La utilización de bacterias iniciadoras de fermentación maloláctica es de fundamental importancia para los elaboradores de vino comprometidos con la producción de vinos de alta calidad y sin riesgos para la salud, ya que estas bacterias han sido seleccionadas como poco productoras de aminas biógenas. Sin embargo, en ciertas condiciones se obtienen vinos con altos niveles de aminas biógenas, aun cuando estos vinos han sido inoculados con bacterias seleccionadas. En el presente trabajo, con la tipificación de bacterias aisladas de la fermentación maloláctica usando un método basado en RAPD-PCR, se demostró que el estárter maloláctico puede tener diferentes niveles de implantación y que a su vez, esto se correlaciona con la producción de aminas biógenas durante la fermentación maloláctica, lo cual explicaría los altos niveles de aminas obtenidos en vinos inoculados con estárteres malolácticos. Para entender como las diferentes prácticas enológicas afectan la implantación del estárter maloláctico, lisozima, nutrientes, co-inoculación con levaduras, o siembra del estárter por diferentes métodos (inoculación directa o pie de cuba) fueron estudiados respecto al nivel de implantación y producción de aminas biógenas. Luego de la fermentación maloláctica, las aminas biógenas pueden aumentar, degradarse o estar constantes durante el almacenamiento del vino una vez que este ha sido embotellado. Esto puede crear incertidumbre respecto al nivel que las aminas biógenas tendrán en el momento de su comercialización. En la segunda parte de esta tesis, se puso en evidencia la presencia de microorganismos y enzimas libres en el vino embotellado capaces de producir histamina durante su almacenamiento; también se sospecha la presencia de enzimas capaces de degradar histamina. Se estudió la relación entre esto, y el contenido de aminas al final de un año de almacenamiento; diferentes perfiles de vinos se identificaron: histaminogénicos, histaminoliticos e histamin-estables. Indicadores para estimar el riesgo de producción de histamina fueron propuestos. Siguiendo con el interés de investigar tecnologías que ayuden a producir vinos sin peligro para la salud del consumidor, el uso de técnicas biológicas para reducir los niveles de ocratoxina A (OTA) en vinos fue investigado. En la tercera parte de esta tesis, estárteres malolácticos fueron evaluados respecto a su capacidad para reducir OTA durante la fermentación maloláctica. Algunos estárteres, fueron capaces de reducir OTA en vinos conteniendo 13% de etanol. La reducción de OTA parece relacionarse con el pH del vino. La interacción entre la formación de aglomerados de protein-polifenoles en función del etanol y pH, y la interacción que esto podría tener en la capacidad de adopción fue discutido. La modificación de la pared celular debido al proceso de liofilización de los estárteres como causa posible de la capacidad reductora de los estárteres fue también abordado. Los resultados son prometedores, sin embargo, sería necesario profundizar en la investigación para entender los mecanismos ligados a la reducción de OTA producido por los estárteres malolácticos en vinos. / Malolactic bacterial starters are used in the production of high quality and safe wines because of their capabilities to produce low levels of biogenic amines and perform the malolactic fermentation under controlled conditions. However, in certain conditions, inoculated wines can have high biogenic amines content which is in contradiction with the expected performance of the bacterial starter. In the present work, it was demonstrated, by typification of bacterial strains using RAPD-PCR, that malolactic starters can present different levels of implantations and this is correlated with the biogenic amines produced during the malolactic fermentation, which can explain the unexpected results when malolactic starters are used. In order to understand how the implantation is affected by oenological practices, lysozyme, nutrients, co-inoculation with yeast, or application of different seeding methods (direct inoculation or pied de cuve) were studied regarding their impact on the level of implantation and biogenic amines production. On the other hand, biogenic amines in bottled wine evolve all along the storage period. Their content increase, decrease or stay constant, which creates incertitude regarding the levels of biogenic amines that the wine will have in the moment of its commercialization. In the second part of this thesis, we demonstrated the presence of microorganisms with decarboxylase capabilities and exocellular amine-decarboxylase enzymes in the bottled wine. The presence of amine-degrading enzymes is also suspected. The link between the latter and the biogenic amines found at the end of a year of storage were related and different histamine profiles were determined for the wines: histaminolitic, histaminogenic and histamine-stable. Some indicators to measure the risk of histamine development are proposed. In the search for technological means to help wine-makers to elaborate safe wines, the use of biological tools to reduce the levels of ochratoxin A (OTA) in wines was investigated. In the third part of this thesis, malolactic starters were screened by their property to reduce OTA during the malolactic fermentation. Some malolactic starters were able to obtain high OTA reductions in wines containing 13% ethanol. OTA reduction by starters seems to be related to the pH. The interaction between protein-polyphenols haze formation as function of ethanol and pH and the interaction that this might have on absorption phenomenon is discussed. Modification of cell wall by lyophylization process and its consequences on adsorption properties are also analyzed. The results are encouraging but more investigation is needed to understand OTA reduction mechanism carried-out by malolactic bacterial strains in wines.

La leche y los productos lácteos son alimentos con un alto valor nutritivo pero también susceptibles de contaminación y principales vehículos de introducción de aflatoxina M1 (AFM1) en la dieta, ya que no es destruida por los tratamientos convencionales térmicos de pasteurización o esterilización usados en la industria láctea para higienizar estos productos, y así puede estar presente en yogurt, queso, leche deshidratada y otros productos lácteos. La International Agency for Research on Cancer (IARC) de la OMS, ha categorizado la AFM1 como carcinogénica y tóxica para humanos en el Grupo 1. En este trabajo se analizó la presencia de AFM1 en leche y productos de base láctea comercializados en el área metropolitana de Monterrey, N.L., México, y se evaluaó el consumo de estos productos susceptibles de contaminación por AFM1 en la población por grupos de edad, así como el índice de riesgo carcinogénico. En el primer muestreo se analizaron 84 muestras por la técnica ELISA, de las cuales 20 fueron leche pasteurizada y 64 con proceso térmico UHT, de las cuales 48 fueron leches con presencia de grasa butírica y 16 producto lácteo con presencia de grasa vegetal. Las leches pasteurizadas presentaron un 100% de presencia de AFM1, con una media de 0,39 μg/L y un 20% de las muestras por encima de lo que establece la NOM-243-SSA1-2010 (0,5 μg/L), mientras que de los productos UHT, todas mostraron presencia de AFM1, siendo la leche que contiene grasa butírica la que en promedio se encontró dentro de la NOM con 0,45 μg/L y un 38% de las muestras sobre el límite marcado por la NOM, mientras que el producto lácteo mostró un promedio de 0,66 μg/L y un 69% de las muestras por encima de lo que establece la NOM. En el segundo muestreo se analizaron 162 muestras de leche, incluyendo leche bronca (n = 51), fórmula infantil (n = 55), leche deshidratada (n = 15) y leche y producto lácteo UHT (n = 41), colectadas en supermercados y analizadas por extracción en columnas de inmunoafinidad con anticuerpos monoclonales y cuantificadas mediante HPLC con detector de fluorescencia. Con el objetivo de determinar la ingesta promedio diaria de AFM1 por grupos de edad y poder establecer el índice de riesgo carcinogénico se utilizó la encuesta ENSANUT-2012 correspondiente a Nuevo León, aplicando la fórmula descrita por Kuiper-Goodman (1994). De las 51 muestras de leche bronca analizadas, 16 de éstas resultaron positivas (31%), obteniéndose 2 muestras (4%) por encima del límite máximo que establece la NOM y una media de 0,07 μg/kg. De las 55 fórmulas infantiles analizadas, 11 de éstas mostraron resultados positivos a la presencia de AFM1, mostrando todas valores por encima de lo que establece el Códex Alimentarius (0,025 μg/kg) y una media de 0,04 μg/kg. De las 15 muestras de productos deshidratados, 12 fueron leche (con grasa butírica) y 3 producto lácteo (con grasa vegetal), con una media de 0,13 μg/L y 10 de éstas tuvieron presencia de AFM1. De las 41 muestras UHT, 27 fueron leche y 14 producto lácteo, con una media de 0,30 μg/L y 26,8% de las muestras con niveles de AFM1 por encima de lo establecido por la NOM. Según los datos obtenidos de la ingesta promedio diaria de AFM1 por grupos de edad, se observó que los niños de edades comprendidas entre recién nacidos y edad escolar (0 - 11 años) fue el grupo poblacional que presentó los niveles más elevados de ingesta de AFM1, ya que en este grupo se encuentran los lactantes cuya principal dieta hasta los 6 meses es a base de leche materna o bien leches maternizadas, presentando niveles de ingesta de AFM1 (4,40 ng/kg PCP/día) por encima del límite de índice de riesgo carcinogénico (2 ng/kg PCP/día). Aunque en la población pre-escolar y escolar se modifica la frecuencia, el tipo y el consumo de leche y productos lácteos, el peso corporal todavía no es suficientemente alto para revertir los valores de ingesta promedio diaria de AFM1 presentando niveles elevados de riesgo carcinogénico (5,01 ng/kg PCP/día). Al disminuir la ingesta de leche y productos lácteos por la población adolescente, adulta y adulta mayor y al relacionar esta ingesta con el peso corporal, la ingesta promedio diaria de AFM1 (0,68 ng/kg PCP/día) se encontró por debajo del índice de riesgo carcinogénico, no representando riesgo a este respecto. / Milk and dairy products are foods with a high nutritional value but also susceptible to contamination and main vehicle entry of aflatoxin M1 (AFM1) in the diet because it is not destroyed by the conventional thermal treatments such as sterilization or pasteurization usually used in the dairy industry to sanitize these products, and thus may be present in yogurt, cheese, dried milk and other dairy products. The International Agency for Research on Cancer (IARC) of WHO has categorized the AFM1 as carcinogenic and toxic to humans in Group 1. This paper analyzed the presence of AFM1 in milk and milk-based products marketed in the metropolitan area of Monterrey, NL, Mexico, and the consumption of these products, which are susceptible to contamination by AFM1 was evaluated in the population by age group and as the index of carcinogenic risk. In the first sampling, 84 samples were analyzed by ELISA, of which 20 were pasteurized milks and 66 were UHT-treated products, including 48 milks containing butyric fat and 16 milk products containing vegetable fat. The pasteurized milks showed 100% presence of AFM1, with an average of 0.39 μg/L and 20% of the samples above the provisions of the NOM-243-SSA1-2010 (0,5 μg/L), while UHT products, all showed the presence of AFM1, with milk containing butyric fat which on average were within the NOM with 0.45 μg/L and 38% of the samples above the limit set by the NOM, while the dairy product showed an average of 0.66 μg/L and 69% of the samples above the provisions of the NOM. In the second sampling, 162 milk samples were analyzed, including raw milk (n = 51), infant formula (n = 55), milk powder (n = 15) and UHT-treated products (n = 41), collected from supermarkets and analyzed by extraction in immunoaffinity columns containing monoclonal antibodies, and quantified by HPLC with fluorescence detection. In order to determine the average daily intake of AFM1 by age group and to establish the carcinogenic risk index, ENSANUT corresponding 2012 survey was used to Nuevo León, applying the formula described by Kuiper-Goodman (1994). Among the 51 raw milk samples analyzed, 16 were positive (31%), obtaining 2 samples (4%) above the maximum limit established by the NOM and an average of 0.07 μg/kg. Among the 55 infant formulas analyzed, 11 were positive for the presence of AFM1, showing all values above that established by the Codex Alimentarius (0.025 μg/kg) and a mean of 0.04 μg/kg. Among the 15 dehydrated samples, 12 were milk (milk fat) and 3 milk products (vegetable fat), with an average of 0.13 μg/L and 10 had presence of AFM1. Among the 41 UHT samples 27 were milk and 14 dairy product, with a mean of 0,30 μg/L and 26,8% of samples above the AFM1 levels established by the NOM. According to the data of the average daily intake of AFM1 by age group, it was observed that children aged between newborn and school age (0 - 11 years) was the population group that had the highest intake levels of AFM1, since in this group of infants whose main diet is up to 6 months is breast milk or milk-based infant formula presented AFM1 intake levels of 4.40 ng/kg PCP/day over the limit carcinogenic risk index (2 ng/kg PCP/day). Although the pre-school and school population the frequency, type and consumption of milk and milk products is changed, the body weight is not yet high enough to reverse the values of average daily intake of AFM1 presenting high levels of carcinogenic risk (5.01 ng/kg PCP/day). By reducing the intake of milk and dairy products by the adolescent, adult and older adult population and to relate this intake to body weight, average daily intake of AFM1 (0.68 ng/kg PCP/day) was below the carcinogenic risk index, and representing no risk in this regard.

Les molècules adaptadores són essencials en l'organització de les molècules de senyalització i en la coordinació i compartimentació de la seva activitat . 3BP2 és una proteïna adaptadora citoplasmàtica expressada ubiqüament però principalment en cèl·lules hematopoètiques. S'ha demostrat que actua com un regulador positiu transduïnt la senyal cel·lular en cèl·lules T , B i NK. 3BP2 és un important regulador en l’alliberació de grànuls citotòxics en les cèl·lules NK. Els mastòcits es desgranulen de manera similar després de l'agregació depenent d'antigen de l'alta afinitat del receptor per IgE (FceRI) a la superfície cel·lular. L'activació d'aquestes cèl·lules indueix l'alliberament de mediadors inflamatoris preformats i la síntesi de novo i també la secreció de citocines i quimiocines. El receptor KIT forma part dels receptors factors de creixement tirosin cinasa. El lligand de KIT és el SCF (stem cell factor), considerat com el factor de creixement més rellevant en mastòcits. L’activació de KIT a través del SCF és crucial per al desenvolupament, la diferenciació i la supervivència dels mastòcits, així com per a una òptima desgranulació depenent d'IgE i producció de citocines. En aquesta tesis s’estudia el paper del 3BP2 en la regulació de l’activitat cel·lular a través dels receptors de membrana, FcepcilonRI i KIT. Amb els resultats podem concloure que el 3BP2 és necessari per obtenir una òptima resposta del mastòcit, tan a nivell de les respostes immediates, com la desgranulació, com en les respostes tardanes com la secreció de IL-8 i de GM-CSF. En la transducció de senyals a traves del FceRI, el 3BP2 és un important regulador de l’activació de mastòcits humans. Per tant, 3BP2 podria ser una diana terapèutica potencial per les malalties inflamatòries mediades pels mastòcits dependents d'IgE. Per altre banda, el silenciament del 3BP2 redueix l’expressió del receptor KIT, tant en la superfície com a nivell transcripcional, això implica un paper del 3BP2 en aquest procés. De fet, el silenciament del 3BP2 condueix a una reducció de MITF, factor de transcripció implicat en l’expressió de KIT. Les mutacions d’activació en KIT s'han associat amb diverses malalties com la mastocitosi, per tant analitzem la capacitat de 3BP2 per regular l'expressió de KIT en la línia cel·lular HMC-1 on KIT es troba mutat. Trobem que el silenciament de 3BP2 en aquestes cèl·lules també redueix l’expressió de KIT. Curiosament el silenciament de KIT i la inhibició de l’activitat cinasa del receptor redueix l’expressió de 3BP2, tot això suggereix una estreta relació entre ambdues molècules. Per tant, 3BP2 podria ser una possible diana terapèutica, en malalties inflamatòries mediades per mastòcits i en trastorns on el KIT esta desregulat. Una d’aquestes malalties associades a la desregulació del receptor KIT son els tumors de cèl·lules de l'estroma gastrointestinal (GIST). La majoria dels GIST presenten mutacions en KIT (85%) o en el receptor PDGFRa (5%) que comporten un increment de l’activitat cinasa d’ambdós receptors. En el present treball es mostra que 3BP2 s'expressa en línies cel·lulars procedents de pacients amb GIST i que la reducció de l’expressió de 3BP2 indueix un decrement de l’expressió del KIT. Curiosament, el silenciament de 3BP2 també redueix l’expressió de PDGFRa. Per altre part, 3BP2 coprecipita amb els receptors KIT i PDGFRa indicant que la molècula pot ser mediador de la senyalització d’ambdós receptors. Aquests nous resultats destaquen la importància del 3BP2 en la regulació de l’expressió i senyalització d’aquests dos receptors oncogènics, mostrant un paper com a possible diana terapèutica en GIST, especialment rellevant en els casos de pacients que han adquirit resistència als inhibidors de l’activitat cinasa d’aquests receptors. / 3BP2 is a cytoplasmic adaptor protein mainly expressed by haematopoietic cells that has been shown to act as a positive regulator in T, B and NK cell signal transduction. 3BP2 is an important regulator of cytotoxic granule release in NK cells. Mast cells similarly degranulate following antigen-dependent aggregation of the high affinity receptor for IgE (FceRI) on the cell surface. Activation of these cells induces the release of preformed inflammatory mediators and the de novo synthesis and secretion of cytokines and chemokines. The KIT receptor whose ligand is the stem cell factor (SCF) is necessary for mast cell development, proliferation and survival as well as for optimal IgE dependent signal. This thesis studied 3BP2 role in regulating cellular activity through membrane receptors, FcepcilonRI and KIT. Our findings point to a requirement for 3BP2 in optimal immediate and late mast cells responses such as degranulation and IL-8 or GM-CSF secretion. In signal transduction through FceRI, 3BP2 is an important regulator of the activation of human mast cells. Moreover 3BP2 silencing reduces expression of KIT receptor both on the surface and at the transcriptional level, this implies a role in this process 3BP2. In fact, the silencing of 3BP2 leads to a reduction in MITF, transcription factor involved in expression of KIT. Our results suggest a potential of 3BP2 as a therapeutic target in mast cell-mediated inflammatory diseases and deregulated KIT disorders. One of this disorders are gastrointestinal stromal tumors (GIST). Most GISTS contain oncogenic gain-of­function of KIT (85%) or PDGFRa receptor (5%) which is accompanied by strong expression of the protein products of these oncogenes. We show that 3BP2 is also expressed in cell lines form GIST patients and there are an interaction with3BP2 and both receptors. Interestingly, silencing of 3BP2 reduce oncogenic KIT and PDGFRa expression. These novel findings highlight the importance of 3BP2 in the regulation of the two oncogenic receptors expression and signalling indicating a role as a potential target in GIST, including those cases containing mutations that confer resistance to the KIT/ PDGFRa kinase inhibitors.

Tesi realitzada al Benaroya Research Institute and University of Washington, Seattle / Allergies are emerging as a major public health concern in the westernized world as they are increasing for reasons that remain poorly understood. Allergies involving polysensitization and multiple organ involvement result in decreased quality of life, increased morbidity and mortality. Allergic subjects can be poly-sensitized to different allergens due to phylogenetic relatedness; several species contain shared allergenic epitopes. This phenomenon occurs both at the IgE as the T cell level. While IgE cross-reactivity has been well documented, T-cell cross-reactivity has not been thoroughly studied. Well-designed studies that underlie the T-cell mechanisms that accompany allergic inflammation are highly useful in future design for successful immunotherapy as T-cells play a crucial role in the perpetuating cycle of allergic response. Cross-reactivity at the T-cell level was studied with the use of HLA class II Tetramers in two distinct models: grass-pollen and tree nut allergy. In the first study, grass pollen from the Pooideae subfamily was studied. We identified that Timothy grass derived epitopes did not cross-reacted with all homologous epitopes from distinct grass-pollen species indicating that timothy grass alone does not cover the whole set of epitopes. Moreover, these minimally cross-reactive epitopes were detected with comparable frequency, phenotype and functionality to Phl p-specific T-cells, suggest that a multiple allergen system should be considered for immunotherapy instead of a mono allergen system. In the tree nut allergy model, we used cashew as a model to study tree-nut cross-reactivity against hazelnut, pistachio and walnut at the T-cell level. T-cell-clones specific to 7 out of 12 were generated to assess cross-reactivity by tetramer co-staining and proliferation experiments. TCC specific to cashew derived epitopes could readily proliferate with hazelnut and pistachio but not walnut peptides. This study leads to the conclusion that exposure to other tree nut allergens can trigger cashew-specific T-cell responses in these cashew allergic subjects. Strict avoidance of other tree nuts should be recommended in cashew allergic subjects. Food allergies have become a major public health concern as they can cause severe and sometimes fatal reactions. Nonetheless, food allergy-specific T-cell epitopes remain unidentified and uncharacterized. In the food allergy characterization study, we examined walnut allergen-specific T-cells. T-cell reactivity towards Jug r 1 and Jug r 2, as their corresponding allergens in peanut, 2S albumin (Ara h 2) and 7S vicilin-like seed storage protein (Ara h 1) respectively, are highly immunogenic in peanut allergic subjects. Jug r 3 was also studied since we have a small cohort of samples from Spain, where LTP is the major plant food allergen. We initially investigated Jug r 1 Jug r 2 and Jug r 3-specific T-cell responses using CD154 activation assay. Jug r 2, but neither Jug r 1 nor Jug r 3, elicited dominant T-cell responses in allergic subjects. Several Jug r 2 derived epitopes were then identified by using tetramer-guided epitope mapping (TGEM). The magnitude and phenotype of the response of Jug r 2-specific CD4+ T-cells in allergic and non-allergic subjects were determined directly ex-vivo. The predominant phenotype for Jug r 2 reactive T-cells is central memory phenotype. Results show that allergic subjects have a predominant TH2 phenotype, however, TH17 responses in some individuals were also observed. T-cells with CCR4+CD27+, CCR4+CD27-, CCR4+CCR6+ and CCR4+CCR6- surface phenotypes were detected in allergic subjects. T-cells from non-allergic subjects have a TH1 and TH1/TR1 phenotypes characterized by surface expression of CXCR3. Similar observations were observed in the cashew model. Both Cashew and Walnut-specific T-cells with TH2, TH17 and TH2/TH17 phenotypes could be detected in non-asthmatic and asthmatic walnut allergic subjects. Understanding this T-cell heterogeneity may improve our understanding of disease manifestation. / Las alergias están aumentando por razones que aun son desconocidas. Los alérgenos, pueden actuar al nivel de IgE como al nivel de células T. Generalmente, los pacientes alérgicos están polysensitizados a distintas especies que contienen alérgenos debido a su relación filogenética. Aunque la reactividad cruzada ha sido estudiada a nivel de IgE, la misma ha sido poco estudiada a nivel de células T. En este estudio utilizamos tetrámeros de clase II para estudiar este fenómeno en dos modelos: uno de gramíneas y otro de frutos secos. Para el primero encontramos que un sistema de especies múltiples debería de ser utilizado, debido a que células que mínimamente reactivas están presentes con fenotipos, frecuencias y funcionalidad a la de la gramínea Timothy. Para los frutos secos encontramos que los clones de células T derivados de anacardos reconocen y tienen capacidades funcionales hacia pistacho y almendra pero no a la nuez. Evitar estos alimentos debería de ser estrictamente sugerido. Finalmente, nuestro estudio que se baso en la caracterización de células T especificas contra alimentos fue enfocado en la alergia a la nuez. Encontramos que los pacientes alérgicos contienen una variedad heterogenia en la respuesta celular T, caracterizada por respuestas TH2, TH2/TH17 y TH17, mientras que los pacientes no alérgicos tenían una frecuencia de células T baja o ausente y un fenotipo TH1. Además, la mayoría de las células tienen un fenotipo de memoria central. El entendimiento de esta heterogeneidad debería de ser aplicado para la mejora de tratamientos.

La Leucoencefalopatia Megalencefàlica amb Quists subcorticals (MLC) és un tipus rar de leucodistròfia vacuolitzant de progressió lenta, que presenta com a principals característiques clíniques macrocefàlia acusada durant els primers anys de vida, deteriorament de les funcions motores, epilèpsia i retard mental de grau mig. Actualment encara es desconeix el mecanisme fisiopatològic de la malaltia, i per tant ni hi ha cap tractament possible per als pacients. S’han descrit dos gens implicats en la malaltia MLC. El primer gen descobert s’anomena MLC1 i codifica per una proteïna de membrana que porta el mateix nom. El segon gen s’anomena GLIALCAM i codifica per una proteïna transmembrana de tipus I que també porta el mateix nom. S’ha decrit que la proteïna GlialCAM actua com a subunitat ß de MLC1 ja que es capaç de dirigir-la i concentrar-la a les unions cel·lulars. Per altra banda, GlialCAM també s’ha descrit com a subunitat auxiliar del canal de Cl- ClC-2 ja que és capaç de modificar les propietats d’activació i rectificació del canal. Recentment s’ha descrit mutacions en ClC-2 associades a un tipus de leucodistròfia vacuolitzant. L’objectiu general d’aquesta Tesi és avançar en la comprensió del possible mecanisme d’acció i la funció de la proteïna GlialCAM i ClC-2 i així aprofundir en el coneixement de en el seu paper en les cèl·lules glials així com en la fisiopatologia de les leucoencefalopaties vacuolitzants. Per a realizar aquest objectiu es van realitzar estudis d’estructura-funció de GlialCAM mitjançant la caracterització bioquímica i funcional de noves mutacions en GLIALCAM associades a MLC. S’ha obtingut una classificació de les mutacions en GLIALCAM en funció del defecte que presentaven. S’ha descrit mutacions defectives en la expressió proteica, defectives en la homooligomerització i en el tràfic a les unions cel·lulars, defectives únicament en el tràfic cel·lular, mutacions sensibles a la manca de MLC1 i mutacions defectives en la internalització de la proteïna. Paral·lelament es va aprofundir en la relació bioquímica entre GlialCAM i ClC-2 a partir de l’estudi bioquímic i funcional de mutacions en CLCN2 associades a leucoencefalopaties vacuolitzants. S’ha observat que GlialCAM augmenta la funció del canal ClC-2 a través de la modificació del gating del canal i de la estabilització de ClC-2 a la membrana plasmàtica però no sembla que millori la sortida de ClC-2 del reticle endoplasmàtic. A més, aquesta estabilització requereix de la formació d’homocomplexes de GlialCAM. Per últim, es va generar i caracteritzar un model knock-down de la proteïna ClC-2 per aprofundir el paper de ClC-2 en els astròcits. Així com també es va avançar en la relació bioquímica i funcional entre GlialCAM i ClC-2 en la fisiologia astrocitària. S’ha descrit que en astròcits en cultiu en condicions d’alta concentració de K+, similar al que succeiria en situacions d’alta activitat neuronal, ClC-2 es transloca de l’aparell de Golgi a les membranes cel·lulars, modificant les seves propietats funcionals per l’efecte de GlialCAM. En canvi, en astròcits deficients de MLC1, ClC-2 es troba retinguda citoplasmàticament. Aquest fet, indicaria que aquestes proteïnes podrien tenir un paper en el procés de sifoneig del K+, i per tant, la deslocalització de ClC-2 podria donar lloc a un desordre en l’homeòstasi d’aigua i ions. / Megalencephalic Leukoencephalopathy with subcortical Cysts (MLC) is a rare type of vacuolating leukodystrophy. Currently still unknown pathophysiological mechanism of the disease, and therefore there is no effective treatment possible for patients. There are two genes involved in the MLC disease. Gene was first discovered was MLC1 and this encodes for a membrane protein with the same name. The second gene is called GLIALCAM and encodes for a transmembrane protein type I that also carries the same name. In our group is has been described that GlialCAM acts as a protein ß subunit of MLC1 because it is able to direct and concentrate in the cellular junctions. Moreover, GlialCAM also act as auxiliary subunit of CLC-2 Cl channel as it is capable of modifying the activation and rectification properties of the channel. Recently, mutations in ClC-2 have been associated with a rare type of vacuolating leukodystrophy. The principal aim of this study is to advance in the knowledge of GlialCAM and ClC-2 in the glial cells and into the pathogenesis of vacuolating leukodistrophies. To accomplish the study, the group performed a biochemical and funcional characterization of new mutations in GLIALCAM associated with MLC. We suggest that the HEPACAM mutations described up to now can be classified in several groups. Some mutations can affect GlialCAM protein expression, affect its ability to cis-homooligomerize and consequently reduce their localization in cell–cell junctions. Some mutations can affect specifically only transinteractions between GlialCAM molecules or may be unstable without MLC1 and finally some mutations affect the protein internalization. Parallel progress was made in the biochemical relationship between GlialCAM and ClC-2 from biochemical and functional studies of mutations in CLCN2 associated with vacuolating leukodystrophies. GlialCAM has been observed to increase ClC-2 function by the modification of its gating and the stabilization of ClC-2 in the plasma membrane. In addition, the stabilization requires a previous formation of GlialCAM’s homocomplexes. Finally, a knock-down model of the CLC-2 protein was generated and characterized to deepen the role of CLC -2 astrocytes. As well as progress was made in biochemistry and functional relationship between CLC -2 and GlialCAM in the astrocitic physiology. It has been reported that astrocytes cultured in conditions of high concentrations of K + , similar to what happens in situations of high neuronal activity , CLC -2 translocates from the Golgi apparatus to the cell membrane , changing the its functional properties for the purpose of GlialCAM . However, in MLC1 deficient astrocytes, CLC -2 is retained intracellularly. This would indicate that these proteins could play a role in the potassium siphoning, and therefore the relocation of CLC -2 could lead to disorder in the homeostasis of water and ions.

Aquesta tesi se centra en les experiències interètniques dels immigrants polonesos al barri de la Sagrada Família a Barcelona i al barri d’Empuriabrava a Castelló d'Empúries. L'anàlisi es basa en les entrevistes amb immigrants polonesos i amb informants locals, i està complementat amb recerca estadística i documental. La hipòtesi principal examinada és la següent: les experiències interètniques de les persones poloneses immigrades a Catalunya porten al sorgiment d’opinions sobre barris ètnicament diversos i sobre grups particulars contactats quotidianament, mentre que alguns factors socioeconòmics i espacials modulen tant les possibilitats de les experiències com les consegüents opinions. Els resultats mostren que la varietat de factors socio-espacials, com a etapa de la vida o teixit urbà, influeix en les possibilitats d'experiències interètniques. L'estudi també demostra que el contacte amb altres grups ètnics resulta en opinions positives fins que no apareguin amenaces econòmiques i simbòliques potenciades per la recessió econòmica. Per tant, els resultats donen suport a enfocaments interdisciplinaris en la investigació de les relacions interètniques, extretes sobretot de les discrepàncies entre les teories de Contacte i Conflicte. Els resultats posen en valor l'enfocament comparatiu en l’estudi de la integració de la població immigrada en barris de grans ciutats i petites localitats. A més, es reconeix la importància de les característiques socio-espacials i del context que suposa l'entorn construït i natural. / Esta tesis se centra en las experiencias interétnicas de la inmigración polaca en el barrio de la Sagrada Familia en Barcelona y en el barrio de Empuriabrava en Castelló d'Empúries (Alt Empordà, Girona). El análisis se basa en entrevistas con inmigrantes polacos y otros informantes locales, y está complementado por investigación estadística y documental. La hipótesis examinada es la siguiente: las experiencias interétnicas de las personas polacas inmigradas en Cataluña dan lugar al surgimiento de opiniones sobre barrios étnicamente diversos y sobre grupos particulares contactados cotidianamente, mientras que algunos factores socio-económicos y espaciales modulan tanto las posibilidades de las experiencias como las consiguientes opiniones. Los resultados aportados en esta tesis muestran que una variedad de factores socio-espaciales, como la etapa de la vida o el tejido urbano, influye en las posibilidades de tener experiencias interétnicas y sus características. El estudio también demuestra que el contacto con otros grupos étnicos resulta en opiniones positivas hasta que no aparezcan amenazas económicas y simbólicas potenciadas por la recesión económica. Por lo tanto, los resultados apoyan la continuación de enfoques inter-disciplinares en la investigación de las relaciones interétnicas, superando las discrepancias entre las teorías de Contacto y Conflicto. Los resultados ponen en valor también el enfoque comparativo respecto al estudio de la integración de inmigrantes en barrios de grandes ciudades y pequeñas localidades. Además, en esta tesis se reconoce la importancia de las características socio-espaciales de las interacciones , así como del contexto que supone el entorno construido y natural. / This dissertation focuses on the inter-ethnic experiences of Polish immigrants in Sagrada Familia neighborhood in Barcelona and Empuriabrava neighborhood in Castelló d'Empúries (Catalonia). The analysis is based on semi-structured interviews done with Polish immigrants and local key informants, supplemented by statistical and documental research. The tested hypothesis assumes that the inter-ethnic experiences of Polish immigrants lead to emergence of opinions about ethnically diverse neighborhoods and about particular groups contacted during everyday’s life, while the socio-economic and spatial factors modulate both, the possibilities of experiences and the consequent opinions. The results show that variety of socio-spatial factors, like life-stage or urban fabric, influences the possibilities of inter-ethnic experiences. The study also demonstrates that contact with other groups resulted with positive opinions as far as economic and symbolic threats empowered by economic recession do not appear. Therefore, the findings support the interdisciplinary approaches to inter-ethnic relations learned mostly from the discrepancies between Contact and Conflict theories. The results empower comparative focus on immigrants’ integration in the neighborhoods of large cities and small towns, while acknowledging the importance of socio-spatial features of interactions in context of built and natural environments.

Introducció:La gonartrosi, o artrosi del genoll, és la causa més freqüent de dolor al genoll després dels 50 anys. Es calcula que la gonartrosi causa símptomes invalidants en un 10% de les persones más grans de 55 anys i que una cuarta part d'aquestes pateixen una discapacitat greu.El tractament d'elecció de la gonartrosi invalidant és l'artroplàstia total de genoll, tècnica eficaç i cost-efectiva.Conèixer les expectatives del pacient de trobar millora amb la intervenció quirúrgica és important perquè com més s'apropin els resultats obtinguts d'un acte mèdic a les expectatives prèvies, més probabilitat d'obtenir la satisfacció del pacient.L'objectiu d'aquest treball és aprofundir en l'estudi de les expectatives prèvies a la intervenció d'artroplàstia total de genoll, en pacients diagnosticats de gonartrosi.Material i Mètode:Estudi transversalCriteris d'inclusió: - diagnòstic de gonartrosi i en llista d'espera per a ATG- sense trastorn cognitiu que interferís la comprensió dels qüestionaris- sense dificultat idiomàtica per a comprendre els qüestionarisCriteris d'exclusió:- pacients sense dades d'expectatives- pacients en espera d'ATG de revisió- pacients en espera d'artroplàstia unicompartimentalVariables recollides : Demogràfiques, Funció, Dolor, Estat de Salut, Estat Emocional, Avaluació Cognitiva, Expectatives.Resultats:La sèrie final de pacients que cumplian criteris es va composar de 497 pacients: 375 dones i 122 homes; amb una edat mitjana de 72.0 anys (DE7.0); dels quals 126 vivien sols i 371 amb la família; 363 referien estudis primaris, 108 eren analfabets i 15 tenien estudis superiors; 105 van consultar amb el Treballador Social abans de l'ingrés hospitalari i 198 manifestaven tenir dificultats d'accés al domicili habitual. El conjunt de la sèrie es trobava dins del rang de l'obesitat. Els pacients, en general no presentaven limitacions per a les AVD bàsiques, tenien pocs símptomes depressius, baixa comorbiditat, poc deteriorament cognitiu, un dolor al genoll abans de la intervenció entre moderat i sever, i la funció del genoll mitjanament limitada. Els dominis més alterats del SF-36 corresponien a la Funció Física i al Dolor corporal.Els valors trobats de les expectatives van ser: 12.3 (DE 1.6) per a les Expectatives Totals i 9.5 (DE 1.7) per a les Expectatives Màximes. Les Expectatives més valorades van ser : millora del dolor, millora del benestar general, millora en la deambulació, en pujar i baixar escales, en la mobilitat del genoll i en la mobilitat en general. Es van trobar correlacions estadísticament significatives entre les Expectatives i variables demogràfiques (edat, sexe, consulta amb el treballador social, portar una ATG prèviament); de funció (índex de Barthel i component resum Físic del SF-36); de dolor (dolor esperat als 6 mesos de la intervenció); d'estat emocional (símptomes depressius mesurats amb la GDS de Yesavage) i estat cognitiu.Segons l'anàlisi de regressió lineal les variables explicatives de les Expectatives Totals foren : l'índex de Barthel, edat i valor de la GDS mentre que de les Expectatives Màximes eren l'índex de Barthel, edat i valor de la GDS i s'afegien el sexe, dolor mesurat amb l'EVD i dolor esperat als sis mesos de la intervenció.Es van confeccionar taules de valors normals d'Expectatives Totals i Màximes.Conclusions:1. Les expectatives de millora són elevades2. Que aquestes es poden agrupar en: millora del dolor, millora d'aspectes funcionals bàsics i millora del benestar general3. S'han establert correlacions entre les expectatives i variables clíniques i demogràfiques4. Els resultats d'aquest estudi han permès confeccionar taules amb valors de normalitat per a la població de referència / Background: Knee osteoarthritis is the most frequent cause of knee pain in subjects higher of 50 years old. It has been estimated that in 10% of people over 55 years present disabling symptoms caused by knee osteoarthritis and in a quarter of the cases, disability is severe. The treatment of choice in disabling knee osteoarthritis is total knee arthroplasty (TKA), a technique cost-effective. To have knowledge of patients' expectations concerning surgery results is very important because the more similar the outcomes achieved to previous expectations are, the higher probability to get patients satisfied. The main objective of this study was to go more deeply in the study of expectations of patients with knee osteoarthritis have before surgery. Patients and Method: Transversal study of 497 consecutive patients.Inclusion criteria were:- Patients with knee osteoarthritis waiting for intervention of TKA- Absence of cognitive impairment that could interfere the fullfilling of questionnaires- Absence of language difficulties to understand questionnairesPatients were excluded if:- They were waiting for revision of TKA or unicompartimental arthroplasty- They not had data available regarding expectationsThe main variables collected were:- Demographic (age, gender, studies and family status) - Expectations Scale for TKA from the Hospital for Special Surgery (17 items)- A shortened version of the Geriatric Depression Scale (GDS)- Health-related quality of life assessed with the Short Form 36 (SF-36)- Charlson comorbidity index- Pfeiffer Short Portable Mental Status Questionnaire (SPMSQ)- Pain and function subscales of the Knee Society Clinical Rating Scale (KSS)- Verbal Analogue Scale (VAS) of Pain- Barthel Index- History of previous TKA.Results: 122 men and 375 women with a mean age of 72.0 (SD 7.0). 371 lived with other family members and 126 lived alone. Educational level was primary studies in 363 cases, secondary and high studies in 15, and 108 can not read or write. 105 subjects had contacted to social worker before hospital admission and 198 referred architectural barriers to access to their houses. Mean weight of the sample was within the range of obesity. Most of the patients were able to perform the activities of daily life. The sample did not present depressive symptoms, comorbidity or cognitive impairment either. They referred painful knee of moderate-high intensity and knee function was also moderately limited. The most affected dimensions in the SF-36 were Physical function and Body pain.The values of total and maximal expectations were 12.3 (SD 1.6) and 9.5 (SD 1.7), respectively. The most appreciated expectations were those concerning improvement in pain, general well-being, walking, going up and down the stairs, mobility of the knee and general mobility.A significant statistically correlation was found between expectations and demographic variables (age, gender, social worker intervention, being carrier of a total knee replacement in the contralateral limb), functional variables (Barthel Index and the Physical Standardised Component of the SF-36), pain (pain expected at 6 months after surgery), emotional variables (GDS) and cognition.A linear regression analysis showed that explanatory variables of the total expectations were age, Barthel Index and the GDS. The same analysis for the maximal expectations pointed at age, gender, Barthel Index, pain assessed with the VAS of pain and pain expected at 6 months after surgery as the explanatory variables.The tables of normality of both total and maximal expectations were constructed. Conclusions: - The expectations of improvement in patients before undergoing TKA are high- The most appreciated expectations by patients might be grouped in pain relief, basic functions (walking, stairs, knee range of motion, global mobility) and well-being.- A significant correlation of expectations with clinical and demographic variables is established- The results of this study have allowed constructing tables of normality for the reference population.

Entre les moltes comunitats migratòries existents al món, aquesta tesi doctoral estudia fonamentalment la comunitat dels ciutadans i ciutadanes pakistanesos que viuen a Catalunya, i també sobre les xarxes que han establert per consolidar i expandir la seva presència. Aquesta tesi a més a més, estudia la situació de les famílies i de les comunitats d'origen al Pakistan per entendre millor els processos que han conduit cap a aquest fenomen migratori, la situació actual de la població pakistanesa a Catalunya, l'impacte de la migració en les famílies dels migrants al Pakistan i les perspectives a curt i mitjà termini d'aquest moviment de població. La comunitat pakistanesa a Catalunya presenta un cas d'estudi interessant, no pel fet migratori en sí mateix, sinó perquè aquest moviment migratori té lloc sense que existissin lligams culturals, històrics i lingüístics previs entre el Pakistan i Catalunya, i perquè l'expansió ha estat molt ràpida en aquests darrers anys. Un segon objectiu d'aquesta tesi és donar veu als participants en el projecte d'investigació i, a través d'ells, a la comunitat pakistanesa a Catalunya i a les seves famílies i comunitats d'origen. Durant la segona meitat del segle vint, es van desenvolupar vàries teories, models i sistemes per intentar explicar la migració internacional. La realitat social i econòmica de la població pakistanesa a Catalunya i de les seves famílies en el Pakistan però, no s'hi ajusta gaire. Ara bé, totes elles contenen elements que poden ajudar a la comprensió del fenomen migratori i per tant convé considerar-les com un conjunt d'instruments que ajuden a capturar (no és incorrecta però la trobo un pèl forçada: copsar? captar? comprendre? ) una realitat complexa i constantment canviant. La investigació ha permès de concloure que l'emigració pakistanesa a Catalunya està fonamentada en el diferencial econòmic entre els dos països, un diferencial que compensa els costos de la migració. La gran majoria de la població pakistanesa a Catalunya hi tenien una "àncora" abans de venir. L' origen comú de molts d'ells indica l'existència de xarxes migratòries basades en la relació familiar i/o social. L'objectiu principal dels migrants és poder oferir una vida millor a les famílies, un objectiu a mitjà i llarg termini, atès que l'objectiu inicial consisteix en recuperar la inversió que suposa per a cada família enviar un dels seus a Catalunya. Facilitar l'arribada de nous immigrants no sembla ser un objectiu, sinó que és un fet que succeeix sense que es busqui. Catalunya no és pas la destinació preferida dels migrants. La seva arribada és més aviat el resultat d'una curosa anàlisi cost/benefici en el sentit que Catalunya constitueix una destinació "fàcil" i "bé de preu". En resum, es pot dir que la migració pakistanesa a Catalunya continuarà augmentant en els propers anys amb l'arribada principalment d'homes, però també de dones i nens i nenes, sempre i quan les condicions econòmiques i polítiques continuïn més o menys igual. Aquest creixement farà que els enclavaments pakistanesos a la ciutat de Barcelona s'enforteixin. Alhora, sorgiran altres enclavaments a la mateixa ciutat i a la zona metropolitana, i possiblement també a Girona i Tarragona, i més tard a Lleida. Aquests enclavaments funcionaran com un pol d'atracció per a nous migrants pakistanesos. És molt possible que, seguint el model de migració pakistanesa a altres països europeus, els migrants pakistanesos s'esforcin per integrar-se en el món econòmic, però només els individus amb un nivell educatiu alt estaran disposats a desenvolupar lligams culturals i socials amb els catalans. La majoria de la població pakistanesa preferirà viure al marge de la societat catalana. Tot i que molts voldrien tornar al Pakistan, és probable que la majoria romangui a Catalunya definitivament i amb la seva presència contribueixi a l'expansió continuada del moviment migratori pakistanès a traves de l'enfortiment de les xarxes migratòries i dels enclavaments pakistanesos. / Among the many migrant communities in the world, this doctoral dissertation focuses on the Pakistani community in Catalonia and the networks they have established to consolidate and expand their presence there. In addition, this thesis studies the situation of families and the communities of origin in Pakistan to try to understand the processes that have led to this migratory phenomenon, the present situation of the Pakistani population in Catalonia, the impact of migration on their families in Pakistan, and the short and medium term prospects for this migratory movement. The Pakistani community in Catalonia presents an interesting case study not because of the migratory movement itself, rather because the movement takes place in the absence of cultural, historical or linguistic links between Pakistan and Catalonia, and because of its fast expansion. A second objective is to give voice to the participants in the research and through them, to the Pakistani community in Catalonia and their families and communities of origin. During the second half of the 20th century, many theories, models and systems were developed to try to explain international migration. However these theories fail to explain the social and economic reality of the Pakistani population in Catalonia and their families in Pakistan. Nonetheless, they may help understand the migratory phenomenon, and therefore they may be used as a set of instruments that help capture a complex and constantly changing reality. The research shows that Pakistanis migrate to Catalonia prompted by the economic differential between the two countries and the perceived low risks/costs attached to it. The great majority of Pakistanis in Catalonia had an anchor before proceeding, be it a friend, a relative or even an acquaintance, that was crucial in facilitating their arrival and initial introduction. The common geographical origin of most of them shows the existence of migratory networks based on family and social relations. The overall objective is to provide more and better for their families. But this is a medium or long term objective. Initially most of them need to recoup their or their family's initial investment to send them abroad, and only afterwards they can start saving for their families. Facilitating the arrival of other migrants is not an objective per se, bur rather an unintended effect. Catalonia is not the migrants' preferred destination. The research findings indicate that the choice was made on the basis of a cost benefit analysis, i.e. they selected the destination which was the least costly and which brought the greatest benefits in the short term. In summary, in the coming years Pakistani migration to Catalonia will continue and will probably grow exponentially through the arrival of mostly men, but also women and children, as long as economic and political conditions remain the same, or experience only minor variations. This growth will lead to the strengthening of existing Pakistani enclaves in Barcelona city, and the emergence of new ones in Barcelona and in the Metropolitan Area of Barcelona, and to a lesser degree in Girona, Tarragona and eventually Lleida. These enclaves will function as a pull factor attracting many more Pakistanis to Catalonia. Based on the research findings and the experience of Pakistani migratory movements to other European destinations, Pakistani immigrants are likely to remain separate from the local population. Their desire to integrate will focus on the economic sphere, and only a few, better educated individuals, will be ready to establish and develop cultural and social links with the Catalan society. There is likely to be a strong resistance to adopt any mores of the host society and particularly to merge with it. Despite their longing for Pakistan and Pakistani society, the majority of them will remain in Catalonia and will settle here, thus sustaining the Pakistani migratory movement and contributing to its expansion through the strengthening of existing enclaves and the emergence of new ones.

Aquesta tesi doctoral proporciona una revisió actualitzada dels carnívors fòssils (Mammalia: Carnivora) del Miocè de la conca del Vallès-­‐Penedès. Situada al NE de la península Ibèrica, aquesta conca es caracteritza per un ric registre fòssil de vertebrats terrestres. Mentre que alguns grups, com els primat, s’han estudiat molt a fons, el registre fòssil dels carnívors no s’hi havia estudiat en detall durant les darreres dècades. Després de tres capítols introductoris dedicats a la filogènia i anatomia dels carnívors, els mètodes generals emprats en la tesi, i el context geològic i biostratigràfic de la conca del Vallès-­‐Penedès, el cos principal de la tesi es composa de cinc capítols dedicats a la biostratigrafia de l’Euràsia Occidental (amb èmfasi en la conca del Vallès-­‐Penedès), així com també a la taxonomia i filogènia de grups particulars de carnívors. En concret, aquesta capítols proporcionen diagnosis esmenades i anàlisis cladístiques de diversos tàxons —Trocharion albanense (Mustelidae: Leptarctinae) i Albanosmilus jourdani (Barbourofelidae)— a partir de restes prèviament inèdites provinents d’aquesta conca. Aquests capítols també descriuen noves restes de diversos fèlids dels gèneres Styriofelis (Felidae: Felinae), Pseudaelurus (Felidae: Felinae) i Machairodus (Felidae: Machairodontinae), i sobre aquesta base se’n revisa la distribució cronostratigràfica a la conca del Vallès-­‐ Penedès. També es proporcionen contribucions taxonòmiques significatives en els apèndixs d’aquest treball. En un d’ells, es descriu un nou gènere, Kretzoiarctos (Ursidae: Ailuropodinae) —el qual representa el membre més antic enregistrat del llinatge del panda gegant—, i se’n discuteixen les seves implicacions per a l’evolució dels úrsids. En l’altre apèndix, es revisa i actualitza tot el registre de carnívors del Miocè de la conca del Vallès-­‐Penedès, a partir de la revisió de les restes fòssils disponibles. Els resultats de la tesi s’integren i resumeixen en la discussió i conclusions, on es proporciona una revisió resumida de la història evolutiva dels Carnivora en la conca del Vallès-­‐Penedès. En conjunt, aquesta tesi proporciona una actualització del registre fòssil conegut dels carnívors en aquesta conca, principalment des d’una perspectiva taxonòmica i filogenètica, però alhora tot explorant-­‐ne les implicacions paleobiogeogràfiques i biostratigràfiques. Es conclou que actualment hi ha representades 55 espècies de carnívors, corresponents a 11 famílies, en el Miocè de la conca del Vallès-­‐Penedès. També es discuteixen els canvis en la paleobiodiversitat dels carnívors al llarg del temps en aquesta conca. A més de les contribucions al coneixement de l’evolució dels carnívors en general, i del registre fòssil de vertebrats en la conca del Vallès-­‐Penedès en particular, aquesta tesi també posa de manifest la necessitat de realitzar estudis taxonòmics detallats abans d’utilitzar dades paleontològiques publicades fa temps per tal de dur a terme estudis de la dinàmica de la diversitat. / This doctoral dissertation provides an updated review of the fossil carnivorans (Mammalia: Carnivora) from the Miocene of the Vallès-­‐Penedès Basin. Situated in NE Iberian Peninsula, this basin is characterized by a rich fossiliferous record of terrestrial vertebrates. While some groups, such as primates, have been thoroughly studied, the fossil record of carnivorans had not been studied in detail for several decades. After three introductory chapters devoted to carnivoran phylogeny and anatomy, the general methods employed in the dissertation, and the geological and biostratigraphic framework of the Vallès-­‐Penedès Basin, the main body of the dissertation is composed of five chapters devoted to the biostratigraphy of Western Eurasia (with emphasis on the Vallès-­‐Penedès Basin) as well as to the taxonomy and phylogeny of selected groups of carnivorans. In particular, these chapters provide emended diagnoses and cladistic analyses of various taxa— Trocharion albanense (Mustelidae: Leptarctinae) and Albanosmilus jourdani (Barbourofelidae)—based on previously unpublished remains from this basin. These chapters further describe new remains of various felids from the genera Styriofelis (Felidae: Felinae), Pseudaelurus (Felidae: Felinae) and Machairodus (Felidae: Machairodontinae), and on their basis they review their chronostratigraphic distribution in the Vallès-­‐Penedès Basin. Significant taxonomic contributions are also done in the appendices of the work. In one of them, a new genus, Kretzoiarctos (Ursidae: Ailuropodinae)—representing the earliest recorded member of the giant panda lineage—is described, and their implications for ursid evolution are discussed. In the other appendix, the whole carnivoran record of the Miocene from the Vallès-­‐Penedès Basin is reviewed and updated based on the revision of the available fossil remains. The results of the dissertation are integrated and summarized in the discussion and conclusions, which provide a summary review of the evolutionary history of the Carnivora in the Vallès-­‐Penedès Basin. Overal, this dissertation provides an update of the known fossil record of carnivorans in this basin, mostly from a taxonomic and phylogenetic viewpoint, but further exploring its paleobiogeographic and biostratigraphic implications. It is concluded that 55 carnivoran species, belonging to 11 families, are currently recorded in the Miocene of the Vallès-­‐Penedès Basin. Changes in carnivoran paleobiodiversity through time in this basin are further discussed. Besides the contributions to the knowledge of carnivoran evolution in general, and of the vertebrate fossil record of the Vallès-­‐ Penedès Basin in particular, this dissertaion further highlights the need to perform detailed taxonomic studies before using paleontological data published long ago for performing studies of diversity dynamics.

Esta tesis doctoral analiza la gobernanza y la metagobernanza en las políticas públicas de regeneración urbana en la ciudad Medellín. La pregunta teórica central a la que busca dar respuesta la investigación es: ¿cómo la metagobernanza puede contrarrestar condicionamientos o restricciones que podrían afectar de manera negativa las prácticas de gobernanza y las políticas públicas producidas a través de ellas? La gobernanza urbana, entendida como la articulación entre actores públicos y privados para el tratamiento de los problemas de las ciudades, es un fenómeno que tiene lugar no solo en los países desarrollados sino también en otros contextos, como el latinoamericano. En América Latina su emergencia tuvo lugar a partir de la conjugación de tres grupos de factores: la aplicación de las medidas de reforma económica estructural de los años noventa, las posteriores medidas de reforma institucional y los procesos de ampliación de la democracia. Estos factores, sumados a condiciones previas de la región que no fueron modificadas o fueron exacerbadas en las últimas décadas, han configurado un contexto en el cual la gobernanza está condicionada de muy diversas maneras por situaciones como la pobreza, la desigualdad, la violencia, la debilidad institucional, entre otras. El caso elegido como caso de estudio en la investigación permite mostrar de qué manera tales condiciones pueden afectar la gobernanza y, además, hasta qué punto es posible contrarrestar o filtrar sus efectos a través de la aplicación de un conjunto de elementos de gestión, que pueden considerarse como elementos de metagobernanza. / This doctoral thesis analyzes the governance and metagovernance in the public policies related with the urban regeneration in Medellin city. This research seeks to answer the following theoretical issue: How metagovernance can counteract the conditions or the restrictions that could adversely affect some governance practices and public policies produced through them? Urban governance, understood as the articulation between public and private actors to treat the problems of the cities, is a phenomenon that occurs not only in developed countries but also in other contexts, such as Latin America. In Latin America, its emergence occurred from the combination of three sets of factors: the implementation of structural economic reform of the nineties, the subsequent measures of institutional reform and the enlargement processes of democracy. These factors, coupled with previous conditions in the region that were not changed or were exacerbated in recent decades have created a context in which governance is conditioned in many ways by situations such as poverty, inequality, violence, and institutional weakness, among others. The case chosen as a case study in this research allows us to show how these conditions can affect the governance and also to what extent it is possible to counteract or filter its effects through the application of a set of management elements that can be considered as elements of metagovernance.