Advances in scanner technology have made it possible to obtain high resolution (6000 dpi) images of tree samples. Due to the images’ increased capability of resolving anatomical wood structures, the new technology could be of benefit to dendroclimatology.  This study attempts to expand on Rydval et al.’s (2017) previous 800 years reconstruction of Scottish summer temperatures by assessing whether a higher image resolution of samples has the ability to improve the accuracy of the region’s temperature reconstruction. Two independent blue intensity (BI) chronologies, based on differing image resolutions (6000 dpi and 2400 dpi) of Scots pine samples, were developed and subjected to standard detrending procedures. Raw data from Rydval et al.’s (2017) prior study was used to develop the chronology which was based on the 2400 dpi images. On the other hand, newly acquired data was utilized for the other chronology. In order to resolve the primary question that this paper explores, the characteristics and strength of the two BI chronologies’ climatic signals were compared. In addition, the newly acquired data was used to develop a 318 years reconstruction of mean July/August temperatures for Scotland.  Calibrations against meteorological data indicated that the improved image resolution did not generate a positive effect on the chronology’s ability to retain a reliable climatic signal. The study’s findings were thus inconclusive in showing that a higher image resolution of Scots pine samples improves the accuracy of temperature reconstructions for Scotland. Future studies are encouraged to investigate the applicability of dendroclimatic computer softwares (i.e. CooRecorder) with regard to a high image resolution.  From a broader perspective, this study contributes to setting climate change in a more accurate long term spatiotemporal context. This is crucial in predicting future climate variability, as well as understanding the role and extent of anthropogenic forcing. / Framsteg inom skannerteknik har gjort det möjligt att få bilder av trädprover med hög upplösning (6000 dpi). På grund av bildernas ökade förmåga att lösa anatomiska träd strukturer kan den nya tekniken vara till nytta för dendroklimatologi.  Denna studie strävar mot att utveckla Rydval et al.s (2017) tidigare 800 års rekonstruktion av skotska sommartemperaturer genom att bedöma om en högre bildupplösning av prover har förmågan att förbättra noggrannheten för regionens temperaturrekonstruktion. Två oberoende blåintensitet (BI) -kronologier, baserade på olika bildupplösningar (6000 dpi och 2400 dpi) av skotska träprover, framtogs och utsattes för standardförfaranden. Rådata från Rydval et al.s (2017) tidigare studie användes för att utveckla kronologin som baserades på 2400 dpi-bilderna. Å andra sidan användes nyförvärvade data för den andra kronologin. För att besvara den primära frågan som denna studie undersöker jämfördes egenskaperna och styrkan hos de två BI-kronologins klimat signaler. Dessutom används de nyförvärvade uppgifterna för att utveckla en 318 års rekonstruktion av genomsnittliga juli/augusti temperaturer för Skottland.  Kalibreringar mot meteorologiska data indikerade att den förbättrade bildupplösningen inte genererade en positiv effekt på kronologins förmåga att behålla en pålitlig klimat signal. Studiens resultat var således otvetydiga när de visade att en högre bildupplösning av skotsk tallprover förbättrar noggrannheten i temperatur rekonstruktioner för Skottland. Framtida studier uppmuntras att undersöka användbarheten av dendroklimatiska datorprogram (dvs CooRecorder) med avseende på en ultrahög bildupplösning.  Ur ett bredare perspektiv bidrar denna studie till att placera klimatförändringarna i ett mer exakt långsiktigt rumsligt tidsmässigt sammanhang. Detta är avgörande för att förutsäga framtida klimatvariationer samt förstå rollen och omfattningen av antropogen tvingande.

The integration of an opto-mechatronic screening module into the biomanufacturing workstation enables the automated, reproducible and user-independent production and analysis of hydrogels-based 3D cell cultures.:I. Introduction II. Methods and Materials III. Results IV. Conclusion References

Dies ist ein kurzer Überblick über Python-Projekte abseits von Einsatzmöglichkeiten im Beruf.:1. Einleitung 2. Python unterrichten 3. Mit Python promovieren 4. Mit Python chatten lassen 4.1. Implementation 4.2. Literaturwissenschaftlicher Hintergrund 5. Mit Python leben 6. Mit Python basteln Literatur

No description available.

No description available.

The diploma thesis concentrates on and deals with the attractiveness of YMCA summer camp. The aim is to find out what factors are able to influence the decisions of children and parents if they take part in this camp. The work has been bringing in the different possibilities of activities. It is expected from these activities to have the ability in infuencing the attractiveness of this characteristic the summer camp. These activities have been proved by evidence and realized on the specific cases in the practice in this diploma thesis. The answers have been looked for in the context of the basic research question and the diploma thesis has been drawing conclusions on the basic of the research result of the sample of respondents.

Post-war sculpture created by members of the Royal Academy of Arts was seemingly marginalised by Keynesian state patronage which privileged a new generation of avant-garde sculptors. This thesis considers whether selected Academicians (Siegfried Charoux, Frank Dobson, Maurice Lambert, Alfred Machin, John Skeaping and Charles Wheeler) variously engaged with pedagogy, community, exhibition practice and sculpture for the state, to access ascendant state patronage. Chapter One, The Post-war Expansion of State Patronage , investigates the existing and shifting parameters of patronage of the visual arts and specifically analyses how this was manifest through innovative temporary sculpture exhibitions. Chapter Two, The Royal Academy Sculpture School , examines the reasons why the Academicians maintained a conventional fine arts programme of study, in contrast to that of industrial design imposed by Government upon state art institutions for reasons of economic contribution. This chapter also analyses the role of the art-Master including the influence of émigré teachers, prospects for women sculpture students and the post-war scarcity of resources which inspired the use of new materials and techniques. Chapter Three, The Royal Academy as Community , traces the socialisation of London-based art societies whose memberships helped to identify sculptors for potential election to the Royal Academy; it then considers the gifting of elected Academicians Diploma Works. The empirical mapping of sponsorship for elected sculptors is investigated to determine how the organic profile of the Royal Academy s membership began to accommodate more modern sculptors and identifies a petition for change which may have influenced Munnings s speech (1949). Chapter Four, The Royal Academy Summer Exhibitions , explores the preparatory rituals of the Selection and Hanging Committees, processes for the selection of amateurs works, exhibit genres and critical reception. Moreover it contrasts the Summer Exhibitions with the Arts Council s Sculpture in the Home exhibition series to identify potential duplications. Chapter Five, Sculpture for the State , considers three diverse conduits facilitating the acquisition of sculpture for the state: The Chantrey Collection administered by the Royal Academy and exhibited at the Tate Gallery; the commissioning of Charles Wheeler s Earth and Water (1951 1953) for the new Ministry of Defence, London; and the selection of Siegfried Charoux s The Neighbours (1959) for London County Council s Patronage of the Arts Scheme . For these sculptures, complex expressions of Britishness are considered. In summary this thesis argues that unfettered by their allegiance to the Royal Academy of Arts its sculptors sought ways in which they might participate in the unprecedented opportunities that an expanded model of state patronage presented.

No description available.

No description available.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.