• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 103
  • 97
  • 13
  • 11
  • 9
  • 9
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • Tagged with
  • 283
  • 283
  • 66
  • 62
  • 61
  • 55
  • 37
  • 30
  • 28
  • 28
  • 28
  • 28
  • 23
  • 22
  • 20
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
251

Les Zones franches d'exportation au carrefour entre les politiques d'exception et les cycles d'accumulation du capital

Falaise, Cynthia January 2015 (has links)
En érigeant un cadre théorique réunissant les concepts de fixation spatiale et d’état d’exception, la présente thèse vise à brosser un portrait des Zones franches d’exportation (ZF) à la lumière du cas salvadorien entre les années 1980 et 2000. L’objectif est de proposer des pistes de réflexion quant au caractère exceptionnel des ZF et leur insertion dans les cycles d’accumulation capitalistes. Sont ainsi abordés les discours légitimant la création des ZF et leur maintien, les moyens financiers, juridiques et logistiques déployés pour permettre leur construction, les relations de pouvoir exceptionnelles qui caractérisent les rapports intra et extra-ZF ainsi que les intérêts que les ZF servent. Cette thèse se veut donc une tentative de compréhension du processus général à l’oeuvre derrière les ZF, dans l’objectif de mieux cibler les possibilités de résistance. *** This thesis aims to analyse the emergence of export processing zones (EPZ) through a theoretical framework that combines the concepts of spatial fix and state of exception. Taking as an illustration the Salvadoran case in the 1980-2000 period, the objective is to suggest means for reflecting on the exceptional character of the EPZ and their insertion in cycles of capitalist accumulation. The thesis will also explore the discourses legitimizing the creation and the retention of EPZ, the logistical, juridical and financial means deployed to allow their construction, the exceptional power relations that characterize the intra and extra-EPZ relations and the interests served by EPZ. This thesis is thus an attempt to encompass the general process behind the EPZ, in order to identify the resistance possibilities.
252

La atención tutorial. Aproximación a un modelo basado en el aprendizaje social/comunidad de aprendizaje

López Guevara, Noris Isabel 29 October 2019 (has links)
No description available.
253

Centro cultural en Villa El Salvador / Villa El Salvador cultural center

Coaquira Balbin, Brando Kervin 01 December 2021 (has links)
El Centro Cultural de Villa El Salvador se emplaza en un nodo cultural – educativo (Av. Central – Av. Bolívar), teniendo equipamiento cercano de gran envergadura como la Universidad Nacional Tecnológica de Lima Sur y el Instituto Superior Público Julio C. Tello. La zona se encuentra actualmente abandonada, pero con un potencial enorme por el tamaño del terreno, la topografía y su zonificación. Lo cual llevó a proponer un edificio compatible e integrador con estos equipamientos cercanos, generando espacios previos de encuentro para lograr una estancia mas larga donde pudiesen desarrollar diversas actividades para todas las personas del distrito y de Lima Sur. Se proyecta un Centro Cultural, con talleres, biblioteca, auditorio, salas de exposiciones y un restaurante / comedor. Una edificación que pueda re-potenciar la identidad entumecido con su distrito; logrando que el usuario se sienta identificado con su diversidad cultural que poseen; y la posibilidad de usarlo como un eje de desarrollo social, educativo y cultural. El proyecto tiene como énfasis el espacio público como generador de inclusión y cohesión social. Por lo que se generaron tres (03) plazas públicas, estos espacios públicos fueron tratados paisajísticamente con circulaciones, vegetación y mobiliario urbano adecuado para lograr un mayor confort durante su estancia de las personas; y una (01) plaza privada interna, la cual esta acompañada de una gradería para llegar a su nivel. Ambas plazas públicas y privada, son áreas polivalentes, es decir se puede realizar diversas actividades culturales – artísticas propias del centro cultural como también de sus propios pobladores. / The Villa El Salvador Cultural Center is located in a cultural-educational node (Central Avenue- Bolívar Avenue), having nearby facilities of great importance such as the Lima Sur National Technological University and the Julio C. Tello Public Higher Institute. The area is currently abandoned but with enormous potential due to the size of the land, the topography and the zoning. Therefore, a compatible and integrating building with these nearby facilities is proposed. In addition, previous meeting spaces were created to achieve a longer stay where various activities can be developed for all the people of the district and South Lima. A Cultural Center is projected, with workshops, library, auditorium, exhibition rooms and a restaurant / dining room. A building that can re-empower the dormant identity with its district. This makes the user feel identified with their cultural diversity. In addition, the possibility of using it as an axis of social, educational and cultural development of people The emphasis of the project is on the public space as a generator of inclusion and social cohesion. Therefore, three public squares were generated. These public spaces were landscaped with circulations, vegetation and suitable urban furniture to achieve greater comfort for people during their stay. Finally, an internal private square that is accompanied by a tribune to reach its level. Both public and private squares are multipurpose spaces, that is, various cultural-artistic activities can be carried out, typical of the cultural center as well as of its own population. / Tesis
254

The United States and Liberal Democracy in El Salvador

Marsh, Richard Charles January 2021 (has links)
No description available.
255

Negotiating Peace: Analyzing Rebel Group Compliance with International Humanitarian Law

Kouwenhoven, Nicole January 2024 (has links)
The negotiation process of a peace agreement is an uncertain period where adversaries can have a difficult time credibly guaranteeing their commitment to an approaching agreement. However, violence is often ceased before a peace agreement is signed, demonstrating their importance for understanding non-violent and violent behavior by warring actors. Furthermore, research finds that rebels at times comply with laws of war during conflict and negotiations. Hence, the purpose of this study is to derive a better understanding of rebel groups’ non-violent behavior, and whether it relates to the commitment problem and the negotiation process. This paper argues that by complying with international law, rebels can convey a signal with a peace-making objective, increasing the likelihood of a successful negotiation. Through a qualitative, structured and focused comparative case analysis of the FMLN in El Salvador and the NPFL in Liberia, the study finds that rebel’s compliance with IHL may serve as a costly signal that mitigates the credible commitment problem and leads to the signing of a successful peace agreement. However, further research is needed to support this hypothesis.
256

A Hierarchy of Survival: The United States and the Negotiation of International Disaster Relief, 1981-1989

Poster, Alexander O. 26 August 2010 (has links)
No description available.
257

Is peacebuilding a phase? – Analyzing the peacebuilding in El Salvador 30 years after the civil war

Olsson, Gabriella January 2022 (has links)
Even if the messiness of peacebuilding has been recognized for some time, peacebuilding has still been viewed as quite linear, meaning there’s a transition from war to peace and that peacebuilding is a phase. Recently, other voices have been raised claiming we need a paradigm shift and to stop seeing peacebuilding as linear and instead see it as a never-ending constantly adapting practice. The question then arises, if it is possible to distinguish that peacebuilding connected to a specific conflict ends at some point and if society adapts to conduct peacebuilding for new tensions within society. That is what this thesis aims to find out, and it does so by mapping the activities of the civil society in a post-conflict country, as civil society constitutes an excellent indicator of what kind of peacebuilding is being done. The case studied is El Salvador, which ended a 12-year-long civil war with a peace agreement in 1992. The activities are mapped with the help of a framework for analyzing civil society peacebuilding. The study concludes that much of the peacebuilding activities connected to the civil war seem to have ended, except for when it comes to the rights of people who became disabled by the civil war, as well as trauma treatment activities addressing trauma from the civil war. Civil society also shows certain adaptation to the gang violence, by addressing it with trauma treatment activities and activities aiming at building a culture of peace.
258

La vigilancia social y la rendición de cuentas en el marco del presupuesto participativo : la experiencia del distrito de Villa El Salvador (2005-2006) Lima-Perú.

Elías Peñafiel, Lourdes Aurora 30 April 2012 (has links)
En los meses de Octubre y Noviembre del 2006 en el Distrito de Villa El Salvador se llevó a cabo la presente investigación cualitativa con el propósito de conocer las percepciones y expectativas de los representantes de la sociedad civil y del gobierno local sobre la vigilancia social y rendición de cuentas del presupuesto participativo de los periodos 2005-2006. Se buscó recoger y analizar la experiencia y la visión de los propios actores involucrados en los mencionados procesos participativos, así como las dificultades o limitaciones identificadas por ellos mismos. El estudio de caso que presentamos se centra precisamente en el conocimiento, análisis y explicación de la vigilancia y la rendición de cuentas para aportar al mejoramiento de los procesos y ampliación de dichas prácticas en otros espacios locales. Para ello combinamos el análisis documental con el recojo de información de primera mano a través de entrevistas a profundidad en forma individual y grupal. Teniendo en cuenta que la vigilancia y rendición de cuentas se han convertido en parte importante del proceso de presupuesto participativo, porque a través de ellas la comunidad evalúa y hace seguimiento de lo que hace el gobierno local y ejerce control sobre la eficiencia, equidad y eficacia de sus acciones, debemos señalar que la experiencia local de Villa El Salvador es una de las mas interesantes por su existencia desde antes del mandato dado por el marco legal nacional y por su amplitud de convocatoria y participación ciudadana. Cabe decir que el recojo de información se realizó en medio de la coyuntura política de las elecciones municipales para el periodo 2007-2011, resultando ganador de la contienda electoral en el distrito de Villa El Salvador el señor Jaime Zea como alcalde reelecto. Para el análisis de la información recolectada se utilizó el proceso de triangulación, lo que nos permitió analizar, triangular las perspectivas, opiniones y juicios de los ex dirigentes de los comités de gestión de desarrollo territorial, el comité de vigilancia, autoridades políticas y funcionarios del municipio; y a su vez integrar y contrastar los puntos de vista de los informantes de un mismo grupo. / Tesis
259

Emprendimiento en El Salvador: La Inseguridad Ciudadana como barrera

Pinazo Dallenbach, Pablo 16 May 2016 (has links)
[EN] Over the past few years, interest in entrepreneurship has been growing due to its contribution to economic growth, productivity growth, and the rejuvenation of social and productive networks. However, under the Local Economic Development, following the Sustainable Human Development paradigm, the entrepreneur becomes a key actor for his or her territory's development, highlighting his or her contribution from an integral vision of development, far beyond the mere wealth creation and economic growth. Stimulating the creation of High Potential Firms (HPF), capable of generating jobs, innovation and high value added products and services, becomes the main goal in the knowledge based economies context. Only a few literature is available concerning Latin America's entrepreneurial activity. This fact contrasts strongly with the results of some studies that highlight its potential. Latin America's entrepreneurship index is one of the highest of the world, but this is not reflected in its citizens' welfare, which is below the levels of other emerging regions. This is the case of the Central American republic of El Salvador, which shows high necessity driven entrepreneurship and high business failure rates. Entrepreneurship barriers, suffered by the local entrepreneurs, may appear from internal factors (such as age, gender, educational level, motivation, etc¿) or external factors (such as social, economic and cultural environment, etc¿). The country's high citizen insecurity rates may turn into a major threat to entrepreneurial activity. Consequently, the main objective of this Thesis is to provide more information about the barriers that hinder the correct development of entrepreneurial activity, specially a country with high citizen insecurity rates such as El Salvador, and within the Local Economic Development framework. By the means of an Analytic Hierarchy Process (AHP), applied to the answers of an expert panel, the main barriers to entrepreneurship in El Salvador have been hierarchized. Then, the crisp set Qualitative Comparative Analysis (csQCA) has been applied to El Salvador's 2012 GEM database, in order to analyze the effects of several internal and external factors in business failure. Finally, a fuzzy set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA) has been applied to El Salvador's 2014 GEM database, in order to identify the variables that affect the High Performance Firm (HPF) creation within the country. The results highlight that the three main barriers an entrepreneur has to face in El Salvador are his educational level, his social environment and citizen insecurity (both objective and subjective). Furthermore, the results show that the use of formal advisory services when creating a firm strongly correlates with the subsequent success of the business, as opposed to the exclusive use of informal advisory services. In addition, the educational level of the entrepreneur is an essential factor for business success. However, the offering of innovative products and/or services is not enough to guarantee the success of entrepreneurial projects in the early stage. Finally, the results show that businesses owned by high educated and opportunity driven entrepreneurs are more likely to turn into High Performance Firms. Actually, El Salvador is wasting its female entrepreneurship potential to create HPF, and its high levels of citizen insecurity become a strong barrier to the fostering of this kind of firms. These results are translated into several entrepreneurship policy recommendations addressed to El Salvador's policy makers and those of countries with similar characteristics. Specifically, the scope of the recommendations include female entrepreneurship, formal advisory services, human resources training, and the reduction of citizen insecurity and its effects on entrepreneurship. / [ES] Bajo la perspectiva del Desarrollo Económico Local, siguiendo el paradigma del Desarrollo Humano Sostenible, el emprendedor se convierte en un actor clave para el desarrollo del territorio destacando su contribución desde una visión integral del desarrollo, más allá de la mera creación de riqueza y crecimiento económico. Estimular la aparición de empresas de Alto Potencial (HPF), generadoras de empleo, innovación y de alto valor añadido se consolida como objetivo para el correcto desarrollo de un territorio en las economías basadas en el conocimiento. La escasa literatura centrada en el estudio de la actividad emprendedora de la región latinoamericana contrasta con los datos de algunos estudios que resaltan su potencial. Latinoamérica tiene uno de los índices de emprendimiento más altos del mundo, pero esto no se refleja en el bienestar de sus ciudadanos, que se sitúa por debajo del de otras regiones emergentes. Es el caso de la república centroamericana de El Salvador, que muestra características similares a las de su región, con altos índices de emprendimiento por necesidad y de fracaso empresarial. Las barreras al emprendimiento pueden surgir de características personales o de características del entorno, surgiendo limitantes que han sido poco estudiadas por la literatura académica. De esta manera, los altos índices de inseguridad ciudadana que presenta el país podrían constituir una seria amenaza para la actividad emprendedora. Así pues, la finalidad de esta tesis es profundizar en el conocimiento de las barreras que frenan el correcto desarrollo de la actividad emprendedora en el marco del Desarrollo Económico Local, para un país como El Salvador con unas características concretas entre las que destacan los altos índices de inseguridad ciudadana. Mediante la aplicación de un Proceso Analítico Jerárquico (AHP) a las respuestas de un panel de expertos sobre emprendimiento en El Salvador, se ha logrado jerarquizar las principales barreras al emprendimiento del país. Seguidamente, se ha aplicado un modelo de Análisis Cualitativo Comparativo en su variante crisp set (csQCA) a la base de datos del GEM 2012 de El Salvador con el objetivo de analizar los efectos de varias variables internas y externas, sobre el fracaso empresarial. Finalmente, se ha aplicado un modelo de Análisis Cualitativo Comparativo en su variante fuzzy set (fsQCA) a la base de datos del GEM 2014 de El Salvador con el objetivo de identificar las variables que afectan al desarrollo de empresas de alto rendimiento en el país. Los principales resultados obtenidos destacan que las tres barreras más importantes a las que se enfrenta un emprendedor en El Salvador son, por orden de importancia: su nivel de educación, su entorno social y la inseguridad ciudadana tanto en su componente objetiva como subjetiva. Así mismo, los resultados enfatizan que el uso de asesoramiento profesional es un facilitador para la supervivencia del proyecto emprendedor, en contraposición al uso exclusivo de asesoramiento informal. De la misma forma, se señala el nivel educativo del emprendedor como un factor fundamental para el éxito empresarial. Es interesante destacar que el hecho de ofrecer productos y/o servicios innovadores al mercado, no es condición suficiente para asegurar el éxito. Finalmente, los resultados destacan que el emprendedor que aprovecha oportunidades de mercado es más proclive a generar HPFs, al igual que lo son los emprendedores que presentan un alto nivel educativo. También se destaca el potencial emprendedor femenino que queda desaprovechado en cuanto a creación de HPF, y se identifica la inseguridad ciudadana como un factor del entorno con una alta incidencia negativa sobre las empresas de este tipo. Estos resultados derivan en la redacción de diversas recomendaciones en políticas de emprendimiento dirigidas a los policy makers de El Salvador y de países con realidades similares. / [CA] Sota la perspectiva del Desenvolupament Econòmic Local, i seguint el paradigma del Desenvolupament Humà Sostenible, l'emprenedor es converteix en un actor clau per al desenvolupament del territori destacant la seua contribució des d'una visió integral del desenvolupament, més enllà de la mera creació de riquesa i creixement econòmic. Estimular l'aparició d'Empreses d'Alt Potencial (HPF, per les seues segles en anglès), generadores d'ocupació, innovació i d'alt valor afegit es consolida com a objectiu per al correcte desenvolupament d'un territori en les economies basades en el coneixement. L'escassa literatura centrada en l'estudi de l'activitat emprenedora de la regió llatinoamericana contrasta amb les dades d'alguns estudis que ressalten el seu potencial. Llatinoamèrica té un dels índexs d'empreniment més alts del món, però açò no es reflecteix en el benestar dels seus ciutadans, el qual se situa per davall del d'altres regions emergents. És el cas de la república centreamericana d'El Salvador, que mostra característiques semblants a les de la resta de la seua regió, amb alts índexs d'empreniment per necessitat i de fracàs empresarial. Les barreres a l'empreniment poden sorgir de característiques personals o de característiques de l'entorn, sorgint limitants que han sigut poc estudiats per la literatura acadèmica. D'aquesta manera, els alts índexs d'inseguretat ciutadana que presenta el país podrien constituir una seriosa amenaça per a l'activitat emprenedora. Així, doncs, la finalitat d'esta tesi és aprofundir en el coneixement de les barreres que frenen el correcte exercici de l'activitat emprenedora en el marc del Desenvolupament Econòmic Local, per a un país com El Salvador amb unes característiques concretes entre les que destaquen els alts índexs d'inseguretat ciutadana. Per mitjà de l'aplicació d'un Procés Analític Jeràrquic (AHP, per les seues segles en anglès) a les respostes d'un panell d'experts sobre empreniment en El Salvador, s'ha aconseguit jerarquitzar les principals barreres a l' empreniment al país. A continuació, s'ha aplicat un model d'Anàlisi Qualitativa Comparativa en la seua variant crisp set (csQCA) a la base de dades del GEM 2012 d'El Salvador amb l'objectiu d'analitzar els efectes de diverses variables internes i externes sobre el fracàs empresarial. Finalment, s'ha aplicat un model d'Anàlisi Qualitativa Comparativa en la seua variant fuzzy set (fsQCA) a la base de dades del GEM 2014 d'El Salvador amb l'objectiu d'identificar les variables que afecten el desenvolupament d'empreses d'alt rendiment al país. Els principals resultats obtinguts destaquen que les tres barreres més importants a les que s'enfronta un emprenedor en El Salvador són, per orde d'importància: el seu nivell d'educació, el seu entorn social i la inseguretat ciutadana tant en la seua component objectiva com subjectiva. Així mateix, els resultats emfatitzen que l'ús d'assessorament professional és un facilitador per a la supervivència del projecte emprenedor en el país, en contraposició a l'ús exclusiu d'assessorament informal. De la mateixa manera, s'assenyala el nivell educatiu de l'emprenedor com un factor fonamental per a l'èxit empresarial. És interessant destacar que el fet d'oferir productes i/o serveis innovadors al mercat no és condició suficient per a assegurar l'èxit dels projectes emprenedors en fase primerenca. Finalment, els resultats destaquen que l'emprenedor que té com a motivació aprofitar oportunitats de mercat és més procliu a generar HPFs, igual que ho són els emprenedors que presenten un alt nivell educatiu. També es destaca el potencial emprenedor femení que queda desaprofitat quant a creació de HPF, i s'identifica la inseguretat ciutadana com un factor de l'entorn amb una alta incidència negativa sobre les empreses d'aquest tipus. Estos resultats deriven en la redacció de diverses recomanacions en polítiques d'empreniment dirigides / Pinazo Dallenbach, P. (2016). Emprendimiento en El Salvador: La Inseguridad Ciudadana como barrera [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/64083
260

“Red-potenciadas”: promoviendo la institucionalidad de la Red de Ollas de Villa El Salvador

Alvarado Monzon, Sofia de los Angeles, Bailon Yauri, Claudia Maricielo, Begazo Castro, Ariana Ines, Garayar Cabrejos, Ariana del Rosario, Marcelo Huarancca, Diana Rubi 17 February 2023 (has links)
La pandemia del COVID-19 provocó una fuerte crisis alimentaria que, en el distrito de Villa El Salvador, motivó el resurgimiento de las ollas comunes, las cuales siguen trabajando hasta el día de hoy. Por ello, el proyecto trabaja con las integrantes de las ollas comunes del distrito mencionado, quienes forman parte de la Red de Ollas de Villa El Salvador. Esta Red cumple un papel fundamental en el intento de reducir la inseguridad alimentaria. Sin embargo, si es que las integrantes de la Red no se reconocen como agentes sociales que actúan de manera colectiva, la organización podría llegar a desaparecer. Por lo tanto, esta investigación tiene como objetivo que las integrantes de la Red de Ollas de V.E.S. reconozcan a su organización como agente social que actúa de manera colectiva para mejorar su cohesión institucional. Para ejecutar esta propuesta, se ha trabajado bajo las siguientes variables: motivación laboral, agentes sociales, estructura organizacional, Red de Ollas, y desarticulación. Asimismo, en el proyecto piloto se han desarrollado talleres participativos y de debate, en los que asistieron integrantes de 7 ollas comunes de las 29 que pertenecen a la organización. En conclusión, las integrantes de estas ollas sí tienen la voluntad de trabajar en conjunto y fortalecer la Red; empero, no cuentan con las herramientas necesarias para hacerlo. A través del proyecto, se puede llegar a fortalecer esta organización para que, de esta manera, no se vuelva a poner en riesgo su existencia. / The COVID-19 pandemic caused a severe food crisis; Thus, to counteract this problem, in the district of Villa El Salvador reappeared the communal pots (understood as community kitchens or soup kitchens), which continue to work to this day. For this reason, the project works with the members of the communal pots of the mentioned district, who are part of the Communal Pots Network of Villa El Salvador (Red de Ollas de V.E.S.). This Red de Ollas plays a fundamental role in the attempt to reduce food insecurity. However, if the members do not recognize themselves as social agents that collaborate, the organization could disappear. Therefore, this research aims to ensure that the Red de Ollas de V.E.S. members recognize their organization as a social agent that collectively improves its institutional cohesion. To execute this proposal, the following variables have been worked on: work motivation, social agents, organizational structure, Red de Ollas, and disarticulation. Likewise, in the pilot project, participatory and debate workshops have been developed, in which members of 7 commununal pots of the 29 that belong to the organization attended. In conclusion, the members of these pots do have the will to work together and strengthen the network; however, they do not have the necessary tools to do so. Through the project, this organization can be strengthened so that, in this way, its existence is not put at risk again.

Page generated in 0.0336 seconds