L'ocratoxina A (OTA) és un metabolit secundari tòxic produït essencialment per fongsdels gèneres Aspergillus i Penicillium, sota diverses condicions. La seva presència en elcos humà es deguda a la ingestió de petites quantitats provingudes d'un ampli ventalld'aliments, tant d'origen vegetal com animal. Després dels cereals, el vi és l'element en ladieta europea que més contribueix a l'ingesta d'OTA.L'OTA és una potent toxina que afecta principalment els ronyons, on pot provocar tantlesions agudes com cròniques. A part de la nefrotoxicitat, estudis toxicològics ambanimals han demostrat que també te propietats genotòxiques, carcinogèniques iimmunosupressives. A més, es sospita que és la causa d'una malaltia mortal per alshumans observada en l'Europa de l'Est i coneguda com la 'Nefropatia Endèmica delsBalcans', així com de la formació de tumors en el tracte urinari d'humans.Breument, els objectius del present treball són: (i) fer una valoració del nivell decontaminació per OTA en begudes espanyoles derivades del raïm i estudiar la possibleinfluència de diverses variables en el contingut d'OTA de vins i productes derivats; (ii)estudiar la micoflora de diverses vinyes espanyoles durant quatre anys consecutiusmitjançant mostrejos de camp, per tal d'aclarir on, quan i fins a quin punt existeix OTAen aquest país; (iii) identificar i estudiar l'efecte de diversos factors ecofisiològics i de lesseves interaccions en fongs potencialment productors d'OTA aïllats de raïm devinificació, per tal de trobar les condicions que puguin minimitzar o prevenir el seucreixement i la formació de la toxina. Es van dur a terme estudis addicionals perinvestigar, en primer lloc, els efectes in vitro de l'aplicació de fungicides en raïm, i totseguit, l'efecte del diferents tractaments fungicides en raïm al camp. També s'haaconseguit visualitzar la colonització i els primers estadis d'infecció d'Aspergilluscarbonarius en raïm, amb l'ajut de la microscopia de fluorescència làser confocal, epi- iestereomicroscopia, desprès de transformar aquest fong amb el gen de la proteïna defluorescència verda (gfp).S'ha vist que prop d'un 20 % dels vins espanyols analitzats contenien OTA, la majoria aconcentracions per sota dels límits establerts per la UE, i que els Aspergillus negres sónels responsables de la producció d'aquesta toxina en aquest país, sobretot Aspergilluscarbonarius. Malgrat el domini de les espècies de l'agregat A. niger en el raïm, i degut ala seva modesta capacitat de produir la toxina i a les baixes quantitats produïdes, la sevacontribució al problema de l'OTA és ínfima. Les espècies uniseriades foren descartadesen aquest aspecte, doncs no es va detectar toxina en cap de les soques aïllades.Els Aspergillus negres foren presents en el raïm des del quallat fins a la collita, en lamajoria de vinyes. Tanmateix, la seva incidència augmentà amb la maduració del raïm,doncs les altes temperatures i humitat afavoriren el desenvolupament i producció d'OTAd'aquests fongs. Es va demostrar l'habilitat d'A. carbonarius de créixer en l'interval 10-45 ºC i 0,88-0,995 d'activitat d'aigua (aw), amb l'òptim al voltant de 30 ºC i a les mésaltes aw. Les condicions de temperatura favorables per a la producció d'OTA foren mésrestringides, essent 20 ºC i les altes aw les condicions òptimes. També s'estudiaren altresfactors ecofisiològics com el país d'origen de les soques, les condicions de fotoperiode, l'alternança de temperatures, etc., doncs el coneixement dels factors que donen lloc a laproducció d'OTA pot ajudar a dissenyar estratègies per limitar la seva formació.En la part final d'aquesta tesi s'han suggerit diverses maneres de prevenir i controlar elsAspergillus negres i la seva micotoxina. Com que s'ha vist que la producció d'OTA perAspergillus negres és òptima poc temps desprès de la seva inoculació, la reducció deltemps de collita i transport al celler serà decisiva per reduir els nivells d'aquesta toxina.També s'ha de procurar minimitzar els danys en la pell del raïm, doncs s'ha vist que lesobertures fomenten la entrada del fong que es troba colonitzant la superfície,probablement afavorint la màxima producció d'OTA. L'execució d'altres mesurespreventives com el control de fongs patògens i d'insectes durant el creixement del raïm -es varen fer assaigs amb diversos fungicides in vitro i in vivo-, i d'altres bones pràctiquesagronòmiques, poden ajudar a reduir la contaminació per OTA del raïm.Com a conclusió general, s'ha vist que diversos factors poden ajudar a prevenir eldesenvolupament dels fongs ocratoxigènics, però és necessari aplicar un sistema demètodes combinats per tal de controlar el creixement i subseqüent producció d'OTA peraquests microorganismes. Les mesures preventives són sempre preferibles a les accionscorrectores, i junt amb un degut control de l'OTA en els derivats del raïm, asseguraranuna adequada protecció del consumidor. / La ocratoxina A (OTA) es un metabolito secundario tóxico producido esencialmente porhongos de los géneros Aspergillus y Penicillium, bajo diversas condiciones. Su presenciaen el cuerpo humano es debida a la ingestión de pequeñas cantidades provenidas de unamplio abanico de alimentos, tanto de origen vegetal como animal. Después de loscereales, el vino es el elemento en la dieta europea que más contribuye a la ingesta diariade OTA.La OTA es una potente toxina que afecta principalmente los riñones, dónde puedeprovocar tanto lesiones agudas como crónicas. A parte de la nefrotoxicidad, estudiostoxicológicos en animales han demostrado que también tiene propiedades genotóxicas,carcinogénicas e inmunosupresivas. Además, se sospecha que es la causa de unaenfermedad mortal para los humanos observada en la Europa del Este y conocida como la'Nefropatía Endémica de los Balcanes', así como de la formación de tumores en el tractourinario de humanos.Brevemente, los objetivos del presente trabajo son: (i) valorar el nivel de contaminaciónpor OTA en bebidas españolas derivadas de la uva y estudiar la posible influencia devarias variables en el contenido de OTA de vinos y productos derivados; (ii) estudiar lamicoflora de distintos viñedos españoles durante cuatro años consecutivos mediantemuestreos de campo, para esclarecer dónde, cuándo y hasta que punto existe OTA en estepaís; (iii) identificar y estudiar el efecto de varios factores ecofisiológicos y de susinteracciones en hongos potencialmente productores de OTA aislados de uva devinificación, para encontrar las condiciones que puedan minimizar o prevenir sucrecimiento y la formación de OTA. Se llevaron a cabo estudios adicionales parainvestigar en primer lugar los efectos in vitro de la aplicación de fungicidas en uva,seguido del efecto de diferentes tratamientos fungicidas en uva en el campo. También seha conseguido visualizar la colonización y los primeros estadios de infección deAspergillus carbonarius en uva, gracias a la microscopia de fluorescencia láser confocal,epi- y estereomicroscopia, después de transformar este hongo con el gen de la proteína defluorescencia verde (gfp).Se vio que aproximadamente un 20 % de los vinos españoles analizados contenían OTA,la mayoría a concentraciones por debajo de los límites establecidos por la UE, y que losAspergillus negros son los responsables de la producción de esta toxina en este país,sobretodo Aspergillus carbonarius. Pese al dominio de las especies del agregado A. nigeren la uva, y debido a su modesta capacidad de producir la toxina y a las bajas cantidadesproducidas, su contribución al problema de la OTA es ínfima. Las especies uniseriadasfueron descartadas en este aspecto, ya que no se detectó toxina en ninguna de les cepasaisladas.Se detectaron Aspergillus negros en la uva desde el cuajado hasta la cosecha, en lamayoría de viñedos. No obstante, su incidencia aumentó con la maduración de la uva,pues las altas temperaturas y humedad favorecieron el desarrollo y producción de OTApor estos hongos. Se demostró la capacidad de A. carbonarius de crecer en el intervalo10-45 ºC y 0,88-0,995 de actividad de agua (aw), con el óptimo alrededor de 30 ºC y a lasmás altas aw. Las condiciones de temperatura favorables para la producción de OTAfueron más restringidas, siendo 20 ºC y las altas aw las condiciones óptimas. También seestudiaron otros factores ecofisiológicos como el país de origen de las cepas, lascondiciones de fotoperiodo, la alternancia de temperaturas, etc., pues el conocimiento delos factores que dan lugar a la producción de OTA pueden ayudar a diseñar estrategiaspara limitar su formación.En la parte final de esta tesis se han sugerido varias maneras de prevenir y controlar losAspergillus negros y su micotoxina. Como que se ha visto que la producción de OTA porlos Aspergillus negros es óptima poco tiempo después de su inoculación, la reducción deltiempo de cosecha y transporte a la bodega será decisivo para reducir los niveles de estatoxina. También se ha de procurar minimizar los daños en la piel de la uva, pues se havisto que las aperturas fomentan la entrada del hongo que se encuentra colonizando lasuperficie, probablemente permitiendo la máxima producción de OTA. Laimplementación de otras medidas preventivas como el control de hongos patógenos y deinsectos durante el crecimiento de la uva -se ensayaron varios fungicidas in vitro e invivo-, y de otras buenas prácticas agronómicas, pueden ayudar a reducir la contaminaciónpor OTA de la uva.Como conclusión general, se ha visto que varios factores poden ayudar a prevenir eldesarrollo de los hongos ocratoxigénicos, pero es necesario aplicar un sistema de métodoscombinados para controlar el crecimiento y subsiguiente producción de OTA por estosmicroorganismos. Las medidas preventivas son siempre preferibles a las accionescorrectoras, y junto con un debido control de la OTA en los derivados de la uva,aseguraran una adecuada protección del consumidor. / Ochratoxin A (OTA) is a toxic secondary metabolite produced by moulds belongingessentially to the Aspergillus and Penicillium genera, under diverse conditions. Itspresence in the human body is due to the ingestion of small quantities present in a widerange of food commodities, both of vegetable and animal origin. Next to cereals, wine inthe European diet is the second major source of OTA.OTA is a potent toxin affecting mainly the kidneys, in which it can cause both acute andchronic lesions. Besides nephrotoxicity, toxicological studies on animals havedemonstrated that it has mainly, genotoxicity, carcinogenicity and immunosuppressiveproperties. Furthermore, it is suspected to be a possible cause of the fatal human diseaseknown as Balkan endemic nephropathy observed in South Eastern Europe, and of theurinary tract tumours in humans.Briefly, the objectives of the present project are: (i) to assess the level of OTAcontamination in Spanish grape-based beverages and to study the possible influence ofseveral variables in the OTA content of wines and derivatives; (ii) to survey themycoflora of several Spanish vineyards during four-year consecutive field samplings, inorder to clarify where, when and to what extent OTA occurs in this country; (iii) toidentify and study the effect of various ecophysiological factors and their interactions onpotential ochratoxigenic fungi isolated from wine grapes, in order to find out theconditions that might minimize or prevent their growth and OTA formation. Additionalstudies to investigate, first the impact of application of fungicides to grapes in vitro, andlater the effect of different fungicide treatments on grapes in the field, were carried out.Visualization of Aspergillus carbonarius grape colonization and early infection was alsoachieved with epi-, stereo- and confocal fluorescence microscopy, after thetransformation of this fungus with the reporter green fluorescent protein gene (gfp).It has been shown that nearly 20 % of the Spanish wines tested contained OTA, most ofthem at concentrations below the EU limits, and that black aspergilli are responsible forthe production of this toxin in this country, mainly A. carbonarius. Despite A. nigeraggregate species were dominant in grapes, because of their modest ability and lowamounts produced, their contribution to the OTA problem is rather small. Uniseriatespecies were discarded as a source of OTA in the surveyed regions, as no toxin wasdetected in any of the isolates.Black aspergilli were present on grapes from setting to harvest in most of the vineyards.However, their occurrence increased with grape maturity in the field, related to the factthat high temperature and humidity favoured black aspergilli development and OTAproduction. It was shown the growing ability of A. carbonarius in the range 10-45 ºC and0.88-0.995 of water activity (aw), with an optimum around 30 ºC and at the highest aw.Temperature conditions for OTA production were more restrictive, with optimumdetected at 20 ºC and at the highest water availability. Other ecophysiological factorssuch as the country of origin of the strains, photoperiod conditions, alternation oftemperatures, etc. were also studied, as understanding the factors leading to OTAsynthesis will enable strategies to limit its formation.Several effective ways for prevention and control of black aspergilli and their dangerousmycotoxin have been suggested in the final part of this thesis. As OTA production byblack aspergilli has been shown to occur optimally very early after inoculation,minimizing the harvesting and transport time to wine cellars might be crucial to reducethe toxin levels. Attention should also be paid in minimizing damages on grape skin, as itwas shown that openings trigger the entrance of the fungi colonizing the berry surface,probably enabling production of maximum amounts of OTA. The implementation ofother preventive measures such as controlling pathogenic fungi and insects during grapegrowing -some fungicides have been tested in vitro and in vivo-, and other goodagricultural practices, may help in the reduction of OTA contamination in grapes.As a general conclusion, several factors were found to help in the prevention ofochratoxigenic fungi development, but it may be necessary to apply a multiple barrierapproach to control the growth and subsequent OTA production of these microorganisms.Prevention measures are always preferable to corrective actions, and together with aproper control of OTA in grape-derivatives, should ensure the adequate protection of theconsumer.

El objetivo de este trabajo ha sido la experimentación condistintos equipos industriales de microfiltración tangencialy probarlos con diferentes tipos de vino para determinar elefecto de este sistema de filtración en los vinos filtrados.t ».Ha habido una evolución en el diseño y funcionamiento de losequipos de microfiltración tangencial. Desde el primer equipoutilizado en el año 1992, se han ido incorporando mejoras, en1 !·el segundo del año 1993 y en el tercero del año 1996. Cadaaño ha aportado nuevas prestaciones en los equiposfiltrantes.En cuanto al funcionamiento de los equipos de microfiltracióntangencial se ha pasado de incorporar todo el concentrado enel depósito pulmón del vino a filtrar caso Romicon®, amezclar el vino a filtrar con un porcentaje pequeño deconcentrado (entre el 1% al 1,5%) según el tipo de vino, enlos modelos de Seitz y de Vaslin Bucher.Otra mejora en los equipos de microfiltración tangencial hasido en el aspecto de la limpieza de las membranas. Laposibilidad de limpiar la membrana sin necesidad de parar lafiltración, ya sea con el sistema de parada de la bomba derecirculación por cinco segundos cada veinte minutos en elequipo Seitz o por el sistema de retrofiltración y enjuaguesintermedios en el equipo Vaslin Bucher.Se ha adoptado el criterio expresado en diferetes trabjos deque la microfiltración tangencial no tiene ningún efectonegativo sobre los parámetros físico-químicos que controlanla calidad de los vinos.La calidad de limpidez obtenida en una sola filtración esbuena entre brillante y clara, dependiendo del tipo de vino afiltrar y las características del aparato.En la actualidad las ventajas de la microfiltracióntangencial en el sector enológico son:a) el respeto por el medio ambiente, al no producir residuoscontaminantes.b) la total automatización de su funcionamiento.c) la mínima merma de vino.d) la eliminación de los coadyuvantes de filtración.e) la simplificación de los distintos procesos de filtraciónquedando reducido a un solo proceso: la microfiltracióntangencial.Como desventaja, el coste inicial del equipo demicrofiltración tangencial respecto a filtros de tierra, deplacas o cartuchos.

INFLUÈNCIA DE COMPONENTS DELS VINS SOBRE EL METABOLISME D'Oenococcus oeni I SOBRE LA SEVA DINÀMICA DE POBLACIONS A LA FERMENTACIÓ MALOLÀCTICALa fermentació malolàctica (FML) del vi és el resultat del metabolisme d'algunes espècies de bacteris làctics que converteix l'àcid L-(-)-màlic en L-(+)-làctic i CO2. L'espècie Oenococcus oeni és la més tolerant a les condicions poc favorables del vi (deficiències nutritives, pH baix, etanol, àcids grassos dels llevats, SO2, etc.) i la que habitualment realitza la FML. A part de la disminució d'acidesa, la FML contribueix a l'estabilització microbiològica del vi i a millorar-ne les qualitats organolèptiques. Alguns paràmetres bioquímics indicadors de l'estat metabòlic cel·lular són l'activitat ATPasa, l'expressió de proteïnes d'estrès i d'exoproteases involucrades en l'obtenció de fonts de nitrogen. D'altra banda, algunes de les condicions desfavorables per al creixement bacterià poden influir sobre la dinàmica de poblacions de bacteris làctics durant la FML, tant a nivell d'espècie com de soca. Els estudis realitzats en aquesta tesi indiquen que l'activitat ATPasa de membrana, deguda principalment a una H+-ATPasa, es veu afectada per concentracions inhibidores de la viabilitat cel·lular d'etanol, SO2, coure i àcids grassos, per la qual cosa es pot establir una relació directa entre la inhibició del creixement d'O. oeni en condicions reals de vinificació i la inhibició de l'activitat ATPasa. Al seu torn, l'etanol no produeix un perfil de proteïnes de membrana excessivament diferent respecte al control, mentre que la incubació en condicions àcides o en presència de l'àcid gras C12 inhibeix, en general, l'expressió proteica.El coure i l'acidesa afavoreixen la sobreexpressió d'una proteïna de membrana, de 40 kDa, així com el SO2, la seqüència N-terminal de la qual correspon a la família de gliceraldehid-3-fosfatdeshidrogenases (GAPDH). El SO2 també inhibeix l'activitat GAPDH citoplasmàtica, i per tant, el mecanisme glucolític d'obtenció d'energia per part d'O. oeni.Mitjançant RT-PCR, s'ha comprovat que els nivells d'expressió gènica d'hsp18 (gen d'una proteïna d'estrès descrita en O. oeni) en resposta al xoc tèrmic són fins a cinquanta vegades superiors que en les condicions controls, mentre que en presència de concentracions de C12, coure o SO2 inhibidores del creixement, únicament s'observa una certa inducció en resposta al coure i en condicions de fase exponencial de creixement. Pel que fa a l'activitat exoproteasa, aquesta no és significativa en les condicions experimentals emprades i en les soques estudiades, excepte al final de la fase exponencial de creixement i en presència de dosis elevades d'etanol (14 %). En condicions de carència nutricional nitrogenada, s'ha observat una relació directa entre la biodisponibilitat de nitrogen α-aminat i la taxa de creixement d'O. oeni.S'assajaren diferents condicions de microvinificació, amb tres soques diferents (CECT 4100, soca tipus; CR1, soca aïllada pel nostre grup de recerca, i Vitilactic, soca comercial). La soca tipus va mostrar menor capacitat d'adaptació, mentre que la soca aïllada s'implantà en la majoria de casos. Per a comprovar-ho, s'empraren tècniques de Biologia Molecular, com ara la PCR i la RAPD-PCR. En vinificacions amb concentracions moderades i elevades de SO2 i lisozim, s'observà un predomini de l'espècie O. oeni ja des de l'inici de la fermentació alcohòlica, i una evolució diferent de les poblacions en presència de lisozim. En tots els casos, una mateixa soca s'imposà durant la FML, i coincideix amb la que s'havia implantat en campanyes anteriors i aïllada pel nostre grup com a CR1. / INFLUENCE OF WINE COMPONENTS OVER THE METABOLISM OF Oenococcus oeni AND OVER THE POPULATION DYNAMICS DURING MALOLACTIC FERMENTATIONMalolactic fermentation (MLF) in wine is carried out by certain lactic bacteria which decarboxylate L-malic acid to L-lactic and CO2. Oenococcus oeni is the most tolerant species under the unfavourable wine conditions (nutrients starvation, low pH, ethanol, fatty acids from yeasts, SO2, etc.) and the main responsible of driving the MLF. As a consequence of the MLF, the wine quality improves because the acidity decreases, the organoleptic characteristics are better and the microbiological stability of wine increases. Some biochemical parameters, indicators of metabolic cellular conditions, are the ATPase activity and the expression of stress proteins and exoproteases involved in the obtention of nitrogen. On the other hand, some unfavourable conditions for bacterial growth can modify the bacterial population dynamics during MLF by effects over species and strains of the same species. The studies performed in this work show that ATPase-membrane activity principally corresponds to an H+-ATPase, which is affected by cellular viability inhibitory concentrations of ethanol, SO2, copper and fatty acids. So, a direct relationship between growth inhibition of O. oeni in real cellar conditions and ATPase activity inhibition is stablished. The stress protein profile produced by ethanol is not significantly different from the control's one, whereas the incubation in acidic conditions or in the presence of C12 fatty acid inhibits the protein expression in general. Copper and low pH induce the overexpression of a proteinic band close to 40 kDa, as SO2 does, which N-terminal sequence shows a significant identity with the family of glyceraldehyde-3-phosphate dehydrogenases (GAPDH). In his turn, SO2 inhibits the cytoplasmatic GAPDH activity also. Using RT-PCR, it has been shown that gene expression levels of hsp18 (the gene of a heat-shock protein found in O. oeni) as a response to the heat shock are near fifty-fold greater than in normal conditions. On the other hand, in contact with inhibitory concentrations of C12, copper or SO2, it only appears weak induction as a response to copper. About the exoprotease activity, this one is not significative in the strains studied, except for final exponential growth phase in the presence of high ethanol levels (14 %). Under conditions of nitrogen starvation, it's observed a direct relationship between the bioavailability of α-amino nitrogen and growth rate of O. oeni. Different microvinification conditions were assayed using three different strains (CECT 4100 as the type strain; CR1, an strain isolated by our research group, and Vitilactic, a commercial strain). The type strain showed fewer ability for adaptation, whereas the isolated strain was the responsible for performing the FML the most times. To demonstrate that, we used Molecular Biology techniques, like specific PCR and RAPD-PCR. In cellar vinifications with normal and high levels of SO2 and lysozyme, it was observed a dominance of O. oeni species from the beginning of the alcoholic fermentation, and a different evolution of the populations in the presence of lysozyme. In all the cases, it's the same strain which performs FML and it coincides with that one imposed in other campaigns and isolated by our group as CR1.

Per poder dissenyar nous tractaments com alternativa a la clarificació amb bentonita, cal conèixer millor la realitat química de l'enterboliment i dels mecanismes que provoquen la seva aparició. L'enterboliment proteic espontani d'un vi blanc de la varietat Sauvignon Blanc conté proteïna (10%), polisacàrids (4.5%) i compostos fenòlics (7%). Les proteïnes majoritàries presents tenen una massa molecular entre 18 i 26 KDa, s'ha identificat la VVTL1, β-1,3-glucanasa i Ripening-Related Protein Grip22 Precursor. A més, s'ha identificat un total de 13 compostos fenòlics; tirosol, catequina, els àcids p-cumàric, cafèic, vainíllic, protocatèquic, siríngic, gàlic, ferúlic i shiquímic, l'éster etílic de l'àcid p-cumàric, la quercitina i la cianidina. Tots els tests de estabilitat precipiten les proteïnes responsable de l'enterboliment, excepte el test del calor lent. El test del calor ràpid, es el que produeix un perfil electroforètic més semblant al del precipitat espontani per la qual cosa sembla ésser el més aconsellable. / Para poder diseñar nuevos tratamientos como alternativa a la clarificación con bentonita, es necesario conocer mejor la realidad química del enturbiamiento y de los mecanismos que provocan su aparición. El enturbiamiento proteico espontáneo del vino blanco de la variedad Sauvignon Blanc contiene proteína (10%), polisacáridos (4.5%) y compuestos fenólicos (7%). Las proteínas mayoritarias presentes tienen una masa molecular entre 18 y 26 KDa, se ha identificado la VVTL1, la β-1-3-glucanasa y la Ripening-Related Protein Grip22 Precursor. Además, se ha identificado un total de 13 compuestos fenólicos; tirosol, catequina, los ácidos p-cumárico, cafeico, vainíllico, protocatéquico, siríngico, gálico, ferúlico y shiquímico, el éster etílico del ácido p-cumárico, la quercitina y la cianidina. Todos los tests de estabilidad precipitan las proteínas inestables, excepto el test del calor lento. El test del calor rápido, es el que muestra un perfil electroforético más similar al del precipitado espontáneo por lo que parece ser el más aconsejable. / In order to design new treatments as an alternative to fining wine with bentonite, we need know the reality of turbidity and chemical mechanisms that cause its appearance. Sauvignon Blanc precipitate natural contains protein (10%), polysaccharides (4.5%) and phenolic compounds (7%). The major proteins present have a molecular weight between 18 and 26 kDa, has been identified VVTL1, the β-1-3-glucanase and Grip22 Ripening-Related Protein Precursor. On the other hand, we have identified a total of 13 phenolic compounds, tyrosol, catechin, p-coumaric, caffeic, vanillic, protocatechuic, syringic, gallic, ferulic and shikimic acids, the ethyl ester of p-coumaric acid, quercetin and cyanidin. All stability tests precipitate unstable proteins, except the slow heat test. The fast heat test shows an electrophoretic profile similar to the natural precipitate, it seems to be the most appropriate.

Abstrakt Titel: ”Jag tänkte bara: ’Inte här, inte här, inte här’” - En kvalitativ studie om upplevelsen av självmordsbombningen i Stockholm 2010 Författare: Irene Danielsson och Sandra Wåger Kurs: Medie- och kommunikationsvetenskap C Termin: Våren 2011 Handledare: Ulrika Olausson Syfte: Syftet med uppsatsen är att undersöka om och hur publiken minns, känner och påverkas av självmordsbombningen i Stockholm i december 2010 samt vilken roll medierna har spelat för formandet av respondenternas uppfattningar. Metod: Kvalitativ metod, fokusgruppsintervjuer Teorier: Fruktanskultur, terrorism kopplat till religion och ”vi och dom”. Huvudresultat: Respondenternas tolkningar och upplevelser av händelsen låter sig inte summeras på något enkelt sätt, men fem av de mest förekommande känslouttrycken var: ”Oro/rädsla”, ”Medkänsla/sympati”, ”Distansering/likgiltighet”, ”Ilska” och ”Lättnad”. Resultatet visar att det skapas ett ”vi och dom” genom att respondenterna sätter in sig själva i sammanhanget ”nationen Sverige” där det egna landet beskrivs som tryggt, gulligt och oskyldigt. På samma sätt tar de avstånd från ett utländskt ”dem” och de inbillade egenskaper som kommer med dem. Vissa associerar terrorism till religion - främst islam - och ser religionen som en förklaring till bakgrunden av dådet, medan andra inte alls gör den kopplingen. Dessa respondenter tror snarare att dådet beror på exempelvis psykisk sjukdom hos självmordsbombaren. Slutligen visar empirin i denna uppsats att respondenterna själva tillskriver medierna en betydande roll i formandet av deras uppfattningar. Många säger även att de inte kommer ihåg så mycket från fallet i Stockholm, vilket de tror kan bero på att medierna inte hade så stort intresse av att rapportera vidare om händelsen. Nyckelord: Emotioner, Terrorism, Religion, Självmordsbombningen i Stockholm 2010, ”Vi och dom”, Fruktanskultur, Publikstudie, Fokusgruppsintervju.

Idag finns det många muslimer i Sverige som inte har ett alternativ vad gäller val av banker som agerar i linje med deras tro där det råder ett förbud mot ränta. Studien ämnar undersöka hur man kan marknadsföra och finansiera en islamisk bank i Sverige, vilka nyckelfaktorer som finns samt vilka som går att använda för en lyckad positionering i den svenska bankmarknaden. Vi har använt oss utav kvantitativa och kvalitativa ansatser genom primär data i form av intervjuer och en enkätstudie. Vi har kombinerat marknadsföringsteorin Value Innovation med finansieringsteorin Bootstrapping i syfte att få en undersökning som är övergripande för hela uppsatsen. Resultaten tyder på att marknadsföringen av en nyetablerad islamisk bank i Sverige bör göras med fokus på att den är i linje med islamiska principer, men även att den följer vissa etiska principer, för att bredda målgruppen till andra än muslimer. Grundfinansieringen bör skötas av utländska investerare på ett sätt som undgår de restriktioner som finns gällande inflöde av utländskt kapital. / There is currently a lack of financial alternatives for the muslim-community in Sweden regarding banks that act according to Islam and it´s rules, especially concerning the prohibition of interest. This thesis aims to find out which key factors an Islamic bank can use in order establish itself in the Swedish market through analyzing how one can finance and market an Islamic bank in Sweden. We have used quantitative and qualitative methods in gathering information that serves this study, this in terms of interviews and a survey. We have combined two different theories, the marketing theory Value innovation and a financing theory called Bootstrapping in a way that they are both implemented in order to provide the study with objectivity and clarity. The result of the thesis indicates that the marketing of an Islamic bank in Sweden should focus on the fact that it acts according to Islamic principles and rules, but at the same time contains certain ethical values so that other target groups do not get neglected. The marketing could therefore benefit from not excluding other social groups that also share the same ethical values as the muslim-community. The basic foundation of financing/ funding an Islamic bank should come from foreign investors, but in a way that it avoids or escapes the restrictions that prohibits foreign capital from entering the country.

De mänskliga rättigheterna avser och innefattar alla individer. De mänskliga rättigheterna är allomfattande och menar på att alla individer är födda fria, har samma värde och rättigheter. De berör alla människor över hela världen, bortsett från nationalitet, kultur eller andra kontexter. Mäns våld mot kvinnor i nära relationer är ett allvarsamt samhällsproblem som uppmärksammats i Sverige och ställer högre krav på statens myndigheter att förfara och tag till insatser. Trots FN:s mänskliga rättigheter, Europa konventionen och de svenska grundlagarna förekommer det diskriminering, förtryck, våld och mord på kvinnor runt om i landet. Våld mot kvinnor är ett stort och allvarligt samhällsproblem som förekommer trots att vi lever i ett demokratiskt Sverige. Bortsett från våld mot kvinnor förekommer det en annan sort av våld, hedersrelaterat våld, förtryck eller mord. Under 2000-talet uppmärksammas hedersrelaterat våld av media.  Detta låg i grund till att politiska debatter väcktes till liv. Media uppmärksammar historier om kvinnors situation där de t.ex. gifts bort av sin familj och hur de blir förtryckta ur ett kulturellt perspektiv och i vissa extrema fall där konsekvenserna av kvinnornas protester leder till mord.

This essay is about the hostility towards strangers and foreigners within a Swedish historic context, not only towards foreigners coming from another country, but also directed to people within the Swedish society among the ethnic Swedes themselves. From their accounts of the concept I will discuss why and how this hostility towards strangers has developed and been expressed when they were younger, but also how they perceive the phenomena today as it express itself.

Syftet med uppsatsen är att undersöka om, och i så fall hur, postkoloniala tankestrukturer kommer till uttryck i Nå Målets verksamhet under en begränsad period. Undersökningsperioden sträcker sig från den 14 mars till den 12 maj 2011. Avsikten med undersökningen är att analysera de eventuella postkoloniala tankestrukturer som kommer till uttryck. Empirin utgörs av intervjuer med, och observationer av, Nå Målets personal och deltagare samt övriga aktörer i projektet. Resultatet visar att postkoloniala tankestrukturer gör sig gällande i Nå Målets verksamhet. Det framgår också att projektet i sig är ett motstånd mot rådande samhällsstrukturer.

This Paper analyzes the factors influencing the labor force participation of low-income adults on public housing assistance. A quasi-experiment is designed to fulfill the purpose of measuring the magnitudes of certain attributes of given individuals, e.g. the age in influencing employment status while controlling other factors such as other personal attributes and living environments. A number of logistic regressions are performed to assist the empirical analysis. Two final models are presented while statistical results are diagnosed to ensure the reliability of findings. Based on the unique data provided by AHA (the Atlanta Housing Authority), over 70 variables are analyzed to determine their significance on influencing individuals¡¯ future employment status. Finally, we find five the most significant predictors to be the individual¡¯s current employment status, age, and income, whether one resides in a mixed-income community in comparison to living in a housing project, and whether one uses housing vouchers in comparison to living in a housing project. The individual¡¯s immediate living environment is found to play an extremely important role in shaping his/her future employment status. The results demonstrate that living in the mixed-income community as opposed to living in conventional public housing projects can boost one¡¯s odds of being employed in the future by 170% while using housing vouchers as opposed to living in traditional public housing can increase one¡¯s odds of being employed by 90%. Both statistics are significant even at the 0.001 level. Hence, our findings strongly support the view that environment matters and distressed public housing projects should be revitalized, which has been a controversial topic over years. This study introduces an innovative index system-that consists of the Family Development Index (FDI), the Neighborhood Development Index (NDI), and the Quality of Life Index (QLI)-developed by Dr. Boston to show the development of low-income adults¡¯ socio-economic status and living environments induced by the revitalization of public housing projects in Atlanta over the period of 1995-2001. Based on this innovative index system, this paper tentatively proposes a reasonable approach to separate the self-selective effect from the environmental effect in influencing the labor force participation, which has long been reckoned as a complex task in social science research. We create the Self-distinguishing Index (SDI) based on a similar mechanism by which Dr. Boston created the FDI and NDI and combine it with the FDI to generate the Self-selective Index (SSI). We also modify the NDI to serve our purpose of measuring the environmental changes at the personal level. By this method, we successfully detach the self-selective effect from the environmental effect in determining the individual¡¯s future employment status. Those two effects are found to be significant at the 0.001 level and the 0.01 level respectively. A side-finding that individuals belonging to the treatment group have significantly better odds of being employed in the future is shown as well.