La Tesi "Intramolecular Electron Transfer in Phenoxylate and Catecholate Based Molecular Systems" es situa entre el camp de la química inorgànica i la química física. L'objectiu principal és l'estudi dels diversos mecanismes de transferència electrònica intramolecular (TEI), degut al seu interès en camps emergents com l'electrònica molecular. Els complexes de valència-mixte (VM) formats per un lligand orgànic electro-actiu i un ió metàl·lic amb almenys dos estats d'oxidació possibles, han resultat ser candidats excel·lents per realitzar aquests estudis. Coneguts dins el camp del magnetisme molecular amb el nom comú de Tautòmers de València (TV), aquests sistemes ofereixen unes característiques úniques pel seu estudi. Per una banda, ofereixen la possibilitat d'estudiar la interacció entre un lligand orgànic i un ió metàl·lic. La segona característica es deu al fet que no sols presenten biestabilitat (magnètica, òptica, electrònica i química) sinó que els dos tautòmers es diferencien d'una manera molt clara. Aquest fet els fa assequibles a estudiar-ne les propietats físiques a través de tècniques senzilles com l'espectroscòpia o el magnetisme alhora que els converteix en candidats idonis per la construcció de dispositius com ara interruptors moleculars. Dins d'aquesta tesi doctoral s'ha realitzat un estudi sistemàtic de l'efecte del metall, el qual està directament relacionat amb la TEI. La família de compostos derivats del lligand bis(fenolat) [M(cat-N-SQ)(Cat-N-BQ) ha permès variar el metall entre el ferro, el cobalt i el níquel. L'estudi a través de diverses tècniques que van des de la espectroscòpia UV-Visible han ajudat a determinar l'efecte del metall en aquests sistemes S'ha observat que l'augment del potencial d'ionització a mesura que variem el metall, juntament amb l'efecte d'omplir les capes orbitàl·liques del metall, fa que s'estabilitzi el tautòmer d'alt espín. Per altre banda s'ha realitzat un estudi sistemàtic en dues famílies diferents de compostos [Co(Cat-N-SQ)(Cat-N-BQ) i [Co(Cat)(SQ)N-N], (derivats del catecol), on es variarà la matriu en la qual es troba el compost. L'efecte de la matriu pot arribar a modular la temperatura d'equilibri entre els dos tautòmers (TC). Malgrat s'ha observat l'efecte dels dissolvents o de les diferents estructures cristal·lines obtingudes en l'equilibri, aquest estudi no s'ha pogut racionalitzar. Seria necessari l'ús d'estudis com ara el "Linear Solvation Energy Relationships (LSER)" per tal de poder concloure quines són les propietats tant dels dissolvents com de cada família que indueixen a un desplaçament d'aquesta TC.Per altre banda s'ha demostrat la coexistència de més d'una TEI dins de cadascuna d'aquestes famílies. Un cop demostrat el TV, i de nou a travès de tècniques espectroscòpiques, s'ha observat l'existència d'una TEI lligand-lligand. Això ens porta a mirar-nos aquests sistemes com als reversos dels sistemes de VM metall-metall, on ara un ió metàl·lic és el mediador d'aquesta TEI. Aquest resultat obre la porta a futurs estudis on puguem ser capaços de trobar fenòmens de sinergisme entre ambdues TEI o bé a modular-les a voluntatLa tercera part del treball s'ha basat en la síntesi i caracterització de dues noves famílies de lligands derivats dels sistemes catecol i bis(fenol), els quals presenten interessants propietats fluorescents i cromofòriques. Hem demostrat que el sistema derivat del catecol pot actuar com un sensor químic fluorescent per un ampli rang de pH. Per tal de demostrar-ho, s'ha utilitzat un tècnica innovadora basada en la detecció d'emissió a dues longituds d'ona diferents, combinant els perfils d'emissió "off-on-off" i "on-off-on" que mostra la molècula segons la variació de pH. El lligand azo bis(fenolat) ha estat emprat per crear una matriu de tres estats amb diferents propietats òptiques. Els tres estats poden interconvertir d'una manera reversible segons l'efecte del pH o bé per reacció de coordinació.Finalment el lligand azo bis(fenolat) ens ha permès la síntesi de complexes de cobalt amb diferents contra-lligands basats en nitrògen (py, phen, terpy, i tppz). En aquesta família de complexes s'ha demostrat l'existència d'un sistema de VM que exhibeix TEI intra-lligand (IETIL). Finalment, aquesta IETIL observada en un darrer complex, on ara dos lligands azo bis(fenolat) estan units al cobalt, pot ser modulada per la presència d'una TEI entre els dos lligands (IETLL). Aquests resultats obren la porta al desenvolupament de sistemes moleculars on la TEI pot ser modulada a voluntat, amb les respectives implicacions tecnològiques que poden derivar d'aquest control. / The Thesis "Intramolecular Electron Transfer in Phenoxylate and Catecholate Based Molecular Systems" is embraced within the fields of Inorganic Chemistry and Physical Chemistry. His main objective is the study of different Intramolecular electron transfer (IET) mechanisms due to their interest in emergent fields as molecular electronics. Mixed-valence (MV) complexes bearing an electroactive ligand and a metal ion that can exist in two or more oxidation states are excellent candidates for such studies. Commonly known within the molecular magnetism community as valence tautomers (VT), these systems offer unique characteristics for their study. On one hand, these systems open the possibility to study the interaction between an organic ligand and an inorganic metal ion. Moreover, the significant variations on the physical properties (magnetic, optic, electronic and chemical) that follow the VT interconversion favour its study by simple techniques such as spectroscopy or magnetic measurements. And finally, these systems open the door to their potential use as information storage on integrated molecular-sized devices.In this Thesis a systematic study of the metal ion on the VT phenomena has been developed. For this, the family of complexes [M(Cat-N-SQ)(Cat-N-BQ)] allowed us to vary systematically the M between iron, cobalt and nickel. The ionization potential and the filling orbital effect have been show to clearly modulate VT. In addition to the metal ion, a systematic study of the matrix effect on two different families: [Co(Cat-N-SQ)(Cat-N-BQ)] and [Co(Cat)(SQ)N-N] (catechol derivatives) has been performed. This effect modulates the transition temperature between both tautomers though a full correlation of the results is not possible at this moment. A LSER (liner salvation energy relationship) study is highly required in order to shed more light before a conclusion can be reached.In the second part of the Thesis, the coexistence of more than one IET is demonstrated. In addition to VT, the spectroscopic characterisation allowed us to show the existence of an IET ligand-to-ligand. Both families of complexes [Co(Cat-N-SQ)(Cat-N-BQ)] and [Co(Cat)(SQ)N-N]) were presented as the scarce examples so far described in the literature where an electron transfer between two organic units is mediated through a metal ion instead of an organic bridge. Therefore, they can be considered as a reversal of the classical ligand-bridged MV metal complexes, opening a completely new phenomenological challenge within the field of IET. These interesting results open new scientific challenges on the quest to control multielectron transfer systems and the corresponding new phenomenologies and synergies that can be extracted out of them. Further work has to be developed on the quest for possible synergies between both IET processesIn the third part of the work, two new families of catecholate and phenoxylate-based ligands with interesting optical properties (fluorescence and chromophoric properties) have been described and the synthetic methodologies optimized. The catechol-derivative has been shown to behave as a fluorescent chemosensor for wide pH range detection. For this, an innovative dual-wavelength detection technique, combining both "off-on-off" and "on-off-on" emission profiles upon pH variation by detection at two different wavelengths has been established. The azo bisphenolate ligand has been used to create a chromophoric array of three states with significantly different colours. The three states can interconvert reversibly between them by means of acid/base and complexation reactions. Finally, the azo ligand has been used to obtain a series of cobalt complexes bearing different nitrogen-based counter-ligands (py, phen, terpy, and tppz). In this family of complexes a ligand-centred MV system exhibiting IETILhas been found. Moreover, the same ligand-centred IETIL in a bisphenolate complex can be modulated by the presence of an additional IETLL between the two azo bisphenolate ligands. These results open the door to the development of molecular systems where IET can be controlled (gated) at will, and the important technological implications that could be derived from there.

El principal objectiu d’aquesta tesi és la descripció i l’anàlisi de les solucions de traducció adoptades per als referents culturals d’obres literàries brasileres, concretament de les novel·les Tocaia Grande i Gabriela, cravo e canela de Jorge Amado i les seves versions catalanes. Per arribar a aquest objectiu general definim els objectius específics següents: a) Elaborar una bibliografia de les traduccions catalanes d’obres literàries brasileres. b) Fer un breu repàs de la recepció de la literatura brasilera als Països Catalans a partir de la bibliografia elaborada. c) Fer una síntesi dels estudis traductològics més rellevants que se centren en els referents culturals i en els possibles àmbits de classificació d’aquests referents. d) Establir una tipologia d’àmbits de classificació dels referents culturals que resulti operativa en l’anàlisi de la traducció de textos literaris en general i, concretament, de les novel·les objecte d’estudi. e) Identificar els referents culturals presents a Tocaia Grande i Gabriela, cravo e canela i en les seves traduccions catalanes i classificar-los en funció de la tipologia establerta. f) Sintetitzar les últimes aportacions més significatives relacionades amb les tècniques de traducció dels referents culturals. g) Establir la tipologia de tècniques de traducció que feim servir en l’anàlisi que duim a terme. h) Identificar i classificar les solucions que s’adopten en els textos d’arribada en funció de les tècniques de traducció aplicades. Pel que fa a la metodologia aplicada en la descripció i l’anàlisi de les solucions adoptades per als referents culturals de Tocaia Grande i de Gabriela en les traduccions al català, l’estudi comença amb el buidatge del corpus de treball, que consisteix a identificar els referents culturals, primer en els originals brasilers i després en les versions catalanes. En segon lloc, definim una tipologia d’àmbits de classificació que ens permeti agrupar en diverses categories els referents culturals identificats durant el procés de buidatge. A més, consideram la conveniència d’establir una llista de tècniques de traducció que s’adapti als objectius plantejats, per la qual cosa ens basam en la proposta de Josep Marco (2004), en què defineix una llista de tècniques de traducció adequada al tractament dels referents culturals. Aquests dos instruments, els àmbits de classificació dels referents culturals i les tècniques de traducció, constitueixen, doncs, la base metodològica que ens serveix per a analitzar les obres que estudiam. La tesi que presentam està constituïda per una part central en què, en primer lloc, elaboram una bibliografia de traduccions catalanes d’obres brasileres, repassam l’estat de la qüestió de la recepció de la literatura brasilera i ens apropam a la figura de Jorge Amado i a les traduccions catalanes de les novel·les d’aquest autor. En segon lloc, sintetitzam algunes propostes teòriques que contemplen el vincle entre cultura i llenguatge i cultura i traducció, i recollim les aportacions teòriques principals que contemplen la importància dels elements culturals en l’àmbit de la traductologia i les tècniques de traducció. Aquesta síntesi constitueix el marc teòric sobre el qual definim la nostra proposta amb relació als dos instruments metodològics en què basam l’anàlisi que duim a terme. Per acabar, analitzam i descrivim les solucions de traducció adoptades en els textos que constitueixen el corpus del nostre estudi. Al final d’aquesta part central incloem un capítol de conclusions en què presentam els resultats més rellevants relacionats amb les línies de recerca de la tesi. Tancam el capítol de les conclusions amb unes reflexions sobre les possibles línies de recerca que l’elaboració de la tesi ens ha suggerit. / The main objective of this thesis is the description and analysis of the solutions adopted in the translation of cultural references in Brazilian literary works, specifically novels Tocaia Grande and Gabriela, cravo e canela by Jorge Amado and their Catalan versions. The specific objectives of the study are as follows: a) Bibliography gathering of Brazilian/Catalan translations of literary works. b) Brief review of the reception of Brazilian literature in the Catalan speaking territories. c) Literature review of relevant translation studies that focus on cultural references and possible areas of classification of these references. d) Establish a typology of cultural references that may be operative in the analysis of the translation of literary texts in general and, specifically, the novels under study. e) Identify the cultural references present in Tocaia Grande and Gabriela, cravo e canela and its Catalan translations and classify them according to the typology established. f) Synthesize the most significant recent contributions related to the technical translation of cultural references. g) Establish the type of translation techniques used in the analysis. h) Identify and classify the solutions adopted in the meta texts depending on the translation techniques applied. Regarding the methodology used in the description and analysis of the solutions adopted for cultural references in Tocaia Grande and Gabriela in translations into Catalan, the study begins with the gathering of corpus that identifies the cultural references, first in the Brazilian texts and then in the Catalan versions. Secondly, a typology of levels of classification is defined. It allows for grouping into several categories cultural references identified during the process of gathering data. We also consider the desirability of establishing a list of translation techniques that suit the PhD objectives, based on Josep Marco (2004) proposal –which defines a list of translation techniques appropriate to treatment of cultural references. These two instruments, the areas of classification of cultural references and translation techniques, are therefore the basic methodology used to analyze the works under study. The PhD is formed by a central part with a bibliography of Catalan translations Brazilian literature, and also the state of the art in reception of Brazilian literature. Special focus is played to the figure of Jorge Amado and Catalan translations of novels by this author. Secondly, some theoretical posits are proposed which contemplate the link between culture and language/culture and translation, and collect the major theoretical contributions that look into the importance of cultural elements in the field of translation and translation techniques. This synthesis is the framework on which we define our proposal in relation to two methodological tools in which the analysis is based. Finally, an analysis and description of possible solutions adopted in translating the texts that constitute the corpus of the study. The PhD ends with central conclusions put forward the results related to the research of the thesis. The chapter concludes with some reflections on possible lines of research raised while studying and writing the PhD.

El actual sistema sanitario está llegando a un tope en sus prestaciones. Los recursos disponibles tienden a ser insuficientes para conseguir que la asistencia sanitaria sea como en la actualidad: universal y gratuita. Las nuevas tecnologías y su uso en ocasiones no justificado, la aparición de nuevos fármacos y la tendencia a investigar con los fondos destinados a la asistencia hacen que, a medio plazo, sea previsible el fallo del sistema. Los políticos, que se han apercibido del cambio, han empezado a especular sobre los modelos sanitarios, y su presión se transmite a los gestores de los centros sanitarios que se ven obligados a mejorar sus cuentas de explotación. Realizan experiencias de externalización, algunos se limitan a los servicios centrales no asistenciales (lavandería, cocina, almacén, etc.) pero otros externalizan sus laboratorios cediéndolos a entidades privadas que los gestionan por paquetes a precios cerrados. La economía de escala juega un importante papel en el sector y no es infrecuente que para realizar determinadas técnicas las muestras de sangre puedan llegar a viajar varias horas hasta llegar a sus unidades de procesamiento. Esta realidad: externalización y concentración se va introduciendo paulatinamente en el sector. En el documento encontrarán el desarrollo de una experiencia de casi 10 años de gestión de un laboratorio de análisis clínicos en el marco de una institución que se adapta al futuro, con profesionales comprometidos en el cambio. Las conclusiones mas relevantes de la tesis son: 1. Los criterios de gestión económica de los servicios hospitalarios, hoy por hoy, no los marcan los profesionales. Son diversas las causas que impiden que los responsables de los servicios asuman sus responsabilidades de gestión económica, entre ellas se han de destacar: – La escasa delegación de las partidas económicas que realizan las direcciones. – La escasa preparación de los profesionales en los campos de la gestión. – El nulo refuerzo positivo que se recibe de las direcciones por los “buenos resultados de gestión” (dirección por objetivos). – El valor nulo o meramente simbólico de los presupuestos anuales. 2. Los servicios de hematología y microbiología, en general, consideran que con el buen hacer técnico tienen suficiente. Es necesario adaptarse a las necesidades de los tiempos y no sólo disponer de buenos productos, sino que es necesario gestionar bien los recursos para obtener los productos más competitivos. A diferencia de los hematólogos, microbiólogos e inmunólogos, los bioquímicos (médicos, farmacéuticos, analistas) se han incorporado a los nuevos avances y lideran, con amplia ventaja, el cambio en el laboratorio. 3. Algunos directivos creen, sin demasiado criterio, que las externalizaciones de los servicios de laboratorios pueden conseguir equilibrar sus partidas económicas y consideran que es mejor un gasto fijo presupuestado que el riesgo que representa un laboratorio propio. El coste económico del laboratorio está intrínsecamente ligado al valor añadido que representa para el global de la empresa. Una buena definición de objetivos y un correcto seguimiento de éstos supondrá una mejor gestión global del hospital. 4. El concepto de “Reinos de Taifas” que tienen algunos directores o jefes de servicios centrales, supondrá, sin lugar a dudas, la pérdida de la capacidad competitiva y a la inadecuación con el medio. Esta pérdida de capacidad competitiva es la que puede hacer pensar en criterios de externalización y/o absorción a los gestores de los centros. 5. Los laboratorios y otros servicios centrales se han considerado clásicamente como centros de coste o centros de consumo. En el momento en que la implicación de los profesionales en el concepto de empresa sea total podremos empezar a hablar de centros de beneficio. 6. La tendencia de la actual medicina es la apuesta por la tecnificación, abandonando el concepto más clásico de la historia clínica y la exploración física para dar más valor al “anticuerpo monoclonal“ más sofisticado. La función de los profesionales del laboratorio no es hacer muchas determinaciones, al mejor precio, sino hacer aquellas determinaciones adecuadas para el paciente y que permitan obtener un valor añadido. La bibliografía muestra el exceso de uso de los laboratorios y, probablemente, desde éstos tendríamos que hacer sesiones/campañas de información a los clínicos sobre el coste de la ineficacia. 7. La economía de escala tiene un límite en ocasiones se supera, pero a un coste cada vez más elevado. 8. La cartera de productos de cada centro viene modulada por la demanda que generan sus clínicos y por los intereses de los facultativos de los laboratorios. Las alianzas estratégicas con los propios competidores en el sector pueden permitir ampliar las carteras de productos y mejorar economías de escala. 9. Todo laboratorio debe tener sus productos estrella, que deben ser diferenciados en el sector y que justifican en parte su razón de ser, estos productos estrella son la moneda de intercambio en las alianzas estratégicas. 10. El valor del líder del equipo no sólo debe responder a criterios de capacidad técnica y buen hacer científico, que se suponen, sino que la principal capacidad del nuevo líder de los servicios es el conocimiento del personal que tiene a su cargo y la habilidad para hacer confluir los intereses de los profesionales, los de la empresa y los suyos propios en una única dirección. Si el líder no es capaz de esto, su trabajo tiene un horizonte limitado. / The current healthcare system is reaching a peak in performance. Available resources tend to be insufficient to make the health care as it is today: universal and free. New technologies and its use is sometimes not justified, the emergence of new drugs and the tendency to investigate funding for assistance can make in the medium term, a predictable system failure. Politicians have been warned of the change and have begun to speculate on health models, and pressure is transmitted to the managers of health facilities who have been forced to improve their operating accounts. Outsourcing experiences, have been made some of which are limited to the central non-care (laundry, kitchen, storage, etc.) However other loaning outsource are sent to private laboratories that are managed by closed-priced packages. Scale economies play an important role in the sector and it is not uncommon for certain techniques of blood samples to travel several hours to their processing units. This reality: outsourcing and concentration is being introduced gradually in the sector. In the document you will find the development experience of nearly 10 years of managing a clinical laboratory in an institution adapting to future professionals involved in the change. The most relevant conclusions of the thesis are: 1. The criteria of economic management of hospital services, today are not marked by the profesionals. Several causes prevent that heads of departments assume their responsibilities relating to economic management. Amongst them to be highlighted is: – The lack of delegation of financial items that perform directions. – The lock of preparation of the professionals in the fields of management. – The completely negative reinforcement received from the management for "Successful management" (management by objectives). – The null or merely symbolic value of the annual budget. 2. The hematology and microbiology services in general, considerer that with a good technical know how is sufficient . It is necessary to adapt to the needs of the times and not only to have good products, but it is necessary to manage the resources well, to obtain for more competitive products. Unlike hematologists, microbiologists and immunologists, biochemists (doctors, pharmacists, analysts) have been incorporated into new developments and lead, with extensive advantage, the change in the laboratory. 3. Some managers believe, without much criteria, that the outsourcing of the laboratory services may be able to balance their economic accounts and feel it is best a fixed expense budget rather than the risk posed by one’s own laboratory. The economic cost of the laboratory is intrinsically linked to the added value generated for the company's global. A good definition of goals and a correct monitoring of these will result in a better overall management of the hospital. 4. The concept of "Taifa Kingdoms" which some directors or managers of headquarters, have will without doubt, result in the loss of competitive capacity and inadequacies with the environment. This loss of competitive capacity is such you can think of outsourcing criteria and / or absorption of the managers of the centers. 5. Laboratories and other central services have been considered classically as cost centers or centers of consumption. When involvement of professionals in the business concept becomes total we can start talking total about profit centers. 6. The current trend in medicine is a commitment to expanding technology, abandoning the traditional concept of history and physical examination to give more value to the more sophisticated "monoclonal antibody". The role of laboratory professionals is not to make many determinations, the best price, but to make those determinations suitable for the patient and which would give an added value. The literature shows excessive use of laboratories and, probably, from these they should do sessions / information campaigns to clinicians on the cost of inefficiency. 7. The economy scale sometimes has a limit and is exceeded, but at an increasingly high cost. 8. The product portfolio of each center is modulated by demand generated by their clinical and interests of physicians in the laboratories. Strategic alliances with one's competitors in thesector can afford to expand product portfolios and improve scale economies . 9. Each laboratory should have its star products, which must be differentiated in the industry and partly to justify its raison d'etre, these star products are the currency of exchange in strategic alliances. 10. The value of the team leader must not only meet criteria of technical and scientific excellence, which are assumed, but the main capacity of the new leader is the knowledge services staff that is responsible and the ability to pull together the interests ofprofessionals, the company and its own in a single direction. If the leader is not capable of this, his work has a limited horizon.

No description available.

La prevalencia ambiental de Legionella spp. en centros hospitalarios y la incidencia real de legionelosis nosocomial son datos por lo general mal conocidos o muy variables de unas áreas a otras. El primer paso para la identificación de la infección nosocomial por Legionella es demostrar la colonización del sistema de distribución hospitalaria para poder establecer un nexo epidemiológico. La comprensión de la ecología y las características de Legionella, a nivel de colonización, tipado, persistencia y virulencia, son esenciales para entender esta problemática y establecer las medidas de prevención.En el primer objetivo, se estudió la prevalencia y variabilidad genotípica de Legionella en los sistemas de distribución de agua sanitaria y refrigeración de 20 hospitales de Cataluña. L. pneumophila se aisló en 17 de los 20 hospitales estudiados en un 37% (73/196) de las muestras analizadas. El nivel de contaminación osciló entre 200 y 74.250 ufc/L en puntos de consumo, y de 200 a 55.500 ufc/L en puntos centrales. El 39,7 % de las muestras positivas estaban colonizadas por L. pneumophila sg. 1 y el resto por L. pneumophila sg. 2-14. El tipado molecular mediante electroforesis en campo pulsante (PFGE) permitió distinguir 25 patrones PFGE diferentes que no estaban compartidos entre los diferentes hospitales. En 10 hospitales se identificó un único patrón, en 6 hospitales se coexistían 2 patrones PFGE y en un hospital coexistían 3 patrones PFGE. Los resultados de este estudio fueron fundamentales para establecer la necesidad de cultivos ambientales en los hospitales en los decretos sobre prevención de legionelosis posteriores en España y Cataluña (RD 865/2003 i D352/2004). También destacó por la necesidad de implementar técnicas de diagnóstico específicas de legionelosis en caso de neumonía de adquisición intrahospitalaria para conocer la incidencia real que tiene cada centro sanitario.En el segundo objetivo, se intenta responder a la pregunta de si la virulencia de las cepas de L. pneumophila presentes en los circuitos de agua sanitaria de un centro sanitario influye en la aparición de casos clínicos en el centro. En este estudio se presentan datos de citopatogenicidad (CEPD50%) de 22 aislados de Legionella con diferente patrón PFGE y se determina su relación con el serogrupo 1, el número de patrones PFGE coexistentes en le mimo sistema de agua sanitaria y con la declaración de casos de legionelosis nosocomial. Todos los aislados eran capaces de infectar y crecer intracelularmente en cultivos de macrófagos produciendo un efecto citopático significativo. Se establecieron 5 grupos citopatogénicos según sus valores CEPD50%. Los aislados de L. pneumophila sg. 1 tenían una citopatogenicidad media más elevada (p=0.003) que los aislados L. pneumophila no-sg. 1. Además, se observaron tendencias de los aislados pertenecientes a los grupos más citopatogénicos (1 a 3) a pertenecer a aquellos hospitales con más de un patrón en los sistemas de distribución de agua (60 % vs. 17 %) y los hospitales que declaraban casos de legionelosis nosocomial (36,3 % vs. 16.6%).En el tercer objetivo se investigó la epidemiología molecular de aislados clínicos y ambientales de Legionella procedentes de 7 hospitales durante los años 1989 a 2006. El número de patrones PFGE de los aislados ambientales oscilaba de 1 a 9 según el hospital. La persistencia genotípica se observó en el 71% de los hospitales, e incluso durante 17 años en algunos hospitales, y se pudo establecer una relación entre los patrones PFGE de origen clínico y los de origen ambiental. Los aislados asociados con legionelosis nosocomial se correspondían a los aislados ambientales que persistían durante más tiempo en los sistemas de distribución de agua sanitaria. / The environmental prevalence of Legionella spp. in hospitals and the incidence of the nosocomial legionelosis are unkonwn data, variable between different areas. Demonstration of water-system contamination is the first step in identifying nosocomial Legionella infection in a hospital. Understanding the ecology and characteristics of Legionella at level of colonization, typing, virulence and persistence are essential to understand this problem and to stablish prevention measures.The first objective was to study the prevalence and genotypic variability of Legionella in the water distribution systems and cooling towers from 20 hospitals in Catalonia. L. pneumophila was isolated in 73 out of 196 water samples analysed, representing 17 of the 20 hospitals included in the study. The degree of colonización ranged from 200 to 74.250 cfu/L in peripheral points and, from 200 to 55.500 cfu/L in central points. L. pneumophila sg. 1 was recovered in the 39.7 % of the positive samples. Twenty-five PFGE patterns were detected by pulsed-field gel electrophoresis (PFGE). Each hospital had its own Legionella PFGE patterns, which was not shared with any other hospitals. A single PFGE pattern was identified in 10 hospitals, 2 PFGE patterns were observed in 6 hospitals, and 1 hospital exhibited 3 different PFGE patterns. The results of this study were important in establishing the need for environmental cultures in hospitals in the legislation on the prevention of legionellosis in Spain and Catalonia post (RD 865/2003 and RD352/2004). It was highlighted the need to implement specific techniques for diagnosis of legionellosis in case of nosocomial pneumonia to determine the actual incidence of each hospital.In the second objective, we attempt to answer the question of whether the virulence of L. pneumophila isolates in the water distribution systems in hospitals influences the number of PFGE patterns coexisting in the same hospital and occurrence of clinical cases in the centre. The cytopathogenicity of 22 L. pneumophila isolates with different PFGE pattern from 17 hospitals was determined by assessing the dose of bacteria necessary to produce 50% cytopathic effect (CPED50) in U937 human-derived macrophages. All isolates were able to infect and grow in macrophage-like cells (range log10 CPED50: 2.67-6.73 cfu/ml). Five groups were established and related to the serogroup, the number of PFGE patterns coexisting in the same hospital water distribution system, and the possible reporting of hospital-acquired Legionnaires' disease cases. L. pneumophila serogroup 1 isolates had the highest cytopathogenicity (p=0.003). Moreover, a trend to more cytopathogenic groups (groups 1-3) in hospitals with more than one PFGE pattern of L. pneumophila in the water distribution system (60% vs. 17%) and in hospitals reporting cases of hospital-acquired Legionnaires' disease (36.3% vs. 16 . 6%) was observed. We conclude that the cytopathogenicty of environmental L. pneumophila should be taken into account in evaluating the risk of a contaminated water reservoir in a hospital and hospital acquisition of Legionnaires' disease.In the third objective, the molecular epidemiology of clinical and environmental Legionella species isolates was studied in seven hospitals from 1989 to 2006. The number of environmental pulsed field gel electrophoresis (PFGE) patterns ranged from one to nine according to the hospital. Genomic PFGE pattern persistence was observed in 71% of the hospitals, even after 17 years in some hospitals, and the relationship between environmental and clinical isolates was established. The isolates associated with hospital-acquired Legionnaires' disease corresponded to the persistent environmental PFGE patterns of Legionella pneumophila in potable water supplies.

No description available.

La tesis se centra en los procesos de construcción social de identidad y alteridad en tres barrios en las ciudades de Barcelona y Milán: Stadera, Benedetto Marcello y Poble Sec. Se ha pues indagado cómo los habitantes "autóctonos" de estos tres contextos - entendidos como lugares dónde diferentes modalidades de "estar juntos" entre grupos toman forma - representan la presencia de los inmigrantes - en mayoría no comunitarios - y a través de qué discursos y prácticas los excluyen o incluyen del ámbito local.Tales contextos locales son concebidos como los lugares de las relaciones cotidianas concretas, estructuras de sentimiento y de valor [Appadurai 1996]. Los rasgos espaciales y relacionales que los caracterizan, tal como sus funciones de tipo identitario y afectivo, es decir, de "pertenencia" (su ser "lugares"), son tratados de manera extensa en el primer capítulo, que aborda al debate que liga el concepto de comunidad al de barrio. Estos conceptos son analizados en el marco de la transformaciones urbanas contemporáneas y poniendo el acento sobre el renovado "sentido" del lugar que caracteriza a la sociedad contemporánea globalizada, y sobre la dimensión "exclusiva y excluyente" que pueden asumir las relaciones locales. La investigación se ha basado en una metodología cualitativa que ha privilegiado la observación participante pero sobre todo las entrevistas a testigos privilegiados, en particular miembros de asociaciones (de vecinos y no solo), políticos locales, comerciantes, directores, profesores de las escuelas y ciudadanos particularmente implicados en la vida cotidiana de los tres contextos.Los principales ámbitos de análisis que se han considerado son relativos a las diversas modalidades de concebir, apropiarse y usar el espacio publico, a las transformaciones relativas al tejido comercial de los barrios, y a algunas situaciones peculiares de los tres contextos, es decir: 1. Las protestas de los residentes de Benedetto Marcello contra la "degradación" del barrio y la construcción del espacio publico como espacio parochial [Lofland 1998];2. la inclusión de los nouvinguts a través de la fiesta del barrio y su exclusión a través del rechazo de la construcción de un oratorio islámico en el barrio del Poble Sec;3. la construcción de identidad y alteridad y los conflictos para el derecho a la vivienda en un proceso de community building intercultural en el barrio de Stadera.Las practicas y los discursos relativos a los tres contextos son analizados en el marco del discurso urbano sobre la inmigración y sobre las diferentes modalidades de gestión de conflictos de las dos administraciones, tomando en cuenta la reciente historia social de las dos ciudades y los diferentes modelos de governance que los caracterizan y que determinan modalidades diferentes de relación entre las instituciones y los ciudadanos, como explicado en el tercer capitulo.El análisis no se limita pues a las similitudes y a las diferencias entre los tres barrios en sí, sino permite de comparar el caso milanés y aquello barcelonés, caracterizados por dos modelos distintos de gestión de la diversidad y de conflictos entre grupos en el espacio urbano. En el caso barcelonés se trata de un modelo basado, al menos en sus propósitos, sobre el dialogo, la mediación y la retórica de la convivencia; en le caso milanés se trata en cambio de un modelo que tiende a exasperar y etnificar los conflictos, que son interpretados en términos de una contraposición non negociable entre un "nosotros" y un "ellos" sin cualquiera posibilidad de una confrontación real. / Oggetto della tesi sono i processi di costruzione sociale di identità e alterità in tre quartieri delle città di Milano e Barcellona: Benedetto Marcello e Stadera nella prima, e Poble Sec nella seconda. L'obiettivo è stato quello di comprendere, attraverso una metodologia qualitativa ed etnografica, i processi pratici e simbolici di inclusione ed esclusione degli immigrati in tre contesti locali differenti, e appartenenti a due città differenti, ma accomunati da profonde e recenti trasformazioni urbane e sociali. Nella pratica si è indagato come gli abitanti "autoctoni" di questi tre contesti rappresentano la presenza di immigrati - in prevalenza non comunitari - e attraverso quali discorsi e pratiche li escludono o li includono dall'ambito locale. I contesti locali sono concepiti come i luoghi delle relazioni quotidiane concrete, strutture di sentimento e di valore.Nella prima parte della tesi sono esplorati analiticamente i concetti di quartiere, comunità, confini socio-spaziali, per mettere in luce come - sebbene non si possa far coincidere il quartiere con la comunità - quest'ultima può essere invocata in maniera strumentale come dispositivo per stabilire i termini di incorporazione dei nuovi residenti nel contesto locale di appartenenza; questa analisi permette di concentrare l'attenzione sulle forme di rivalutazione della dimensione locale che caratterizzano le città contemporanee e i processi di costruzione di identità difensive. La ricerca si è basata su una metodologia di tipo qualitativo che ha privilegiato l'osservazione partecipante e soprattutto le interviste a testimoni privilegiati, quali membri di associazioni e comitati di quartiere, politici locali, commercianti, professori delle scuole di quartiere e cittadini particolarmente implicati nella vita quotidiana dei tre contesti.I principali ambiti di analisi che si sono considerati sono relativi alle diverse modalità di concepire, appropriarsi e usare lo spazio pubblico, alle trasformazioni del tessuto commerciale dei quartieri, e ad alcune situazioni peculiari dei tre contesti, ossia: 1. La protesta dei residenti di Benedetto Marcello contro il "degrado" del quartiere e la costruzione del suo spazio pubblico come spazio "parochial" (Lofland 1998); 2. l'inclusione dei nouvinguts (nuovi residenti) attraverso la festa del quartiere e la loro esclusione attraverso il rifiuto di costruire un oratorio islamico nel Poble Sec; 3. la costruzione di identità e alterità nei conflitti per il diritto alla casa in un processo di "community building" interculturale nel quartiere di Stadera. Le pratiche e i discorsi relativi ai tre contesti sono analizzati sullo sfondo del discorso urbano sull'immigrazione e sulle diverse modalità di gestione del conflitto da parte delle due amministrazioni, prendendo in considerazione la recente storia sociale delle due città e i differenti modelli di governance che le caratterizzano e che determinano modalità differenti di relazione fra le istituzioni e i cittadini. L'analisi non si limita dunque alle similitudini e alle differenze fra i tre quartieri in sé stessi, ma permette di comparare il caso milanese con quello di Barcellona, caratterizzati da due modelli distinti di gestione della diversità e dei conflitti fra gruppi nello spazio urbano. Nel caso di Barcellona si tratta di un modello basato, almeno in linea di principio, sul dialogo, la mediazione e la retorica della convivenza; nel caso milanese al contrario si tratta di un modello che tende ad esasperare ed etnicizzare i conflitti, che vengono interpretati nei termini di una contrapposizione non negoziabile fra un "noi" e un "loro" senza apparente possibilità di convivenza e integrazione. / This thesis deals with identity/alterity processes of social construction in three neighbourhoods: Stadera and Benedetto Marcello, in Milan, and Poble Sec, in Barcelona. The aim was to understand the practical and symbolic processes of immigrants' inclusion and exclusion in three different contexts belonging to two different cities but which nevertheless share some recent and deep urban and social transformations. In the first part, concepts such as community, neighbourhood, socio-spatial boundaries, the renewed value of place and defensive identities are analytical explored. This mainly to show how, despite the fact that the neighbourhood does not necessarily coincide with a "community", the latter can be used as a dispositive to establish the conditions of newcomers incorporation in the local context.The second part of the thesis concentrates on the analysis of two main issues: the various ways in which public space is conceived and appropriated by different city users and the different changes which have characterised neighbourhoods commercial offers over time. In particular, it teases out the specificities of the three neighbourhoods, by focusing on the investigation of: 1. Benedetto Marcello's residents protest against urban "degradation"; 2. newcomers inclusion in the organisation of and participation in the fiesta del barrio and, at the same time, their exclusion as far as the protest against the construction of a Muslim oratory in Poble Sec is concerned; 3.the intercultural community building process that has taken place in Stadera.This highlights residents' social representations of newcomers - who are mostly of non- European origins - and the practices and narratives through which the latter are excluded from or included in the enjoyment of urban space. The analysis of the three contexts is carried out against the backdrop of local authorities' different approaches to urban conflicts management, with an attention to urban public discourses on immigration, taking into account the two cities recent social history and the different models of governance which characterises them and which determines different modalities of relation between the citizens and the local authorities. Therefore, besides the similarities and differences among the three neighbourhoods, the analysis permits to compare the case of Milan with that of Barcelona, marked by different models of diversity management and conflict mediation in the urban space. Barcelona has in fact a model based on dialogue, mediation and rhetoric of peaceful coexistence; in the Milanese case, on the contrary, we find a model which exacerbates conflicts between groups framing them as "ethnic", with no apparent solution for coexistence and integration.

El programa d'eradicació de la malaltia d'Aujeszky va començar a Espanya l'any 1995, però no va ser fins el 2003, quan a causa de les garanties suplementàries establertes en els intercanvis intracomunitaris de l'espècie porcina amb relació a la malaltia d'Aujeszky, que aquest programa es va reforçar i es varen establir les bases del programa coordinat de lluita, control i eradicació de la malaltia. L'objectiu d'aquest estudi és realitzar una anàlisi espacial de l'eradicació de la malaltia d'Aujeszky a Catalunya (Espanya) des del 2003 fins el 2007. L'estudi s'ha dividit en quatre períodes, en base a les diferents etapes establertes al programa d'eradicació a Catalunya. A la primera part de l'estudi, varem analitzar si la distribució espacial de la malaltia d'Aujeszky a Catalunya ha estat homogènia o hi han hagut zones d'alt risc (conglomerats) durant les diferents etapes del programa d'eradicació. Per fer-ho, en cada període varem realitzar diferents anàlisis espacials amb el programa SaTScan v6.1 basats en el model de Bernoulli. En els quatre períodes d'estudi, varem identificar conglomerats de granges positives de truges (cicle obert i cicle tancat) i/o de granges positives d'engreixos, tant a l'oest com al centre com a l'est de Catalunya. Com que el risc d'infecció va disminuir més ràpidament fora dels conglomerats que dintre, els valors del ràtio de prevalença d'aquests conglomerats augmenten al llarg del temps. Per analitzar l'evolució de la malaltia, varem estudiar si hi havia àrees en les que la proporció de granges que s'havien reinfectat o que havien eliminat la infecció era més gran. Aquestes anàlisis van demostrar que hi havia zones en les que la proporció de granges que havien eliminat la infecció era més alta, i per tant que l'eradicació de la malaltia té també un component espacial. En els quatre períodes d'estudi, també es van detectar àrees en les que la proporció de granges reinfectades havia estat més alta. El risc relatiu d'aquests conglomerats era més gran que el dels conglomerats descrits abans. D'altra banda, existeix una associació geogràfica entre els conglomerats de granges de mares positives, granges d'engreix positives i granges de mares reinfectades. Aquesta associació podria ser deguda a la transmissió a nivell local del virus d'Aujeszky. Ja que la densitat de granges a una zona podria ser un factor relacionat amb aquesta transmissió local, varem analitzar aquesta variable en conglomerats d'eradicació i de reinfeccions. La densitat mitjana de granges de porc als conglomerats d'eradicació és de 0.4 granges per quilòmetre quadrat (mitjana de 0.28 i desviació estàndard de 0.33) i de 1.51 (mitjana de 0.7 i desviació estàndard de 1.61) als conglomerats on més granges de truges s'han reinfectat (valor de p<0.05). En base a aquests resultats, a la segona part de l'estudi varem analitzar el paper que podien exercir factors geogràfics en la transmissió a nivell local del virus i en la persistència de la malaltia d'Aujeszky a determinades zones. Per fer-ho, varem usar un model jeràrquic bayesià, en el que varem incloure diferents variables geogràfiques que podien estar implicades en la transmissió a nivell local del virus; com són la distància a l'escorxador més proper, distància a la carretera més pròxima, nombre d'animals d'engreix positius pròxims a la granja (radi de 750 metres) i nombre de truges positives pròximes a la granja (radi de 750 metres). Al model també varem incloure una altra variable no geogràfica: tipus de granja (cicle obert o cicle tancat). L'ús d'aquests models jeràrquics bayesians permet d'incorporar un terme que té en compte la dependència espacial (autocorrelació) existent a les dades. La dependència espacial va ser inclosa al model mitjançant una distribució normal condicionalment autoregressiva (CAR) basada en un nombre de veïns. Aquests veïns van ser definits com aquelles granges localitzades en un radi de 500 metres de cada granja de truges. De les quatre variables geogràfiques incloses al model, només la presència d'animals d'engreix positius presents a la proximitat d'una granja de truges incrementava la probabilitat d'infecció pel virus d'Aujeszky. Al primer període, per cada 1000 porcs d'engreix al voltant de cada granja de mares, l'odds (raó de probabilitats) de cada granja d'ésser positiva s'incrementava per un factor entre 1.005 i 1.36. En el període 2.2, tenir porcs d'engreix al voltant augmentava la raó de probabilitats d'infecció per un valor d'entre 1.84 i 3.22. En el període 2.1 i en el període 3, cap de les variables va influir de forma significativa en la probabilitat de ser una granja positiva. El tipus de granja (cicle obert o cicle tancat) tampoc es va relacionar amb la probabilitat de ser una granja positiva en cap dels períodes de l'estudi. El patró geogràfic dels residus (observats versus predits) del model binomial jeràrquic bayesià va ser molt similar al dels observats, en tots els períodes de l'estudi. Aquest resultat evidencia que la transmissió a nivell local del virus d'Aujeszky probablement no hagi estat el principal factor relacionat amb la persistència del virus en granges de truges. Altres factors, específics de cada granja, probablement han tingut una relació més alta en la probabilitat d'infecció que les variables geogràfiques incloses en aquesta anàlisi. / El programa de erradicación de la enfermedad de Aujeszky comenzó en España en 1995, pero no fue hasta el 2003, cuando debido a las garantías suplementarias establecidas en los intercambios intracomunitarios de la especie porcina en relación a la enfermedad de Aujeszky, que dicho programa se reforzó y se establecieron las bases del programa coordinado de lucha, control y erradicación de la enfermedad. El objetivo de este estudio es realizar un análisis espacial de la erradicación de la enfermedad de Aujeszky en Cataluña (España) desde el 2003 hasta el 2007. El estudio se ha dividido en cuatro periodos, en base a las diferentes etapas establecidas en el programa de erradicación en Cataluña. En la primera parte del estudio, analizamos si la distribución espacial de la enfermedad de Aujeszky en Cataluña ha sido homogénea o han existido zonas de alto riesgo (conglomerados) durante las distintas etapas del programa de erradicación. Para ello, en cada periodo realizamos diferentes análisis espaciales con el programa SaTScan® v6.1 basados en el modelo de Bernoulli. En los cuatro periodos de estudio, identificamos conglomerados de granjas positivas de cerdas (ciclo abierto y ciclo cerrado) y/o de granjas positivas de engordes, tanto en la parte oeste como en el centro y este de Cataluña. Debido a que el riesgo de infección disminuyó más rápido fuera de los conglomerados que dentro, los valores del ratio de prevalencia de estos conglomerados aumentaron a lo largo del tiempo. Para analizar la evolución de la enfermedad, estudiamos si había áreas en las que la proporción de granjas que se habían reinfectado o que habían eliminado la infección era mayor. Estos análisis demostraron que había zonas en las que la proporción de granjas que habían eliminado la infección era más alta, y por lo tanto que la erradicación de la enfermedad tiene también un componente espacial. En los cuatro periodos de estudio, también se detectaron áreas en las que la proporción de granjas reinfectadas fue más alta. El riesgo relativo de estos conglomerados era mayor que el de los otros análisis de conglomerados. Por otro lado, existía una asociación geográfica entre los conglomerados de granjas de madres positivas, granjas de engorde positivas y granjas de madres reinfectadas. Esta asociación podría ser debida a la transmisión a nivel local del virus de Aujeszky. Ya que la densidad de granjas en una zona podría ser un factor relacionado con esta transmisión local, analizamos esta variable en conglomerados de erradicación y de reinfecciones. La densidad media de granjas de porcino en los conglomerados de erradicación fue de 0.4 granjas por kilómetro cuadrado (mediana de 0.28 y desviación estándar de 0.33) y de 1.51 (mediana de 0.7 y desviación estándar de 1.61) en los conglomerados donde más granjas de cerdas se habían reinfectado (valor de p<0.05). En base a estos resultados, en la segunda parte del estudio analizamos el papel que podían desempeñar factores geográficos en la transmisión a nivel local del virus y en la persistencia de la enfermedad de Aujeszky en determinadas zonas. Para ello, usamos un modelo jerárquico bayesiano y en él incluimos diferentes variables geográficas que podían estar implicadas en la transmisión a nivel local del virus; como son la distancia al matadero más cercano, distancia a la carretera más próxima, número de animals de engorde positivos próximos a la granja (radio de 750 metros) y número de cerdas positivas próximas a la granja (radio de 750 metros). En el modelo también incluimos otra variable no geográfica: tipo de granja (ciclo abierto o ciclo cerrado). El uso de estos modelos jerárquicos bayesianos permite incorporar un término que tiene en cuenta la dependencia espacial (autocorrelación) existente en los datos. La dependencia espacial fue incluida en el modelo mediante una distribución normal condicionalmente autoregresiva (CAR) basada en un número de vecinos. Dichos vecinos fueron definidos como aquellas granjas localizadas en un radio de 500 metros de cada granja de cerdas. De las cuatro variables geográficas incluidas en el modelo, sólo la presencia de animales de engorde positivos presentes en la proximidad de una granja de cerdas incrementaba la probabilidad de infección por el virus de Aujeszky. En el primer periodo, por cada 1000 cerdos de engorde en la vecindad de cada granja de madres, el odds (razón de probabilidades) de ser positiva de cada granja se incrementaba por un factor entre 1.005 y 1.36. En el periodo 2.2, tener cerdos de engorde en la vecindad aumentaba la razón de probabilidades de infección por un valor entre 1.84 y 3.22. En el periodo 2.1 y en el periodo 3, ninguna de las variables influyó de forma significativa en la probabilidad de ser una granja positiva. El tipo de granja (ciclo abierto o ciclo cerrado) tampoco se relacionó con la probabilidad de ser una granja positiva en ninguno de los periodos del estudio. El patrón geográfico de los residuos (observados versus predichos) del modelo binomial jerárquico bayesiano fue muy similar al de los observados, en todos los periodos del estudio. Este resultado evidencia que la transmisión a nivel local del virus de Aujeszky probablemente no haya sido el principal factor relacionado con la persistencia del virus en granjas de cerdas. Otros factores, específicos de cada granja, probablemente tengan una relación más alta en la probabilidad de infección que las variables geográficas incluidas en este análisis. / Aujeszky's disease (AD) eradication programme started in Spain in 1995, but it was not until 2003, due to the additional guarantees in intra-community trade relating to Aujeszky's, that AD eradication programme was adapted and ensured. The aim of this study is to conduct a spatial analysis of the Aujeszky's disease (AD) eradication programme in Catalonia, Spain, from 2003 to 2007. The study has been divided in four periods, based on the phases designed in the AD eradication programme in Catalonia. In the first part of the study, we explore for high risk areas (clusters) in order to test whether the spatial distribution of AD in the region during the consecutive eradication periods was homogeneously distributed over the territory or clustered in space. Different purely spatial analyses, based on the Bernoulli model, were run with SaTScan® v6.1 in each period. Clusters of positive sow farms (farrow to weaning and farrow to finish) and/or fattening farms were identified in the four study periods in the western, central and north eastern part of the region. The prevalence ratio values of these clusters increased throughout the study period due to the fact that the risk of disease decreased faster outside the clusters than inside the clusters. In order to study the evolution of the disease, we explored for areas where more negative sow farms became infected and areas where more sow farms eliminated the infection. These analyses demonstrated areas with significantly higher proportions of sow farms that became negative, which indicates that the eradication of the disease has a spatial component. Clusters of negative sow farms that were infected again (reinfections) were also detected in the four study periods. The relative risk values of these clusters were much higher compared to the other cluster analyses. There was a geographical association between the clusters of positive sow farms, positive fattening farms and re-infected sow farms. This association could be attributable to the local spread of Aujeszky´s disease virus. Pig farm density could be a factor influencing the local spread of infection and was therefore evaluated for clusters of re-infected sow farms and clusters of sow farms that eliminated the infection. The mean density of pig farms was 0.40 farms per square Km (median of 0.28 and standard deviation of 0.33) in clusters of sow farms that became negative and 1.51 (median of 0.70 and standard deviation of 1.61) in clusters where more sow farms became positive (p-value<0.05). Based on these results, in the second part of the study, we tested the role of geographical factors that could be implicated in local spread and persistence of AD in certain areas. Several geographic variables describing the possible risk factors associated to neighbourhood transmission: Distance to the nearest slaughterhouse, distance to conventional roads, mean number of AD serological positive sows and serological positive fattening pigs in the neighbourhood (750 meters radius) of each sow farm were included in a hierarchical Bayesian binomial model. A non geographic variable; type of farm (farrow to weaning versus farrow to finish) was also included. The use of Bayesian models allowed us to take into account the spatial dependence (autocorrelation) among the data; included in the model as a random effect. Spatial dependence was parameterised with a conditional autoregressive distribution (CAR) based on a set of neighbours. The set of neighbours was defined as those farms located in a 500 meters buffer radius around each sow farm. From the four geographical variables included in the model, only positive fattening animals in the neighbourhood of sow farms increased the probability of being AD positive. In the first period, 1,000 positive fattening pigs in the neighbourhood (750 meters buffer radius) increase the odds of each sow farm being AD positive by a factor between 1.005 and 1.36. In period 2.2, having positive fattening animals in the neighbourhood increased the likelihood of each sow farm to be AD positive between 1.84 and 3.22. In period 2.1 and period 3, none of the variables had a positive relation with the probability of being positive. The type of farm (farrow to weaning or farrow to finish) also did not influence the probability of being AD positive in any period. The geographical pattern of the residuals of the hierarchical bayesian binomial model (observed versus predicted) was very similar to the observed infection in sow farms in all the eradication periods, showing that neighbourhood transmission might not be the main factor related to the eradication of Aujeszky-s disease in sow farms. Other herd¬specific risk factors might be much more related to the probability of AD infection than the geographical variables included in this study.

Aquesta tesi es basa en la migració del col·lectiu marroquí a les illes Pitiüses i se centra especialment en els canvis que es produeixen en les seves vides a partir de la migració i en els que es perceben en la part de les seves famílies que resta a origen. La recerca para especial atenció en els factors que afavoreixen o dificulten la integració i l’aculturació dels migrats, en els efectes del fet migratori en l’estatus d’aquells, així com en la relació existent entre determinats factors (com el grau d’aculturació i d’integració, els trets de la xarxa personal, l’èxit assolit a destí, etc.) i el manteniment dels vincles amb el Marroc que mantenen els membres del grup d’estudi i que els converteix en transmigrants. Les hipòtesis defensades mostren com els individus i famílies de l’estudi que no assoleixen una xarxa personal social i ètnicament diversificada són els que més dificultats presenten pel que fa al seu procés d’integració social, els que menys s’aculturen i els que més problemàtiques mostren cap a l’adaptació als canvis de situació econòmics, etc. Es defensa també que la localitat, és a dir els trets del municipi de residència a destí, seria un dels factors més importants per a una bona adaptació dels migrats. Dins d’aquesta, caldria parar atenció a l’estabilitat a la que poden accedir els migrats en qüestions com és l’habitatge i a l’existència de serveis bàsics com pot ser una xarxa òptima de transport públic. De la mateixa manera, la localitat esdevé el factor més influent, juntament al temps transcorregut a l’espai de migració i a d’altres factors, com la ideologia molt tradicional dels immigrats/des, així com la segregació i la resistència ètnica de caràcter intencional com alternativa més rendible, per al desenvolupament de tendències segregadores i auto-excloents. Pel que fa als joves de l’estudi, s’ha vist que el seu grau d’aculturació estaria relacionat amb la seva edat d’arribada, però també amb el grau d’integració i d’aculturació dels progenitors. Un fet a tenir en consideració és la relació existent entre l’edat d’arribada dels joves i el seguiment dels estudis. Per altra banda, les hipòtesis defensen també que, mentre que el projecte migratori dels marroquins de les illes Pitiüses es concep en el seu inici com un projecte familiar, a mesura que passa el temps i que el migrat es va acomodant a destí, aquest projecte passa a ser clarament individual o passa a implicar només a la família nuclear. Per altra banda, l’elevada freqüència de les vistes a origen per part dels migrats, així com la intenció de retorn a origen entre els subjectes de l’estudi a partir de la jubilació, mirant de combinar la residència entre origen i destí, mostren que els marroquins de l’estudi han esdevingut transmigrants i que continuen aferrats a la seva terra d’origen, independentment a l’èxit assoli a destí i al seu grau d’integració i d’aculturació. S’observa que l’estatus dels migrats/des tendeix a millorar a partir de la migració, especialment quan ens referim a prestigi. Una excepció és la de les dones amb un projecte migratori individual que, en general, serien vistes amb recel per part dels seus compatriotes. Finalment es defensa que el control social que viuen les dones de l’estudi arribades a l’edat adulta és més intens a destí que a origen. Però s’arriba a la conclusió que aquestes dones, independentment al grau d’aculturació i d’integració assolits, en un alt percentatge desenvolupen mecanismes per a dur a terme els seus objectius. / This thesis is based on the migration of the Moroccan citizens into the Pitiüses Islands and it is focused on changes that happen in those people’s lives because of the migration, and also in the changes perceived in the rest of their families in origin. The research insists specially on how the migration affects the status of the person who migrates, as well as the relationship that exists between some factors (such as the degree of acculturation and of integration, the characteristics of the personal net, the success achieved at their destination, etc.) and the way of keeping their ties with Morocco that the members of the studied group maintains, that makes them to be transmigrants. The hypotheses defended by this thesis show that individuals and families in this study who did not reach a social and ethnically diverse personal network have more difficulties with regard to their social integration, they are the least acculturated and who more problems have in adapting to changing economic situation, etc. Also argues that the locality, i.e. the features of the municipality of residence at destination, would be one of the most important factors for a good adaptation of immigrants. In reference to this, we should pay attention to the stability that can get the migrated on issues such as housing and the existence of basic services such as a good public transport service. In the same way, locality became the most influential factor, together with the elapsed time in the area of migration and other factors, such as the very traditional ideology of immigrants or the fact of segregation and the intentional ethnic resistance as the more profitable alternative for the development of self-exclusionary tendencies. As for the young of the study, it has been shown that the degree of acculturation would be related to age of arrival, but also to the degree of integration and acculturation of parents. Something to take into consideration is the relationship between age of arrival of the young people and their interest in studies. Moreover, the hypothesis also argue that, while the migration project of Moroccan people from the Pitiüses Islands is conceived in the beginning as a family project, as time passes and as the migrated is accommodating to the new location, this project becomes clear individual or moves to involve only the nuclear family. Moreover, the high frequency of visits of migrants to their homeland, as well as the intention to return home among the subjects of this study from the time of retirement, trying to combine the time between origin and destination, show that Moroccans of this study have become transmigrants and that they continue attached to their homeland, independently to the degree of success they have achieved at destination and to their degree of integration and acculturation. It has been observed that the status of immigrants tends to improve after the migration, especially when referring to prestige. There is an exception to this: women with an individual migratory project, who generally are seen as suspicious by their compatriots. Finally, this thesis argues that social control of women of the study arrived into adulthood is more intense in origin than in destination. But we conclude that these women, regardless of acculturation and the degree of integration achieved, in a high percentage develop mechanisms to carry out its objectives.

La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l’Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l’actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l’heroïna dels vuitanta canvià l’escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d’èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l’heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers 20 anys, els consums han deixat de generar alarma i s’ha produït un assentament cultural dels consum, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat i que no genera rebuig. L’escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s’entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l’anomenarà el discurs de la regulació. L’acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l’entorn li penjarà l’etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remeten a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d’una interacció opten per una posició “ajustada”, és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l’estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició “autoestigmatitzada”, tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els “transformadors” mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s’ha d’amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l’actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l’actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària. / The normalization of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the last twenty years in Western European countries. This normalization encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among the young at parties, where consumption only played a secondary role in people’s lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the last twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and the consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalization is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had satisfactory contact with drugs. As a result of the process of normalization, ideas about normalization have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. Each individual consumer carries out a subjective interpretation of the idea of normalization in order to consume but avoid undesirable harm. This interpretation has been called the concept of regulation. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes. The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer’s responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalized helps the vast majority of consumers to avoid developing problems. The whole process of the normalization of drug consumption continues to be stigmatized in different formal contexts (workplace, family…) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatization to be out of proportion. Others put themselves in the situation of auto-stigmatization because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the “transformers”, maintain a political commitment aimed at de-stigmatizing the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatization they might suffer. These are the ones who work towards the normalization of drug consumption. In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalization of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalization of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary.