A thesis submitted to the Faculty of Humanities, University of the Witwatersrand, Johannesburg, in fulfilment of the requirements of the degree of Doctor of Philosophy / The aim of this thesis is to consider a concept of trauma which may offer support for the contemporary interest in and practice of painting. Jacques Lacan’s (1959-1960) structural and abstract articulations of trauma as das Ding is the central framework for the trajectory and form of the research and writing in this thesis. Lacan’s seminar on das Ding develops the notion that philosophical and social functions of art are aimed at structuring the traumatic and tragic sphere of experience. Das Ding is a hypothetical construct that resonates with Kant’s epistemological, moral and aesthetic philosophy. Primarily, I see the historical framework of das Ding as foregrounding a certain ‘ethics’ in my approach to painting and its interpretation. Kant’s own emphasis on the communicability art may offer is key to this thesis. His focus is not on interpretation as an act eliciting direct meaning from representations in art, but frames the potential for humane interaction: for how a consideration of the perception of beauty and the form of the cognitions that arise in private and public spheres may lay the groundwork for thinking about communicability in general. Through the lens of das Ding, I suggest that an emphasis on aspects of non objective, non-communicable elements of making and experiencing painting is a viable way of contemplating both its pleasures and, often, its more painful effects. I contend that the displacement of meaning enabled by conceptualising the structural implications of trauma, in theory and in the practice of painting, may sustain a quiet yet significant social position in the wider sphere of intellectual activity and pursuits. / GR2018

El presente trabajo tiene como objetivo presentar de manera sistemática el pensamiento de Immanuel Kant respecto de la religión y evaluar sus proyecciones y aportes para la discusión sobre la religión desarrollada en la filosofía reciente. El pensamiento de Kant sobre el tema es relevante porque el filósofo alemán se presenta como uno de los exponentes más importantes del proceso filosófico y cultural conocido como la Ilustración. Dicha importancia se basa en que Kant establece tres distinciones fundamentales que han sido decisivas en las culturas moderna y contemporánea. La primera es la distinción entre el conocimiento y la religión. La segunda es la distinción entre la moral y la religión. Finalmente, la tercera es la distinción entre la política y la religión. / Tesis

劉桂標. / 論文(博士)--香港中文大學, 1999. / 參考文獻 (p. 226-230) / 中英文摘要. / Available also through the Internet via Dissertations & theses @ Chinese University of Hong Kong. / Electronic reproduction. Hong Kong : Chinese University of Hong Kong, [2012] System requirements: Adobe Acrobat Reader. Available via World Wide Web. / Electronic reproduction. Ann Arbor, MI : ProQuest Information and Learning Company, [200-] System requirements: Adobe Acrobat Reader. Available via World Wide Web. / Mode of access: World Wide Web. / Liu Guibiao. / Lun wen (bo shi)--Xianggang Zhong wen da xue, 1999. / Can kao wen xian (p. 226-230) / Zhong Ying wen zhai yao.

Submitted by Cleide Dantas (cleidedantas@ufpa.br) on 2014-12-02T12:45:39Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 23898 bytes, checksum: e363e809996cf46ada20da1accfcd9c7 (MD5) Dissertacao_JuizoReflexaoCondicao.pdf: 897264 bytes, checksum: 92f3a11fd7083e2fd759f9114b136268 (MD5) / Approved for entry into archive by Ana Rosa Silva (arosa@ufpa.br) on 2014-12-02T14:45:05Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 23898 bytes, checksum: e363e809996cf46ada20da1accfcd9c7 (MD5) Dissertacao_JuizoReflexaoCondicao.pdf: 897264 bytes, checksum: 92f3a11fd7083e2fd759f9114b136268 (MD5) / Made available in DSpace on 2014-12-02T14:45:05Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 23898 bytes, checksum: e363e809996cf46ada20da1accfcd9c7 (MD5) Dissertacao_JuizoReflexaoCondicao.pdf: 897264 bytes, checksum: 92f3a11fd7083e2fd759f9114b136268 (MD5) Previous issue date: 2014 / O objetivo geral de nossa pesquisa consiste em averiguar, no interior das obras de Kant, mais especificamente nas Introduções à Crítica do Juízo – com ênfase na Primeira delas – a relação que acreditamos existir entre os juízos-de-reflexão e a liberdade do pensamento que, segundo nosso entendimento, é justamente o que caracteriza a essência da própria filosofia trancendental. Para tanto, nossa pesquisa desmembrar-se-á em três momentos que julgamos necessário: primeiro, trataremos da importância histórica e conceitual da Primeira Introdução e do motivo pelo qual esta obra foi considerada por muitos estudiosos de grande valia para a compreensão das questões apresentadas no corpo da Crítica do Juízo; segundo, compreender sob que condições o juízo de reflexão estão eles mesmos fundamentados no interior do sitema kantiano e a razão de sua inaplicabilidade ao conhecimento, seja da natureza seja da ação moral, ao mesmo tempo em que nos permite pensar nossas afecções e, portanto, ajuizar sobre representações, independente de qualquer relação lógico-conceitual; terceiro, tentar identificar em outros escritos de Kant a relação existente entre metafísica e filosofia pura, tentando entender por que elas, apesar de não se constituírem como uma doutrina no sistema da filosofia, são indispensáveis para a constituição e a validade de todo nosso conhecimento objetivo acerca da natureza. / The overall goal of our research is to ascertain within the works of Kant, specifically in the Introductions to the Critique of Judgment in particular the first of them, we believe that the relationship exists between the judgments - of - reflection and freedom of thought which, in our opinion is precisely what characterizes the essence of transcendental philosophy itself. For this purpose, our research will dismember - up on three occasions we deem necessary: first, we address the historical and conceptual importance of the First Introduction and why this work was considered by many scholars as valuable for understanding the issues presented the Critique of Judgment, and second, to understand under what conditions the judgments - of - reflection are based within the Kantian system and why such a judgment can not add anything about our knowledge of nature, since it does not demand define the phenomena, as with judgments - of - understanding, but understanding the way in which the subject is affected by the same independent of any logical and conceptual relationship, thirdly, try to identify other writings of Kant the relationship that exists between metaphysical pure philosophy and trying to understand why they, despite not constitute as a doctrine in philosophy system, are essential for the formation and validity of all our objective knowledge about nature.

Submitted by Cássio da Cruz Nogueira (cassionogueirakk@gmail.com) on 2017-01-04T13:37:43Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_DoisMomentosAufklarung.pdf: 692366 bytes, checksum: f6c442ffcdc68630ea6545fad19c641a (MD5) / Approved for entry into archive by Edisangela Bastos (edisangela@ufpa.br) on 2017-01-09T14:02:19Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_DoisMomentosAufklarung.pdf: 692366 bytes, checksum: f6c442ffcdc68630ea6545fad19c641a (MD5) / Made available in DSpace on 2017-01-09T14:02:19Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_DoisMomentosAufklarung.pdf: 692366 bytes, checksum: f6c442ffcdc68630ea6545fad19c641a (MD5) Previous issue date: 2016-08-29 / Esta dissertação de mestrado tem por objetivo apresentar o que é o Esclarecimento (Aufklärung) para Kant, como ele o concebe ao distingui-lo em teórico (intelectual) e prático (moral) e como produz a unidade desses dois momentos da Aufklärung. Para tanto, fundamenta-se no opúsculo Resposta à pergunta: Que é “Esclarecimento? Nas Críticas e em outras obras que tratam do tema, bem como em alguns de seus intérpretes: Ernest Cassirer, Michael Foucault e Rubens Rodrigues Torres Filho, apresentando a dissertação em três capítulos: no primeiro, o conceito moderno de esclarecimento em Kant, abordando, em linhas gerais, o contexto moderno e as influências que Kant recebeu desse contexto, do Iluminismo inglês, de Newton e Hume e do Iluminismo francês, de Rousseau, reconhecidas por Kant como decisivas na direção de seu pensamento e de sua compreensão do Esclarecimento (Aufklärung); no segundo, a concepção de Esclarecimento (Aufklärung) em teórico, nas obras Crítica da Razão Pura, Prolegômenos e Os Progressos da Metafísica, e, prático, na Crítica da Razão Prática e Fundamentação da Metafísica dos Costumes; e, no terceiro, a unidade desses dois momentos da Aufklärung em Kant. / This dissertation aims to present what the Enlightenment (Aufklärung) to Kant, as he conceives it to distinguish it in theoretical (intellectual) and practical (moral) and how produces the unity of these two moments of the Aufklärung. Therefore, it is based on the booklet answer the question: What is "enlightenment? In reviews and other works that deal with the subject, as well as some of his interpreters: Ernest Cassirer, Michael Foucault and Rubens Rodrigues Torres Filho, presenting the thesis into three chapters: the first, the modern concept of enlightenment in Kant, addressing in general, the modern context and influences that Kant received this context, the English Enlightenment, Newton and Hume and the French Enlightenment, Rousseau recognized by Kant as decisive in the direction of his thinking and his understanding of the Enlightenment (Aufklärung ); in the second, the concept of Enlightenment (Aufklärung) in theory, the works Critique of Pure Reason, Prolegomena and The Progress of Metaphysics, and practical, in the Critique of Practical Reason and the Metaphysics of Customs Grounds; and, third, the unity of these two moments of the Aufklärung in Kant.

Submitted by Cássio da Cruz Nogueira (cassionogueirakk@gmail.com) on 2017-01-04T13:53:33Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_FoucaltLeitorKant.pdf: 912287 bytes, checksum: c55a4a84c53e39f747937097111c64be (MD5) / Approved for entry into archive by Edisangela Bastos (edisangela@ufpa.br) on 2017-01-09T14:25:49Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_FoucaltLeitorKant.pdf: 912287 bytes, checksum: c55a4a84c53e39f747937097111c64be (MD5) / Made available in DSpace on 2017-01-09T14:25:49Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_FoucaltLeitorKant.pdf: 912287 bytes, checksum: c55a4a84c53e39f747937097111c64be (MD5) Previous issue date: 2015-11-30 / CAPES - Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Acompanhamos três momentos de leituras de Foucault da obra de Kant centrando-as na questão “Quem somos nós neste momento?”. De 1961 a 1969. Foucault analisa arqueologicamente a relação entre o Projeto Crítico e a Antropologia de Kant, destacando o surgimento da abertura de possibilidade de confusão entre os campos empírico e transcendental, como ocorreu posteriormente com outros pensadores. A abertura teria surgido com a pergunta «O que é o homem?» do projeto antropológico kantiano. Com a confusão, o homem que era uma instância lógica no projeto crítico, passou a ser apresentado como um duplo empírico-transcendental, e princípio explicativo. De 1970 a 1978 Foucault investiga genealogicamente o deslocamento e articulação entre a Crítica e a Aufklärung realizados por Kant em “O que é a Aufklärung ?” que analisava a atualidade e a atitude crítica do homem à procura de tornar-se racionalmente autônomo. Foucault destaca em Kant tal concepção de atitude crítica, que seria próxima à que ele mesmo formula a partir de investigações genealógicas de resistências às transformações das relações de poder desde o século XVI, resultantes de processos de governamentalização do estado, quando o antigo direito de vida e de morte fora substituído pelo governo das condutas dos indivíduos em vários campos. A partir do final da década de 70, ainda investigando a Aufklärung de Kant, Foucault propõe ter ocorrido no pensamento daquele filósofo a inauguração de duas novas tradições filosóficas: – a “Analítica da Verdade” na esteira do projeto Crítico e a “Ontologia Crítica de nós mesmos” na da Aufklärung, à qual ele se alinha. Na segunda tradição, em conflito com a perspectiva tradicional da ontologia do ser, Kant teria proposto uma ontologia crítica ao deslocar a questão epistemológica-transcendental «O que posso saber?» para “O que é este acontecimento?”, abrindo ao campo filosófico questões histórico-ontológicas sobre a atualidade, o indivíduo e a atitude crítica dos homens. A nova ontologia crítica, como a denominou Foucault, constitui para ele o fundamento da atitude ético-político de franquear limites, contrariamente a Kant que a partir da mesma procurou estabelecer limites formais que os homens não poderiam ultrapassar por decisão individual. / We followed three stages of Foucault. readings of Kant's work. From 1961 to 1969 Foucault analyzes archaeologically the relationship between the Critical Project and the Anthropology of Kant, highlighting the emergence of the opening the possibility of confusion between the empirical and the transcendental fields, as occurred later with other thinkers. The opening would have emerged in the Kantian anthropological project when he presented the question "What is man?" With the confusion the man, that was a logical instance in critical project, became an empirical-transcendental double and explanatory principle. From 1970-1978 Foucault genealogically investigated the displacement and articulation between the Critical Project and Aufklärung carried out by Kant in response to "What is Aufklärung?" analyzing and defining his actuality as a new attitude of the man who seeks to become rationally autonomous. Foucault points out in Kant's answer a critical attitude conception that would be close to that he himself formulated starting from the research of resistance to transformations of power relations resulting from state governmentalization control processes, where the ancient right of life and death had been replaced by the government of the conduct of individuals in various fields. From the end of the 70s, and still investigating the Kant’s Aufklärung, Foucault proposes that have occurred in the thought of that philosopher the inauguration of two new philosophical traditions: - the Analytical Truth in the wake of the Critical Project and the Critical Ontology of ourselves in the wake of Aufklärung, to the last one he aligns. In the second tradition Kant, in conflict with the perspective of traditional ontology of being, has proposed a new critical ontology when shifted the epistemological-transcendental question "What do I know?" to "What is this happening?", and bringing to the philosophical-historical field new ontological questions about the present, the individual and the transformation processes of men's attitude. The new critical ontology, as Foucault denominated, is for him the foundation of ethical and political attitude of franking limits, unlike Kant tried to establish formal limits that men could not overcome by individual decision.

Submitted by Nathalya Silva (nathyjf033@gmail.com) on 2017-07-07T19:43:28Z No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_BeloSublimeKant.pdf: 1252648 bytes, checksum: 1977b1ddc1517aa33cbb5122d6d2f8a8 (MD5) / Approved for entry into archive by Irvana Coutinho (irvana@ufpa.br) on 2017-07-12T14:36:51Z (GMT) No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_BeloSublimeKant.pdf: 1252648 bytes, checksum: 1977b1ddc1517aa33cbb5122d6d2f8a8 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-07-12T14:36:51Z (GMT). No. of bitstreams: 2 license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Dissertacao_BeloSublimeKant.pdf: 1252648 bytes, checksum: 1977b1ddc1517aa33cbb5122d6d2f8a8 (MD5) Previous issue date: 2017-04-17 / O objetivo deste estudo é investigar os conceitos do belo e do sublime em Kant por meio do confronto entre duas obras da sua filosofia estética: uma do período pré-crítico, as Observações sobre o sentimento do belo e do sublime de 1764, e a outra do período crítico, a Crítica da Faculdade de Julgar de 1790. A questão central que se pretende investigar nesta pesquisa é a seguinte: há ruptura ou continuidade conceitual na reflexão de Kant sobre o belo e o sublime nestas duas obras pertencentes a períodos distintos da sua filosofia? O caminho seguido para esclarecer este problema foi dividido em três etapas: 1) analisar e discutir como os conceitos do belo e do sublime se constituem na obra da fase pré-crítica; 2) examinar e dissertar como os conceitos do belo e do sublime se constituem na obra da fase crítica; 3) Identificar e apresentar, as semelhanças e as dessemelhanças, no tratamento da matéria nas duas obras em particular. Ao final deste estudo, defender-se-á aqui a tese de que, apesar da subjetividade aparecer no primeiro escrito e ser parte essencial no segundo escrito, por caracterizar o fundamento de determinação no sujeito por meio do sentimento de prazer e desprazer, o cotejo entre os dois escritos considera haver uma ruptura, muito mais que uma continuidade, no modo de Kant pensar os conceitos do belo e do sublime nas referidas obras. / The objective of this study is to investigate the concepts of the Beautiful and the Sublime in Kant by means of the confrontation between two works of his aesthetic philosophy: one of the pre-Critical period, the Observations on the Feeling of the Beautiful and the Sublime of 1764, and the other of the Critical period, the Critique of the Faculty of Judge of 1790. The central question to be investigated in this research is the following: there is rupture or conceptual continuity in Kant's reflection on the beautiful and the sublime in these two works belonging to distinct periods of his philosophy? The path followed to clarify this problem was divided into three stages: 1) to analyze and discuss how the concepts of the beautiful and the sublime constitute the work of the pre-critical phase; 2) to examine and to discuss how the concepts of the beautiful and the sublime constitute the work of the critical phase; 3) Identify and present, the similarities and dissimilarities, in the treatment of matter in the two works in particular. At the end of this study, the thesis will be defended that, despite subjectivity appearing in the first writing and being an essential part of the second writing, because it characterizes the ground of determination in the subject through the feeling of pleasure and displeasure, the comparison Between the two writings he considers that there is a rupture, much more than a continuity, in Kant's way of thinking the concepts of the beautiful and the sublime in the said works.

仲輝. / Thesis (Ph.D.)--Chinese University of Hong Kong, 2011. / Includes bibliographical references (leaves 155-164) / Electronic reproduction. Hong Kong : Chinese University of Hong Kong, [2012] System requirements: Adobe Acrobat Reader. Available via World Wide Web. / Abstracts in Chinese and English. / Zhong Hui.

Ce mémoire porte sur les fondements naturels du jugement moral et l'objectif principal de ce travail est de faire ressortir l'importance de revoir nos conceptions philosophiques sur ce sujet. C'est en nous appuyant sur deux principaux modèles philosophiques, le sentimentalisme et le rationalisme, que nous identifions les éléments constitutifs du jugement moral. L'étude de ces modèles se réfère aux travaux de David Hume et Emmanuel Kant et permet de souligner que la définition du rôle des émotions et de la raison dans la formation du jugement moral diffère dans chacune de ces conceptions. Ensuite, c'est en nous appuyant sur le modèle intuitionniste social proposé par Jonathan Haidt que nous étudions l'influence humienne sur la conception contemporaine du jugement moral. La problématique soulevée se trouvant essentiellement dans une dichotomie entre les définitions que proposent les modèles sentimentaliste et rationaliste en ce qui a trait aux rôles respectifs des émotions et de la raison, nous tentons d'éclairer le problème en exposant différentes études neuroscientifiques sur la question afin de reconsidérer les définitions présentées. Pour ce faire, nous nous intéressons à la question morale d'un point de vue phylogénique et ontogénique. D'abord, en étudiant les fondements génétiques, les bases neuronales, les fondements émotionnels et les mécanismes fondamentaux, ensuite en étudiant les déterminants sociaux et culturels. Finalement, nous concluons avec l'idée que les théories philosophiques contemporaines peuvent tirer certains bénéfices en considérant les observations scientifiques récentes au sujet des fondements du jugement moral. ______________________________________________________________________________ MOTS-CLÉS DE L’AUTEUR : Jugement moral, sentimentalisme, rationalisme, intuitionnisme social, neurosciences.

0. L'assumpte de la recerca efectuada es troba formulat en el títol amb què es presenta i al.ludeix a tres temàtiques: la temàtica de l'idealisme, la de la lògica transcendental i, per últim, també la de la problemàtica conjunció de l'idealisme i la lògica transcendental. El camp de problemes delimitat per aquesta conjunció configura l'objecte d'una possible recerca sistemàtica, i el seu resultat hauria de contribuir a l'esclariment històric i filosòfic alhora de l'idealisme i de la lògica transcendental. Però la meva recerca no ha volgut lliurar-se a tal examen sistemàtic sense obrir un "momentum" reflexiu previ referit a les condicions de la seva possibilitat mateixa. D'aquí que la recerca hagi de ser considerada i valorada com a preliminar a la recerca de l'idealisme i la lògica transcendental, és a dir, com a lliure exploració dels problemes que desfermen les preguntes què és l'idealisme i què és la lògica transcendental. Aspecte inherent al "momentum" reflexiu, qualsevol assaig de resposta a les qüestions proposades contindrà ineludiblement - o fins constituirà fonamentalment - una clarificació de les preguntes mateixes com també de la via seguint la qual han de ser recercades (i recercades) les respostes.I. 1. En la línia indicada d'una clarificació de les condicions de la pregunta i la reposta a la qüestió que demana per l'idealisme avança la primera part del treball - amb el títol "Narratives de l'dealisme".2. Una recerca preliminar té en l'idealisme, abans que res, una categoria historiogràfica qüestionada: de manera potser inadvertida, l'idealisme alemany ha estat progressivament empès al domini de la mitologia. A partir d'aquí una recerca preliminar de l'idealisme havia de plantejar-se com a tasca primera i indispensable mirar d'explicar com ha arribat a constituir-se el mite - o això que, almenys, se li presenta com a mite.3. La primera part del meu treball realitza. així doncs, incursions en un nombre determinat de treballs filosòfics i històrico-filosòfics que poden valer com a arquetips d'estructuració de la categoria historiogràfica de l'idealisme alemany. Aquests treballs aspiren, sens dubte, a efectuar la seva estructuració mitjançant un plantejament filosòfic, és a dir, dotant d'un contingut teòric l'idealisme, i qualsevol tasca enfront d'aquests treballs passa, per tant, per una anàlisi del seu contingut, però el meu punt de vista no ha estat (o almenys no ha volgut ser) prioritlriament el d'una valoració teòrica de tals continguts.4. En relació a aquests reconstruccions de l'idealisme diré que, en general, he partit de l'examen dels seus continguts a fi de fer-ne sorgir el seu model estructurador. El resultat de la meva recerca és mostrar que hi ha un nombre en principi finit determinable de models estructuradors en el marc d'una determinada concepció que anomeno "narrativa" de l'idealisme.5. ¿En què consisteix la concepció narrativa? L'idealisme alemany es considera UN SISTEMA FlLOSÒFIC i el seu esclariment s'identifica amb una explicació o reconstrucció de la gènesi i el desenvolupament d'un argument teòric.6. La tesi es proposa mostrar que el terreny fonamental dels debats de la historiografia filosòfica sobre l'idealisme queda definit per aquesta estructura formal i que ella, tant considerada en si mateixa com en l'estructuració del contingut que determina és inapropiada. La recerca actual avança, de fet, sobre la base de la impossibilitat de reescriure narrativament l'idealisme alemany, però aquesta dificultat és de naturalesa doble: pràctica i teòrica.7. La impossibilitat teòrica de reescriure narrativament l'idealisme no es troba prou clarificada ni justificada en la consciència historiogràfica contemporània. Renunciar a escriure narratives perquè ja no pot abastar-se d'un cop d'ull la totalitat de l'objecte no significa renunciar a la concepció narrativa per principi i per convicció. Això segon no pot fer-se més que per una acte exprès de contestació no d'aquesta o aquella narrativa sinó de la narrativa com a tal.8. La meva contestació a la narrativa s'expressa en el treball a través d'un capítol on presento conclusions per a començar. La continuïtat adscribible a l'idealisme no ha de ser concebuda com a descabdellament d'una identitat teòrica. com a gènesi i desenvolupament d'un sistema sinó com una continuïtat discreta, aquella continuïtat que configura l'evolució marcada per diversos sistemes filosòfics. Així compresa, la recerca històrica-filosòfica sobre l'idealisme es proposa com a recerca en un horitzó (obert, problemàtic i complex) irreductible al camí que en ell pugui ser resseguit com a traçat per la reflexió d'una sola filosofia idealista.II.9. En la segona part del treball, titulada "En l'horitzó històric i filosòfic de la lògica transcendental" he efectuat una consideració igualment preliminar de la problemàtica de la lògica transcendental. Les qüestions principals abordades en aquesta recerca són: (a) la qüestió del significat de la lògica transcendental; (b) una justificació de la lògica transcendental com a possible fil conductor de la reconstrucció de l'idealisme; i hi podriem afegir encara (c) la precisió de l'encaix o relació entre idealisme i lògica transcendental, entre les dues parts del meu treball.10. També en la qüestió (a) del significat de la lògica transcendental he tingut contramodels - si bé he preferit deixar-los implícits. L'existència mateixa d'aquests models, d'una diversitat de definicions del concepte buscat, posa de relleu la importància d'arribar a esbrinar, d'acord amb les coordenades d'una recerca preliminar, com calgui arribar a guanyar el significat de la lògica transcendental.11. Per a l'obtenció del significat de la lògica transcendental he mirat de construir el seu preconcepte. Prenent la denominació filosòfica mateixa com a punt de partida he mirat de remuntar fins a la problemàtica històrico-filosòfica a la llum de la qual la nova lògica ha de prendre el seu sentit.12. El preconcepte de la lògica transcendental queda construït a partir de la comprensió històrica-filosòfica del lògic i del transcendental en la nofió d'una primera ciència que és alhora una ciència primera. En l'entrecreuament dels conceptes "lògic" i "transcendental" s'anuncia una radicalització metafísica de la problemàtica lògica com a via de resolució de la problemàtica que exhibeixen el lògic i el transcendental en el pensament filosofic de la "Aufklärung".13. El pas següent (b) ha estat el d'assegurar que tal preconcepte té ancoratge històric, que l'anunci d'una lògica ontològica contingut en la denominació precedéis l'assaig efectiu de realització d'aquesta lògica en un concepte de lògica transcendental. La recerca d'aquesta garantia ha portat a examinar la construcció del concepte de lògica transcendental en la "Crítica de la raó pura" de Kant.14. A partir de la conseqüència metodològica de la Crítica teòrica queda oberta la perspectiva que crec fa accessible la construcció del concepte de lògica transcendental de Kant. Si aquesta teoria parteix de determinats pressupòsits és només a fi d'esclarir-ne el seu caràcter i la seva estructura i a fi de pensar-ne la necessitat mateixa de la seva pressuposició. La lògica transcendental de Kant es proposaria així com una reflexió dirigida cap als seus propis pressupòsits (en un cercle característic) - i empesa per la radicalitat de la seva intenció reflexiva aspiraria a justificar més fins i tot que la possibilitat d'aquest cercle la seva necessitat.15. Resta, per últim, la dificultat que pot plantejar-se ara com interna al meu plantejament, que amb una sumària exploració de la filosofia teòrica de Kant pugui quedar explicada i justificada la lògica transcendental en quant preconcepte com a fil conductor per a la reconstrucció de l'idealisme. Tofant a aquesta qüestió (c), cal dir que una justificació plena i positiva l'he obtinguda només de la circumstància que caldrà començar en Kant. Però a més ha pogut ser prospectat temptativament el preconcepte de la lògica transcendental com a possible fil conductor també per al postkantisme.16. En conclusió, la lògica transcendental com a fil conductor d'una reconstrucción històrico-filosòfica de l'idealisme és preconcepte i la seva aplicació consistirà bàsicament en guiar l'examen de la discussió filosòfica que ha suscitat la possibilitat d'efectuar transicions des d'aquest preconcepte a la definició i realització de conceptes històricament verificables. Però una recerca de l'idealisme i la lògica transcendental no inscrita en un esquema narratiu sinó en un horitzó obert, un horitzó que fa de l'idealisme la idea i l'ideal d'una totalitat per configurar, es presentarà amb la prudència de no pretendre exbaurir aquell horitzó i ni tan sols de lofalitzar-ne el seu centre. Ja que dir que aquesta temàtica és essencial a a la definició de l'idealisme queda molt lluny, fins i tot infinitament lluny, de l'afirmació que aquesta temàtica constitueixi l'essència de l'idealisme. / "Idealism and transcendental Logic" constitutes the field of a possible systematic research in modern Philosophy History. Such field presents itself defined by the conjugation of two different concepts -"Idealism", "Transcendental logic" - that are the object of discussion in current historical and philosophical literature. The traditional view of German Idealism as a three-step philosophical profess which would in full consequence be carried out in the philosophies of Fichte, Schelling and Hegel has long been denounced as basically "Hegelian" and abandoned. The central question remains which philosophical systems should then be taken into account and on which grounds in the study of the period. Similarly, it is far from clear the philosophical meaning of transcendental Logic, as it can be shown when attempting either to answer this question or even specifying its sense from the diverse theoretical starting points established by Kant's theoretical "Kritik", Reinhold's "Elementarphilosophie", Fichte's "Wissenschafisehre" or Hegel's "Wissenschaft der Logik", to summon up only a few of the numerous, in a broad sense logical works of that time. It must be asked whether or not Idealistic thinkers have developed the same kind of logic and what are the conditions under which such an undertaking might be taken as a leading argument for the deconstruction of German Idealism.Hence the present work aims at clarifying the crucial concepts on which a systematic study of «Idealism and transcendental Logic» necessarily relies and for this reason it proposes to conduct a "preliminary" research of its theme.The text appears divided in two parts -entitled "Narratives on Idealism" and "On the Historical and Philosophical Horizon of Transcendental Logic"- which set to examine respectively the question of Idealism and the question of transcendental Logic. While the analysis is pursued in both pans in an independent fashion, a final conclusion seeks to connect them again by showing that even though the essence of the phenomenon of Idealism cannot be grasped without taking into consideration the discussion regarding the possibility of constructing a concept of transcendental logic, this argument would never account for the essence of German Idealism as such. This apparent paradox is pondered as the necessary basis for a "liminary" work on the subject.