No description available.

Tesis por compendio / [ES] La integración de electrónica en los tejidos para obtener nuevas funcionalidades es una de las apuestas de futuro de la industria textil y de la moda. Al estar compuestos parcialmente por tejido, los textiles electrónicos proporcionan a los usuarios un mayor confort, durabilidad y ligereza que otros dispositivos, manteniendo al mismo tiempo las propiedades electrónicas. No obstante, conseguir estas nuevas funcionalidades, a un coste asequible y asegurando la flexibilidad y ligereza propias de los tejidos, sigue siendo un reto para el sector. El área de la electrónica impresa ha permitido el desarrollo de una electrónica flexible combinando métodos de impresión tradicionales con el uso de tintas electrónicas. La técnica de impresión flexográfica destaca entre las demás por ofrecer altas velocidades de fabricación, calidad y alta productividad a bajo coste. En el ámbito textil, sin embargo, su incorporación es todavía muy reciente y no hay suficientes estudios para su aplicación. En este contexto, esta tesis doctoral tiene como objetivo fundamental estudiar la novedosa aplicación de la técnica de la flexografía sobre materiales textiles. Para ello, se ha tomado como base los actuales conocimientos de la autora en el área de la electrónica impresa textil empleando la tecnología serigráfica. Con este fin, durante el desarrollo de la tesis se realiza, en primer lugar, el estudio de los parámetros necesarios para la aplicación de dicha tecnología en diferentes substratos. Del estudio se obtienen diferentes valores adecuados para la impresión mediante flexografía según si el sustrato se trata de un tejido, un no-tejido, un sustrato polimérico o un papel siliconado. En segundo lugar, se definen los protocolos que permiten la integración de tintas con características eléctricas en las telas empleando la tecnología flexográfica. Por un lado, se estudia el impacto de los parámetros estructurales de un tejido de calada en la conductividad de la tinta impresa y, por otro lado, la influencia del material de la trama en la conductividad de elementos conductores-resistivos. Para ello, se realiza una impresión controlada sobre tejidos de calada utilizando la misma tinta conductora de plata y se analizan las propiedades físicas y eléctricas de las muestras resultantes. Se concluye que, cuanto mayor sea la densidad del textil, menor es la conductividad final de la impresión, y que el algodón es el material menos recomendable para la impresión electrónica mediante la técnica de la flexografía. Finalmente, se trabaja en el objetivo de desarrollar un sistema de medición de temperatura continuo mediante impresión electrónica sobre sustratos flexibles y elásticos mediante serigrafía para su traslación a flexografía. Se consigue desarrollar con éxito un sistema robusto, de bajo consumo y confortable para los pacientes que permite la adquisición de los datos de temperatura de forma continua. / [CAT] La integració d'electrònica en els teixits per a obtenir noves funcionalitats és una de les apostes de futur de la indústria tèxtil i de la moda. A l'estar compostos parcialment per teixit, els tèxtils electrònics proporcionen als usuaris un major confort, durabilitat i lleugeresa que altres dispositius, mentre mantenen les mateixes propietats electròniques. No obstant això, aconseguir aquestes noves funcionalitats, a un cost assequible i mantenint la flexibilitat i lleugeresa pròpies dels teixits, continua sent un repte per al sector. L'àrea de l'electrònica impresa ha permès el desenvolupament d'una electrònica flexible combinant mètodes d'impressió tradicionals amb l'ús de tintes electròniques. La tècnica d'impressió flexogràfica destaca entre les altres per oferir altes velocitats de fabricació, qualitat i alta productivitat a baix cost. En l'àmbit tèxtil, no obstant això, la seua incorporació és encara molt recent i no hi ha suficients estudis per a la seua aplicació. En este context, esta tesi doctoral té com a objectiu fonamental estudiar la nova aplicació de la tècnica de la flexografia sobre materials tèxtils. Per a això, s'ha pres com a base els actuals coneixements de l'autora en l'àrea de l'electrònica impresa tèxtil emprant la tecnologia serigràfica. Amb este fi, durant el desenrotllament de la tesi es realitza, en primer lloc, l'estudi dels paràmetres necessaris per a l'aplicació de la dita tecnologia en diferents substrats. De l'estudi s'obtenen diferents valors adequats per a la impressió per mitjà de flexografia segons si el substrat es tracta d'un teixit, un no-teixit, un substrat polimèric o un paper siliconat. En segon lloc, es defineixen els protocols que permeten la integració de tintes amb característiques elèctriques en les te les emprant la tecnologia flexogràfica. D'una banda, s'estudia l'impacte dels paràmetres estructurals d'un teixit de calada en la conductivitat de la tinta impresa i, d'altra banda, la influència del material de la trama en la conductivitat d'elements conductors-resistius. Per a això, es realitza una impressió controlada sobre teixits de calada utilitzant la mateixa tinta conductora de plata i s'analitzen les propietats físiques i elèctriques de les mostres resultants. Es conclou que, quant major siga la densitat del tèxtil, menor és la conductivitat final de la impressió, i que el cotó és el material menys recomanable per a la impressió electrònica per mitjà de la tècnica de la flexografia. Finalment, es treballa en l'objectiu de desenrotllar un sistema de mesurament de temperatura continu per mitjà d'impressió electrònica sobre substrats flexibles i elàstics per mitjà de serigrafia per a la seua translació a flexografia. S'aconsegueix desenrotllar amb èxit un sistema robust, de baix consum i confortable per als pacients que permet l'adquisició de les dades de temperatura de forma contínua. / [EN] Electronics' integration into textiles to obtain new functionalities is one of the bets for the future of the textile and fashion industry. Electronic textiles provide users greater comfort, durability, and lightness than other devices as they are partially made of fabric, while maintaining the same electronic properties. However, achieving these new functionalities, maintaining the flexibility and flexibility typical of the fabrics with at affordable cost, continues to be a challenge for the sector. The area of printed electronics has allowed the development of flexible electronics by combining traditional printing methods with the use of electronic inks. The flexographic printing technique stands out among the others for offering high manufacturing speeds, quality, and high productivity at low cost. In the textile field, however, its incorporation is still very recent and there are not enough studies for its application. In this context, this doctoral thesis fundamental objective is to study the novel application of the flexography technique on textile materials. For this, the current knowledge of the author about printed textile electronics using serigraphic technology has been taken as a basis. To this end, for the development of the thesis, in the first place the study of the necessary parameters for the application of this technology in different substrates has been carried out. Different suitable values for flexographic printing have been obtained from the study regarding whether the substrate is a fabric, a non-woven, a polymeric substrate or a silicone-coated paper. Secondly, the protocols that allow the integration of electrical inks with fabrics using flexographic technology have been defined. On the one hand, the impact of the structural parameters of a woven fabric on the conductivity of the printed ink has been studied. On the other hand, also the influence of the weft material on the conductivity of conductive-resistive elements was also studied. To do this, a controlled impression has been made on woven fabrics using the same conductive silver ink. Then both physical and electrical properties of the resulting samples have been analysed. It has been concluded that the higher the density of the textile, the lower final conductivity of the print is. Also, it has been defined that cotton is the least recommended material for electronic printing when using the flexography technique. Finally, towards the objective of developing a continuous temperature measurement system by electronic printing on flexible and elastic substrates, work has been carried out using screen printing for its translation into flexography. It has been possible to successfully develop a robust, low-consumption and comfortable system for patients that allows the continuous acquisition of temperature data. / Rodes Carbonell, AM. (2022). Dispositivos electrónicos impresos sobre sustratos textiles mediante la técnica de flexografía [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/189164 / Compendio

Tesis por compendio / [ES] La preocupación por la salud del planeta ha aumentado drásticamente y los efluentes textiles son de los más contaminantes en la industria a nivel mundial. Los procesos de ennoblecimiento textil y en especial los de tintorería, vierten grandes cantidades de residuos de difícil tratamiento como los colorantes. Las nanoarcillas pueden limpiar las aguas residuales de colorantes gracias a su capacidad de adsorción. En este trabajo fue posible analizar y cuantificar la cantidad de iones metálicos sustituidos por colorantes aniónicos cuando se adsorben, y determinar la cantidad óptima de nanoarcilla que debe utilizarse para adsorber todo el colorante. Las pruebas demostraron la cantidad específica de nanoarcilla que debe utilizarse y cómo optimizar los procesos posteriores de separación y procesamiento de la nanoarcilla. Se utilizó hidrotalcita como material adsorbente. En esta investigación se utilizaron diversos tipos colorantes, directos, reactivos, catiónicos y dispersos. Los patrones de difracción de rayos X (DRX) permitieron comprobar la recuperación de la forma de la hidrotalcita y confirmaron la adsorción de los colorantes. Se utilizó un análisis FTIR, XPS y EDX para comprobar la presencia de grupos característicos de los colorantes en los híbridos resultantes. Las pruebas termogravimétricas (TGA) corroboraron la adsorción del colorante y la mejora de la solidez térmica. La reflectancia solar total (TSR) mostró una mayor protección frente a la radiación UV-VIS-NIR. Gracias a los trabajos realizados, se ha podido establecer el punto máximo de adsorción de la hidrotalcita. Además, mediante la utilización de nanotecnologias han podido colorear sustratos textiles con nuevas técnicas de estampación aprovechando colorantes que se han desechado de baños de tintura no agotados. Las estampaciones obtenidas se someten a pruebas de solidez del color para compararlos con estampaciones más convencionales. Se realizaron mediciones del color mediante espectrofotómetros de reflexión para valorar el resultado del color tanto de los híbridos como de los textiles estampados exitosamente. Las pruebas de TGA-DTGA realizadas previamente a las estampaciones sobre los híbridos, permite adelantarse a los resultados de ciertas pruebas de solidez del color a la luz o el planchado, las cuales se ven mejoradas gracias a las acción de la hidrotalcita. Otro uso de las nanoarcillas híbridas obtenidas de la adsorción de colorantes es el de realizar nuevos baños de tintura para sustratos textiles. Mediante el uso del nanoadsorbente hidrotalcita, han logrado adsorber y recuperar colorantes de diferente carga como aniónicos, catiónicos y no iónicos para reutilizarlos de forma exitosa en nuevos baños de tintura. Las tinturas realizadas sobre tejidos de algodón, poliéster y acrílico han sido sometidas a diferentes pruebas de degradación del color para ver su viabilidad como productos finales, utilizando la espectroscopía de reflexión para la medida del atributo de color antes y después de los ensayos, mostrando resultados muy coherentes a los de una tintura convencional. / [CA] La preocupació per la salut del planeta ha augmentat dràsticament i els efluents tèxtils són dels més contaminants en la indústria a nivell mundial. Els processos d'ennobliment tèxtil i especialment els de tintoreria, aboquen grans quantitats de residus de difícil tractament com els colorants. Les nanoargiles poden netejar les aigües residuals de colorants gràcies a la seua capacitat d'adsorció. En aquest treball va ser possible analitzar i quantificar la quantitat d'ions metàl·lics substituïts per colorants aniònics quan es adsorben, i determinar la quantitat òptima de nanoarcilla que ha d'utilitzar-se per a adsorber tot el colorant. Les proves van demostrar la quantitat específica de nanoargila que ha d'utilitzar-se i com optimitzar els processos posteriors de separació i processament de la nanoargila. Es va utilitzar hidrotalcita com a material adsorbent. En aquesta investigació es van utilitzar diversos tipus colorants, directes, reactius, catiònics i dispersos. Els patrons de difracció de raigs X (DRX) van permetre comprovar la recuperació de la forma de la hidrotalcita i van confirmar l'adsorció dels colorants. Es va utilitzar una anàlisi FTIR, XPS i EDX per a comprovar la presència de grups característics dels colorants en els híbrids resultants. Les proves termogravimétricas (TGA) van corroborar l'adsorció del colorant i la millora de la solidesa tèrmica. La reflectància solar total (TSR) va mostrar una major protecció enfront de la radiació UV-VIS-NIR. Gràcies als treballs realitzats, s'ha pogut establir el punt màxim d'adsorció de la hidrotalcita. A més, mitjançant la utilització de nanotecnologies han pogut acolorir substrats tèxtils amb noves tècniques d'estampació aprofitant colorants que s'han rebutjat de banys de tintura no esgotats. Les estampacions obtingudes se sotmeten a proves de solidesa del color per a comparar-los amb estampacions més convencionals. Es van realitzar mesuraments del color mitjançant espectrofotòmetres de reflexió per a valorar el resultat del color tant dels híbrids com dels tèxtils estampats reeixidament. Les proves de TGA-DTGA realitzades prèviament a les estampacions sobre els híbrids, permet avançar-se als resultats d'unes certes proves de solidesa del color a la llum o el planxat, les quals es veuen millorades gràcies a les acció de la hidrotalcita. Un altre ús de les nanoargiles híbrides obtingudes de l'adsorció de colorants és el de realitzar nous banys de tintura per a substrats tèxtils. Mitjançant l'ús del nanoadsorbente hidrotalcita, han aconseguit adsorber i recuperar colorants de diferent càrrega com a aniònics, catiònics i no iònics per a reutilitzar-los de manera reeixida en nous banys de tintura. Les tintures realitzades sobre teixits de cotó, polièster i acrílic han sigut sotmeses a diferents proves de degradació del color per a veure la seua viabilitat com a productes finals, utilitzant la espectroscopía de reflexió per a la mesura de l'atribut de color abans i després dels assajos, mostrant resultats molt coherents als d'una tintura convencional. / [EN] Concern for the health of the planet has increased dramatically and textile effluents are among the most polluting in the industry worldwide. Textile finishing processes, especially dyeing, discharge large quantities of difficult-to-treat wastes such as dyestuffs. Nanoclays can clean wastewater of dyes thanks to their adsorption capacity. In this work it was possible to analyze and quantify the amount of metal ions substituted by anionic dyes when adsorbed, and to determine the optimum amount of nanoclay to be used to adsorb all the dye. The tests demonstrated the specific amount of nanoclay to be used and how to optimize the subsequent processes of separation and processing of the nanoclay. Hydrotalcite was used as the adsorbent material. Various types of dyes, direct, reactive, cationic and disperse dyes were used in this investigation. X-ray diffraction (XRD) patterns verified the recovery of the hydrotalcite form and confirmed the adsorption of the dyes. FTIR, XPS and EDX analysis were used to check the presence of characteristic groups of the dyes in the resulting hybrids. Thermogravimetric tests (TGA) corroborated dye adsorption and enhanced thermal robustness. Total solar reflectance (TSR) showed enhanced protection against UV-VIS-NIR radiation. Thanks to the work carried out, it was possible to establish the maximum adsorption point of hydrotalcite. In addition, by using nanotechnologies it is possible to color textile substrates with new printing techniques, taking advantage of dyes that have been discarded from dye baths that have not been exhausted. The prints obtained are subjected to color fastness tests to compare them with more conventional prints. Color measurements were performed using reflection spectrophotometers to assess the color performance of both hybrids and successfully printed textiles. The TGA-DTGA tests performed prior to printing on the hybrids allows to anticipate the results of certain color fastness tests to light or ironing, which are improved thanks to the action of the hydrotalcite. Various types of dyes, direct, reactive, cationic and disperse dyes were used in this investigation. X-ray diffraction (XRD) patterns verified the recovery of the hydrotalcite form and confirmed the adsorption of the dyes. FTIR, XPS and EDX analysis were used to check the presence of characteristic groups of the dyes in the resulting hybrids. Thermogravimetric tests (TGA) corroborated dye adsorption and enhanced thermal robustness. Total solar reflectance (TSR) showed enhanced protection against UV-VIS-NIR radiation. Thanks to the work carried out, it was possible to establish the maximum adsorption point of hydrotalcite. In addition, by using nanotechnologies it is possible to color textile substrates with new printing techniques, taking advantage of dyes that have been discarded from dye baths that have not been exhausted. The prints obtained are subjected to color fastness tests to compare them with more conventional prints. Color measurements were performed using reflection spectrophotometers to assess the color performance of both hybrids and successfully printed textiles. The TGA-DTGA tests performed prior to printing on the hybrids allows to anticipate the results of certain color fastness tests to light or ironing, which are improved thanks to the action of the hydrotalcite. / López Rodríguez, D. (2023). Recuperación del colorante de aguas residuales textiles mediante nanoarcillas para su reutilización como pigmentos y nuevos baños de tintura [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/194877 / Compendio

Under min verksamhetsförlagda utbildning har jag många gånger reagerat över det glapp som finns mellan samtidskonst och skolans konstundervisning. Det verkar vara svårt för många lärare att frångå gamla traditioner av färdighetsträning till förmån för att lyfta fram aktuella material och teman trots att det i Skolverkets kursplan för ämnet bild i grundskolan står att eleven ska ”vara orienterad om aktuella verksamheter inom bildområdet”. Det står också att eleven ska ”kunna vända bort blicken från bilden som sådan och se de sociala och kulturella mönster som skapar konventioner”. Jag tänker inte ta reda på varför verkligheten inte går ihop med dessa intentioner utan istället fördjupa mig i en av de många genrer som utforskas flitigt av samtida konstnärer och som samtidigt ställer frågor om sociala och kulturella mönster, nämligen textilkonst. / <p>BI/Konst</p>

The thesis aims at developing conceptual and methodological tools in order to adapt sound in a “designerly” way within the discipline textile design. Occupational groups working with sound are to a large extent problem driven. This implies knowledge regarding sound and sound design mostly focuses on defensive strategies, not creative possibilities. The ambition with this research project is to make suggestions how textile designers can work practically with textile sound design, in a more nuanced way. /br As a starting point the thesis describes commonly used methods and processes used in the design process within an industrial context, followed by a more thorough analyze of the textile design process. These studies constitute a foundation to make it possible to see in what way these methods and processes will be affected when sound is added as new design tool./br By studies of two sound design models, the first attempts to develop a vocabulary concerning how to describe sound affecting qualities or sound expression of a textile are presented. Research focusing on language issues, especially on the development of conceptual tools done at the research institute Cresson, provides descriptive concepts, “sound effects”, embracing the interaction between human and his sound environment. These concepts are followed by a model of how to describe a “sound object” in “itself” (not in relation to anything else), developed by Pierre Schaeffer./br The theoretical models have been applied on the outcome of an phenomenological study named Describe. A number of design examples are finally presented as methodological examples of different ways to work with textiles and sound./br Keywords: sound, design, textile design, sound effect, sound object. / Thesis to be defended in public at 24 May 2011 at 13.00, at the Gallary floor 2, The Swedish School of Textiles, Bryggaregatan 17, Borås, for the degree of Philosophy.

Genom att skapa minnen kopplade till ting får vi människor en känslomässig anknytning till dem. Många har i sina hem arvegods som använts genom flera generationer och som fortfarande fyller en funktion i vardagen. Målet med mitt projekt är att skapa en filt som ägaren kan använda genom hela livet och sedan kunna lämna vidare till nästa generation. Genom materialval ska filten tillåta användning samtidigt som den är tålig nog att användas genom flera generationer. / By creating memories connected to things, we create an emotional bond to them. Many people have heirlooms in their homes used by several generations that still plays a role in their everyday life. The goal of my project is to create a blanket that the owner can use throughout their entire lifes and then be able to pass on to the next generation. The material should allow the blanket to be used while being durable enough to be used by several generations to come.

Jag har länge undrat över varför väven är så traditionsbunden och varför det är så viktigt med noggrannhet och perfektion inom vävvärlden. Jag anser själv att vävprocessen är väldigt intensiv och intim och att det jag väver är starkt präglat av mig. I mitt projekt har jag undersökt vilka strukturer som har påverkat vad kvinnor har vävt och jag har reflekterat kring vad upplevelsen av att väva är. De texter och böcker jag har läst om vävning, hantverk och kvinnor har inspirerat mig och gett mig tankar som jag sedan omformulerat till väv.  Med mattorna har jag velat uppdatera synen på mattan och vad en matta kan innehålla. Det har varit viktigt för mig att visa att vävning är som ett abstrakt språk där vävaren tar många konstnärliga beslut. Det jag har kommit fram till är att kvinnan historiskt sett har varit väldigt sammankopplad med sitt hantverk och att man har ansett att kvinnor genom hantverk förmedlar vilka de är, men kvinnor har inte riktigt haft möjlighet att uttrycka sitt riktiga jag. Väven har alltså påverkats av hur samhället har velat att kvinnor ska vara.

Rådande världsförhållanden riktar ökat fokus på frågor om hållbarhet. Den textila värdekedjans globala utspridning anstränger världens sociala som miljömässiga förhållanden. Därmed blir det allt viktigare för organisationer att engagera sig i ett arbete för att minimera effekterna av dess verksamhet. Företagens ansvarstagande- hållbarhetsaktiviteter benämns vanligen under Corporate Social Responsibility (CSR), begreppet är väletablerat och kritik av detta har givit upphov till nya benämningar. Creating Shared Value (CSV) är ett begrepp som fokuserar på att identifiera, utveckla och expandera kopplingen mellan ekonomisk och samhällelig tillväxt för att skapa simultant värde för likväl samhället som företagen. Syftet med denna studie var att, genom en fallstudie av ett svenskt modeföretag med utvecklat hållbarhetsarbete, undersöka de hållbarhetsaktiviteter som genomförs inom en textil värdekedjan ur ett CSV-perspektiv. Genom en kvalitativ forskningsdesign med deduktiv ansats studerades företaget och dess värdekedja i avsikt att besvara studiens frågeställning och uppnå dess syfte. Studiens empiriska material samlades in via semistrukturerade intervjuer med individer som representerade fallföretagets olika funktioner i värdekedjan. Materialet förklarades och tolkades utifrån det teoretiska ramverk som presenterats. Empirin och analysen visade att de genomförda aktiviteterna även kunde tolkas ur ett CSV-perspektiv under förutsättning att företagets tilläts tillämpa ett långsiktigt förhållningssätt och en identifiering av det delade värdet. Slutsatsen som drogs är att de undersökta hållbarhetsaktiviteterna genererar simultant värde för företag och samhället de verkar i. Aktiviteternas utfall och grad av värde varierade då vissa aktiviteter genererade ett direkt värde med påtagligt resultat för endera miljön eller samarbetspartners som på lång sikt skulle generera värde i konkurrensfördelar för fallföretaget medan andra hade en mer direkt effekt för båda inblandade parter. Generaliserbarheten av studiens resultat är begränsat på grund av den valda fallstudiemetoden men resultaten av denna studie anses likväl vara en intressant kontribution till forskningsdiskussionen om hållbarhetsaktiviteter.

Det är allmänt känt att stora mängder kemikalier används i textilindustrin och även om det är att föredra att återanvända och återvinna textil kommer oönskade kemikalier stanna kvar i det cirkulära kretsloppet. Vid sortering av textil behöver de varor med giftiga, miljö- och hälsofarliga ämnen sorteras bort och uteslutas ur kretsloppet. Det finns ännu ingen icke destruktiv portabel metod utvecklad för att skilja på textil med respektive utan farliga kemikalier. I det här arbetet har analysmetoderna Fourier transform infrarödspektroskopi (FTIR) och röntgenfluorescensdetektion (XRF) undersökts för möjlighet till användning i en sorteringsprocess. Testerna som utfördes var oförstörande tester, utan provberedning, på textila prover. Obehandlade samt färgade respektive fluorkarbonbelagda prover testades. I analyserna av testresultaten jämförs de behandlade proverna med de obehandlade. De testade proverna har också matchats mot två olika befintliga generella materialbibliotek, för att identifiera provets materialinnehåll. Ett materialbibliotek uppfördes med alla de textila material som testats. Mot detta bibliotek matchades ett antal använda klädesplagg med syfte att undersöka potentialen för ett textilanpassat materialbibliotek. FTIR-tester utfördes på ett stationärt instrument medan det för XRF användes ett portabelt instrument, dock finns båda teknikerna att tillgå som handhållna, portabla instrument. Testresultaten visar att XRF inte kan detektera textila fibrer men kan detektera kemikalier innehållande vissa tyngre grundämnen. Däremot gick det inte i testerna att indikera svavelinnehåll i ullproverna, vilket hade förväntats på förhand. Testerna med FTIR visade att det går att skilja på de vanligaste fibrerna inom fiberklasserna cellulosa, protein och syntet; bomull, ull och polyester. Däremot går det inte att skilja olika cellulosafibrer från varandra, vilket även inkluderar regenererade fibrer. Polyamid och polyester är mycket olika och går att skilja åt, dock är polyamid svår att skilja från silke och ull då deras kemiska struktur är mycket lika varandra. I undersökningarna gick det inte att se någon skillnad mellan de färgade proverna och deras respektive referensprov, inte heller gick det att skilja det fluorkarbonbelagda provet från ett obelagt. Matchningarna av de använda kläderna mot det textila materialbiblioteket visade goda resultat då majoriteten av plaggen matchades mot önskat material.

El presente proyecto consiste en implementar un sistema de procesamiento de imágenes con el fin de obtener una plantilla para la generación de cuadros bordados en diferentes tipos de punto (punto cruz, pespunte, vainica simple, etc). Dicho sistema permitirá al usuario personalizar sus propias imágenes mediante herramientas de edición desarrolladas que admiten agregar características propias y eliminar secciones indeseadas sin la necesidad de utilizar otro programa. En la actualidad, estos diagramas personalizados son enviados a elaborar a Europa puesto que no existe empresa que los desarrolle en el Perú. Además, existe gran cantidad de programas que permiten al usuario crear sus propios diseños para ser bordados pero en la mayoría estos solo pueden ser creados desde una plantilla en blanco y no procesar una imagen propia para personalizarla. De esta manera, el objetivo principal del sistema a desarrollar busca cubrir la necesidad de obtener plantillas de bordado a partir de imágenes propias, que no pueden ser cubiertos por los programas actuales y con un menor tiempo de producción y menos costo que las empresas extranjeras.