El present treball té com a finalitat aflorar, de manera sistemàtica i estructurada, els objectius que es troben implícits en els materials curriculars d'un programa educatiu de ciències, el Programa APQUA Escolar 12-16, utilitzats a l'aula per professors/es d'ensenyament secundari obligatori. Es tracta també de verificar si aquests objectius -una vegada formulats- corresponen a les activitats d'aprenentatge dissenyades per a treballar-los, i si els responsables del desenvolupament dels mòduls i els usuaris del programa estan d'acord amb aquests objectius, així com amb la manera en que s'han formulat.La investigació realitzada s'emmarca dins de l'avaluació educativa i més concretament dins de l'avaluació de programes educatius. S'adopta un model d'avaluació de currículum centrat en tres elements: les activitats, els continguts i els objectius. Pel que fa a la finalitat, aquesta avaluació és formativa ja que es proposen suggerències per a la millora del producte educatiu. Cal remarcar també que aquesta investigació presenta la particularitat de construir pas a pas i seguint una metodologia adaptada d'investigació-acció, les etapes d'un model de formulació i anàlisi de coherència dels objectius del Programa APQUA Escolar 12-16. Un model que constitueix una aportació original i substancial als treball relacionats amb l'avaluació dels currículums i dels sistemes educatius. Aquest model és, de fet, susceptible de ser adaptat i transferit a d'altres contexts.Els resultats obtinguts a partir de l'aplicació del model han permès caracteritzar el Programa APQUA Escolar 12-16 mitjançant els tres elements curriculars ja mencionats, i la formulació dels objectius generals del programa, la dels objectius específics d'una mostra representativa dels mòduls i la dels objectius concrets de les unitats que constitueixen aquests mòduls. Tota aquesta informació és d'utilitat tant pels professors/es de ciències com per a l'equip del Projecte APQUA responsable del disseny, desenvolupament i difusió dels materials educatius i de la formació del professorat.Les conclusions d'aquest treball té implicacions rellevants tant per a la formació de formadors/es i de professors/es com pel desenvolupament dels materials del Programa APQUA Escolar 12-16.L'estudi ofereix també una àmplia bibliografia / This work aims to evaluate the APQUA school program 12-16, an educational science program, through the statement of its objectives and a dual coherence analysis. For this purpose a 7-stage methodology - built step by step - was developed and the results obtained from each stage were evaluated using a group of judges. This methodology is an original contribution to program evaluation and could also be transferred to other contexts.A representative sample of the materials of the APQUA School Program - this is presented in a modular form - was analysed in order to state the objectives of the program.The methodology was developed using one module of the chosen sample, by listing the learning activities, and deducing the contents and the concrete objectives of each unit of the same module. Then, the specific objectives of this module were induced from the concrete objectives of its units. The attitudinal contents and the categories used to classify these specific objectives were transferred to the other modules of the sample by applying the same methodology.The general objectives of the program were induced from the specific objectives of the modules' sample following the same methodology as for each of the modules.Finally, an internal and an external coherence analysis were carried out. For the internal coherence analysis, the correspondences between the specific objectives and the learning activities designed to achieve them was checked out directly, and thus the coherence between the general objectives and the learning activities was also checked out indirectly. For the external coherence analysis, a questionnaire and an interview were used to check out the compatibility between the objectives stated and the perceptions of both the developers (project team members) and the users (secondary school professors) of the program The results obtained allowed characterising the APQUA School Program through three curriculum design elements: the learning activities, the contents and the objectives. The results are a useful information for the secondary school teachers as well as for the team members responsible for the materials design, development and diffusion of the program.The conclusions drawn from this study have also relevant implications regarding trainers training, teachers training and materials development of the APQUA School Program. A wide literature review is provided. / El presente trabajo tiene como finalidad hacer aflorar, de manera sistemática y estructurada, los objetivos que se encuentran implícitos en los materiales curriculares de un programa educativo de ciencias, APQUA escolar 12-16, ya elaborados y utilizados en el aula por los profesores de enseñanza secundaria obligatoria. Se trata también de verificar si éstos objetivos -una vez formulados- corresponden a las actividades de aprendizaje diseñadas para trabajarlos, y si los responsables del desarrollo de los módulos y los usuarios del programa están de acuerdo con éstos objetivos así como con la manera en la que se han formulado.La investigación realizada se enmarca dentro de la evaluación educativa y más concretamente dentro de la evaluación de programas educativos. Se adopta un modelo de evaluación de currículos centrado en tres elementos: las actividades, los contenidos y los objetivos. En cuanto a la finalidad de esta evaluación es formativa puesto que se proponen sugerencias para la mejora del producto educativo.Hay que destacar también que ésta investigación presenta la particularidad de construir paso a paso, siguiendo una metodología adaptada de investigación-acción, las etapas de un modelo de formulación y análisis de coherencia de los objetivos del programa APQUA escolar 12-16. Un modelo que constituye una aportación original y sustancial a los trabajos relacionados con la evaluación de los curriculums y de los sistemas educativos. Este modelo es, de hecho, susceptible de ser adaptado y transferido a otros contextos. Los resultados obtenidos a partir de la aplicación del modelo han permitido caracterizar el programa APQUA escolar 12-16 a través de los tres elementos curriculares ya mencionados y a través de la formulación de los objetivos generales del programa, de los objetivos específicos de una muestra representativa de módulos y de los objetivos concretos de las unidades que forman estos módulos empezando por estos y de forma inductiva. Toda esta información se considera muy útil tanto para los profesores de ciencias como para el equipo del proyecto APQUA encargado del diseño, desarrollo y difusión de los materiales educativos y de la formación del profesorado.Una contrastación de la información obtenida a partir de la aplicación de los instrumentos de análisis de coherencia -interna y externa- ha permitido deducir algunas implicaciones, extraídas de las conclusiones, y formular propuestas para el desarrollo de los materiales del programa así como para la formación de formadores y la del profesorado.El estudio ofrece también una amplia bibliografía.

Durant els últims anys l'oposició de la població cap a certes activitats industrials ha augmentat considerablement, a causa de que cada dia existeix una major consciència de la població dels impactes produïts per les emissions de contaminants sobre la salut. Entre les activitats que han portat un important rebuig per la societat trobem la incineració de residus sòlids urbans, degut principalment a les seves emissions de policlorodibenzo-p-dioxines (PCDDs) i policlorodibenzofurans (PCDFs), així com de metalls pesants.L'elevada toxicitat d'aquests compostos és la que ens va portar a proposar com a objectiu del present estudi: el desenvolupament d'un model d'avaluació del risc de les emissions de dioxines i furans (per als 17 congèneres tòxics) i metalls pesants d'una planta incineradora de residus sòlids urbans.Per tal de poder assolir aquest objectiu el present estudi ha estat dividit en tres parts: 1) el desenvolupament d'un model multi-compartamental, 2) l'avaluació de l'impacte medi ambiental de les emissions de dioxines i furans i de metalls pesants a les rodalies de la planta incineradora de residus urbans de Montcada i Reixac, mitjançant una monitorització de l'àrea d'estudi, i 3) l'anàlisi de risc degut a les emissions de la planta i als nivells ambientals a l'àrea.Desenvolupament d'un model multi-compartamentalPer tal d'assolir l'objectiu de la primera part, el primer que s'ha portat a terme ha estat un estudi de la dispersió dels contaminants des de la seva sortida per xemeneia per als 17 congèneres tòxics de PCDD/Fs i per a metalls pesants. El següent pas ha estat el desenvolupament d'un model multimedia simple (aire - sòl - vegetació), que descriu el transport i transformacions de PCDD/Fs i metalls pesants als diferents medis. En el model sòl-aire s'han considerat 4 vies d'exposició dels contaminants: deposició particulada seca i humida, deposició de gasos i exposició via arrels, a més a més de les pèrdues per lixiviació, degradació, arrossegament per aigües superficials, volatilització i erosió. Per al model aire-vegetals s'han considerat les mateixes vies d'exposició. D'aquesta manera s'han determinat els nivells de contaminants en sòl i vegetació deguts a les emissions de la planta. Durant el desenvolupament d'aquest model s'ha buscat l'equilibri entre un model el qual pugui predir amb una exactitud raonable la bioacumulació de compostos químics en sòls i plantes, i un model que no requereixi una extensiva caracterització i un gran número de dades físico-químiques.Monitorització de l'àreaLa segona part de l'estudi ha estat l'avaluació de l'impacte ambiental de les emissions de dioxines i furans i de metalls pesants a les rodalies de la planta incineradora de residus urbans de Montcada i Reixac. Per tal de poder assolir aquest objectiu, s'ha portat a terme la monitorització de l'àrea d'estudi, on s'han determinat els nivells de dioxines, furans i metalls pesants en 24 mostres de sòls i vegetació durant tres anys consecutius (1996, 1997, 1998). D'aquesta manera s'ha realitzat una avaluació espacial i temporal dels nivells de contaminants. Per altra banda, al 1999 la planta d'incineració de Montcada i Reixac va portar a terme unes millores medi ambientals en la seva instal·lació. D'aquesta manera les emissions de dioxines i furans i metalls pesants entre d'altres es van veure reduïdes considerablement. Per aquesta raó, al 2000 es va a tornar a portar a terme una altra monitorització de les emissions de la planta, per tal de determinar de quina manera la disminució en les emissions afectaria els nivells medi ambientals. Anàlisi de riscFinalment, s'ha quantificat el risc per la població degut a les emissions de PCDD/Fs i metalls pesants. El risc avalua la probabilitat de que un efecte advers sobre la salut pugui ocorre després de l'exposició a una dosi determinada d'una substància definida. L'avaluació del risc realitzada ha estat la deguda a l'exposició a contaminants com a combinació de les cinc vies següents: inhalació de partícules, inhalació d'aire, ingesta de sòls i vegetals conreats a l'àrea d'estudi, i absorció dèrmica. Els individus d'una població poden ser descrits per un número de diferents escenaris d'exposició, ja que poden ocorre diferents nivells de risc dins d'una població. Així, per tal d'avaluar la variabilitat i la incertesa del risc s'ha portat a terme una anàlisi de Monte Carlo.

Las secuelas sociales, culturales y económicas que el Proceso de Reorganización Nacional (1976-1983) dejó en la Argentina persisten con toda su fuerza a día de hoy. A finales de los años noventa los argentinos nacidos poco antes de la dictadura comenzaron a releer cinematográficamente ese capítulo negro de la historia nacional. Vinculados al pasado reciente de su país de manera diferente a la de sus padres, estos cineastas se lanzaron a producir una serie de películas que han conseguido aportar una nueva voz a la lucha colectiva por la memoria. Esta tesis se centra en estos films. Muchos de ellos focalizados en la voz de los hijos de los desaparecidos durante la dictadura, documentales como (h) Historias cotidianas (Andrés Habegger, 2000), Papa Iván (María Inés Roqué, 2000), El tiempo y la sangre (Alejandra Almirón, 2004), Encontrando a Víctor (Natalia Bruschtein, 2005), Los Rubios (Albertina Carri, 2003) o M (Nicolás Prividera, 2007) quieren dar forma a un pasado mediante la creatividad que les ofrece el lenguaje postmoderno. / The social, cultural and financial consequences of the Proceso de Reorganización Nacional (1976-1983) still survive today in Argentina with all their strength. In the late nineties the Argentineans who were born shortly before the dictatorship began to reread that black chapter of their national history with all the possibilities that the cinematographic language provided them. Linked to the recent past of their country in a different way than their parents, these filmmakers, most of them sons or daughters of disappeared people, produced some films that have managed to bring a new voice in the fight for collective memory. This investigation analyses these films. Documentaries as (h) historias cotidianas (Andrés Habegger, 2000), Papá Iván (María Inés Roqué, 2000), El tiempo y la sangre (Alejandra Almirón, 2004 ), Encontrando a Víctor (Natalia Bruschtein, 2005), Los Rubios (Albertina Carri, 2003) or M (Nicolás Prividera, 2007) pretend to shape the past through a creative and postmodern language.

Las dibenzo-p-dioxinas policloradas (PCDD) y dibenzofuranos (PCDF) son compuestos organoclorados tóxicos formados como productos secundarios de diversos procesos de la industria química y de combustión. La posición y el número de átomos de cloro en los anillos de benceno de las moléculas de PCDD/Fs conduce a 75 compuestos individuales o congéneres de PCDDs y 135 de PCDFs. Su elevado carácter lipofílico favorece que se acumulen en los suelos, sedimentos, plantas, tejido adiposo humano y animal. A partir de estudios de diversos episodios de contaminación, El Instituto de Medicina Norteamericano ha tenido especial evidencia de que la exposición a PCDD/Fs a través de la cadena alimenticia e inhalación provoca en el hombre diversos síntomas de toxicidad: cutáneos, sistémicos y neuro-psíquicos. En cuanto a los efectos carcinogénicos de la exposición al congénere TCCC, la Agencia Internacional para la Investigación del Cáncer (IARC) reclasificó esta substancia en 1997 desde el grupo II de su clasificación: "probable agente cancerígeno en humanos" al grupo I: "conocido agente cancerígeno en humanos". Se ha acordado expresar la concentración de una mezcla de congéneres en unidades equivalentes tóxicas internacionales de la 2,3,7,8-TCC, lo cual da una medidad de su potencial tóxico. Esta se calcula como resultado de sumar las concentraciones de cada congénere, que se obtienen a partir de los factores de equivalencia tóxica (TEFs).En los últimos años ha habido un desarrollo notable de métodos que han buscado ser una herramienta eficaz en la toma de decisiones en la gestión medioambiental. Los métodos Funciones de Daño son los más generalizados. Estos utilizan la variable concentración como cauce para determinar el impacto ocasionado por la contaminación. Sin embargo, el presente trabajo ha buscado ser una alternativa respecto a los métodos anteriores al incorporar la variable flujo de contaminantes como instrumento de sus cálculos. Se ha desarrollado y aplicado a la provincia de Tarragona una metodología de gestión medioambiental basada en las siguientes cuatro etapas: a) Realizar un inventario de fuentes de PCDD/Fs al aire, suelo y agua en la provincia de Tarragona: para determinar las cantidades de PCDD/Fs emitidas por las fuentes identificadas no ha sido posible en bastantes casos disponer de datos procedentes del propio foco emisor. En ese caso se ha recurrido a una extrapolación: el uso de factores de emisión y concentraciones procedentes de la bibliografía, y que son representativas de la clase industrial en estudio. Las emisiones totales de estimadas durante 1999 han sido una media de 175,7 g I-TEQ/año. b) La utilización del Análisis de Flujos de Substancias (AFS) ha llevado a compartimentalizar el sistema provincia de Tarragona en 30 subsistemas, con 88 flujos de entrada, salida e internos entre ellos. Se ha estimado el valor de todos los flujos de PCDD/Fs no medidos y se ha reconciliado -esto es: optimizado la incertidumbre- el valor de 32 flujos medidos. Una reducción completa de las emisiones industriales de PCDD/Fs conlleva una reducción del 1,7% en el flujo de acumulación en humanos.c) La evaluación de riesgos permite conocer los impactos debidos a cambios en la calidad medioambiental. El presente trabajo se ha centrado en impactos sobre la salud de la población, y dentro de ellos en los riesgos cancerígenos. La evaluación de riesgos ha concluido que la reducción del índice de riesgo cancerígeno anual en la población de la provincia de Tarragona, debida a una reducción total de las emisiones de dioxinas al aire en una específica planta industrial tiene una media de 0,30 casos/año. d) El Análisis Coste-Beneficio (ACB) ha concluido que en el caso americano, el proyecto de reducción de contaminación en la planta industrial es viable con una probabilidad del 15%, y en un contexto europeo no es en ningún caso viable. / Polychlorinated dibenzo-p-dioxins (PCDD) and dibenzofurans (PCDF) are ubitiquous organic pollutants. They are generated in small quantities as by-products of several chemical and combustion processes. The number and position of chlorine atoms at the benzene rings of PCDD/Fs molecules lead to 75 PCDDs individual compounds or congeners and 135 PCDFs congeners. Their high lypophilic character is the cause of their tedency to accumulate in soils, sediments, plants, animal and human adipose tissue. From several studies about impacts on humans to the congener 2,3,7,8-TCDD, the American Insitute of Medicine has described that there is evidence that exposure to this compound through the feeding chain and inhalation induces in humans several symptoms of toxicity: cloracne, systemic and neropsyquic. Respect to carcinogenic effects, the International Agency of Research on Cancer (IARC) reclassified in 1997 this congener from the group II of its classification: "a probable carcinogenic agent in humans" to the group I: "known carcinogenic agent in humans". Concentration of a mixture of congeners is the result of adding up concentrations of each congener, and it is expressed in international toxic equivalents of the 2,3,7,8-TCDD (I-TEQ), which gives a toxic potential of the mixture. It is obtained from the toxic equivalent factors (TEF).During the last decade there has been an important development of methodologies which have searched to be an efficient tool within environmental management. Damage Function methods are the most usual. These use the variable concentration as the way to fix the impact by pollution. Nevertheless, the present study has looked to be an alternative, by adding the variable flow of pollutants as a tool for its calculations. Then, it has been developed and applied to the area Tarragona province an environmental management methodolgy based on the following four steps:a) Drawing up an inventory of PCDD/Fs sources to air, soil and water in Tarragona province. In order to know amounts of PCDD/Fs released to the environment by the identified sources, it has not been possible in many cases to have data coming from the own focus. In these cases, it has been resorted to an extrapolation: the use of emission factors and concentrations, which come from the literature and are representative of the industrial class in study. Global estimated emissions to air, land and water in 1999 were a mean of 175,7 g I-TEQ/year.b) The use of Substance Flow Analysis (SFA) has led to compartimentalize Tarragona province system into 30 environmental subsystems, with 88 input, ouptut and internal flows among them. It has been estimated the value of all non-measured flows, and reconciliated -i.e.: opitmization of uncertainty- of 32 measured flows. A complete reduction of industrial PCDD/Fs emissions implies a 1,7% reduction of the flow "accumulation in human adipose tissue".c) A risk assessment allows to estimate the impacts on population due to changes in environmental quality. The present study has focused on human health impacts, and inside them on carcinogenic risk, as a result of a reduction of PCDD/Fs emissions to air. The risk assessment has concluded that the reduction of the annual cancer risk rate for all the population, as a result of a total reduction of dioxin emissions to air in a specific industrial plant, has a meanvalue of 0,30 cases/year.d) As a final step, a Cost-Benefit Analysis (ACB) has concluded that in an american environment, the project of PCDD/Fs reduction in the plant is feasible only with a 15% probability, while in a european environment the project is in any way viable.

The aim of the thesis "Evaluation of the neurobehavioral effects of manganese exposure on rodents. Influence of stress", is to study and deepen about the manganese (Mn) potential prenatal, postnatal and adult toxic effects on the Central Nervous System (CNS), and about the possible impact of the stress situation on these toxic effects.Mn, as other trace elements, must be between certain limits of concentration in human and animal bodies, to work on well. An over exposition to Mn is associated to changes on CNS, with psychologic and neurologic symptoms, at the beginning the features are psychiatric alterations ("manganese madness"), that are very similar to the esquizofrenic ones. While at the first stages it can revert, at he last stages it persists, being irreversible.Development period is considered especially susceptible to a wide range of toxic expositions. Young animals not only absorve and retention Mn dramatically, but also they had showed a higher relative accumulation of Mn in CNS.Research in neurotoxicology on human beings give us advantages and disadvantages. In epidemiologic studies cause-effect or dose-effect relations can not be detected. Experimental control over the exposition is required to identify the relation between dose and Mn derived effects, in order to avoid this we chose research animals, rodents, to work on them. Mn neurotoxicity has been demonstrated when it is inhaled or injected, while possible toxic effects from Mn oral ingestion has been poorly studied, and data reported are not conclusive. There is also a lack of attention on Mn effects on development.After Mn intoxication symptoms observed in human beings are resembling to Parkinson symptoms, and this coincidence force the research to dopaminergic system, which has been extensively studied in relation to Mn effects. However, nowadays, the study of possible mechanisms of Mn neurotoxic action not only involves dopaminergic system, but also other transmitter systems. On the other hand, physic and psychologic stressors, provoke changes at CNS and more specifically, at dopaminergic system level.Given that, Mn and stressful situations affect, directly or indirectly, dopaminergic system function, Mn exposition at the same time that stress exposition could result as an interaction, increasing or modifying the effects of Mn on the CNS. The aim of this thesis is to assess the neurobehavioral effects of Mn prenatal, postnatal and in adults exposure on rodents and interactions of Mn and stress.Four studies has being done to reach the general goal of this thesis; and in with each one we could assess: Materno-toxic and feto-toxic effects of hydrocortisone (HC) and Mn prenatal exposure. Effects of Mn and stress prenatally exposed on postnatal development. Effects of chronic Mn oral exposure and stress exposure in adults. Neurobehavioral effects of two kinds of stress: restraint and noise.All these assessments gave us data about Mn toxicity: maternal, fetal, developmental and in adult animals. We also evaluated two types of stress models because of the rising interest in the assessment of stressful situations and more specifically in order to know the most suitable model of stress to use, in each case, in the future. / La tesi doctoral que porta per títol "Avaluació dels efectes neuroconductuals de l'exposició a manganès en animals d'experimentació. Influència de l'estrès", vol estudiar i aprofundir en els potencials efectes tòxics del manganès (Mn) sobre el sistema nerviós central (SNC), i la possible influència que les situacions d'estrès exercirien sobre aquesta toxicitat, a nivell prenatal, postnatal i en els éssers ja adults.El Mn, com altres elements essencials, ha de mantenir-se entre uns certs límits de concentració per un funcionament òptim de l'organisme. L'exposició excessiva a Mn està associada amb canvis al SNC, amb símptomes tant psicològics com neurològics, caracteritzats en el seu inici per una alteració psiquiàtrica ("bogeria mangànica") que recordaria força a l'esquizofrènia. Mentre que en fases inicials pot ser reversible, el manganisme més avançat persistiria, essent irreversible.El període del desenvolupament es considera especialment susceptible a un ampli rang d'exposicions tòxiques. Els animals molt joves no només absorbeixen i retenen Mn de manera excepcional sinó que també han mostrat una acumulació relativa més gran del Mn al SNC.Els estudis de neurotoxicitat del Mn conduïts en poblacions humanes comporten avantatges i desavantatges. En els estudis epidemiològics, les relacions causa-efecte o dosi-efecte no poden ser identificades. Es requereix el control experimental sobre l'exposició per poder identificar clarament relacions entre la dosi i l'efecte del Mn, d'aquí l'elecció de treballar amb animals d'experimentació, rosegadors.La neurotoxicitat del Mn ha estat demostrada quan aquest és inhalat o bé administrat per via parenteral. En canvi, els possibles efectes derivats del consum elevat de Mn per via oral han estat poc estudiats i no existeixen dades concloents al respecte. Així mateix, els efectes del Mn sobre el desenvolupament han rebut poca atenció.La simptomatologia observada en humans després de la intoxicació per Mn és semblant a la observada en la malaltia de Parkinson, la qual cosa ha fet que el sistema dopaminèrgic hagi estat àmpliament estudiat en relació als efectes del Mn. Tot i que en l'actualitat els possibles mecanismes de l'acció neurotòxica del Mn no es centren només en aquest sistema. Per altra banda, els estressors tant físics com psicològics, provoquen canvis a nivell de SNC, i concretament a nivell del sistema dopaminèrgic.Donat que el Mn i l'estrès afecten de forma directa o indirecta el funcionament del sistema dopaminèrgic, l'exposició concurrent a Mn i estrès es pot manifestar com una interacció, augmentant o modificant els seus efectes sobre el SNC. L'objectiu general d'aquest treball ha estat dirigit a avaluar els efectes neuroconductuals de l'exposició a Mn en rosegadors sobre la toxicitat materna, fetal, postnatal i en el subjecte adult, així com la influència que l'estrès pot exercir en aquesta exposició. En concret s'han fet 4 estudis per aconseguir l'objectiu general d'aquesta tesi; i en cadascun d'ells s'han estudiat:Els efectes materno i feto-tòxics de l'exposició prenatal a hidrocortisona (HC) i manganès (Mn), administrats s.c. (subcutani) Els efectes de l'exposició prenatal a Mn (administrat s.c.) i estrès en el desenvolupament postnatal. Els efectes de l'exposició crònica en adults a Mn i estrès, administrat via oral. Els efectes neuroconductuals de dos tipus d'estrès: estrès per immobilització i estrès per soroll.Mitjançant aquests estudis s'han obtinguts resultats que ens donen informació sobre la toxicitat: materna, fetal, durant el desenvolupament i en els animals adults. També hem avaluat diferents tipus o models d'estrès degut al gran interès que té l'avaluació de l'estrès i, en concret, la idoneïtat del model d'estrès a utilitzar en cada cas i en el futur.

El presente trabajo se ha centrado en la síntesis, caracterización y estudio estructural de poli(alfa-alquil-beta-L-aspartato)s con grupos laterales ramificados y cíclicos. Se han sintetizado los monómero: (S)-4-alcoxicarbonil-2-azetidinonas cuya síntesis se basa en la transesterificación de la beta-lactama del éster bencílico del ácido L-aspártico con el correspondiente alcohol. Se han establecido las condiciones óptimas de la polimerización aniónica por apertura del anillo de lactama, haciendo especial énfasis en el papel que ejerce la polaridad del solvente. En concreto el estudio se ha efectuado sobre la obtención del poli(alfa-isobutil-beta-L-aspartato). Se ha investigado la influencia de las condiciones de polimerización sobre la microestructura de los poli(alfa-isobutil-beta-D,L-aspartato)s obtenidos a partir de mezclas de monómeros enantiómeros. Se ha estudiado la conformación en disolución y la estructura cristalina en estado sólido, mediante difracción de rayos X, de los estereocopolímeros en relación con los polímeros ópticamente puros. Se han sintetizado una serie de poli(alfa-alquil-beta-L-aspartato)s nuevos con grupos alquilo ramificados y cíclicos, según las condiciones óptimas de polimerización establecidas para el derivado isobutílico. Se ha efectuado el análisis térmico de todos los polímeros y el estudio de la conformación en disolución por resonancia magnética nuclear y por dicroismo circular, detectando las transiciones de conformación. Mediante la técnica de difracción de rayos X se ha analizado el comportamiento estructural de la familia de poli(alfa-alquil-beta-L-aspartato)s sintetizada, estableciendo la comparación con los miembros de esta familia con grupos laterales lineales. Se ha llevado a cabo el análisis térmico dinamomecánico de los poli(alfa-alquil-beta-L-aspartato)s mediante la técnica de DMTA. Se han determinado las transiciones características para cada miembro y se ha establecido la correlación entre la relajación estructural de los polímeros y la constitución de la unidad repetitiva. Por último, se ha realizado el estudio de la degradación por ultrasonidos de los poli(-alquil--L-aspartato)s y de ciertos poliglutamatos, de forma que se han establecido las características generales de la degradación, así como la influencia que puede ejercer la estructura de la cadena principal y lateral sobre los resultados de dicha degradación.

En esta tesis doctoral se trata de dar respuesta a la cuestión de qué es el racismo. A la largo del trabajo se expone lo que tienen en común las diferentes manifestaciones racistas y, por lo tanto, lo que las distingue de otras conductas discriminatorias, al mismo tiempo que se establecen criterios para distinguir entre las diversas manifestaciones racistas y para graduarlas según su intensidad. Por otro lado, esa misma gradación ya pondría en evidencia las conexiones con otros criterios de discriminación, en particular aquell que fa referencia a la conducta. En relación con todo lo anterior, se aborda el tema de la modernidad del racismo, otorgándose especial importancia a la nueva mentalidad ligada al conocimiento científico, la cual se sintetiza en la noción de “eficiencia”. El trabajo combina los enfoques analítico e histórico. / En aquesta tesi doctoral es tracta de donar resposta a la qüestió de què és el racisme. Al llarg del treball s'exposa el que ténen en comú les diferents manifestacions racistes i, per tant, allò que les distingeix d'altres conductes discriminatòries, al mateix temps que s'estableixen criteris per distingir entre les diverses manifestacions racistes i per graduar-les segons la seva intensitat. Per un altre costat, aquesta mateixa gradació ja pondria en evidència les connexions amb altres criteris de discriminació, en particular aquell que fa referència a la conducta. En relació amb lo anterior, s'aborda el tema de la modernitat del racisme, otorgant-se especial importància a la nova mentalitat lligada al coneixement científic, la qual es sintetitza en la noció d'“eficiència”. El treball combina els enfocs analític i històric. / The main issue of this Ph. D. is to answer the question of what racism is. What racist expressions have in common and, therefore, what is distinctive of racist behaviours opposite to other discriminatory acts, while establishing at the same time criteria to distinguish between those various manifestations of racism and also to graduate them by their intensity is what this work is about. Besides, that gradation would highlight its connections with other grounds of discrimination, specially that referred to behaviour. The issue of modernity of racism is addressed, special attention has been given to the new mentality linked to scientific knowledge, which has been synthesized in the notion of "efficiency." The work combines both analytical and historical approaches

En aquesta tesi es du a terme l'anàlisi i caracterització traductològica d'un corpus seleccionat d'acord amb els diferents àmbits en què es produeix el discurs mediambiental. Aquest corpus està integrat per textos en què la direccionalitat, respecte del català, ha estat tant directa com inversa, procés en què hi han intervingut diferents llengües amb l'objectiu d'analitzar, comparativament, qüestions de tipus discursiu tant a nivell macrodiscursiu com microdiscursiu. En el primer nivell es tracten qüestions relacionades amb els gèneres textuals mediambientals, la tipologia textual, els graus d'especialització, els suports textuals i l'edició. En el nivell microdiscursiu, s'analitzen, per una banda, els comportaments traductors sense intencionalitat ideològica evident, com ara aspectes culturals, terminològics, etc.; i de l'altra, els comportaments amb intencionalitat ideològica evident, com és el cas de les qüestions sociolingüístiques, de gènere, d'ètnia i els relacionats amb la toponímia. Una vegada elaborada l'anàlisi qualitativa dels aspectes que s'hi han detectat, s'estudia la rellevància d'aquests aspectes segons els àmbits de tradució, els gèneres textuals, els graus d'especialització i la direccionalitat del català per tal de determinar el seu valor quantitatiu global.

Esta tesis doctoral recoge un trabajo etnográfico en torno a la práctica asistencial en dos espacios concretos, como son los servicios de urgencias y los de emergencias en Tarragona. Con un fin, conocer como se construye la ética asistencial y analizar los problemas éticos; así como otras cuestiones que se derivan de la práctica que pueden ser consideradas dentro del amplio mundo de la bioética. Se han utilizado como principales técnicas de investigación cualitativa la entrevista en profundidad, el grupo focal y las narrativas en un grupo de 16 enfermeras, 6 médicos y un paciente. La investigación se centra en las experiencias de los profesionales sanitarios que intervienen en la misma y especialmente de enfermeras y enfermeros, de las cuales se exploran los diferentes modos de articulación de las prácticas desde una perspectiva ética, para conocer la racionalidad dominante en los procesos de toma de decisiones éticas en situaciones de cuidados, cuando la persona se encuentra en una situación de urgencia o emergencia. Podemos concluir, que la asistencia sanitaria actual, en estas situaciones, responde al modelo médico hegemónico, pero existen voces que pueden legitimar dentro del sistema nuevas posibilidades de entender y practicar una medicina y una enfermería donde se reconozcan todas las dimensiones de la personas sin considerarlos cuerpos fragmentados.La tesis se concluye con propuestas de nuevas líneas de investigación, con el fin de desarrollarlas y poder introducir así cambios en las relaciones asistenciales, tanto a nivel interprofesional, como entre profesionales y personas que hacen uso de los servicios sanitarios, que permitan adaptarse a las nuevas tendencias, tanto socio-culturales, jurídicas, éticas o humanísticas. / This dissertation takes an ethnographic work around care practice in two specific areas, such as emergency departments and emergency ambulance in Tarragona. With an end, know how to build the ethics of care and analyze ethical issues as well as other issues arising from the practice that can be considered within the broader world of bioethics.Were used as the main techniques of qualitative research depth interviews, focus group and narratives in a group of 16 nurses, 6 doctors and a patient. The research focuses on the experiences of health professionals involved in it and especially nurses, of which explores different modes of articulation of the practices from an ethical perspective, to know the dominant rationality in the process of ethical decisions in care situations where the person is in an urgent situation or emergency. We conclude that the current health care in these situations, responds to the dominant medical model, but there are voices within the system can legitimize new possibilities of understanding and practice medicine and nursing which recognize all dimensions of the people without considering fragmented bodies.The thesis concludes with proposals for new lines of investigation, in order to develop and to allow changes in relationships and care, both within the trade, as between professionals and people who use health services, which can adapt to the new trends, both socio-cultural, legal, ethical and humanistic. Keywords: Care, Ethics, Bioethics, Nursing and Anthropology

Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.