The development of digitalisation of public administration, also referred to as E-government, effects all actors within today´s society. This thesis aims to analyse whether digitalisation of case management within municipalities contributes to a good interaction between the municipality and business industry. Our main research question is: Does digitalisation contribute to good interaction between the municipality and business industry?  The thesis consists of a qualitative multi-case study of the three municipalities: Gothenburg, Halmstad and Vetlanda, where representatives from both the public administration and local restaurants have been interviewed. The empirical data is furthermore analysed through the thesis analytical tool which is based on a theoretical framework that describes three dimensions of what makes a good interaction: exercise of soft power, interdependence and maintaining of public administration legitimacy.  The results show that digital case management contributes to good interaction between municipalities and the business industry, this through a facilitated interaction that is beneficial for both actors. However, the results also emphasize that digitalization has its challenges due to reduced personal interaction which the study shows valuable for good interaction. Thus, the thesis concludes that digitalization contributes to, but also challenges, good interaction between municipalities and the business industry.

No description available.

Västerländska och ryska perspektivär oförenliga. Detsamma gäller för uppfattningenom mjuk makt. När möjliga framtida scenarion av rysk utrikes-och säkerhetspolitik analyserasär ettav det mest framträdande skapandet av nya och kreativa metoder för att försvaga motståndare utan att tillgripa militära medel. Aktiva åtgärder är en uppsättning av sådana instrument. Ur ett akademiskt perspektiv är det förbryllande att en av de främsta experterna på rysk mjuk makt, holländaren Marcel H. van Herpen, förbisåg aktiva åtgärder som metod för att främja rysk mjuk makt i sin teori som beskrivs i Putin’s Propaganda Machine. Studien har en teoritestande ansats och undersöker samma instanser av mjuk makt som Herpen i den tidigare nämnda boken men adderar ytterligare en dimension till forskningen, nämligen aktiva åtgärder. Dessa analyseras med stöd av ett modifierat metodologiskt ramverk av Jonas J. Driedger. Slutsatsen av denna studie är främst att Herpens teori är tekniskt korrekt men de facto saknar relevanta dimensioner. Således kan teorin enbart demonstrera fall av rysk mjuk makt, men inte förklara eller operationalisera. Genom att addera perspektivet aktiva åtgärder för att analysera fallen i källor, metoder och konsekvenser, stärks den vetenskapliga förståelsen för mjuka maktmedel i den ryska arsenalen. Studien resulterar även i utvecklingen av en metod för att upptäcka ryska mjuka maktmedel med hjälp av identifiering av aktiva åtgärder. Vidare påvisas även att flertalet mjuka maktförstärkande strategier används för att genomföra Kremls aktiva åtgärder samt ryska utrikespolitiska mål i allmänhet, vilket framgår av de kvalitativa fallstudier som presenteras. Slutligen ifrågasätter resultaten av studien och efterföljande analys den västerländska uppfattningen om mjuk makt som en global företeelse. / Западная и российская точки зрения несовместимы. То же самое относится и к понятию мягкой силы. При анализе возможных будущих сценариев внешней политики и политики безопасности России одним из наиболее примечательных является создание новых и креативных методов ослабления противников без применения военных средств. Активные меры представляют собой набор таких инструментов. С академической точки зрения вызывает недоумение тот факт, что один из ведущих экспертов по российской мягкой силе, голландец Марсель ван Херпен, упустил это из виду в своей теории, описанной вкниге «Путинская пропагандистская машина».  Настоящее, исследование основано на проверке теории и, таким образом, рассматривает те же примеры мягкой силы, что и Херпен в ранее упомянутой книге, но добавляет к исследованию  ещё одно параметр, а именно активные мероприятия. Они проанализированы при поддержке модифицированной методологической базы Джонаса Дж. Дредджера. Вывод исследования в основном состоит в том, что теория Херпена технически верна, но в теории фактически не хватает некоторых важных аспектов. Таким образом, теория может только продемонстрировать случаи российской мягкой силы, но не объяснить или операционализировать их. Другим результатом исследования является разработка метода выявления российских мягких средств силы посредством выявления активных мероприятий. Кроме этого, нами показано, что большинство стратегий усиления мягкой силы используется для реализации активных мероприятий Кремля, а также целей внешней политики России в целом, что видно из представленных в работе качественных тематических исследований. Результаты исследования и последующего анализа ставят под сомнение западное представление о мягкой силе как о глобальном явлении.

Data availability is extremely important for water management. Without data it would not be possible to know how much water is available or how often extreme events are likely to occur. The usually available hydro-meteorological data often have a limited representativeness and are affected by errors and uncertainties. Additionally, their collection is resource-intensive and, thus, many areas of the world are severely under-monitored. Other areas are seeing an unprecedented – yet local – wealth of data in the last decades. Additionally, the spread of new technologies together with the integration of different approaches to water management science and practice have uncovered a large amount of soft information that can potentially complement and expand the possibilities of water management. This thesis presents a series of studies that address data opportunities for water management. Firstly, the hydro-meteorological data needs for correctly estimating key processes for water resource management such as precipitation and discharge were evaluated. Secondly, the use of non-traditional sources of information such as social media and human behaviour to improve the efficiency of flood mitigation actions were explored. The results obtained provide guidelines for determining basic hydro-meteorological data needs. For instance, an upper density of 24 rain gauges per 1000 km2 for spatial precipitation estimation beyond which improvements are negligible was found. Additionally, a larger relative value of discharge data respect to precipitation data for calibrating hydrological models was observed. Regarding non-traditional sources of information, social memory of past flooding events was found to be a relevant factor determining the efficiency of flood early warning systems and therefore their damage mitigation potential. Finally, a new methodology to use social media data for probabilistic estimates of flood extent was put forward and shown to achieve results comparable to traditional approaches. This thesis significantly contributes to integrated water management by improving the understanding of data needs and opportunities of new sources of information thus making water management more efficient and useful for society. / All vattenförvaltning kräver tillgång till data. Data behövs för att kunna fastställa t.ex. hur mycket vatten som finns och sannolikheten för stora översvämningar. De hårda hydro-meteorologiska data som normalt är tillgängliga har inte sällan en begränsad representativitet och påverkas av fel och osäkerheter. Dessutom är datainsamling nästan alltid resurskrävande och därför finns hårda data i begränsad utsträckning, eller inte alls, i stora delar av världen. Samtidigt har man under senaste decennierna fått tillgång till en oöverträffad – men lokal – mängd data i vissa områden. Spridningen av ny teknik har, tillsammans med integreringen av olika vetenskapliga metoder inom vattenförvaltning och praktik, påvisat värdet av mjuk information som potentiellt kan komplettera hårda data och förbättra möjligheterna till en god vattenförvaltning. Denna avhandling presenterar studier som belyser vilka möjligheter vattenförvaltningen har vid olika tillgång på hårda data och mjuk information. Först utvärderades vilka krav som kan ställas på hydro-meteorologiska data för att korrekt kunna beskriva nyckelprocesser som nederbörd och vattenföring vid bestämning av vattenresurser. Därefter utforskades möjligheterna att förbättra översvämningsberäkningar med hjälp av mjuk information från sociala medier och rörande mänskligt beteende. Resultaten gav riktlinjer för att bestämma värdet av hydro-meteorologiska data. Till exempel visades att information om nederbördens rumsliga fördelning inte förbättras nämnvärt vid en mätartäthet över 24 regnmätare per 1000 km2. Det relativa värdet av vattenföring visade sig också vara större än för nederbörd för att kalibrera hydrologiska modeller. Det visade sig att en befolknings minne av tidigare översvämningar påverkar effektiviteten hos tidiga varningssystem för översvämningar och deras möjlighet att begränsa skador. Slutligen har en ny metod föreslagits för att använda sociala medier för sannolikhetsberäkningar av översvämmade områden. Metoden visade sig leda till resultat som var jämförbara med traditionella metoder. Avhandlingens huvudsakliga bidrag till en integrerad vattenförvaltning är att öka förståelsen för vilka data som krävs för olika förvaltningsmål och vilka möjligheter som finns att utnyttja mjuk information för att effektivisera vattenförvaltningen göra den mer användbar för samhället. / La disponibilitat de dades és extremadament important per a la gestió de l’aigua. Sense dades no seria possible conèixer ni la quantitat d'aigua disponible ni la freqüència d’esdeveniments extrems. Les dades hidrometeorològiques normalment disponibles tenen una representativitat limitada, es veuen afectades per errors i incerteses i la seva recol•lecció requereix nombrosos recursos, cosa que produeix que moltes zones del món no estiguin adequadament monitoritzades. Així i tot, en les últimes dècades s’ha generat una quantitat de dades sense precedents però de manera localitzada. A més, la difusió de noves tecnologies, juntament amb la integració de diferents enfocaments han permès utilitzar una gran quantitat de dades “toves” per complementar i ampliar les possibilitats en la gestió de l'aigua. Aquesta tesi presenta estudis que aborden algunes de les oportunitats ofertes per les dades per a millorar la gestió de l'aigua. En primer lloc es va avaluar la quantitat necessària de dades hidrometeorològiques per estimar correctament processos clau per a la gestió dels recursos hídrics. En segon lloc es va explorar l'ús de fonts no tradicionals d'informació per millorar l'eficiència de la mitigació d'inundacions. Per exemple, es va identificar una densitat màxima de 24 pluviòmetres per 1000 km2 per estimar la distribució espacial de precipitació, per sobre de la qual les millores són insignificants. A més, es va observar que les dades d’escorrentia tenen un valor relatiu més gran per al calibratge de models hidrològics que les dades de precipitació. Pel que fa a la informació no tradicional, la memòria social d’anteriors inundacions es va identificar com un factor rellevant per a determinar l'eficiència dels sistemes d'alerta d'inundacions i, per tant, del seu potencial per mitigar danys. Finalment, es va proposar una nova metodologia per utilitzar informació provinent de xarxes socials per a realitzar estimacions probabilístiques d'extensió d’inundacions i es va demostrar el seu potencial per aconseguir resultats comparables als d’enfocaments tradicionals. Aquesta tesi aporta avenços significatius per a la gestió integrada de l'aigua mitjançant la millora de la comprensió de les necessitats de dades i de les oportunitats presentades per noves fonts d'informació. D’aquesta manera contribueix a una gestió de l'aigua més eficient i útil per a la societat. / La disponibilidad de datos es sumamente importante para la gestión del agua. Sin datos no sería posible determinar la cantidad de agua disponible o la frecuencia de eventos extremos. Los datos hidrometeorológicos normalmente disponibles tienen una representatividad limitada, son afectados por errores e incertidumbres y su recolección requiere de abundantes recursos, lo cual causa que muchas zonas del mundo no estén adecuadamente monitorizadas. En contraste, en las últimas décadas se ha generado una cantidad de datos sin precedentes pero de manera localizada. Además, la difusión de nuevas tecnologías, conjuntamente con la integración de distintos enfoques, ha permitido usar una gran cantidad de datos “blandos” para complementar y ampliar las posibilidades en la gestión del agua. Esta tesis presenta estudios que abordan las oportunidades ofrecidas por los datos para mejorar la gestión del agua. En primer lugar se evaluó la cantidad necesaria de datos hidrometeorológicos para estimar correctamente procesos clave para la gestión de recursos hídricos. En segundo lugar se exploró el uso de fuentes no tradicionales de información para mejorar la eficiencia de la mitigación de inundaciones. Por ejemplo, se identificó una densidad máxima de 24 pluviómetros por 1000 km2 para estimar la distribución espacial de precipitación más allá de la cual las mejoras son insignificantes. Además se observó que los datos de escorrentía tienen un mayor valor relativo para la calibración de modelos hidrológicos que el de los datos de precipitación. Respecto a la información no tradicional, la memoria social de inundaciones pasadas fue identificada como un factor relevante para determinar la eficiencia de los sistemas de alerta de inundaciones y, por lo tanto, de su potencial para mitigar daños. Finalmente, se propuso una nueva metodología para usar información proveniente de redes sociales para realizar estimaciones probabilísticas de extensión de inundaciones y se demostró su potencial para conseguir resultados comparables a los de enfoques tradicionales. Esta tesis aporta avances significativos para la gestión integral del agua a través de la mejora de la comprensión de las necesidades de datos y de las oportunidades presentadas por nuevas fuentes de información, contribuyendo a una gestión del agua más eficiente y útil para la sociedad.