La normativa defineix els serveis de farmàcia com a unes estructures de suport per a l'ús racional dels medicaments en els hospitals, els quals exerceixen unes funcions recollides en la normativa legal. Entre aquestes funcions es troben la selecció i l'adquisició de medicaments.En el treball s'han analitzat els processos que intervenen en la selecció i en l'adquisició de medicaments, amb una anàlisi comparativa de la normativa de la Unió Europea, d'Espanya (estatal i autonòmica) i de França (estatal), amb la finalitat d'estudiar les situacions conflictives produïdes després de l'aplicació de la normativa que regula el medicament, i la problemàtica generada per l'aplicació de normatives de caràcter general (normativa de contractació pública) al cas dels medicaments, els quals tenen una regulació específica.L'objectiu final del treball és analitzar la normativa legal que regula la selecció i l'adquisició de medicaments per part dels serveis de farmàcia a Espanya, destacant els problemes que es generen en la pràctica diària, i establir un estudi comparatiu amb la situació a França. / "Comparative juridical study of the selection and acquisition of medicines by hospital pharmacy services of Spain and France"The law describes hospital pharmacy services as structures of support for the rational use of the medicines in the hospitals, which exercise some functions according to the legal regulations. Among these functions the selection and the acquisition of medicines are found.The study analyzes all the processes that intervene in the selection and the acquisition of medicines, with a comparative analysis of the regulations of the European Union, Spain (national and autonomic) and France (national), in order to study the problems produced after the application of the regulations that regulate the medicines.The final objective of the study is to analyze the legal regulations that regulate the selection and the acquisition of medicines by hospital pharmacy services in Spain, highlighting the problems that are generated in the daily practice, and to establish a comparative study with the situation in France.

Aquest treball preten estudiar els canvis en la política social del liberalisme espanyol, no només a partir de l'anàlisi de l'evolució política general sinó també a partir dels efectes que la revolució liberal i la industrialització van tenir en un marc urbà com el de Barcelona. En aquest sentit, s'analitza com la política social liberal va acabar reduint-se a l'àmbit benèfico-sanitari durant les primeres dècades del nou règim, sempre des d'un estricte individualisme. En aquest context, s'incideix en les conseqüències problemàtiques d'aquest reduccionisme en l'entorn urbà i es valora en quina mesura va cotribuir l'especial realitat industrial a la superació dels plantejaments estrictament individualistes inicials a finals del segle XIX i principis del segle XX. Per arribar-hi ha calgut estudiar el funcionament dels ajuntaments i de les seves relacions amb el poder de l'Estat per tal de copsar la centralitat del paper dels municipis en la gestió del canvi. / This work tries to explain the changes in the first spanish liberalism, not only from the analysis of the general political perspective but from the effects of liberal revolution and industrialisation in a urban environment such as Barcelona as well. In this respect, it shows how the liberal social policy was reduced to strict individualistic, sanitarian and welfare terms during the first decades of the new regime. In this context it deepens in the problematic consequences of this reductionism in an urban environment and it tries to assess to what extent the special industrial reality contributed to overcome that strictly individualistic basis at the end of XIXth. and the beginning of XXth. centuries. To do so, it has been useful to know how the town councils worked and how were its relations with the state's government, in order to catch the centrality of its role in that political changes.

El objetivo de la presente investigación es estudiar la formación de los precios de los medicamentos en dos entornos institucionales en los que la regulación y la financiación pública en los mercados de medicamentos difieren de forma sustancial, como son el mercado inglés y el mercado español.En el Reino Unido, el mercado de medicamentos está sujeto a una exigente regulación de entrada asentada en un proceso de autorización de nuevos medicamentos históricamente muy riguroso (el registro) y en una protección intensa de los resultados de la innovación farmacológica a través de derechos de patente amplios. Ahora bien, la regulación de precios tan sólo afecta a las ventas de los laboratorios financiadas por la asistencia sanitaria pública de aquellos productos comercializados a través de marcas registradas. Ni las ventas fuera de la sanidad pública ni los productos genéricos están sujetas a regulación. Es decir, solamente se limita la tasa de beneficio obtenido por los laboratorios de sus ventas totales a la asistencia sanitaria pública mientras que no impone límites al precio individual de cada producto.En España, la regulación de entrada en el mercado de medicamentos ha sido históricamente mucho más débil. Por un lado, los procesos de autorización de nuevos medicamentos han ido adoptando las exigencias de seguridad, calidad y eficacia terapéutica vigentes en los países más desarrollados del mundo tan sólo de una forma gradual Por otro lado, la protección del innovador también ha sido menos intensa y tan sólo se ha intensificado de forma gradual en los últimos años. Por el contrario, la regulación de precios ha sido en España mucho más amplia y detallada. La fijación administrativa del precio máximo afecta a las ventas de todas y cada una de Las especialidades farmacéuticas en el momento de su primera comercialización. Además, la revisión del precio máximo fijado en el momento de introducción de un nuevo producto en el mercado está también sujeto a autorización administrativa.Donde sí coinciden los gobiernos de ambos países es que adquieren cierto poder de compra en el mercado frente a la industria, aunque lo ejercen de una forma diferenciada. Para abordar el análisis de la formación de los precios de los medicamentos en entornos institucionales tan diferentes, la investigación se centra en tres aspectos esenciales :1. En el estudio del grado de competencia efectiva a la que están sujetos los medicamentos en los mercados de uno y otro país.2. En el análisis del efecto de la regulaciones de entrada y de precios sobre la formación de los precios de los medicamentos.3. Y, finalmente, en evaluar el impacto de la financiación pública de medicamentos en la formación de los precios de los medicamentos.La investigación se estructura en seis capítulos. Tras un primer capítulo introductorio, la tesis se desarrolla en los siguientes cinco capítulos. El capítulo 2 contiene una revisión de la literatura que ha abordado el estudio de las particularidades (competencia, regulación, prescripción, financiación) del mercado de medicamentos. El capítulo 3 muestra un estudio descriptivo de carácter comparativo sobre los mercados de medicamentos en Inglaterra y España. El capítulo 4 se aproxima al efecto de la financiación pública selectiva de medicamentos y de la regulación de precios sobre los precios de los medicamentos. El capítulo 5 se centra en comprobar empíricamente a partir de los datos sobre medicamentos financiados por los servicios públicos de asistencia sanitaria inglés y español la capacidad de un modelo econométrico como el propuesto por Berry (1994) para estimar los márgenes y precios de equilibrio en diversos mercados terapéuticos nacionales. Finalmente, el capítulo 6 muestra una serie de conclusiones y discusiones derivadas de la revisión de la literatura, la descripción de los mercados y los marcos reguladores, el análisis económico y la contrastación econométrica llevada a cabo en los capítulos anteriores.

INTRODUCCIÓ:La depressió és el trastorn psiquiàtric amb major prevalença a la població general. S'estima que en el futur la depressió seguirà sent una patologia rellevant. Així, Murray i López, en l'informe elaborat per la Organització Mundial de la Salut, estimen que l'any 2020 la depressió serà la segona causa de Anys de Vida Perduts per Discapacitat, amb la probabilitat de que augmenti la seva importància en les properes dècades. La Depressió Major reb un tractament basat eminentment en la prescripció de fàrmacs antidepressius des d'àmbits no especialitzats, i comporta uns costos econòmics que no han parat d'augmentar. Aquests fets, juntament amb la constatació d'uns recursos escassos i que molta gent no reb atenció, ha ajudat a la presa de consciència dels decisors sanitaris i els responsables econòmics sobre la necessitat de fer un l'ús més racional possible dels recursos. Davant la creixent demanda i la limitació dels recursos cal fer una distribució equitativa dels recursos per tal que arribin a tothom que ho necessiti.METODOLOGÍA: Es revisen les publicacions més rellevants sobre la farmacoeconomia dels antidepressius i es presenten resultats de dos estudis farmacoeconòmics comparant antidepressius al nostre país.RESULTATS:Serrano-Blanco A, Gabarron E, Garcia-Bayo I, Soler-Vila M, Caramés E, Peñarrubia-Maria MT, Pinto-Meza A, Haro JM and the DAPGA group. Effectiveness and cost-effectiveness of antidepressant treatment in primary health care: a six month randomised study comparing fluoxetine to imipramine. J Affect Disord 2006 Apr; 91 (2-3): 153-63.En aquest article es compara mitjançant un estudi aleatoritzat prospectiu el cost-efectivitat d'imipramina respecte imipramina segons la prescripció dels metges de Atenció Primària de Catalunya. Malgrat no existeixen diferències estadísticament significatives en quant a l'efectivitat, els pacients que van iniciar tractament amb imipramina presenten uns costos totals associats al tractament menors que en aquells que van iniciar el tractament amb fluoxetina. Les diferències s'expliquen fonamentalment per uns menors costos indirectes en aquells que van iniciar tractament amb imipramina.Serrano-Blanco A, Pinto A, Suárez D, Peñarrubia Maria MT, Haro JM. Cost-utility of mental health interventions for Depression in primary care in Catalonia. Acta Psychiatr Scand 2006: 114 (Suppl. 432): 39-47.En aquest estudi no aleatoritzat amb seguiment naturalístic s'analitza el cost-utilitat de diferents inhibidors de la recaptació de serotonina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària de Catalunya.Fluoxetina és el fàrmac presenta millors índex de cost-utilitat respecte paroxetina, sertralina i citalopram.CONCLUSIONS:Imipramina suposa una opció més cost-efectiva que fluoxetina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya. Fluoxetina suposa una opció més cost-útil que paroxetina, citalopram i sertralina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya.

Malgrat els esforços pressupostaris que es realitzen en el marc dels sistemes sanitaris de caràcter universal i gratuït, el cost dels serveis que es presten supera sempre els recursos disponibles. En totes les anàlisis apareixen dues vies de possible solució, o bé aïllades o bé compartides, segons el pensament polític que les defensa.De la primera via, que passa per un increment dels recursos que financin el sistema, tothom discuteix únicament sobre el com i no sobre el què. No serà objecte d'aquest treball tractar sobre aquesta qüestió.La segona, cercaria millores de gestió, i en un sentit ampli, l'optimització dels recursos disponibles. Aquesta darrera via fa imprescindible instruments de mesura i sempre un referent estàndard.La posada en marxa d'un instrument d'avaluació, analitzat i proposat des del món acadèmic, pot eliminar debats de vegades massa ideològics, o fins i tot interessats i demagògics, al darrere dels quals sovint s'amaguen simplement ineficiències. Pot servir per fer sentir veritablement corresponsables a tots els actors del sistema: pacients, professionals, gestors, polítics, etc. La corresponsabilitat és cada cop més necessària en un moment en què l'estat del benestar a nivell europeu està subjecte a un profund debat que porta a parlar permanentment de la seva sostenibilitat. Finalment, pot ajudar a fer que tothom interioritzi la gestió eficiente dels recursos com a un veritable valor social. Massa vegades s'ha demonitzat l'excedent, com si aquest estigués renyit amb el bon servei assistencial, quan tots sabem que molt sovint és al contrari.En la segona via exposada, com a possible solució a la diferencia entre les necessitats assistencials i les disponibilitats econòmiques, que és la de la gestió òptima, la major dificultat es troba en determinar i mesurar quins són els paràmetres de bona o menys bona utilització dels recursos disponibles.Aquesta tesi vol contribuir a trobar l'instrument bàsic necessari. En els sistemes sanitaris els centres hospitalaris concentren la part més important de recursos tecnològics i humans i per tant consumeixen la major part dels recursos econòmics. La funció principal que és l'atenció especialitzada als malalts, es pot determinar en l'espai i el temps, i en referència a un procés concret. Fruit d'aquesta funció concreta, els denominats hospitals d'aguts ofereixen resultats a curt termini objectivables i mesurables, tant sanitaris com econòmics.La posada en marxa d'un instrument adequat pot resoldre molts aspectes de debat i discussió basats en el principi de la temptació de la innocència entre els diferents grups d'interès que s'hi troben implicats: pacients, professionals i tècnics, gestors, administració i polítics. En el món clínic podem parlar d'un ampli consens entorn a la denominada medicina, basada en l'evidència.Per altre banda pot relegar a anecdòtica -o no- la titularitat jurídica de les entitats, la seva gestió sota el dret administratiu o el dret privat o el model de relacions laborals. Ha de servir tanmateix per determinar quan la gestió d'una entitat ha de ser intervinguda per garantir la seva continuïtat i l'eficiència, i com el sistema ha de gaudir d'uns recursos finalistes per complir aquesta funció, sense que la seva utilització paradòxicament afavoreixi la ineficiència o els resultats dolents. Aquest fet ha perpetuat crisis hospitalàries en el temps que ha de suportar tot el sistema, en el seu perjudici i en el dels ciutadans en el seu conjunt.Per tal d'analitzar instruments i proposar un per al sistema sanitari que embranqui les tres potes necessàries, és a dir, la mesura dels resultats, els recursos necessaris en cas de crisi i el mecanisme d'intervenció, hem pres com a referència el sector financer i els seus sistemes de garanties per establir analogies, que no extrapolacions.Tot i el risc que s'interpreti com una frivolitat, si tres coses hi ha a la vida: salut, diners i amor, com diu la cançó, els ciutadans malalts, principi i fi dels hospitals, han de tenir garanties similars sobre l'atenció que reben com la que tenen sobre els diners que depositen als bancs i caixes d'estalvi, i respecte com veuen protegides les seves relacions de parella, quan aquestes es trenquen. Caldrà doncs analitzar els instruments que el sector financer utilitza per oferir les garanties necessàries al titular d'un dipòsit, per veure si és possible conceptualment proposar instruments i nivells de responsabilitat per garantir la sostenibilitat dels centres hospitalaris des de l'eficiència, que vol dir dues coses inseparables: rebre els recursos que són necessaris i utilitzar-los bé.Aquest treball pretén demostrar que és possible construir l'instrument bàsic que permeti objectivar els resultats obtinguts pels hospitals, utilitzant indicadors homologats per la literatura i sense crear un nou sistema d'informació, simplement fer servir els registres i indicadors existents en el sistema sanitari a Catalunya. Aquest instrument ha de permetre la comparació, la creació d'estàndards i l'establiment dels criteris que determinin mesures cautelars o d'intervenció d'un centre pels seus resultats. La contribució des de la neutralitat del món acadèmic pot ser determinant.

Aquesta tesi (mitjançant cinc estudis) va ser destinada a investigar factors que tenen un efecte potencial sobre la salut materna durant la gestació i el postpart temprà, tenint en compte la melatonina com una possible millora de la salut i el rendiment de les vaques. En el primer estudi, els factors que afecten els leucòcits perifèrics de la mare, com un indicador d'estat immune, entre els dies 90-210 de gestació van ser, la interacció entre l'edat de la vaca i Neospora caninum, l'estació, la gestació gemelar, la producció de llet i el temps de mostreig. Seguint el sistema immune matern més enllà en la seva fase més crítica, el segon i el tercer estudis resumeixen els diferents factors que afecten el sistema immunològic de la mare des del dia 220 de gestació fins a 30 dies postpart. El toro d'IA, les glicoproteïnes associades a la gestació (PAG), la interacció N. caninum-C. burnetii, l'estació, l'edat, la gestació gemelar i el temps de mostreig afectaven significativament els leucòcits materns. L'objectiu del quart estudi va ser avaluar la dosi adequada de la melatonina, per provar els seus possibles efectes en la millora de la salut de la mare durant el peripart i la dosi de 332 mg / kg era la més adequada. Finalment, els possibles efectes de la melatonina en millorar la salut materna durant el peripart van ser avaluats en el cinquè estudi. Les vaques tractades amb melatonina tenien menys probabilitat de ser repetidores i de perdre la gestació, i, per tant, tenien menys dies oberts. / Esta tesis (mediante cinco estudios) fue destinada a investigar factores que tienen un efecto potencial sobre la salud materna durante la gestación y el posparto temprano, teniendo en cuenta la melatonina como una posible mejora de la salud y el rendimiento de las vacas. En el primer estudio, los factores que afectan a los leucocitos periféricos de la madre, como un indicador de estado inmune, entre los días 90-210 de gestaion fueron, la interacción entre la edad de la vaca y Neospora caninum, la estación, la gestación gemelar, la producción de leche y el tiempo de muestreo. Siguiendo el sistema inmune materno más allá en su fase más crítica, el segundo y el tercer estudios resumen los diferentes factores que afectan al sistema inmunológico de la madre desde el día 220 de gestación hasta 30 días posparto. El toro de IA, las glicoproteínas asociadas a la gestación (PAG), la interacción N. caninum-C. burnetii, la estación, la edad, la gestación gemelar y el tiempo de muestreo afectaban significativamente los leucocitos maternos. El objetivo del cuarto estudio fue evaluar la dosis adecuada de la melatonina, para probar sus posibles efectos en la mejora de la salud de la madre durante el periparto y la dosis de 332 mg/kg era la más adecuada. Por último, los posibles efectos de la melatonina en mejorar la salud materna durante el periparto fueron evaluados en el quinto estudio. Las vacas tratadas con melatonina tenian menos probabilidad de ser repetidoras y de perder la gestación, y, por lo tanto, tenian menos días abiertos. / This thesis (by means of five studies) aimed at investigating factors that have potential effect on the maternal health during gestation and the early postpartum, plus considering melatonin for improving cows’ health and performance. In the first study, factors affecting maternal peripheral leukocytes, as an indicator to immune status, between Days 90-210 of gestaion were, the interaction between cows’ age and Neospora caninum-seropositivity, season, twin-pregnancy, milk production and time. Following the maternal immune system further in its most critical phase, the second and third studies summarize different factors affecting maternal immune system from gestation Day 220 till 30 days postpartum. Artificial inseminating bull, plasma pregnancy associated glycoproteins (PAGs), N. caninum-C. burnetii interaction, season, age, twin-pregnancy and time were found to significantly affect maternal peripheral leukocytes during that stage. The aim of the forth study was to evaluate proper melatonin dose as subcutaneous implants, for testing its possible effects in enhancing maternal health during the peripartum. Melatonin dose of 332 μg/kg was the most adequate. Finally, possible melatonin effects on enhancing maternal health during the peripartum were evaluated in the fifth study. Melatonin treated cows were found to have less likelihood of repeat breeding syndrome and pregnancy loss, and, therefore, less days open.

La Tesi recull els intents d'orientar l'assistència sanitaria i social dels ciutadans de Catalunya per part dels governs amb capacitat de decisió autonòmica, en una línia que va des de les realitzacions de la Mancomunitat fins a les activitats dels consellers responsables de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat Republicana.L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 obre un nou capítol durant el qual tots els elements de la vida del país i la seva gent es veuen trasbalsats pels efectes de la guerra. Dos fenòmens alteren l'aparell sanitari: les conseqüències dels fets bèl·lics modifiquen les necessitats habituals i la politització de les seves estructures transforma l'organització.El període de la Guerra Civil es divideix en tres etapes cronològiques. La primera comprèn des de l'inici de l'aixecament el juliol del 36 fins al mes d'octubre del mateix any, quan els anarcosindicalistes entren a formar part d'un nou govern de concentració. S'estudia principalment el paper del Comitè Sanitari de Milicies Antifeixistes i la resposta de la Conselleria de Sanitat davant del "nou ordre". La segona etapa s'estén des de l'octubre de 1936 fins als mes de maig de 1937, data que marca la fi de l'hegemonia anarquista. L'actuació del metge Félix Marti Ibáñez, Director general del Departament, i el paper del Consell de Sanitat de Guerra omplen el capìtol. La tercera etapa recull la darrera fase de la guerra a Catalunya, fins el mes de gener de 1939. La conselleria ha de fer front als problemes dels bombardeigs, dels refugiats, de la manca de queviures i de l'empitjorament de les condicions higièniques i sanitàries de la població. La progresiva militarització de la Sanitat es tradueix en la creació i ampliació de la xarxa d'Hospitals de Sang.El final de la guerra, amb els problemes sanitaris dels civils i soldats que marxen cap a l'exili marca la fi de l'estudi. / En este trabajo se estudia la política y la organización sanitarias llevadas a cabo por el Gobierno de Cataluña durante el período que abarca desde la proclamación de la Segunda República en abril de 1931 hasta el final de la Guerra Civil a principios de 1939.Durante los primeros años del régimen republicano, y tras unas primeras medidas de contenido circunstancial, la aprobación del Estatuto de Autonomía permite al gobierno catalán iniciar una discreta labor legislativa, que se verá interrumpida por los sucesivos cambios de orientación política. Destaca en este período el protagonismo del consejero Josep Dencàs.El período de la Guerra Civil se divide en tres etapas cronológicas. Durante la primera (julio-octubre de 1936) se estudia principalmente el papel del Comité Sanitario de las Milicias Antifascistas y la respuesta de la Consejería de Sanidad ante el "nuevo orden". La segunda etapa (octubre 1936- mayo 1937) termina con el fin de la hegemonía anarquista. La actuación del médico Félix Martí Ibáñez, Director General de Sanidad y Asistencia Social, y el papel del Consejo de Sanidad de Guerra llenan este capítulo. Durante la tercera etapa (mayo 1937-enero 1939) la Consejería se enfrenta a los problemas que plantean los bombardeos aéreos, los refugiados, la falta de alimentos y el empeoramiento de las condiciones higiénicas y sanitarias de la población. Finalmente, la progresiva militarización de la Sanidad se traduce en la creación y ampliación de una extensa red de Hospitales destinados a acoger a los combatientes heridos y enfermos. / In this work we study the sanitary politic and organization developed by the Catalunya Government during the period between the proclamation of the Second Republic in Abril 1931 and the end of the Civil War at the beginning of 1939.In the early stage of the Republican Régime, and after the first arrangements, the approval of the Autonomy Statute allowed the Catalan Government to start a reasonable legislative labour, which was often interrupt by the several political changes. To point up during this period the importance of the Councillor Josep Dencàs.The Civil War Period is divided in three chronological stages. During the first stage ( July- October 1936) the role of the Sanitary Committee of the Antifascist Militia and the answer of the Health Ministry towards the 'new order' was studied.The second stage ( October 1936- May 1937) finished with the end of the Anarchist hegemony. To remark the work of the doctor Felix Martí Ibañez, Sanitary and Welfare Managing Director, and the role of the Military Health CouncilDuring the third stage ( May 1937- January 1939) the Ministry faced the problems of the raids, refugees, shortage of food and the deterioration of health and hygienic people conditions. Finally, the progressive militaritation of the Public Health led to the creation of a wide system of hospitals to assist wounded and sick people.