Tesis por compendio / [ES] Phytophthora es uno de los géneros fitopatógenos más relevantes y agresivos en la agricultura y silvicultura. Muestreos realizados en la última década han revelado una gran cantidad de interacciones entre especies de Phytophthora y plantas, desconocidas con anterioridad. La introducción de nuevos patógenos de suelo, como Phytophthora en los bosques de Fagaceae, modifica la comunidad microbiana presente en la rizosfera, con importantes consecuencias ambientales y económicas. El género Quercus es uno de los géneros de Fagaceae más extendidos en Europa, y Quercus ilex es la especie dominante en España. El vínculo entre la dispersión de Phytophthora en los ecosistemas naturales y las actividades del ser humano, ha sido previamente estudiado. Numerosos muestreos en viveros y espacios públicos, mostraron la presencia de gran diversidad de especies de Phytophthora que podían suponer una amenaza para la producción y los ecosistemas naturales. En este contexto, se realizó un muestreo de viveros ornamentales y forestales en cuatro comunidades autónomas españolas, centrándose en los posibles síntomas asociados a Phytophthora en diferentes hospedantes e incluyendo muestras de agua de los viveros. Los resultados mostraron 17 filotipos de Phytophthora que afectan a 22 especies vegetales incluidas en 19 géneros. Algunas de estas interacciones se citaron por primera vez en España. Entre los patógenos de suelo aislados en los viveros, se identificó una gran cantidad de formas asexuales tipo Cylindrocarpon en las raíces de hospedantes leñosos. Se caracterizó una colección de aislados mediante estudios morfológicos y moleculares. Se identificaron 12 especies pertenecientes a los géneros Cylindrodendrum, Dactylonectria e Ilyonectria en hospedantes pertenecientes a 15 géneros y otras cuatro nuevas especies se describieron. El estudio demostró la prevalencia de este grupo fúngico asociado con plántulas de diversos hospedantes que muestran síntomas de decaimiento en viveros forestales. Se evaluó la susceptibilidad de Q. ilex a la inoculación con ocho especies de Phytophthora obtenidas de muestreos en viveros. Las especies más agresivas fueron Phytophthora cinnamomi, Phytophthora cryptogea, Phytophthora gonapodyides, Phytophthora plurivora y Phytophthora psychrophila, seguidas de Phytophthora megasperma, mientras que Phytophthora quercina y Phytophthora nicotianae fueron las especies menos agresivas. Los resultados obtenidos en el ensayo de patogenicidad confirmaron que todas las especies de Phytophthora evaluadas podrían representar una amenaza para los encinares. En este contexto, se realizó un estudio para verificar la presencia y / o detección de especies de Phytophthora en dos áreas de España (dehesas del sudoeste y bosque del noreste) utilizando diferentes métodos de aislamiento y detección. El aislamiento directo y el método de trampeo vegetal en muestras obtenidas a partir de encinas con y sin decaimiento, identificaron Phytophthora cambivora, P. cinnamomi, P. gonapodyides, P. megasperma y Phytophthora pseudocryptogea en las dehesas, mientras que, en el bosque del noreste, no se aisló Phytophthora spp. Los análisis estadísticos indicaron que no había una relación significativa entre la frecuencia de aislamiento de las especies de Phytophthora y la expresión de los síntomas de la enfermedad en las encinas de las dehesas. Además, P. quercina se detectó con mayor frecuencia que P. cinnamomi en las dos áreas estudiadas utilizando sondas TaqMan de PCR a tiempo real. Se evaluaron seis masas de Q. ilex ubicadas en tres comunidades autónomas de España mediante “Next Generation Sequencing” (NGS) para tener un mayor conocimiento sobre la diversidad de Phytophthora spp. en los bosques de encinas. Se detectaron 37 filotipos de Phytophthora pertenecientes a los clados 1 al 12, excepto los clados 4, 5 y 11, lo que demuestra una gran diversidad de Phytophthora en los encinares estudiados. Los filotipos más abundantes fueron P. quercina, P. psychrophila, P. cinnamomi y P. plurivora. / [EN] Phytophthora is one of the most relevant and aggressive plant pathogenic genus in agriculture and forestry. Due to the increasing environmental threat of invasive plant pathogens, monitoring new areas in the last decade has revealed a large number of new Phytophthora species-plant host interactions. The introduction of soilborne pathogens, such as Phytophthora in Fagaceae forests modifies the microbial community present in the rhizosphere with relevant environmental and economic consequences. The genus Quercus is one of the most extended Fagaceae genera in Europe, and Q. ilex is the dominant tree in Spain. The link between Phytophthora dispersion in natural ecosystems and human derived activities has been previously studied. Numerous sampling in nurseries and public spaces revealed a great diversity of Phytophthora species that compromised production and threated natural ecosystems. In this context, sampling ornamental and forest nurseries in four Spanish regions was carried out focusing on possible symptoms associated to Phytophthora on different hosts and including water samples from the nurseries. The results showed 17 Phytophthora phylotypes affecting 22 plant species included in 19 plant genera and some of them reported for the first time in Spain. Among the soilborne pathogens isolated in the nurseries, a large number of Cylindrocarpon-like asexual morphs were identified from the roots of woody hosts. A collection of Cylindrocarpon-like isolates recovered from Spanish nurseries was characterised by morphological and molecular studies. Twelve species belonging to the genera Cylindrodendrum, Dactylonectria and Ilyonectria were identified from damaged roots of 15 different host genera and other four species were newly described. The study demonstrated the prevalence of this fungal group associated with seedlings of diverse hosts showing decline symptoms in forest nurseries in Spain. The susceptibility of Quercus ilex to the inoculation with eight Phytophthora species obtained from nurseries was evaluated. The most aggressive species were Phytophthora cinnamomi, Phytophthora cryptogea, Phytophthora gonapodyides, Phytophthora plurivora and Phytophthora psychrophila followed by Phytophthora megasperma, while Phytophthora quercina and Phytophthora nicotianae were the least aggressive species. Results obtained in the pathogenicity test confirmed that all Phytophthora species tested could represent a threat to holm oak ecosystems. In this context, a study to verify the presence and/or detection of Phytophthora species was conducted in two holm oak areas of Spain (southwestern dehesas and northeastern woodland) using different isolation and detection methods. Direct isolation and baiting methods in declining and non-declining holm oak trees revealed Phytophthora cambivora, P. cinnamomi, P. gonapodyides, P. megasperma, and Phytophthora pseudocryptogea in the dehesas, while in the northeastern woodland, no Phytophthora spp. were recovered. Statistical analyses indicated that there was not a significant relationship between the Phytophthora spp. isolation frequency and the disease expression of the holm oak stands in the dehesas. Phytophthora quercina and P. cinnamomi TaqMan real-time PCR probes showed that P. quercina was detected in a higher frequency than P. cinnamomi in both studied areas. A better understanding of the Phytophthora spp. diversity in holm oak forests was assessed using Next Generation Sequencing (NGS) in six Q. ilex stands located in three regions in Spain. Thirty-seven Phytophthora phylotypes belonging to clades 1 to 12, except for clades 4, 5 and 11, were detected in this study, demonstrating a high diversity of Phytophthora species in holm oak Spanish forests. The most abundant phylotypes were P. quercina, P. psychrophila, P. cinnamomi and P. plurivora. In summary, this Thesis demonstrated a high diversity of Phytophthora and Cylindrocarpon-like species in Spanish nurseries, reporting new pathogen-plant host in / [CA] Phytophthora és un dels gèneres fitopatògens més rellevants i agressius en l'agricultura i la silvicultura. Mostrejos realitzats en l'última dècada han revelat una gran quantitat d'interaccions desconegudes fins ara entre espècies de Phytophthora i plantes. La introducció de nous patògens del sòl, com Phytophthora en els boscos de Fagaceae, modifica la comunitat microbiana present en la rizosfera, amb importants conseqüències ambientals i econòmiques. El gènere Quercus és un dels gèneres de Fagaceae més estesos a Europa, i Quercus ilex és l'espècie dominant a Espanya. El vincle entre la dispersió de Phytophthora en els ecosistemes naturals i les activitats de l'ésser humà, ja ha sigut estudiat prèviament. Nombrosos mostrejos en vivers i espais públics, van mostrar la presència d'una gran diversitat d'espècies de Phytophthora que podien suposar una amenaça per a la producció i els ecosistemes naturals. En aquest context, es va realitzar un mostreig de vivers ornamentals i forestals en quatre comunitats autònomes espanyoles, centrant-se en els possibles símptomes associats a Phytophthora en diferents hostes i incloent mostres d'aigua dels vivers. Els resultats van mostrar 17 filotipus de Phytophthora que afecten 22 espècies vegetals incloses en 19 gèneres. Algunes d'aquestes 'interaccions es van citar per primera vegada a Espanya. Entre els patògens del sòl aïllats en els vivers, es va identificar una gran quantitat de formes asexuals tipus Cylindrocarpon en les arrels de plantes llenyoses. Es va caracteritzar una col·lecció d'aïllats mitjançant estudis morfològics i moleculars. Es van identificar 12 espècies pertanyents als gèneres Cylindrodendrum, Dactylonectria i Ilyonectria en hostes pertanyents a 15 gèneres i altres quatre noves espècies es van descriure. L'estudi va demostrar la prevalença d'aquest grup fúngic associat amb plàntules de diversos hostes que mostren símptomes de decaïment en vivers forestals espanyols. Es va avaluar la susceptibilitat de Q. ilex a la inoculació amb huit espècies de Phytophthora obtingudes de mostrejos en vivers. Les espècies més agressives van ser Phytophthora cinnamomi, Phytophthora cryptogea, Phytophthora gonapodyides, Phytophthora plurivora i Phytophthora psychrophila, seguides de Phytophthora megasperma, mentre que Phytophthora quercina i Phytophthora nicotianae van ser les espècies menys agressives. Els resultats obtinguts en l'assaig de patogenicitat van confirmar que totes les espècies de Phytophthora avaluades podrien representar una amenaça per als ecosistemes d'alzines. En aquest context, es va realitzar un estudi per a verificar la presència i / o detecció d'espècies de Phytophthora en dues àrees d'Espanya (deveses del sud-oest i bosc del nord-est) utilitzant diferents mètodes d'aïllament i detecció. L'aïllament directe i el mètode de parany vegetal en mostres obtingudes a partir d'alzines, amb i sense decaïment, van identificar Phytophthora cambivora, P. cinnamomi, P. gonapodyides, P. megasperma i Phytophthora pseudocryptogea en les deveses, mentre que, en el bosc del nord-est, no es va aïllar Phytophthora spp. Les anàlisis estadístiques van indicar que no hi havia una relació significativa entre la freqüència d'aïllament de les espècies de Phytophthora i l'expressió dels símptomes de la malaltia en les alzines en les deveses. A més, P. quercina es va detectar amb major freqüència que P. cinnamomi en les dues àrees estudiades utilitzant sondes TaqMan de PCR a temps real. Es van avaluar sis masses de Q. ilex situades en tres comunitats autònomes d'Espanya mitjançant "Next Generation Sequencing" (NGS) per a tindre un major coneixement sobre la diversitat de Phytophthora spp. en els boscos d'alzines. Es van detectar 37 filotipus de Phytophthora pertanyents als clades 1 al 12, excepte els clades 4, 5 i 11, la qual cosa demostra una gran diversitat d'espècies de Phytophthora en els alzinars estudiats. Els filotipus més abundants van ser P. quercina, P. psychrophila, P. cinnamomi i P. plurivora. / Mora Sala, B. (2020). Detection and identification of Phytophthora spp. in woody plant nurseries and holm oak forests [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153808 / TESIS / Compendio

“Estudio de prefactibilidad técnico-económica de la obtención biotecnológica de gas hidrógeno” El objetivo de esta Memoria de Título es evaluar la prefactibilidad técnica y económica de una planta biotecnológica de producción de hidrógeno, con metodologías características de la evaluación privada. La crisis energética de la década del 70 y la crisis ambiental causada por el calentamiento global del planeta en la década del 90, propulsaron la búsqueda de combustibles sustitutos de los combustibles fósiles, convirtiéndose el hidrógeno en el más atractivo de los potenciales sustitutos, susceptible de ser utilizado tanto en fuentes estacionarias como difusas. Se realizó un análisis del mercado energético para fijar una escala industrial significativa para el estudio, lo que permitió elegir una potencia instalada de 75 MW. Sobre la base de dicha capacidad, se efectuó el dimensionamiento de los equipos mediante balances de masa y energía. La evaluación económica del proyecto consistió en contrastar la planta biotecnológica con una tecnología madura y comercializada de producción química de hidrógeno desde gas metano, pero sujeta a una misma exigencia de diseño, que contempló la emisión nula de dióxido de carbono, lo que permitió obtener comparaciones sobre una base común. En términos relativos, la rentabilidad de ambos proyectos, medida sobre la base de los indicadores económicos VAN y TIR, resultó ser similar, aún cuando se analizaron distintos escenarios de emisión de dióxido de carbono a la atmósfera. Esto permite sostener, que para llegar al requisito de diseño de no emitir a la atmósfera dióxido de carbono, no es necesaria una fuerte inversión ni altos costos de operación. Por otro lado, la ventaja comparativa exhibida por la opción biotecnológica sobre la opción química, radica en un menor costo de producción energética, siendo alrededor de 4 veces menor. Desde la perspectiva del diseño conceptual, resulta factible construir una planta de producción biotecnológica de hidrógeno con capacidad de 1x106 Nm3 /d si se dispone de un área total de 607 ha y se satisfacen los parámetros e hipótesis de diseño supuestos. Se concluye que al nivel de estudio de prefactibilidad técnica y económica, resultará más rentable, construir y operar una planta biotecnológica de obtención de hidrógeno que una de producción química, en cualquier escenario de emisión de dióxido de carbono a la atmósfera y en particular de emisión nula.

[EN] During the last 25 years, eel populations have declined considerably, this species is considered outside safe biological limits. The life cycle of the eel is quite complex including transoceanic migration whose conditions are still so unknown that even the natural spawning process has never been observed. Eels cease feeding during migration and that is why their energy reserves such as lipids play a crucial role and thus their in deep study is essential to obtain gametes (eggs and sperm) quality as the first step for their reproduction in captivity. In the last years, many efforts have been directed at the study of the influence of fatty acids on the reproductive performance in females, but not in male eels. The present manuscript describes the results obtained in two experiments. The first experiment (which led to the three first articles included in the memory) focused on the effect of fatty acids along maturation, their relationship with steroid hormones and their effect on sperm quality parameters. The second experiment involved the comparison of different diets designed, considering the previously acquired insights into the most influential fatty acids on male eel reproduction, and the assessment of their influence on the reproductive performance of males. The first experiment was used to assess the changes in the fat content, as well as fatty acids, in different tissues of male eels hormonally induced to sexual maturation under different thermal regimes (two variables and one constant). Males finished spermatogenesis earlier with a constant temperature of 20 ºC, suggesting that eel spermatogenesis is tightly regulated by temperature. The fat content did not change significantly in the muscle, but was increased in the liver and decreased in testes during testicular development. With regard to fatty acids, during sperm maturation, the liver was highlighted as the main site of synthesis. Finally, EPA, ARA and DHA remained constant in testes, while the level of the rest of fatty acids decreased significantly. Using samples from the same experiment, the correlation between the main steroid hormones and fatty acids at different stages of testicular development were investigated. Similarly as occurs in mammals, EPA and DHA were highlighted as possible modulators of androgen synthesis. The set of the results obtained suggests new perspectives concerning the functions and interactions between fatty acids and steroids in fish spermatogenesis. Also, with samples from the first experiment, a study was carried out seeking to establish the possible correlations between different fatty acids and several sperm quality parameters. Correlations between several highly unsaturated fatty acids with parameters such as volume, the percentage of motile sperm and sperm velocity were found. Finally, with the acquired knowledge so far, a second experiment was carried out designing feeds with different fatty acid percentages in order to evaluate the influence of the diets on sperm quality. The results showed that high levels of DHA and EPA in the diets induce higher volumes and high sperm motility. This study allowed obtaining results applicable to the design of optimum broodstock diets for this species. / [ES] Durante los últimos 25 años las poblaciones de anguila han disminuido considerablemente, de modo que la especie se considera fuera de los límites biológicos de seguridad. El ciclo vital de la anguila es bastante complejo incluyendo una migración transoceánica cuyas condiciones son todavía tan desconocidas que incluso el proceso natural de desove no se ha observado nunca. Las anguilas dejan de alimentarse durante la migración y es por ello que sus reservas energéticas en forma de lípidos tienen un papel crucial y su estudio en profundidad es importante para obtener gametos (huevos y esperma) de calidad como primer paso para su reproducción en cautividad. En los últimos años se han dirigido muchos esfuerzos al estudio de la influencia de los ácidos grasos en el rendimiento reproductivo de las hembras, pero no en el de los machos de anguila. El presente documento describe los resultados obtenidos en dos experimentos. El primer experimento (que dio lugar a los tres primeros artículos incluidos en la memoria) se centró en el efecto de los ácidos grasos durante la maduración, su relación con las hormonas esteroideas y su efecto sobre los parámetros de calidad espermática. El segundo experimento consistió en la comparación de diferentes dietas, diseñadas considerando los conocimientos adquiridos previamente sobre los ácidos grasos más influyentes en la reproducción de machos de anguila, y en la evaluación de su influencia en el rendimiento reproductivo de los machos. El primer experimento sirvió para evaluar los cambios en el contenido graso, así como en los ácidos grasos, en diferentes tejidos de machos de anguila hormonalmente inducidos a la maduración sexual bajo diferentes regímenes térmicos (dos variables y uno constante). Los machos concluyeron la espermatogénesis más temprano a una temperatura contante de 20 ºC, sugiriendo que la espermatogénesis de anguila está estrechamente regulada por la temperatura. El contenido en grasa no varió significativamente en el músculo, se incrementó en el hígado y bajó en el testículo a lo largo del desarrollo testicular. Con respecto a los ácidos grasos, durante la maduración del esperma, el hígado destacó como el principal sitio de síntesis. Finalmente, EPA, ARA y DHA permanecieron constantes en el testículo, mientras que el nivel del resto de ácidos grasos bajó significativamente. Usando muestras del mismo experimento, se investigaron las correlaciones entre las principales hormonas esteroideas y los ácidos grasos en los diferentes estadios del desarrollo testicular. De forma similar a lo que ocurre en mamíferos, EPA y DHA destacaron como posibles moduladores de la síntesis de andrógenos. El conjunto de los resultados obtenidos sugiere nuevas perspectivas sobre las funciones y las interacciones entre los ácidos grasos y los esteroides en la espermatogénesis de peces. También con muestras del primer experimento, se llevó a cabo un estudio que buscó las posibles correlaciones de los diferentes ácidos grasos con varios parámetros de calidad espermática. Se encontraron correlaciones entre varios ácidos grasos altamente insaturados con parámetros como el volumen, el porcentaje de espermatozoides móviles y la velocidad del esperma. Finalmente, con los conocimientos adquiridos hasta el momento, se realizó un segundo experimento para el que se diseñaron piensos con diferentes porcentajes de ácidos grasos con el fin de evaluar la influencia de las dietas sobre la calidad del esperma. Los resultados mostraron que niveles altos de DHA y EPA en las dietas inducen mayores volúmenes y una alta motilidad del esperma. Este estudio permitió obtener resultados aplicables al diseño de dietas óptimas para reproductores de esta especie. / [CAT] Durant els últims 25 anys les poblacions d'anguila han disminuït considerablement, de manera que l'espècie es considera fora dels límits biològics de seguretat. El cicle vital de l'anguila és bastant complex incloint una migració transoceànica les condicions de la qual són encara tan desconegudes que fins i tot el procés natural de fresa mai ha estat observat. Les anguiles deixen d'alimentar-se durant la migració i és per això que les seves reserves energètiques en forma de lípids tenen un paper crucial i el seu estudi en profunditat és important per a obtenir gamets (ous i esperma) de qualitat com a primer pas per a la reproducció en captivitat. En els últims anys s'han dirigit molts esforços a l'estudi de la influència dels àcids grassos en el rendiment reproductiu de les femelles, però no en el dels mascles d'anguila. El present document descriu els resultats obtinguts en dos experiments. El primer (que dona lloc als tres primers articles inclosos en la memòria) es va centrar en l'efecte dels àcids grassos durant la maduració, la seva relació amb les hormones esteroides i el seu efecte sobre els paràmetres de qualitat espermàtica. El segon experiment va consistir en la comparació de diferents dietes, dissenyades considerant els coneixements adquirits prèviament sobre els àcids grasos més influents en la reproducció dels mascles d'anguila, i en l'avaluació de la seva influència en el rendiment reproductiu dels mascles. El primer experiment va servir per avaluar els canvis en el contingut de gras, així com en els àcids grassos, en els diferents teixits de mascles d'anguila hormonalment induïts a la maduració sexual baix diferents règims tèrmics (dos variables i un constant). Els mascles van concloure la espermatogènesis més prompte a una temperatura de 20 ºC, suggerint que l'espermatogènesis d'anguila està estretament regulada per la temperatura. El contingut en greix, no va variar significativament en el múscul, es va incrementar en el fetge i va baixar en els testicles al llarg del desenvolupament testicular. Pel que fa als àcids grassos, durant la maduració de l'esperma, el fetge va destacar com al principal lloc de síntesi. Finalment, EPA, ARA y DHA van romandre constants en el testicle, mentre que el nivell de la resta d'àcids grassos va baixar significativament. Emprant mostres del mateix experiment, es van investigar les correlacions entre les principals hormones esteroides i els àcids grassos en els diferents estadis de desenvolupament testicular. De manera semblant al que ocorre en mamífers, EPA i DHA van destacar com a possibles moduladors de la síntesi d'andrògens. El conjunt dels resultats obtinguts suggerixen noves prespectives sobre les funcions i les interaccions entre els àcids grassos i els esteroides en l'espermatogènesi dels peixos. També amb mostres del primer experiment, es va dur a terme un estudi que va buscar les possibles correlacions dels diferents àcids grassos amb diversos paràmetres de qualitat espermàtica. Es van trobar correlacions entre diversos àcids grassos altament insaturats amb paràmetres com el volum, el percentatge d'espermatozoides mòbils i la velocitat de l'esperma. Finalment, amb els coneixements adquirits fins al moment, es va realitzar un experiment per al qual es van dissenyar pinsos mb diferents percentatges d'àcids grassos per tal d'avaluar la influència de les dietes sobre la qualitat de l'esperma. Els resultats van mostrar que nivells alts de DHA i EPA en les dietes indueixen a majors volums i una alta motilitat de l'esperma. Aquest estudi va permetre obtenir resultats aplicables al disseny de dietes òptimes per a reproductors d'aquesta espècie. / Baeza Ariño, R. (2015). Roles of lipids and fatty acids through the spermatogenesis of European eel (Anguilla anguilla) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/49988 / TESIS

[EN] For many years energy needs of ruminants have tried to be known to formulate rations adjusted, but it has been found that there are a variety of factors that affect them. Therefore, lots of studies are needed for evaluating the effect of these factors. Consequently, the main objective of this Thesis was to design and validate a respirometry system based on indirect calorimetry, which would allow assessing energy needs of small ruminants accurately. It was intended from the beginning it was a mobile system and of relatively low cost. Furthermore, a methane gas analyzer was incorporated to this system, which allowed the measurement of emissions of this greenhouse gas and quantification of energy losses in the form of methane. Initially the system had connected a mask, which was placed on the animal's face. A sample of exhaled gas was stored in a gas collection bag which was connected to the analyzer, and it measured the concentration of O2, CO2 and CH4 from the air. The proper functioning of the system was checked by a pilot experiment with dry Murciano-Granadina breed goats fed at maintenance level. Later this system was improved. Some of the most important changes were the replacement of the mask by a head hood in which the animal introduced the whole head, and the development of software that recorded and kept automatically concentrations of O2, CO2 and CH4 in exhaled air. This improvement allowed gas measurements during longer periods of time and recording more data. These changes were also validated through a pilot test with dry Manchega breed sheep. Subsequently, three experiments were performed. One of them with dry Guirra ewes and the other two with Murciano-Granadina goats during mid lactation. Diets were mixed rations that differed in the inclusion of cereal or fibrous by-products. In these experiments the effect of diet was studied on digestibility, energy balance and carbon-nitrogen, oxidation of nutrients, rumen parameters and methane production; in the case of lactating goats, also on milk performance. The determination of the calibration factor for O2 (1.005 ± 0.0101) confirmed the proper functioning of equipment. Moreover, small differences between the heat production obtained by indirect calorimetry and the carbon-nitrogen balance (2% in sheep and 1% in goats) demonstrated that this system allows determining the heat production of the animals reliably and accurately. In the experiments of this Thesis have been estimated maintenance energy needs of two Spanish native sheep breeds, such as the sheep from the Guirra and Manchega breeds; net maintenance requirements were 270 kJ/kg BW0.75, on average. In the case of Murciano-Granadina breed goats, in the middle of lactation, the average utilization efficiency of metabolizable energy for lactation was 0.61. / [ES] Desde hace años se ha tratado de conocer las necesidades energéticas de los rumiantes con el fin de formular raciones ajustadas, pero se ha comprobado que hay una gran variedad de factores que les afectan; por ello son necesarios estudios que evalúen el efecto de estos factores. Como consecuencia, el principal objetivo de esta tesis fue diseñar y validar un equipo de respirometría, basado en calorimetría indirecta, que permitiese evaluar las necesidades en energía de pequeños rumiantes de forma precisa. Se pretendió desde el inicio que fuese un sistema móvil y de relativo bajo coste. Además, a este sistema también se le incorporó un analizador de gas metano, que permitía la medición de las emisiones de este gas de efecto invernadero y la cuantificación de las pérdidas energéticas en forma de metano. Inicialmente el equipo tenía conectada una máscara que se colocaba en la cara del animal. Una muestra del gas espirado era almacenada en una bolsa de recogida de gases que era conectada al analizador, el cual medía la concentración de O2, CO2 y CH4 del aire. Se comprobó el correcto funcionamiento del sistema mediante una prueba piloto con cabras de raza Murciano-Granadina secas, alimentadas a nivel de mantenimiento. Posteriormente este sistema fue mejorado. Algunos de los cambios más importantes fueron la sustitución de la máscara por una urna en la que el animal introducía la cabeza entera, y el desarrollo de un software que registraba y guardaba de forma automática las concentraciones de O2, CO2 y CH4 del aire espirado. Esta mejora permitía medidas de gases durante periodos de tiempo más largos y el registro de muchos más datos. Estas modificaciones también fueron validadas mediante una prueba piloto con ovejas de raza Manchega secas. Posteriormente se realizaron tres experimentos. Uno de ellos con ovejas de raza Guirra secas y los otros dos con cabras Murciano-Granadinas en mitad de lactación. Las dietas fueron raciones mixtas que diferían en la inclusión de cereal o subproductos fibrosos. En estos experimentos se estudió el efecto de la dieta sobre la digestibilidad, balances de energía y carbono-nitrógeno, oxidación de los nutrientes, parámetros del rumen y producción de metano; en el caso de las cabras en lactación, también sobre los rendimientos productivos. La determinación del factor de calibrado para el O2 (1,005 ± 0,0101) confirmó el buen funcionamiento del equipo. Por otro lado, las pequeñas diferencias entre la producción de calor obtenida mediante calorimetría indirecta y el balance de carbono-nitrógeno (2% en ovejas y 1% en cabras) demostraron que este sistema permite determinar la producción de calor de los animales de forma fiable y precisa. En los trabajos de esta Tesis se han estimado las necesidades energéticas de mantenimiento en dos razas de ovejas autóctonas españolas, como son las razas Guirra y Manchega; las necesidades netas de mantenimiento fueron 270 kJ/kg PV0,75, de media. En el caso del ganado caprino de raza Murciano-Granadina, en mitad de lactación, la eficacia media de utilización de la energía metabolizable para la lactación fue de 0,61. / [CAT] Des de fa anys s'ha tractat de conèixer les necessitats energètiques dels remugants a fi de formular racions ajustades, però s'ha comprovat que hi ha una gran varietat de factors que els afecten; per això són necessaris estudis que avaluen l'efecte d'estos factors. Com a conseqüència, el principal objectiu d'aquesta Tesi va ser dissenyar i validar un equip de respirometría, basat en calorimetria indirecta, que permetera avaluar les necessitats en energia de menuts remugants de forma precisa. Es va pretendre des de l'inici que fóra un sistema mòbil i de relatiu baix cost. A més, a este sistema també se li va incorporar un analitzador de gas metà, que permetia el mesurament de les emissions d'este gas d'efecte hivernacle i la quantificació de les pèrdues energètiques en forma de metà. Inicialment l'equip tenia connectada una màscara que es col·locava en la cara de l'animal. Una mostra del gas expirat era emmagatzemada en una bossa d'arreplega de gasos que era connectada a l'analitzador, el qual mesurava la concentració d'O2, CO2 i CH4 de l'aire. Es va comprovar el funcionament correcte del sistema per mitjà d'una prova pilot amb cabres de raça Murciano-Granadina seques, alimentades a nivell de manteniment. Posteriorment este sistema va ser millorat. Alguns dels canvis més importants van ser la substitució de la màscara per una urna en què l'animal introduïa el cap sencera, i el desenrotllament d'un programari que registrava i guardava de forma automàtica les concentracions d'O2, CO2 i CH4 de l'aire expirat. Esta millora permetia mesures de gasos durant períodes de temps més llargs i el registre de moltes més dades. Estes modificacions també van ser validades per mitjà d'una prova pilot amb ovelles de raça Manxega seques. Després es van realitzar tres experiments. Un d'ells amb ovelles de raça Guirra seques i els altres dos amb cabres Murciano-Granadinas en mitat de lactació. Les dietes van ser racions mixtes que diferien en la inclusió de cereal o subproductes fibrosos. En estos experiments es va estudiar l'efecte de la dieta sobre la digestibilitat, balanços d'energia i carboni-nitrogen, oxidació dels nutrients, paràmetres del rumen i producció de metà; en el cas de les cabres en lactació, també sobre els rendiments productius. La determinació del factor de calibrat per a l'O2 (1,005 ± 0,0101) va confirmar el bon funcionament de l'equip. D'altra banda, les xicotetes diferències entre la producció de calor obtinguda per mitjà de calorimetria indirecta i el balanç de carboni-nitrogen (2% en ovelles i 1% en cabres) van demostrar que este sistema permet determinar la producció de calor dels animals de forma fiable i precisa. En els treballs d'esta Tesi s'han estimat les necessitats energètiques de manteniment en dos races d'ovelles autòctones espanyoles, com són les races Guirra i Manxega; les necessitats netes de manteniment van ser 270 kJ/kg PV0,75, de mitja. En el cas del bestiar caprí de raça Murciano-Granadina, en mitat de lactació, l'eficàcia mitjana d'utilització de l'energia metabolitzable per a la lactació va ser de 0,61. / López Luján, MDC. (2015). Development of a mobile open-circuit system based on indirect calorimetry for energetic metabolism studies in small ruminants [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/50430 / TESIS

[EN] Semihumid environmental conditions of the study area have a direct bearing on the characteristics of soils developed there, being a key factor vegetation on the physical, chemical and biological soil parameters. These relationships are manifested in the different soil parameters so that continuous coverage of vegetation cover as Brachypodium retusum favors large number of physical parameters of the soils studied producing decreased bulk density and moisture retention in the soil and the stability of the structure. Similarly the results of the average diameter of the microaggregates, and the highest average values of water stable microaggregates are reached in soils under Brachypodium retusum and Santolina chamaecyparissus, followed with somewhat lower values soils under Cistus albidus, Lavandula latifolia and Ulex parviflorus, showing lower values in soils under Rosmarinus officinalis, Juniperus oxycedrus and hallways. The recovery of the organic content of soils in the study area after the abandonment of farming practices in marginal areas of humid Mediterranean climate and calcareous lithology, depends on the type of plant cover recolonizes the ground. Compared to bare soil, herbaceous cover type Brachypodiun retusum favors the accumulation of organic matter and humus of it than others hedges and aromatic woody type subarbustivas. In principle, any negative external influence on the ground such as removing vegetation or vegetation cover, reduced mesofauna by soil microorganisms produced by the influence of the type of coverage (improvers plants physical soil properties), weather conditions, etc. may change this parameter. In the basin study the influence of the age of abandonment of agricultural practices lead to changes in the physical, chemical and biological soil properties, depending on the time of abandonment and recovery of the quality of agricultural land against soil levels Natural uncultivated. Under humid Mediterranean climate, the vegetation recovery and increased organic matter in the soil increases exponentially with age of abandonment of agricultural practices. The results of the model application EUROSEM 2010 valuation of erosion in the watershed study, combining data from infiltration and soil moisture for two different times of the year, show the highest values of surface runoff in the winter time, when the soil moisture content is higher and the soil infiltration capacity is less. Polygons have increased runoff in the lower hillside areas are characterized by high cohesion, lower percentage of rocks, texture rather fine, relatively high humidity despite having high levels of infiltration and topographical layout with very low slopes. Based on the results we can say that the hydrological response is mainly regulated by the values of infiltration and the initial moisture content. The exposure of the slopes is manifested as an important factor in soil loss since modifies vegetation cover and interference and, therefore, the surface runoff. The information derived from the application of the model manifests EUROSEM critical points where erosion, important to implement remedial measures, specific phenomena are presented according to the problems of each area, to prevent and mitigate soil erosion and its effects on the territory. / [ES] Las condiciones ambientales semihúmedas de la zona de estudio influyen de manera directa sobre las características de los suelos allí desarrollados, siendo la vegetación un factor clave sobre los parámetros físicos, químicos y biológicos del suelo. Estas relaciones se manifiestan en los distintos parámetros del suelo de manera que la vegetación de cobertura continua como la cubierta de Brachypodium retusum, favorece gran número de parámetros físicos de los suelos estudiados produciendo la disminución de la densidad aparente, así como la permanencia de la humedad en el suelo y la estabilidad de la estructura. De forma similar los resultados obtenidos del diámetro medio de los microagregados, y los valores medios más elevados de microagregados estables al agua se alcanzan en los suelos bajo Brachypodium retusum y Santolina chamaecyparissus, le siguen con valores algo inferiores los suelos bajo Cistus albidus, Lavandula latifolia y Ulex parviflorus, observándose los valores más bajos en los suelos bajo Rosmarinus officinalis, Juniperus oxycedrus y en los pasillos. La recuperación del contenido de materia orgánica de los suelos del área de estudio tras el abandono de las prácticas agrícolas en zonas marginales de clima mediterráneo subhúmedo y litología calcárea, depende del tipo de cobertura vegetal que recoloniza el suelo. Comparado con el suelo desnudo, la cobertura de herbáceas de tipo Brachypodiun retusum favorece más la acumulación de materia orgánica y la humificación de ésta que otras coberturas de tipo leñosas subarbustivas y aromáticas. En principio, cualquier influencia externa negativa en el suelo tales como la eliminación de la vegetación o cobertura vegetal, disminución de la mesofauna por parte de los microorganismos del suelo producida por la influencia del tipo de cobertura (plantas mejorantes de las propiedades físicas del suelo), condiciones climáticas, entre otros podrían modificar este parámetro. En la cuenca de estudio la influencia de la edad de abandono de las prácticas agrícolas originan cambios de las propiedades físicas, químicas y biológicas del suelo, en función del tiempo de abandono y la recuperación de la calidad del suelo agrícola frente a los niveles del suelo natural no cultivado. En condiciones de clima mediterráneo subhúmedo, la recuperación de la vegetación y el incremento de materia orgánica en el suelo aumenta exponencialmente con la edad de abandono de las prácticas agrícolas. Los resultados de la aplicación del modelo EuroSEM 2010 de valoración de la erosión en la cuenca de estudio, combinando los datos de infiltración y humedad del suelo para dos épocas del año distintas, muestran los valores más elevados de escorrentía superficial en la época de invierno, cuando el contenido en humedad del suelo es mayor y la capacidad de infiltración del suelo es menor. Los polígonos que presentan mayor escorrentía en las zonas bajas de ladera se caracterizan por tener alta cohesión, menor porcentaje de rocas, textura bastante fina, humedad relativamente más alta pese a tener valores altos de infiltración, y disposición topográfica con pendientes muy bajas. En base a los resultados obtenidos podemos decir que la respuesta hidrológica está regulada fundamentalmente por los valores de infiltración y los contenidos de humedad inicial. La exposición de las laderas se manifiesta como un factor importante en la pérdida de suelo dado que modifica la cobertura vegetal y las interferencias y, como consecuencia, la escorrentía superficial. La información derivada de la aplicación del modelo EuroSEM manifiesta los puntos críticos donde se presentan fenómenos erosivos, importante para aplicar medidas paliativas, específicas según la problemática de cada zona, para prevenir y mitigar la erosión del suelo y sus efectos sobre el territorio. / [CAT] Les condicions ambientals semihumides del'area d'estudi influeixen directament en les característiques dels sòls allí desenvolupats, sent la vegetació un factor clau en els paràmetres físics, químics i biològics del sòl. Aquestes relacions es manifesten en els diferents paràmetres del sòl de manera que de forma similar als resultats obtinguts de diàmetre mitjà dels microagregats, els valors mitjans més elevats de microagregats estables a l'aigua s'aconsegueixen en els sòls baix Brachypodium retusum i Santolina chamaecyparissus, li segueixen amb valors alguna cosa inferiors els sòls baix Cistus albidus, Lavandula latifolia i Ulex parviflorus, observant-se els valors més baixos en els sòls baix Rosmarinus officinalis, Juniperus oxycedrus i en els sòls sense vegetació. Els valors mitjans de densitat aparent són baixos en general, i tendeixen a incrementar-se amb gran variabilitat en els mesos freds i disminueixen en els mesos càlids (mínims en els mesos de juny i juliol, i màxims al setembre i gener), localitzant-se els valors més alts en els sòls sense vegetació i sota les espècies Juniperus oxycedrus, Thymus vulgaris i Cistus albidus. Com a resum de les propietats químiques podem destacar l'elevada proporció de les fraccions de matèria orgànica més evolucionades, àcids fúlvicos i humines en sòls baix Santolina chamaecyparissus i Brachypodium retusum, respectivament. D'igual forma, els continguts majors d'àcids húmics s'obtenen també sota Brachypodium retusum, la qual cosa ens indica que es tracta d'un gènere de plantes enriquidores per al sòl, que aporta una cobertura vegetal bastant contínua i constant en gran part de l'any, amb elevada evolució de la matèria orgànica que sota ella es desenvolupa. En principi, qualsevol influència externa negativa en el sòl tals com l'eliminació de la vegetació o cobertura vegetal, disminució de la mesofauna per part dels microorganismes del sòl produïda per la influència del tipus de cobertura (plantes mejorantes de les propietats físiques del sòl), condicions climàtiques, valors més elevats del contingut d'humita, influència del pendent topogràfic, o fins i tot variació de certes propietats químiques, podrien modificar aquest paràmetre. En la conca d'estudi de la serra de Cocoll, la influència de l'edat d'abandó de les pràctiques agrícoles originen canvis de les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl, en funció del temps d'abandó i la recuperació de la qualitat del sòl agrícola enfront dels nivells del sòl natural no conreat. En condicions de clima mediterrani subhúmid, la recuperació de la vegetació i l'increment de matèria orgànica en el sòl augmenta exponencialment amb l'edat d'abandó de les pràctiques agrícoles. Els resultats de l'aplicació del model EuroSEM 2010 de valoració de l'erosió en la conca d'estudi, combinant les dades d'infiltració i humitat del sòl per a dues èpoques de l'any diferents, mostren els valors més elevats de vessament superficial en l'època d'hivern, quan el contingut en humitat del sòl és major i la capacitat d'infiltració del sòl és menor. Els polígons que presenten major vessament en les zones baixes de vessant es caracteritzen per tenir alta cohesió, menor percentatge de roques, textura bastant fina, humitat relativament més alta malgrat tenir valors alts d'infiltració, i disposició topogràfica amb pendents molt baixes. L'exposició dels vessants es manifesta com un factor important en la pèrdua de sòl atès que modifica la cobertura vegetal i les interferències i, com a conseqüència, el vessament superficial. La informació derivada de l'aplicació del model EuroSEM manifesta els punts crítics on es presenten fenòmens erosius, important per a aplicar mesures pal.liatives, específiques segons la problemàtica de cada zona, per a prevenir i mitigar l'erosió del sòl i els seus efectes sobre el territori. / Lloret Pérez, I. (2015). Evolución temporal y espacial de las propiedades de los suelos bajo la influencia de especies vegetales en antiguos sistemas agrarios abandonados en la provincia de Alicante [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/56762 / TESIS

[EN] The main objective of this study has been to determine the presence or absence of anisakid nematodes in aquaculture fish from the Spanish coast. For the study, it has been used different detection techniques: direct visualization, acid digestion and UV visualization. It has been studied a total of 4,080 samples from fish farms on the Spanish coast in a study divided into two phases. In addition, it has been also performed an study to determine the presence of anisakid nematodes in fish from fisheries of Valencia Region. In this work 217 samples were studied by the technique of direct visualization. The obtained results by the diagnostic techniques used indicate no anisakid larvae in aquaculture fish bred in Spain, independently of the production system, geographic location and season. From aquaculture samples, it has been analyzed the following species: gilthead seabream (1.741), european sea bass (907), european eel (601), rainbow trout (441), meagre (246) and turbot (144). Similar results has been obtained from other authors previously (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). The processing methods for raw materials utilized to the manufature of extruded aquaculture feed, mainly those used to the production of fish meal and oils, prevent the transfer of viable anisakid through the extruded feed. However, in fish from fisheries, comparable to synanthropic species of fish farms, the prevalence was 5.53 %. The hypothesis that the breeding and food techniques used in Spain minimizes the possibility of the presence of anisakid nematodes on this fishes is confirmed, so the risk of human transmission of these parasites through fish aquaculture consumption is negligible. The conditions that would be necessary for the presence of anisakid nematodes in fish occur in fish farms on the Spanish coast: presence of definitive hosts of anisakid nematodes; presence of anisakid nematode paratenic hosts; presence of intermediate hosts, because the life cycle of the parasite is closed; breeding of susceptible species in aquaculture facilities of the Spanish coast. However, it has not been found anisakid larvae, so it can be concluded that the absence of anisakid larvae nematodes is not due to species kept are not affected, or the absence of nematodes in waters where they are raised, as there are definitive, intermediate and paratenic hosts, but growing and feed conditions feed used in Spanish fish farms. Although the presence of anisakid larvae can not completely be discarded, in the fish farming conditions that currently are used in Spain, the probability of finding anisakid larvae in these fish is negligible. Therefore, consumption of fish from spanish aquaculture does not represent a significant risk to consumer of infection by anisakid larvae and reduces the risk of sensitization to the parasite. / [ES] El principal objetivo de este trabajo ha sido la determinación de la presencia o ausencia de nematodos anisákidos en pescado proveniente de la acuicultura del litoral español. Para el estudio se han utilizado diferentes técnicas de detección: visualización directa, digestión ácida y visualización con UV. Se han estudiado un total de 4.080 muestras de pescados procedentes de granjas del litoral español en un estudio dividido en dos fases. Además, se ha realizado un estudio para la determinación de la presencia de nematodos anisákidos en pescado procedente de la pesca extractiva de la Comunitat Valenciana. En este trabajo se han estudiado 217 individuos mediante la técnica de la visualización directa. Los resultados obtenidos, mediante las técnicas diagnósticas utilizadas, indican la ausencia de larvas de anisákidos en los pescados de acuicultura criados en España, independientemente del sistema de producción, de la localización geográfica y la estación del año. De las muestras provenientes de la acuicultura se han analizado las siguientes especies: dorada (1.741), lubina (907), anguila (601), trucha arco iris (441), corvina (246) y rodaballo (144). Similares resultados han sido obtenido por otros autores con anterioridad (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). Los métodos de procesado de las materias primas utilizadas en la fabricación de los piensos extrusionados para acuicultura, principalmente las utilizadas para la producción de harinas y aceites de pescado, impiden la transferencia de anisákidos viables a través de los piensos extrusionados. Sin embargo, en el pescado proveniente de la pesca extractiva, asimilable a las especies sinantrópicas de las granjas acuícolas, la prevalencia ha sido del 5,53 %. Se confirma la hipótesis que la forma de cría y alimentación de los pescados criados en España minimiza la posibilidad de la presencia de nematodos anisákidos en los mismos, por lo que el riesgo de una transmisión al ser humano de estos parásitos por el consumo de pescado de acuicultura es insignificante. En las granjas de acuicultura del litoral español se dan las condiciones que serían necesarias para la presencia de nematodos anisákidos en el pescado: presencia de hospedadores definitivos de nematodos anisákidos; presencia de hospedadores paraténicos de nematodos anisákidos; presencia de hospedadores intermediarios, dado que se cierra el ciclo biológico del parásito; cría de especies sensibles en las instalaciones de acuicultura del litoral español. Sin embargo, no se han encontrado larvas de anisákidos, por lo que se puede concluir que la ausencia de larvas de nematodos anisákidos no es debida a que las especies de cultivo criadas no sean sensibles, ni a la ausencia de nematodos en las aguas donde se crían, ya que existen hospedadores definitivos, intermediarios y paraténicos, sino a las condiciones de cultivo y de alimentación utilizadas en las granjas marinas del litoral español. Aunque no se puede descartar totalmente su presencia, en las condiciones de cría de pescado actualmente utilizadas en España, la probabilidad de encontrar larvas de anisákidos en estos pescados es prácticamente nula. Por tanto, el consumo de pescado procedente de acuicultura española no representa un riesgo significativo de infección del consumidor por larvas de anisákidos y disminuye el riesgo de sensibilización al parásito. / [CAT] El principal objectiu d'aquest treball ha sigut la determinació de la presència o absència de nematodes anisàkids en peix provinent de l'aqüicultura del litoral espanyol. Per a l'estudi s'han utilitzat diferents tècniques de detecció: visualització directa, digestió àcida i visualització amb UV. S'han estudiat un total de 4.080 mostres de peix provinent de granges del litoral espanyol en un estudi dividit en dues fases. A més, s'ha realitzat un estudi per la determinació de la presència de nematodes anisàkids en peix provinent de la pesca extractiva de la Comunitat Valenciana. A aquest treball s'han estudiat 217 individus mitjançant la tècnica de la visualització directa. Els resultats obtinguts, mitjançant les tècniques diagnòstiques utilitzades, indiquen l'absència de larves d'anisàkids als peixos d'aqüicultura criats a Espanya, independentment del sistema de producció, la localització geogràfica i l'estació de l'any. De les mostres provinents de l'aqüicultura s'han analitzat les següents espècies: orada (1.741), llobarro (907), anguila (601), truita arc de Sant Martí (441), corball (246) i rèmol empetxinat (144). Semblants resultats han sigut obtinguts per altres autors amb anterioritat (Kapota, 2012; Peñalver et al., 2010). Els mètodes de processat de les matèries primes utilitzades a la fabricació dels pinsos extrusionats per a l'aqüicultura, principalment les utilitzades per la fabricació de farines i olis de peix, impedeixen la transferència d'anisàkids viables mitjançant els pinsos extrusionats. No obstant això, al peix provinent de la pesca extractiva, assimilable a les espècies sinantròpiques de les granges aqüícoles, la prevalència ha sigut del 5,53 %. Es confirma la hipòtesi que la forma de cria i alimentació dels peixos criats a Espanya minimitza la possibilitat de la presència de nematodes anisàkids en els mateixos, de manera que el risc d'una transmissió a l'ésser humà d'aquests paràsits pel consum de peix d'aqüicultura es insignificant. A les granges d'aqüicultura del litoral espanyol es donen les condicions que serien necessàries per la presència de nematodes anisàkids al peix: presència de hospedadors definitius de nematodes anisàkids; presència de hospedadors paratènics de nematodes anisàkids; presència d'hospedadors intermediaris, ja que es tanca el cicle del paràsit; cria d'espècies sensibles a les instal·lacions del litoral espanyol. Malgrat això, no s'han trobat larves d'anisàkids, pel que es pot concloure que l'absència de larves de nematodes anisàkids no es deguda a que les espècies de cultiu criades no són sensibles, ni a l'absència de nematodes a les aigües on es crien, ja que hi han hospedadors definitius, intermediaris i paratènics, sinó a les condicions de cultiu i d'alimentació utilitzades a les granges marines del litoral espanyol. Tot i que no es pot descartar totalment la seua presència, en les condicions de cria de peix actualment utilitzades a Espanya, la probabilitat de trobar larves d'anisàkids a aquestos peixos es pràcticament nul·la. Per tant, el consum de peix provinent de l'aqüicultura espanyola no representa un risc significatiu d'infecció del consumidor per larves d'anisàkids i disminueix el risc de sensibilització al paràsit. / López Ramon, J. (2015). Estudio de la presencia de nematodos anisákidos en distintas especies acuícolas producidas en el litoral español [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59406 / TESIS

[EN] Intensive (broiler) poultry farming is a strategic sector for the economy and development of many countries and regions, including Spain and the Valencian Community region. Intensive production consists of keeping the animals in specific buildings (broiler buildings) under a controlled indoor microclimate. Two main options are found regarding the ventilation systems: production in broiler buildings with natural ventilation and production in broiler buildings with mechanical ventilation (commonly with negative depression by exhaust fans). Inadequate design is the main cause of thermal stress and the mortality of broilers. In this sense, one solution to decrease the broilers' heat stress and mortality consists of assisting in their biological thermoregulation by increasing the air velocity over them. In this PhD dissertation, the ventilation (ranges of the air velocity and its distribution, mainly at the level and plane where the broilers are located) in the main mechanical ventilation systems installed in the broiler buildings is characterised and analysed. Despite the magnitude of the current difficulties (broilers' thermal stress and mortality) and society's sensitivity regarding aspects of animal welfare, to date, the different mechanical ventilation systems in the different types of broiler building have not been characterised and analysed with scientific scrupulousness. In this PhD dissertation, the three most relevant types have been studied: cross, tunnel and single-sided. The methodological approach has been very similar in all the cases of study: some measurements by means a multi-sensor system (with our own original design and building) has been used for isotemporal recordings, the corresponding Computational Fluid Dynamics (CFD) simulations have been carried out and finally these simulations have been validated. These validations were carried out by means of two statistical techniques: by means of linear regression techniques and by means of a study of the significance (in an analysis of the variance) for the method used (sensors or CFD) in each different proposed validation model. Having validated these CFD results, CFD techniques can safely be used to characterise and analyse the ventilation in all the indoor space of the broiler buildings (sensors only allow it to be characterised in their physical locations). The first case studied involves a broiler building which has a cross mechanical ventilation system (commonplace in Mediterranean climates) installed. The conclusions from this study show that this ventilation system is adequate for broiler rearing during nearly the whole year in mild climatic locations (e.g. Mediterranean climate). However, on certain days or in periods of heat (summer), it would not be adequate because it cannot reach high enough air velocity values to reduce the heat stress on the broilers. The second case studied is a broiler building with tunnel mechanical ventilation installed. The conclusions from this study show that it is less suitable than the first one analysed (cross mechanical ventilation) for broiler rearing over nearly the whole year in mild climatic locations. However, on certain days or in periods of heat (summer), it is very suitable because it can reach higher air velocity values to reduce the heat stress on the broilers. The third case studied is a broiler building with single-sided mechanical ventilation installed. The conclusions from this study show that this ventilation system is suitable for broiler rearing almost throughout the year in mild climatic locations. However, on certain days or in periods of heat (summer), it would be not adequate because it cannot reach high enough air velocity values to reduce the heat stress. / [ES] La avicultura intensiva del pollo de carne (broiler) es un sector estratégico en la economía y desarrollo de muchos países y regiones, entre ellos España y la Comunidad Valenciana. La producción intensiva del broiler se da confinando al animal en edificios específicos (granjas de pollos) bajo un microclima interno controlado. Tiene dos variantes fundamentales en función de su sistema de ventilación: producción en granjas con ventilación natural y producción en granjas con ventilación mecánica (generalmente por depresión negativa mediante ventiladores de extracción). Un inadecuado diseño de la ventilación es la causa principal del estrés térmico y de la mortalidad de los pollos. En este sentido, una solución para disminuir el estrés térmico por calor y la mortalidad de los pollos es ayudar en su termorregulación biológica mediante un aumento de la velocidad del aire sobre ellos. En esta tesis doctoral, se ha caracterizado y analizado la ventilación (rangos de velocidad del aire y su distribución, especialmente al nivel de presencia del pollo) en los principales sistemas de ventilación mecánicos instalados en las granjas de pollos. Pese a la envergadura de la actual problemática (estrés térmico y mortalidad de los pollos) y la sensibilidad de la sociedad hacia los aspectos del bienestar animal, hasta la fecha no se han caracterizado y analizado con rigurosidad científica los diferentes sistemas de ventilación mecánicos en las diferentes tipologías de granjas de pollos. En esta tesis doctoral se han estudiado los tres más relevantes: cruzado, túnel y de pared única. El enfoque metodológico en todos los casos de estudio ha sido muy similar: se han realizado unas mediciones mediante un sistema multisensor de registro isotemporal (de diseño y fabricación propios), se han realizado las correspondientes simulaciones Computational Fluid Dynamics (CFD) y finalmente se han validado estas simulaciones. Estas validaciones se han llevado a cabo mediante dos técnicas estadísticas: mediante técnicas de regresión lineal y mediante el estudio de la significatividad (en un análisis de la varianza) de la metodología utilizada (sensores o CFD) en sendos modelos de validación propuestos. Una vez validadas estas simulaciones CFD, se tiene la seguridad de poder utilizarlas para caracterizar y analizar la ventilación en todo el espacio interior de las granjas (los sensores sólo permiten caracterizarla en las localizaciones físicas de los mismos). El primer caso de estudio es el de una granja que tiene instalado un sistema de ventilación mecánico cruzado (habitual en el clima Mediterráneo). Las conclusiones de este estudio demuestran que este sistema de ventilación es adecuado para la crianza del pollo para casi todo el año en localizaciones climáticas templadas (por ejemplo, el clima Mediterráneo). Sin embargo, en días o periodos de calor (verano), no será adecuado porque no se pueden alcanzar valores de velocidad del aire grandes que permiten disminuir el estrés por calor de los pollos. El segundo caso de estudio es el de una granja que instala el sistema de ventilación mecánico túnel. Las conclusiones de este estudio demuestran que es menos apropiado que el anterior (sistema de ventilación mecánico cruzado) para la crianza del pollo durante todo el año en localizaciones climáticas templadas. Sin embargo, en días o periodos de calor (verano), será muy adecuado porque se pueden alcanzar valores de velocidad del aire grandes que permiten disminuir el estrés por calor de los pollos. El tercer caso de estudio es el de una granja que instala el sistema de ventilación mecánico de pared única. Las conclusiones de este estudio demuestran que este sistema de ventilación es adecuado para la crianza del pollo para casi todo el año en localizaciones climáticas templadas. Sin embargo, en días o periodos de calor (verano), no será adecuado porque no se pueden alcanzar valores de ve / [CAT] L'avicultura intensiva del pollastre de carn (broiler) és un sector estratègic en l'economia i desenvolupament de molts països i regions, entre ells Espanya i la Comunitat Valenciana. La producció intensiva del broiler es dóna confinant a l'animal en edificis específics (granges de pollastres) sota un microclima intern controlat. Té dues variants fonamentals en funció del seu sistema de ventilació: producció en granges amb ventilació natural i producció en granges amb ventilació mecànica (generalment per depressió negativa mitjançant ventiladors d'extracció). Un inadequat disseny de la ventilació és la causa principal de l'estrés tèrmic i de la mortalitat dels pollastres. En aquest sentit, una solució per disminuir l'estrés tèrmic per calor i la mortalitat dels pollastres és ajudar en la seua termoregulació biològica mitjançant un augment de la velocitat damunt d'ells. En aquesta tesi doctoral, s'ha caracteritzat i analitzat la ventilació (rangs de velocitat de l'aire i la seua distribució, especialment al nivell de presència del pollastre) en els principals sistemes de ventilació mecànics instal·lats a les granges de pollastres. Malgrat l'envergadura de l'actual problemàtica (estrés tèrmic i mortalitat dels pollastres) i la sensibilitat de la societat envers els aspectes del benestar animal, fins aquesta data no s'han caracteritzat i analitzat amb rigor científic els diferents sistemes de ventilació mecànics a les diferents tipologies de granges de pollastres. En aquesta tesi doctoral han sigut estudiats els tres més rellevants: creuat, túnel i de paret única. L'enfocament metodològic en tots els casos d'estudi ha sigut molt similar: han sigut realitzats uns mesuraments mitjançat us sistema multisensor de registre isotemporal (de disseny i fabricació propis), han sigut realitzades les corresponents simulacions Computational Fluid Dynamics (CFD) i finalment han sigut validades aquestes simulacions. Aquestes validacions s'han dut a terme mitjançant dues tècniques estadístiques: mitjançant tècniques de regressió lineal i mitjançant l'estudi de la significativitat (en una anàlisi de la variància) de la metodologia utilitzada (sensors o CFD) en sengles models de validació proposats. Una vegada validades aquestes simulacions CFD, es té la seguretat de poder utilitzar-les per a caracteritzar i analitzar la ventilació en tot l'espai interior de les granges (els sensors només permeten caracteritzar-la en les localitzacions físiques dels mateixos). El primer cas d'estudi és el d'una granja que té instal·lat un sistema de ventilació mecànic creuat (habitual en el clima Mediterrani). Les conclusions d'aquest estudi demostren que aquest sistema és adequat per a la criança del pollastre durant quasi tot l'any en localitzacions climàtiques moderades (per exemple, el clima Mediterrani). Tanmateix, en dies o períodes de calor (estiu), no serà adequat perquè no es poden obtenir valors de velocitat de l'aire grans que permeten disminuir l'estrés per calor dels pollastres. El segon cas d'estudi és el d'una granja que instal·la el sistema de ventilació mecànic túnel. Les conclusions d'aquest estudi demostren que és menys adequat que l'anterior (sistema de ventilació mecànic creuat) per a la criança del pollastre durant tot l'any en localitzacions climàtiques moderades. Tanmateix, en dies o períodes de calor (estiu), serà molt adequat perquè es poden obtenir valors de velocitat de l'aire grans que permeten disminuir l'estrés per calor dels pollastres. El tercer cas d'estudi és el d'una granja que instal·la el sistema de ventilació mecànic de paret única. Les conclusions d'aquest estudi demostren que aquest sistema és adequat per a la criança del pollastre durant quasi tot l'any en localitzacions climàtiques moderades. Tanmateix, en dies o períodes de calor (estiu), no serà adequat perquè no es poden obtenir valors de velocitat de l'aire grans que perme / Bustamante García, E. (2015). OPTIMIZACIÓN DE DISEÑO DE GRANJAS AVÍCOLAS DE POLLOS [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59450 / TESIS

[EN] Almond is one of the main crops of Majorca Island. Since 2008, symptoms of severe decline of almond trees have been observed in several orchards from different areas of the Island. Disease symptoms are similar to those described by different authors in other parts of the world caused by fungal trunk pathogens. In order to study the etiology of this problem, surveys were conducted on almond orchards distributed throughout the main growing regions in Majorca for six consecutive years (2009-2014). Based on morphological and molecular identification, 14 fungal species were recovered from almond wood samples: Collophora hispanica, Diplodia olivarum, D. seriata, Eutypa lata, E. leptoplaca, Fomitiporia mediterranea, Neofusicoccum luteum, N. mediterraneum, N. parvum, Omphalotus olearius, Phaeoacremonium amygdalinum, Pm. iranianum, Phellinus pomaceus and Pleurostomophora richardsiae and two species were recovered from one apricots orchard near almonds orchards: : Pm. minimum and Pm. venezuelense. Based on the DNA sequence analyses and morphological features, C. hispanica and Pm. amygdalinum proved distinct from all known species, and have been described. The most common species recovered from almond samples were P. richardsiae and D. seriata, followed by other species belonging to the family Botryosphaeriaceae and C. hispanica. The most frequently species isolated were also widely distributed and present in more regions. Subsequently, two pathogenicity tests were carried on almond trees by using representative isolates of some of the most frequent species. The first one was held for two consecutive years (2013 and 2014) with five species of Botryosphaeriaceae (D. olivarum, D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum and N. parvum) and two species of Diatrypaceae (E. lata and E. leptoplaca). Fungi were inoculated on 1-2 years old almond trees of four different cultivars ('Jordi', 'Ferragnes', 'Pons' and 'Vivot') under field conditions. Nine months after inoculation, the total length of internal necrosis was evaluated. All species were pathogenic on almond. Neofusicoccum luteum caused the longest average lesion during the first year, and N. mediterraneum and N. parvum caused the longest lesion during the second year. Eutypa leptoplaca caused the shortest lesion length in both years of study. In addition, fungal lesion length varied depending on the variety of almond evaluated. In the first year of study, the more tolerant variety was 'Jordi', while in the second year, 'Ferragnes' and 'Vivot' varieties showed the highest degree of tolerance to fungal infection. In the second trial, almond seedlings variety 'Ferragnes' were inoculated with C. hispanica, Pm. amygdalinum, Pm. iranianum and P. richardsiae. Six months after inoculation the lesion length was evaluated. All species inoculated were pathogenic on almond, being P. richardsiae the most virulent species. Finally, the ability of some commercial fungicides to protect pruning wounds from infection by four species of Botryosphaeriaceae (D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum and N. parvum) was evaluated. This study was conducted in two phases, an initial in vitro evaluation (mycelial growth assay) with 10 fungicides, followed by an evaluation of five fungicides, which proved to be effective in the in vitro trial, applied on pruning wounds at 1 and 7 days after inoculation. Internal lesion length and the percentage of re-isolation of the pathogen were calculated. tebuconazole and pyraclostrobin were the most effective fungicides in the in vitro evaluation, followed by cyproconazole and thiophanate-methyl. Thiophanate-methyl was the most effective fungicide to protect pruning wounds from infections caused by species of Botryosphaeriaceae. / [ES] Desde el año 2008, en parcelas de diferentes zonas de la isla se ha constatado la presencia síntomas de decaimiento de ramas y muerte de almendros, que recuerdan a los descritos por diferentes autores en otras zonas del mundo causados por hongos patógenos de la madera en diversos cultivos. Para estudiar su etiología se realizaron prospecciones en parcelas de almendros de la isla durante seis años (2009-2014). Se caracterizaron los síntomas y se tomaron muestras que se analizaron en laboratorio. En los análisis se obtuvieron 14 especies fúngicas de muestras de almendro: Collophora hispanica, Diplodia olivarum, D. seriata, Eutypa lata, E. leptoplaca, Fomitiporia mediterranea, Neofusicoccum luteum, N. mediterraneum, N. parvum, Omphalotus olearius, Phaeoacremonium amygdalinum, Pm. iranianum, Phellinus pomaceus, Pleurostomophora richardsiae y dos especies encontradas sólo en muestras de una parcela de albaricoqueros junto a parcelas de almendros: Pm. minimum y Pm. venezuelense. Collophora hispanica y Pm. amygdalinum son dos nuevas especies fúngicas. Las especies más frecuentes en las parcelas de almendro estudiadas fueron P. richardsiae y D. seriata, seguidas por las otras especies pertenecientes a la familia Botryosphaeriaceae y por C. hispanica. Las especies que se aislaron con mayor frecuencia, fueron a su vez las que tuvieron una distribución más amplia; presentes en más comarcas. Posteriormente, se estudió la patogenicidad a almendro de algunas de las especies detectadas. Se realizaron dos ensayos de patogenicidad, el primero se realizó dos años (2013 y 2014) con las cinco especies de Botryosphaeriaceae (D. olivarum, D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum y N. parvum) y las dos de Diatrypaceae (E. lata y E. leptoplaca) aisladas, que se inocularon en árboles de 1 a 2 años de cuatro variedades de almendro ('Jordi', 'Ferragnes', 'Pons' y 'Vivot') en una parcela experimental. El ensayo se evaluó a los nueve meses de la inoculación, midiendo la longitud de las necrosis internas producidas. En este ensayo se demostró la patogenicidad a almendro de las siete especies que se ensayaron. Las especies que causaron las lesiones de mayor longitud fueron N. luteum el primer año de ensayo, y N. parvum y N. mediterraneum el segundo año. Ambos años, la especie que causó las lesiones de menor longitud fue E. leptoplaca. La dimensión de la lesión producida por el hongo inoculado dependía de la variedad de almendro evaluada. La variedad 'Jordi' fue la menos sensible el primer año de estudio, y 'Vivot' y 'Ferragnes' lo fueron el segundo año. En el segundo ensayo se estudió la patogenicidad de las especies C. hispanica, Pm. amygdalinum, Pm. iranianum y P. richardsiae en plantones de almendro de la variedad 'Ferragnes' en invernadero. Nuevamente, la evaluación se realizó a los seis meses de la inoculación, midiendo la longitud de las lesiones internas. Todas las especies inoculadas resultaron patógenas a almendro, siendo P. richardsiae la especie que causó la mayor longitud de lesión. Finalmente, se evaluaron fungicidas para la protección de heridas de poda frente a la infección por cuatro especies de Botryosphaeriaceae (D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum y N. parvum). Este estudio se llevó a cabo en dos fases; en primer lugar, una evaluación in vitro (reducción del crecimiento miceliar) con diez fungicidas y, posteriormente, una evaluación de cinco de estos fungicidas, elegidos entre los más efectivos in vitro, aplicándolos en heridas de poda uno o siete días tras el corte y la inoculación. Como en los casos anteriores, para evaluar este estudio se midió la longitud de la lesión, pero además también se calculó el porcentaje de reaislamiento del patógeno inoculado en cada caso. Los fungicidas tebuconazol y piraclostrobin, seguidos de ciproconazol y metil tiofanato, se mostraron como los más efectivos en la evaluación in vitro, mientras que el fungicida más efectivo para la protección de / [CAT] Des de l'any 2008, en parcel¿les de diferents zones de Mallorca s'han observat símptomes de decaïment de branques i mort d'ametllers, que recorden als que diferents autors han descrit en altres zones del món causats per fongs de fusta en diversos cultius. Per estudiar la seua etiologia es van realitzar prospeccions en parcel¿les d'ametllers de l'illa durant sis anys consecutius (2009-2014). En aquestes prospeccions es van caracteritzar símptomes i es van prendre mostres que es van analitzar al laboratori. En les anàlisis de laboratori es van obtenir 14 espècies fúngiques de mostres d'ametller: Collophora hispanica, Diplodia olivarum, D. seriata, Eutypa lata, E. leptoplaca, Fomitiporia mediterranea, Neofusicoccum luteum, N. mediterraneum, N. parvum, Omphalotus olearius, Phaeoacremonium amygdalinum, Pm. iranianum, Phellinus pomaceus i Pleurostomophora richardsiae i dues espècies trobades només a una parcel¿la d'albercoquers situada a prop de parcel¿les d'ametllers: Pm. minimum i Pm. venezuelense. Collophora hispanica i Pm. amygdalinum són dues espècies noves. Les espècies més freqüents en les parcel¿les d'ametller estudiades van ser P. richardsiae i D. seriata, seguides per les altres espècies pertanyents a la família Botryosphaeriaceae i per C. hispanica. Les espècies que es van aïllar amb més freqüència, van ser també les que van tenir una distribució més àmplia; presents en més comarques. Posteriorment, es va estudiar la patogenicitat d'algunes de les espècies detectades. Concretament, es van realitzar dos assajos de patogenicitat. El primer es va dur a terme dos anys (2013 i 2014), amb les cinc espècies de Botryosphaeriaceae (D. olivarum, D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum i N. parvum) i les dues de Diatrypaceae (E. lata i E. leptoplaca) aïllades, que es van inocular en arbres d'1 a 2 anys de quatre varietats d'ametller ('Jordi', 'Ferragnes', 'Pons' i 'Vivot') en una parcel¿la experimental. L'assaig es va avaluar als nou mesos des de la inoculació, mesurant la longitud de les necrosis internes produïdes. En aquest assaig es va demostrar la patogenicitat respecte l'ametller de les set espècies que es van assajar. Les espècies que van causar les lesions de major longitud van ser N. luteum el primer any d'assaig, i N. parvum i N. mediterraneum el segon any. En els dos anys dels assajos l'espècie que va causar lesions de menor longitud va ser E. leptoplaca. Es va observar que la dimensió de la lesió causada pel fong inoculat depenia de la varietat d'ametller avaluada. La varietat 'Jordi' va ser la menys sensible el primer any d'estudi, i 'Vivot' i 'Ferragnes' ho van ser el segon any. En el segon assaig es va estudiar la patogenicitat de les espècies C. hispanica, Pm. amygdalinum, Pm. iranianum i P. richardsiae en plançons d'ametller de la varietat 'Ferragnes' en hivernacle. L'avaluació es va realitzar als 6 mesos de la inoculació, mesurant la longitud de les lesions necròtiques internes. Totes les espècies van resultar patògenes d'ametller, sent P. richardsiae l'espècie que va causar les lesions més extenses. Finalment, es va realitzar un estudi d'avaluació de fungicides per a la protecció de ferides de poda enfront de la infecció per quatre espècies de Botryosphaeriaceae (D. seriata, N. luteum, N. mediterraneum i N. parvum). Aquest estudi es va dur a terme en dues fases, una avaluació in vitro (reducció del creixement micelià) amb 10 fungicides i, posteriorment, una avaluació de cinc d'aquests fungicides, elegits entre els més efectius in vitro, aplicant-los en ferides de poda a 1 o 7 dies després del tall i la inoculació. Novament per avaluar aquest estudi es va mesurar la longitud de la lesió, però a més també es va calcular el percentatge de reaïllament del patogen inoculat en cada cas. Els fungicides tebuconazol i piraclostrobin, seguits de ciproconazol i metil tiofanat, es van mostrar com els més efectius in vitro, mentre que el fungicida més efect / Olmo García, D. (2016). Etiología y control de las enfermedades fúngicas de la madera del almendro en la isla de Mallorca [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/60158 / TESIS

[EN] Abstract Pepino (Solanum muricatum Ait.) is a native plant of the Andean region, where it was an important crop before the arrival of the conquistadors. It is grown for its fruits, which are edible, juicy and with an attractive appearance. Although until now commercially it has been almost exclusively grown in its area of origin, currently there is an increasing interest in its cultivation beyond these areas of traditional cultivation. In Spain, and particularly in Valencia, different studies have been conducted with the aim of introducing this crop in local horticulture, as one of the potential crops to diversify the Valencian horticulture. In previous studies, several clones behaved properly from the point of view of production, stating that there were significant differences in the taste of the fruit, therefore it would be advisable to explore in depth the evolution of carbohydrates with the growth, maturation and post-harvest stage of the fruits. With this purpose the herein presented thesis discusses three studies using plant material previously obtained by the research team, in which this thesis is developed: i) Evolution of morphological, physico-chemical and biochemical parameters of the fruits during their growth and maturation. ii) Influence of post-harvest preservation, stored in cold condititons, on the morphological, physico-chemical and biochemical parameters of the fruits. iii) Study of respiration and ethylene production of the fruit, by gas chromatography, in response to the treatment with ethephon. It has been determined the curves representing the evolution of the weight, size and shape of the fruits, and the relationships between them. The values of the colour features Chroma, Hue and colour index of fruits have been determined in three different maturity stages: "pale green", "pre-ripe" and "mature". It has been determined the soluble solids content, acidity, fruit firmness and maturity index in the three stages mentioned above. The evolution of the contents of fructose, glucose and sucrose have been determined, noting that in the last phase of maturation the sucrose content increases, and the relationship between monosaccharides and disaccharides sugars. Being determined the correlation coefficients between the analysed parameters, the colour features stand out for their high values, among themselves and with the sucrose content. All indicated parameters were obtained for two years with clone CH-VIII, for four years with the clones 806-PV and 821-PV, and for one year with the M1, M2 and M3 accessions. Although all studied accessions and clones have adequate agronomic value, clone 821-PV and M3 accession are worth highlighting because of the properties of their fruits given. Postharvest study shows that fresh pepino fruits can be stored at 10 ° C keeping all its properties, due to the low evolution of their sugars. Treatment of the fruits with ethephon in post-harvest increased respiratory rate and ethylene production, but the absence of peaks in these developments indicates that the fruits of pepino do not have a climacteric behaviour. / [ES] Resumen El pepino dulce (Solanum muricatum Ait.) es una planta originaria de la región andina, donde ya era un cultivo importante antes de la llegada de los conquistadores. Se cultiva por su fruto, comestible y jugoso, de aspecto atractivo. Aunque hasta ahora comercialmente se cultivaba de forma casi exclusiva en su área de origen, en la actualidad se ha incrementado el interés por su cultivo fuera de las zonas de cultivo tradicional. En España, y particularmente en Valencia, se han realizado distintos estudios con el objetivo de introducir este cultivo en la horticultura local, como una de las posibilidades de diversificación de la horticultura valenciana. En estudios anteriores se obtuvieron varios clones que se comportaron adecuadamente desde el punto de vista productivo, constatándose que existían diferencias importantes en el sabor de los frutos, y que cabría profundizar en el conocimiento de la evolución de los carbohidratos en los procesos de crecimiento, maduración y post-cosecha de los frutos. Con esta finalidad la presente tesis doctoral aborda tres estudios, utilizando material vegetal previamente obtenido por el equipo de investigación en el que se realiza la misma: i) Evolución de los parámetros morfológicos, físico-químicos y bioquímicos de los frutos durante su crecimiento y maduración. ii) Influencia de la conservación post-cosecha, en cámara frigorífica, sobre los parámetros morfológicos, físico-químicos y bioquímicos de los frutos. iii) Estudio de la respiración y producción de etileno de los frutos, mediante cromatografía de gases, en respuesta al tratamiento con etefón. Se han determinado las curvas que representan las evoluciones del peso, tamaño y forma de los frutos, así como las relaciones entre los mismos. Se han determinado los valores de las funciones de color Croma, Hue e Índice de color de los frutos en los estado de madurez "Verde pálido", "Premaduro" y "Maduro". Se ha determinado el contenido en sólidos solubles, la acidez, la firmeza de los frutos y el índice de madurez, en los tres estados anteriormente citados. Se ha analizado la evolución de los contenidos en fructosa, glucosa y sacarosa, observándose que en la última fase de la maduración aumenta el contenido en sacarosa y la relación entre azúcares monosacáridos y disacáridos. Se han determinado los coeficientes de correlación entre los valores de los parámetros analizados, entre los que destacan por su elevado valor, los correspondientes a las funciones de color, entre ellas y con el contenido en sacarosa. Todos los parámetros indicados se han obtenido durante dos años con el clon CH-VIII, durante cuatro años con los clones 806-PV y 821-PV, y durante un año con las accesiones M1, M2 y M3. Aunque todos los clones y accesiones estudiados tienen un adecuado valor agronómico, por las características de sus frutos merecen ser destacados el clon 821-PV y la accesión M3. Del estudio post-cosecha se deduce que los frutos de pepino dulce pueden conservarse a 10ºC manteniendo todas sus propiedades, como consecuencia de la reducida evolución que presentan los azúcares. El tratamiento de los frutos con etefón en post-cosecha aumentó ligeramente la tasa respiratoria y la producción de etileno, pero la ausencia de picos en las citadas evoluciones indican que los frutos de pepino dulce presentan un comportamiento no climatérico. / [CAT] Resum El "pepino" dolç (Solanum muricatum Ait.) és una planta originària de la regió andina, on era ja un cultiu important abans de l'arribada dels conqueridors. Es cultiva pel seu fruit, comestible i sucós, d'aspecte atractiu. Encara que fins ara comercialment es cultiva de forma quasi exclusiva a la seua àrea d'origen, a l'actualitat s'ha incrementat l'interès pel seu cultiu fora de les zones de cultiu tradicional. A Espanya, i particularment a Valencia, s'han realitzat distints estudis amb l'objectiu d'introduir aquest cultiu a l'horticultura local, com a una de les possibilitats de diversificació de l'horticultura valenciana. A estudis anteriors s'obtingueren diversos clons que es comportaren adequadament des del punt de vista productiu, constatant-se que existien diferències importants al sabor dels fruits, i que s'hauria de aprofundir al coneixement de l'evolució dels carbohidrats als processos de creixement, maduració i post-collita dels fruits. Amb aquesta finalitat la present tesi doctoral aborda tres estudis, utilitzant material vegetal prèviament obstés per l'equip d'investigació al qual es realitza aquesta tesi: i) Evolució dels paràmetres morfològics, físico-químics i bioquímics dels fruits durant el seu creixement i maduració. ii) Influència de la conservació post-collita a càmera frigorífica, sobre els paràmetres morfològics, físico-químics i bioquímics dels fruits. iii) Estudi de la respiració i producció d'etilé dels fruits, mitjançant cromatografia de gasos, com a resposta al tractament amb etefó. S'han determinat les corbes que representen les evolucions del pes, dimensions i forma dels fruits, així como les relacions entre ells. S'han determinat els valors de les funcions de color Croma, Hue i Índex de color dels fruits als estats de maduresa "Verd pàl·lid", "Premadur" i "Madur". S'ha determinat el contingut en sòlids solubles, l' acidesa, la fermesa dels fruits i l'índex de maduresa, als tres estats anteriorment citats. S'ha analitzat l'evolució dels continguts en fructosa, glucosa i sacarosa, observant-se que a la última fase de la maduració augmenta el contingut en sacarosa i la relació entre sucres monosacàrids i disacàrids. S'han determinat els coeficients de correlació entre els valors dels paràmetres analitzats, entre els que destaquen pel seu elevat valor, els corresponents a les funcions de color, entre elles i amb el contingut en sacarosa. Tots els paràmetres indicats s'han obtingut durant dos anys amb el clon CH-VIII, durant quatre anys amb els clons 806-PV i 821-PV, i durant un any amb les accessions M1, M2 i M3. Encara que tots els clons i accessions estudiats tenen un adequat valor agronòmic, per les característiques dels seus fruits mereixen ser destacats el clon 821-PV i l'accessió M3. De l'estudi post-collita es dedueix que els fruits del "pepino" dolç poden conservar-se a 10ºC mantenint totes les seues propietats, com a conseqüència de la reduïda evolució que presenten els sucres. El tractament dels fruits amb etefó en post-collita augmentà lleugerament la taxa respiratòria i la producció d'etilé, però l'absència de pics a les citades evolucions indiquen que els fruits de "pepino" dolç presenten un comportament no climatèric. / Solís Mateos, MG. (2016). Evolución de los parámetros de calidad en frutos de pepino dulce (Solanum muricatum Ait.) durante las fases de crecimiento, maduración y post-cosecha [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61479 / TESIS

[EN] The wetland of the Albufera is a strong anthropic system to the point that her natural regime has changed, from being a brackish coastal lagoon linked to the marine dynamics, to be a hypertrophic freshwater lagoon linked to the management of the large irrigation systems of the Júcar and Turia rivers. In this study we proceeded to characterize the current state of the system from the available studies, making a work of synthesis to identify the key factors that determine his current configuration, considering both factors physicals and socio-economics. Similarly, we proceeded to identify trends of variation of these fundamental factors in order to project them from the possible evolution of the system in the immediate future. Thus, from these evolutionary trends through scenario methods applied to natural systems, we have proceeded to build three possible scenarios for the time horizon of 2050, taking into consideration a more likely baseline scenario and two of less feasibility to envisage a more favorable situation and a very unfavorable one. The results identified as determinant factors of climate change on the future evolution of the system, with the sea level rise and the modification of hydrological regime most decisive factors in the future development. The scenarios show that significant changes in the system configuration, which mainly affect the viability of rice cultivation in the areas of "Tancats". This will force reconfiguration of the current structure of the wetland. Also we propose appropriate guidelines for the management of these processes of change in the system, thereby improving if possible their ecological functioning and compatibility with uses developed in it. / [ES] El humedal de la Albufera de Valencia constituye un sistema fuertemente antropizado, hasta el punto de que se ha modificado su régimen natural, pasando de ser una laguna costera salobre, vinculada a la dinámica marina, a ser una laguna de aguas dulces hipertrófica y vinculada en su funcionamiento al manejo de los grandes sistemas de regadíos del Júcar y el Turia. En este estudio, se ha procedido a caracterizar la situación actual del sistema, a partir de los estudios disponibles, realizando una labor de síntesis que permita identificar los factores fundamentales que determinan la configuración actual del mismo, considerando tanto factores físicos como socio-económicos. Del mismo modo, se ha procedido a identificar las tendencias de variación de estos factores fundamentales, con objeto de proyectar a partir de ellos la posible evolución del sistema en el futuro inmediato. Así, a partir de estas tendencias de evolución, mediante la metodología de escenarios aplicada a los sistemas naturales se han procedido a construir tres escenarios posibles para el horizonte temporal del año 2050, considerando para ello un escenario tendencial más probable y otros dos de menor factibilidad que contemplan una coyuntura más favorable y una muy desfavorable. Los resultados identifican los factores de cambio climático como determinantes en la evolución futura del sistema, siendo la elevación del nivel del mar y la modificación del régimen hidrológico los factores más decisivos en esta futura evolución. Los escenarios muestran que se producirán modificaciones sustanciales en la configuración del sistema, que afectarán sobre todo a la viabilidad del cultivo del arroz en las zonas de "Tancats", lo cual obligará a reconfigurar la estructura actual del humedal. Se proponen, a su vez, las directrices de actuación adecuadas para la gestión de estos procesos de cambio en el sistema, con objeto de optimizar, en lo posible, su funcionamiento ecológico y su compatibilidad con los usos que se desarrollan en el mismo. / [CAT] L'aiguamoll de l'Albufera de València constitueix un sistema fortament antropitzat, fins al punt que s'ha modificat el seu règim natural, passant de ser una llacuna costanera salobre, vinculada a la dinàmica marina, a ser una llacuna hipertrófica d'aigües dolces vinculada en el seu funcionament al maneig dels grans sistemes de regadius del Xúquer i el Túria. En aquest estudi, s'ha procedit a caracteritzar la situació actual del sistema, a partir dels estudis disponibles, realitzant una tasca de síntesi que permet identificar els factors fonamentals que determinen la configuració actual del mateix, considerant tant factors físics i ecoloógics, com socioeconòmics. De la mateixa manera, s'ha procedit a identificar les tendències de variació d'aquests factors fonamentals, a fi de projectar a partir d'ells la possible evolució del sistema en el futur immediat. Així, a partir d'aquestes tendències d'evolució, mitjançant la metodologia d'escenaris aplicada als sistemes naturals, s'han procedit a construir tres escenaris possibles per a l'horitzó temporal de l'any 2050, considerant per a això un escenari tendencial mes probable i altres dos de menor factibilitat que contemplen una conjuntura més favorable i una molt desfavorable. Els resultats identifiquen els factors de canvi climàtic com a determinants en l'evolució futura del sistema, sent l'elevació del nivell del mar i la modificació del règim hidrològic els factors més decisius en aquesta futura evolució. Els escenaris mostren que es produiran modificacions substancials en la configuració del sistema, que afectaran sobretot a la viabilitat del cultiu de l'arròs en les zones de "Tancats", la qual cosa obligarà a reconfigurar l'estructura actual de l'aiguamoll. Es proposen, al seu torn, les directrius d'actuació adequades per a la gestió d'aquests processos de canvi en el sistema, a fi d'optimitzar en el possible el seu funcionament ecològic i la seva compatibilitat amb els usos que es desenvolupen en el mateix. / Palop Guillem, S. (2016). Procesos ecológicos, agronómicos y ambientales en el humedal de L'Albufera de Valencia. Construcción de escenarios de futuro [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61629 / TESIS