• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 14
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 17
  • 17
  • 13
  • 13
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Impacto del grado de implementación del Customer Relationship Management (CRM) y la Estrategia de Innovación en los resultados empresariales. Aplicación al sector vitivinícola español

Guerola Navarro, Vicente 21 May 2021 (has links)
[ES] El mercado y las transacciones comerciales se desarrollan en la actualidad en un entorno cada vez más dinámico y cambiante, que obliga a las empresas a adaptarse a expectativas cada vez más específicas y exigentes por parte de los clientes, y a una competencia feroz por mantener y ampliar la ventaja competitiva para poder subsistir. La fidelización de los clientes, y el establecimiento de relaciones comerciales duraderas con ellos a largo plazo es una de las formas más eficientes a través de las cuales las empresas pueden conseguir estos objetivos. Para ello es fundamental tener la mejor información posible sobre los clientes, así como establecer estrategias coherentes para la gestión de las relaciones con ellos. Poner al cliente como foco y centro de toda la cadena de valor de las empresas asegura que, desde la toma de requerimientos para satisfacer las necesidades de los clientes, hasta la provisión de bienes y servicios que satisfagan dichas necesidades, pasando por todas las etapas de su proceso productivo, están diseñadas y orientadas a conseguir la máxima satisfacción del cliente y con ello su fidelidad y una relación comercial duradera y beneficiosa. Las Tecnologías de Información y Comunicación (TIC) son clave para cualquier estrategia dirigida a la consecución de estos objetivos, tanto por su potencia en el manejo de la información valiosa de gestión empresarial, como por el cambio cultural que introducen en las empresas que adoptan estos sistemas en su camino hacia la transformación digital. En las últimas dos décadas ha crecido especialmente el interés por una de estas tecnologías, en concreto los sistemas Customer Relationship Management (CRM), cuyo ámbito de trabajo es la gestión de las relaciones con los clientes. CRM nace en los años 70 con el objetivo de automatizar la fuerza de ventas de las empresas, es decir, sistematizar e informatizar los procesos comerciales en tres áreas: ventas, marketing, y servicios. El objetivo primero de CRM era que toda acción emprendida por cualquiera de los agentes de la empresa, en cualquiera de estas tres áreas de gestión de relaciones con los clientes, estuviera registrada y accesible para el resto de los agentes clave de la empresa. Con CRM se conseguía unificar y tener de forma coherente y consistente toda la información de gestión de relaciones con los clientes. El dinamismo y competitividad de los mercados, alentado por la globalización y el acceso a información y mercados diversos y dispersos, ha movido a las empresas a buscar estrategias de gestión que hagan sostenibles en el tiempo sus ventajas competitivas. CRM se ha mostrado como una de estas herramientas más valiosas, aportando expectativas no solo de beneficios de explotación actual por su gestión de la información relacionada con la gestión del conocimiento sobre los clientes, sino también de beneficios a futuro por su directo impacto en los procesos de innovación. Una vez definidos cuales son los beneficios esperados por parte de las empresas que deciden implementar sistemas CRM, se plantea la cuestión de saber en qué condiciones estos beneficios se suelen dar en la realidad. El presente trabajo de investigación ha pretendido comprobar cuáles son las condiciones que pueden hacer que el uso CRM por parte de las empresas venga acompañado consecuentemente de mejoras en los resultados empresariales, de modo que las conclusiones ayuden a las empresas a tomar sus decisiones sobre su adopción de dichos sistemas CRM. La conclusión general del estudio es la confirmación de que una buena cultura de gestión de la relación con los clientes ("customer relationship management") es clave para tener un buen resultado empresarial, ya que está en línea con las teorías modernas del marketing relacional que se enfocan en la gestión centrada en el cliente. A esta relevancia de la cultura de gestión centrada en el cliente, se agrega que el uso de tecnologías CRM puede y de / [CA] El mercat i les transaccions comercials es desenvolupen en l'actualitat en un entorn cada vegada més dinàmic i canviant, que obliga les empreses a adaptar-se a expectatives cada vegada més específiques i exigents per part dels clients, i a una competència feroç per mantindre i ampliar l'avantatge competitiu per a poder subsistir. La fidelització dels clients, i l'establiment de relacions comercials duradores amb ells a llarg termini és una de les formes més eficients a través de les quals les empreses poden aconseguir aquests objectius. Per a això és fonamental tindre la millor informació possible sobre els clients, així com establir estratègies coherents per a la gestió de les relacions amb ells. Posar al client com a focus i centre de tota la cadena de valor de les empreses assegura que, des de la presa de requeriments per a satisfer les necessitats dels clients, fins a la provisió de béns i serveis que satisfan aquestes necessitats, passant per totes les etapes del seu procés productiu, estan dissenyades i orientades a aconseguir la màxima satisfacció del client i amb això la seua fidelitat i una relació comercial duradora i beneficiosa. Les Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC) són clau per a qualsevol estratègia dirigida a la consecució d'aquests objectius, tant per la seua potència en el maneig de la informació valuosa de gestió empresarial, com pel canvi cultural que introdueixen en les empreses que adopten aquests sistemes en el seu camí cap a la transformació digital. En les últimes dues dècades ha crescut especialment l'interés per una d'aquestes tecnologies, en concret els sistemes Customer Relationship Management (CRM), l'àmbit de treball del qual és la gestió de les relacions amb els clients. CRM naix en els anys 70 amb l'objectiu d'automatitzar la força de vendes de les empreses, és a dir, sistematitzar i informatitzar els processos comercials en tres àrees: vendes, màrqueting, i serveis. L'objectiu primer de CRM era que tota acció empresa per qualsevol dels agents de l'empresa, en qualsevol d'aquestes tres àrees de gestió de relacions amb els clients, estiguera registrada i accessible per a la resta d'agents clau de l'empresa. Amb CRM s'aconseguia unificar i tindre de manera coherent i consistent tota la informació de gestió de relacions amb els clients. El dinamisme i competitivitat dels mercats, encoratjat per la globalització i l'accés a informació i mercats diversos i dispersos, ha mogut a les empreses a buscar estratègies de gestió que facen sostenibles en el temps els seus avantatges competitius. CRM s'ha mostrat com una d'aquestes eines més valuoses, aportant expectatives no sols de beneficis d'explotació actual per la seua gestió de la informació relacionada amb la gestió del coneixement sobre els clients, sinó també de beneficis a futur pel seu directe impacte en els processos d'innovació. Una vegada definits quals són els beneficis esperats per part de les empreses que decideixen implementar sistemes CRM, es planteja la qüestió de saber sota quines condicions aquests beneficis se solen donar en la realitat. El present treball de recerca ha pretés comprovar quines són les condicions que poden fer que l'ús CRM per part de les empreses vinga acompanyat conseqüentment de millores en els resultats empresarials, de manera que les conclusions ajuden les empreses a prendre les seues decisions sobre la seua adopció d'aquests sistemes CRM. La conclusió general de l'estudi és la confirmació que una bona cultura de gestió de la relació amb els clients ("customer relationship management") és clau per a tindre un bon resultat empresarial, ja que està en línia amb les teories modernes del màrqueting relacional que s'enfoquen en la gestió centrada en el client. A aquesta rellevància de la cultura de gestió centrada en el client, s'agrega que l'ús de tecnologies CRM pot i deu ajudar a millorar l'acompliment de l'empresa. / [EN] The market and commercial transactions are currently developing in an increasingly dynamic and changing environment, which forces companies to adapt to increasingly specific and demanding expectations from customers, and to a fierce competition to maintain and expand the competitive advantage in order to survive. The loyalty of customers, and the establishment of lasting business relationships with them in the long term is one of the most efficient ways through which companies can achieve these objectives. For this purpose, it is essential to have the best possible information about customers, as well as to establish coherent strategies for managing relationships with them. Putting the client as the focus and center of the entire value chain of companies ensures that, from the study of requirements to satisfy the needs of clients, to the provision of goods and services that satisfy said needs, passing through all stages of its production process, are designed and oriented to achieve maximum customer satisfaction and with it their loyalty and a lasting and beneficial business relationship. Information and Communication Technologies (ICT) are key to any strategy aimed at achieving these objectives, both because of their power in handling valuable business management information, and because of the cultural change they introduce in companies that adopt these systems on their way to digital transformation. In the last two decades, interest in one of these technologies has grown especially, specifically the Customer Relationship Management (CRM) systems, whose scope of work is the management of customer relationships. CRM was born in the 70s with the aim of automating the sales force of companies, that is, to systematize and computerize business processes in three areas: sales, marketing, and services. The first objective of CRM was that any action taken by any of the company's agents, in any of these three areas of customer relationship management, be registered and accessible to the rest of the company's key agents. With CRM it was possible to unify and have in a coherent and consistent way all the information on customer relationship management. The dynamism and competitiveness of the markets, encouraged by globalization and access to information and diverse and dispersed markets, has prompted companies to seek management strategies that make their competitive advantages sustainable over time. CRM has proven to be one of these most valuable tools, providing expectations not only of current operating benefits due to its management of information related to customer knowledge management, but also future benefits due to its direct impact on processes of innovation. Once the expected benefits of companies that decide to implement CRM systems have been defined, the question arises of knowing under what conditions these benefits usually occur in reality. The present research work has tried to verify which are the conditions that can make the use of CRM by companies consequently accompanied by improvements in business results, so that the conclusions help companies make their decisions about their adoption of such CRM systems. The general conclusion of the study is the confirmation that a good culture of customer relationship management ("customer relationship management") is key to having a good business result, as it is in line with modern theories of relationship marketing that they focus on customer-centric management. To this relevance of the customer-centric management culture, it is added that the use of CRM technologies can and should help improve company performance. An adequate innovation strategy appears as the ideal complement to the strategies for the use of culture and CRM technologies in order to improve business results. / Guerola Navarro, V. (2021). Impacto del grado de implementación del Customer Relationship Management (CRM) y la Estrategia de Innovación en los resultados empresariales. Aplicación al sector vitivinícola español [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/166614 / TESIS
12

Factores que identifiquen la necesidad de implementar los sistemas de business intelligence a fin de mejorar la toma de decisiones en los procesos operativos del sector diagnóstica / Factors that identify the need for implement of Business Intelligence systems in order to improve decision making in the operating processes of the diagnostic sector

Almanza Inchaustegui, Gerardo 16 March 2019 (has links)
La presente investigación tiene por objetivo, exponer los factores que hacen necesaria la implementación de Business Intelligence con el fin de mejorar la toma de decisiones, que influyen directamente en la eficiencia de los procesos operativos de importación del sector Diagnóstica. Esta investigación se divide en 5 capítulos, en las que se usó el método científico detallado en el libro Metodología de la Investigación, el cual presenta a la investigación como un proceso sistemático, los capítulos están comprendidos por marco teórico, plan de investigación, metodología, desarrollo y aplicación, y análisis de los resultados. Asimismo, se busca identificar que, con esta herramienta informática, se podrá tener la posibilidad de mejorar los procesos operativos de importación. Para finalizar, se comprobará la relación existente entre las dos variables estudiadas Business Intelligence para la mejor toma de decisiones y la eficiencia de los Procesos Operativos, con el fin optimizar la cadena de valor y presentar una herramienta de innovación para el mundo de los negocios internacionales. Para ello, se realizaron análisis cuantitativos y cualitativos, y se empleó la herramienta de SPSS para mostrar el Análisis Factorial y Discriminante. / The objective of this research is to expose the factors that make it necessary to implement Business Intelligence in order to improve decision making, which directly influence the efficiency of the importation processes of the Diagnostic sector. This research is divided into 5 chapters, in which the scientific method detailed in the book Methodology of Research was used, which presents research as a systematic process, the chapters are comprised by theoretical framework, research plan, methodology, development and application, and analysis of results. Likewise, it is sought to identify that, with this computer tool, it will be possible to have the possibility of improving the import operational processes. Finally, the relationship between the two variables studied Business Intelligence for the best decision making and the efficiency of the Operational Processes will be verified, in order to optimize the value chain and present an innovation tool for the world of international business. For this, quantitative and qualitative analyzes were carried out, and the SPSS tool was used to show the Factorial and Discriminant Analysis / Tesis
13

A Contrastive Structural and Lexical Study of Shakespeare's Hamlet and Sumarokov's Gamlet: A Corpus-Based Approach to Literature. Estudio contrastivo de la estructura y del léxico en Hamlet de Shakespeare versus Gamlet de Sumarokov: una aproximación a la literatura desde la perspectiva basada en corpus

Keshabyan Ivanova, Irina 29 June 2010 (has links)
La presente Tesis Doctoral se encuadra dentro la línea de investigación del lenguaje mediante los métodos basados en corpus, es decir, mediante análisis computacional y cuantitativo. El esencial objetivo ha sido llevar a cabo una comparación y análisis cuantitativo estructural y del léxico de dos textos específicos del género dramático: la cuarta edición en el infolio de Hamlet (1685) de Shakespeare, y la traducción al inglés de Gamlet (1787) [1748], del dramaturgo ruso Aleksandr Sumarokov, traducida del ruso por Richard Fortune en 1970. El análisis, comparación e interpretación de los resultados de los patrones estructurales y temáticos se ha dispuesto por actos, tanto en aquello que se refiere a la intra-obra (en Hamlet y Gamlet, separado), como inter-obras (entre Hamlet y Gamlet) a lo largo de los Capítulos 3º, 4º, 5º y 6º. Para desvelar los propósitos reales de Shakespeare y Sumarokov, especialmente en lo referido a las configuraciones sociales y organizativas estructurales de Hamlet y Gamlet, se utilizaron diversas aplicaciones informáticas e estadísticas. Para ello se administró el análisis cuantitativo de la distribución de los patrones de la presencia, intervención e interacción de todos los personajes, tanto los principales, como los secundarios. Para analizar y comparar las alteraciones temáticas, es decir, las diferencias cualitativas, no simplemente cuantitativas, con respecto a la conceptualización sociopolítica, religiosa, moral, familiar, filosófica y artística, entre Shakespeare y Sumarokov, se aplicaron los métodos cuantitativos y analíticos basados en la lingüística del corpus. A tal fin, se implantó la investigación de los patrones de distribución de las palabras de contenido (open-class ítems), es decir, las palabras con significado léxico, tales como sustantivos, verbos, adjetivos y adverbios, más frecuentes entre ambas obras. Los principales resultados obtenidos revelan importantes disimilitudes entre las estructuras de las obras por actos, es decir, percepciones marcadamente distintas de todos los personajes, de su relevancia en las obras y de complejidad de las relaciones sociales entre ellos. Los resultados de los patrones temáticos señalan las divergencias significativas en los contenidos básicos de ambos textos en relación con los temas más prominentes. Así pues, los resultados confirman diferencias sustanciales en los patrones estructurales y temáticos entre versión original de Hamlet y Gamlet. Resumen: / The main area of research of this PhD dissertation is the study of language by means of corpus-based techniques -in other words, by means of a computational and quantitative analysis. The aim was to carry out quantitative and qualitative structural and lexical analysis and comparison of two specific texts in the genre of drama -The Fourth Folio Edition of The Tragedy of Hamlet Prince of Denmark (1685) by Shakespeare and the English translation of Gamlet (1787) [1748] by the Russian playwright Sumarokov, translated from Russian by Richard Fortune in 1970. The analysis, comparison and interpretation of data related to the structural and thematic patterns were carried out per act: intra-play (in each play, separately) and inter-plays (between Hamlet and Gamlet). Accordingly, various computational tools were applied to reveal the differences in the social and organisational structures of the plays through quantitative and qualitative analysis of the distribution patterns of the presence, intervention and interaction variables of all the characters, both main and secondary. Quantitative and analytical corpus-based methodologies were used to analyse and compare thematic alterations between the two plays -in other words, the (dis)similarities in the authors' religious, socio-political, family, moral, philosophical and artistic conceptions- identified on the basis of the most frequent content words (open-class items), particularly nouns, verbs, adjectives and adverbs. The key findings indicate important differences between the structures of the plays per acts, that is, significant divergences in the authors' perceptions of the characters and the complexity of their relationships. Another essential finding suggests obvious distinctions between both texts' basic contents per act: intra-play and inter-plays. In general, the findings uncover wide-ranging dissimilarities in the structural and thematic patterns in Hamlet versus Gamlet.
14

Effectuation, domestic network strength, institutional voids and accelerated internationalization: Evidence from Latin American SMEs

Gil Barragán, Juan Manuel 19 October 2020 (has links)
[EN] This thesis investigates the type of domestic network strength and type of decisionmaking logic as causal conditions for achieving accelerated internationalisation in small and medium enterprises (SMEs) located in context of institutional voids. Furthermore, this dissertation explore the micro-mechanisms that connect the impact institutional voids, effectual networking and networks strength on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. The existing literature shows discrepancies among researchers about the individual effect of networks strength, decision-making logic and institutional voids on accelerated internationalisation. Moreover, scholars argue that accelerated internationalization is a complex phenomenon that should be studied by identifying the complex relations among variables. However, it seems that no studies have explore this complex interaction and the connection among these factors. Consequently, researchers advise to increase the investigation about the effects of these variables on the accelerated internationalisation of SMEs. They have also suggest to incorporate effectuation and institutional voids to clarify these discrepancies. On this matter, researches warn that research on effectuation and internationalization is an emerging scientific field that lacks conceptual clarity. Recent studies also advice to move beyond foreign networks to explore the role of domestic networks on accelerated internationalization. Finally, there have been calls to advance research on Latin America that usually has been neglected in the existing literature. Therefore, this thesis aims to provide an approach based on three different methodologies: First, a bibliometric analysis to contribute to classify the literature of effectuation and internationalization, and identify its structure and key trends. Second, a fuzzy-set qualitative comparative analysis (fsQCA) to investigates which causal conditions contribute to accelerated internationalization among 33 contrarian cases (21 from Colombia and 12 from Peru) of SMEs from context with institutional voids. Results show that the combination of weak domestic ties and effectuation logic accelerated the internationalization of SMEs with fewer resource constraints. In contrast, strong domestic ties and causation behaviour lead to accelerated internationalization of SMEs with greater resource constraints. Based on these findings, an integrative model that linked the causal configurations to reach accelerated internationalization is developed. Finally, an ordered logistic regression of 2.987 SMEs from Argentina, Colombia and Peru, to examine the micro-mechanisms that connect institutional voids, effectual networking, networks strength and location on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. Results show that (1) rural cities, instead of first- and second-tier cities, accelerated the internationalization process of the firm. (2) Institutional voids, effectual networks and strong local ties increase the likelihood of accelerated internationalization. Finally, (3) we found a robust and high interaction effect between effectual networking, significant institutional voids, strong local ties, size of the firm and rural cities location on accelerated internationalization. Based on the findings, a conceptual model is presented. / [ES] A partir del tipo de las relaciones de la red de contactos locales y la lógica en la toma de decisiones, esta tesis investiga las condiciones causales necesarias para que las pequeñas y medianas empresas (Pymes) que están situadas en contextos caracterizados por vacíos institucionales, logren tener una internacionalización acelerada. Adicionalmente, esta disertación explora los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales y el tipo de relaciones (fuertes o débiles) con la internacionalización acelerada que presentan las Pymes de Latinoamérica. La literatura existente muestra discrepancias sobre el efecto individual que tienen las relaciones de la red de contactos locales, la lógica en la toma de decisiones y los vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Así mismo, los investigadores argumentan que este es un fenómeno complejo y por lo tanto, debería analizarse identificando las relaciones complejas que puedan existir entre las variables. Sin embargo, al parecer, ningún estudio ha explorado esta compleja interacción y la conexión que existe entre estos factores. En consecuencia, diversos estudios aconsejan ahondar en la investigación sobre los efectos que pueden tener estas variables sobre la internacionalización acelerada de las Pymes. Adicionalmente, han sugerido incorporar la efectuación y los vacíos institucionales como variables que pueden contribuir a aclarar estas discrepancias. Sobre este asunto, los investigadores advierten que la efectuación y la internacionalización, es un campo científico emergente que carece de claridad conceptual. Estudios recientes también aconsejan que la investigación vaya más allá de las redes internacionales para explorar el papel de las redes locales sobre la internacionalización acelerada. Finalmente, ha habido diversos llamados para avanzar en la investigación sobre América Latina, que es una región que generalmente se ha descuidado en la investigación existente. Consecuentemente, esta tesis tiene como objetivo desarrollar la investigación bajo tres metodologías diferentes: Primero, a través de un análisis bibliométrico que permite contribuir con la clasificación de la literatura, la identificación de la estructura y las tendencias de la investigación sobre la efectuación y la internacionalización de las Pymes. En segundo lugar, a través de un Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA por sus siglas en inglés) que contribuye a identificar las condiciones causales que favorecen la internacionalización acelerada de 33 casos contrarios (21 de Colombia y 12 de Perú) de Pymes localizadas en contextos con vacíos institucionales. El resultado de este estudio demuestra que la combinación de redes locales con lazos débiles y la lógica de la efectuación, contribuyen con la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen menores limitaciones en sus recursos. En contraste, las redes locales con lazos fuertes y la lógica de causación, asisten la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen una mayor limitación en sus recursos. En base a estos hallazgos, se desarrolla un modelo integrador que vincula las configuraciones causales que permiten obtener una internacionalización acelerada. Finalmente, a través de una regresión logística ordenada de 2.987 Pymes de Argentina, Colombia y Perú, se examinan los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales, el tipo de relación con las redes de contacto y la localización con la internacionalización acelerada de las Pymes de Latinoamérica. Los resultados demuestran que las ciudades rurales, en lugar de las ciudades de primer y segundo nivel, aceleran la internacionalización de las empresas. Adicionalmente, los altos niveles de vacíos institucionales, las redes efectúales, las redes locales de lazos fuertes y localizarse en el área rural, aumentan la probabilidad de una internacionalización acelerada. Además, la investigación evidencia que existe un efecto de interacción fuerte y robusta entre las redes locales de lazos fuertes y los altos niveles de vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Este mismo efecto de interacción se da entre las redes locales de lazos fuertes y las redes efectúales y las redes locales de lazos fuertes con la localización en áreas rurales. Basados en estos resultados, se propone un modelo conceptual. / [CA] A partir de la mena de les relacions de la xarxa de contactes locals i la lògica en la presa de decisions, aquesta tesi investiga les condicions causals necessàries perquè les petites i mitjanes empreses (Pimes) que estan situades en contextos caracteritzats per buits institucionals, aconseguisquen tindre una internacionalització accelerada. Addicionalment, aquesta dissertació explora els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectua'ls i el tipus de relacions (fortes o febles) amb la internacionalització accelerada que presenten les Pimes de Llatinoamèrica. La literatura existent mostra discrepàncies sobre l'efecte individual que tenen les relacions de la xarxa de contactes locals, la lògica en la presa de decisions i els buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Així mateix, els investigadors argumenten que aquest és un fenomen complex i per tant, hauria d'analitzar-se identificant les relacions complexes que puguen existir entre les variables. No obstant això, pel que sembla, cap estudi ha explorat aquesta complexa interacció i la connexió que existeix entre aquests factors. En conseqüència, diversos estudis aconsellen aprofundir en la investigació sobre els efectes que poden tindre aquestes variables sobre la internacionalització accelerada de les Pimes. Addicionalment, han suggerit incorporar l'efectuació i els buits institucionals com a variables que poden contribuir a aclarir aquestes discrepàncies. Sobre aquest assumpte, els investigadors adverteixen que l'efectuació i la internacionalització, és un camp científic emergent que manca de claredat conceptual. Estudis recents també aconsellen que la investigació vaja més enllà de les xarxes internacionals per a explorar el paper de les xarxes locals sobre la internacionalització accelerada. Finalment, hi ha hagut diverses demandes per a avançar en la investigació sobre Amèrica Llatina, que és una regió que generalment s'ha desatès en la investigació existent. Conseqüentment, aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar la investigació sota tres metodologies diferents: Primer, a través d'una anàlisi bibliomètrica que permet contribuir amb la classificació de la literatura, la identificació de l'estructura i les tendències de la investigació sobre l'efectuació i la internacionalització de les Pimes. En segon lloc, a través d'una Anàlisi Qualitativa Comparativa (*fsQCA per les seues sigles en anglés) que contribueix a identificar les condicions causals que afavoreixen la internacionalització accelerada de 33 casos contraris (21 de Colòmbia i 12 del Perú) de Pimes localitzades en contextos amb buits institucionals. El resultat d'aquest estudi demostra que la combinació de xarxes locals amb llaços febles i la lògica de l'efectuació, contribueixen amb la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen menors limitacions en els seus recursos. En contrast, les xarxes locals amb llaços forts i la lògica de causació, assisteixen la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen una major limitació en els seus recursos. Sobre la base d'aquests resultats, es desenvolupa un model integrador que vincula les configuracions causals que permeten obtindre una internacionalització accelerada. Finalment, a través d'una regressió logística ordenada de 2.987 Pimes de l'Argentina, Colòmbia i el Perú, s'examinen els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectuals, el tipus de relació amb les xarxes de contacte i la localització amb la internacionalització accelerada de les Pimes de Llatinoamèrica. Els resultats demostren que els alts nivells de buits institucionals, les xarxes efectuals, les xarxes locals de llaços forts i localitzar-se en l'àrea rural, augmenten la probabilitat d'una internacionalització accelerada. A més, la investigació evidencia que existeix un efecte d'interacció forta i robusta entre les xarxes locals de llaços forts i els alts nivells de buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Aquest mateix efecte d'interacció es dona entre les xarxes locals de llaços forts i les xarxes efectuals i les xarxes locals de llaços forts amb la localització en àrees rural. Basats en aquests resultats, es proposa un model conceptual. / Gil Barragán, JM. (2020). Effectuation, domestic network strength, institutional voids and accelerated internationalization: Evidence from Latin American SMEs [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152489 / TESIS
15

El rol de los CCTT como intermediarios de innovación: un análisis mutidimensional.

Del Campo Asenjo, Cristina 18 December 2023 (has links)
[ES] Los centros tecnológicos (en adelante, CCTT) son uno de los agentes clave de los sistemas de innovación (en adelante, SI) y actúan como pieza fundamental para fomentar y apoyar la innovación empresarial a través de la tecnología. El objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio del rol de los CCTT en diferentes contextos identificando, a través de varias técnicas de análisis cuantitativas y cualitativas, su papel como intermediarios de innovación en los SI, así como los factores y variables clave para su competitividad. Para ello, en la primera parte de esta tesis se ha investigado sobre los SI, con el objetivo de analizar el entorno en el que operan los CCTT, aplicando tanto el método comparativo a través del estudio del caso de varios SI de referencia a nivel internacional, como la metodología del Análisis de las Condiciones Necesarias para identificar los factores críticos de mayor incidencia en la innovación y la competitividad de un territorio. La segunda parte de la tesis se ha dedicado a la investigación sobre los intermediarios de la innovación, analizando de forma particular el rol de los CCTT mediante la aplicación de la metodología del Análisis Cualitativo de Datos a la revisión bibliométrica de las publicaciones sobre CCTT. Por último, se ha aplicado la metodología del Proceso de Análisis Jerárquico para identificar y priorizar los elementos que inciden en la eficiencia y la competitividad de un CT. Con todo ello, se establecen conclusiones de utilidad tanto para la mejora de la gestión de los CCTT, como para el establecimiento de políticas de innovación que tengan como resultado una mayor eficiencia de los propios Centros, así como un incremento de la competitividad del territorio. / [CA] Els Centres Tecnològics (d'ara en avant, CCTT) són un dels agents clau dels Sistemes d'Innovació (d'ara en avant, SI) i actuen com a peça funda per a fomentar i donar suport a la innovació empresarial a través de la tecnologia. L'objectiu principal d'esta tesi ha sigut l'estudi del rol dels CCTT en diferents contextos identificant, a través de diverses tècniques d'anàlisis quantitatives i qualitatives, el seu paper com a intermediaris en els SI, així com els factors i variables clau per a la seua competitivitat. Per a això, en la primera part d'esta tesi s'ha investigat sobre els SI, amb l'objectiu d'analitzar l'entorn en què operen els CCTT, aplicant tant el mètode comparatiu a través de l'estudi del cas de diversos SI de referència a nivell internacional, com la metodologia de l'Anàlisi de les Condicions Necessàries per a identificar els factors crítics de major incidència en la innovació i la competitivitat d'un territori. La segona part de la tesi s'ha dedicat a la investigació sobre els intermediaris de la innovació, analitzant de forma particular el rol dels CCTT per mitjà de l'aplicació de la metodologia de l'Anàlisi Qualitativa de Dades a la revisió bibliométrica de les publicacions sobre CCTT. Finalment, s'ha aplicat la metodologia del Procés d'Anàlisi Jeràrquica per a identificar i prioritzar els elements que incidixen en l'eficiència i la competitivitat d'un CT. Amb tot això, s'establixen conclusions d'utilitat tant per a la millora de la gestió dels CCTT, com per a l'establiment de polítiques d'innovació que tinguen com resultat una major eficiència dels propis Centres, així com un increment de la competitivitat del territori. / [EN] Technology Centers (hereinafter, TTCC) are one of the key agents of Innovation Systems (hereinafter, IS) and act as a fundamental piece to promote and support business innovation through technology. The main objective of this thesis has been to study the role of TTCC in different contexts by identifying, through various quantitative and qualitative analysis techniques, their role as intermediaries in IS, as well as the key factors and variables for their competitiveness. To this end, the first part of this thesis has investigated the IS, with the aim of analyzing the environment in which the TTCC operate, applying both the comparative method through the case study of several international reference IS, and the methodology of the Necessary Conditions Analysis to identify the critical factors of greater impact on the innovation and competitiveness of a territory. The second part of the thesis was devoted to research on innovation intermediaries, analyzing in particular the role of the TTCC by applying the Qualitative Data Analysis methodology to the bibliometric review of publications on TTCC. Finally, the Hierarchical Analysis Process methodology has been applied to identify and prioritize the elements that affect the efficiency and competitiveness of a TC. With all this, useful conclusions are drawn both for the improvement of the management of the TTCC and for the establishment of innovation policies that will result in greater efficiency of the centers themselves, as well as an increase in the competitiveness of the territory. / Del Campo Asenjo, C. (2023). El rol de los CCTT como intermediarios de innovación: un análisis mutidimensional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201137
16

Análisis y propuesta de mejora de la enseñanza de las tecnologías en la Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato: un enfoque desde el aprendizaje basado en proyectos (PBL) y la interdisciplinariedad de áreas STEM.

Torres Barchino, Enric 03 November 2023 (has links)
[ES] Paradigma: Entre el post-positivismo, cuyos hallazgos son probabilidades cuantitativas extraídos de las opiniones del alumnado, y el constructivismo, la realidad cualitativa se construye por interacción social, según las entrevistas en profundidad con el profesorado. Investigación mixta: Según los análisis de datos CUAL y CUAN, sus resultados y conclusiones. Posicionamiento: Ontológico, el investigador conoce la realidad de lo que pretende investigar, sobre una muestra de 17 IES públicos (provincia València), cuya reflexión sobre la E-A de la Tecnología, y los constructos que conforman la identidad STEM. Epistemológico, el investigador participa con conocimiento del hecho a investigar. Metodológico, el contraste de hipótesis y el refinamiento hermenéutico de los análisis CUAL y CUAN. La Teoría Fundamentada es la base del planteamiento CUAL, a través de entrevistas en profundidad y codificación abierta, axial y selectiva, de los temas a investigar: 1. Organización escolar y curricular; 2. Metodología PBL y sinergias STEM; 3. Multidisciplinariedad e interdisciplinariedad STEM; 4. Taxonomía de proyectos. Los datos cualitativos y sus resultados son tratados con Atlas.ti. La Teoría de Aprendizaje Cognitivo Social (SCT), y Teoría Cognitivo Social de Desarrollo de la Carrera (SCCT), son el planteamiento CUAN. El registro de datos CUAN, es a través del diseño de un cuestionario. El grupo "Juicio de expertos" validó estructura y contenido. Los datos y resultados CUAN, son tratados por estadística descriptiva e inferencial. La modelización de los aprendizajes, son tratados por ecuaciones estructurales (SEM). Objetivos: 1. Valorar la metodología por proyectos en un contexto de constantes cambios del currículo y de aprendizaje virtual. 2. Contrastar si el aprendizaje por competencias mejora la adquisición de conocimientos, habilidades y actitudes en un contexto de aprendizaje interdisciplinar. 3. Modelizar los aprendizajes SCT, SCCT, Multidisciplinar, Interdisciplinar y por Proyectos, mediante SEM. Obtención de datos: CUAL (grupos focales profesorado oct. 2019 - feb. 2020; expertos oct. 2019 - abril 2022). Participación 133 docentes (74H, 59M). Todas las sesiones fueron grabadas (audio 70 h). La transcripción audio-texto con AmberScript. CUAN (cuestionarios feb. 2020 - dic. 2020). Participación 1417 alumnos (537 chicas, 831 chicos, 49 errores). El diseño del cuestionario online con Question-Pro. La COVID'19 paralizó el proceso de obtención de datos desde marzo a nov. 2020. Capítulos: I: Introducción. II: Revisión del estado del arte. III: Marco teórico. IV: Metodología de la investigación. V: Análisis cualitativo. VI: Análisis cuantitativo. VII: Conclusiones generales. VIII: Referencias y Anexos. Conclusiones: 1. Currículo denso, rígido y fragmentado no favorece la adquisición de competencias. 2. Formación docente ágil, continua y arraigada a las necesidades. 3. Transición entre niveles educativos, predice la adquisición de competencias del alumnado y la satisfacción docente. 4. Continuidad de estudios no depende del género. No existen diferencias entre chicas y chicos por lo que aprenden, sino por la preferencia de estudios, metodologías aplicadas, expectativas de resultado, y distancia del IES a la metrópoli. 5. Sinergias son posibles, pero la organización de la jornada escolar dificulta compartir experiencias, innovar y divulgar conocimiento. 6. Aprendizaje por proyectos es eficiente y motivador, se aprende haciendo, experimentando soluciones a problemas reales. 7. Aprender buenas prácticas educativas, facilita la multidisciplinar. 8. Uso extensivo del aprendizaje virtual, entretiene más que crear contenido, y se pierde el saber hacer manual. 9. Satisfacción de los aprendizajes disminuye si no se sabe aplicarlos. 10. Dificultades de la interdisciplinariedad STEM, se superan después de un proceso multidisciplinariedad y no al revés. / [CA] Paradigma: Entre el postpositivisme, les troballes del qual són probabilitats quantitatives extrets de les opinions de l'alumnat, i el constructivisme, la realitat qualitativa es construeix per interacció social, segons les entrevistes en profunditat amb el professorat. Investigació mixta: Segons les anàlisis de dades QUAL i CUAN, els resultats i les conclusions. Posicionament: Ontològic, l'investigador coneix la realitat del que pretén investigar, sobre una mostra de 17 IES públics (província València), la reflexió dels quals sobre l'E-A de la Tecnologia, i els constructes que conformen la identitat STEM. Epistemològic, l'investigador participa amb coneixement del fet a investigar. Metodològic, el contrast d'hipòtesis i el refinament hermenèutic de les anàlisis QUAL i QUAN. La Teoria Fonamentada és la base del plantejament QUAL, mitjançant entrevistes en profunditat i codificació oberta, axial i selectiva, dels temes a investigar: 1. Organització escolar i curricular; 2. Metodologia PBL i sinergies STEM; 3. Multidisciplinarietat i interdisciplinarietat STEM; 4. Taxonomia de projectes. Les dades qualitatives i els seus resultats són tractats amb Atlas.ti. La Teoria d'Aprenentatge Cognitiu Social (SCT) i Teoria Cognitiu Social de Desenvolupament de la Carrera (SCCT) són el plantejament CUAN. El registre de dades CUAN és a través del disseny d'un qüestionari. El grup Judici d'experts va validar estructura i contingut. Les dades i resultats CUAN són tractats per estadística descriptiva i inferencial. La modelització dels aprenentatges són tractats per equacions estructurals (SEM). Objectius: 1. Valorar la metodologia per projectes en un context de canvis constants del currículum i d'aprenentatge virtual. 2. Contrastar si laprenentatge per competències millora ladquisició de coneixements, habilitats i actituds en un context daprenentatge interdisciplinari. 3. Modelitzar els aprenentatges SCT, SCCT, Multidisciplinar, Interdisciplinar i per Projectes, mitjançant SEM. Obtenció de dades: QUAL (grups focals professorat oct. 2019 - feb. 2020; experts oct. 2019 - abril 2022). Participació 133 docents (74H, 59M). Totes les sessions van ser gravades (àudio 70 h). La transcripció àudio-text amb AmberScript. QUAN (qüestionaris feb. 2020 - des. 2020). Participació 1417 alumnes (537 xiques, 831 xics, 49 errors). El disseny del qüestionari en línia amb Question-Pro. La COVID'19 va paralitzar el procés d'obtenció de dades des del març al nov. 2020. Capítols: I: Introducció. II: revisió de l'estat de l'art. III: Marc teòric. IV: Metodologia de la investigació. V: Anàlisi qualitativa. VI: Anàlisi quantitativa. VII: Conclusions generals. VIII: Referències i Annexos. Conclusions: 1. Currículum dens, rígid i fragmentat no afavoreix l'adquisició de competències. 2. Formació docent àgil, contínua i arrelada a les necessitats. 3. Transició entre nivells educatius, prediu l'adquisició de competències de l'alumnat i la satisfacció docent. 4. Continuïtat dels estudis no depèn del gènere. No hi ha diferències entre noies i nois pel que aprenen, sinó per la preferència d'estudis, metodologies aplicades, expectatives de resultat i distància de l'IES a la metròpoli. 5. Les sinèrgies són possibles, però l'organització de la jornada escolar dificulta compartir experiències, innovar i divulgar coneixement. 6. Aprenentatge per projectes és eficient i motivador, s'aprèn fent experimentant solucions a problemes reals. 7. Aprendre bones pràctiques educatives facilita la multidisciplinar. 8. Ús extensiu de l'aprenentatge virtual, entreté més que crear contingut, i es perd saber fer manual. 9. Satisfacció dels aprenentatges disminueix si no se sap aplicar-los. 10. Dificultats de la interdisciplinarietat STEM, se superen després d"un procés multidisciplinarietat i no al revés. / [EN] Paradigm: Between post-positivism, whose findings are quantitative probabilities extracted from the opinions of the students, and constructivism, qualitative reality is built by social interaction, according to in-depth interviews with teachers. Mixed research: According to the QUAL and QUAN data analyses, their results and conclusions. Positioning: Ontological, the researcher knows the reality of what he intends to investigate, on a sample of 17 public IES (Valencia province), whose reflection on the E-A of Technology, and the constructs that make up the STEM identity. Epistemological, the researcher participates with knowledge of the fact to be investigated. Methodology, the contrast of hypotheses and the hermeneutic refinement of the QUAL and QUAN analyses. The Grounded Theory is the basis of the QUAL approach, through in-depth interviews and open, axial and selective coding, of the topics to be investigated: 1. School and curricular organization; 2. PBL methodology and STEM synergies; 3. STEM multidisciplinarity and interdisciplinarity; 4. Taxonomy of projects. The qualitative data and its results are processed with Atlas.ti. Social Cognitive Learning Theory (SCT), and Social Cognitive Theory of Career Development (SCCT), are the QUAN approach. The CUAN data record is through the design of a questionnaire. The "Expert Judgment" group validated structure and content. The QUAN data and results are treated by descriptive and inferential statistics. The modeling of learning is treated by structural equations (SEM). Goals: 1. Evaluate the methodology by projects in a context of constant changes in the curriculum and virtual learning. 2. Test whether competency-based learning improves the acquisition of knowledge, skills and attitudes in an interdisciplinary learning context. 3. Model SCT, SCCT, Multidisciplinary, Interdisciplinary and Project learning, through SEM. Data collection: QUAL (teacher focus groups Oct. 2019 - Feb. 2020; experts Oct. 2019 - April 2022). Participation 133 teachers (74H, 59M). All sessions were recorded (audio 70 h). Audio-text transcription with AmberScript. QUAN (questionnaires Feb. 2020 - Dec. 2020). Participation 1417 students (537 girls, 831 boys, 49 errors). The design of the online questionnaire with Question-Pro. COVID'19 paralyzed the data collection process from March to Nov. 2020. Chapters: I. Introduction. II: Review of the state of the art. III: Theoretical framework. IV: Research methodology. V: Qualitative analysis. VI: Quantitative analysis. VII: General conclusions. VIII: References and Annexes. Conclusions: 1. Dense, rigid and fragmented curriculum does not favor the acquisition of skills. 2. Agile, continuous teacher training rooted in needs. 3. Transition between educational levels, predicts the acquisition of student skills and teacher satisfaction. 4. Continuity of studies does not depend on gender. There are no differences between girls and boys because of what they learn, but because of the preference of studies, applied methodologies, expectations of results, and distance from the IES to the metropolis. 5. Synergies are possible, but the organization of the school day makes it difficult to share experiences, innovate and disseminate knowledge. 6. Project-based learning is efficient and motivating, you learn by doing, experimenting with solutions to real problems. 7. Learning good educational practices facilitates multidisciplinary. 8. Extensive use of virtual learning, it entertains more than creating content, and manual know-how is lost. 9. Satisfaction of the learning decreases if one does not know how to apply it. 10. Difficulties of STEM interdisciplinarity are overcome after a multidisciplinary process and not the other way around. / Torres Barchino, E. (2023). Análisis y propuesta de mejora de la enseñanza de las tecnologías en la Educación Secundaria Obligatoria y Bachillerato: un enfoque desde el aprendizaje basado en proyectos (PBL) y la interdisciplinariedad de áreas STEM [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/199198
17

Résistance culturelle hybride des jeunes des quartiers populaires à l’ère du numérique : étude de cas et analyse quali-quantitative comparée (AQQC-QCA) de Medellin, Paris et Sao Paulo / Hybrid cultural resistance of the youth of popular neighborhoods in the digital age : case study and qualitative comparative analysis (QCA) of Medellín, Paris and São Paulo / Resistencia Cultural Híbrida de jóvenes de barrios populares en la era digital : estudio de caso y análisis cualitativo comparado (QCA) de Medellín, Paris y São Paulo / Resistência Cultural Híbrida da Juventude em Territórios Populares na Era Digital : Estudo de Caso e Análise Qualitativa Comparativa (QCA) de Medellín, Paris e São Paulo

Mansilla, Juan Camilo 23 November 2017 (has links)
À partir d’une analyse quali-quantitative comparée (AQQC-QCA), conçue par Ragin (1987), nous proposons un modèle théorique sur l’émergence et la transmission des pratiques de résistance culturelle des jeunes des quartiers populaires de Medellín (Colombie), Paris (France) et São Paulo (Brésil). Nos résultats indiquent que les pratiques de résistance culturelle hybride de ces jeunes se produisent selon deux scénarios. Le premier (i.e., M[P+A] → R) apparaît lorsque des communautés morales à forte identité collective (i.e., dont les membres ne sont pas nécessairement localisés dans la même zone géographique) se nourrissent des flux d’information de stigmatisation en provenance de la sphère médiatique centrale de la ville (SMCV), et disposent soit de ressources informationnelles offertes par la mise en place de politiques publiques d’intervention populaire, soit d’un accès libre et répandu aux technologies d’information et communication liées à Internet (TICi). Le second (i.e., OA → R), émerge lorsque l’utilisation des TICi par ces jeunes augmente et qu’ils ont la perception que le gouvernement ne s’intéresse pas à eux, à leurs demandes et besoins. Le contexte actuel globalisé d’échanges présentiels/virtuels d’informations a) modifie les réseaux culturels hybrides des communautés morales, et ; b) construit l’expérience urbaine des individus à partir d’espaces publics hybrides. Notre proposition théorique sert, plus largement, à comprendre l’évolution de la « symbole-sphère » des communautés morales périphériques de la ville à l’ère du numérique, ainsi que la nature de l’information développée par Schumann et Logan (2005) et Logan (2012). / Based on a qualitative comparative analysis (QQA), a method developed by (Ragin, 1987), we propose a theoretical model of the emergence of transmission of the cultural resistance practices of the low income youth from popular neighborhoods of Medellín (Colombia), Paris (France) and São Paulo (Brazil). Our results indicate that the cultural resistance practices of this population appears in two different settings. The first one (M[P+A] → R) happens when the moral communities (that is, not necessarily located in the same geographical area) reach a strong cultural identity, feeds on stigmatizing information flows from the central media sphere of the city (SMCV), and have either information resources offered by the set of public policies of popular intervention or widespread and free use of information and communication technologies related to the Internet. The second one (OA → R), occurs when the use of the TICs by this youth wins density following the growing perception that the government is not interested in attending theirs demands and needs. The current context of global exchange of real and virtual information a) modifies the cultural hybrid networks associated with moral communities and b) builds an urban experience of individuals starting with hybrid public spaces. Our theoretical proposition serves a better understanding of the evolution of the symbolosphere of the peripheral moral communities in the cities of the digital age and the nature of the information as developed by Schumann et Logan (2005) et Logan (2012). / A partir de un análisis cualitativo comparado (QCA), método concebido por Ragin (1987), proponemos un modelo teórico sobre la emergencia y la transmisión de las prácticas de resistencia cultural de los jóvenes de barrios populares de Medellín (Colombia), Paris (Francia) et São Paulo (Brasil). Nuestros resultados indican que las prácticas de resistencia cultural híbrida de estos jóvenes se producen en dos escenarios. El primero (M[P+A] → R) aparece cuando las comunidades morales (i.e., no necesariamente ubicadas en la misma zona geográfica) con una fuerte identidad colectiva, se alimentan de flujos de información estigmatizantes procedentes de la esfera mediática central de la ciudad (SMCV), y disponen ya sea de recursos informacionales ofrecidos por la existencia de políticas públicas de intervención popular, o bien de un acceso generalizado y libre a las tecnologías de la información y la comunicación relacionadas con Internet (TICi). El segundo (OA → R) emerge cuando el uso de las TICi por parte de estos jóvenes aumenta y tienen la percepción de que el gobierno no se interesa en ellos, ni en sus demandas ni en sus necesidades. El contexto global actual de intercambio presencial y virtual de información a) modifica las redes culturales híbridas asociadas a las comunidades morales, y; b) construye la experiencia urbana de los individuos a partir de espacios públicos híbridos. Nuestra propuesta teórica sirve, de manera general, para entender la evolución de la “simbolosfera” de las comunidades morales periféricas urbanas en la era digital, así como la naturaleza de la información propuesta por Schumann et Logan (2005) et Logan (2012). / Com base em uma análise qualitativa comparativa ou “Qualitative Comparative Analysis” (QCA), método desenvolvido por (Ragin, 1987), propomos um modelo teórico da emergência e da transmissão de práticas de resistência cultural entre jovens de baixa renda em territórios populares de Medellín (Colômbia), Paris (França) e São Paulo (Brasil). Nossos resultados indicam que as práticas de resistência cultural híbrida desses jovens seguem dois roteiros. O primeiro (M[P+A] → R), quando as comunidades morais (ou seja, não necessariamente localizados na mesma área geográfica) alcançam forte identidade coletiva, alimenta-se de fluxos de informação estigmatizantes oriundos da esfera de mídia central da cidade (SMCV) e dispõem seja de recursos de informação oferecidos pelo conjunto de políticas públicas de intervenção popular, seja de um aceso generalizado e livre as tecnologias de informação e comunicação relacionadas à Internet (TICi). O segundo (OA → R), quando o uso das TICs por esses jovens ganha densidade na medida em que amadurecem a percepção de que o governo não está interessado em atender suas demandas e necessidades. O atual contexto global de troca presencial e virtual de informações a) modifica as redes culturais híbridas associadas a comunidades morais e b) constrói a experiência urbana de indivíduos a partir de espaços públicos híbridos. Nossa proposta teórica serve, mais amplamente, para entender a evolução da “simbolosfera” das comunidades morais periféricas das cidades na era digital e a natureza da informação tal como desenvolvida por Schumann e Logan (2005) e Logan (2012).

Page generated in 0.097 seconds