Tese de doutorado defendida no Programa de Pós Graduação em Educação. Área de Concentração: História da Educação e Historiografia. Faculdade de Educação da Universidade de São Paulo.285p. ils.; tab;apêndice.Orientação: Profa. Dra. Diana Gonçalves Vidal. Co-orientação Prof. Dr. Wagner Rodrigues Valente. / Submitted by David Antonio Costa (david.costa@ufsc.br) on 2016-07-09T14:24:45Z No. of bitstreams: 1 TESE_RABELO_REV.pdf: 4439881 bytes, checksum: c560adead4779c7c8291c25acdd9d84c (MD5) / Made available in DSpace on 2016-07-09T14:24:46Z (GMT). No. of bitstreams: 1 TESE_RABELO_REV.pdf: 4439881 bytes, checksum: c560adead4779c7c8291c25acdd9d84c (MD5) Previous issue date: 2016 / A presente tese explora as contribuições de Edward Lee Thorndike e de John Dewey no campo da educação matemática. Especificamente, a pesquisa teve como objetivo investigar os processos de circulação das ideias desses educadores na formação matemática de professores do ensino primário no Brasil e as apropriações decorrentes desses processos, centrando a discussão entre as décadas de 1920 e 1960. Os conceitos de circulação, apropriação e história conectada, dentre outros, foram operados com base em autores tais como Roger Chartier, Serge Gruzinski, Pierre Bourdieu e Michel de Certeau. Constituíram-se enquanto fontes de pesquisa programas de ensino, manuais pedagógicos, relatórios de viagem, correspondência, jornais e revistas pedagógicas. A análise desenvolveu-se privilegiando os viajantes pedagógicos e os impressos. Quanto a este último, o foco recaiu nos programas de ensino, bibliotecas pedagógicas e manuais pedagógicos. Dentre as conclusões, observa-se o papel importante que os viajantes pedagógicos desempenharam na circulação das ideias de Dewey e de Thorndike, seja na forma de publicações que faziam referência aos educadores estadunidenses, ou por meio da atuação docente na formação de professores. Outros meios de promover essa circulação foram os programas de ensino e bibliotecas pedagógicas, nos quais constam títulos de Dewey e de Thorndike e manuais que a eles fazem referência. Em termos de apropriação, percebe-se a presença de Dewey para tratar de assuntos de escopo mais geral da educação, enquanto que Thorndike é mobilizado para discutir questões mais específicas de aritmética, tais como a importância de recorrer a situações e valores reais.

The study focuses on connections between the Progressive era educational theories of John Dewey and present-day bluegrass and traditional music programs in higher education in order to explore a pedagogical basis for such programs. The research specifically examines Dewey’s beliefs in experiential learning, individualization, and vocational education and their current applications in traditional music education. The study included two major components: historical research into Dewey’s writings and primary and secondary sources regarding traditional music education in the United States, and interviews of faculty members in college and university bluegrass and traditional music programs. The thesis of this study is that experiential learning historically has been part of traditional music education and that it is an essential aspect of bluegrass and traditional music programs in higher education in the present day, leading to students taking part in meaningful learning experiences that contribute to their occupational goals.

Syftet med denna uppsats är att undersöka elevers relation till läsning av skönlitteratur på fritiden och i skolan för att få bättre kunskap om hur en framgångsrik litteraturundervisning kan bedrivas. Undersökningen utgörs av en enkätundersökning som distribuerades till fyra klasser från olika program på en gymnasieskola i Jämtland. Mot en bakgrund av att unga läser i allt mindre utsträckning samt att skönlitteraturen hålls som självklart nyttig av skola och samhälle har frågor formulerats för att undersöka elevernas läsvanor och attityder till läsning generellt och läsning i skolan i synnerhet. Undersökningen visar att elever gör stor skillnad mellan att läsa hemma och att läsa i skolan och att det senare uppfattas som mer styrt. Enligt eleverna är fritidsläsningen en underhållande verklighetsflykt medan skolläsningen främst handlar om de efterföljande uppgifterna. Som teoretiskt ramverk för uppsatsen valdes John Deweys teori om lärande genom inquiry och de idéer om en elevstyrd undervisning som kallas pragmatismen. Det framgår i denna uppsats att om man vill få elever att läsa mer och dra lärdomar av det lästa bör man ge dem större frihet i valet av litteratur och arbetssätt. Det framgår också att elevers egna funderingar och frågor på det lästa är viktiga att arbeta med. Ett större fokus på en elevstyrd litteraturundervisning främjar elevernas läslust och kan bidra till en mer framgångsrik litteraturundervisning.

This thesis addresses a recent development of elementary school children. Curriculum shifted from societal need toward the particular interests and needs of children is supported by the author.

This study examines how art is used as an educational tool to improve inner-health. The study is conducted in India to gain a cultural perspective different from Sweden. In the study, unstructured qualitative interviews are made mainly with volunteers from the organization Saturday Art Class, but also with the principal at the Sir J. J. Collage of Architecture. The interviews focus on the respondents view on: art as an educational tool, art as a tool to deal with inner-health and the respondent’s view on art and emotions from a cultural perspective. A thematic analyze is applied to understand and structure the collected material and John Dewey’s theory on art, education and experience is used as a theoretical framework when discussing the result. The study discusses what it is about art that makes it improve inner-health and how art, as an educational tool, can help shape both individuals and the society. In relation to the respondent’s experiences, earlier research and Dewey’s theoretical approach, the study identifies three different and co-related perspectives within the art practice that can help art teachers conduct their education for it to benefit inner-health among students, which are: the art practice in itself, reflection through an interactive dialogue and emotional aims. The study also discusses the connection between artistic freedom and democratic values as well as the role of the art teacher during the artistic practice. Lastly, the cultural context in India and SAC is compared to Swedish art education.

Tesis por compendio / [EN] Amartya Sen's Capability Approach (CA) makes an important contribution to the development literature. It moves from the conventional focus on a single indicator: opulence, to an emphasis on people, their plurality, and the multiple dimensions characterizing their quality of life. As such, it proposes an influential account of human beings and their agency. Its advantages notwithstanding, its notion of agency seems to warrant in depth scrutiny. This dissertation explores the actual scope of the CA's agency as well as its limitations, and suggests a way to complement it. An account of the capabilitarian agent encompasses two elements: freedom or choice and rationality or reasoning. Thus, the CA rejects the conventional rational agent, advancing instead a reasoning one. As such, the CA's agency seems to require attention to measurement and explanation (observables) as well as to meaning and interpretation (unobservables), which demands moving beyond a positivistic philosophy of science. At the same time, it is found that this notion seems to leave people who have others choosing and reasoning for them unaccounted for. To provide a complement the CA on both counts, John Dewey's pragmatism is proposed. It is a philosophy that provides an account of how people think and act. The elaboration of pragmatic agency is carried out from philosophical ontology. Pragmatism is located within the analyticist philosophy of science, as it adheres to mind-world monism and phenomenalism. While the former is evidenced in its concept of transaction, suggesting the mutual constitution of humans and their contexts, the latter is evidenced in its attention to objects, which are anything that a person notices (including in-principle unobservables). The meanings of objects are expressed in terms of action and depend on habits, which are predispositions for actions and, as such, more intimate and informative than choices. Pragmatism, therefore, encompasses more than reflective action.. Accounting for the pragmatic transagent, thus, requires the scrutiny of objects and habits, which implies the inclusion of meaning and interpretation. Consequently, it is found that the CA's reasoning agent can benefit from the inclusion of in-principle unbservables by dint of pragmatic objects and habits, enhance the elements constituting individuals with these same elements, make sense of the nature and function of values and preferences, and enrich its account of the relation between individuals and their context by dint of pragmatic transaction. Therefore, the pragmatic transagent can account for the groups dropped by the CA. Additionally, pragmatism can complement the CA in other aspects. Concerning ontology, while the CA has abstained from addressing ontological issues, pragmatism is found to adhere to an analyticist philosophy of science, which seems to agree with the CA's reasoning agent and its constituting elements: choice (observables) and reasoning (unobservables). As for empirical issues, the CA has supported its flexibility on a lay understanding of pragmatism, since it seems to maintain positivist traces. Subscribing to it philosophically could prove beneficial. Apropos of freedom, pragmatism's naturalist philosophy can contribute to alleviate the CA's focus on choice and to account for the continuity of behavior, encompassing non-reflective as well as reflective action, seemingly the main focus of the CA. With respect to democracy, pragmatism casts a wider net than the CA applying democracy to all levels of human association, not only society or the state, which seems to be the CA's concern. Finally, as regards normativity, although both are consequentialist, while the CA holds freedom and achievement as the end, pragmatism advances solely action. These are not incompatible positions. To the extent that the CA can further action, a pragmatic capability approach can accommodate regarding development as freedom. / [ES] El Enfoque de Capacidad (EC) de Amartya Sen hace una importante contribución a la literatura del desarrollo. Se mueve del enfoque convencional en un único indicador: opulencia, a un énfasis en la gente, su pluralidad, y las múltiples dimensiones que caracterizan su calidad de vida. Así, propone una explicación de los seres humanos y su agencia. Sin perjuicio de sus ventajas, su noción de agencia parece merecer estudio a profundidad. Esta disertación explora el alcance real de la agencia del EC así como sus limitaciones, y sugiere una forma de complementarla. Una elaboración del agente capacitario abarca dos elementos: libertad o elección y racionalidad o razonamiento. Así, el EC rechaza al agente racional convencional y promueve uno razonante. Por tanto, la agencia del EC parece requerir atención a la medición y explicación (observables) así como al significado e interpretación (inobservables), lo que demanda moverse más allá de una filosofía de la ciencia positivista. Al mismo tiempo, se encuentra que esta noción parece dejar gente que tiene a otros eligiendo y razonando por ellos sin explicación. Para brindar un complemento al EC en ambos aspectos, se propone el pragmatismo de John Dewey. Es una filosofía con una propuesta de cómo la gente piensa y actúa. La elaboración de la agencia pragmática se hace desde la ontología filosófica. El pragmatismo se ubica como una filosofía de la ciencia analiticista pues adopta el monismo mente-mundo y el fenomenalismo. Mientras el primero se evidencia en su concepto de transacción, sugiriendo una mutua constitución entre humanos y contextos, el segundo lo hace en su atención a objetos, todo lo que una persona nota (incluyendo en principio inobservables). El significado de los objetos se expresa en términos de acción y dependen de hábitos, que son predisposiciones para acciones y, por tanto, son más íntimos e informativos que las elecciones. Así, se abarca más que la acción reflexiva. Explicar al transagente pragmático requiere el estudio de objetivos y hábitos, lo que implica la inclusión de significados e interpretación. Consecuentemente, se encuentra que el agente razonante del EC puede beneficiarse de la inclusión de en principio inobservables mediante los objetos y hábitos pragmáticos, ampliar los elementos que constituyen a los individuos con los mismos elementos, darle sentido a la naturaleza y función de valores y preferencias, y enriquecer su explicación de la relación entre individuos y su contexto mediante la transacción pragmática. Por tanto, el transagente pragmático puede incluir grupos abandonados por el EC. Adicionalmente, el pragmatismo puede complementar al EC en otros aspectos. Sobre la ontología, mientras el EC se ha abstenido de tratar temas ontológicos, el pragmatismo se adhiere a una filosofía de las ciencias analiticista, que parece coincidir con el agente razonante del EC y sus elementos constitutivos: elección (observables) y razonamiento (inobservables). Con respecto a asuntos empíricos, el EC ha basado su flexibilidad en un entendimiento inexperto del pragmatismo, ya que parece mantener rastros positivistas. Suscribirse a su filosofía puede resultar beneficioso. A propósito de la libertad, la filosofía naturalista del pragmatismo puede ayudar a aliviar la atención del EC a la elección y abordar la continuidad del comportamiento, abarcando acción no reflexiva y reflexiva, que parece ser el énfasis del EC. Sobre la democracia, el pragmatismo amplía la red más allá que el EC al aplicar la democracia a todos los niveles de asociación humana, no solo la sociedad y el estado, que parece ser el interés del EC. Finalmente, acerca de la normatividad, aunque ambos son consecuencialistas, mientras el EC propone las capacidad y funcionamientos como fines, el pragmatismo promueve la acción. Estas no son posiciones incompatibles. En la medida en que el EC pueda avanzar la acción, un enfoque de capacidad pragmático puede alojar considerar al desarrollo como libertad. / [CA] L'Enfocament de Capacitat (EC) d'Amartya Sen fa una important contribucio a la lliteratura del desenroll. Se mou de l'enfocament convencional en un unic indicador: opulencia, a un emfatis en la gent, la seua pluralitat, i les multiples dimensions que caracterisen la seua calitat de vida. Aixina, propon una explicacio dels sers humans i la seua agencia. Sense perjuï de les seues ventages, la seua nocio d'agencia sembla mereixer estudi a fondaria. Esta dissertacio explora l'alcanç real de l'agencia de l'EC aixina com les seues llimitacions, i sugerix una forma de complementar-la. Una elaboracio de l'agent capacitat albarca dos elements: llibertat o eleccio i racionalitat o raonament. Aixina, l'EC rebuja a l'agent racional convencional i promou un raonant. Per tant, l'agencia de l'EC sembla requerir atencio a la medicio i explicacio (observables) aixina com al significat i interpretacio (inobservables), lo que demanda moure's mes alla d'una filosofia de la ciencia positivista. Al mateix temps, se troba que esta nocio sembla deixar gent que te a atres triant i raonant per ells sense explicacio. Per a brindar un complement a l'EC en abdos aspectes, se propon el pragmatisme de John Dewey. Es una filosofia en una proposta de com la gent pensa i actua. L'elaboracio de l'agencia pragmatica se fa des de l'ontologia filosofica. El pragmatisme s'ubica com una filosofia de la ciencia analiticist puix adopta el monisme ment-mon i el fenomenalisme. Mentres el primer s'evidencia en el seu concepte de transaccio, sugerint una mutua constitucio entre humans i contexts, el segon ho fa en la seua atencio a objectes, tot lo que una persona nota (incloent en principi inobservables). El significat dels objectes s'expressa en termens d'accio i depenen d'habits, que son predisposicions per a accions i, per tant, son mes intims i informatius que les eleccions. Aixina, se compren mes que l'accio reflexiva. Explicar al transagent pragmatic requerix l'estudi d'objectius i habits, lo que implica l'inclusio de significats i interpretacio. Conseqüentment, se troba que l'agent raonant de l'EC pot beneficiar-se de l'inclusio d'en principi inobservables mediant els objectes i habits pragmatics, ampliar els elements que constituixen als individus en els mateixos elements, donar-li sentit a la naturalea i funcio de valors i preferencies, i enriquir la seua explicacio de la relacio entre individus i el seu context mediant la transaccio pragmatica. Per tant, el transagent pragmatic pot incloure grups abandonats per l'EC. Adicionalment, el pragmatisme pot complementar a l'EC en atres aspectes. Sobre l'ontologia, mentres l'EC s'ha abstingut de tractar temes ontologics, el pragmatisme s'adherix a una filosofia de les ciencies analiticist, que sembla coincidir en l'agent raonant de l'EC i els seus elements constitutius: eleccio (observables) i raonament (inobservables). En respecte a assunts empirics, l'EC ha basat la seua flexibilitat en un enteniment inexpert del pragmatisme, ya que sembla mantindre rastres positivistes. Subscriure's a la seua filosofia pot resultar beneficios. A proposit de la llibertat, la filosofia naturalista del pragmatisme pot ajudar a aliviar l'atencio de l'EC a l'eleccio i abordar la continuïtat del comportament, comprenent accio no reflexiva i reflexiva, que sembla ser el emfatis de l'EC. Sobre la democracia, el pragmatisme amplia la xarcia mes alla que l'EC a l'aplicar la democracia a tots els nivells d'associacio humana, no nomes la societat i l'estat, que sembla ser l'interes de l'EC. Finalment, al voltant de la normativitat, encara que abdos son conseqüèncialistes, mentres l'EC propon les capacitat i funcionaments com fins, el pragmatisme promou l'accio. Estes no son posicions incompatibles. En la mesura en que l'EC puga alvançar l'accio, un enfocament de capacitat pragmatica pot estajar considerar al desenroll com llibertat. / Garcés Velástegui, PF. (2020). Towards a pragmatic capability approach: Essays on human development, agency and pragmatism [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153796 / TESIS / Compendio

No description available.

Föreliggande studie baseras på intervjuer med verksamma lärare för årskurs 4-6 i de samhällsorienterade ämnena. Syftet med studien har varit att undersöka vilka undervisningsstrategier lärare använder för att ta tillvara elevers erfarenheter samt vilka förekommande faktorer lärare upplever utgör hinder för att ta tillvara elevers erfarenheter.I studien intervjuades fyra olika lärare varpå intervjumaterialet sammanställdes och analyserades. Då två intervjuer liknade varandra valdes tre av intervjuerna ut att presenteras i studiens resultat. Intervjumodellen valdes utifrån Alvehus (2013) gällande olika intervjumodeller vilket ledde till att semistrukturerade intervjuer utfördes. Intervjuerna genomfördes på respektive lärares arbetsplats.Resultatet av studien visar att lärare som väljer tematiskt samt problembaserat arbetssätt i större utsträckning anser sig ta tillvara elevers erfarenheter i undervisningen. I enlighet med både Dewey och Vygotskijs teorier om att lärande sker i samspel med andra visar även resultatet att de lärare som bedriver den typen av undervisning också är de lärare som faktiskt planerar för och använder elevers erfarenheter i undervisningen. Dessutom visar resultaten att faktorer som lärarna upplever utgör hinder för tillvaratagandet av elevers erfarenheter främst utgörs av inre ramar så som tid, elevgruppens storlek samt alla elevers olika erfarenheter.

John Dewey was America's foremost authority on many of the critical issues in the twentieth century. Dewey dedicated his professional career as an expert on the major branches of philosophy. A neglected aspect of Dewey's philosophy is his writings on historiography, the philosophy of history, and his influence on American historians. Dewey affected several generations of historians from the Progressive historians to the practical realists of today. This study evaluates Dewey's pragmatism as a legitimate strain in American historiography. James Harvey Robinson and Charles Beard claimed Dewey as an influence. Later historians such as Richard Hofstadter and Joyce Appleby insist his methods make for more responsible-minded historians. There is enough material from American historians to assert that Dewey and Deweyan pragmatism influenced and still impacts historians into the twenty-first century.

Kenneth Burke and John Dewey each published books on aesthetics in the 1930s. These texts present parallel conceptions of aesthetics as holding a distinctly rhetorical role in society. My project is to line up these theories, focusing particularly on two key terms in each theory: Burke's eloquence and Dewey's expression. Together, these two terms explain what constitutes an aesthetic experience and explain how an aesthetic experience can open up individuals in a society to a variety of perspectives and identifications. As individuals are allowed to inhabit the experiences of others through their interactions with art, they are poised to become more cooperative and compassionate members of a democratic society.