La Alta Presión Hidrostática (APH) es una tecnología no térmica capaz de extender la vida útil de los alimentos al mismo tiempo que mantiene sus características nutricionales y organolépticas. El queso fresco es una variedad no madurada, de coagulación enzimática o ácida, y que generalmente es consumido poco después de su elaboración. El queso fresco tradicional es obtenido por coagulación enzimática y es un medio ideal para el crecimiento bacteriano, ya que en su fabricación no se utilizan fermentos lácticos, posee una elevada actividad de agua y un alto contenido en proteína y grasa. El principal objetivo de esta tesis fue evaluar el efecto de la APH para extender la vida útil de un queso fresco tradicional obteniendo un producto de alta calidad. Para este propósito, se realizó un estudio preliminar con quesos comerciales de pequeño formato (80 g) a nivel de planta piloto con el fin de determinar la capacidad de la APH para inhibir el crecimiento de microorganismos causantes de deterioro. Los quesos fueron tratados a 300 y 400 MPa (5 min a 6°C) y se evaluaron diferentes parámetros microbiológicos, de de composición y físico-químicos durante su almacenamiento en frío. Los resultados mostraron que la APH no modificó la composición del queso fresco y produjo sólo pequeños cambios en el color (más amarillo) y la textura (más firme), cuando se comparó con un queso no tratado. Además, la aplicación de 300 y 400 MPa aumentó la vida útil de los quesos a 14 y 21 días, respectivamente. La siguiente fase fue determinar la vida útil de un queso comercial (250 g) tratado a 500 MPa (5 min a 18°C) bajo condiciones industriales siguiendo también su evolución microbiológica, de composición, físico-química y sensorial durante 21 días de almacenamiento en frío. En este caso, los quesos presurizados alcanzaron una vida útil de entre 19 y 21 días al compararlos con los quesos no tratados que fue de entre 7 y 8 días. Sin embargo, el tratamiento de 500 MPa afectó significativamente a las características de color, textura, microestructura y sensoriales del queso, pero no así su preferencia por parte de un panel de catadores. Es importante destacar que la APH fue capaz de mantener las características de aroma del queso a lo largo de su vida útil, retrasando la formación de compuestos volátiles responsables de sabores extraños. Adicionalmente, se realizó un ensayo de inoculación con Listeria spp. con el fin de evaluar la efectividad de la APH (300-600 MPa durante 5 min a 6°C) para asegurar la inocuidad alimentaria. Se seleccionaron tres cepas bacterianas (L. monocytogenes Scott A y CECT 4031, y su marcador, L. innocua CECT 910) para estudiar la inactivación y la generación de daño sub-letal después del tratamiento y su evolución durante 15 días de almacenamiento a 4°C. Con el tratamiento de 300 MPa no se consiguió inactivar ninguna de las cepas inoculadas. Sin embargo, tanto los tratamientos de 500 MPa y 600 MPa se lograron importantes reducciones de Listeria spp. Por otra parte, la presurización del queso fresco entre 300-600 MPa no produjo significativamente daño sub-letal, apreciándose diferencias en el comportamiento entre las cepas estudiadas. Así, se observó que L. monocytogenes CECT 4031 fue la más sensible a la APH y Scott A la más resistente. En los quesos tratados el crecimiento de esta bacteria durante el almacenamiento en frío no fue inhibido. Los recuentos en los quesos tratados a 300 MPa no fueron distintos a los del queso control para todas las cepas y nivel de inoculo utilizados. / High pressure processing (HPP) is a non-thermal technology able to extend the shelf-life of a number of food products while maintaining their sensory and nutritional quality. Fresh cheese is unripened rennet or acid-coagulated type and is usually consumed after manufacturing. Traditional fresh cheese is obtained by rennet coagulation and it may serve as an ideal medium for bacterial proliferation, since no starter culture is added, and considering its high water activity and its high protein and fat contents. The main objective of this thesis was to evaluate the effect of HPP technology for extending the shelf-life of a starter-free fresh cheese, and in order to obtain a high quality product. For this purpose, a preliminary study at pilot plant scale using small commercial cheeses (80 g) was carried out with the aim to determine the HPP capacity to inhibiting the outgrowing of spoilage microorganisms. In this sense, cheeses were treated at 300 and 400 MPa (5 min at 6ºC) and their microbiological, compositional and physico-chemical evolution during cold storage was evaluated. Results indicated that HPP did not affect cheese composition and provoked only little changes in colour (more yellow) and textural (firmer) properties of fresh cheese when compared with untreated cheese. Besides, 300 and 400 MPa were able to extend fresh cheese shelf-life to 14 and 21 days, respectively. The next step was to determine the shelf-life of commercial fresh cheeses (250 g) treated at 500 MPa (5 min at 18ºC) at industrial scale, by following their microbiological, compositional, physico-chemical and sensorial evolution during cold storage of 21 days. This time, pressurised cheeses achieved a shelf-life of about 19-21 days compared to 7-8 days of the untreated cheese. However, 500 MPa significantly affected colour, microstructural, textural and sensory characteristics, but the preference for the treated cheese was not affected. It is also worth noting that HPP was able to maintain the aroma characteristics of cheese throughout its shelf-life, leading to a delay in the formation of volatile compounds responsible for off-flavours. Additionally, an inoculation study with Listeria spp. was carried out in order to evaluate the effectiveness of the HPP (300-600 MPa for 5 min at 6°C) to assure food safety. Three bacterial strains (L. monocytogenes Scott A and CECT 4031, and its surrogate L. innocua CECT 910) were selected to study the initial inactivation achieved, the sublethal damage generated and microbial growth during 15 days of storage at 4°C. Treatment at 300 MPa did not inactivate any of the strains inoculated. Conversely, 500 and 600 MPa were effective to achieve significant reductions of pathogen counts in fresh cheese. On the other hand, treatment of fresh cheese within the range of 300-600 MPa did not produce significant sublethal injury. Regarding behaviour differences among Listeria strains, it was observed that L. monocytogenes CECT 4031 was the most sensitive and L. monocytogenes Scott A the most resistant to HPP. Finally, growth during cold storage was not prevented since viable cells remain after the treatment. Counts of cheeses treated at 300 MPa were not different from untreated cheese counts, for all strains and inocula level used. On the other hand, differences in rate of growth among strains were observed. Scott A strain showed the lowest rate for all conditions studied. These results confirm that the fresh cheese, due to their characteristics of pH and aw, is able to support growth of Listeria spp.

En el present treball s’han sintetitzat una sèrie de triarilfosfines amb característiques π àcides que han estat caracteritzades i avaluades com a lligands en diferents processos catalitzats per complexos de metalls de transició. Les fosfines sintetitzades incorporen al menys un grup trifluorometil en la seva estructura i es poden dividir en dos grups: fosfines neutres i fosfines iòniques amb grups sulfonats. Les fosfines sulfonades sintetitzades presenten solubilitat en aigua i s’han avaluat en processos catalítics bifàsics líquid-líquid, per tal de poder separar fàcilment els productes de la reacció per decantació i reutilitzar el catalitzador en reaccions de reciclatge. Les propietats electròniques de les fosfines neutres s’han investigat mitjançant la freqüència de vibració del lligand CO de nous complexos d’iridi tipus [IrCl(CO)(L)2] (L = fosfina). Els resultats indiquen que les característiques π-àcides de les fosfines augmenten amb el nombre de substituents trifluorometil, excepte per les fosfines orto trifluorometilades, on una assistència a llarga distància d’algun àtom de fluor al centre metàl·lic proporciona una densitat electrònica extra, que compensa l’efecte inductiu dels grups trifluorometils. La capacitat σ-donadora de les fosfines sulfonades s’ha determinat mitjançant la constant d’acoblament JP-Se per RMN, dels corresponents seleniürs. Totes les fosfines sulfonades que contenen grups CF3 són menys bàsiques que les corresponents fosfines sense grups trifluorometil. La presència de grups CF3 en l’estructura de les fosfines sulfonades incrementen la seva resistència front a l’oxidació, si es comparen amb les fosfines sense grups trifluorometil. A més, el caràcter ambifílic dels lligands provoca la formació de superestructures en disssolució aquosa, com micel·les o vesícules, que han estat observades per microscòpia electrònica Les fosfines sintetitzades s’han avaluat com a lligands en processos catalítics: carbonilació (metoxicarbonilació, hidroxicarbonilació i hidroformilació), reducció (hidrogenació i transferència d’hidrogen de dobles enllaços) i acoblaments carboni carboni (Suzuki-Miyara i Tsuji-Trost). D’entre totes les reaccions assajades, la hidroformilació de substrats polars és la reacció on les noves fosfines sintetitzades presenten una millora substancial respecte les fosfines sulfonades prèviament descrites, pel que fa a la velocitat de les reaccions. A més, les fosfines sulfonades trifluorometilades permeten reciclar el catalitzador mitjançant sistemes bifàsics. / In the present work, a new series of triarylphosphines with strong π-acidic character have been synthesized and fully characterized. They have also been tested as ligands in different processes catalyzed by transition metal complexes. These phosphines contain at least one trifluoromethyl group in its structure and they can be divided in two different groups: neutral phosphines and ionic phosphines with sulfonated substituents. The sulfonated phosphines are water soluble and they have been tested in biphasic liquid-liquid processes, in order to separate the reaction products by decantation and to reuse the catalyst in recycling experiments. The electronic properties of the neutral phosphines has been investigated by analyzing the CO stretching frequency of a series of new complexes [IrCl(CO)L2] (L = phosphine). These results show that the π-acidic properties of phosphines increases with the number CF3 substituents in the aril rings, except for the o-trifluoromethylated phosphines, where a fluorine long distance assistance provides the metal with extra electronic density, that compensate the inductive effect of the CF3 groups. The σ-donating ability of sulfonated phosphines has been assessed by measuring the NMR JP Se coupling constant of the corresponding phosphine selenides. All sulfonated phosphines containing CF3 substituents show to be less basic than the equivalent phosphines without this substituent. The presence of CF3 groups in sulfonated phosphines significantly increases their resistance towards oxidation when compared with the equivalent phosphines. Furthermore, the amphiphilic character of these phosphines leads to the formation of superstructures in their aqueous solutions, such as micelles and vesicles, that have been observed by electronic microscopy. The synthesized phosphines have been evaluated as ligands in different catalytic processes: carbonylation (methoxycarbonylation, hydroxycarbonylation and hydroformylation); reduction (hydrogenation and hydrogen transfer of double bonds); C-C coupling reactions (Suzuki-Miyaura and Tsuji-Trost reactions). Among all reactions essayed, the hydroformylation of polar substrates is the reaction where the new phosphines here synthesized show a clear advantage over the previously described sulfonated phosphines, because the increase in the reaction rate. Furthermore, in these processes, the trifluoromethylated sulfonated phosphines allow the recycling of the catalyst by using a biphasic system.

Les lesions de medul·la espinal són imprevisibles i devastadores per a aquells que les pateixen. Les conseqüències d’aquestes lesions comporten l’aparició de símptomes positius i negatius, especialment per sota del nivell de la lesió. Els dèficits són sensorials, motors i autonòmics, i inclouen fenòmens com la hiperreflèxia i la espasticitat. Curiosament, la manca de sensibilitat no és incompatible amb l’aparició de dolor neuropàtic, que es presenta sovint després de les lesions medul·lars. Aquesta modalitat de dolor està causada per la lesió o la disfunció d’elements del sistema nerviós, i les opcions per tractar-lo són limitades i només efectives en alguns casos. En aquesta tesi hem caracteritzat l’aparició de signes de dolor així con els dèficits motors i funcionals després d’una contusió espinal en rata. Els nostres resultats indiquen la persistència dels símptomes de dolor i els dèficits funcionals, i també destaquen la important plasticitat present als segments medul·lars que no han estat afectats directament per la lesió. Els segments lumbars, per exemple, poden influir en l’aparició i el manteniment de la hiperalgèsia i la hiperexcitabilitat central. A l’última part d’aquesta tesi hem administrat dos tractaments farmacològics amb la intenció de modular alguns d’aquests elements plàstics per tal de poder reduir els signes de dolor neuropàtic. / Las lesiones de medula espinal son imprevisibles y devastadoras para aquellos que las sufren. Entre sus consecuencias se encuentran síntomas positivos y negativos, especialmente por debajo del nivel de la lesión. Los déficits son sensoriales, motores y autonómicos y incluyen fenómenos como la hiperreflexia y la espasticidad. Curiosamente, la pérdida de sensibilidad no es incompatible con la aparición de dolor neuropático. Esta modalidad de dolor está causada por la lesión o disfunción de elementos del sistema nervioso, y tiene limitadas opciones de ser tratado, ya que los tratamientos sólo son efectivos en algunos casos. En esta tesis hemos caracterizado la aparición de signos de dolor y los déficits funcionales después de una contusión medular en la región torácica en ratas. Nuestros resultados indican la persistencia de los síntomas de dolor y los déficits funcionales, y destacan la importancia de la plasticidad de los segmentos medulares que no han sido directamente lesionados. Los segmentos lumbares, por ejemplo, pueden influir notablemente en la aparición y el mantenimiento de la hiperalgesia y la hiperexcitabilidad central. En la última parte de esta tesis hemos usado dos fármacos con la intención de modular alguno de estos elementos plásticos para poder así reducir los signos de dolor neuropático. / Spinal cord injury (SCI) is a devastating and unexpected event that greatly influences the life of those who suffer it. SCI consequences include the appearance of positive and negative signs, especially below the lesion site. These include the loss of autonomic, sensory and motor function, amongst other symptoms such as hyperreflexia and spasticity. Curiously, despite the loss of sensitivity below the injury site, SCI are normally accompanied by the appearance of neuropathic pain. This modality of pain is caused by the lesion or the dysfunction of elements of the nervous systems, and the treatment options are scarce and only effective in some cases. In this thesis we have characterized the appearance of neuropathic pain signs, as well as motor and functional deficits, in a model of spinal cord contusion in rats. Our main results indicate the persistence of pain signs and functional deficits, as well as highlight the important plasticity of those segments not directly affected by the injury itself. These segments, such as the lumbar segments, can really influence the development of hyperalgesia and central hyperexcitability. In the last part of this thesis we have tested two different pharmacological treatments in order to modulate some of these plastic elements to ameliorate the neuropathic pain signs.

In the last years our research has been focused on analyzing the signaling pathways induced by TGF-β in liver tumor cells, to understand the molecular mechanisms that confer resistance to its suppressor effects. TGF-β induces apoptosis in fetal and neonatal murine hepatocytes, as well as in liver tumor cells, and chronic exposure of these cells to TGF-β iinduces a process of Epithelial to Mesenchymal Transition (EMT). In the present work we wanted to identify TGF-β-regulated genes that being involved in EMT and cell invasion could also participate in the control of growth, apoptosis and/or differentiation. Firstly we analyzed the role of genes regulated by TGF-β and implicated in EMT that might participate in apoptosis control in hepatocytes, focusing on Snail and SPARC. Inhibition of Snail, through targeting knock-down with specific siRNA, impairs TGF-β-induced EMT in murine hepatocytes and significantly enhances their apoptotic response, which indicates that Snail plays a relevant role in conferring resistance to TGF-β-induced cell death. TGF-β also induces anti-apoptotic signals, mediated by the activation of the epidermal growth factor receptor (EGFR). Snail downregulation impairs the TGF-β-induced EGFR ligands expression and inhibits the phosphorylation of Akt, Erks and c-Src family, which is coincident with activation of mitochondrial-dependent apoptotic events and an earlier Smad3 phosphorylation in TGF-β-treated cells. We also demonstrate a role for Snail in sensitizing murine hepatocytes to cell death by anoikis, which is a relevant phenomenon in metastatic processes. Snail1 downregulation in human hepatocellular carcinoma (HCC) cells, which are partially or fully resistant to TGF-β suppressor effects, restores the apoptotic response to TGF-β. TGF-β induces SPARC expression in FaO rat liver tumor cells but not in neonatal murine untransformed hepatocytes. SPARC inhibition, through targeting knock-down with specific siRNA, reveals a role for SPARC in mediating TGF-β-induced EMT in liver tumor cells. Furthermore, SPARC knock-down significantly enhances the TGF-β-induced apoptotic response. Interestingly, SPARC effects might be mediated by Snail, since SPARC silencing impairs Snai1 up-regulation by TGF-β in FaO cells. We next wanted to study the tumorigenesis of FaO cells after in vitro chronic treatment with TGF-β for 4 weeks (TβT-FaO). For this, we injected these cells through both subcutaneous and intrasplenic procedures. Liver tumor formation derived from intrasplenic injection of FaO cells induced a multifocal highly proliferative hepatocarcinoma in all mice, whereas parallel inoculation of TβT-FaO cells promoted low proliferative unifocal and heterogeneous hepatic lesions which showed higher staining for phospho-Smad2. Detailed analysis of tumors revealed lesions with bile duct characteristics and lesions with a dedifferentiated (hepatoblast) phenotype. Primary culture of tumor cells from both FaO- and TβT-FaO-induced intrasplenic lesions indicated that only cells obtained from FaO-induced tumors undergo apoptosis in response to TGF-β, whereas TβT-FaO-derived tumors contain cells that are fully resistant. Analysis of the phenotype of tumors and their derived cells showed that intrasplenic injection of TβT-FaO cells may produce cholangiocarcinoma-like and hepatoblastoma-like tumors. In summary, chronic in vitro TGF- β treatment of FaO cells changed their tumorigenic potential. Tumor growth was slower but cells are resistant to apoptosis. Futhermore, phenotype of lesions reflected a stem-like phenotype which provokes the appearance of less differentiated tumors (hepatoblastomas) or transdifferentiation to a different liver tumor lineage (cholangiocarcinomas). / En el trabajo actual hemos querido identificar genes regulados por TGF-β que estando implicados en EMT e invasión celular puedan también participar en el control del crecimiento, apoptosis y/o diferenciación, centrándonos en Snail y SPARC. La inhibición de la expresión de Snail impide la EMT inducida por TGF-β en hepatocitos murinos y aumenta su respuesta apoptótica, indicando un papel importante de Snail confiriendo resistencia a la muerte inducida por TGF-β. El TGF-β también induce señales anti-apoptóticas, mediadas por la activación del EGFR. La cancelación de Snail impide la inducción mediada por TGF-β de los ligandos del EGFR e inhibe la fosforilación de Akt, ERKs y familia c-Src, hecho coincidente con la activación de eventos apoptóticos dependientes de la mitocondria y con una fosforilación temprana de Smad3 en las células tratadas con TGF-β. También demostramos el papel de Snail en la sensibilización de los hepatocitos a la muerte celular por anoikis. La disminución de los niveles de Snail1 en células de carcinoma hepatocelular humano (HCC), restaura la respuesta apoptótica al TGF-β. El TGF-β induce la expresión de SPARC en las células tumorales FaO de hepatoma de rata pero no en los hepatocitos neonatales murinos no transformados. La inhibición de la expresión de SPARC revela un papel de SPARC en la inducción de EMT y en la respuesta apoptótica mediada por TGF-β en células tumorales hepáticas. A continuación quisimos estudiar el potencial tumorogénico de las células FaO después de un tratamiento in vitro crónico con TGF-β durante 4 semanas (TβT-FaO). Inyectamos estas células en ratones inmunodeprimidos para provocar la formación de tumores tanto subcutáneos como ortotópicos (inyección intraesplénica). La inoculación intraesplénica de células FaO indujo un carcinoma hepatocelular multifocal altamente proliferativo en todos los ratones, mientras que la inoculación paralela de células TβT-FaO promovió la formación de lesiones unifocales, heterogéneas y con baja proliferación que mostraron un fuerte marcaje para Smad2 fosforilado. Un análisis detallado de los tumores mostró lesiones con características de ducto biliar y lesiones con un fenotipo desdiferenciado (hepatoblastos). El cultivo primario de las células provenientes de estos tumores indicó que sólo las células obtenidas de los tumores FaO sufren apoptosis en respuesta al TGF-β, mientras que los tumores derivados de los TβT-faO contienen células que son completamente resistentes. En resumen, el tratamiento crónico in vitro con TGF-β de las células FaO cambió su potencial tumorogénico. El crecimiento tumoral fue más lento pero las células son resistentes a la apoptosis. Además, el fenotipo de las lesiones refleja un fenotipo tipo célula progenitora que provoca la aparición de tumores menos diferenciados o la transdiferenciación a una línea tumoral hepática distinta.

En aquesta investigació s’analitza la pràctica física i esportiva dels infants i adolescents que viuen en un CRAE. L’objectiu és donar a conèixer els beneficis que aquesta aporta, així com oferir al centre propostes d’intervenció per a l’increment i millora de la mateixa per tal que els individus assoleixin un aprenentatge competencial i transferible per a la vida. En l’estudi hi participen els infants i adolescents del centre, els tutors i els entrenadors i monitors. Les dades es recullen mitjançant qüestionaris i entrevistes. Al llarg de la recerca s’obtenen evidències que demostren que la pràctica física ofereix una millora en la seva qualitat de vida, però, al mateix temps, es detecten els punts més febles: l’elecció de l’activitat, la metodologia emprada, l’excés de competitivitat, l’absència de seguiment de l’evolució de l’infant o adolescent... Finalment, es presenta la proposta “Movem el Carrilet. Juguem i xalem fent activitat física i esport”. / This study analyses how children and teenagers, who live in a CRAE (Residential Centre), practice Sports and Physical Education. The main aim is to show the benefits of sportive practice on this collective, as well as giving proposals and ideas to increase this practice, so these individuals can reach a proper knowledge and skills for their good living and development in life. The human resources taking part in this study are; our children and teenagers, the tutors, the coaches and the instructors. The results are collected through interviews and surveys. During our research we get evidences that sportive practice improves their lives, but at the same time we can detect weaknesses: choosing the activities, the methodology that is used, excessive competitiveness, the lack of monitoring the evolution of the child or teenager. Eventually, it’s presented the proposal “Let’s move the Carrilet. Let’s have fun with physical activity and sports”

Des de l’any 1931, s’han aïllat diferents tipus de virus influença en l’espècie porcina i en l’actualitat es considera que certs subtipus circulen de forma endèmica entre la població porcina mundial. Degut a que els porcs poden infectar-se tant per virus influença d’origen aviar com d’origen humà, l’espècie porcina es considera la font de generació de nous virus influença recombinants, que podrien incloure gens de virus de diferents orígens. Per aquest motiu, més enllà de les conseqüències productives que comporta la malaltia pel sector porcí, la grip porcina prèn importància degut a les implicacions que pot tenir per la salut pública. En el primer estudi d’aquesta tesi es va examinar la seroprevalença enfront els virus influença en el porcí d’Espanya i els factors de risc associats. Es van recollir informació i mostres de sèrum (2.151 animals) de 98 explotacions distribuïdes arreu del país. Els resultats obtinguts mitjançant la tècnica d’ inhibició de la hemaglutinació (IH), utilitzant els subtipus H1N1, H1N2 i H3N2 com antígens, van mostrar que el 75.4% dels animals presentaven anticossos enfront algun dels subtipus. A totes les granges estudiades es va detectar com a mínim un animal seropositiu enfront algun dels subtipus, però només el 9% van reportar simptomatologia compatible amb grip durant l’últim any. Per últim, tres factors de risc van resultar associats a la infecció: el percentatge de reposició, les separacions discontínues entre corrals i un accés no controlat a l’explotació. Els resultats obtinguts en aquest estudi mostren una àmplia disseminació dels virus influença en la població porcina d’Espanya. Així mateix, ressalten la importància de les mesures de bioseguretat així com del disseny de les instal·lacions a l’hora de minimitzar la prevalença dels virus influença en les explotacions porcines. En el segon estudi es van seguir serològicament i virològicament dos lots de producció de dues granges comercials, per tal d’explorar la dinàmica de la infecció dels virus influença en el porc. En una de les explotacions es van detectar quatre onades víriques, la primera es va observar a les 3 i 4 setmanes de vida dels garrins en presència d’anticossos maternals. L’anàlisi filogenètic va mostrar que havien cocirculat endèmicament dues variants del virus H1N1. A més, en dos animals, es va aïllar la mateixa soca viral en dos moments diferents separats entre sí per com a mínim 4 setmanes. En l’altre explotació en canvi, només es va aïllar una soca del subtipus H1N2 que es va detectar en una única onada vírica en la que el 93.7% dels animals van resultar RRT-PCR positius. Els resultats obtinguts més rellevants d’aquest estudi són: a) la infecció per virus influença en les granges porcines comercials pot donar-se tant de forma epidèmica com de forma endèmica. b) els virus influença poden infectar els garrins amb anticossos maternals. c) la protecció homòloga generada després d’una primera infecció podria no prevenir enfront una segona infecció amb la mateixa soca o una molt similar. d) diferents variants de virus influença poden circular conjuntament entre els animals d’una explotació durant llargs períodes de temps. En el tercer estudi s’explorava si el virus pandèmic H1N1 (pH1N1) continuava circulant, entre 22-26 mesos després de la infecció original, en 3 explotacions porcines d’Austràlia on s’havia detectat el virus l’any 2009. També es valorava el potencial de disseminació del virus a altres explotacions a través del moviment de persones i animals. Per portar-lo a terme, es van analitzar els sèrums de 55 animals de cada granja mitjançant l’IH per detectar anticossos específics enfront el virus pH1N1. Els resultats obtinguts mostren que almenys en una de les explotacions el virus pH1N1 havia circulat recentment. / Since 1931, different types of swine influenza virus (SIV) have been isolated in swine and nowadays it is assumed that certain subtypes are endemically circulating among pigs population worldwide. Pigs can be infected by both avian and human influenza virus, and as a consequence, swine is considered the source of generation for new reassortant influenza virus, which virus could combine genes from different origins. For this reason, beyond the consequences that involved the disease for pig sector, swine influenza is taking special importance because of the implications it could have on public health. In the first study of this thesis seroprevalence and risk factors of SIV in swine population from Spain were examined. Data and serum samples (2,151 animals) were collected from 98 herds located throughout the Spanish territory. The results obtained by hemagglutination inhibition (HI), using H1N1, H1N2 and H3N2 SIV subtypes as antigens, showed that 75.4% of the animals had antibodies against at least one of the subtypes examined. All farms studied had at least one seropositive animal against one of the HI tests. However, only 9% reported clinical signs compatible with swine influenza during the previous year. Finally, three risk factors were associated with the infection: increasement of replacement rates, existence of open partitions between pens and uncontrolled entrance to the farm. The results obtained in this study indicate a widespread exposure to SIV in swine population from Spain. Furthermore, these results highlight the importance of biosecurity measures and facilities design in order to minimize the SIV prevalence is pig farms. In the second study serological and virological follow-ups were conducted in two whole batches of pigs from two commercial pig farms in order to assess the dynamics of SIV infection in pigs. In one farm, four viral waves were observed; the first one took place in the presence of colostral-derived antibodies when the piglets had 3-4 weeks of age. Phylogenetic analysis showed that two H1N1 variants circulated in that farm. Moreover, in two pigs, the same strain was isolated in two non-consecutive sampling points separated at least 4 weeks. In contrast in the other farm, only one strain of H1N2 subtype was detected in one viral wave in which 93.7% of the animals were RRT-PCR positive. The most relevant results of this study are: a) the SIV infection in pigs from commercial herds can occur both in epidemics and endemics form. b) SIV infection can occur in piglets in presence of colostral-derived antibodies. c) homologous protection after infection with one strain could not prevent a infection with the same strain or closely related one. d) several SIV may co circulate for extended periods of time. In the third study, freedom for pandemic H1N1 (pH1N1) virus, 22-26 months following the original infection, in three piggeries from Australia where the pH1N1 were detected in 2009 was assessed. In addition, the potential spread of the virus to other piggeries through people and animal movement was investigated. To accomplish this aim, serum samples from 55 pigs from each piggery were analyzed by HI to detect specific antibodies against pH1N1 virus. The results obtained show that at least in one piggery pH1N1 had recently circulated among pigs.

En aquesta tesi estudiem l'estabilitat d'estats estacionaris d'alguns models d'interacció, de fragmentació i de comportament de col·lectius. Tots aquests models comparteixen la propietat de no localitat i l'existència d'un funcional de Lyapunov. En el cas de les equacions d'interacció i dels models de col·lectius que considerem, hi ha en comú el terme no local ∇ ��∗ ��, on �� és potencial d'interacció, i �� la densitat de partícules en espai. El cas de les equacions de fragmentació és una mica diferent: són equacions integro-diferencials amb un terme no local donat per l'operador de fragmentació, una integral d'un nucli contra la densitat de partícules. Comencem amb una introducció a l'equació d'agregació amb potencial d'interacció repulsor-atractor i radial. Deduïm alguns resultats d'existència i convergència cap a estats estacionaris en forma de capes esfèriques. Busquem mínims de l'energia del funcional de Lyapunov per tal de trobar estats estacionaris per l'equació, i estudiem la in/estabilitat d'aquests estats estacionaris en particular. Propietats de confinament sobre les equacions d'agregació són estudiades en el Capítol 3. Demostrem que les solucions són de suport compacte i estan ficades en una bola grossa fixada per a tot temps. Continuem la recerca en les equacions d'agregació en el Capítol 4, on s'estudia la dimensió dels mínims locals pel funcional de l'energia d'interacció. Un altre problema que estudiem és el comportament asimptòtic de les equacions de creixement-fragmentació. Al Capítol 5 donarem estimacions sobre els perfils asimptòtics i provarem una desigualtat de forat espectral. Aquests models no són un flux gradient respecte del funcional de l'energia. Tanmateix, es pot trobar un funcional de Lyapunov que utilitzarem per a demostrar convergència exponencialment ràpida de les solucions cap als perfils asimptòtics demostrant una desigualtat d'entropia - dissipació d'entropia. Aquesta tècnica ens dóna estabilitat dels estats estacionaris demostrant convergència cap a mínims locals i, a més, ens permet estimar la ràtio de la convergència cap a l'equilibri. Acabem aquesta tesi amb els resultats del Capítol 6, on estudiem dos models de segon ordre de partícules pel comportament de col·lectius. Ens referim a aquests sistemes com a models basats en individus (IBMs), que és el llenguatge comú que s'utilitza per aquest tipus de models. Demostrem l'estabilitat de dues solucions particulars: la manada en forma d'anell i la rotació en forma d'anell. Relacionarem l'estabilitat d'aquestes solucions per aquests dos models de segon ordre amb l'estabilitat dels anells del model de primer ordre, la versió discreta de l'equació d'agregació del Capítol 2. / In this dissertation, we study the stability of stationary states for some interaction equations and for fragmentation and swarming models. All these models share the common property of nonlocality and the existence of a Lyapunov functional. In the case of the interaction equations and the models for swarming that we consider, they have in common the nonlocal interaction term ∇ �∗ � where � is the interaction potential, and � the density of particles in space. The case of the fragmentation equations is a bit different: they are integro-differential equations, with the nonlocal term given by the fragmentation operator, an integral of a kernel against the density of particles. We start with an introduction to aggregation equations, with repulsive-attractive radial interaction potential. We derive some existence results and convergence to spherical shell stationary states. We look for local minimizers of the interaction Lyapunov functional in order to find stable stationary states of the equation. We study radial ins/stability of these particular stationary states. For these aggregation models we will make use of the gradient flow structure that they have. Confinement properties of solutions of aggregation equations under certain conditions on the interaction potential are studied in Chapter 3. We show that solutions remain compactly supported in a large fixed ball for all times. We continue our research in aggregation equations in Chapter 4, where we characterize the dimensionality of local minimizers of the interaction energy. Another problem that we study is the asymptotic behavior of growth-fragmentation models. In Chapter 5, we give estimates on asymptotic profiles and a spectral gap inequality for growth-fragmentation equations. These models are not a gradient flow of a particular energy functional. However, they have a Lyapunov functional that we use to prove exponentially fast convergence of solutions to the asymptotic profiles by showing an entropy - entropy dissipation inequality. This technique gives us stability of the stationary states proving convergence to the local minimizers and it allows for estimates on the rate of convergence to equilibrium. We finish this thesis with the results in Chapter 6, where we study two second order particle systems for swarming. We refer to these systems as individual based models (IBMs), which is the common language used in swarming. We prove the stability of two particular solutions: flock rings and mill rings. We relate the stability of these ring solutions of the second order models with the stability of the rings of a first order model, the discrete version of the aggregation equation of Chapter 2.

Esta investigación tuvo como finalidad la elaboración y evaluación de un material didáctico elemental para la enseñanza de la guitarra. Se partió de la hipótesis de que la musicografía Braille posee características específicas que hacen que las estrategias de enseñanza y aprendizaje sean planteadas de una manera diferenciada con relación a la escritura musical tradicional. Las preguntas de la investigación se derivaron de la escasez de materiales relacionados con el tema. Por este motivo se hizo necesario plantear diversas cuestiones a fin de investigar las características específicas de la musicografía Braille y las estrategias utilizadas por los profesores en la enseñanza de la musicografía Braille. Se realizó una exhaustiva revisión de bibliografía a fin de sistematizar y analizar las diferencias entre la musicografía Braille y la escritura musical tradicional visual. Además, se abordaron temas directamente relacionados con el aprendizaje de la guitarra, del sistema Braille y de la musicografía Braille. Para la elaboración del marco metodológico, el autor ha seleccionado nueve variables las cuales sintetizan las principales características de la musicografía Braille que difieren de la escritura musical tradicional. Se utilizaron las variables para definir y establecer los criterios de elaboración y evaluación del material didáctico. Para la elaboración del material didáctico, se aplicó una encuesta a expertos a fin de determinar y comparar las estrategias de enseñanza utilizadas por los participantes, así como para verificar la validez de los procedimientos sugeridos por el autor. El análisis de los datos se realizó a partir de las nueve variables de la investigación. Los resultados obtenidos fueron utilizados para fundamentar la elaboración del material. La evaluación del material didáctico se realizó mediante la aplicación de una encuesta con el objetivo de verificar la opinión de los participantes con relación a las estrategias y procedimientos. Los resultados obtenidos no significaron un cambio sustancial en la organización del material, sin embargo la evaluación y las observaciones realizadas por los participantes fueron fundamentales para realizar mejoras en el material didáctico. / This research intended to develop and evaluation of a didactic material for teaching elementary guitar. Its hypothesis is that the Braille music code has specific characteristics of teaching and learning strategies that are raised in a differentiated manner to traditional musical notation. The research questions were derived from the scarcity of materials related to the topic. For this reason it was necessary to raise different questions in order to research the specific characteristics of the Braille music code and strategies used by teachers in the teaching of the Braille music code. We conducted a comprehensive literature review in order to classify and analyze the differences between the Braille music code and the traditional music notation. In addition to that, topics directly related to learning guitar, learning Braille system and Braille music code were discussed. For the development of the methodological framework, the author selected nine variables which summarize the main features of the Braille music code that differ from traditional musical notation. Variables were used to define and establish the criteria for developing and evaluating the didactic material. For the elaboration of the didactic material, experts were surveyed to determine and compare the teaching strategies used by the participants and to verify the validity of the procedures suggested by the author. The data analysis was made from the nine research variables and the results were used to establish the base for the creation of the material. The evaluation of the teaching materials was performed by applying a survey to verify the participants opinions regarding the strategies and procedures used. The results did not represent a substantial change in the organization of the material, however the assessment and observations made by participants were fundamental for improvements in the didactic material.

La presente investigación se centra en estudiar cuál es la relación que se establece entre las estrategias públicas de promoción económica y la configuración económico-­‐empresarial de los territorios. Siendo las Comunidades Autónomas la unidad territorial de análisis, la investigación realiza una fotografía analítica de estas dos variables: por un lado, se caracteriza la estructura y configuración de las estrategias públicas de promoción económica que las Autonomías formulan. Para este propósito, se lleva a término una exploración cualitativa de este tipo de intervenciones, aspirando a obtener una panorámica de las estrategias desplegadas sobre la cual establecer unos modelos tipo de intervención. Por otro lado, se elabora una caracterización del tejido económico-­‐empresarial de los casos seleccionados, proponiendo una nueva conceptualización y sistema de medición de esta variable en tanto instrumento que permita la obtención de una tipología territorial. A partir del trabajo de campo realizado, la investigación pretende cuestionar hasta qué punto las políticas de promoción económica intentan modificar las características económico-­‐ empresariales de los territorios, o si por el contrario, estas estrategias de intervención se adaptan a estas estructuras, potenciando, profundizando e intensificando tales particularidades. Intentando superar la relación de causalidad determinista y unilateral entre policy y politics en la que se han basado gran parte de los desarrollos teóricos existentes, la investigación ambiciona dos aspectos centrales: en primer lugar, cuestionar este marco interpretativo, situando como punto de partida inicial la relación dialéctica entre las políticas públicas de promoción económica y la realidad económico-­‐empresarial de los territorios. En segundo lugar, y dado el escaso tratamiento que la promoción económica ha recibido como ámbito de intervención pública (especialmente si se compara con otras políticas sectoriales como la educación y la sanidad), desarrollar un marco analítico desde el que abordar importantes cuestiones para la Ciencia Política. El cuestionamiento de la autonomía de los poderes públicos y de su incidencia real sobre los resortes económico-­‐sociales, la vocación transformadora de la acción gubernamental, la existencia de dinámicas inerciales a la hora de estructurar estas medidas de actuación, y el papel que ejerce la ideología en la relación entre las realidades económico-­‐empresariales y las estrategias de intervención articuladas, son algunas de las potenciales líneas de estudio que ofrece la investigación. En medio de un contexto de crisis económico-­‐social, en el que se debate sobre el papel que ha de desempeñar el Estado, esta investigación supone un primer paso para abordar la promoción económica desde la perspectiva del Policy analysis. Con esta finalidad, la tesis ofrece un fundamento base para preguntarse hasta qué punto el estímulo económico-­‐ empresarial es articulado como una herramienta de acción pública efectiva para fortalecer la capacidad económica de los territorios, y si realmente este tipo de intervenciones son formuladas con la aspiración de transformar la realidad existente. / This PhD thesis intends to study the relationship between the economic promotion public policies strategies and the economic business framework of the regions. Being the Spanish Autonomous Communities the territorial unit of the analysis, the research makes an analytical photograph of these two variables: on one hand, the structure and configuration of economic public strategies are characterized. For this purpose, a qualitative exploration of this type of interventions is performed, aiming to get an overview of the strategies deployed in order to establish a set of intervention models. On the other hand, a characterization of the economic business framework is elaborated, proposing a new system to conceptualize and measure this variable that acts as a new instrument to obtain a territorial typology. From the fieldwork, the research aims to question the extent to which public economic promotion policies attempt to modify the economic business framework, or if instead, these intervention strategies adapt to these structures, enhancing, deepening and intensifying such peculiarities. Trying to overcome the deterministic and unilateral causality relation between policy and politics much of the existing theoretical developments has been based on, the research aspires two main aspects: first, to question this interpretative framework, placing as the initial starting point the dialectical relationship between economic promotion public policies and the economic business framework. Second, and taking account the little attention related to the economic promotion as an area of public intervention (specially when compared to other sectorial policies such as education and health), to develop an analytical framework from which to address important issues for Political Science. The questioning of the public authorities’ autonomy and their real impact on social and economic structures, the transformative vocation of government action, the presence of inertial dynamics which mold these measures, and the role played by the ideology in the relationship between the intervention strategies and the economic business realities are some of the potential areas of study offered by this research. Amidst a context of economic and social crisis, where the role played by the State is being debated, this research is a first step to address economic promotion actions from the perspective of Policy Analysis. For this purpose, the thesis provides a framework to ask to what extend the economic-­‐business stimulus is articulated as an effective public tool to strengthen the economic capacity of the territories, and whether such interventions are formulated with a transforming aspiration.

En aquest treball es donen alguns models matemàtics que intenten capturar els trets fonamentals de la teoria de l'evolució Darwinista. Aquests models tenen en compte, principalment, la selecció natural i la mutació, principis bàsics de la teoria de l'evolució. Per a això, es considera una densitat de població, u(t,x), on x_[0,1]n denota una col·lecció de variables evolutives, és a dir, característiques dels individus de la població que poden mutar al reproduir-se (per exemple, el color) i es donen unes equacions que ens permetran calcular l'evolució d'aquesta densitat de població a mida que passa el temps.Al Capítol 1 es fa una introducció dels models que ja existien a la literatura i dels que s'introdueixen a la memòria. Al Capítol 2 es considera una població formada per individus que comparteixen les mateixes característiques evolutives, es donen unes equacions amb retard en el temps modelant aquesta població i s'estudia primer l'existència, unicitat i positivitat global de solucions. Després es passa a estudiar l'existència de solucions estacionàries i la seva estabilitat (local). També s'estudien alguns aspectes de la dinàmica global com pot ser l'existència d'atractors globals. Finalment, s'estudien les estratègies evolutivament estables (ESS), es dóna un esquema numèric Adams-Bashforth-Moulton i es fan unes simulacions numèriques.Al Capítol 3 es considera una població d'individus com la del capítol anterior i es suposa que una proporció d'aquesta ha adquirit una (o més) característica evolutiva que li permet explotar un nou recurs. Considerem doncs, dues densitats de població: la dels ancestrals, u(t,x), i la dels mutants, v(t,x,y). Una vegada introduïda la situació es passa a donar un model matemàtic i veure que està ben posat, és a dir, s'estudia l'existència, unicitat i positivitat global de solucions. També s'estudia l'existència de solucions estacionàries així com la seva estabilitat local. Acte seguit es passa a estudiar alguns aspectes de la dinàmica global.A l'últim capítol es dóna un model presa-predador i se suposa que la població de preses depèn d'unes determinades variables evolutives. Com a la resta dels capítols comencem veient que el model donat està ben posat, calculem l'existència de solucions estacionàries i estudiem l'estabilitat d'aquestes únicament en un cas particular. Donem l'existència d'un atractor global i calculem les estratègies evolutivament estables. / In this work we give some mathematical models that try to capture the main traits of the darwinian theory of evolution. These models take into account mainly natural selection and mutation, which are the basic principles of the Theory of Evolution. In order to do that we consider the population density u(t,x), where x [0,1]n denotes a collection of evolutive variables, that is, characteristics of the individuals of the population that can mutate when reproducing (for instance, the color) and the equations that allow the prediction of this population density with time are given.In Chapter 1 we give an introduction to the already existing models in the literature and to the ones which are introduced in this work. In Chapter 2 we consider a population consisting of individuals sharing the same evolutive characteristics. We give the time lag equations modeling the evolution of this population and the global existence, uniqueness and positivity of the solutions are studied. Then we study the existence of stationary solutions and their (local) stability. We study also some aspects of their global dynamics, as the existence of global attractors. Finally the evolutionarily stable strategies (ESS) are studied, an Adams-Bashforth-Moulton method scheme is given and some numerical simulations are performed.In Chapter 3 we consider a population like the one considered in the previous chapter, when a certain number of their individuals have acquired one (or more) evolutive characteristics that allows them to exploit a new resource. Two population densities are hence considered: the ancestral one u(t,x) and the mutants v(t,x,y). Once this situation is established a mathematical model is given and shown to be well posed, that is, the global existence, uniqueness and positivity of solutions is studied. Next the existence of stationary solutions is considered, with the study of their local stability. Then some aspects of the global dynamics are established.In the last chapter a prey-predator model is given and it is assumed that the prey population depends on some determined evolutive variables. As in the preceding chapters, it is established that the model is well posed, the stationary solutions are determined and their stability is established in a particular case. The existence of a global attractor is proven and the evolutionarily stable strategies are computed.