<p>Efter införandet av de internationella redovisningsstandarderna år 2005 vars syfte är att tillfredställa behovet av jämförbarhet och harmonisering bland företag, har många förändringar skett. Förändringarna innebär att den nya redovisningspraxisen har blivit obligatorisk för de svenska företagen att följa. I och med att företag bedriver utlandshandel bidrar detta till valutarisk, något som företag måste handskas med. Ett behov av att hantera dessa risker står i fokus bland företagens verksamheter och är även något som uppmärksammas bland företag, de finansiella rapporternas användare samt investerare. För att kunna minimera/eliminera valutakursrisker är finansiella instrument de främsta redskapen. De standarder som berör detta ämnesområde är IAS 39 och IFRS 7. IAS 39 beskriver hur riskerna hanteras, medan IFRS 7 redogör för de upplysningar företag skall lämna i sina finansiella rapporter. Eftersom företag har olika policys vid riskhanteringsredovisning, bidrar detta till en problematik gällande upplysningskraven.</p><p>I och med att företagens olika sätt kring upplysningskraven skiljer sig åt vid riskhanteringsredovisning, har det varit av största intresse att erhålla information om huruvida företagen följer dessa upplysningskrav, och i vilken omfattning dess redovisning skiljer sig från standarden IFRS 7. Syftet har således varit att undersöka i vilken utsträckning företagen väljer att redovisa upplysningskraven som finns reglerade i standarden gällande säkringsredovisning av valutarisker och känslighetsanalys.</p><p>Metodiken inom denna studie har varit den kvantitativa, där granskning av företags årsredovisningar från Large Cap listan på OMX Stockholmsbörsen har utförts. Sekundära källor utgörs av respektive företags årsredovisningar, diverse vetenskapliga artiklar samt studentlitteratur. Tillvägagångssättet har varit en jämförelse mellan utvalda punkter i respektive standarder, med dess tillämpning i årsredovisningarna.</p><p>Teoridelen stöds av tidigare forskning inom ämnesområdet upplysningar, samt lagar och regelverk kring upplysningar av säkringsredovisning och känslighetsanalys.</p><p>Det visade sig att företag inte följer standarder fullt ut, på så sätt att vissa föredrar att delvis rätta sig efter dem förordnade standarderna, medan andra väljer att tillämpa dessa till en högre grad. Avslutningsvis kan författarna även konstatera att upplysningar om säkringsredovisning följs i större utsträckning än de om känslighetsanalys.</p>

Från och med år 2005 ska alla noterade företag upprätta sina koncernredovisningar i enlighet med de standarder som utfärdats av IASB och som antagits av EU-kommissionen. En av IASB:s grundläggande riktlinjer är att redovisningen ska ge en rättvisande bild av företagets situation. Bankindustrin motsatte sig införandet av en standard, IAS 39, då de ansåg att den skulle misslyckas med att ge en rättvisande bild. Vårt syfte med uppsatsen är att studera i vilken utsträckning banker i sin redovisning kan ge en rättvisande bild av ekonomiska händelser i enlighet med IAS 39. Vårt empiriska material baserar sig till största del på intervjuer med fyra bankkoncerner samt två revisorer och en analytiker. Under studiens gång har vi funnit att åsikterna kring IAS 39 går isär. Bankindustrin är av en åsikt medan intressenterna, i de flesta fall, är av en annan. Uppsatsen är till stor del strukturerad efter den rättvisande bildens kvalitativa egenskaper. Analysen görs utifrån de kvalitativa egenskapernas kännetecken. Studien visar på: Relevansen har blivit lägre sett ur kravet förståelse och blivit högre sett ur kravet aktualitet. Jämförbarheten har blivit lägre enligt bankindustrin och högre enligt intressenterna, sett ur kraven lika händelser och spelregler Validiteten har blivit lägre enligt bankindustrin och högre enligt intressenterna, sett ur kraven fullständighet och neutralitet. Verifierbarheten varierar sett ur kraven kontroll och samstämmighet.

Efter införandet av de internationella redovisningsstandarderna år 2005 vars syfte är att tillfredställa behovet av jämförbarhet och harmonisering bland företag, har många förändringar skett. Förändringarna innebär att den nya redovisningspraxisen har blivit obligatorisk för de svenska företagen att följa. I och med att företag bedriver utlandshandel bidrar detta till valutarisk, något som företag måste handskas med. Ett behov av att hantera dessa risker står i fokus bland företagens verksamheter och är även något som uppmärksammas bland företag, de finansiella rapporternas användare samt investerare. För att kunna minimera/eliminera valutakursrisker är finansiella instrument de främsta redskapen. De standarder som berör detta ämnesområde är IAS 39 och IFRS 7. IAS 39 beskriver hur riskerna hanteras, medan IFRS 7 redogör för de upplysningar företag skall lämna i sina finansiella rapporter. Eftersom företag har olika policys vid riskhanteringsredovisning, bidrar detta till en problematik gällande upplysningskraven. I och med att företagens olika sätt kring upplysningskraven skiljer sig åt vid riskhanteringsredovisning, har det varit av största intresse att erhålla information om huruvida företagen följer dessa upplysningskrav, och i vilken omfattning dess redovisning skiljer sig från standarden IFRS 7. Syftet har således varit att undersöka i vilken utsträckning företagen väljer att redovisa upplysningskraven som finns reglerade i standarden gällande säkringsredovisning av valutarisker och känslighetsanalys. Metodiken inom denna studie har varit den kvantitativa, där granskning av företags årsredovisningar från Large Cap listan på OMX Stockholmsbörsen har utförts. Sekundära källor utgörs av respektive företags årsredovisningar, diverse vetenskapliga artiklar samt studentlitteratur. Tillvägagångssättet har varit en jämförelse mellan utvalda punkter i respektive standarder, med dess tillämpning i årsredovisningarna. Teoridelen stöds av tidigare forskning inom ämnesområdet upplysningar, samt lagar och regelverk kring upplysningar av säkringsredovisning och känslighetsanalys. Det visade sig att företag inte följer standarder fullt ut, på så sätt att vissa föredrar att delvis rätta sig efter dem förordnade standarderna, medan andra väljer att tillämpa dessa till en högre grad. Avslutningsvis kan författarna även konstatera att upplysningar om säkringsredovisning följs i större utsträckning än de om känslighetsanalys.

Då det sedan 2005 har varit obligatoriskt för företag att värdera sina finansiella tillgångar enligt IAS 39 fann vi det intressant att fördjupa oss i vilka effekter den nya redovisningen gett. Inom banksektorn utgör andelen finansiella tillgångar en stor del av de totala tillgångarna, varför vi beslöt oss för att undersöka just den branschen. För att kunna få ett tillfredsställande djup i uppsatsen valde vi att göra en fallstudie över Swedbank. Den forskningsfråga som vi har valt att undersöka är: Vilka effekter har värdering till verkligt värde av finansiella instrument i Swedbank haft för externa intressenter? Vi har valt att dels använda oss av intervjuer med personer som har olika kunskapsområden, för att få en mer övergripande bild, dels har vi granskat Swedbanks årsredovisningar för att se eventuella effekter i siffror. En modell över kvalitativa egenskaper har använts för att göra en jämförelse med våra undersökningar. Dessutom har vi genom att leta efter eventuella effekter på likviditeten ytterligare analyserat hur Swedbank uppfyller kravet på tillförlitlighet. I analysen har vi kommit fram till att det har skett en förbättring i Swedbanks redovisning då bland annat tillförlitligheten har ökat på flera plan. Bilden av företaget blir mer rättvisande då innebörden redovisas före formen. Dessutom blir det enklare för externa intressenter att göra jämförelser mellan olika företag då redovisningen görs på samma vis. På det generella planet har vi kunnat konstatera att riskerna för försämrad likviditet ökar om värderingsmodeller används vid värderingen. Inom Swedbank har detta dock undvikits genom att de inte använder sig av denna typ av modeller. Till framtida studier föreslår vi en undersökning av flera banker för att få en tydligare överblick av banksektorn.

Objective: The IFRSs are getting more popularity all over the world. IAS 39 is one of the most sophisticated standards included in the IFRS jurisdiction, which mainly addresses the recognition and measurement of financial instruments and hedge accounting. When these instruments had been off-balance sheet hidden, accounting scandals were the consequences. Capturing these risky instruments in the body of the financial statements, according to IAS 39, implies diverse accounting choices where the selection is tied to managers' judgment. The Swedish GAAPs have been criticized in the literature of being less conservative than the US GAAPs. Sweden as an EU member has mandated the adoption of IFRSs in the consolidated financial statements of all listed companies, since 2005. No published research has studied the effect of IAS 39 diverse accounting practices on de facto harmonization and comparability in Sweden. The current study fills this gap in the literature, and goes beyond to investigate whether the selected accounting choices are associated with the industry sectors. Methods: A sample of 50 companies listed in NASDAQ, Stockholm in the financial and the industrial sectors is selected. Secondary data are obtained from the 2007 annual reports of the selected companies. Six accounting practice categories are detected under the standard. Herfindahl (H) index and Chi- square test are applied on the data. Results: The results show a relatively low harmonization and comparability in most of the accounting practices, and variation in associations between accounting practices and sectors. This infers to the risk of producing non-comparable financial statements that may distort the value of accounting numbers, the content of financial statements and negatively affect market participants. Conclusion: Much effort is still needed to enhance de facto harmonization and comparability of financial reporting. Further research is also motivated in order to develop a harmonization theory that support standard setters in revising the existing standard to eliminate inconsistencies in accounting choice selection and enhance comparability.

La investigación analiza la conformación de un sistema de control social de la moralidad y las costumbres llevada a cabo por los liberales costarricenses, entre los años de 1860 y 1949, en la provincia de San José, República de Costa Rica. El estudio examina la evolución histórica de este sistema de control tratando de establecer el peso de las estructuras mentales, comunitarias y culturales en su construcción y evolución. Se parte del hecho de que los sectores populares tejieron un sinnúmero de estrategias económicas y sociales que tendieron, a su vez, modificar constantemente los objetivos y funciones de los diferentes entes de control social que trató de imponer la clase dominante. De este modo, se analizará cómo a la par de la creación de nuevos entes de control las comunidades reconstruyeron sus mecanismos de justicia, honor, cohesión e identidad; incluso de cómo éstos se aprovecharon de las instituciones dominantes para conseguir sus objetivos. La investigación se divide en siete capítulos. El primero constituye una reflexión teórica sobre los mecanismos del control social. El segundo capítulo es una descripción estructural del contexto social, económico y cultural, tanto de los antecedentes, como del periodo estudiado. En el tercer capítulo se busca analizar la constitución de los denominados mecanismos formales del control social, estableciendo la importancia del proyecto hegemónico. El cuarto está dedicado a analizar tanto la configuración de los mecanismos informales del control social. El quinto capítulo se propone analizar cómo los mecanismos formales e informales se imbricaron dando origen a un sistema de control social cambiante, diverso e mutuamente influenciado utilizando como ejemplo la figura de la prostituta. El sexto analiza cómo la implantación del sistema del control de la moralidad y las costumbres afectó los espacios que frecuentaron las prostitutas josefinas, entre 1860 y 1949. Finalmente, en el sétimo capítulo se realiza un balance final de la investigación extrayendo las principales conclusiones.

The main focus of this thesis is to examine gender feminism from both a theoretical and an empirical perspective. For this aim, several works on the standard gender feminism model, that have been already published or are under review, are presented in English and in Spanish. Firstly, I analyse two main arguments that underline most feminist theories: a) we live in a sex/gender system so-called patriarchy, and b) the origin of that system, as well as the origin of sex differences is social. The first argument has been critiqued by quite a few scholars who dissent from the gender view, that is dominant in contemporaneous feminism. The second argument has to face mounting evidence supporting the non-social origin of some main differences between men and women. As a result, a new branch of feminism claims that some phenomena traditionally addressed by environmental theories should be rather studied from an evolutionary point of view. The darwinian feminist proposal is introduced in this thesis. In addition, I present three empirical works that studied sex differences in moral and social preferences in an experimental manner. In particular, it is shown that sex per se does not always predict moral and social preferences of either sexes when other more powerful experimental variables affect the salience of sex differences. Therefore, most experimental research on gender differences is too focused on the gender approach. This fact may lead to biased results, that do not take into account interactional effects. In conclusion, gender feminism deals with some main deficiencies both on the theoretical and empirical level that compromises its claims and conclusions. / Esta tesis tiene por objetivo revisar el feminismo del género desde una perspectiva teórica y empírica. Para ello presento una serie de artículos publicados y en proceso de evaluación que se centran en distintos aspectos del modelo estándar del feminismo del género. En primer lugar, examino las dos tesis centrales sobre las cuales se levantan gran parte de las teorías feministas actuales: que vivimos en un sistema de sexo/género o sociedad patriarcal, y que el origen del mismo y de las diferencias de género es social. La primera tesis ha despertado el rechazo de quienes no creen en la dominación masculina o existencia de un régimen patriarcal. Esto ha dado lugar a que muchas autoras e intelectuales disientan del enfoque de género que predomina en el feminismo actual. La segunda tesis se enfrenta a la ingente cantidad de investigaciones y datos que avalan el origen no social de algunas de las diferencias atribuidas al género. Por ello, ha surgido una corriente de autoras que se denominan a sí mismas como feministas darwinistas, que enfocan los fenómenos que le preocupan al feminismo desde la óptica de la psicología evolutiva y cuya propuesta presentamos en esta tesis. Por último, presento tres trabajos de carácter experimental que tienen como objeto ahondar en diferencias de sexo en preferencias sociales y morales. En concreto, mostramos que la variable sexo no siempre tiene carácter predictivo cuando interacciona con otros variables más potentes que también intervienen en la situación experimental, y que hacen que las diferencias de sexo sean más o menos sobresalientes. Por tanto, gran parte de la investigación que se realiza sobre diferencias entre hombres y mujeres en contextos experimentales están sesgadas por esta visión centrada en demasía en la variable género. En definitiva, el feminismo del género presenta algunas graves deficiencias, tanto en su edificio teórico como en el tipo de investigación empírica que se suele desarrollar desde este enfoque.

A finales de los años 90 nuestra sociedad tomó conciencia de la existencia en las calles de Barcelona o de Madrid de menores inmigrados, principalmente marroquís, que habían llegado a nuestro país sin documentación y sin el acompañamiento de ningún referente familiar o adulto. Se trataba de un nuevo fenómeno, el de los pequeños Harraga, es decir, de chicos marroquís que siguiendo los pasos de sus compatriotas adultos quemaban o arriesgaban su vida para pasar el Estrecho y emigrar a la otra orilla del Mediterráneo. Aunque el fenómeno ya era visible y notorio en el centro de algunas ciudades catalanas, no fue hasta el mes de septiembre de 1998 que saltó a los medios de comunicación. A partir de aquel momento numerosos reportajes sobre el tema denunciaron que más de 200 menores inmigrados sobrevivían en duras condiciones en las calles de Barcelona, de Santa Coloma y de otras ciudades. El nuevo fenómeno también provocó un importante incremento en el número de menores inmigrados atendidos por los servicios de protección a la infancia de algunas comunidades autónomas, lo cual hizo necesario la creación de nuevos centros para atender a estos recién llegados. Pero lamentablemente esta transformación del sistema de protección se realizó de forma poco planificada, impulsada sobretodo para solucionar urgencias puntuales y para responder a la presión creciente de la opinión pública. Esto explica que las medidas adoptadas resultaran poco eficaces para facilitar la integración de los menores inmigrados, ya que éstas no se ajustaban a sus expectativas migratorias.Durante estos primeros años los profesionales que tratábamos con estos menores no entendíamos qué estaba pasando. Y por esto, con la intención de proporcionarme a mi misma estas respuestas, decidí llevar a cabo dicha investigación. A partir de aquel momento empecé a escuchar y a observar atentamente a los menores inmigrados no acompañados con los que trabajaba diariamente en un centro por donde pasaban la mayor parte del área metropolitana de Barcelona. Así de forma privilegiada fui descubriendo las historias de aquellos muchachos, me acerqué a su realidad de origen y a su viaje hacia la península, y empecé a entender sus sueños migratorios y los motivos por los cuales se sentían desengañados. Fue a través de ese trabajo de campo que elaboré las hipótesis que dieran respuesta a las causas de esta emigración precoz, sin precentes hasta el momento en nuestro país. Pero rápidamente me di cuenta que no podía encontrar estas respuestas solamente en nuestro país, sinó que era imprescindible llevar a cabo parte del trabajo de campo en Marruecos.De esta manera mi tesis doctoral se convirtió en una investigación trasnacional, en la cual analicé tanto la realidad del fenómeno en nuestro país como en la sociedad de origen de los menores. Todo ello fue configurando las líneas de trabajo de la investigación, dividida en cuatro capítulos que recorren el proceso migratorio de los menores, dos en su país de origen, y dos en nuestro país. Finalmente en el último capítulo se presentan en forma de conclusiones la visión del proceso migratorio por parte de los propios pequeños Harraga y, por otra parte, la visión del antropólogo, es decir, de la autora de esta investigación. Desearía que esta investigación contribuyera a mejorar la vida de los pequeños Harraga que viven en nuestro país, gracias a una intervención más adecuada y efectiva por parte de las administraciones y de las instituciones responsables. Desde este punto de vista creo, como muchos otros antropólogos, en la necesidad de construir una antropología para la transformación social.

Entre 1998 y 2010 más de 11.000 menores nacidos y adoptados en países del llamado “Tercer mundo”llegaron Cataluña. Prevalecen los provenientes de países donde la mayoría de la población es portadora de fenotipos diferentes a los predominantes en la sociedad receptora. Los objetivos de este trabajo son: explorar las representaciones de la sociedad catalana con respecto a la adopción internacional, y a las personas adoptantes y adoptadas a partir de fuentes documentales; estudiar la percepción que estos niños tienen de sí mismos, de sus familias, de la sociedad que les rodea, y del lugar que ocupan dentro de esta sociedad; explorar el grado de aceptación de las características que los diferencian, y las estrategias resultantes; y averiguar cuál/es es/son la/s identidad/es que les son adjudicada/s por su entorno social. Si existiera algún tipo de conflicto entre estas construcciones, mi último objetivo consistirá en investigar las estrategias que los actores involucrados construyen para resolverlo. / Between 1998 and 2010 over 11,000 children born and adopted in "Third World" countries arrived to Catalonia. Most of them come from countries with populations phenotypically different from those prevailing in the receiving society. This work’s objectives will be to explore Catalan society’s representations with regard to international adoption, adoptive parents and adopted children, using documentary sources; to study the perceptions that these children and young people have about themselves, their families, society around them, and their place within this society, to explore the degree of acceptance for those characteristics that differentiate them from others, and the resulting strategies; to find out which identity/ies are conferred to them by their families, teachers and general social environment. If any conflict emerges between these constructs, my ultimate goal would be to investigate the strategies that actors build to resolve it.

La rondalla en les revistes publicades a Catalunya durant el segle XIX» és un treball d'investigació que parteix d'una anàlisi de publicacions periòdiques catalanes, vinculada al projecte de recerca Repertori Biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic (1778-1893). El principal objectiu d'aquest treball és donar a conèixer com a corpus unitari un conjunt de rondalles heterogènies publicades en 15 revistes, d'un total de 28 d'analitzades, que es van publicar a Catalunya durant el segle XIX, concretament des de 1823 , any en què aparegué el setmanari barceloní El Europeo, considerat la primera publicació periòdica que difon les idees romàntiques als Països Catalans, fins a 1893, any de la publicació de les Narraciones populares catalanas de Sebastià Farnés, obra que tanca aquesta etapa de narrativa folklòrica. Amb aquest treball, es contribueix a l'estudi de la rondalla catalana amb la localització de noves versions ja conegudes, però també amb la localització de noves rondalles que, fins ara, no havien estat localitzades a Catalunya, ni tampoc, en algun cas, a la resta de Països Catalans. El corpus de rondalles treballat presenta dos tipus de materials diferents: (1) els constituïts per aquell conjunt de rondalles que es referencien en l'índex internacional (Uther 2004); i (2) el gruix que no tenen presència en aquest índex, però que presenten unes característiques similars a les d'aquests relats indexats. Tots aquests materials rondallístics es presenten emmarcats en el seu context a través d'una panoràmica general prèvia per analitzar el moviment folklòric del segle XIX per fer un recorregut pels inicis de l'interès per la literatura oral a Catalunya i també per copsar l'important paper de l'efervescent premsa del moment en la difusió d'aquest gènere de la narrativa oral