En primer lugar, se analizan los términos patrimonio industrial y arqueología industrial (disiciplina relativamente reciente). Además se realiza un recorrido por la legislación sobre el patrimonio y el tratamiento que se le da al patrimonio industrial. En segundo lugar, se procede al análisis de lo que se entiende hoy en día como recuperación y reutilización del patrimonio industrial tanto al nivel nacional como internacional. Se analizan proyectos ya conclusos de recuperación y reutilización de edificación industrial. Presentación y descripción de las herramientas necesarias para el análisis y valoración del patrimonio industrial. Haciendo uso de todos estos elementos expuestos anteriormente se crea un método de estudio, mediante el análisis de diversos factores, del patrimonio industrial con el que se pretende determinar si es conveniente recuperar y reutilizar la edificación industrial estudiada y cómo, utilizando las herramientas planteadas como apoyo. Finalmente se aplica este método a unos conjuntos industriales sitos en el Grao de Valencia, llegando a las conclusiones pertinentes de la metodología y sistemas creados. / Sánchez Mustieles, DC. (2013). Metodología para la recuperación y puesta en valor del patrimonio industrial arquitectónico. Antiguas fábricas del Grao de Valencia [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/27538

La obra de Baldomar (c.1395-1476) supone uno de los más importantes episodios de la arquitectura tardogótica mediterránea. Ésta alberga elementos de gran interés para la Historia de la Construcción, ya que plantea problemas geométrico-constructivos más propios de la estereotomía renacentista que de la cantería gótica. Además, su arquitectura parece cargada de un fuerte simbolismo. A partir del análisis de su trayectoria, observamos que las etapas más oscuras eran, por un lado sus primeros pasos, y por el otro, los últimos, ya como mestre de la Seu. Por ello, decidimos acudir en primer lugar al Archivo de la catedral de Valencia para transcribir toda la información existente. También hemos obtenido información del Archivo Capitular de Lérida, del Archivo del Real Colegio Seminario del Corpus Christi y del Archivo Municipal de Valencia. / Chiva Maroto, GA. (2014). FRANCESC BALDOMAR. MAESTRO DE OBRA DE LA SEO. GEOMETRÍA E INSPIRACIÓN BÍBLICA [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48481

[EN] Abstract. The river Turia leaves an indelible mark on the city of Valencia and it is deeply joined to the city's image. The river has been a deciding factor not only on the spatial shape of the city but on its historical passing of time and this is reflected in the riverbed deep transformation, moving from being a natural space to a big urban garden. Nowadays it still continues reshaping today's Valencia's image. This is a process in which the Sculpture is involved as a unique contribution. The present research work, named The public sculpture in the renovation process of the Turia's old riverbed in Valencia, 1973-2014 has as its principal task the study of the sculptural action plan, adopted in the course of the old riverbed landscaping, as well as the interventions' management, taking into account their environment and their historical development. The study includes the history and layout of the old Turia's river course from its earliest days until today in order to understand its transformation into an urban space. The study will also help us to contextualize the situation in which sculptural actions are taking part along its 10 KM length (of 10 Km). The research work's main purpose is to inventory the old riverbed's sculptures because so far neither a complete cataloguing nor a document base of this space are found. This is why we first consider the works field's identification, as well as the compilation of all type of information on their assignment, execution, management and maintenance and furthermore the relationship between the sculptures and their environment. An exhaustive analysis of the information collected and contextualized with its historical happening will allow us to build a story of every sculpture which is part of the old riverbed's story so, in this way, we will be able to evaluate the situation of the sculpture today in this specific place and it will help us to introduce a reflection about the future sense of the public sculpture in urban areas, particularly in the city of Valencia. / [ES] Resumen. El Turia deja una huella indeleble que está fuertemente unida a la ciudad de Valencia. El río ha sido un factor de gran trascendencia no solo en la configuración espacial de la ciudad, sino también en el devenir de su tiempo, y esto se ve reflejado en la profunda transformación que ha sufrido el cauce del Turia pasando de ser un espacio natural a un jardín urbano y que aún hoy, sigue remodelando la imagen de la Valencia actual, proceso en el cual interviene con singular aportación la Escultura. El presente trabajo de investigación titulado, La escultura pública en el proceso de remodelación del viejo cauce del río Turia en Valencia, 1973-2014, tiene como cometido concreto abordar un estudio completo de los planes de actuación escultórica en el transcurso de ajardinamiento del antiguo cauce del río, así como la gestión de las intervenciones, considerando la obra en su entorno y el decurso histórico de la misma. El estudio comprende la historia y la configuración del viejo cauce del Turia desde sus inicios hasta la actualidad, para acercarnos a su transformación como espacio urbano, y nos ayuda a contextualizar el marco en el que se suceden las acciones escultóricas a lo largo de sus aproximadamente 10 kilómetros de longitud. El trabajo tiene como objetivos principales inventariar las esculturas del viejo cauce ya que no existe hasta hoy una catalogación completa ni base documental de este espacio, razón por la cual nos planteamos en primer lugar la identificación de campo de las obras, para después recopilar información de todo tipo acerca de su encargo, ejecución, gestión y mantenimiento de las intervenciones, así como la relación de las mismas con los elementos que conforman su entorno. Un análisis exhaustivo de las informaciones obtenidas y contextualizadas con el devenir histórico, permitirá construir el relato que hay detrás de cada una de las esculturas y que forman parte del acontecer del viejo cauce, en vista a que, con los resultados obtenidos, podamos valorar la tesitura actual de la escultura en dicho lugar, y pueda servir para introducir una reflexión sobre el sentido que se pretende conferir en un futuro a la escultura pública en el espacio urbano, y específicamente en la ciudad de Valencia. / [CA] Resum. El Túria deixa una empremta indeleble que està fortament unida a la imatge de València. El riu ha estat un factor de gran transcendència no sols a la configuració espacial de la ciutat, sinó també a l'esdevenir del seu temps, i això es veu reflectit a la profunda transformació ocorreguda al llit del Túria, que ha passat de ser un espai natural a un jardí urbà, i que encara a hui en dia segueix remodelant la imatge de la València actual, procés al qual intervé amb singular aportació l'Escultura. El present treball d'investigació titulat, L'escultura pública al procés de remodelació de l'antic llit del Túria a València, 1973-2014, té com a comés concret abordar un estudi complet dels plans d'actuació escultòrica al transcurs d'enjardinament de l'antic llit del riu, així com la gestió de les intervencions, considerant l'entorn de les mateixes i el seu decurs històric. L'estudi comprén la història i la configuració de l'antic llit del Túria des de els seus inicis fins l'actualitat, per a apropar-nos a la seua transformació com espai urbà, i ens ajuda a contextualitzar el marc on es succeïxen les accions escultòriques al llarg dels seus aproximadament 10 kilòmetres de longitud. El treball té com a objectius principals inventariar les escultures de l'antic llit, perquè no existeix fins a la data una catalogació completa ni base documental d'aquest espai, raó per la qual ens plantegem en primer lloc la identificació de camp de les obres, per a després recopilar informació de tot tipus al voltant del seu encàrrec, execució, gestió i manteniment de les intervencions, així com la relació de les mateixes amb els elements que conformen el seu entorn. Un anàlisi exhaustiu de les informacions obtingudes i contextualitzades amb el devindre històric, permetrà construir el relat que hi ha darrere de cadascuna de les escultures i que formen part de l'esdevenir de l'antic llit, amb el propòsit que amb els resultats obtinguts pugem valorar la tessitura actual de l'escultura en dit lloc, i puga servir per a introduir una reflexió sobre el sentit que es pretén conferir en un futur a l'escultura pública a l'espai urbà, i específicament en la ciutat de València. / Fenoll Pellín, A. (2015). La escultura pública en el proceso de remodelación del viejo cauce del río Turia en Valencia, 1973-2014 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59248

[EN] ARCHITECTURAL AND CONSTRUCTION OF ROOFING POLYCHROME WOODEN ANALYSIS OF THE CHURCH OF SAN ANTONIO ABAD DE VALENCIA, SURVIVAL OF ARCHITECTURE AS TARDOGÓTICA VALENCIA MEDITERRANEAN FIFTEENTH CENTURY Author of the thesis: Pedro Rafael Blanco Gómez DIRECTOR OF THE THESIS: Dr. D Javier Benlloch Marco ABSTRACT The object of this thesis is the study of Gothic Mudejar roof of the church of San Antonio Abad in Valencia, located on the street 188 Sagunto Valencia. The deepening of the building and the persistence of the ceiling, studying the characteristics of the construction materials and execution techniques, determining what has been its evolution, behavior and the factors set disorderly. And the disclosure of this almost unknown heritage to its value. In the environment of the medieval walls that protected the city of Valencia scattered farmsteads and hamlets with their small churches they stood. The Hospital Brotherhood of San Antonio Abad was a religious order dedicated to the care of the sick was instituted in Mota, Dauphine near Vienne in 1095 by Gaston noble dolphins. In 1228 the order was authorized by Pope Honorius III, giving Bonifacio III Rule of St. Augustine, leading by distinguishing the "tau" or cross of San Antonio. The arrival of these religious to the kingdom of Valencia is unknown. In 1238, James I seized the city of Valencia, geographically constituting the new kingdom in 1245. In 1333 acquired by purchase some land in the path of Murviedro, in the village of Els Orriols. The Gothic hospital began construction in 1409, estimated that the works were finished in 1446, being viceroy of Valencia Maria of Castile and King of the Crown of Aragon Alfonso V the Magnanimous, their coats of arms appearing in the colors of the roof. In the hospital sought by the Jurats unification of the City of Valencia Anthony's church they fitted out as to meet Els Orriols. The original Gothic church was a single ship of diaphragm arches and polychrome wooden roof clear Mudejar invoice. Between 1765 and 1768 the masking medieval structures was made in neoclassical style, as in almost all the old churches in Valencia, including the Cathedral. It is a marvel of technical skill which consiguiesen so admirably adapted both buildings, and maintaining the same cover until 1987. / [ES] ANÁLISIS ARQUITECTÓNICO Y CONSTRUCTIVO DE LA TECHUMBRE EN MADERA POLICROMADA DE LA IGLESIA DE SAN ANTONIO ABAD DE VALENCIA, COMO PERVIVENCIA DE LA ARQUITECTURA TARDOGÓTICA MEDITERRÁNEA DE LA VALENCIA DEL SIGLO XV AUTOR DE LA TESIS: Pedro Rafael Blanco Gómez DIRECTOR DE LA TESIS: Dr. D Javier Benlloch Marco RESUMEN El objeto de esta tesis es el estudio de la techumbre gótico mudéjar de la iglesia de San Antonio Abad de Valencia, situada en la calle Sagunto 188 de la ciudad de Valencia. La profundización en el edificio y en las persistencias de la techumbre, estudiando las características de los materiales constructivos y las técnicas de ejecución, determinando cuál ha sido su evolución, comportamiento y los principales factores de alteración del conjunto. Así como la divulgación de este patrimonio casi desconocido para su puesta en valor. En el entorno de las murallas medievales que protegían la ciudad de Valencia se levantaban alquerías dispersas y caseríos con sus pequeñas iglesias. La Cofradía Hospitalaria de San Antonio Abad era una Orden religiosa, dedicada al cuidado de los enfermos, fue instituida en Mota, cerca de Vienne del Delfinado, en 1095, por Gastón, noble delfines. En 1228 fue autorizada la orden por el Papa Honorio III, dándole Bonifacio III la regla de San Agustín, llevando por distintivo el "tau" o cruz de San Antonio. Se desconoce la fecha de llegada de estos religiosos al reino de Valencia. En 1238, Jaime I se apodera de la ciudad de Valencia, constituyendo geográficamente el nuevo reino en 1245. En 1333 adquirieron, por compra unas tierras en el camino de Murviedro, en el caserío dels Orriols. El hospital gótico comenzó a construirse en 1409, estimándose que se acabaron las obras en 1446, siendo virreina de Valencia María de Castilla y rey de la Corona de Aragón Alfonso V el Magnánimo, apareciendo sus escudos de armas en la policromía de la techumbre. Ante la unificación hospitalaria que pretendían los Jurats de la Ciutat de València los antonianos lo habilitaron como iglesia para atender a els Orriols. La Iglesia gótica original era de una sola nave de arcos diafragma apuntados y techumbre de madera policromada de clara factura mudéjar. Entre los años 1765 y 1768 se realizó el enmascaramiento de las estructuras medievales en estilo neoclásico, como ocurrió en casi todas las viejas iglesias de Valencia, incluida la Catedral. Siendo un prodigio de habilidad técnica el que se consiguiesen adaptar ambas construcciones tan admirablemente, y manteniendo la misma cubierta hasta 1987. / [CA] ANÀLISI ARQUITECTÒNICA I CONSTRUCTIU DE LA SOSTRADA EN FUSTA POLICROMADA DE L'ESGLÉSIA DE SANT ANTONI ABAD DE VALÈNCIA, COM A PERVIVÈNCIA DE L'ARQUITECTURA TARDOGÒTICA MEDITERRÀNIA DE LA VALÈNCIA DEL SEGLE XV AUTOR DE LA TESI: Pedro Rafael Blanco Gómez DIRECTOR DE LA TESI: Dr. D Javier Benlloch Marco RESUM L'objecte d'esta tesi és l'estudi de la sostrada gòtic mudèjar de l'església de Sant Antoni Abad de València, situada en el carrer Sagunt 188 de la ciutat de València. L'aprofundiment en l'edifici i en les persistències de la sostrada, estudiant les característiques dels materials constructius i les tècniques d'execució, determinant quin ha sigut la seua evolució, comportament i els principals factors d'alteració del conjunt. Així com la divulgació d'este patrimoni quasi desconegut per a la seua posada en valor. En l'entorn de les muralles medievals que protegien la ciutat de València s'alçaven alqueries disperses i caserius amb les seues xicotetes esglésies. La Confraria Hospitalària de Sant Antoni Abad era una Orde religiosa, dedicada a cura dels malalts, va ser instituïda en Mota, prop de Vienne del Delfinat, en 1095, per Gastón, noble dofins. En 1228 va ser autoritzada l'orde pel Papa Honori III, donant-li Bonifaci III la regla de Sant Agustí, portant per distintiu el "tau" o creu de Sant Antoni. Es desconeix la data d'arribada d'estos religiosos al regne de València. En 1238, Jaume I s'apodera de la ciutat de València, constituint geogràficament el nou regne en 1245. En 1333 van adquirir, per compra unes terres en el camí de Murviedro, en el caseriu dels Orriols. L'hospital gòtic va començar a construir-se en 1409, estimant-se que es van acabar les obres en 1446, sent virreina de València María de Castilla i rei de la Corona d'Aragó Alfons Vl el Magnànim, apareixent els seus escuts d'armes en la policromia de la sostrada. Davant de la unificació hospitalària que pretenien els Jurats de la Ciutat de València els antonians ho van habilitar com a església per a atendre als Orriols. L'Església gòtica original era d'una sola nau d'arcs diafragma apuntats i sostrada de fusta policromada de clara factura mudèjar. Entre els anys 1765 i 1768 es va realitzar el camuflament de les estructures medievals en estil neoclàssic, com va ocórrer en quasi totes les velles esglésies de València, inclosa la Catedral. Sent un prodigi d'habilitat tècnica el que s'aconseguiren adaptar ambdós construccions tan admirablement, i mantenint la mateixa coberta fins a 1987. / Blanco Gómez, PR. (2016). Análisis arquitectónico y constructivo de la techumbre en madera policromada de la iglesia de San Antonio Abad de Valencia como pervivencia de la arquitectura tardogótica mediterránea en la Valencia del siglo XV [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61466

[EN] The dissertation focuses on urban projects in soils and obsolete industrial constructions. The aim is to determine some measurable urban factors, thus providing tools in order to assess ongoing projects and to carry out sustainable urban proposals. Another objective is to define the fifth stage of regeneration in the post-industrial waterfront. The methodology used was to carry out three consecutive analyses with feedback: one analysis of best practices in rehabilitation of obsolete industrial constructions (organized the study was organized on three levels: territorial, city and urban space); one state of the art of the stages of regeneration in the waterfront and the analysis of the study cases: Hammarby Sjöstad and Royal Seaport in Stockholm; Special Plan of the "Marina Juan Carlos I" and the Grau Masterplan in Valencia. From these analyses the urban design parameters were deduced in order to obtain in new sustainable developments, which respond to the current urban necessities in post-industrial waterfronts. Conclusions of the dissertation are that the ongoing project Royal Seaport is one of the paradigmatic examples of the fifth stage of regeneration in the waterfront. This project follows the best practices in the regeneration of obsolete industrial areas and the best practices in the projects over the waterfront. The fifth stage of regeneration in the waterfront is defined as a project committed to its age and the identity and culture of the site, with climate change, with urban compactness, the creation of new developments in the axis of the public transport and the design of high quality public spaces which favour human relationships and which include a sustainable layer. Limits to urban factors in order to achieve sustainable projects are: compactness of 75 apartment/hectare, to avoid typologies that do not promote urban life, to limit the power consumption to 55 kWh/sqm, to foster the investment in renewable energy sources, the establishment of a minimum achievable environmental coefficient which takes into account the eco-efficient areas, to integrate rainwater channels in urban design in order to collect water (not using materials in the urbanization which cause contamination in the water), to control the waste separation into fractions, to promote public transport (metro, tram o shared bicycle) with a maximum of 300 m between stops and less than 30 between services, and to promote functional variety (minimum of 42,1 sqm/dwelling , of non-residential surfaces areas). / [ES] La tesis tiene por objeto el estudio de proyectos sobre suelos y construcciones obsoletas industriales. El objetivo es determinar unos parámetros de diseño urbano mensurables proporcionando así herramientas para evaluar los proyectos en curso y realizar propuestas sostenibles. Otro objetivo principal es definir el quinto modelo de regeneración del frente marítimo post-industrial. Como método se realizan tres análisis consecutivos y que se retroalimentan: un análisis sobre buenas prácticas de recuperación y rehabilitación de obsoletas construcciones industriales (organizado el estudio a través de tres escalas: territorial, ciudad y espacio urbano); un estado del arte de las etapas de regeneración del frente marítimo; y el análisis de los casos de estudio: Hammarby Sjöstad y Royal Seaport en Estocolmo; el Plan Especial de la Marina Juan Carlos I y el Masterplan del Grau en Valencia. A partir de estos análisis se deducen los parámetros de diseño urbano para obtener nuevos desarrollos sostenibles que responden a las necesidades urbanas actuales en frentes marítimos post-industriales. Como conclusiones del estudio se puede afirmar que el proyecto en ejecución Royal Seaport es uno de los ejemplos paradigmáticos de la quinta etapa de regeneración del frente marítimo. Este proyecto cumple casi en su totalidad las buenas prácticas en la regeneración de antiguas áreas industriales y las buenas prácticas para la actuación sobre los frentes marítimos. La quinta etapa de regeneración del frente marítimo se define como un proyecto comprometido con su tiempo y con la identidad del lugar, con la sostenibilidad y el cambio climático, la compacidad urbana, la construcción de nuevos desarrollos en los ejes de transporte público, que posee espacios públicos de calidad y que favorecen las interrelaciones humanas y al que además se le añade una capa sostenible. Como herramientas para alcanzar proyectos sostenibles podemos marcar límites con respecto a la compacidad (75 viv/ha), evitar tipologías que no fomenten la vida urbana en los espacio públicos, establecer un límite al consumo energético (55 kWh/ m2), fomentar la inversión en sistemas de energía renovable, la determinación de un coeficiente verde mínimo a alcanzar que contabilice la superficie ecoeficiente, la integración de canales para la recogida de agua en el medio urbano (no utilizar materiales en la urbanización que puedan contaminar el agua de lluvia recogida), garantizar la separación de residuos en fracciones, el fomento del uso del transporte público (metro, tranvía o bicicleta compartida) con distancia a las paradas menor de 300 m y con una frecuencia de paso menor de 30 minutos, además de ofrecer variedad funcional (42, 1 m2c/ vivienda de suelo diferente al residencial). / [CA] La tesi té per objectiu l'estudi de projectes sobre sòls i construccions obsoletes industrials. L'objectiu és determinar uns paràmetres de disseny urbà quantificables proporcionant així ferramentes per avaluar els projectes en curs i realitzar propostes sostenibles. Altre objectiu principal és definir el quint model de regeneració del front marítim post-industrial. Com a metodologia es varen realitzar tres anàlisis consecutius i que es retroalimenten: un anàlisis sobre bones practiques de recuperació i rehabilitació d'obsoletes construccions industrials (organitzat l'estudi en tres escales: territori, ciutat i espai urbà); un estat de l'art de les etapes de regeneració del front marítim; i l'anàlisi del casos d'estudi: Hammarby Sjöstad i Royal Seaport en Estocolmo; el Pla Especial de la Marina Juan Carlos I i el Masterplan del Grau en València. Partint d'estos anàlisis es dedueixen uns paràmetres de disseny urbà per aconseguir nous desenvolupaments sostenibles que responen a les necessitats urbanes actuals en fronts marítims post-industrials. Com a conclusions de l'estudi es pot afirmar que el projecte en execució Royal Seaport és un dels exemples paradigmàtics de la quinta etapa de regeneració del front marítim. Aquest projecte acompleix quasi la totalitat de les bones practiques en la regeneració d'antigues àrees industrials i les bones practiques per a l'actuació sobre els fronts marítims. La quinta etapa de regeneració del front marítim es defineix com un projecte compromès en el seu temps i amb la identitat del lloc, amb la sostenibilitat i el canvi climàtic, la compacitat urbana, la construcció en els eixos del transport públic i la creació d'espais de qualitat i que afavoreixen les interrelacions humanes i al que a més a més se li afegeix una capa sostenible. Com ferramentes per aconseguir projectes sostenibles podem marcar uns límits respecte a la compacitat (75 hab./he), evitar tipologies que no fomenten la vida urbana en els espais públics, establir un límit al consum energètic (55 kWh/m2), fomentar la inversió en sistemes de energia renovable, la determinació d'un coeficient verd mínim a aconseguir que comptabilitze la superfície ecoeficient, la integració de canals per replegar aigua en el medi urbà (no emprar materials en la urbanització que puguin contaminar l'aigua de pluja arreplegada), garantir la separació de residus en fraccions, el foment de l'ús del transport públic (metro, tramvia, bicicleta compartida) amb distàncies a les parades menor de 300 m i amb una freqüència de pas menor de 30 minuts, a més a més d'oferir varietat funcional (42, 1 m2c/habitatge, de sòl diferent del residencial). / Veses Jiménez, MDC. (2016). La quinta etapa de regeneración del frente marítimo post-industrial: los casos de Valencia y Estocolmo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/65352

The Royal Economic Society of Friends of the region of Valencia, founded in 1776 under the control of Carlos the Third, constituted an important support in implementing properly the reforms of the Spanish Enlightenment, its influence in city life is beyond doubt, as is its participation in social movements of the day, it was a veritable driver of the economy and the Valencian culture of the era. Nowadays, such Economic Societies of Friends of the region are understood as organisations which were fundamentally about advocating the development of Agriculture, Commerce, Industry, and the promotion of Culture generally. With this study of the Catalogue, published a few years ago, of the Library and Archive of the RSEAPV we have been able to verify the existence of much documentation relevant to the city: reports and on-going debates about the urban development of the city are there in the proceedings of its Archive, so the problems of the city and issues of how to generate a city were not remote ones for the Society, and this made us think about its interest in these matters and thus about the need to carry out a study of these proceedings, most of them recorded in unedited manuscripts, so as to demonstrate the extent to which these organisations can show us written history. Careful reading and study of these documents has given us a different understanding to the one we had until now of this Society, which was enlightened and influential in its day. The Royal Economic Society of Friends of the region of Valencia, in its roles as a promoter of projects, as a supervising organisation and as a focus for debate on ever-new ideas, participated in and influenced matters related to the urbanisation of our city. / La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia fundada en 1776 bajo el control del Monarca Carlos III, constituyó un importante punto de apoyo para poder llevar a buen término en Valencia las reformas de la España de la Ilustración, su influencia en la vida ciudadana está fuera de toda duda, así como su participación en los movimientos sociales más importantes del momento, constituyendo un verdadero motor de la economía y de la cultura valenciana de la época. Hoy en día las Sociedades Económicas de Amigos del País, las entendemos como entidades que abogaron fundamentalmente por el desarrollo de la Agricultura, el Comercio, la Industria y la promoción de la Cultura en general. A través del estudio de los Catálogos publicados de los fondos de la Biblioteca y Archivo de la RSEAPV, hemos podido constatar la existencia de numerosa documentación con contenido urbano, los informes y continuos debates referentes al desarrollo urbano de la Ciudad, estuvieron presentes entre los expedientes de su Archivo, la problemática ciudadana y la forma de generar ciudad no le fueron ajenos a la Entidad, circunstancia que nos hace pensar en el interés de la Sociedad Económica por estos cometidos, y por tanto en la necesidad de realizar un estudio detallado de dichos expedientes, la mayoría de ellos manuscritos inéditos. De manera que ampliemos el concepto que sobre estas entidades nos ha mostrado la historiografía clásica. La lectura detenida de estos documentos y su estudio, nos ha mostrado una visión distinta a la que teníamos hasta el momento de esta Sociedad Ilustrada e influyente en su tiempo: La Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia, bien como promotora de proyectos, bien como entidad asesora de distintas administraciones públicas, o como foco de debate de ideas siempre novedosas, participó e influyó en los principales asuntos relacionados con el urbanismo de nuestra ciudad. / La Real Societat Econòmica d'Amics del País de València, fundada en 1776 sota el control del monarca Carles III, va constituir un important punt de suport per a poder portar a bon terme a València les reformes de l'Espanya de la Il¿lustració; la seua influència en la vida ciutadana no admet dubte, així com la seua participació en els moviments socials més importants del moment, constituint un vertader motor de l'economia i de la cultura valenciana de l'època. Hui en dia les Societats Econòmiques d'Amics del País, les entenem com a entitats que van advocar fonamentalment pel desenvolupament de l'agricultura, el comerç, la indústria i la promoció de la cultura en general. A través de l'estudi del Catàleg publicat dels fons de la Biblioteca i Arxiu de la RSEAPV, hem pogut constatar l'existència de nombrosa documentació amb contingut urbà, els informes i continus debats referents al desenvolupament urbà de la ciutat, van estar presents entre els expedients del seu Arxiu; la problemàtica ciutadana i la forma de generar ciutat no li van ser aliens a l'Entitat, circumstància que ens fa pensar en l'interés de la Societat Econòmica per estes comeses, i per tant en la necessitat de realitzar un estudi detallat dels dits expedients, la majoria d'ells manuscrits inèdits, de manera que ampliem el concepte que sobre estes entitats ens ha mostrat la historiografia clàssica. La lectura detinguda d'estos documents i el seu estudi, ens ha mostrat una visió diferent de la que teníem fins al moment d'esta Societat Il¿lustrada i influent en el seu temps: la Real Societat Econòmica d'Amics del País de València, bé com a promotora de projectes, bé com a entitat assessora de distintes administracions públiques, o com a focus de debat d'idees sempre noves, va participar i va influir en els principals assumptes relacionats amb l'urbanisme de la nostra ciutat. / Boix Macias, L. (2017). La Ciudad de Valencia, Arquitectura y Urbanismo a través de los Archivos Históricos de la Real Sociedad Económica de Amigos del País de Valencia. 1776-1940 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/80697

Las estaciones de ferrocarril de vía estrecha de Valencia que se erigieron a finales del siglo XIX principios del siglo XX, pertenecientes a una arquitectura industrial, guardaban una similitud en sus características intrínsecas. Se concibieron de corte clasicista, siguiendo unos patrones tipológicos constructivos de la época, en los que predominaba: la funcionalidad, la economía y la estandarización. Obteniendo una belleza estética con la sencillez y la proporción en sus elementos. Estas semejanzas no se veían alteradas por las diferentes compañías ferroviarias, ni por los diferentes ingenieros que las diseñaron a lo largo de su implantación en la ciudad. Las dos compañías que se formaron con las distintas unificaciones de líneas se constituyeron en: -La Sociedad Valenciana de Tranvías, con las líneas: Valencia (Marchalenes)-Liria (ing: A. Barber), El Grao-Valencia (Santa Mónica)-Bétera (ing.: J. Verdú, arqt.: J. Belda), y Valencia (Santa Mónica)-Rafelbuñol (ing.: J. Verdú), que comprendía la zona Norte de la ciudad. -La Sociedad de Carbones Minerales de Dos Aguas y Ferrocarriles del Grao de Valencia a Turís, con la línea de Nazaret-Valencia (Jesús)- Villanueva de Castellón (ings.: J. Pérez Sanmillán y Justo Vilar), que se desarrolló en la zona Sur de Valencia. Se ha efectuado un estudio pormenorizado de la estaciones de vía estrecha de Valencia en el periodo de su construcción de las diferentes líneas de ferrocarril que aparecieron y actualmente forman parte de las líneas del metro de Valencia. El análisis ha profundizado en los aspectos de su implantación, funcionalidad, sistema compositivo y matérico de las estaciones más representativas en función de su categoría de cada compañía, con una introducción general para ubicarlas en el contexto histórico social de su construcción, de tal forma se aprecien unos parámetros de intervención comunes en todas ellas y se mantenga el patrimonio arquitectónico ferroviario lo más fieles posibles a su configuración primigenia. / Les estacions de ferrocarril de via estreta de València que es van erigir a finals del segle XIX principis del segle XX, pertanyents a una arquitectura industrial, guardaven una similitud en les seues característiques intrínseques. Es van concebre de tall classicista, seguint uns patrons tipològics constructius de l'època, en els que predominava: la funcionalitat, l'economia i l'estandardització. Obtenint una bellesa estètica amb la senzillesa i la proporció en els seus elements. Estes semblances no es veien alterades per les diferents companyies ferroviàries, ni pels diferents enginyers que les van dissenyar al llarg de la seua implantació en la ciutat. Les dos companyies que es van formar amb les distintes unificacions de línies es van constituir en: -La Societat Valenciana de Tramvies, amb les línies: València (Marchalenes) -Liria (ing: A. Barber) , El Grao-Valencia (Santa Mònica) -Bétera (ing.: J. Verdú, arqt.: J. Belda) , i València (Santa Mònica) -rafelbunyol (ing.: J. Verdú) , que comprenia la zona Nord de la ciutat. -La Societat de Carbons Minerals de Dos Aigües i Ferrocarrils del Grau de València a Turís, amb la línia de Nazaret-Valencia (Jesús) - Villanueva de Castellón (ings.: J. Pérez Sanmillán i Justo Vilar) , que es va desenrotllar en la zona Sud de València. S'ha efectuat un estudi detallat de les estacions de via estreta de València en el període de la seua construcció de les diferents línies de ferrocarril que van aparéixer i actualment formen part de les línies del metre de València. L'anàlisi ha aprofundit en els aspectes de la seua implantació, funcionalitat, sistema compositiu i matèric de les estacions més representatives en funció de la seua categoria de cada companyia, amb una introducció general per a ubicar-les en el context històric social de la seua construcció, de tal forma s'aprecien uns paràmetres d'intervenció comuna en totes elles i es mantinga el patrimoni arquitectònic ferroviari el més fidels possibles a la seua configuració primigènia / The narrow gauge railway stations of Valencia that were erected at the end of the 19th century beginning of the 20th century, belonging to an industrial architecture, kept a similarity in their intrinsic characteristics. They were conceived of classicist cut, following constructive typological patterns of the time, in which predominated: the functionality, the economy and the standardization. Obtaining an aesthetic beauty with simplicity and proportion in its elements. These similarities were not altered by the different railway companies, nor by the different engineers who designed them throughout their implementation in the city. The two companies that were formed with the different unifications of lines were constituted in: -The Valencian Society of Trams, with the lines: Valencia (Marchalenes) -Liria (eng.: A. Barber), El Grao-Valencia (Santa Mónica) -Bétera (eng.: J. Verdú, arch.: J. Belda) , and Valencia (Santa Mónica) -Rafelbuñol (eng.: J. Verdú), which comprised the North zone of the city. -The Society of Mineral Coal of Dos Aguas and Ferrocarriles del Grao from Valencia to Turís, with the line of Nazaret-Valencia (Jesús) - Villanueva de Castellón (engs.: J. Pérez Sanmillán and Justo Vilar), which was developed in the South zone of Valencia. A detailed analysis of the narrow gauge stations of Valencia has been carried out in the period of its construction of the different railway lines that appeared and currently constitute the Valencia metro lines. The analysis has deepened in the aspects of its implementation, functionality, compositional and material system of the most representative stations according to their category of each company, with a general introduction to place them in the social historical context of their construction, in such a way appreciate common intervention parameters in all of them and keep the railway architectural heritage as faithful as possible to its original configuration. / Gisbert Vivó, M. (2018). LAS ESTACIONES DE FERROCARRIL DE VÍA ESTRECHA EN VALENCIA EN LA ÉPOCA DE SU CONSTRUCCIÓN [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/114822

[ES] Con el trabajo de esta tesis doctoral realizamos un estudio de la primera Orquesta Sinfónica que se fundó en Valencia a principios del siglo XX, todo ello, después de varios intentos de formaciones orquestales, más bien de cámara, y de agrupaciones que se dedican solamente a formar parte de la música lírica. La Orquesta Sinfónica de Valencia aparece en los escenarios valencianos como una necesidad del ambiente social y musical que tiene el público valenciano de poder disfrutar, de manera prioritaria, de la música sinfónica, que ya en otras partes del Estado está floreciendo con gran intensidad, sobre todo en Madrid, Barcelona y Bilbao. Analizamos la tipología de los conciertos que se realizan, los compositores que más se interpretan, y la aceptación y valoración del público y de la prensa sobre las audiciones realizadas. El estudio de la Orquesta Sinfónica de Valencia, lo realizamos desde su nacimiento en 1916, hasta su centenario desde su formación, si bien hay periodos o etapas en las que su actividad desaparece temporalmente, debido principalmente a motivos económicos y/o sociales dentro de su gestión. El trabajo de la tesis lo dividimos en cuatro periodos diferentes de su existencia: periodo inicial de constitución de la Orquesta, puesta en funcionamiento y presentación a la sociedad valenciana que abarca desde 1916 hasta 1924 bajo la dirección del maestro Arturo Saco del Valle; un segundo periodo en el cual se produce el máximo esplendor y actividad de la Orquesta Valenciana que va desde 1924 hasta 1951 con el maestro José Manuel Izquierdo; el tercer periodo, en el cual la Orquesta Sinfónica de Valencia posee momentos álgidos y momentos de pura supervivencia en el que las riendas de la Orquesta son llevadas principalmente por los maestros José María Machancoses, Daniel de Nueda y Juan Vicente Mas Quiles que comprende desde 1951 hasta 1979, donde desaparece de los escenarios momentáneamente; y el cuarto periodo que va desde 1991 hasta 2016, en el cual se produce un renacimiento de la Orquesta con actividad diversa con los maestros Manuel Galduf y Joan Cerveró. Estos cuatro periodos son objeto de estudio tanto a la actividad artística, como al repertorio interpretativo de la Orquesta. En ocasiones, la ausencia de documentación directa, nos ha hecho realizar una investigación pormenorizada indagando en fuentes indirectas, aportando satisfactoriamente a la tesis el objeto principal del trabajo: la aportación y la evolución de la música sinfónica de la Orquesta Sinfónica de Valencia a la sociedad valenciana. / [CA] Amb el treball d'aquesta tesi doctoral realitzem un estudi de la primera Orquestra Simfònica que es va fundar a València a principis del segle XX, tot això, després de diversos intents de formacions orquestrals, més aviat de cambra, i d'agrupacions que es dediquen només a formar part de la música lírica. L'Orquestra Simfònica de València apareix als escenaris valencians com una necessitat de l'ambient social i musical que té el públic valencià de poder gaudir, de manera prioritària, de la música simfònica, que ja en altres parts de l'Estat està florint amb gran intensitat, sobretot a Madrid, Barcelona i Bilbao. Analitzem la tipologia dels concerts que es realitzen, els compositors que més s'interpreten, i l'acceptació i valoració del públic i de la premsa sobre les audicions realitzades. L'estudi de l'Orquestra Simfònica de València, el realitzem des del seu naixement en 1916, fins a la seva centenari des de la seva formació, si bé hi ha períodes o etapes en les que la seva activitat desapareix temporalment, degut principalment a motius econòmics i/o socials dins de la seua gestió. El treball de la tesi el dividim en quatre períodes diferents de la seva existència: període inicial de constitució de l'Orquestra, posada en funcionament i presentació a la societat valenciana que comprén des de 1916 fins 1924 sota la direcció del mestre Arturo Saco del Valle; un segon període en el qual es produeix el màxim esplendor i activitat de l'Orquestra Valenciana que va des de 1924 fins 1951 amb el mestre José Manuel Izquierdo; el tercer període, en el qual l'Orquestra Simfònica de València posseeix moments àlgids i moments de pura supervivència en què les regnes de l'Orquestra són portades principalment pels mestres José María Machancoses, Daniel de Nueda i Juan Vicente Mas Quiles que comprèn des de 1951 fins a 1979, on desapareix dels escenaris momentàniament; i el quart període que va des de 1991 fins 2016, en el qual es produeix un renaixement de l'Orquestra amb activitat diversa amb els mestres Manuel Galduf i Joan Cerveró. Aquests quatre períodes són objecte d'estudi tant a l'activitat artística, com al repertori interpretatiu de l'Orquestra. De vegades, l'absència de documentació directa, ens ha fet realitzar una investigació detallada indagant en fonts indirectes, aportant satisfactòriament a la tesi l'objecte principal del treball: l'aportació i l'evolució de la música simfònica de l'Orquestra Simfònica de València a la societat valenciana. / [EN] With the work of this doctoral thesis we realized a study of the first Symphony Orchestra that was founded in Valencia at the beginning of century XX, all of it, after several attempts of orchestral formations, more of camera and of groupings that are dedicated only to comprise of the lyrical music. The Valencia Symphony Orchestra appears in the Valencian stages as a necessity of the social and musical environment that has the Valencian public to be able to enjoy, as a priority, the symphonic music, which already in other parts of the State is flourishing with great intensity, especially in Madrid, Barcelona and Bilbao. We analyze the typology of the concerts performed, the composers who are most interpreted, and the acceptance and appreciation of the public and the press about the auditions performed. The study of the Symphony Orchestra of Valencia, from its birth in 1916, to its centenary since its formation, although there are periods or stages in which its activity disappears temporarily, mainly due to economic and/or social reasons within its management. The work of the thesis is divided into four different periods of its existence: initial period of constitution of the Orchestra, put into operation and presentation to the Valencian society that it embraced from 1916 to 1924 under the direction of the conductor Arturo Saco del Valle; a second period in which there is the maximum splendor and activity of the Valencian Orchestra that goes from 1924 to 1951 with the conductor José Manuel Izquierdo; the third period, in which the Symphonic Orchestra of Valencia has high moments and moments of pure survival in which the reins of the Orchestra are carried mainly by the conductors José María Machancoses, Daniel de Nueda and Juan Vicente Mas Quiles, which he has since 1951 until 1979, where he disappears from the scenes momentarily; and the fourth period from 1991 to 2016, in which there is a renaissance of the Orchestra with diverse activity with conductors Manuel Galduf and Joan Cerveró. These four periods are the subject of study as much the artistic activity, as the repertoire interpretative of the Orchestra. At times, the absence of direct documentation has led us to carry out a detailed investigation by investigating indirect sources, satisfactorily contributing to the thesis the main object of the work: the contribution and evolution of symphonic music from the Valencia Symphony Orchestra to society Valencian. / Miñana Juan, JM. (2019). La Orquesta Sinfónica de Valencia (1916-2016) y su aportación a la evolución de la música sinfónica en Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/129877

La tesis doctoral pretende mostrar el sistema administrativo que se generó después de la expulsión de los jesuitas en 1767 para la gestión de sus propiedades. Asimismo, recoge la normativa contemplada para la aplicación de las propiedades que no debían salir a la venta, junto con las aplicaciones que se dieron a los principales colegios de la actual comunidad valenciana (Valencia, Alicante, Orihuela, Onteniente, Gandía, Segorbe y Torrente). / Ministerio de Educación y Ciencia, beca predoctoral FPU referencia 2004-4990.

Den spanska fastighetsmarknaden är på uppgång då fastighetspriserna ökar igen efter den globala finanskrisen 2008. Den här uppsatsen syftar både till att lösa ett fabricerat investeringsproblem med hjälp av AHP, Analytical Hierarchy Process, och till att undersöka hur processen av ett fastighetsköp som EU-medborgare kan se ut gällande lagar och regler.  Investeringsproblemet består utav att välja en av tre fastigheter, alla radhus med olika egenskaper lokaliserade i olika delar av Valencia på den spanska östkusten, baserat på resultatet från en  enkätundersökning utförd på plats i staden med ett urval om 70 respondenter i åldrarna mellan 20-29 år. Faktorerna som påverkar beslutet har delats in i tre huvudgrupper baserade på fastighetsvärdering; Lägesfaktorer, Byggnadsfaktorer och Ekonomiska faktorer. Lägesfaktorerna är sedan uppdelade i Avstånd till kusten och Avstånd till stadens centrum. Byggnadsfaktorerna i befintlighet av Terrass, Garage eller Kök med öppen planlösning. Slutligen består de Ekonomiska faktorerna endast av en faktor som är Pris, det annonserade priset €/m2. Enkätundersökningen kunde konstatera att en fastighet nära kusten föredras över en nära stadens centrum, 57 % över 43 %. Att Terrass var överlägset den viktigaste byggnadsfaktorn med en prioritet på 63 %, Garage  24 %, och att Kök med öppen planlösning inte prioriteras med endast 13 %. Huvudgrupperna prioriterades som följande; Lägesfaktorer 41,4 %, Ekonomiska faktorer, e.i. Pris, 34,3 %, och Byggnadsfaktorer 24,3 % - vilket är i linje med teori på området.  Resultaten från enkätundersökningen applicerat på AHP-modellen tillsammans med lokala prioriteter från jämförelsematriser visade att en av de tre fastigheterna rankas som mest effektiv. Det kontaterades vara det tredje objektet, ett radhuset nära stranden, som var att föredra med 55 % i global prioritet, följt av det första objektet med 26 % och sist det andra objektet med 19 %.  Uppsatsen konstaterar också att anlita en tredje part kan undvikas om man känner sig bekväm med övriga kontakter då de obligatoriska avgifterna för advokat, notarie och transaktionsskatt redan adderar 10-15% utöver köpeskillingen. Att processen att endast köpa en fastighet är relativt simpel, då det tekniskt sett endast är N.I.E-nummer krävs, men att det krävs betydligt mer att bli skatteresident och kunna ta del av skattemässiga lättnader. Slutligen diskuteras att med sina stigande fastighetspriser, sin enorma utvecklingspotential, det varma klimatet och den inkluderande mentaliteten hos folket kan Spanien vara en plats väl värt att investera i. / The Spanish housing market has been on the rise since 2014 as property prices are increasing again after the global financial crisis of 2008. This paper aims to both solve an illustrated investment problem using the decision making method AHP, Analytical Hierarchy Process, and to investigate the process of property investment in Spain as an E.U. resident concerning rules and regulations. The investment problem consists of selecting one out of three properties, all town houses with different characteristics, located in different parts of the city Valencia on the Spanish east coast based on the results of a survey done on site in Valencia with a sample of 70 respondents in the ages between 20-29 years.  The factors that influence the decision are based on property valuation; Localization factors, Technical building factors and Economic factors. The Localization factors are further divided into Distance to the city center and Distance to the cost. The Technical building factors in Terrace, Garage and Open-plan kitchen. Lastly the Economic factors only consist of one factor which is Price, the advertised price €/m2.The survey concluded that a property close to the cost is preferred over one close to the city center, 57 % over 43 %. That Terrace is the absolute most important building factor with a priority of 63 %, followed by Garage at 24 % and that Open-plan kitchen is not prioritized with only 13 %. The three main groups were prioritized as follows; Localization factors 41,4 %, Economic factors, i.e. Price, 34,3 %, and Technical building factors 24,3 % - which is consistent with theory on the subject.The results of the survey applied to an AHP hierarchy together with the local priorities from the application of the Saaty-scale and comparison matrices, result in one out of the three properties being ranked as the most efficient. It was concluded that the third property, a townhouse close to the beach, was preferred with a 55 % in global priority, followed by the first property with 26 % and lastly the second with 19 %. The paper also concludes that hiring a third party is something to consider avoiding if one feels comfortable with other contacts as the obligated lawyer, clerk and transaction fees already adds on 10-15% of the purchase price. That the process of only purchasing a property is relatively easy, as technically only N.I.E number is required, but that it requires significantly more to become resident to obtain tax benefits. Lastly the project discusses that with its rising property prices, development opportunities, the warm climate and the mentality of the people Spain certainly can be somewhere worth investing in.