Tomando como base una parte del corpus bibliográfico registrado en su tesina Tortosa, república literària (1475-1800), el autor se propone contextualizar las obras y los autores más relevantes del Renacimiento y el Barroco en la ciudad de Tortosa, presentada como paradigma de ciudad mediana de la Corona de Aragón, al margen de las capitales regnícolas.Los tres primeros capítulos están dedicados al contexto socio-cultural tortosino y en especial a las relaciones con Valencia, Zaragoza y Barcelona, epicentros que enmarcan su horizonte cultural. Querol plantea un modelo de transmisión cultural transversal y reticular, en el cual Barcelona incorpora los mejores intelectuales del país. Estos, gracias a la reducida extensión del Principado, continúan en contacto con sus lugares de origen, favoreciendo de esta manera el flujo de personas, ideas y géneros literarios. Por otro lado, se analizan detalladamente las infraestructuras locales que permiten la asimilación y el desarrollo de la cultura literaria: los Reales Colegios -universidad dominica-, el Estudio de Gramática, la lectoría de la Seo y la imprenta, tecnología básica para la diffusion de las obras, pero también para la promoción de la creatividad y para la forja de una tradición local identificable y un poso cultural propio.Lejos de querer establecer un registro exhaustivo de la producción literaria tortosina, el resto de capítulos (4-10) se centran en los episodios más brillantes del período estudiado. Se recogen los autores y los géneros más interesantes y se contextualizan dentro del ámbito catalán y de la Corona de Aragón: la introducción de los métodos pedagógicos de Nebrija por parte de los gramáticos Jeroni Amiguet y Pere Seguí; la figura y obra de Cristòfol Despuig, analizada a la luz de una novedosa aportación documental biográfica; el grupo poético a caballo de los siglos XVI y XVII -Heredia, Desí, Suárez de Godoy, Vicent Garcia-; la historiografía local, desde sus antecedentes a la culminación en la Historia de la antigua Hibera (1626), de Francesc Martorell; los escritos políticos en la Guerra dels Segadors; el poeta Francisco de la Torre, el literato catalán mejor valorado y conocido a nivel español en el Barroco, y, por último, la producción dramática en la ciudad.La tesis, que ha obtenido el «Cum Laude» por unanimidad, aporta desde una óptica interdisciplinaria y lingüísticamente no excluyente, una nueva pieza al cada vez más rico y complejo rompecabezas literario de la Catalunya moderna. / Taking as a basis part of the bibliographical corpus registered in his Tortosa, república literària (1475-1800), the author aims to put in context the most outstanding works and authors of the Renaissance and Baroque periods in Tortosa, presented as an example of the medium-sized town of the Corona de Aragón.The three first chapters focus on the social and cultural context of Tortosa, specially on its relationships with Valencia, Zaragoza and Barcelona, cultural centers that frame the literary horizon of the town. Querol proposes a network cultural transmission model, in which Barcelona would incorporate the best minds of the territory. However, thanks to the relatively small size of Catalonia, these intellectuals and creators would continue keeping contact with their hometowns. In this way people, ideas and literary genres would spread easily all through the Catalan country. Secondly, the local, cultural and pedagogical infrastructures which allowed the assimilation and development of the literary culture are analyzed in detail: the Reals Col·legis ('Royal Colleges'), or Dominican University, the grammar school, the Lectoria of the Cathedral, and the printing press, basic tool not only for the distribution of the works, but also to foster the creativity and to set a local tradition.Far from establishing an exhaustive register of the local production, the rest of the chapters (4-10) highlight the most conspicuous literary moments of the period. Authors and genres are gathered and put in context within the scope of Catalonia and the Corona de Aragón: the introduction of Nebrija's pedagogical methods by the grammarians Jeroni Amiguet and Pere Seguí, the man Cristòfol Despuig and its work, analyzed under the light shed by new biographical documentation; the poetical circle working in the late XVI and early XVII centuries -Heredia, Desí, Suárez de Godoy, Vicent Garcia-; the local historiography and the need for an «authorized» history; the political writings related to the Guerra dels Segadors, Francisco de la Torre, being the most well-known and valued Catalan poet in the Baroque Spain, and the local drama productions. The thesis, which unanimously obtained the «Cum Laude» qualification, contributes, from an interdisciplinary and linguistically non-excluding view, with a new piece to the increasingly richer and more complex Catalan literary puzzle of the Modern period.

Estudiem les característiques lexicals del dialecte de la llengua catalana anomenat tortosí, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d"Ebre, el Maestrat i els Ports de Morella, i que es pot caracteritzar com un parlar de transició entre el català nord-occidentel i el valencià.A més de fer un inventari -unes 4.000 entrades- dels mots característics d'aquest parlar (mots exclusius del dialecte o que en el dialecte presenten una particularitat formal o semàntica), n'estudiem més específicament un miler, d'acord amb la següent estructura: Mot. Transcripció fonètica -sempre que ho creguem necessari-. Categoria gramatical. Significat. Àrea d'ús del mot (que ens permet de veure les concordances entre el parlar estudiat -del qual tenim informeció directa, de camp- amb els altres dialectes de la llengua -dels quals tenim información bibliogràfica: fonts lexicogràfiques, monografies dialectals-. Precisem amb (L), (F) o (S) si l'àrea assignada es refereix a l'extensió del lexema o de la variant formal o de la variant semàntica. Documentació antiga. Diccionaris (constatem 1"aparició o no del mot en els vocabularis específics de la zona o en els diccionaris valencians o generals). Vitalitat d'ús i documentació actual en textos escrits i en entrevistes orals. Etimologia. El model d'estructura de les entrades que proposem creiem que podria servir de pauta per a futurs estudis monogràfics de cara a poder aprofitar al màxim la aportació que aquestes monografies suposen. Per a la documentació dels mots ens hem basat en obres publicades i també en material inèdit que aportem, en forma d'edició critica, en els volums segon (documents escrits -textos que a més de l'interès lingüístic, tenen interès també per als historiadors orals, per als antropòlegs o per als etnòlegs-) i tercer (textos orals) d'aquesta tesi.Dediquem també un capítol a analitzar en quina mesura l'ensenyament del català a l'escola tendeix a uniformar el lèxic en la zona objecte d'estudi cap al lèxic considerat estàndard. I un altre, a detectar les actituds interdialectals entre els parlants tortosins i els barcelonins. Es tracta, doncs, d'un treball de dialectologia on emprem els mètodes tradicionals combinats amb els de la sociolingüística i els de l'antropologia. L'anàlisi comparativa del vocabulari bàsic tortosí, valencià i nord-occidental respecte d'un inventari de mots bàsics (1.500) del català central, demostra la coincidència major amb el lèxic valencià que no pas amb el nord-occidental -tot i que en la classificació dialectal vigent el tortosí es considera un subdialecte d"aquest darrer-. Constatem també que -com era d"esperar- només un 11% del vocabulari bàsic tortosí és diferent del vocabulari bàsic general de l'inventari susdit. Els criteris de selecció de mots que havien de constar en l'inventari ha estat el següent: 1) Criteri de propietat lèxica, pel qual s'inclouen mots que, essent netament catalans, es reserven a un ús literari o restringit (abellir, atansar, eixir, bla(n)), mentre que en el dialecte estudiat són d'ús comú. 2) Criteri de determinació de l'objecte: paraules del català general que en tortosí corresponen a objectes i significats diferents (llevar, moll)3) Criteri d"especificitat semàntica. També s'inclouen mots que tenen una accepció molt precisa i, en aquests casos, només ens ocupem d'aquesta accepció i no de la més general.4) Criteri d'exclusió formal: detectem els casos en què el tortosí empra una de les formes sinònimes esteses per tot el domini i exclou completamente l'altra. També aquest criteri ens serveix per incloure o no els castellanismes: si són l'únic mot emprat, l'incloem, si hi ha altres mots usuals, no.5) Criteri de diversitat geogràfica en el sentit propi. S'inclouen paraules noves des de tots els punts de vista: (semer, enrònia, guaixar),Hem pogut constatar la gran riquesa lexical del dialecte tortosí, que, com la major part dels dialectes catalans està en perill de pèrdua perquè els parlants tendeixen a la simplificació i a la substitució de mots genuïns per préstec de l'espanyol, o, en el millor dels casos, per l'equivalent estàndard.Un inventari d'aquesta mena -on intentem de donar una forma escrita apta per al mot dialectal- creiem que, en l'etapa de normalització en què es troba el català, pot ser útil perquè molts mots són recuperables, sobretot si els escriptors estan segurs que és legítim d'emprar-los. / We consider the lexical characteristics of the Catalan dialect known as "tortosí" and which can be described as a transitional dialect between Northwest Catalan and Valencian. In addition to presenting en inventory of approximately 4,000 terms characteristic of this speech area (words exclusive to the dialect or which present a formal or semantic peculiarity in the dialect), the thesis studies 1,000 terms in depth, according to the following structure, which is proposed as B model for lexical entries: "Word", "Phonetic transcription" (when necessary), "Grammatical category", "Meaning", "Geographic area" where used (which allows us to see similarities between the dialect under study, for which we have data from field work, and other Catalan dialects, for which we have published references such as lexicographic sources or dialect monographs. We use (L)/(F)/(S) to see if the assigned area refers to the extension of the lexeme or to the formal or semantic variant. "Old documents", "Dictionaries": we record the appearance or absence of the word lists specific to the area or in dictionaries of Valencian or of Catalan in general, "Degree of use" and current frequency in documents and oral interviews. "Etymology"To document words, we have based ourselves on published works as well as on unpublished materials, which we present with annotations in the second (written documents) and third (transcription of oral passages) volumes of this dissertation. We also dedicate a chapter to analyzing the way the teaching of Catalan in schools is tending to homogenize the lexicon in this area end make it more similar to that of the standard language. Another chapter discusses the attitudes between speakers of the Tortosa dialect and speakers from Barcelona. In sum this dissertation presents dialect work in a traditional framework combined with elements of sociolinguistic and anthropological methodology. Comparative analysis of the basic vocabulary of "Tortosí", Valencian, and Northwestern Catalan with respect to the inventory of basic vocabulary (1,500 words) of Central Catalan indicates a higher degree of similarity with Valencian, as opposed to Northwestern Catalan, although the traditional dialect divisions classify "Tortosí" as a subdialect of Northwestern Catalan and not Valencian. We record the tremendous lexical variety of this dialect which, as is the case for most Catalan dialects is in danger of disappearing because speakers autoctonous words with loans from Spanish, or from the standard dialect.

La Tesi Doctoral L’evolució urbana de Tortosa (1939-1979): planejament i actuacions urbanístiques té com a finalitat estudiar el creixement urbà de la ciutat a través del planejament i de les actuacions urbanes. Iniciatives portades a terme tant per part de la iniciativa pública com de la privada. El treball parteix d’una hipòtesi general on es considera que la ciutat no va comptar amb un model de planificació urbana, malgrat l’aplicació del planejament urbanístic. Les principals fonts de recerca han estat els PGOU de 1964 i 1986, els Expedients d’Obres Públiques, els Llibres d’Actes de la Comissió Permanent de l’Ajuntament de Tortosa, les publicacions i la premsa local del període estudiat. Les conclusions s’han dividit en dues parts. A la primera es constata la hipòstesi central del treball, mentre la segona fa èmfasi en la necessitat de disenyar un nou model de ciutat més integrador.

[EN] This work is a study of the gildings located in the unique set of seven Baroque altarpieces in Tortosa Cathedral, and its object is to know in depth the compositional materials, techniques and alterations that can be found there. The work is divided into three parts. The first part is a historical and artistic study of the seven altarpieces, polychromed and built along a period of time of more than a century, from 1671 to 1776, and it analizes aspects related to the context of the works: authors, contracting parties, contracts..., and architectural, ornamental and iconographic elements composing the altarpieces. The second part examines the metallic gilding recipes found in a selection of nine pictorial teatrises written by 17th and 18th centuries wellknown authors. The third and last part is a detailed study of the polychromed altarpieces, that is, the work processes as engraving, gilt relief, marble techniques, colors and shading techniques and procedures. The materials used in the preparation of gildings, according to chemical analysis conducted in each of the altarpieces, and the aging process and alterations are decribed. With the combination of historical, documentary, artistic, technical and scientific knowledges developed in the research, we can reach a complete understanding of the gildings in the baroque altarpieces and contribute to their appraisal and preservation. / [ES] Este trabajo es un estudio de las corladuras localizadas en el conjunto singular de los siete retablos de época barroca de la catedral de Tortosa, que está dedicado a conocer en profundidad los materiales compositivos, las técnicas y las alteraciones que presentan. El trabajo se estructura en tres partes. La primera parte es un estudio histórico artístico de los siete retablos construidos y policromados durante un período de cien años, desde 1671 hasta 1776, que analiza los aspectos relacionados con el contexto de las obras: artífices, comitentes, contratos... y los elementos arquitectónicos, ornamentales e iconográficos que componen los retablos. La segunda parte estudia las recetas de corladuras que aparecen en una selección de nueve tratados pictóricos de autores conocidos de los siglos XVII y XVIII. La tercera y última parte se completa con el estudio detallado de la policromía de los retablos: el proceso de trabajo, las técnicas de grabado, estofado y marmoleado, los colores y procedimientos y las técnicas de sombreado. Se describen los materiales empleados en la elaboración de las corladuras, según los análisis químicos realizados en cada uno de los retablos, el proceso de envejecimiento y las alteraciones. La combinación del conocimiento histórico, documental, artístico, técnico y científico desarrollado en la investigación, permite llegar al entendimiento completo de las corladuras de los retablos de época barroca y contribuye a su valoración y buena conservación. / [CA] Aquest treball és un estudi de les colradures localitzades en el conjunt singular dels set retaules de l'època barroca de la catedral de Tortosa, que està dedicat a conèixer en profunditat els materials compositius, les tècniques i les alteracions que presenten. El treball s'estructura en tres parts. La primera part és un estudi historicoartístic dels set retaules construïts i policromats durant un període de cent anys, des de 1671 fins el 1776, que analitza els aspectes relacionats amb el context de les obres: artífexs, comitents, contractes... i els elements arquitectònics, ornamentals i iconogràfics que componen els retaules. La segona part estudia les receptes de colradures que apareixen en una selecció de nou tractats pictòrics d'autors coneguts dels segles XVII i XVIII. La tercera i última part es completa amb l'estudi detallat de la policromia dels retaules: el procés de treball, les tècniques de gravat, estofat i marbrejat, els colors i procediments i les tècniques d'ombrejat. Es descriuen els materials emprats en l'elaboració de les colradures, segons les anàlisis químiques realitzades a cadascun dels retaules, el procés d'envelliment i les alteracions. La combinació del coneixement històric, documental, artístic, tècnic i científic desenvolupat en la investigació, permet arribar a l'enteniment complet de les colradures dels retaules d'època barroca i contribueix a la seva valoració i bona conservació. / Clemente Martínez, MDC. (2015). L'art de les colradures sobre or i plata del conjunt rataulístic barroc de la Catedral de Tortosa. Estudi dels materials, les tècniques i l'estat de conservació [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59410 / Premios Extraordinarios de tesis doctorales