El presente trabajo tiene como temática el activismo juvenil femenino en relación a la lucha contra la problemática del acoso sexual en la Pontificia Universidad Católica del Perú. La necesidad de abordar esta investigación radica tanto en el contexto nacional, como global de violencia de género que se continúa reproduciendo en el ámbito académico de las universidades. Mi estudio se relaciona con el ámbito de las denuncias públicas por casos de acoso en plataformas virtuales, cuyas repercusiones se manifiestan en la vida institucional y cotidiana de la comunidad universitaria. El objetivo principal es conocer y comprender las narrativas y mecanismos de denuncia empleados por las estudiantes, así como la articulación de estos dentro de la continuidad marcada por una combinación de la presencialidad y virtualidad de las movilizaciones sociales. Para el fin de esta investigación se ha realizado una revisión de fuentes teóricas en relación a la violencia de género en el ámbito universitario, específicamente, sobre el acoso sexual como una práctica cotidiana de la misma; el activismo femenino juvenil y su repertorio, poniendo principal interés en las redes sociales como espacio de uso político desde el activismo digital. De tal forma, la vulneración y exposición de las mujeres estudiantes a situaciones de violencia de género es una problemática latente y pública cuyo abordaje requiere una respuesta institucional. Y, por ello, se reconoce la importancia de la indagación en aquellas experiencias y conocimientos que, desde el activismo juvenil femenino se construyen y reconfiguran para hacerle frente al acoso sexual universitario.

[EN] ABSTRACT A Critical Analysis of Valencian public discourses from a gender perspective In the present thesis three highly relevant public spheres within the autonomous community of Valencia are the focus of this critical research on discrimination in public discourses: the public administration, education and the media. More specifically we examine texts produced by the Justice Department of Valencia, school textbooks from both primary and secondary schools and the news programmes from Canal 9, the regional television station which was closed down in 2013. In spite of the fact that the Valencian region of Spain, had passed an Equality Law in 2003, four years before the Spanish state law was passed in 2007, the results from this study would indicate that these discourses lack an inclusive perspective and a rigorous use of non-discriminatory language. Therefore, the objective that we pursue in this thesis is to demonstrate how these discriminatory stereotypes are reproduced in these three contexts, and in turn, raise public awareness among citizens and their political representatives so that this situation of language discrimination may be rectified. We also suggest a number of educational proposals which could help to bring this about, because we understand that equality begins in schools where, among other things, students are also taught to think freely and autonomously. With regard to the eminently critical nature of our work and the existing overlap between language and its social use, the methodological tool used in our study is critical discourse analysis and also Van Leeuwen's (1996) analysis of social roles; thus, through this methodology we not only criticize, but also make proposals, from a positive philosophy perspective, and propose alternatives to help us neutralize this inequality. One of these is what is called action research, which is put into practice through the publication of critical articles in the press, and in this way we strive to carry out a type of pedagogy that we consider necessary to reflect on this issue. The results of the study show that, in the Administration of Justice, despite being mostly made up of women, there is a manifestly exclusively-male dominated type of language to be observed under the pretext of the effectiveness of the male generic form. There is also discrimination to be found in the school textbooks where, for example, history textbooks can be seen to tell only one part of the story of humankind, mainly from a male perspective while women, remain invisible, or at least underrepresented. The news items studied from the now defunct Channel-9 RTVV reveal the under-representation of women as news subjects in a very high percentage, and on occasions, not appearing a single female during the whole of the news programme. Thus, the constant contradiction between what the law proposes and what takes place in reality, the policies with regard to the visibility of women concerning the school curricula for compulsory education, accompanied by the strong influence of ecclesiastical powers, which constantly appears to expel women from the modern world, are factors that override the rights of women, perpetuating on a daily basis, in everyday situations, inequality in subjugation to patriarchal power. Finally, we develop some linguistic and educational proposals for action with a view to changing the status quo as only positive and active pedagogies can change these attitudes in society. / [ES] RESUMEN ANÁLISIS CRÍTICO DEL DISCURSO EN LA ESFERA PÚBLICA VALENCIANA DESDE UNA PERSPECTIVA DE GÉNERO La tesis doctoral que presentamos analiza los usos discriminatorios del lenguaje en tres esferas públicas de la Comunitat Valenciana: el lenguaje administrativo, los libros de texto y los medios de comunicación. Nuestra Comunitat, a pesar de ser pionera en la aprobación de la Ley de Igualdad de 2003 en relación con la ley estatal de Igualdad de 2007, no ha experimentado, como demostraremos en nuestro estudio, un uso riguroso del relato inclusivo y no discriminatorio. Los tics discriminatorios y los relatos excluyentes no solamente son habituales sino que, en general, la sociedad no los percibe como algo negativo. Por esta razón, tenemos interés en destacarlos. Por lo tanto, el objetivo que perseguimos es demostrar cómo estos estereotipos discriminatorios se reproducen, a pesar de todo, en la esfera pública y, a su vez, concienciar a la sociedad y a los poderes públicos para que, a través de su influencia y de su eco en la sociedad, reconduzcan esta situación. También sugerimos una serie de propuestas didácticas porque entendemos que el trabajo igualitario comienza necesariamente en la escuela donde, entre otras cosas, también se enseña a pensar. Visto el carácter eminentemente crítico de nuestro trabajo y la imbricación existente entre el lenguaje y su uso social, la herramienta usada en nuestro estudio es el análisis crítico del discurso y el análisis de los actores y actoras sociales; así pues, a través de esta metodología criticamos y proponemos desde una filosofía solidaria, alternativas que nos ayuden a neutralizar la desigualdad. Una de ellas es la que llamamos investigación-acción, y que, a través de la denuncia o de la publicación en prensa de artículos críticos, ejercemos un tipo de pedagogía que consideramos necesaria para reflexionar sobre esta cuestión. Los resultados del estudio nos muestran que, efectivamente, en la Administración de Justicia, a pesar de estar formada mayoritariamente por mujeres, perdura un lenguaje excluyente bajo el pretexto de la eficacia del masculino genérico, hecho que también ocurre en los libros de texto donde, además, los manuales de Historia relatan sólo una parte de la historia, la de los hombres, mientras que la otra parte, la de las mujeres, permanece oculta. Los informativos estudiados de la desaparecida Canal-9 RTVV nos revelan la infra-representación de la mujer como sujeto noticioso en un porcentaje muy elevado y, en ocasiones, no aparecemos a lo largo de todo el informativo. Así pues, las constantes contradicciones entre lo que la ley promulga y lo que se lleva a cabo en el ámbito oficial, por una parte, y las políticas reaccionarias sobre los derechos de las mujeres y sobre los curricula escolares durante la escolarización obligatoria, acompañadas de una fuerte influencia de los poderes eclesiásticos, que constantemente sitúan a las mujeres fuera de la modernidad, por otro lado, son factores que anulan los derechos de las mujeres, situándonos, diariamente, en una desigualdad interesada e inmovilista del poder patriarcal. En esta tesis, pues, hemos querido evidenciar un sexismo novedoso, más sutil y casi imperceptible, y denunciar las contradicciones entre lo que se legisla por los poderes públicos y lo que finalmente se lleva a cabo. También hacemos algunas propuestas lingüísticas, didácticas y de acción, porque consideramos que la vertiente pedagógica es necesaria para comenzar a cambiar aquellas actitudes y maneras de pensar que son inadmisibles. / [CA] RESUM ANÀLISI CRÍTICA DEL DISCURS EN L'ESFERA PÚBLICA VALENCIANA DES D'UNA PERSPECTIVA DE GÈNERE La tesi doctoral que presentem analitza els usos discriminatoris del llenguatge en tres esferes públiques de la Comunitat Valenciana: el llenguatge administratiu, els llibres de text i els mitjans de comunicació. La nostra Comunitat, tot i ser pionera en l'aprovació de la Llei d'Igualtat de 2003 respecte a la llei estatal d'Igualtat de 2007, no ha experimentat, com demostrem al nostre estudi, un ús rigorós del relat inclusiu i no discriminatori. Els tics discriminatoris i els relats excloents no solament són habituals sinó que, en general, la societat no els percep com una cosa negativa. Per això el nostre interès en destacar-los. Per tant, l'objectiu que perseguim és demostrar com aquests estereotips discriminatoris es reprodueixen, malgrat tot, dins de l'esfera pública i, alhora, conscienciar la societat i els poders públics perquè, a través de la influència i del ressò social que tenen, reconduesquen aquesta situació. Suggerim també una sèrie de propostes didàctiques perquè entenem que la tasca igualitària comença necessàriament des de l'escola on, entre altres coses, també s'ensenya a pensar. Atés el caràcter crític del nostre treball i la imbricació existent entre el llenguatge i el seu ús social, l'eina usada a l'estudi és l'anàlisi crítica del discurs i l'anàlisi dels actors i actores socials; així, a través d'aquesta eina metodològica critiquem i proposem des d'una filosofia solidària, alternatives que ajuden a neutralitzar la desigualtat. Una d'elles és la que anomenem investigació-acció, i que, a través de la denúncia o de la publicació en premsa d'articles crítics, exercim un tipus de pedagogia, creiem que necessària, perquè se'n reflexione. Els resultats de l'estudi ens mostren que, efectivament, en l'Administració de Justícia tot i estar formada majoritàriament per dones, perdura un llenguatge excloent sota el pretext de l'eficàcia del masculí genèric, cosa que també ocorre als llibres de text on, a més a més, els llibres d'Història relaten només una part de la història, la dels homes, mentre que l'altra part, la de les dones, roman oculta. Els informatius estudiats de l'extinta Canal-9 ens revelen la infrarepresentació de la dona com a subjecte noticiós en un percentatge molt elevat i, en ocasions, sense cap representació femenina. Així doncs, les constants contradiccions entre allò que promulga la llei i allò que es duu a terme en l'àmbit oficial, d'una banda, i les polítiques reaccionàries sobre els drets de les dones i sobre els curricula escolars durant l'escolarització obligatòria, acompanyades pel fort influx dels poders eclesiàstics, que constantment treuen les dones fora de la modernitat, són factors que anul·len el dret de les dones situant-nos, diàriament, en una desigualtat interessada i immobilista del poder patriarcal. En aquesta tesi, doncs, hem volgut evidenciar un sexisme nou, més subtil i quasi imperceptible i denunciar les contradiccions entre el que es legisla pels poders públics i el que finalment es fa. També fem algunes propostes lingüístiques, didàctiques i d'acció, perquè considerem que la vessant pedagògica és necessària per començar a canviar aquelles actituds i maneres de pensar que són inadmissibles. / Navarro Tomás, C. (2016). Anàlisi crítica del discurs en l'esfera pública valenciana des d'una perspectiva de gènere [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63263

Memoria (licenciado en ciencias jurídicas y sociales) / 09/06/2018

En pocos segundos, sin planificación previa por parte del realizador, se puede crear un vídeo espontáneo gracias a que transportamos habitualmente una cámara insertada en el teléfono móvil, que permite capturar rápidamente cualquier acontecimiento, en todo momento y lugar. Este trabajo tiene la finalidad de plantar las bases del concepto de vídeo espontáneo y describir sus diferentes aplicaciones, como herramienta de comunicación, de cambio social y de control ciudadano, y cómo la espontaneidad de la realización audiovisual ha transformado nuestra sociedad.

[ES] La "colonialidad" es un ethos cultural no superado, tanto en España como en las antiguas Colonias. En el marco migratorio español, donde existe un flujo permanente de personas provenientes principalmente de África y América Latina, vislumbrar la resignificación contemporánea de las relaciones coloniales fundamentadas en la desigualdad entre el Norte Global y el Sur Global, nos permite entender al racismo como un sistema de ficciones y una matriz organizadora de poder con implicaciones a nivel económico, político, social, cultural, histórico y epistémico. El creciente movimiento antirracista en España busca visibilizar y erradicar este sistema de exclusión, luchando por los derechos de miles de personas migrantes provenientes del Sur Global que habitan en este territorio. Para esto, retoman reflexiones dadas desde la teoría y feminismos decoloniales con el propósito de hacer visibles las relaciones de poder desiguales, con herencia colonial, que operan y afectan las vidas de las personas migrantes y racializadas en España. Este trabajo de investigación etnográfica busca entender a las redes migratorias de mujeres en el estado español desde el trabajo y experiencias de una colectiva de corte feminista, antirracista y decolonial que opera en Valencia, "Mujeres con Voz". Donde mujeres provenientes del Sur Global trabajan por romper con los estereotipos y violencias que median sus experiencias, para construirse como sujetos políticos activos en su nueva sociedad de recepción. Esta investigación busca entender cómo se construye y qué permite esta red migratoria, además de evidenciar qué significa para este grupo ser una mujer migrante y racializada en Valencia. Para esto, se harán visibles las estrategias y espacios de resistencia decolonial que ha generado este grupo en un contexto migratorio complejo, donde el aparataje estatal, legal y los paisajes mediáticos locales y globales, generan estereotipos migratorios que limitan sus vidas y pleno desarrollo. / [CAT] La "colonialitat" és un ethos cultural no superat tant a Espanya com a les antigues Colònies. En el marc migratori espanyol, on hi ha un flux permanent de persones provinents principalment d'Àfrica i Amèrica Llatina, albirar la resignificació contemporània de les relacions colonials fonamentades en la desigualtat entre el Nord Global i el Sud Global, ens permet entendre a el racisme com un sistema de ficcions i una matriu organitzadora de poder amb implicacions a nivell econòmic, polític, social, cultural, epistèmic i històric. El creixent moviment antiracista a Espanya busca visibilitzar i eradicar aquest sistema d'exclusió, lluitant pels drets de milers de persones migrants provinents de el Sud Global que habiten en aquest territori. Per això, reprenen reflexions donades des de la teoria i feminismes decoloniales amb el propòsit de fer visibles les relacions de poder desiguals, amb herència colonial, que operen i afecten les vides de les persones migrants i racialitzades a Espanya. Aquest treball de recerca etnogràfica busca entendre a les xarxes migratòries de dones a l'estat espanyol des del treball i experiències d'una col·lectiva de tall feminista, antiracista i decolonial que opera a València, "Dones amb Veu". On dones provinents de Sud Global treballen per trencar amb els estereotips i violències que intervenen seves experiències, per construir-se com a subjectes polítics actius en la seva nova societat de recepció. Aquesta investigació busca entendre com es construeix i què permet aquesta xarxa migratòria, a més d'evidenciar què significa per a aquest grup ser una dona migrant i racialitzada a València. Per això, es faran visibles les estratègies i espais de resistència decolonial que ha generat aquest grup en un context migratori complex, on el aparells de l'Estat, legal i els paisatges mediàtics locals i globals generen estereotips migratoris que limiten les vides d'aquestes dones. / [EN] "Coloniality" is a current cultural ethos that operates both in Spain and in the former Colonies. This influences the Spanish migratory framework, which has a permanent flow of people coming mainly from Africa and Latin America. To understand the contemporary resignifications of these colonial relations based on the inequality between the Global North and the Global South, allows us to understand racism as a system of fictions and an organizing matrix of power with implications at the economic, political, social, cultural, historical and epistemic levels. The growing anti-racist movement in Spain seeks to make visible and eradicate this system of exclusion, fighting for the rights of thousands of migrants from the Global South who live in this territory. For this, they take up reflections given from decolonial theory and feminisms with the purpose of making visible the unequal power relations, with colonial heritage, that operate and affect the lives of migrants and racialized people in Spain. This ethnographic research seeks to understand the migratory networks of women in the Spanish state from the work and experiences of a feminist, anti-racist and decolonial collective that operates in Valencia, "Mujeres con Voz". Where women from the Global South work to break the stereotypes and violence that mediate their experiences and construct themselves as active political subjects in their new society. This research seeks to understand how this migratory network is developed and what it allows, and show what it means for this group to be a migrant and racialized woman in Valencia. The strategies, and spaces of decolonial resistance generated by this group will become visible in a complex migratory context, where the state, legal, and local and global media landscapes generate migratory stereotypes that limit the lives of these women. / Naranjo Ayala, MJ. (2021). Redes migratorias de mujeres y espacios decolonizadores, estudio de etnografía visual: Colectiva "Mujeres con voz-Valencia" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/177646

[ES] La presente tesis doctoral aborda las prácticas artísticas colaborativas en la ciudad de Valencia durante la etapa de los gobiernos del Partido Popular de la Comunidad Valenciana a las instituciones local y autonómica, es decir, entre 1991 y 2015, estableciendo este marco espacial y temporal como el contexto de esta investigación. Este pasado reciente se define por una clara connivencia del ámbito de la política con un sector económico concreto que se materializará en operaciones urbanísticas que afectarán al territorio, en general, y a ciertos barrios en particular; también hay que destacar una serie de políticas espectaculares con el objetivo de situar a Valencia al frente del turismo internacional. El despilfarro de recursos económicos vendrá a socavar el bienestar de sus habitantes y a dejar de lado muchas de las necesidades ciudadanas por carencia de inver-siones. Esta política espectacular tendrá su oposición en una serie de movimientos, grupos, asocia-ciones vecinales o colectivos culturales que tomarán la calle con sus protestas y demandas. Esta investigación ha seleccionado algunos de los grupos activistas locales más representa-tivos para profundizar en el conflicto que dio lugar a su formación, sus demandas y su tra-yectoria. De este modo se cartografiará el terreno donde se han desarrollado prácticas ac-tivistas que podemos denominar prácticas artísticas colaborativas. Por otro lado, desde la vertiente artística, esta investigación postula la pertenencia de estas prácticas como prácticas artísticas justificando esta relación según una revisión de algunas tendencias artísticas contemporáneas como pueda ser el arte activista en el cual incluire-mos qué entendemos por prácticas artísticas colaborativas. Finalmente, la investigación empírica de estas prácticas se materializará en tres tipologías analíticas diferentes con el objetivo de concluir que estas actividades activistas facilitan la visibilidad del conflicto y al mismo tiempo pueden ser una herramienta de construcción o reconstrucción de la cohesión social de un barrio o de un grupo social en particular. De acuerdo con esta idea, el estudio concluye con la selección de una serie de prácticas artísti-cas colaborativas y su definición atendiendo a los parámetros más significativos, así como la puesta en relación de estas prácticas de calle con un conjunto de obras artísticas locales, nacionales e internacionales, como ejercicio de visibilizar las influencias mutuas. / [CA] La present tesi doctoral aborda les pràctiques artístiques col·laboratives a la ciutat de València durant l'etapa dels governs del Partit Popular de la Comunitat Valenciana a les insti-tucions local i autonòmica, és a dir, entre 1991 i 2015, establint aquest marc espacial i tem-poral com el context d'aquesta investigació. Aquest passat recent es defineix per una clara connivència de l'àmbit de la política amb un sector econòmic concret que es materialitzarà en operacions urbanístiques que afectaran al territori, en general, i a certs barris en particular; també cal destacar una sèrie de políti-ques espectaculars amb l'objectiu de situar a València al capdavant del turisme internacio-nal. El balafiament de recursos econòmics vindrà a soscavar el benestar dels seus habitants i a deixar de costat moltes de les necessitats ciutadanes per manca d'inversions. Aquesta política espectacular tindrà la seua oposició en una sèrie de moviments, grups, associacions veïnals o col·lectius culturals què prendran el carrer amb les seues protestes i demandes. Aquesta investigació ha seleccionat alguns dels grups activistes locals més re-presentatius per a aprofundir en el conflicte que donà lloc a la seua formació, les seues de-mandes i la seua trajectòria. D'aquesta manera es cartografiarà el terreny on s'han desenvo-lupat pràctiques activistes que podem denominar pràctiques artístiques col·laboratives. D'altra banda, des del vesant artístic, aquesta investigació postula la pertinença d'aquestes pràctiques com a pràctiques artístiques justificant aquesta relació segons una revisió d'algunes tendències artístiques contemporànies com puga ser l'art activista en el qual in-clourem què entenem per pràctiques artístiques col·laboratives. Finalment, la investigació empírica d'aquestes pràctiques es materialitzarà en tres tipologi-es analítiques diferents amb l'objectiu de concloure que aquestes activitats activistes facili-ten la visibilitat del conflicte i al mateix temps poden ser una eina de construcció o recons-trucció de la cohesió social d'un barri o d'un grup social en particular. D'acord amb aquesta idea, l'estudi conclou amb la selecció d'una sèrie de pràctiques artístiques col·laboratives i la seua definició atenent als paràmetres més significatius així com la posada en relació d'aquestes pràctiques de carrer amb un conjunt d'obres artístiques locals, nacionals i inter-nacionals, com a exercici de visibilitzar les influències mútues. / [EN] This doctoral thesis addresses collaborative artistic practices in the city of Valencia during the stage of the governments of the Popular Party of the Valencian Community to local and regional institutions, that is, between 1991 and 2015, establishing this spatial and temporal framework as the context of this research. This recent past is defined by a clear collusion of the field of politics with a specific eco-nomic sector that will materialize in urban operations that will affect the territory, in gen-eral, and certain neighbourhoods in particular; It is also necessary to highlight a series of spectacular policies with the aim of placing Valencia at the forefront of international tour-ism. The waste of economic resources will undermine the well-being of its inhabitants and put aside many of the citizens' needs due to lack of investment. This spectacular policy will have its opposition in a series of movements, groups, neigh-bourhood associations or cultural collectives that will take to the streets with their pro-tests and demands. This research has selected some of the most representative local activ-ist groups to deepen the conflict that gave rise to their formation, their demands and their trajectory. In this way, the terrain where activist practices have developed that we can call collaborative artistic practices will be mapped. On the other hand, from the artistic perspective, this research postulates the belonging of these practices as artistic practices, justifying this relationship according to a review of some contemporary artistic trends such as activist art in which we will include what we understand by collaborative artistic practices. Finally, the empirical investigation of these practices will materialize in three different analytical typologies with the aim of concluding that these activist activities facilitate the visibility of the conflict and at the same time can be a tool for the construction or recon-struction of the social cohesion of a neighbourhood or community. a particular social group. In accordance with this idea, the study concludes with the selection of a series of collaborative artistic practices and their definition according to the most significant pa-rameters as well as the relationship of these street practices with a set of local, national artistic works. and international, as an exercise to make mutual influences visible. / Martínez Biot, B. (2022). Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. Valencia: 1991-2009 [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185191

[ES] La presente tesis doctoral recoge una investigación basada en la práctica artística propia desarrollada entre 2017 y 2022, en el territorio de la comarca de l'Horta. Los trabajos y procesos que componen dicha investigación se inscriben principalmente en el ámbito de las prácticas en contexto, y presentan especial interés por los relatos, memorias y luchas asociadas a las transformaciones territoriales locales. A través de los proyectos L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) y A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), esta investigación plantea explorar la capacidad que tienen las prácticas artísticas contextuales y colaborativas de generar rupturas en el relato histórico hegemónico, mediante la producción de dispositivos críticos y situados que posibiliten la visibilización y articulación de memorias subalternas. Asimismo, este trabajo propone investigar si dichas prácticas pueden contribuir a reforzar relaciones de apego y empatía con un territorio dado a través de la consolidación de contramemorias locales propias, así como procesos de afectación, dentro del contexto de la defensa de l'Horta de València. / [CAT] La present tesi doctoral recull una investigació basada en la pràctica artística pròpia desenvolupada entre 2017 i 2022, en el territori de la comarca de l'Horta. Els treballs i processos que composen aquesta investigació s'inscriuen principalment en l'àmbit de les pràctiques en context, i presenten especial interés pels relats, memòries i lluites associades a les transformacions territorials locals. A través dels projectes L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) i A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022), aquesta investigació planteja explorar la capacitat que tenen les pràctiques artístiques contextuals i col·laboratives de generar ruptures en el relat històric hegemònic, mitjançant la producció de dispositius crítics i situats que possibiliten la visibilització i articulació de memòries subalternes. Així mateix, aquest treball proposa investigar si aquestes pràctiques poden contribuir a reforçar relacions d'aferrament i empatia amb un territori donat a través de la consolidació de contramemòries locals pròpies, així com processos d'afectació, dins del context de la defensa de l'Horta de València. / [EN] This thesis presents a research based on artistic practice developed between 2017 and 2022, in the regional territory of l'Horta (València). The works and processes that make up this dissertation are mainly inscribed in the field of practices in context, and present special interest in the narratives, memories and struggles associated with local territorial transformations. The capacity of contextual and collaborative artistic practices is investigated in five different field studies; L'Horta, ni oblit ni perdó (2017), Aturem la ZAL, recuperem La Punta (2018), Ara vindran les màquines. Relats subalterns de la València Sud (2018), La Retaguardia (2020) and A hores d'ara. Experiències i memòria de la defensa de l'Horta a través del seu arxiu (2022). The totality of these projects serve to create generative ruptures in the hegemonic historical narrative, through the production of critical and situated devices making possible the visibilization and articulation of subaltern memories. Correspondingly, this work proposes how such practices can contribute to reinforce relationships of attachment and empathy with a given territory: through the consolidation of local counter-memories, as well as processes of affectation, within the context of the defense of l'Horta de València. / Florin, AMC. (2023). Ahora o nunca. Prácticas artísticas contextuales en torno a la defensa de l'Horta y su memoria [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192824

[ES] La presente tesis doctoral es una exploración sobre las iniciativas auto-organizadas de mujeres que han surgido en la intersección del arte y la tecnología a nivel internacional. Estas iniciativas comunitarias han ido apareciendo en lugares donde existe una escena de arte y nuevos medios, la cual es generalmente de dominación masculina y baja en diversidad. Este trabajo de investigación es un mapeo de este fenómeno tecno-social y artístico, tratando de identificar las primeras prácticas. A través de entrevistas, encuestas y métodos de investigación etnográfica, esta tesis aspira a comprender el contexto que ha dado lugar a semejantes iniciativas a lo largo de tres décadas y media, examinando las diferentes tipologías por los formatos, extensión, espacio y estructura que éstas han adoptado para afrontar la situación de las mujeres en estas áreas. Existe un vació de referencias sobre formas organizativas y de comisariado en las áreas de arte y tecnología. Además, la literatura general señala las subculturas digitales de los noventa, tales como el ciberfeminismo y el movimiento DIY, como los primeros y principales referentes para las alianzas de mujeres y el activismo translocal en la era digital. Sin embargo, las estrategias de colaboración y segregación en áreas de arte y tecnología no han sido analizadas desde los estudios feministas desde una perspectiva histórica en profundidad. Por lo tanto, esta tesis establece la relación entre dichas iniciativas con la historia de los grupos de mujeres artistas y espacios de arte alternativos, la historia de las mujeres en el arte de nuevos medios y la cultura de redes. Las nuevas tecnologías de la información y comunicación han permitido nuevas formas de comunicación y conectividad transfronterizas; sin embargo, este trabajo investiga en qué medida estas iniciativas dependen de las TIC para el establecimiento de su comunidad, comparado con los formatos analógicos. Con los resultados, esta tesis aspira a convertirse en una fuente de referencias que enriquezca la escasa bibliografía de la temática, proporcionando una lista de formas organizativas y de comisariado, así como las practicas más tempranas nunca publicadas, y en conjunto contribuir a la historiografía actual sobre mujeres. Por último, a la vez que se comenta la situación actual de las mujeres en las áreas de arte y tecnología, este trabajo presenta Atenea, un proyecto de mentorización y networking para mujeres en las artes y carreras STEM. Atenea está compuesto de un programa de actividades con diferentes actividades organizativas y de comisariado, así como una plataforma de networking. Adicionalmente, el proyecto tiene un programa enfocado en transmitir conocimientos STEM a niñas a través de prácticas artísticas con tecnología de la mano de mujeres artistas nacionales como mentoras. / [CAT] La present tesi doctoral és una exploració sobre les iniciatives autoorganitzades de dones que han sorgit en la intersecció de l'art i la tecnologia a nivell internacional. Aquestes iniciatives comunitàries han anat apareixent en llocs on hi ha una escena d'art i nous mitjans, la qual és generalment de dominació masculina i baixa en diversitat. Aquest treball de recerca és un mapeig d'aquest fenomen tecno-social i artístic, tractant d'identificar les primeres pràctiques. A través d'entrevistes, enquestes i mètodes d'investigació etnogràfica, aquesta tesi aspira a comprendre el context que ha donat lloc a semblants iniciatives al llarg de tres dècades i mig, examinant les diferents tipologies pels formats, extensió, espai i estructura que aquestes han adoptat per afrontar la situació de les dones en aquestes àrees. Hi ha un buit de referències sobre formes organitzatives i de comissariat en les àrees d'art i tecnologia. A més, la literatura general assenyala les subcultures digitals dels noranta, com ara el ciberfeminisme i el moviment DIY, com els primers i principals referents per a les aliances de dones i l'activisme translocal en l'era digital. No obstant això, les estratègies de col·laboració i segregació en àrees d'art i tecnologia no han estat analitzades des dels estudis feministes des d'una perspectiva històrica en profunditat. Per tant, aquesta tesi estableix la relació entre aquestes iniciatives amb la història dels grups de dones artistes i espais d'art alternatius, la història de les dones en l'art de nous mitjans i la cultura de xarxes. Les noves tecnologies de la informació i comunicació han permès noves formes de comunicació i connectivitat transfrontereres; però, aquest treball investiga en quina mesura aquestes iniciatives depenen de les TIC per a l'establiment de la seva comunitat, comparat amb els formats analògics. Amb els resultats, aquesta tesi aspira a convertir-se en una font de referències que enriqueixi l'escassa bibliografia de la temàtica, proporcionant una llista de formes organitzatives i de comissariat, així com les pràctiques més primerenques mai publicades, i en conjunt contribuir a la historiografia actual sobre dones. Finalment, alhora que es comenta la situació actual de les dones en les àrees d'art i tecnologia, aquest treball presenta Atenea, un projecte de mentorització i networking per a dones en les arts i carreres STEM. Atenea està compost d'un programmea d'activitats amb diferents activitats organitzatives i de comissariat, així com una plataforma de networking. Addicionalment, el projecte té un programmea enfocat a transmetre coneixements STEM a nenes a través de pràctiques artístiques amb tecnologia de la mà de dones artistes nacionals com mentores. / [EN] This dissertation explores a series of all-women self-organised initiatives that have emerged at the intersection of art and technology internationally. These grassroot initiatives have continued to appear in places where there is a new media arts scene, generally male-dominated and low in diversity. This research work is a mapping of this techno-social and artistic phenomenon, attempting to identify its earliest practices. Through interviews, surveys and ethnographic research, this thesis seeks to comprehend the context that has given rise to such initiatives over three decades and half, examining the different typologies by formats, extension, space and structure that they have adopted to address the situation of women in these fields. There is a void of references on all-women curatorial and organisational forms in art and technology. Moreover, general literature points at digital subcultures of the 1990s such as cyberfeminism and DIY movement as first referents for women's alliance and translocal activism in the digital age. However, collaboration and segregation strategies in new media arts have not been discussed in feminist scholarship from a deeper historical perspective. Therefore, this dissertation elaborates the linkage of such initiatives to early history of all-women art groups and alternative art spaces, history of women in new media arts and to network cultures. New information and communication technologies have enabled new forms of communication and connectivity cross-borders; however, this work investigates in which measure these initiatives are dependent upon ICT for the establishment of a community, compared to analog formats. With the results, this dissertation aims to become a source of references that enriches the scarce bibliography on the topic, providing a list of curatorial and organisational forms with the earliest and unpublished practices that altogether contribute to current women's historiography. Lastly, while discussing the current situation of women in art and technology fields, this works presents Atenea, a mentoring and networking platform for women in Arts and STEM careers. Atenea is comprised of a programme having different organizational, curatorial and networking activities. Additionally, the platform has a project focused on teaching STEM skills to girls through new media arts with female artists as mentors. Keywords: All-women, self-organised, initiatives, new media arts, digital arts, electronic arts, art, technology, activism, mapping, alternative art spaces, collaboration, segregation, ICT, digital age, virtual, community, network cultures, feminism, cyberfeminism, Atenea, STEM, STEAM, girls, organisational, curatorial, networking platform, mentoring, / Robles Mateo, E. (2020). All-Women Initiatives in Art and Technology 1986-2020. Atenea: Mentoring and Networking Project in Steam [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/159248

[ES] La presente tesis doctoral desarrolla una experiencia educativa en el contexto de las enseñanzas artísticas superiores de grado en Diseño. El objetivo de la investigación es validar la hipótesis de que la inclusión de un enfoque feminista en estos estudios, y el empleo de la performance como estrategia pedagógica provocan en el alumnado una evolución personal hacia el ejercicio profesional del diseño con perspectiva de género. Para realizar un diagnóstico acertado, se ha revisado el currículum de estas enseñanzas en la Comunitat Valenciana y se ha comprobado la carencia de un enfoque de género en la enseñanza-aprendizaje de esta disciplina. Además, se ha examinado la literatura académica sobre el tema para articular una base teórica sólida sobre la que apoyar la praxis docente y artística. Así pues, mediante una metodología de investigación-acción educativa basada en las artes y una pedagogía feminista, se han llevado a cabo tres acciones. La primera, la implementación en la Escola d'Art i Superior de Disseny de València de una asignatura optativa con contenidos feministas, con la que impulsar una mejora educativa y dotar al alumnado de las competencias necesarias para diseñar con perspectiva de género. La segunda, la creación y el diseño en el aula de una performance para denunciar las violencias machistas, y la tercera, su realización en el espacio público, y su transformación en artivismo. Los resultados de esta investigación, presentados en esta tesis y recogidos en un audiovisual, respaldan la hipótesis de partida y demuestran que la metodología propuesta se revela efectiva para formar profesionales del sector capaces de asumir responsabilidades en cuestiones de género, diseñar desde otra mirada alejada del androcentrismo, cambiar el imaginario colectivo y construir una sociedad más justa y equitativa. También, ponen de manifiesto las posibilidades educativas de la performance y su capacidad para empoderar al alumnado y convertirlo en agente de cambio social. Las conclusiones resaltan que, pese al éxito de la experiencia, siguen existiendo impedimentos para implementar, de forma efectiva, una perspectiva feminista en las enseñanzas de diseño. También destacan que la creación y realización de acciones grupales artísticas aportan al alumnado un aprendizaje vivencial y situado en el que la fuerza de la colectividad funciona como poder transformador y como medio para reclamar una igualdad real en y desde la institución educativa. / [CA] La present tesi doctoral desenvolupa una experiència educativa al context dels ensenyaments artístics superiors de grau en Disseny. L'objectiu de la investigació és validar la hipòtesi que la inclusió d'un enfocament feminista en estos estudis, i l'ús de la performance com a estratègia pedagògica provoquen en l'alumnat una evolució personal cap a l'exercici professional del disseny amb perspectiva de gènere. Per fer un diagnòstic encertat, s'ha revisat el currículum d'estos ensenyaments en la Comunitat Valenciana i s'ha comprovat la manca d'un enfocament de gènere a l'ensenyament-aprenentatge d'esta disciplina. A més, s'ha examinat la literatura acadèmica sobre el tema per articular una base teòrica sòlida sobre la qual donar suport a la praxi docent i artística. Així doncs, mitjançant una metodologia d'investigació-acció educativa basada en les arts i una pedagogia feminista, s'han dut a terme tres accions. La primera, la implementació a l'Escola d'Art i Superior de Disseny de València d'una assignatura optativa amb continguts feministes, amb la qual impulsar una millora educativa i dotar l'alumnat de les competències necessàries per dissenyar amb perspectiva de gènere. La segona, la creació i el disseny a l'aula d'una performance per denunciar les violències masclistes, i la tercera, la seua realització a l'espai públic, i la seua transformació en artivisme. Els resultats d'esta investigació, presentats en esta tesi i recollits en un audiovisual, recolzen la hipòtesi de partida i demostren que la metodologia proposada es revela efectiva per formar professionals del sector capaços d'assumir responsabilitats en qüestions de gènere, dissenyar des d'una altra mirada allunyada de l'androcentrisme, canviar l'imaginari col·lectiu i construir una societat més justa i equitativa. També, posen de manifest les possibilitats educatives de la performance i la seua capacitat per empoderar l'alumnat i convertir-lo en agent de canvi social. Les conclusions ressalten que, malgrat l'èxit de l'experiència, continuen existint impediments per implementar, de manera efectiva, una perspectiva feminista als ensenyaments de disseny. També destaquen que la creació i realització d'accions grupals artístiques aporten a l'alumnat un aprenentatge vivencial i situat en el qual la força de la col·lectivitat funciona com a poder transformador i com mitjà amb què reclamar una igualtat real en i des de la institució educativa. / [EN] This doctoral thesis presents an educational experience in the context of artistic teaching in bachelor's degree programs in design. The objective of this study is to validate the hypothesis that the inclusion of a feminist approach in these programs and the use of performance as a pedagogical strategy spark a personal evolution in students toward the professional practice of design with a gender perspective. To make an accurate diagnosis, the curricula of these teachings in the Valencian Community have been reviewed and the lack of a gender approach in the teaching and learning of this discipline has been verified. In addition, the academic literature on the topic has been examined to articulate a solid theoretical basis on which to support teaching and artistic practices. Thus, through an educational action and research methodology based on the arts and a feminist pedagogy, three actions have been carried out. The first is the implementation at the Escola d'Art i Superior de Disseny de València of an optional course with feminist content to promote educational improvement and provide students with the necessary skills to design with a gender perspective. The second is the creation and design of a performance in the classroom to denounce sexist violence. The third is holding this performance in a public space, and its transformation into artivism. The results of this research are presented in this thesis and collected in audiovisual format. The results support the starting hypothesis and demonstrate that the proposed methodology is effective in training professionals in the sector who are capable of assuming responsibilities in gender issues, designing from a perspective that is removed from androcentrism, changing the collective imagination and building a more just and equitable society. They also highlight the educational possibilities of performance and its ability to empower students and turn them into agents of social change. The conclusions highlight that, despite the success of the experience, there are still hurdles to overcome in order to effectively implement a feminist perspective in teaching design. They also highlight that the creation and hosting of artistic group activities provide students with experiential, situated learning in which the strength of the collective functions as a transformative power and as a means to demand real equality both within and from the educational institution. / Sáez Salvador, MDR. (2024). La performance como estrategia artivista para la inclusión de una perspectiva de género en las enseñanzas artísticas superiores de diseño [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/211833