Avui en dia, els sistemes d'informació són un actiu clau en les organitzacions i sovint els proporcionen un avantatges competitiu. Per a que això segueixi així, han de ser mantinguts i evolucionats d'acord amb els objectius estratègics de la organització. Aquesta evolució inclou els requeriments del sistema d'informació, la tecnologia emprada i els processos suportats. L'impacte dels canvis pot anar des de petites modificacions al desenvolupament d'un nou sistema d'informació i, per aquest motiu, l'evolució dels sistemes d'informació s'analitza durant la fase de requeriments, on es possible avaluar-ne la magnitud utilitzant menys recursos. Des d'aquest punt de vista, els mètodes de l'enginyeria de requeriments i els de la reenginyeria de processos sovint comparteixen els mateixos objectius i es pot considerar que la reenginyeria de processos es adequada tant per al desenvolupament com per al manteniment dels sistemes d'informació. El llenguatge i* està orientat a objectius i permet modelar els sistemes d'informació en termes d'actors i dependencies entre ells. El llenguatge i* s'utilitza en l'enginyeria de requeriments i en la reenginyeria de processos de negoci, però no existeixen gaires propostes comunes a ambdues disciplines. Amb l'objectiu d'utilitzar el llenguatge i* en la reenginyeria de processos, s'ha definit PRiM, un mètode basat en i* per a la reenginyeria de processos (Proces Reenginieering i*-based Method). PRiM assumeix que ja existeix un procés que s'utilitzarà com a punt de partida per l'especificació o l'evolució del nou sistema d'informació. El mètode PRiM consta de sis fases: 1) l'anàlisi dels processos i dels sistemes d'informació actuals, 2) la construcció del model i*, 3) la reenginyeria dels processos actuals, 4) la generació de models i* representant les diferents alternatives, 5) l'avaluació de les alternatives utilitzant mètriques estructurals i 6) l'especificació del nou sistema d'informació a partir del model i* escollit. En les sis fases de PRiM, s'utilitzen diferents mètodes i tècniques algunes creades expressament pel mètode i d'altres provinents de l'enginyeria de requeriments i la reenginyeria de processos. Tot i això, hi ha altres mètodes i tècniques que poden ser utilitzades enlloc d'aquestes i que poden ser mes convenients quan les condicions d'aplicació del mètode canvien. Per tal de permetre la selecció i inclusió d'altres tècniques, es proposa l'aplicació de l'enginyeria de mètodes (Method Engineering). Aquesta disciplina permet construir nous mètodes a partir de parts de mètodes ja existents, i s'ha utilitzat per definir un mètode marc per a la reenginyeria anomenat ReeF (Reengineering Framework). A ReeF, les sis fases de PRiM es presenten de forma genèrica per tal de permetre la selecció de la tècnica més apropiada per cada una de les fases, a partir de l'experiència de l'usuari com dels seus coneixements de l'aplicació. Com a exemple d'aplicació de ReeF, s'ha definit el mètode SARiM.Les contribucions principals de la tesis son dues. En primer lloc, els dos mètodes basats en i* definits (PRiM per a la reenginyeria de processos, i SARiM, per a la reenginyeria d'arquitectures software). En segon lloc, les diferents tècniques i* definides en PRiM i que poden ser utilitzades per construir models i*, generar alternatives i avaluar-les amb mètriques estructurals. Aquestes tècniques i mètodes s'han obtingut a partir de l'estudi de l'estat de l'art i s'han validat en diferents casos d'estudi formatius i en un cas d'estudi industrial. Com a suport, s'han desenvolupat dues eines: 1) REDEPEND-REACT, que permet la modelització gràfica de models i*, la generació d'alternatives i la definició de mètriques estructurals, i 2) J-PRiM, que dóna suport a les fases de PRiM mitjançant el tractament textual dels models i*. / Information Systems are a crucial asset of the organizations and can provide competitive advantages to them. However, once the Information System is built, it has to be maintained and evolved, which includes changes on the requirements, the technology used, or the business processes supported. All these changes are diverse in nature and may require different treatments according to their impact, ranging from small improvements to the deployment of a new Information System. In both situations, changes are addressed at the requirements level, where decisions are analysed involving less resources. Because Requirements Engineering and Business Process Reengineering methods share common activities, and the design of the Information System with the business strategy has to be maintained during its evolution, a Business Process Reengineering approach is adequate for addressing Information Systems Development when there is an existing Information System to be used as starting point. The i* framework is a well-consolidated goal-oriented approach that allows to model Information Systems in a graphical way, in terms of actors and dependencies among them. The i* framework addresses Requirements Engineering and Business Process Reengineering but none of the i*-based existing approaches provides a complete framework for reengineering. In order to explore the applicability of i* for a reengineering framework, we have defined PRiM: a Process Reengineering i* Method, which assumes that there is an existing process that is the basis for the specification of the new Information System. PRiM is a six-phase method that combines techniques from the fields of Business Process Reengineering and Requirements Engineering and defines new techniques when needed. As a result PRiM addresses: 1) the analysis of the current process using socio-technical analysis techniques; 2) the construction of the i* model by differentiating the operationalization of the process form the strategic intentionality behind it; 3) the reengineering of the current process based on its analysis for improvements using goal acquisition techniques; 4) the generation of alternatives based on heuristics and patterns; 5) the evaluation of alternatives by defining structural metrics; and, 6) the specification of the new Information System from the selected i* model.There are several techniques from the Requirements Engineering and Business Process Reengineering fields, that can be used instead the ones selected in PRiM. Therefore, in order to not enforce the application of a certain technique we propose a more generic framework where to use and combine them. Method Engineering is the discipline that constructs new methods from parts of existing ones and, so, it is the approach adopted to define ReeF: a Reengineering Framework. In ReeF the six phases of PRiM are abstracted and generalized in order to allow selecting the most appropriate techniques for each of the phases, depending on the user expertise and the domain of application. As an example of the applicability of ReeF, the new method SARiM is defined. The main contributions of this work are twofold. On the one hand, two i*-based methods are defined: the PRiM method, which addresses process reengineering, and SARiM, which addresses software architecture reengineering. On the other hand, we provide several i*-based techniques to be used for constructing i* models, generating alternatives, and evaluating them using Structural Metrics. These methods and techniques are based on exhaustive review of existing work and their validation is done by means of several formative case studies and an industrial case study. Tool support has been developed for the approach: REDEPEND-REACT supporting the graphical modelling of i*, the generation of alternatives and the definition of Structural Metrics; and J-PRiM supporting all the phases of the PRiM method using a textual visualization of the i* models.

Esta investigación se encuentra en la encrucijada entre el Procesamiento del Lenguaje Natural y el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras y, en concreto, dentro del área denominada Aprendizaje de Lenguas Asistido por Ordenador con Inteliencia Artificial (en inglés, Intelligent Computer-Assisted Language Learning, abreviado ICALL). Nuestra investigación se centra en el diseño, la implemenación en entornos reales de materiales de ICALL para proveer a los estudiantes de lenguas extranjeras, y especialmente de inglés, de materiales que incorporen funcionalidades de corrección y evaluación automáticas de las respuestas. En esta tesis defendemos que, para que la integración de materiales de ICALL sea exitosa, hay que tener en cuenta por igual los requisitos pedagógicos y los computacionales ya en la fase de diseño de los materiales. Nuestros objetivos principales son dos. Por un lado, queremos integrar en el proceso de diseño de materiales tanto los principios fundamentales de la Adquisición de Segundas Lenguas y el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras como los principios fundamentales del modelado lingüístico. Por otro lado, queremos facilitar la integración o de los materiales de ICALL en contextos de instrucción reales, en contraste con los contextos de instrucción de investigación o de laboratorio, para capacitar a los docentes con la metodología y la tecnología necesarias para que puedan crear materiales de ICALL autónomamente. Para conseguir el primer objetivo, proponemos un proceso de diseño de materiales de ICALL que combina los principios básicos de la Enseñanza de Lenguas basado en Tareas y el Diseño de Tests basado en Tareas con el tipo de especificaciones requeridas por las herramientas de Procesamiento del Lenguaje Natural. Exploramos la relación entre los requisitos pedagógicos y computacionales desde tres puntos de vista: (i) las características formales de las actividades para el aprendizaje de lenguas extranjeras, (ii) la complejidad y la variabilidad de la lengua de los estudiantes, y (iii) la viabilidad de aplicar técnicas computacionales para el análisis y evaluación automáticas de las respuestas. Para lograr el segundo objetivo, proponemos una estrategia de evaluación automática que permite a los y las docentes adaptar los recursos lingüísticos computacionales necesarios para corregir automáticamente las actividades de ICALL sin la necesidad de aprender a programar. Para probar la viabilidad de la propuesta presentamos un experimento en que la aplicamos y la evaluamos en entornos de aprendizaje reales con docentes y aprendices de educación secundaria. Con esta tesis hacemos una contribuciones metodológicas y empíricas en el campo del ICALL, con una aproximación innovadora en el diseño de materiales que pone énfasis en la naturaleza multidisciplinar e iterativa del proceso. Los resultados que presentamos revelan el potencial de la caracteritzación de tareas de aprendizaje conjugando la perspectiva el Aprendizaje y Enseñanza de Lenguas Extranjeras y la de la Lingüística Computacional como un instrumento clave para describir formalmente las actividades de aprendizaje. Esta caracteritzación permite identificar los materiales de ICALL que sean a la vez pedagógicamente relevantes y computacionalmente viables. Los resultados demuestran que con la estrategia propuesta los y las docentes pueden caracterizar, crear y utilizar materiales de ICALL dentro de su programa de instrucción, y que el software computacional subyacente proporciona el procesamiento automático requerido con una calidad aceptable para el uso en contextos de instrucción reales. El software y la metodología propuestos resultan cruciales para la investigación y la práctica del ICALL: los docentes son capaces de diseñar actividades para los estudiantes sin depender de un experto en Procesamiento del Lenguaje Natural. Finalmente, los resultados también demuestran que los y las docentes valoran la experimentación muy positivamente en la medida en que les permite integrar nuevas tecnologías en el aula, al tiempo les permite comprender mejor la naturaleza de su tarea docente. Adem'as, los resultados demuestran que los estudiantes se sienten motivados por el hecho de poder utilizar una tecnología que permite una evaluación inmediata y personalizada de su actividad de aprendizaje.

Aquesta tesi presenta un marc de desenvolupament de sistemes interactius que integra els processos i mètodes de l'Enginyeria del Software amb els fonaments de l'Enginyeria de la Usabilitat, el coneixement de la Interacció Persona-Ordinador i les bases actuals del desenvolupament d'aplicacions Accessibles. Marc que s'ha validat mitjançant un extens treball experimental basat en casos reals amb l'objectiu d'oferir una metodologia concisa per a que els equips de desenvolupament multidisciplinaris siguin capaços d'implementar sistemes usables i accessibles per a totes les persones. La investigació, que s'emmarca principalment en el context de la disciplina coneguda amb el nom d'Interacció Persona-Ordinador, naix amb l'esperit d'analitzar tots els detalls del procés comunicatiu que s'estableix quan una persona interactua amb un sistema interactiu, i, a partir d'aquesta anàlisi, ser capaços d'aconseguir que aquestes persones percebin el procés com una experiència completament satisfactória. La vesant humana de la tecnologia, a pesar de ser la menys considerada, és la més important, doncs no podem oblidar que en un món cada cop més individualitzat i més depenent d'aquesta tecnologia, l'objectiu principal i únic és que aquesta tecnologia sigui d'utilitat per satisfer les necessitats de les persones. En aquest context la tesi s'inicia a partir del coneixement científic existent per aprendre i entendre que l'estat actual de les pràctiques científiques i professionals directament relacionades amb el desenvolupament de sistemes interactius necessita una reorientació: el desenvolupament tradicional marcat pels aspectes merament tecnològics ha de cedir el primer pla d'importància als aspectes humans i deixar que siguin aquests el referent principal. D'aquesta manera seran els usuaris, en condició de persones que utilitzen els sistemes interactius amb la finalitat d'aconseguir tasques determinades, i no els tècnics informàtics i/o els dissenyadors qui decidiran quan un sistema és o no és fàcil d'utilitzar; fet que en definitiva estableix la qualitat percebuda dels esmentats sistemes. Una de las premisses bàsiques d'aquest treball és que els equips de desenvolupament dels sistemes interactius ja no estan formats tant sols per enginyers software i programadors. Ara els equips són, o necessiten ser, interdisciplinaris i, per tant, el mètode ha de ser comprensible per un conjunt molt més ampli d'investigadors d'àmbits tan diversos com la sociologia, la psicologia, etc. Així doncs, en la tesi s'exploren els detalls de les relacions que s'estableixen entre tal diversitat de persones i la diferent implicació de cadascuna d'elles quan estan immerses en un procés de producció de sistemes interactius. La metodologia resultant ofereix el marc de desenvolupament formalitzat que els equips multidisciplinaris necessiten per poder desenvolupar verdaders sistemes interactius centrats en els usuaris. La investigació, realitzada en l'entorn d'un grup d'investigació universitari, no s'ha limitat solament a explorar el coneixement esmentat sinó que durant la mateixa s'ha realitzat un extens estudi de camp aplicat a més de vint-i-cinc casos reals d'índole molt diversa i variada que estableixen la base experimental del treball aquí presentat. L'estudi, a més del propi desenvolupament de la metodologia, es complementa amb una aportació innovadora en el terreny de les mètriques de la usabilitat dels sistemes interactius que mira de ponderar els resultats a partir del procediment utilitzat pel seu desenvolupament. Aquest manera d'enfocar-ho, descrit en la part final del document, enceta una nova via de recerca amb noves possibilitats en un àmbit que no per falta d'interés ni de necessitat semblava estar una mica desatés degut a una manca de noves idees. Finalment cal remarcar que la presentació i publicació dels resultats que aquest treball experimental ha anant generant en diversos congressos i publicacions nacionals i internacionals de la temàtica relacionada avalen l'interés i la veracitat dels resultats obtinguts. / Esta tesis presenta un marco de desarrollo de sistemas interactivos que integra los procesos y métodos de la Ingeniería del Software con las bases de la Ingeniería de la Usabilidad, el conocimiento de la Interacción Persona-Ordenador y las bases actuales del desarrollo de aplicaciones Accesibles. Marco que ha sido validado mediante un extenso trabajo experimental basado en casos reales con el objetivo de ofrecer una metodología concisa para que los equipos de desarrollo multidisciplinares sean capaces de implementar sistemas usables y accesibles para todas las personas. La investigación, que se enmarca principalmente en el contexto de la disciplina conocida con el nombre de Interacción Persona-Ordenador, nace con el espí¬ritu de analizar todos los detalles del proceso comunicativo que se establece cuando una persona interactúa con un sistema interactivo y, a partir de este análisis, ser capaces de conseguir que estas personas perciban el proceso como una experiencia completamente satisfactoria. La vertiente humana de la tecnología, a pesar de ser la menos considerada, es la más importante, pues no olvidemos que en un mundo cada vez más individualizado y más dependiente de esta tecnología, el objetivo principal y único es que ésta sea de utilidad para satisfacer las necesidades de las personas. En este contexto, la tesis se inicia a partir del conocimiento científico existente para aprender y entender que el estado actual de las prácticas científico-profesionales directamente relacionadas con el desarrollo de sistemas interactivos necesita una reorientación: El desarrollo tradicional marcado por los aspectos meramente tecnológicos debe ceder el primer nivel de importancia a los aspectos humanos y dejar que sean estos el referente principal. De esta forma, serán los usuarios, en su condición de personas que utilizan los sistemas interactivos con la finalidad de conseguir determinadas tareas, y no los técnicos informáticos y/o los diseñadores, quienes decidir cuando un sistema es fácil de utilizar o no lo es, lo cual establece, en definitiva, la calidad percibida de dichos sistemas. Una de las premisas básicas de este trabajo es que los equipos de desarrollo de los sistemas interactivos ya no están solamente compuestos por ingenieros software y programadores. Ahora los equipos son, o necesitan ser, interdisciplinarios y, por tanto, el más todo debe ser comprensible por un conjunto mucho más amplio de investigadores de ámbitos tan diversos como la sociología, la psicología, etc. Así pues, en la tesis se exploran los pormenores de las relaciones que se establecen entre tal diversidad de personas y la diferente implicación de cada una de ellas cuando están inmersas en un proceso de producción de sistemas interactivos. La metodología resultante ofrece el marco de desarrollo formalizado que los equipos multidisciplinares necesitan para poder desarrollar verdaderos sistemas interactivos centrados en los usuarios. La investigación, realizada en el entorno de un grupo de investigación universitario, no se ha limitado solamente a explorar dicho conocimiento, sino que durante la misma se ha realizado un extenso estudio de campo aplicado a más de veinticinco casos reales de índole muy diversa y variada que establecen la base experimental del trabajo aquí presentado. El estudio, además del propio desarrollo de la metodología, se complementa con una aportación novedosa en el terreno de las métricas de la usabilidad de los sistemas interactivos que trata de ponderar los resultados a partir del procedimiento utilizado para su desarrollo. Este enfoque, descrito en la parte final del documento, abre una nueva vía de investigación con nuevas posibilidades en un ámbito que no por falta de interés ni de necesidad parecía estar un poco desatendido debido a una escasez de nuevas ideas. Finalmente, cabe remarcar que la presentación y publicación de los resultados que este trabajo experimental ha ido generando en diversos congresos y publicaciones nacionales e internacionales de la temática relacionada avalan el interés y la veracidad de los resultados obtenidos. / This thesis presents an interactive systems development framework that integrates the processes and methods of Software Engineering with the basis of Usability Engineering, Human-Computer-Interaction knowledge and the current basis for developing Accessible applications. A framework that has been validated by means of extensive experimental work based on real cases. The objective is to offer a concise methodology to the multidisciplinary development teams that enables them to implement usable and accessible systems for everyone. The research, mainly framed in the Human-Computer Interaction context, was born with the spirit to analyze all the details of the communicative process that is established when a person interacts with an interactive system. From this analysis it is possible to achieve the perception of a completely satisfactory experience for the user. The human side of technology, in spite of being less considered, is the most important; we should not forget that in a world more and more individualized and technology-dependant, the one and primary goal is that this technology is of use in satisfying the needs of the people. In this context the thesis starts with the existing scientific knowledge in order to learn and to understand that the present state of the scientist-professional practices directly related to the development of interactive systems needs reorientation. The traditional technological-oriented development must yield the first level of importance to the human aspects, allowing them to be the main reference point. In this way it will be the people who use the interactive systems with the purpose of performing concrete tasks, and not the computer science technicians and/or designers who will decide when a system is or is not easy to use. It is this that will then establish the perceived quality of these systems. One of the basic premises of this work is that the interactive systems development teams are no longer only made up of software engineers and programmers. Now the teams are, or need to be, interdisciplinary and, therefore, the method to follow must be comprehensible by a much wider range of people of diverse scopes such as sociology, psychology, etc. Thus, in the thesis the details are explored of the relationships that are established between such diversity of people and the different implication from each one of them when they are immersed in a process of production of interactive systems. The resulting methodology offers the formalized development framework that the multidisciplinary teams need to be able to develop true interactive systems centred on the users. The research, carried out in the context of a university research group, has not been only limited to explore this knowledge. During the research an extensive field study has been carried out that has been applied to more than twenty-five very diverse and varied real cases, enabling the experimental base of the work here presented. The study, in addition to the development of the methodology, is complemented by a novel contribution to the usability metrics field that tries to weigh the results from the procedure used for its development. This approach, described in the final part of the document, opens a new research line with new possibilities in a scope that did not seem to be (from lack of interest, not necessity) a little neglected due to a shortage of new ideas. Finally, it is possible to highlight the fact that the presentation and publication of the results in national and international related conferences, generated by this experimental work, guarantee the interest and the veracity of the obtained results.

Aquesta tesi doctoral pretén, a través d'una revisió de les principals teories de l'aprenentatge i l'ensenyament de llengües estrangeres, establir un marc d'actuació del professorat i l'alumnat d'un centre escolar. Per tal d'optimitzar els recursos, l'apropament resultant de la consideració dels diferents tipus d'aprenentatge, que pretén ser eclèctic i adaptat a les necessitats de la realitat que ens envolta, però que en cap cas vol ser únic, és l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat o Affectivity and Diversity Approach (ADA). Com el nom ens indica, aquest és un enfocament que té en compte l'estat emocional en què es troben les persones implicades en qualsevol procés d'ensenyament-aprenentatge, al igual que les seves capacitats individuals. L'ADA té els seus fonaments en una estructura horitzontal que engloba el context psicològic, el context físic, el context pedagògic i el context social de cada individu i els subelements que s'hi relacionen. A part dels contextos explicitats anteriorment, també és important tenir en compte que cada individu és únic i posseeix unes propietats i unes capacitats singulars que també s'han de tenir presents a l'hora d'adquirir qualsevol nou tipus d'aprenentatge. Amb la investigació feta queda demostrat que l'Apropament Afectiu i d'Atenció a la Diversitat aporta resultats positius quan s'aplica a l'aula d'anglès com a llengua estrangera. / This doctoral thesis wants to establish a way of doing in a secondary school environment through a revision and extension of the main theories of learning and teaching foreign languages. To be able to optimize the school resources, the resulting approach that wants to be eclectic as well as flexible, concerning learning styles and real life adaptation, is the Affectivity and Diversity Approach (ADA). This approach wants to take intp account the emotional state and the individual capacities of the individuals involved in any teaching-learning process. ADA has its founding in a horizontal axis that comprises the psychological context, the physical context, the pedagogical context and the social context of each individual as well as ther sub elements. Apart from the contexts explained above, we shall consider that every individual is unique with aptitudes and preferences that should also be taken into account when learning. Even though the investigation could continue, and this is my intention, I think that it has been proved that the Affectivity and Diversity Approach contributes positively to the learning of a foreign language when applied in the English language class.

Nuestro estudio se inserta dentro de la Didáctica de Lenguas y tiene como principal objetivo encontrar un punto de apoyo para el profesor de idiomas en el desarrollo y mejora de la actividad docente dentro del aula. El profesor-investigador se inicia con este propósito en la llamada investigación-acción. La segunda de partida de este estudio es investigar el papel del profesor en lo que respecta al discurso que genera en el aula, en qué medida fomenta la construcción de conocimiento de los aprendientes dentro del contexto de enseñanza-aprendizaje de adultos principales de alemán LE en el ámbito de las EEOOII. Tratándose de un estudio empírico en didáctica, dirigido a investigar una propuesta de enseñanza en un contexto concreto, revisamos, en primer lugar, todas aquellas disciplinas afines a la didáctica de lenguas: teorías lingüísticas y de aprendizaje además de los estudios en adquisición de segundas lenguas. Terminaremos el marco teórico con una puesta al día de todos aquellos que desde una perspectiva sociocultural analizan el discurso del profesor. En una segunda parte analizamos el discurso utilizado por el profesor de alemán LE en la interacción con los aprendientes adultos principiantes durante episodios de negociación de significados. Como método de investigación utilizamos el parámetro cualitativo, y más concretamente, la metodología de la investigación etnográfica, recogiendo y analizando los datos mediante la estrategia de la triangulación. El apartado de Resultados y Discusión da cuenta de los procedimientos discursivos identificados en la investigación que fomentan el proceso de aprendizaje de los aprendientes. Una vez validadas las hipótesis cerramos nuestro estudio con las principales conclusiones que extraemos de este estudio en investigación-acción.

A partir de la relevancia que está adquiriendo el fenómeno migratorio en nuestro país, y considerando la singularidad lingüística de Cataluña, donde el sistema educativo se organiza de forma bilingüe (catalan-castellano), lo que supone que una gran parte de los recién llegados deben adquirir dos segundas lenguas con un nivel de competencia semejante, en el trabajo se describen y analizan las actitudes lingüísticas entre el catalán y el castellano de un grupo de 225 escolares de origen inmigrante de diversas comarcas de Lleida y de la comarca barcelonés a de Osona. La razón de centrar nuestra atención en el tema de las actitudes lingüísticas, se debe ala importancia de éstas de cara a promover una buena integración en la sociedad receptora, al mismo tiempo que para destacar el importante papel que juegan en la adquisición de una nueva lengua. De manera global, los resultados obtenidos nos permiten confirmar unas actitudes positivas hacia el catalán y el castellano en el grupo analizado, pero esta afirmación debe ser matizada en el sentido de que el área de origen determina absolutamente las actitudes puestas de manifiesto por los escolares, y es en el caso de los provienen de Latinoamérica donde encontramos las variaciones más significativas. Podemos decir que la lengua familiar de estos alumnos y alumnas, en casi todos los casos el castellano, juega un papel fundamental a la hora de definir sus actitudes hacia las dos lenguas en presencia y, como viene sucediendo en estudios clásicos que analizan las actitudes lingüísticas en contextos bilingües, sus actitudes tienden a favorecer la lengua adquirida en el medio familiar.

En este estudio, mostraremos principalmente la importancia que las imágenes formadas por los componentes fraseológicos pueden adquirir desde un punto de vista no sólo puramente lingüístico, sino también psicolingüístico si se contempla el posible carácter analizable y transparente de muchas EI. Explicaremos cómo se puede utilizar esta iconicidad para fomentar el desarrollo de estrategias de aprendizaje (especialmente vinculadas a la descodificación metafórica o a la asociación icónica con expresiones de la LM) que suponen para el alumno un alto grado de implicación cognitiva. Teniendo en cuenta dos factores importantes para la memorización de nuevas EI -su grado de transparencia semántica y su grado de conexión icónica con la LM-, propondremos en un apartado experimental investigar acerca del impacto memorístico e interlingüístico que se puede atribuir al trabajo de enfoque icónico y verificar la influencia que la combinación de los dos factores citados puede ejercer en este ámbito. / This study will mainly show how important the images formed by the phraseological components could be from not only a merely linguistic point of view but also from a psycholinguistic one, if we consider the possible analyzable and transparent nature of most idioms. We will explain how to use this iconic aspect of idioms in order to encourage the development of learning strategies (especially related to the metaphorical decodification or to the iconic association with L1 idioms) that involve a high degree of cognitive implication for the L2 learner. Considering two important factors for the memorization of L2 idioms - its degree of semantic transparency and its degree of iconic connection with the L1 -, we propose, in an experimental part, to investigate the memory and interlinguistic effects of an image-oriented work and to verify the influence that the combination of the two factors mentioned before could have in this field.

El nostre treball de recerca té dues parts: una part teòrica inicial i l’estudi empíric que presentem a continuació. Obrim el bloc teòric amb un capítol dedicat a l’objecte d’estudi que centra la nostra investigació: la presència de l’L1 a l’aula de llengües estrangeres, en el qual abordem el tema des dels diferent àmbits que hi conflueixen: mètodes d’aprenentatge i teories lingüístiques; teories d’adquisició i d’aprenentatge, la sociolingüística i l’anàlisi conversacional (codeswitching). En el següent capítol ens centrem en la teoria del desenvolupament cognitiu des de l’òptica de la qual ens situem per al tractament del tema d’estudi: la Teoria Sociocultural, les bases de la qual se situen en l’obra de Vigotski. N’explicarem els orígens i els postulats principals que tenen una repercussió directa tant en la interpretació que hem donat a les nostres dades, com en el disseny que hem triat per a la nostra recerca, així com en els mètodes de recollida i d’anàlisi de dades que hem emprat. En el tercer capítol aprofundim en un dels aspectes més importants de la teoria vigotskiana, directament relacionat amb el nostre estudi: el llenguatge en tant que instrument mediador per al desenvolupament cognitiu humà. De totes les implicacions que es deriven d’aquesta idea, ens centrem en el paper mediador fonamental del discurs privat en l’autoregulació. Finalment, recollim en el darrer capítol del bloc teòric una revisió dels treballs més importants en l’àmbit de la recerca en l’aprenentatge de segones llengües, que observen el discurs dels aprenents des d’una perspectiva sociocultural i que s’han centrat en la incidència del discurs privat i/o de l’L1. Estudis que han estat referències directes per al plantejament i el desenvolupament de la nostra recerca, així com per a la interpretació que hem fet de les nostres dades.