La presente tesis analiza el uso de la cartografía turística como instrumento del web marketing oficial de destinos, centrándose en los mapas interactivos como interfaces de acceso a la información y, también, imágenes gráficas únicas que introducen la idea de unidad territorial y colaboran en la proyección de la imagen e identidad/marca del destino. Se aplican tres enfoques: de los usuarios, de los gestores de las webs oficiales de promoción y de los académicos. Se elabora el modelo de calidad para los mapas turísticos en Internet junto con el inventario de características detalladas que garantizan su adecuación al sector. Se desarrolla un método sistemático para evaluar la calidad de la cartografía web turística (MEMTI) con el fin de proveer las Organizaciones de Marketing de Destinos (OMDs) con un instrumento práctico. Se analiza una muestra de 50 mapas oficiales de las ciudades “Top Destinos” detectando el gran potencial de mejora. / La present tesi analitza l'ús de la cartografia turística com a instrument del web màrqueting oficial de destinacions, centrant-se en els mapes interactius com a interfícies d'accés a la informació i, també, imatges gràfiques úniques que introdueixen la idea d'unitat territorial i col•laboren en la projecció de la imatge i identitat/marca de la destinació. S'apliquen tres enfocaments: dels usuaris, dels gestors de les webs oficials de promoció i dels acadèmics. S'elabora el model de qualitat per als mapes turístics en Internet juntament amb l'inventari de característiques detallades que garanteixen la seva adequació al sector. Es desenvolupa un mètode sistemàtic per avaluar la qualitat de la cartografia web turística (MEMTI) amb la finalitat de proveir les Organitzacions de Màrqueting de Destinacions (OMDs) amb un instrument pràctic. S'analitza una mostra de 50 mapes oficials de les ciutats “Top Destinacions” detectant el gran potencial de millora. / This thesis analyses the use of tourist mapping as a tool of destination official web marketing, focusing on interactive maps as interfaces with information access as well as unique graphic images that introduce the idea of territorial unity and collaborate in promoting the image and identity/brand of the destination. Three approaches are applied: that of the users, of the web marketing managers, and of the academics. Quality model for online tourist maps along with detailed features inventory are elaborated to ensure their suitability to the sector. A systematic method for evaluating the quality of tourist web mapping (MEMTI) is developed in order to provide the Destination Marketing Organizations (DMOs) with a practical tool. A sample of 50 official maps of "Top Destination" cities is analyzed and the great potential for improvement is detected.

Se estudia en este trabajo la repercusión de la labor del antropólogo norteamericano CLifford Geertz y cómo se han abierto nuevos caminos para la antropología desde sus estudios. La centralidad de la interpretación, la cultura como rectora de la vida humana o los itinerarios transculturales son puntos vitales de su teoría. La interpretación densa de los fenómenos también ocupa un lugar clave.

El fet que cada cop siguin més les persones que viuen en ciutats comporta que l’antiga pregunta sobre el què és una ciutat mantingui total rellevància. Relativament fàcil és definir el concepte de gran ciutat però és molt més difícil definir el què és una ciutat mitjana. La recerca demostra una gran orfandat teòrica i metodològica de la ciutat mitjana un fet que n’explica la seva extensa utilització tan en la política i la planificació territorial com en la producció científica actual. És justament la cerca d’una clarificació conceptual de la ciutat mitjana el que ha guiat aquesta recerca. La metodologia ha estat la hipotètico-deductiva basada en un anàlisi multiescalar de geometries. Tot i que la reflexió empírica ha estat per al conjunt del sistema urbà de Catalunya, les ciutats més treballades han estat cinc capitals comarcals, considerades tradicionalment com a ciutats mitjanes però que actualment mostren un perfil urbà clarament diferenciat:Balaguer, Tortosa, Valls, Vic i Vilafranca del Penedès. Malgrat això la comparativa internacional a partir dels casos investigats de Sao Paulo (Brasil), Alexandria (Egipte) i Sarajevo (Bòsnia Herzegovina) ha servit per a la profundització teòrica i conceptual. El marc teòric utilitzat ha vasculat en tres línies metodològiques: les teories de l’espai geogràfic desenvolupades pel geògraf brasiler Milton Santos, les teories clàssiques de l’Escola Sociològica de Chicago i les culturalistes amb autors com Yi-Fu Tuan. La investigació ha demostrat la operativitat per a reconceptualitzar a la ciutat mitjana. Específicament s’han investigat els següents processos urbans: la integració metropolitana, la metamorfosi de la funció comercial, la consolidació de les formes urbanes amb especial èmfasi en la suburbanització, les transformacions del centre, la promoció de les ciutats a partir de la seva imatge i el planejament. El mètode utilitzat ha estat bàsicament el treball de camp (a partir de deriva urbana i d’entrevistes semiestructurades), l’anàlisi bibliogràfic i el treball cartogràfic a diverses escales (nacional, interurbana, intraurbana i de barri). Ha estat especialment rellevant la metodologia desenvolupada en el cas de la geografia comercial, havent-se realitzat mapes d’implantació puntual per a l’estudi de l’estructura comercial del centre de la ciutat. Les eines utilitzades per tal de dur a terme aquesta metodologia i aquest mètode ha estat bàsicament la cartografia comercial i els treballs en fotointerpretació. Els principals resultats obtinguts són: Des de l’escala local es constata com l’espai urbanitzat durant el període postmodern representa una proporció que supera el 50% del total de la ciutat, en la majoria dels casos. Durant la dècada dels 90 del segle XX i la primera del segle XXI és quan es produeix el màxim creixement del període. L’existència, tan d’elevat capital cultural ( a partir de la funció universitària) com de capital econòmic (a partir d’empreses locals) va directament relacionat amb la conservació i el manteniment del simbolisme del centre. Des de l’escala metropolitana-barcelonina es comprova com la integració a la megalòpoli catalana ajuda a la homogeneïtzació dels temps dels processos urbans, com els de la centrificació. Des de l’escala nacional-catalana es comprova a mode general la negació del caràcter urbà de la Catalunya comarcal. A nivell de conclusions la recerca planteja el concepte de retard. Aquest és un temps relatiu i multiescalar que permet parlar d’un denominat time-gap o diferencial de temps. Aquest concepte a la vegada permet reconceptualitzar a la ciutat mitjana com aquella ciutat que presenta els mateixos processos que una gran ciutat però amb un retard en el temps. / "The metamorphosis of the inner-city in the medium-sized cities: between tradition and postmodernity" SUMMARY: This PhD focuses in medium-sized cities and the theoretical and methodological problems that arise when they are studied. The goal is to clarify several concepts based on a multiscale analysis of urban processes of uneven geometry. The theoretical framework focuses on the space as a scientific-technical and informational medium which includes culturalist perspectives and the morphology the urban space. This PhD is based on the Catalan megalopoli whose main center is Barcelona (NE Spain), but it also includes examples from of São Paulo, Alexandria and Sarajevo. The methods included semi-structured interviews in five different middle-sized Catalan cities and bibliographic as well as cartographic analyses at different scales. Specifically, I studied commercial geography by means of commercial mapping through photointerpretation. I propose the concept of “time delay” affecting urban processes in Catalan midle-size cities This concept is the lapse of time occurring between the moment a a process takes place in a reference city until the same process is found in another place. The period of time is considered the time-gap and it affects all city landmarks This approach implies that urban phenomenons can spread through a megalopoli. I suggest a new cronogeography approach which takes into account all possible future scenarios and how likely are they. My research suggests that the medium-sized cities concept may not be valid as important processes occur at different times and rythms in the urban landscape.

Este Trabajo fue elaborado teniendo como objetivo analizar el proceso de desarrollo regional del Recóncavo Sur de Bahia, con enfoque sobre el papel que el municipio de Cachoeira viene desempeñando en este contexto, con la finalidad de identificar la influencia de la globalización sobre el desarrollo en las acciones que auxilian un planeamiento regional y local, con el objetivo de garantizar una adecuada calidad de vida a la comunidad. Se utilizó la metodología bajo los estudios de Santos (1994) y Benko (1999), para analizar los efectos de la globalización sobre el desarrollo del área de estudio; de Luzón & Spínola (2001), para el desarrollo regional y local; y de Lage (2002), para las acciones de planeamiento territorial. Como procedimientos metodológicos se procedió un análisis diacrónico del desarrollo socio - económico de la Región y el Municipio de Cachoeira utilizando datos bibliográficos y documentales. El trabajo de campo, con entrevistas estructuradas tanto para órganos públicos como privados, permitió un análisis sincrónico explicativo del papel desempeñado actualmente por Cachoeira en el contexto regional. Los análisis e interpretaciones de los resultados obtenidos permitirán constatar que Cachoeira viene pasando por un proceso de declive socio - económico donde políticas públicas y privadas ejecutadas en el municipio no logran alcanzar sus objetivos. Sin embargo, la estrategia mas prometedora para el crecimiento del Municipio de Cachoeira es el turismo, vector de desarrollo que privilegia en primer lugar el aspecto social como estimulador de la economía, teniendo como premisa básica la cuestión de la sostenibilidad del desarrollo, nuevo paradigma mundial. Así, el arte y la cultura aparecen como factores importantes para impulsar el desarrollo local, poniéndolo en los espacios de capital internacional.

L'objectiu del treball és fer una aproximació al present del municipi de Calders i, de forma més modesta, a la comarca del Moianès. El paisatge actual i les causes que l'han portat a aquesta vigència. L'acció natural sobre el medi ha estat la més important en la història, però l'activitat humana i especialment la seva conducta en els darrers decennis són, com en altres llocs, els factors de modificació principals. Una modesta visió geològica, subratllat els efectes de la xarxa hidrogràfica, principal motor de meteorització sobre l'actual paisatge, ens ajuda a entendre la convulsió del relleu. La dinàmica d'abandó de l'espai rural quan aquest era usat únicament per les activitats primàries i un retorn posterior per les segones residències i més properament com a primeres residències per una població que ja fonamenta en la mobilitat la seva organització principal, es palesa en aquesta població de prop mil habitats, que constitueix un espai de transició entre la terra baixa Bagenca i l'altiplà Moianès. Una població que ha passat de fonamentar la seva economia en l'agricultura i la indústria tèxtil en aquest cas per les activitats manufactureres, sempre al costat del riu, a fi d'aprofitar l'energia hidràulica d'aquest, a un altre tipus d'activitats on l'agricultura encara manté un pes residual, molt decantada a l'agroturisme i altres activitats terciàries..Un passat proper determinat també per les segregacions del Galobart, en favor de Navarcles i de la part sud-est del terme per concretar el nou municipi de Monistrol de Calders, que aquest any celebra els 75 anys de la seva constitució.Un espai urbà, concretat en: el poble vell que es desenvolupa sota el Puig, l'eixample cap el est i sud-est, i, cap a l'oest l'urbanització de la finca de la Guàrdia iniciada a principis dels anys 60's del segle passat; tots ells encimats a la carena que, d'est a oest, limita les aigües de la riera Gavarresa al nord i del riu Calders al sud. El fons del riu Calders que constitueix un espai amb unes potencialitats encara no valorades, però que es manifesta pregonament per la seva bellesa i singularitat en un territori molt més proper de les grans concentracions urbanes que altres de més feréstecs però més allunyats.La condició d'espai de transició es pot veure també en la meteorologia. El terme de Calders canvia entre la zona més baixa de l'Ollé i les Tapies, propera al pla de Bages, a poc més de 250 m d'altitud i la de la Grossa a més de 500 m d'altitud. La pluja i les temperatures remarquen el canvi i la diferència. També per l'efecte de la Serra de Sant Llorenç i de l'Obac, que sovinteja els 1.000 m d'altitud, a la serralada prelitoral, al sud del terme.La presència, des de fa 50 anys, dels grans incendis forestals a la Catalunya Central, han fet que el "corró de foc", els grans incendis forestals, hagi afectat en diverses ocasions els boscos, relleu i fins i tot l'espai urbà de Calders. En existir diversos episodis en la cronologia d'aquest darrer mig segle, ens permet fer exemple per altres espais de les zones mediterrànies. Per això es fa una extens estudi dels grans incendis rurals que han afectat al meso espai de la Depressió Central Catalana i de forma especial els que durant els darrers 20 anys han afectat a Calders o l'espai molt proper a aquest municipi. La voluntat, modesta, però, de diversos municipis per definir un espai comú que reivindica com a comarca administrativa el Moianès, i la creació d'un consorci, de tèbies, però efectives accions, ens ha permès aprofitar un estudi de població que, degudament analitzat, ens permet obtenir una fotografia de l'actualitat de Calders i del Moianès. / The purpose of my thesis is to set up an approach to the present-day village of Calders and, in a more modest way, to the small region of Moianès: the current landscape and the reasons why it has become what it is. The action of nature on the environment has been the most important in history, but the action of man and especially his attitude over the last decades are, as in other places, the main elements in this alteration.The abandoning of rural space, when it was used exclusively in primary activities, and a later return to it because of second homes and later still as first homes by a mobile population become patently clear in this village with its thousand inhabitants. It represents a space of transition between the lowland from Bages and the high Moianès plateau. The economy of the population was previously based on agriculture and the textile industry, mainly because of factories beside the river taking advantage of water power. Now, however, it depends on other kinds of activities and, although agriculture still has a slight importance, it is strongly moving towards agricultural tourism and other tertiary activities.The urban space consists of: the old village developing under the Puig, the expansion towards the east and south-east, and, to the west, the urbanisation of the La Guàrdia property, at the beginning of the 1960's, all of them on the crest line that, from east to west, delimits the Gavarresa brook in the north and the Calders river in the south.Its recent past has been marked also by the segregations of the Galobart, in favor of Navarcles, and that of the south-eastern part of the municipal district to result in the new village of Monistrol de Calders.The presence, over the last fifty years, of important forest fires in Central Catalonia has damaged the woods, the relief and even the urban space of Calders several times. For this reason an extensive study of the great rural fires has been carried out: those affecting the Catalan Central Depression and especially Calders or its vicinity over the last twenty years.

Este trabajo recoge las distintas visiones existentes en la cartografía tradicional sobre qué es y en qué consiste el proceso de generalización cartográfica y en cómo ha sido integrado en los Sistemas de Información Geográfica. No se trata por lo tanto de aplicar algoritmos de generalización de forma aislada, sino en establecer un marco general de tratamiento de la información geográfica y sus partes. En este trabajo, se hace una revisión del estado de la cuestión en las tareas que corresponden a la generalización cartográfica, realizada por autores especialistas en la materia, para así poder establecer las tareas que disponen de soluciones adaptables para su computación, de las que son más complejas y menos estructuradas. El "modelo de error" asociado al procesamiento de los datos, estrechamente ligado al tipo de función y orden de estas, toma especial importancia ya que depende estrechamente de la totalidad del proceso cartográfico del cual la generalización interviene en distintos momentos. En la introducción se define qué se entiende por generalización cartográfica en un entorno manual y uno de digital. En "cómo" formalizar y secuenciar el proceso de generalización cartográfica, "qué" tipo de generalización, y "cuánta" es necesaria son las características que rigen el proceso. Básicamente, en el salto de una escala de mayor detalle a otra de menor detalle, no solo hay una transformación morfológica, sino también conceptual, de la información geográfica. El cambio en la simbolización no es pues, una mera transformación morfológica y topológica de las entidades para ser perceptibles en un espacio representacional más reducido, sino que se convierten en nuevas entidades y relaciones asociadas. El cambio en la simbolización no es pues, una mera transformación morfológica y topológica de las entidades para ser perceptibles en un espacio representacional más reducido, sino que se convierten en nuevas entidades y relaciones asociadas. Por lo tanto, no es tan solo la necesidad de inquibir más objetos geográficos en el espacio de representación cartográfica, lo que rige el proceso de generalización, sino que son las necesidades de análisis o de representación, las que determinan la adecuación de los datos espaciales a niveles de mayor abstracción. Con ello se pone de manifiesto la importancia que tiene la "escala conceptual" y "escala de análisis" sobre la "escala geométrica" en un contexto digital. En los primeros capítulos de este trabajo se revisa la importancia del pre-procesamiento cartográfico, etapa crucial en la cartografía tradicional y que en el nuevo entorno crece en importancia y complejidad. A continuación se contrasta la visión tradicional de la que surge en el nuevo entorno de trabajo, en los llamados Sistemas de Información Geográfica. En éstos, convive el modelo tradicional de comunicación unidireccional por parte del cartógrafo (codificador) - al lector (descodificador) de la información considerada de interés, con otro proceso de interpretación y modelización para uso exclusivo del usuario y donde el lenguaje cartográfico es sustituido por uno basado en la percepción propia, originando nuevas formas que pueden diferir de las tradicionales en cartografía. Es el resultado del acceso de usuarios sin conocimientos del lenguaje cartográfico, en lo que ha venido en llamarse la "democratización de la cartografía": una nueva forma de representación no necesariamente proveniente de la representación tradicional geográfica, sino específicamente espacial. A continuación, se revisa la importancia de la aportación de la escuela suiza y germana, por su exhaustiva explicitación tanto de los procesos manuales como de los digitales, y disponer de normas y reglas cartográficas que han facilitado en gran manera la formalización y posible automatización futura de la confección del mapa, esenciales en un proceso de generalización cartográfica lo más autónomo e "inteligente" posible. La metodología utilizada en este trabajo se ha basado en la implementación de la herramienta utilizada en ciencias sociales de "solución de problema", estructurando las aportaciones y soluciones de la década de los 90' del proceso de generalización cartográfica para un problema mal estructurado. Esta metodología permite reconocer cuáles son los subprocesos que nos interesa adaptar al nuevo entorno, para que sirvan de guía al usuario, y a su vez está en línea con la imposibilidad de disponer de momento de un procesamiento inteligente de la información, tan sólo para ciertos procesos, como es el caso del reconocimiento inteligente de imágenes satélite, parecen haber actualmente el soporte necesario para su total automatización. / This work gathers the different existing visions in the traditional cartography on what is and of what is about the process of cartographic generalization, so it can be integrated in the GIS. It is not tried therefore to apply algorithms of generalization of isolated form, but in establishing a general frame of geographic data processing and its parts. In this work, a revision is done of the state of the art on the tasks that correspond to the cartographic generalization, made by authors in the matter, thus to be able to establish the tasks that have adaptable solutions to their computation, of which more complex and which are less structured. The "model of error" associated to the processing of the data, closely bound to the type of function and order of these, takes special importance since it depends closely on the totality of the cartographic process of which the generalization takes part at different moments.In the introduction it is defined what is understood by cartographic generalization in manual surroundings and one of digital is. In "how" to formalize and to sequencer the process of cartographic generalization, "what" type of generalization, and "how much" it is necessary is the characteristics that govern the process. Basically, in the jump of a scale from greater detail to another one of smaller detail, not only there is a morphologic, but also conceptual transformation, of the geographic information. The change in the simbolization is not then, a mere morphologic transformation and topologic of the objects to be perceivable in a reduced representational space, but how they become in new objects and associate relations. Therefore, it is not only the necessity to allow more geographic objects in the space of cartographic representation, which governs the generalization process, but that they are the necessities of analyses or representation, those that determine the adjustment of the spatial data at levels of greater abstraction. With it the importance is shown that has the "conceptual scale" and "scale of analysis" on the "geometric scale" in a digital context.In the first chapters of this work the importance of the cartographic pre-processing is reviewed, crucial stage in the traditional cartography and that in the new surroundings grows in importance and complexity. Next the traditional vision from which it arises in the new surroundings of work, in the calls is resisted GIS. In these, the traditional model of unidirectional communication on the part of the cartographer (coder) - to the reader (decoder) of the considered information of interest coexists, with another process of interpretation and modelization for exclusive use of the user and where the cartographic language is replaced by one based on the own perception, originating new forms that can differ from the traditional ones in cartography. It is the result of the access of users without knowledge of the cartographic language, in which it has come in being called the "democratization of the cartography": a new form of representation not necessarily originating of the geographic, but specifically space traditional representation. Next, the importance of the contribution of the Swiss and Germanic school is reviewed, by its exhaustive explicitation as much of the manual processes as of digitalises, and to have norms and cartographic rules that have facilitated in great way the formalization and possible future automatization of the preparation of the map, essential in a most independent process of the cartographic generalization and "intelligent" possible. The methodology used in this work has been based on the implementation of the used tool in social sciences of "problem solution", structuring the contributions and solutions of the decade of the 90' of the process of cartographic generalization for a problem badly structured. This methodology allows to recognize which are the subprocesses that interest to us to adapt to the new surroundings, so that they serve as guide the user, and as well are in line with the impossibility at the moment to have an intelligent processing of the information, only to certain processes, as it is the case of the intelligent recognition of images satellite, at the moment seem to have the necessary support for its total automatization.

La investigació se centra a identificar, caracteritzar i catalogar el paisatge de Muntanyes d'Ordal (Barcelona). A tal efecte s'adopta una metodologia de tipus sistèmic basada, en primer lloc, en l'anàlisi d'elements estructurants i, posteriorment, en llur síntesi segons la contribució real en el paisatge. Després d'una primera etapa de caràcter descriptiu, dedicada a l'estudi dels elements estructurants (el relleu, la vegetació i l'ocupació passada i actual del sòl), la investigació cedeix pas a un bloc de caràcter interpretatiu. En aquest apartat es realitza la delimitació d'unitats de paisatge atenent a criteris d'homogeneïtat, dinàmica i funcionalitat, i se n'efectua la caracterització en funció al predomini d'elements i energies. En aquest sentit, la caracterització s'ha formalitzat atenent a components de domini o, si esqueia, predomini abiòtic, biòtic, antròpic o mixt. La investigació presenta la singularitat d'organitzar les delimitacions de paisatge en tres rangs taxonòmics, amb validesa a escala 1:10 000, 1:20 000 i 1:25 000, respectivament. El tractament de cadascun d'aquests rangs ha estat diferenciat, de tal manera que en el rang taxonòmic I s'ha fixat interès a la caracterització segons predomini d'elements i energies, en el rang taxonòmic II s'ha centrat l'atenció en el predomini d'elements i energies i en aspectes locacionals, i en el rang taxonòmic III en trets d'índole geogràfica i territorial, adoptant sempre un plantejament sistèmic i integral. Finalment, després dels apartats de tipus descriptiu i interpretatiu, s'inclou una valoració de paisatge, centrada en una agregació ponderada sense valors negatius, que es planteja com exercici de caràcter normatiu, particularment, per la informació que se'n deriva. La investigació es tanca amb unes conclusions que reprenen i reflexionen sobre els resultats obtinguts, i que inclouen una doble valoració de resultats, la primera segons el mètode GTP, i la segona segons el número i grau d'interrelacions proposats des de la Teoria General de Sistemes. / The main purpose of the research is to identify, characterize and catalogue the landscape of Muntanyes d'Ordal (Barcelona). For that a system approach is adopted. The main methodological aspect refers to a structuring elements analysis followed by a landscape synthesis.After descriptive chapters, dedicated to the structuring elements (that is, relief, vegetation and the past and present land cover), the investigation yields passage to an interpretative chapters. In this section, delimitation of landscape units is made taking care of homogeneity, dynamics and functionality, and characterization is done by the predominance of elements and energies. Characterization refers to the predominance of physical, biotic, anthropic and mixt components.The investigation offers the singularity to organize the landscape units in three taxonomic ranks, valuables at 1:10 000, 1:20 000 and 1:25 000, respectively. The treatment of each one of these ranks has been differentiated. Rank I refers to a characterization by the predominance of elements and energies; rank II to the predominance of elements and energies and to location aspects; and rank III to geographical and territorial aspects, always from a system approach point of view. Finally, after the descriptive and interpretative chapters, a landscape evaluation is included, adopting an aggregation weighed without negative values. The research finishes with some conclusions that consider the obtained results, and include a double valuation of results, firstly according to GTP method, and secondly according to the number and degree of interrelations, proposed from system approach.

Esta tesis doctoral centra su interés en el estudio geográfico de la cuenca hidrográfica del estero Morales, afluente del río Volcán, en los Andes centrales chilenos. Para ello analiza el medio biofísico, describe, analiza y clasifica el paisaje, realiza una serie de propuestas para su mejor y adecuada gestión. Se trata de una investigación de base que aporta datos de interés relativo al funcionamiento del sistema natural del valle, catalogado como figura de protección por parte del Gobierno chileno, administrado por CONAF, tipo de paisaje que lo caracteriza y recomendaciones para su uso y salvaguarda de sus valores patrimoniales (medio natural y social-económico).Desde la perspectiva del medio biofísico hay que señalar el interés que posee la zona de estudio, pues se trata de un valle recientemente deglaciado en el que en cabecera aún persisten masas glaciares (glaciar de San Francisco). Ello lo convierte en un espacio montañoso donde el medio glaciar y periglaciar persisten y alternan según estacionalidad, lo que conduce la dinámica y evolución de sus ecosistemas. En tal sentido, destaca, ante todo, la proliferación de procesos morfogénicos de producción de clastos y movimientos de masas, que se traducen en una generalizada inestabilidad de laderas producto de las fuertes pendientes. Estas condiciones de clima frío se traducen en el desarrollo incipiente de suelos, mayoritariamente de acuerdo a su capacidad de uso Vlll y en la presencia de una cubierta vegetal en disposición abierta y de porte herbáceo o subarbustivo. Sin embargo, estas condiciones ecológicas no se cumplen en el sector mas bajo del valle, donde la presencia de la aldea Baños Morales -centro urbano incipiente, muestra un paisaje diferenciado debido a las más benignas condiciones climáticas y a la presencia de vegetación arbórea introducida.El valle en su conjunto es un medio de alto valor patrimonial, en particular en lo referente a su medio biofísico y social-cultural, a lo que se une el afloramiento de aguas termales, producto de la actividad volcánica presente en el área. Ello lo convierte en espacio protegido, pues existen ricos ecosistemas que albergan especies vegetales relictas y restos materiales de antigua colonización, además de ser enclave de alto significado científico para el estudio y seguimiento de la deglaciación actual de las masas glaciares de cabeceras (glaciar San Francisco).Estas circunstancias demandan actuaciones a favor del paisaje por lo que resulta necesario revisar la actual legislación emanada de CONAF, y al mismo tiempo asumir nuevos programas por parte de la Administración que tiendan a conservar y preservar los valores patrimoniales y belleza escénica del conjunto del valle. / "El Morado Natural Monument (Central Chilean Andes). Biophysical medium, landscape and behavior proposal."TEXT:This Phd thesis deals with the geographical study of the Morales stream basin, tributary of the Volcán River, in the Chilean central Andes. For that purpose it analyses the biophysical medium; describes, analyses and classifies the landscape, it puts forward a series of proposals for its better and adequate management. It is about a base research that provides interesting data related to the valley's natural system classified as protected figure by the Chilean government, managed by CONAF, type of landscape that characterizes it and recommendations for its use and safeguard of its patrimonial values. (Natural and socio economical medium).From the biophysical medium perspective it must be said that this region possesses a huge interest because it is a recent melted glacier where we still can see an ice cap (San Francisco glacier). This fact turns it into an specific mountainous area where glaciers and periglaciers endure and take turns according to the season, fact that guides the dynamism and evolution of their ecosystem. In that sense, what can be highlighted is the spread of morphogenic processes, clastos production and mass movements, all that results on a generalized instability of hillsides due to steep slopes.This cold weather conditions converge at the development of an incipient ground, mainly because of its capacity to use VIII and on the presence of a vegetation cover in an open position and herbaceous or shrub-like size. However these ecological conditions are not the same in the lowest sections of the valley where Baños Morales village can be found. It is an urban center which shows a diverse landscape due to nice weather conditions and an introduced wooded area.The valley itself is a high value patrimony medium, particularly in its biophysical and socio cultural context plus thermal water outbursts due to volcanic activity in the area. That fact gives the place the quality of "protected area" because there are vast ecosystems that house relic vegetal species and material form old colonization, besides the fact of being a significant high scientific enclave to do research and also to follow up the melting process of ice caps mass glaciers (San Francisco).These circumstances require actions towards the landscape and so, it is necessary to check former laws put forward by CONAF and, at the same time, to assume new programs by the administration that will lead towards the preserving of patrimonial values and beauty of the valley.

L'objectiu principal d'aquest treball s'estableix en l'intent de definir, pel cas de Barcelona, el paper que les imatges de la ciutat juguen en relació a les seves transformacions. Aquest objectiu global es desglossa, de fet, en tres subobjectius:a) establir el procés de producció de les imatges: qui produeix què i per a qui, quins mitjans i canals són els utilitzats.b) analitzar el contingut de les imatges en relació als objectius de les polítiquesurbanes, destriant-ne els missatges, explícits o no, i,c) abordar el consum o, en termes de marketing, l' 'efectivitat' de les imatges produides, ja que no existeix una correspondència automàtica entre els missatges tal com son emesos i tal com són debuts. Aquest tercer subobjectiu es deIxat explícitament fora de l'abast d'aquest treballja que no es pretén arribar a una valoració sistemàtica de les imatges produïdes, sinó contribuir a desvetllar els mecamsmes a través dels quals aquestes imatges son concebudes, produïdes i distribuïdes en un context concret de reestructuració de la ciutat.Es tracta, doncs, d'abordar un tema complex com és el de les transformacions urbanes recents des d'un punt de vista parcial, la producció d'imatge, que aqul s'ha situat en el centre del punt de mira de la mateixa manera, es sosté que l'anàlisi de les imatges de la ciutat pren especial rellevància quan es posa al servei de l'estudi dels processos de reestructuració urbana. Establir la relaci entre ambdós enfocs mantenint la doble direcció de l'anàlisi és, potser, el principal repte que afronta aquest treball.RESUMEN:Los procesos de reestructuración urbana de los dos últimos decenios han comportado nuevas maneras de gestionar y de planificar la ciudad hasta el punto que se afirma la existencia de una nueva política urbana, definida por el énfasis en el corto plazo, en su orientación a la demanda más que a la oferta y en la creciente participación privada. En Barcelona, este proceso de adaptación a la nueva situación ha sido liderado en buena medida por el gobierno municipal que ha apoyado su política urbana en una amplia producción de imágenes de la ciudad, que han ido dirigidas tanto a la obtención de un indispensable consenso social en torno de un modelo de ciudad como al reforzamiento de la proyección de una imagen atractiva para los potenciales consumidores.Se han analizado, para el caso de Barcelona, las imágenes de la ciudad producidas fundamentalmente por las instancias públicas -aunque también se ha concedido algún lugar a los agentes privados, especialmente a la prensa diaria- a través de dos grandes temas. En primer lugar, la producción de una imagen de ciudad revitalizada, una condición indispensable para el buen funcionamiento de cualquier otra imagen parcial. En segundo lugar, se ha analizado la producción de imágenes específicas siguiendo las principales líneas de la política urbana contenidas en los planes estratégicos de Barcelona: la internacionalización, las infraestructuras y la calidad de vida, y los "productos" Barcelona.

Made available in DSpace on 2016-08-29T15:08:13Z (GMT). No. of bitstreams: 1 tese_9095_Dissertação FINAL_Angelo.pdf: 9671145 bytes, checksum: c5d77faf3a3217f7640460b4f134fa3d (MD5) Previous issue date: 2015-08-18 / Fapes / O avanço da colonização sempre esteve ligado à modernização. No pensamento e no discurso colonizador, é sempre necessário ocupar os vazios demográficos, tornar a região estagnada em produtiva e econômica. No entanto, o discurso do atraso não atingiu todos os povos do campo e, diferentemente daqueles que preveem o fim do campesinato, este trabalho pretende mostrar seu potencial de recriação e invenção, sejam nas práticas cotidianas, sejam nos movimentos sociais. Diante disso, esse trabalho objetiva investigar a gênese da atual estrutura agrária do noroeste do Espírito Santo, bem como os movimentos de territorialização de povos para esta área como consequência da expansão colonial até os meados do século XX. A partir daí, novas transformações ocorrem neste território, relativas ao desenvolvimento do capitalismo numa escala mundial, sobretudo pela via da industrialização. Este processo atinge diversas localidades, inclusive o noroeste do Espírito Santo e, novamente, trouxeram novas territorialidades capitalistas ao campo as quais mostram o caráter colonial do que se chamou de modernização agrícola. No norte do Espírito Santo, esta modernização se fez através da territorialização capitalista por meio dos latifúndios, principalmente no litoral e extremo norte capixaba, bem como através do monopólio da produção camponesa nas áreas predominadas por pequenas propriedades. O café, nesta ocasião, continua a ser a mercadoria chave deste processo. Acontece que esse processo não se dá de forma evolutiva e linear, pois, ao mesmo tempo, aparecem reações e movimentações de povos que resistem a esse processo de modernização, que os subjugam como colonizados. Essa resistência está basicamente ligada à autonomia que os camponeses possuem e que os possibilitam negar ou se apropriar dos instrumentos capitalistas, mas a partir de outras relações produtivas. Nesse caso, a educação do campo se torna uma estratégia central para o fortalecimento dessa territorialidade campesina. Através da pedagogia da alternância, a escola consegue se colocar para além dos muros, promovendo um ensino mais próximo das comunidades camponesas. O Centro Familiar de Formação em Alternância (CEFFA) do Bley será tratado neste trabalho como um agente potencial para o fortalecimento da territorialidade camponesa no Noroeste do Espírito Santo.