La tesi que es presenta és un estudi de cas del procés d'incorporació pedagògica de les tecnologies de la informació i comunicació, específicament de la pissarra digital interactiva a l'aula. La mostra està constituïda per docents de 14 centres d'infantil i primària de Catalunya, que van rebre formació i assessorament pel Centre de Tecnologies Ituarte.Els tres objectius principals del nostre treball són: analitzar i avaluar aquest procés de formació a través del Model Eduticom; explorar i descriure l'ús que els docents donen a les pissarres digitals interactives en la dinàmica educativa en les seves aules; i finalment, dissenyar un model de formació i assessorament continuat del professorat que tingui en compte un procés de seguiment, suport i sostenibilitat de la innovació educativa amb suport de les tecnologies.Des d'un disseny multiparadigmàtic s'aborda aquesta investigació amb un mètode qualitatiu i quantitatiu. Els resultats subratllen la satisfacció dels mestres pel model de formació rebuda, l'adaptació del model a les seves necessitats com a professors d'aula, els canvis en els aspectes metodològics i didàctics que l'ús dels PDI en l'aula els ha imposat; i finalment, la importància d'una adequada infraestructura, gestió dels recursos i destinació d'un horari no lectiu, per a la pràctica i implementació de la innovació educativa amb ús de tecnologia. / La tesis que se presenta es un estudio del caso del proceso de incorporación pedagógica de las tecnologías de la información y comunicación, específicamente de la pizarra digital interactiva en el aula. La muestra se constituye por docentes de 14 centros de infantil y primaria de Cataluña, quienes recibieron formación y asesoramiento por el Centro de Tecnologías Ituarte.Los tres objetivos principales de nuestro trabajo son: analizar y evaluar este proceso de formación a través del Modelo Eduticom; explorar y describir el uso que los docentes dan a las PDI en la dinámica educativa en sus salas de clases; y finalmente, diseñar un modelo de formación y asesoramiento continuado del profesorado que contemple un proceso de seguimiento, apoyo y sostenibilidad de la innovación educativa con soporte de las tecnologías.Desde un diseño multiparadigmático se aborda esta investigación con un método cualitativo y cuantitativo. Los resultados subrayan la satisfacción de los maestros por el modelo de formación recibido, la adaptación del modelo a sus necesidades como profesores de aula, los cambios en los aspectos metodológicos y didácticos que el uso de la PDI en el aula les ha impuesto; y finalmente, la importancia de una adecuada infraestructura, gestión de los recursos y destinación de un horario no lectivo, para la práctica e implementación de la innovación educativa con uso de tecnología. / This thesis presents a case study focused on the educational process about the information and communication technologies integration, specifically the interactive whiteboard incorporation. The research has a sample of 14 kindergarden and primary schools in Catalonia, who received training and advice from Ituarte Technology Center.The study raises three main objectives: first is to analyze and evaluate the training process through the "Eduticom Model"; second is to explore and describe the teachers' use of interactive whiteboards in the classrooms dynamics; and finally, to design a model of teacher training and continued advice that includes a process monitoring, empowerment and sustainability of educational innovation with ICT support.The research has a qualitative and quantitative method in a multiparadigmatic design. The results underline the teachers satisfaction around the training model received; the model adaptation to the classroom teachers needs; methodological changes have occur in teaching with the interactive whiteboard use in the classroom; finally results have shown the importance of an adequate infrastructure, resources management and the destination of non-lecture hours for the practice of educational innovation in technology.

Twenty four eThekwini HIV/AIDS counsellors based in four different work settings and who received training from five different training providers, shared their HIV/AIDS counsellor training experiences. The qualitative, phenomenological study utilized a multi-methods approach. The purpose of HIV/AIDS counselling lacks uniformity. Participants reflected upon their distinction between training satisfaction and perceived competency to render HIV/AIDS counselling after training. Although they were satisfied and empowered by the useful information gained, many felt inadequate to counsel an HIV positive person on completion of training. Inadequate practical learning opportunities were evident. Participants identified the need for a more balanced theoretical and practical training program incorporating experiential and didactic training methods. Entrance criteria to HIV/AIDS counsellor training courses and eventual assessment procedures in the study were diverse. Participants suggested improvements for training methods and course content and proposed a tiered training model that will result in standardized and certified training modules. / Social Work / MA(SS) (Social Work)

Diversity has, over the last few decades, become a burning issue on the agenda of most companies. Current diversity-related interventions are mainly based on behaviouristic and socio-cognitive approaches. In this research diversity was approached from the systems psychodynamic paradigm. The general aim was to gain an understanding of the diversity dynamics that manifests in an South African diversity experience. The literature review focussed on diversity in the workplace, on the group relations training model, and on the application of the group relations training model to diversity. Qualitative research was done by interviewing a sample of 15 delegates who attended the November 2000 Robben Island Diversity Experience. These unstructured interviews were used to obtain in-depth information about the participant's experience and the data was analysed hermeneutically. The emerging themes were `crossing the boundary, engage the new world, the ties that bind, being imprisoned, the struggle, the road to reconciliation, integration and healing, back to the future and the crucible'. It is recommended that South African organizations make more use of the systems psychodynamic approach to study the manifestations of diversity dynamics. The aim is not to replace the other approaches to diversity, but to add a perspective that can enhance awareness and sensitivity to the covert, unconscious and irrational forces that impact on diversity. / Industrial and Organisational Psycology / M. A.(Industrial and Organisational Psycology)

The interview is considered to be a critical technique in the therapeutic process. The effective (and by implication, the ineffective) use thereof determines to a great extent the outcome of the therapeutic process. Training in therapeutic interviewing forms an integral part of the training of counsellors and therapists. This study was prompted by BEd (Specialisation in Guidance and Counselling) students' need for a structured and systematic approach to training in therapeutic interviewing skills. A literature study of the phenomenon therapeutic interviewing revealed firstly that the skills needed for effective therapeutic interviewing can be identified and operationally defined and secondly that these skills can be systematically trained. Having a repertoire of interviewing skills is however not a guarantee that therapy or counselling will have a positive outcome. The therapist must be able to create a therapeutic relationship with the client and in this regard the therapist's personality and attitudes, including empathy, warmth, respect, genuineness and unconditional positive regard for the client, are of major importance in helping to create an atmosphere wherein the client can feel free to discuss his problems and innermost feelings and thoughts. In the design of a model to train therapeutic interviewing, consideration must be given to both content and procedure. Not only were interviewing skills addressed in this model, but also skills to communicate empathy, warmth, respect, genuineness and unconditional positive regard. For the purposes of this study, the therapeutic interview was divided into six stages. Skills used in each stage were identified, defined and discussed. A pilot study was conducted to evaluate the effectiveness of the training model. Subjects were trained in accordance with the proposed training procedure. In order to evaluate the subjects' progress and thus also the effectiveness of the training procedure, each subject's pre- and post-training interviews were compared. An evaluation scale was designed for this purpose. The results of the pilot study indicated an improvement in the subjects' interviewing skills. It is hoped that this study will pave the way for innovation in the training of counsellors and therapists in therapeutic interviewing. / Die onderhoud word as 'n kritieke tegniek in die terapeutiese proses beskou. Die effektiewe (en by implikasie, die oneffektiewe) gebruik daarvan bepaal tot 'n groot mate die uitkoms van die terapeutiese proses. Opleiding in terapeutiese onderhoudvoering vorm 'n integrale deel van die opleiding van terapeute en voorligters. BEd (Spesialisering in Skoolvoorligting)studente het 'n bepaalde behoefte aan 'n gestruktureerde en sistematiese benadering tot die opleiding van terapeutiese onderhoudvoeringsvaardighede uitgespreek. 'n Literatuurstudie oor die fenomeen terapeutiese ondemoud het eerstens aan die lig gebring dat vaardighede onderliggend aan die terapeutiese onderhoud geidentifiseer en operasioneel gedefinieer kan word en tweedens dat hierdie vaardighede sistematies aangeleer kan word. 'n Repertoire van onderhoudvoeringsvaardighede is egter nie 'n waarborg dat terapie 'n positiewe uitkoms sal he nie. Die terapeut moet 'n terapeutiese verhouding met die klient kan stig en in hierdie opsig is die terapeut se persoonlikheid en sy houding van empatie, warmte, respek, egtheid en onvoorwaardelike agting van kritieke belang in die skep van 'n atmosfeer, waarbinne die klient vry kan voel om sy probleme, diepste gevoelens en gedagtes te kan bespreek. In die ontwerp van 'n model vir opleiding in terapeutiese onderhoudvoeringsvaardighede moet aandag aan beide inhoud en opleidingsprosedure geskenk word. In hierdie model word nie net die vaardighede vir terapeutiese onderhoudvoering aangespreek nie, maar ook vaardighede om empatie, warmte, respek, egtheid en onvoorwaardelike positiewe agting aan die klient te kommunikeer. Vir die doeleindes van hierdie studie is die terapeutiese onderhoud in ses fases verdeel. Vaardighede wat in elke fase gebruik word, is gerdentifiseer, gedefinieer en bespreek. 'n Loodsondersoek is ondemeem om die effektiwiteit van die opleidingsmodel te evalueer. Proefpersone is aan die hand van die voorgestelde opleidingsprosedure opgelei. Ten einde die proefpersone se vordering en so ook die effektiwitieit van die model te evalueer, is elke proefpersoon se voor- en naopleiding onderhoude vergelyk. 'n Evalueringsskaal is vir hierdie doel ontwerp. Die resultate van die loodsondersoek het getoon dat die proefpersone se onderhoudvoeringsvaardighede verbeter het. Die hoop word uitgespreek dat hierdie studie die weg sal baan vir vernuwing in die opleiding van voorligters en terapeute in terapeutiese onderhoudvoering. / Psychology of Education / D. Ed. (Psychology of Education)

In order to fulfil its missionary task the church needs good leaders. However, there is a huge shortage of leaders and many of the people who step forward to fill the gap, are not trained. This study looks at what is needed in a training system to produce enough of the right kind of leaders to lead the church in fulfilling its missionary task. However, training people has little value if they are not going to be given the opportunity to take part in the ministry. This leads to the conclusion that the church does not only need the right training system, it also has to break with the Professional Church Model, so that the priesthood of all believers will not continue to be a theological assertion only, but become an experiential reality. In this light the study then evaluates the two major models used by the church to prepare its leaders, namely the Traditional Residential Academic Model and Theological Education by Extension. The evaluation shows that the Traditional Residential Academic Model has serious weaknesses. Theological Education by Extension introduced a new paradigm, namely in-service training. It overcomes many of the weaknesses of the Traditional Residential Academic Model, but it also has its share of problems. The Daystar Training Model is then introduced and evaluated. It takes the in-service paradigm further and overcomes some of the problems that Theological Education by Extension could not solve. The evaluation shows that Daystar has the potential to provide the leaders the church needs to fulfil its missionary task. / Thesis (PhD)--University of Pretoria, 2009. / Science of Religion and Missiology / unrestricted

No description available.

[ES] El conocimiento se considera un activo esencial en las organizaciones para gestionar adecuadamente las actividades diarias; pero también es importante que las personas cuenten con los conocimientos, formación y entrenamiento necesarios para responder a situaciones imprevistas cuando se produce un incidente, que puede acabar en una situación de emergencia. Los conocimientos adquiridos en la gestión de emergencias mejoran la respuesta de una organización y de su personal. Proporcionar una capacitación adecuada y de calidad en materia de emergencias a todos los implicados, y conocer el nivel actual de capacitación de los recursos humanos son factores vitales en la respuesta a las emergencias. Centrándonos en el enfoque teórico de la capacitación, las organizaciones necesitan implementar un marco que gestione y fomente la formación y entrenamiento de su personal, así como la toma de decisiones en relación con las actividades para la gestión de emergencias. En esta tesis doctoral proponemos el marco de la Mejora Continua para la Capacitación en la Gestión de Emergencias (CiET) que permite personalizar la capacitación de los involucrados (stakeholders) en las diferentes fases de la gestión de emergencias (pre-desastre, respuesta, post-desastre) en una organización. Dicha capacitación ayuda a preparar a las organizaciones, y proporciona información contextual y no contextual a los involucrados sobre cómo responder a los incidentes y cómo volver a la actividad normal lo antes posible. La gestión del conocimiento mejora la sensibilidad al contexto, aumenta la concienciación de las involucrados, apoya la toma de decisiones, mejora la respuesta de éstos, y aumenta la calidad de la gestión de emergencia. Se propone el marco CiET que incluye un modelo de capacitación propio basado en objetivos de aprendizaje personalizados para cada rol de los involucrados en la gestión de emergencias, soportado por una herramienta llamada CiET-Tool. Esta herramienta de capacitación gestiona, organiza y proporciona conocimientos, para transformarlos en formación y entrenamiento que fortalecen las capacidades de los involucrados. Los resultados de la evaluación de la capacitación se gestionan en un cuadro de mando (dashboard) con los principales indicadores de los resultados de los objetivos de aprendizaje, apoyando la toma de decisiones para la mejora continua. Además, el marco CiET puede integrarse con otras herramientas de evaluación de la gestión de emergencias, lo que aumenta su potencial. Finalmente, todas las capacidades a mejorar en los involucrados han sido estudiadas y clasificadas, proponiendo una taxonomía, que se presenta como guía para todo marco de capacitación en gestión de emergencias. / [CA] El coneixement es considera un actiu essencial en les organitzacions per a gestionar adequadament les activitats diàries; però també és important que les persones compten amb els coneixements, formació i entrenament necessaris per a respondre a situacions imprevistes quan es produeix un incident, que pot acabar en una situació d'emergència. Els coneixements adquirits en la gestió d'emergències milloren la resposta d'una organització i del seu personal. Proporcionar una capacitació adequada i de qualitat en matèria d'emergències a tots els implicats, i conèixer el nivell actual de capacitació dels recursos humans són factors vitals en la resposta a les emergències. Centrant-nos en l'enfocament teòric de la capacitació, les organitzacions necessiten implementar un marc que gestione i fomente la formació i entrenament del seu personal, així com la presa de decisions en relació amb les activitats per a la gestió d'emergències. En aquesta tesi doctoral proposem el marc de la Millora Contínua per a la Capacitació en la Gestió d'Emergències (CiET) que permet personalitzar la capacitació dels involucrats (stakeholders) en les diferents fases de la gestió d'emergències (pre-desastre, resposta, post-desastre) en una organització. Aquesta capacitació ajuda a preparar a les organitzacions, i proporciona informació contextual i no contextual als involucrats sobre com respondre als incidents i com tornar a l'activitat normal al més prompte possible. La gestió del coneixement millora la sensibilitat al context, augmenta la conscienciació dels involucrats, dona suport a la presa de decisions, millora la resposta d'aquests, i augmenta la qualitat de la gestió d'emergència. Es proposa el marc CiET que inclou un model de capacitació propi basat en objectius d'aprenentatge personalitzats per a cada rol dels involucrats en la gestió d'emergències, suportat per una eina anomenada CiET-Tool. Aquesta eina de capacitació gestiona, organitza i proporciona coneixements, per a transformar-los en formació i entrenament que enforteixen les capacitats dels involucrats. Els resultats de l'avaluació de la capacitació es gestionen en un quadre de comandament (dashboard) amb els principals indicadors dels resultats dels objectius d'aprenentatge, donant suport a la presa de decisions per a la millora contínua. A més, el marc CiET pot integrar-se amb altres eines d'avaluació de la gestió d'emergències, la qual cosa augmenta el seu potencial. Finalment, totes les capacitats a millorar en els involucrats han sigut estudiades i classificades, proposant una taxonomia, que es presenta com a guia per a tot marc de capacitació en gestió d'emergències. / [EN] Knowledge is considered an essential asset in organizations to properly manage daily activities; but it is also important that people have the necessary knowledge, education, and training to respond to unforeseen situations when an incident occurs, which may end in an emergency. The knowledge acquired in emergency management improves the response of an organization and its personnel. Providing adequate and quality emergency training to all involved and knowing the current level of training of human resources are vital factors in emergency response. Focusing on the theoretical approach to training, organizations need to implement a framework that manages and encourages the education and training of their personnel, as well as decision making in relation to emergency management activities. In this doctoral thesis we propose the Continuous Improvement for Emergency Management Training (CiET) framework that allows to customize the training of stakeholders in the different phases of emergency management (pre-disaster, response, post-disaster) in an organization. Training helps to prepare organizations, and provides contextual and non-contextual information to stakeholders on how to respond to incidents and how to return to normal activity as soon as possible. Knowledge management improves context sensitivity, increases stakeholder awareness, supports decision making, improves stakeholder response, and increases the quality of emergency management. The CiET framework is proposed that includes an own training model based on customized learning objectives for each role of the emergency management stakeholders, supported by a tool called CiET-Tool. This training tool manages, organizes, and provides knowledge, to transform it into training and coaching that strengthen the capabilities of those involved. The results of the training evaluation are managed in a dashboard with the main indicators of the results of the learning objectives, supporting decision making for continuous improvement. In addition, the CiET framework can be integrated with other emergency management evaluation tools, which increases its potential. Finally, all the capabilities to be improved in the stakeholders have been studied and classified, proposing a taxonomy, which is presented as a guide for any emergency management training framework. / Quiroz Palma, PA. (2023). Gestión de Emergencias: Evaluación y mejora continua de la capacitación de los involucrados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202603