary subgroups have been recently studied by authors like Thévenaz, who named the solitary subgroups as strongly characteristic subgroups, Kaplan and Levy, Tarnauceanu, and Atanasov and Foguel. The aim of this PhD thesis project is to deepen into the analysis of these subgroup embedding properties, by refining the knowledge of their lattice properties, by obtaining general properties related to classes of groups, and by analysing groups in which the members of some distinguished families of subgroups satisfy these embedding properties. The basic results of group theory that will be used in the memoir appear in Chapter 1. Among them, we comment on some results about soluble groups, supersoluble groups, nilpotent groups, classes of groups, and p-soluble and p-nilpotent groups for a prime p. In Chapter 2, we present the basic concepts about these embedding properties, as well as some basic results satisfied by them. Chapter 3 is devoted to the study of lattice properties of these types of subgroups. In this chapter we deepen into the study of the lattices of solitary subgroups and quotient solitary subgroups developed by Kaplan and Levy and by Tarnauceanu and we check that, even though these lattices consist of normal subgroups, they are not sublattices of the lattice of normal subgroups. We also check that the set of all normal solitary subgroups does not constitute a lattice, which motivates the introduction of the concept of subnormal solitary subgroup as a more suitable tool to deal with lattice properties. In Chapter 4, we study in depth the relations between these embedding properties and classes of groups. We observe that the subnormal solitary subgroups behave well with respect to radicals for Fitting classes and that the residuals for formations are quotient solitary subgroups. We also study conditions under which the radicals with respect to Fitting classes are quotient solitary subgroups and the residuals with respect to formations are solitary subgroups. To finish, we state the natural question of whether the solitary or subnormal solitary subgroups can be regarded as radicals for suitable Fitting classes or whether the quotient solitary subgroups are residuals for suitable Fitting classes. We give a negative answer to this question. Chapter 5 is devoted to the study of groups whose minimal subgroups are solitary, that is, groups with a unique subgroup of order p for each prime p dividing its order. We give a complete classification of these groups and we make some remarks about related problems. Our contributions to this research line have been accepted for their publication in two papers in Communications in Algebra and in Journal of Algebra and its Applications. / [ES] El ámbito de esta tesis es el de la teoría abstracta de grupos finitos. Todos los grupos que consideremos serán finitos. Por ello, la palabra «grupo» se entenderá como sinónima de «grupo finito». Decimos que un subgrupo H de un grupo G es solitario cuando ningún otro subgrupo de G es isomorfo a H. Un subgrupo normal H de un grupo G se dice normal solitario cuando ningún otro subgrupo normal de G es isomorfo a H. Un subgrupo normal N de un grupo G se dice que es solitario para cocientes cuando ningún otro subgrupo normal K de G da un cociente isomorfo a G/N. Los subgrupos solitarios, los subgrupos normales solitarios y los subgrupos solitarios para cocientes han sido recientemente estudiados por autores como Thévenaz, quien bautizó los subgrupos solitarios como subgrupos fuertemente característicos, Kaplan y Levy, Tarnauceanu y Atanasov y Foguel. El objeto de este proyecto de tesis doctoral es el de profundizar en el análisis de estas propiedades de inmersión de subgrupos, afinando en el conocimiento de sus propiedades reticulares, obteniendo propiedades generales en relación con clases de grupos y analizando grupos en los que los miembros de algunas familias destacadas de subgrupos satisfacen estas propiedades de inmersión. Los resultados básicos de teoría de grupos que se utilizan en la memoria aparecen en el capítulo 1. Entre ellos, comentamos algunos resultados sobre grupos resolubles, superresolubles, nilpotentes, clases de grupos y grupos p-resolubles y p-nilpotentes para un primo p. En el capítulo 2 presentamos los conceptos básicos sobre estas propiedades de inmersión, así como algunos resultados básicos que satisfacen. El capítulo 3 está dedicado al estudio de propiedades reticulares de estos tipos de subgrupos. En este capítulo se profundiza en el estudio de los retículos de subgrupos solitarios y solitarios para cocientes llevado a cabo por Kaplan y Levy y por Tarnauceanu y se comprueba que, a pesar de que estos retículos constan de subgrupos normales, no son subretículos del retículo de subgrupos normales. También comprobamos que el conjunto de subgrupos normales solitarios no constituye un retículo, lo que motiva la introducción del concepto de subgrupo subnormal solitario como herramienta más adecuada para tratar propiedades reticulares. En el capítulo 4 estudiamos con profundidad las relaciones entre estas propiedades de inmersión y clases de grupos. Observamos que los subgrupos subnormales solitarios se comportan bien respecto de radicales de clases de Fitting y que los residuales para formaciones son subgrupos solitarios para cocientes. Esto permite mejorar algunos resultados sobre subgrupos solitarios para cocientes. También estudiamos condiciones en que los radicales respecto de clases de Fitting son subgrupos solitarios para cocientes y los residuales respecto de formaciones son subgrupos solitarios. Por último, nos planteamos la cuestión natural de si los subgrupos solitarios o subnormales solitarios pueden verse como radicales para clases de Fitting adecuadas o si los subgrupos solitarios para cocientes son residuales para clases de Fitting adecuadas. Damos una respuesta negativa a esta cuestión. El capítulo 5 está dedicado al estudio de grupos cuyos subgrupos minimales son solitarios, es decir, grupos con un único subgrupo de orden p para cada primo p divisor de su orden. Damos una clasificación completa de estos grupos y hacemos algunas observaciones sobre problemas relacionados. Nuestras aportaciones a esta línea de investigación han sido aceptadas para su publicación en dos artículos en Communications in Algebra y en Journal of Algebra and its Applications. / [CAT] L'àmbit d'aquesta tesi és el de la teoria abstracta de grups finits. Tots els grups que hi considerem seran finits. Per això, la paraula «grup» s'entendrà com a sinònima de «grup finit». Direm que un subgrup H d'un grup G és solitari quan cap altre subgrup de G no és isomorf a H. Un subgrup normal H d'un grup G es diu normal solitari quan cap altre subgrup normal de G no és isomorf a H. Un subgrup normal N d'un grup G es diu que és solitari per a quocients quan cap altre subgrup normal K de G no dóna un quocient isomorf a G/N. Els subgrups solitaris, els subgrups solitaris normals i els subgrups solitaris per a quocients han sigut recentment estudiats per autors com Thévenaz, qui batejà els subgrups solitaris com a subgrups fortament característics, Kaplan i Levy, Tarnauceanu i Atanasov i Foguel. L'objecte d'aquest projecte de tesi doctoral és el d'aprofundir en l'anàlisi d'aquestes propietats d'immersió de subgrups, afinant en el coneixement de les seues propietats reticulars, obtenint propietats generals en relació amb classes de grups i analitzant grups en què els membres d'algunes famílies destacades de subgrups satisfan aquestes propietats d'immersió. Els resultats bàsics de teoria de grups que es fan servir en la memòria apareixen al capítol 1. Entre ells, comentem alguns resultats sobre grups resolubles, superresolubles, nilpotents, classes de grups i grups p-resolubles i p-nilpotents per a un primer p. Al capítol 2 presentem els conceptes bàsics sobre aquestes propietats d'immersió, així com alguns resultats bàsics que satisfan. El capítol 3 està dedicat a l'estudi de propietats reticulars d'aquests tipus de subgrups. En aquest capítol s'aprofundeix en l'estudi dels reticles de subgrups solitaris i solitaris per a quocients dut a terme per Kaplan i Levy i per Tarnauceanu i es comprova que, encara que aquests subgrups consten de subgrups normals, no són subreticles del reticle de subgrups normals. També comprovem que el conjunt de subgrups normals solitaris no constitueix un reticle, la qual cosa motiva la introducció del concepte de subgrup subnormal solitari com a eina més adient per tractar propietats reticulars. Al capítol 4 estudiem amb profunditat les relacions entre aquestes propietats d'immersió i classes de grups. Observem que els subgrups subnormals solitaris es comporten bé respecte de radicals de classes de Fitting i que els residuals per a formacions són subgrups solitaris per a quocients. Açò permet millorar alguns resultats sobre subgrups solitaris per a quocients. També estudien condicions en què els radicals respecte de classes de Fitting són subgrups solitaris per a quocients i els residuals respecte de formacions són subgrups solitaris. Per acabar, ens plantegem la qüestió natural de si els subgrups solitaris o subnormals solitaris poden veure's com a radicals per a classes de Fitting adients o si els subgrups solitaris per a quocients són residuals per a classes de Fitting adients. Donem una resposta negativa a aquesta qüestió. El capítol 5 està dedicat a l'estudi de grups els subgrups minimals dels quals són solitaris, és a dir, grups amb un únic subgrup d'ordre p per a cada primer p divisor del seu ordre. Donem una classificació completa d'aquests grups i fem algunes observacions sobre problemes relacionats. Les nostres aportacions a aquesta línia de recerca han sigut acceptades per a llur publicació a dos articles a Communications in Algebra i a Journal of Algebra and its Applications. / Liriano Castro, ODCDJ. (2015). Subgrupos solitarios de grupos finitos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59397 / TESIS