• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 6
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Discurs i gramaticalització: verbs de percepció usats com a marcadors discursius en el debat electoral.

Marín Jordà, Maria Josep 16 December 2003 (has links)
Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta d'un grup d'elements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a l'organització de l'intercanvi comunicatiu i a l'argumentació. L'estudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics d'aquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com, des del punt de vista semàntic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepció física visual i auditiva) a un significat metafòric relacionat amb la percepció intel·lectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexió i amb la subjectivitat del parlant. El treball mostra també com, paral·lelament al canvi de significat, aquestes formes perden (en major o menor grau) les característiques categorials que les definien com a verbs, de manera que deixen de funcionar com a predicats per a realitzar una funció connectiva en el nivell textual. Quant a les funcions pragmàtiques i discursives dels elements estudiats, directament relacionades amb els aspectes semàntics i formals descrits, es concreten en dos nivells: el de l'organització discursiva i el de les relacions que s'estableixen entre els participants en el debat. Com a organitzadors del discurs, aquests marcadors estructuren el diàleg i gestionen l'intercanvi, i, al mateix temps, realitzen funcions vinculades al torn de parla o al tema. Com a indicadors de les relacions entre els participants, aquests elements ens situen en el terreny de la cortesia lingüística, ja que s'utilitzen fonamentalment per a introduir actes que amenacen la imatge positiva de l'interlocutor. El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra aportacions diverses basades en enfocaments teòrics centrats en l'ús lingüístic. Per una part, la lingüística cognitiva i la teoria de la gramaticalització acullen l'evolució semanticosintàctica dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Per una altra, l'anàlisi del discurs, i particularment l'anàlisi de la conversa i els estudis sobre cortesia lingüística, proporcionen explicacions adients al paper discursiu d'aquestes formes en el debat electoral. / This doctoral dissertation deals with discourse markers that derive from Catalan verbs of perception in the political debate. The study focuses on the forms aviam, a veure, miri and escolti, whose origin is to be found in veure, mirar and escoltar. In addition, it analyzes the function of these elements in the electoral debate. The research presents two interrelated facets. In a primary plane, it treats semantic and morphosyntactic aspects; in a secondary plane, pragmatic-discoursive ones. From the semantic point of view, the aforementioned markers go from the literal meaning they had as verbs of perception (visual and auditive physical perception) to a metaphorical and discoursive meaning related to intelectual perception. Along with the semantic change, these forms lose (to a smaller or greater degree) the categorial characteristics that defined them as verbs, and stop working as predicates to carry out a connective function in the textual plane. At the pragmatic level, the functions of the analyzed elements can be spelled out in the following way: firstly, they manage the interactional exchange; secondly, they indicate the relations of power that are established between the participants of the debate. The theoretical frame on which this work is grounded integrates a diversity of approaches that focus on language use: cognitive linguistics and the theory of grammaticalization explain the semantic-syntactic evolution of the markers; discourse analysis and, particularly, conversational analysis and the studies on linguistic politeness provide adequate answers to the discourse role carried out by these forms in the electoral debate.
2

Gramática y pragmática de la interrogación retórica en español. Una aplicación al debate parlamentario

Burguera Serra, Joan Gabriel 26 January 2010 (has links)
El objetivo de esta tesis radica en el análisis de la interrogación retórica en español. Se parte de la hipótesis de que la retoricidad supone un significado procedimental que en lengua española tal y como sucede en otras lenguas naturales puede implementarse en los enunciados interrogativos mediante un conjunto específico de elementos formales. Se propone, pues, un acercamiento a los elementos gramaticales que predisponen la interpretación retórica de un enunciado interrogativo. Ahora bien, pese a que el punto de partida recae en la configuración formal de los enunciados interrogativos analizados, se consideran también dos niveles de análisis complementarios: el textual y el interactivo. Ello permite observar de qué modo la retoricidad puede ser la consecuencia directa del mantenimiento de las relaciones de coherencia que gobiernan la organización textual, por una parte, o el resultado de la sincronización veraz o falaz del acervo cognitivo que comparten los interlocutores, por otra. En última instancia, se desarrolla un apartado aplicado en el que se busca analizar la funcionalidad pragmática que la interrogación retórica adquiere en una género discursivo concreto, a saber, el debate parlamentario. Con el fin de resolver los diversos objetivos expuestos, la tesis incorpora, en un primer estadio, dos bloques dedicados, respectivamente, a la explicación de la metodología de análisis utilizada y a la revisión de la literatura existente sobre la materia. Se busca, por un lado, asentar una perspectiva de análisis ecléctica que, al amparo de diversas teorías sobre pragmática, argumentación e interacción, permita organizar un estudio multifocal de la interrogación retórica. Por otro lado, se pretende retomar, desde una perspectiva crítica, los estudios existentes en torno a la interrogación retórica para reafirmar los puntos de encuentro y discutir, mediante propuestas propias, aquellos aspectos que han generado mayores divergencias. Las conclusiones de estos dos apartados permiten iniciar el análisis aplicado al fenómeno objeto de estudio. Ello exige caracterizar la organización y el funcionamiento del género discursivo escogido, esto es, el debate parlamentario. En este apartado se estudian fenómenos tales como las consecuencias de la multiplicidad de actantes discursivos, las relaciones entre oralidad y escritura asociadas a las nociones de espontaneidad y planificación, la adversatividad cooperativa como dinámica discursiva prototípica, etc. Se persigue establecer una caracterización del marco discursivo en el que se localizan múltiples muestras de interrogaciones retóricas como paso previo a su descripción gramatical, textual, argumentativa y pragmática. Finalmente, se aborda el estudio de los ejemplos que configuran el corpus de trabajo. Este está configurado por 1000 fragmentos discursivos de debates parlamentarios desarrollados en el Congreso de los Diputados de España entre 1998 y 2007, en los que, como mínimo, se localiza un enunciado interrogativo de evidente lectura retórica. Se tratan los grados de gramaticalización de la retoricidad que presentan ciertas partículas, estructuras o construcciones; los diferentes modelos textuales de configuración de la interrogación retórica; los usos argumentativos de la interrogación retórica como mecanismo para la inserción de esquemas argumentativos válidos o falacias y, finalmente, las sinergias posibles entre la interrogación retórica y ciertos actos de habla descorteses característicos del debate parlamentario.PALABRAS CLAVE: Interrogación retórica, Debate parlamentario, Gramática española, Pragmática, Anàlisis del discurso / "THE GRAMMAR AND PRAGMATICS OF THE RHETORICAL QUESTION IN SPANISH. AN APPLICATION IN PARLIAMENTARY DEBATE" TEXT:This thesis aims to analyse the use of the rhetorical question (RQ) in Spanish. We start from the hypothesis that rhetoric is a type of procedural meaning which, in Spanish, can become part of interrogative statements through the addition of certain formal elements. We therefore propose to explore the grammatical elements that predispose to the rhetorical interpretation of an interrogative statement. We also consider two complementary levels of analysis: textual, and interactive. This allows us to see how rhetoric can be, on the one hand, a direct consequence of maintaining the coherence relations governing text organization, or, on the other hand, the result of synchronizing the cognitive heritage shared by speakers. Finally, we apply our findings to an analysis of the pragmatic functionality which RQ acquires in parliamentary debate. The thesis consists of two blocks dealing respectively with a presentation of the analytical methodology used and a review of the existing literature on the topic. We aim to establish an eclectic perspective of analysis in the light of various theories on pragmatics, argument, and interaction, and also to provide a critical review of existing work on RQ, stressing the points of agreement and, on the basis of our own proposals, discussing the aspects that have caused the greatest controversy. Next we analyse RQ from an applied perspective. To do this we first characterize the organization and functioning of parliamentary debate by studying phenomena such as the consequences of multiple discursive actors, the relations between oral and written forms associated with the notions of spontaneity and planning, cooperative adversativity as a prototypical discursive dynamic, and so on. We aim to characterize the discursive framework as a preliminary stage in the grammatical, textual, argumentative and pragmatic description of RQ. Finally, we analyze the working corpus consisting of 1000 discursive extracts from debates in the Spanish parliament between 1998 and 2007, in which at least one interrogative statement with a clear rhetorical reading can be identified. We deal with the degrees of grammaticalization of the rhetoric present in specific particles, structures and constructions; the different textual models of RQ configuration; the argumentative uses of RQ as a mechanism for inserting valid argumentative schemes or fallacies; and, finally, the possible synergies between RQ and certain discourteous speech acts characteristic of parliamentary debate.
3

Configurations disciplinaires du débat au cycle 3 / Implementing subject based debates in upper primary levels

Destailleur, Audrey 30 June 2014 (has links)
La recherche en didactique menée dans le cadre de cette thèse vise à explorer les modes de formalisation du genre débat dans trois domaines disciplinaires à l’école élémentaire : lecture-littérature, sciences et philosophie. Plus précisément, cette recherche s’intéresse à l’actualisation disciplinaire de ce genre scolaire dans les différents espaces constitutifs de l’École au cycle 3 (CE2-CM1-CM2): les espaces de prescription, de recommandation, de pratiques déclarées et de pratiques effectives. L’étude des configurations disciplinaires du débat dans chacun de ces espaces est construite empiriquement au moyen d’un recueil et d’analyse de données spécifiques : les Instructions Officielles pour les trois disciplines de débat pour l’analyse des espaces de prescription, 25 éditions de manuels scolaires (18 en français et 7 en sciences) pour l’analyse des espaces de recommandation, les déclarations de 184 enseignants de cycle 3 sur leurs pratiques de débats pour l’analyse des espaces de pratiques déclarées et la retranscription de trois séries de débats en débat en lecture-littérature, en sciences et en philosophie menés respectivement par quatre enseignants de cycle 3 de la banlieue lilloise (deux enseignants de classes à pédagogie classique et deux enseignants de classes à pédagogie alternative). Cette approche méthodologique et les comparaisons disciplinaires qu’elle permet, nous conduisent à mettre en évidence les spécificités d'une formalisation disciplinaire du débat en fonction des différents espaces. On observe notamment comment les consignes formulées aux élèves dans les manuels scolaires orientent les débats disciplinaires, comment la gestion des débats par les enseignants révèle une tension entre l’aménagement d’une place conséquente laissée aux élèves au cours des débats et la construction de contenus disciplinaires, ou encore en quoi et comment la scénarisation des contenus par les enseignants durant les temps de débat permet aux élèves de s’instituer en tant que sujets didactiques. / Educational research conducted as part of this thesis aims to explore ways of formalizing gender debate in three subject areas in elementary school : literature, science and philosophy. More specifically, this research focuses on the update of this school disciplinary gender in different areas of the school building in cycle 3 (CE2 - CM1 - CM2): spaces prescription, advocacy, and reported practices actual practices. The study disciplinary configurations debate in each of these spaces is constructed empirically using a collection and analysis of specific data: Official Instructions for the three disciplines of debate for analyzing spaces prescription, 25 editions textbooks (18 French and 7 in science) for the analysis of spaces recommendation statements cycle 3, 184 teachers on their practice debates for analysis of areas reported practices and the transcript of three sets of debates in discussion literature , science and philosophy led respectively by four teachers from cycle 3 of the suburbs of Lille (two teachers teaching classes in classical and two teachers in alternative education classes). This methodological and disciplinary approach that allows comparisons lead us to highlight the specific disciplinary formalization of debate based on different spaces. We observe how particular instructions made to students in textbooks guide disciplinary debates how management discussions by teachers reveals a tension between the development of a consistent place left to students during debate and building contents disciplinary, or why and how the script content by teachers during times of debate allows students to establish as teaching subjects.
4

Des conditions de conception d'une ingénierie didactique relative à la définition de la notion de limite : élaboration d'un cadre basé sur un modèle de rationalités pour l'accès aux objets mathématiques complexes / Conditions for the conception of didactical design for the definition of the notion of limit : elaboration of a frame based on a model of rationalities for the access of complex mathematical objects

Lecorre, Thomas 25 October 2016 (has links)
Le sujet de ce travail est d'étudier les moyens de permettre aux étudiants de fin de secondaire d'accéder aux raisons de savoir étroitement liées à la construction des concepts de l'Analyse, et à leur formalisation. La thèse explore cette question et développe un cadre théorique pour l’élaboration d’ingénieries qui visent ce sens et cette nécessité. Ce cadre théorique, conçu au sein de celui de la TSD, repose sur l’élaboration d’un modèle de rationalités et d’adaptations de la TSD notamment aux niveaux heuristiques. Le débat scientifique en classe apparait comme un choix adapté pour la mise en oeuvre d’ingénieries dans ce cadre. Une ingénierie relative à la notion de limite et sa définition formelle est développée puis expérimentée. Les résultats laissent entrevoir chez les étudiants une certaine appropriation du formalisme de la définition de limite, ainsi qu’un lien plus construit entre les objets mathématiques (suites, fonctions) manipulés dans différents cadres lors des situations adidactiques et la définition formelle. / The aim of this work is to study the means necessary to allow students to accede to the raison d'être of the knowledge involved in the building of notions of Calculus and Analysis. The thesis deals with this question and develops a theoretical frame for the conception of engineering which aims this sense and this necessity. This theoretical frame, designed in TDS theory, stands on a model of rationalities and some adaptations of TDS mainly on heuristic levels. We deploy the scientific debate construct to design lessons based on this frame. A didactic engineering aiming at the notion of limit and its formal definition is developed and experimented. Productions resulting from this work suggest a best appropriation of the definition of a limit, as well as a better link between the mathematical objects handled in situations (sequences, functions…) and the formal definition.
5

Argumentació i construcció del coneixement: Estratègies argumentatives dels estudiants universitaris en situació de debat

Cano Ortiz, Maria Isabel 17 December 2010 (has links)
Aquesta recerca pretén descriure les estratègies argumentatives que els estudiants universitaris utilitzen en situació de debat per construir el coneixement. L'estudi s'ha dut a terme a partir de dos escenaris diferenciats d'aprenentatge; un primer debat de rol clàssic, en el qual uns participants adopten la posició a favor d'un dels components del dilema exposat i uns altres defensen la posició contrària. I un segon debat de role-playing, en el qual els participants adopten un rol professional i actitudinal en la dramatització d'una reunió professional amb la finalitat d'arribar a uns acords per a la resolució d'un cas pràctic. Els objectius d'aquesta recerca se centren en, a) conèixer quin és el coneixement declaratiu dels participants sobre el debat com metodologia per construir coneixement, b) analitzar les estratègies argumentatives tant escrites com orals en alumnes de primer curs d'educació superior, c) analitzar el contingut i l'estructura argumentativa oral entesa com la seqüència d'argument, contraargument i refutació, d) analitzar els tipus de contraarguments i refutacions, les seqüències argumentatives, els patrons d'interacció i e) analitzar la incorporació polifònica (o d'altres veus) en els textos inicials, els debats orals i els textos finals. Per assolir aquests objectius s'ha adoptat una metodologia ex post facto, amb un enfocament descriptiu-explicatiu i un disseny combinat d'anàlisi de dades amb tècniques quantitatives i tècniques qualitatives. Per cadascun dels objectius s'han dut a terme diversos nivells d'anàlisi: per la totalitat dels estudiants (n=77), per cadascun dels grups de seminari i segons els dos tipus de debat. Els resultats indiquen una millora en l'evolució de les estratègies argumentatives escrites com efecte de la interacció grupal, així com canvis significatius en els punts de vista sobre els temes debatuts. Pel que fa al discurs argumentatiu oral, els participants manifesten, en ambdós debats, la mateixa estructura argumental i similars seqüències i patrons d'interacció. Tot i així, en alguns episodis temàtics s'observa una adaptació a la demanda de la tasca que implica canvis en els patrons d'interacció. Alhora, també s'observen diferències significatives respecte la incorporació de diferents veus provinents de les lectures o dels debats, tant en les produccions escrites com orals dels estudiants. / Esta investigación pretende describir las estrategias argumentativas que los estudiantes universitarios utilizan en situación de debate parar construir el conocimiento. El estudio se ha llevado a cabo a partir de dos escenarios diferentes de aprendizaje; un primer debate de rol clásico, en el cual unos participantes adoptan la posición a favor de uno de los componentes del dilema expuesto y otros defienden la posición contraria. Y un segundo debate de role-playing, en el cual los participantes adoptan un rol profesional y actitudinal en la dramatización de una reunión profesional con la finalidad de llegar a unos acuerdos para la resolución de un caso práctico. Los objetivos de esta investigación se centran en, a) conocer cuál es el conocimiento declarativo de los participantes sobre el debate como metodología para construir conocimiento, b) el estudio de las estrategias argumentativas tanto escritas como orales en los alumnos de primer curso de educación superior, c) analizar el contenido y la estructura argumentativa oral entendida como la secuencia de argumento, contraargumento y refutación, d) analizar los tipos de contraargumentos y refutaciones, las secuencias argumentativas, los patrones de interacción y e) analizar la incorporación polifónica (o de otras voces) en los textos iniciales, los debates orales y los textos finales.Para conseguir estos objetivos se ha adoptado una metodología ex post facto, con un enfoque descriptivo-explicativo y un diseño combinado de análisis de datos con técnicas cuantitativas y técnicas cualitativas. Para cada uno de los objetivos se han llevado a cabo diversos niveles de análisis: para la totalidad de los participantes (n=77), para cada grupo de seminario y en función de los dos tipos de debates.Los resultados indican una mejora en la evolución de las estrategias argumentativas escritas como efecto de la interacción grupal, así como cambios significativos en los puntos de vista sobre los temas debatidos. En referencia al discurso argumentativo oral, los participantes manifiestan en ambos debates la misma estructura argumental y similares secuencias y patrones de interacción. Sin embargo, en algunos episodios temáticos se observa una adaptación a la finalidad de la actividad que implica cambios en los patrones de interacción. Al mismo tiempo, también se observan diferencias significativas respecto a la incorporación de diferentes voces provenientes de las lecturas o de los debates, tanto en las producciones escritas como orales de los estudiantes. / The scope of this study is to describe the argumentative strategies students use in a debate situation in order to construct knowledge. This study was carried out in two different learning contexts; a classic role in the first debate, where some participants take a position in favour of a component of the dilemma to be faced and others defend the contrary position. And a second debate of role-playing, in which participants adopt a professional role and attitude in the dramatization of a professional meeting with the purpose of reaching agreement to solve a practical case.The aims of this research focuses on a) finding out the participants' declarative knowledge about debate as a methodology to contruct knowledge, b) studying written and oral argumentative strategies of firstyear undergraduate students, c) analyzing the content and structure of oral argumentation when it is understood as a sequence of argument, counterargument and refutation, d) analyzing the types of counterarguments and refutations, argumentative sequences, patterns of interaction and e) analyzing the polyphonic incorporation (other voices) in the initial texts, oral discussions and final texts.In order to achieve these aims, an ex post facto methodology has been adopted, with a descriptive-explanatory approach, and a combined design of data analysis with quantitative and qualitative techniques. For each aim several levels of analysis were carried out: for the whole students (n=77), for each seminary group and according to two types of debates. The results indicate an improvement in the argumentative writing strategies development due to group interaction effects, as well as significant changes in points of view on the issues discussed. In terms of oral argument speech, participants expressed the same argument structure and similar sequences and interaction patterns in both debates. However, in some thematic episodes there is an adaptation to the demands of the task that involves changes in the interaction patterns. Moreover, there are also significant differences between the different voices from the readings and discussions, both in written and oral students' production.
6

Proměna prezidentských televizních debat ve Spojených státech: historie, formát, etika / Development and Change of Presidential Television Debates in the USA: history, format and ethics

Maxová, Barbora January 2019 (has links)
No description available.

Page generated in 0.037 seconds