La presente tesis doctoral aborda desde la perspectiva del pensamiento neoinstitucionalista las modalidades organizativas que se originan en las relaciones empresariales entre agentes económicos participantes del mercado lácteo de la región Caribe colombiana. Específicamente, analiza (a) si las empresas están sometidas a las fuerzas del libre mercado, (b) si establecen acuerdos de coordinación vertical ó (c), si están integradas verticalmente en su proceso productivo, destacando los factores explicativos asociados a cada una de las modalidades (costes de transacción, contratos y mecanismos de resolución de conflictos). Igualmente, la investigación doctoral formula unas estrategias empresariales que podrían aplicarse para mejorar las cadenas productivas del complejo lácteo con miras a generar un impacto sobre el desarrollo económico de la región Caribe colombiana. Los elementos teóricos que soportan el desarrollo empírico de la presente tesis doctoral son los propuestos por Ronald Coase y Oliver Williamson. Estos dos exponentes de la teoría neoinstitucionalista ampliaron el análisis microeconómico de la escuela neoclásica con la aplicación de los costes de transacción, los cuales se originan en el conjunto de actividades que realizan los agentes económicos para disminuir los riesgos que implica una determinada transacción. Para estos autores el coste de realizar transacciones hace que sea primordial la asignación de derecho de propiedad, la coexistencia de una organización económica y de instituciones políticas que dinamicen el crecimiento económico, elementos que la microeconomía clásica desconoce para el análisis de los mercados. Por considerarse una tesis que estudia rigurosa y profundamente los las modalidades organizativas de los encadenamientos productivos del sector lácteo del Caribe colombiano, la selección de los casos se obtuvo de una muestra estadística suficientemente representativa de productores primarios y procesadores de leche localizados en la re / Ramos Ruiz, JL. (2006). Modalidades organizativas de los encadenamientos productivos en países de economías emergentes: el caso del sector lácteo del caribe colombiano [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1876

[EN] The main objectives of this research were to analyze the role of the fruit and vegetables producer organizations (FVPOs), the recent developments in the fruit and vegetables sector, and the performance of these organizations in achieving one of the main objectives in the F&V Common Market Organizations (CMO) framework (i.e., to concentrate supply or marketed turnovers in the F&V sector), with special emphasis in the Valencian Community, in Spain. A set of indicators and variables were examined in order to study FVPOs dynamics and performance through operational programs (OP) aimed to increase the organization level as a necessary condition to balance the market power within the horticultural value chain. The study has been divided into six chapters, as follows: Chapter 1 summarizes the background research (referring specifically to the evaluations of operational programs by the EU Court of Auditors in 1996 and 2001, research on producer organizations of fruits and vegetables in Spain and / or some specific autonomous community, as well as DEA models to evaluate efficiency). Chapter 2 provides the frame of reference and methodological aspects of the thesis. Chapter 3 develops the theoretical framework widely referred to as the CMO (as instruments of the Common Agricultural Policy of the European Union), the nature of producer organizations, the value chain and the role of producer organizations under EU legislation to rebalance the power within value chain, and also the chronology of judicial-legal framework governing the fruit and vegetables sector. Chapter 4 briefly presents and discusses recent facts and the main trends of horticulture (referred to agricultural areas, production, prices, value of production and trade variables), within the EU, Spain, and the Valencian Community. Chapter 5 examines the dynamics of producer organizations (and organization or concentration of supply behavior) in the three regions mentioned above, with an emphasis on producers integrated to associations under the legal form of cooperatives and agricultural processing companies (SAT, is Spanish). Finally, in Chapter 6, a model was estimated by using deterministic parametric technique of Data Envelopment Analysis (DEA), to evaluate the efficiency of a FVPOs sample from the Valencian Community. The research uses a comprehensive epistemic approach, by combining elements of rationalism and empiricism; the first two phases (Chapters 1 to 5) are predominantly descriptive, while the last phase (Chapter 6) is mainly empirical. Secondary sources of information were used, including bibliographic, periodical, and economic-financial (accounting). The main findings point out that at the EU level there is still a strong concentration of power in the retail sector, although it has increased the turnovers marketed by FVPOs. Meanwhile, for the case of Spain there is a slight downward trend in the number of recognized POs although they have increased their importance in their turnovers. Finally, in the Valencian Community the number of FVPOs has increased (7% more than in 2006, although it tends to stabilize) and some of it in their dimension, while they had consolidated their export orientation, and also with signs of a slight trend towards concentration in the F&V sector. The envelopment analysis model and the estimated production function for the FVPOs sample of the Valencian Community concluded that it is possible to improve their performance if FVPOs use more efficiently their inputs, among them, operating funds. / [ES] El objetivo principal de esta investigación fue analizar el papel de las organizaciones de productores de frutas y hortalizas (OPFH), la evolución reciente del sector hortofrutícola y el desempeño de las OPFH en la consecución de uno de los objetivos fundamentales (concentrar la oferta comercializada a través de ellas), previsto por la Organización Común de Mercados del sector, con especial énfasis en la Comunidad Valenciana, España. Con ese fin se examinaron indicadores y variables para estudiar su dinámica su y desempeño a través de los programas operativos (PO), dirigidos particularmente a aumentar la organización como condición necesaria para equilibrar el poder de mercado dentro de la cadena de valor hortofrutícola. El trabajo ha sido estructurado en seis capítulos: en el primero se sintetizan los antecedentes de la investigación (referidos específicamente a las evaluaciones de los Programas Operativos a nivel comunitario Tribunal de Cuentas de la UE en 1996 y 2001, a estudios sobre organizaciones de productores de frutas y hortalizas en España y/o algunas CC.AA. específicas, así como a la aplicación de modelos DEA para evaluar eficiencia). En el segundo se presentan el marco referencial y los aspectos metodológicos de la investigación. En el tercero se desarrolla ampliamente el marco teórico referido a las Organizaciones Comunes de Mercados (en tanto instrumentos de la Política Agraria Común de la Unión Europea), la naturaleza de las organizaciones de productores, la cadena de valor y el papel de las OPFH en el marco de la legislación comunitaria para reequilibrar el poder dentro de ella, así como la cronología del marco jurídico-legal que regula el funcionamiento del sector de las frutas y hortalizas. El capítulo 4 caracteriza y analiza sucintamente el comportamiento reciente y las principales tendencias del sector hortofrutícola (superficie agraria, producción, precios, valor de la producción y comercio), en los ámbitos geográficos de la UE, de España y de la Comunidad Valenciana. El capítulo 5 examina la dinámica de las organizaciones de productores (organización o concentración de la oferta) en los tres ámbitos antes señalados, con énfasis en los productores integrados en entidades asociativas bajo la forma jurídica de cooperativas y sociedades agrarias de transformación. Finalmente, en el 6 se estima un modelo utilizando la técnica paramétrica no determinística del Análisis Envolvente de Datos (DEA), con la finalidad de evaluar la eficiencia de una muestra de OPFH de la Comunidad Valenciana. La investigación utiliza un enfoque epistémico integral, combinando elementos del racionalismo y del empirismo: las dos primeras fases (capítulos 1 al 5) son predominantemente descriptivas, en tanto la tercera (capítulo 6) es de carácter empírico. Para ello se utilizaron fuentes secundarias de información, tanto bibliográficas y hemerográficas, como económico-financieras (contables). Los principales hallazgos dan cuenta que a nivel comunitario, si bien ha aumentado el volumen de oferta comercializado por las OPFH, aún persiste una fuerte concentración de poder en el sector de la distribución. En España ¿por su parte¿ hay una leve tendencia decreciente en el Nº de entidades asociativas, si bien estas han aumentado su importancia en el volumen de negocios facturado. Finalmente, en la Comunidad Valenciana ha aumentado el Nº OPFH (7% más que en 2006, aunque tiende a estabilizarse) y algunas de ella en su dimensión, al tiempo que han consolidado su orientación exportadora, con indicios de una leve tendencia a la concentración del sector. Del modelo de análisis envolvente y de la función de producción estimada para una muestra de OPFH de la CV se concluye que es posible mejorar su eficiencia si se emplean más eficientemente sus insumos productivos, entre ellos, los fondos operativos. / [CA] L'objectiu principal d'aquesta investigació va ser analitzar el paper de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH), l'evolució recent del sector hortofructícola i l'acompliment de les OPFH en la consecució de l'objectiu fonamental de concentrar l'oferta comercialitzada a través d'elles -previst per l'Organització Comuna de Mercats del sector, OCM-, amb especial èmfasi en la Comunitat Valenciana (CV), Espanya. Amb aquesta finalitat es van examinar indicadors i variables per estudiar la seva dinàmica i el seu acompliment a través dels programes operatius (PO), dirigits particularment a augmentar l'organització com a condició necessària per a equilibrar el poder de mercat dins de la cadena de valor hortofructícola. El treball ha estat estructurat en sis capítols: en el primer es sintetitzen els antecedents de la recerca (referits específicament a les avaluacions dels Programes Operatius a nivell comunitari Tribunal de Comptes de la UE en 1996 i 2001, a estudis sobre organitzacions de productors de fruites i hortalisses a Espanya i / o algunes CCAA específiques, així com a l'aplicació de models DEA per avaluar eficiència). En el segon es presenten el marc referencial i els aspectes metodològics de la investigació. En el tercer es desenvolupa àmpliament el marc teòric referit a les Organitzacions Comunes de Mercats (en tant instruments de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea), la naturalesa de les organitzacions de productors, la cadena de valor i el paper de les OPFH en el marc de la legislació comunitària per reequilibrar el poder dins d'ella, així com la cronologia del marc jurídic-legal que regula el funcionament del sector de les fruites i hortalisses. El capítol 4 caracteritza i analitza succintament el comportament recent i les principals tendències del sector hortofructícola (superfície agrària, producció, preus, valor de la producció i comerç), en els àmbits geogràfics de la UE, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana. El capítol 5 examina la dinàmica de les organitzacions de productors (organització o concentració de l'oferta) en els tres àmbits abans assenyalats, amb èmfasi en els productors integrats en entitats associatives sota la forma jurídica de cooperatives i societats agràries de transformació. Finalment, en el 6 s'estima un model utilitzant la tècnica paramètrica no determinística de l'Anàlisi Envoltant de Dades (DEA), amb la finalitat d'avaluar l'eficiència d'una mostra d'OPFH de la Comunitat Valenciana. La investigació utilitza un enfocament epistèmic integral, combinant elements del racionalisme i de l'empirisme: les dues primeres fases (capítols 1 al 5) són predominantment descriptives, en tant la tercera (capítol 6) és de caràcter empíric. Per a això es van utilitzar fonts secundàries d'informació, tant bibliogràfiques i hemerogràfiques, com econòmic-financeres (comptables). Els principals resultats donen compte que a nivell comunitari, si bé ha augmentat el volum d'oferta comercialitzada per les OPFH, encara persisteix una forta concentració de poder en el sector de la distribució. A Espanya, d'altra banda, hi ha una lleu tendència decreixent al N º d'entitats associatives, si bé aquestes han augmentat la seva importància en el volum de facturació. Finalment, a la Comunitat Valenciana ha augmentat el N º d'OPFH (7% més que el 2006, encara que tendeix a estabilitzar) i algunes d'ella en la seva dimensió, alhora que han consolidat la seva orientació exportadora, amb indicis d'una lleu tendència a la concentració del sector. Del model d'anàlisi DEA i de la funció de producció estimada per a una mostra d'OPFH de la CV es conclou que és possible millorar la seva eficiència si utilitzen més eficientment els seus insums productius, entre ells, els fons operatius. / Anido Rivas, JD. (2015). Evaluación de las organizaciones de productores de frutas y hortalizas en el marco de la Organización Común de Mercados. El caso de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58046

[EN] This thesis investigates the type of domestic network strength and type of decisionmaking logic as causal conditions for achieving accelerated internationalisation in small and medium enterprises (SMEs) located in context of institutional voids. Furthermore, this dissertation explore the micro-mechanisms that connect the impact institutional voids, effectual networking and networks strength on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. The existing literature shows discrepancies among researchers about the individual effect of networks strength, decision-making logic and institutional voids on accelerated internationalisation. Moreover, scholars argue that accelerated internationalization is a complex phenomenon that should be studied by identifying the complex relations among variables. However, it seems that no studies have explore this complex interaction and the connection among these factors. Consequently, researchers advise to increase the investigation about the effects of these variables on the accelerated internationalisation of SMEs. They have also suggest to incorporate effectuation and institutional voids to clarify these discrepancies. On this matter, researches warn that research on effectuation and internationalization is an emerging scientific field that lacks conceptual clarity. Recent studies also advice to move beyond foreign networks to explore the role of domestic networks on accelerated internationalization. Finally, there have been calls to advance research on Latin America that usually has been neglected in the existing literature. Therefore, this thesis aims to provide an approach based on three different methodologies: First, a bibliometric analysis to contribute to classify the literature of effectuation and internationalization, and identify its structure and key trends. Second, a fuzzy-set qualitative comparative analysis (fsQCA) to investigates which causal conditions contribute to accelerated internationalization among 33 contrarian cases (21 from Colombia and 12 from Peru) of SMEs from context with institutional voids. Results show that the combination of weak domestic ties and effectuation logic accelerated the internationalization of SMEs with fewer resource constraints. In contrast, strong domestic ties and causation behaviour lead to accelerated internationalization of SMEs with greater resource constraints. Based on these findings, an integrative model that linked the causal configurations to reach accelerated internationalization is developed. Finally, an ordered logistic regression of 2.987 SMEs from Argentina, Colombia and Peru, to examine the micro-mechanisms that connect institutional voids, effectual networking, networks strength and location on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. Results show that (1) rural cities, instead of first- and second-tier cities, accelerated the internationalization process of the firm. (2) Institutional voids, effectual networks and strong local ties increase the likelihood of accelerated internationalization. Finally, (3) we found a robust and high interaction effect between effectual networking, significant institutional voids, strong local ties, size of the firm and rural cities location on accelerated internationalization. Based on the findings, a conceptual model is presented. / [ES] A partir del tipo de las relaciones de la red de contactos locales y la lógica en la toma de decisiones, esta tesis investiga las condiciones causales necesarias para que las pequeñas y medianas empresas (Pymes) que están situadas en contextos caracterizados por vacíos institucionales, logren tener una internacionalización acelerada. Adicionalmente, esta disertación explora los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales y el tipo de relaciones (fuertes o débiles) con la internacionalización acelerada que presentan las Pymes de Latinoamérica. La literatura existente muestra discrepancias sobre el efecto individual que tienen las relaciones de la red de contactos locales, la lógica en la toma de decisiones y los vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Así mismo, los investigadores argumentan que este es un fenómeno complejo y por lo tanto, debería analizarse identificando las relaciones complejas que puedan existir entre las variables. Sin embargo, al parecer, ningún estudio ha explorado esta compleja interacción y la conexión que existe entre estos factores. En consecuencia, diversos estudios aconsejan ahondar en la investigación sobre los efectos que pueden tener estas variables sobre la internacionalización acelerada de las Pymes. Adicionalmente, han sugerido incorporar la efectuación y los vacíos institucionales como variables que pueden contribuir a aclarar estas discrepancias. Sobre este asunto, los investigadores advierten que la efectuación y la internacionalización, es un campo científico emergente que carece de claridad conceptual. Estudios recientes también aconsejan que la investigación vaya más allá de las redes internacionales para explorar el papel de las redes locales sobre la internacionalización acelerada. Finalmente, ha habido diversos llamados para avanzar en la investigación sobre América Latina, que es una región que generalmente se ha descuidado en la investigación existente. Consecuentemente, esta tesis tiene como objetivo desarrollar la investigación bajo tres metodologías diferentes: Primero, a través de un análisis bibliométrico que permite contribuir con la clasificación de la literatura, la identificación de la estructura y las tendencias de la investigación sobre la efectuación y la internacionalización de las Pymes. En segundo lugar, a través de un Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA por sus siglas en inglés) que contribuye a identificar las condiciones causales que favorecen la internacionalización acelerada de 33 casos contrarios (21 de Colombia y 12 de Perú) de Pymes localizadas en contextos con vacíos institucionales. El resultado de este estudio demuestra que la combinación de redes locales con lazos débiles y la lógica de la efectuación, contribuyen con la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen menores limitaciones en sus recursos. En contraste, las redes locales con lazos fuertes y la lógica de causación, asisten la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen una mayor limitación en sus recursos. En base a estos hallazgos, se desarrolla un modelo integrador que vincula las configuraciones causales que permiten obtener una internacionalización acelerada. Finalmente, a través de una regresión logística ordenada de 2.987 Pymes de Argentina, Colombia y Perú, se examinan los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales, el tipo de relación con las redes de contacto y la localización con la internacionalización acelerada de las Pymes de Latinoamérica. Los resultados demuestran que las ciudades rurales, en lugar de las ciudades de primer y segundo nivel, aceleran la internacionalización de las empresas. Adicionalmente, los altos niveles de vacíos institucionales, las redes efectúales, las redes locales de lazos fuertes y localizarse en el área rural, aumentan la probabilidad de una internacionalización acelerada. Además, la investigación evidencia que existe un efecto de interacción fuerte y robusta entre las redes locales de lazos fuertes y los altos niveles de vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Este mismo efecto de interacción se da entre las redes locales de lazos fuertes y las redes efectúales y las redes locales de lazos fuertes con la localización en áreas rurales. Basados en estos resultados, se propone un modelo conceptual. / [CA] A partir de la mena de les relacions de la xarxa de contactes locals i la lògica en la presa de decisions, aquesta tesi investiga les condicions causals necessàries perquè les petites i mitjanes empreses (Pimes) que estan situades en contextos caracteritzats per buits institucionals, aconseguisquen tindre una internacionalització accelerada. Addicionalment, aquesta dissertació explora els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectua'ls i el tipus de relacions (fortes o febles) amb la internacionalització accelerada que presenten les Pimes de Llatinoamèrica. La literatura existent mostra discrepàncies sobre l'efecte individual que tenen les relacions de la xarxa de contactes locals, la lògica en la presa de decisions i els buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Així mateix, els investigadors argumenten que aquest és un fenomen complex i per tant, hauria d'analitzar-se identificant les relacions complexes que puguen existir entre les variables. No obstant això, pel que sembla, cap estudi ha explorat aquesta complexa interacció i la connexió que existeix entre aquests factors. En conseqüència, diversos estudis aconsellen aprofundir en la investigació sobre els efectes que poden tindre aquestes variables sobre la internacionalització accelerada de les Pimes. Addicionalment, han suggerit incorporar l'efectuació i els buits institucionals com a variables que poden contribuir a aclarir aquestes discrepàncies. Sobre aquest assumpte, els investigadors adverteixen que l'efectuació i la internacionalització, és un camp científic emergent que manca de claredat conceptual. Estudis recents també aconsellen que la investigació vaja més enllà de les xarxes internacionals per a explorar el paper de les xarxes locals sobre la internacionalització accelerada. Finalment, hi ha hagut diverses demandes per a avançar en la investigació sobre Amèrica Llatina, que és una regió que generalment s'ha desatès en la investigació existent. Conseqüentment, aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar la investigació sota tres metodologies diferents: Primer, a través d'una anàlisi bibliomètrica que permet contribuir amb la classificació de la literatura, la identificació de l'estructura i les tendències de la investigació sobre l'efectuació i la internacionalització de les Pimes. En segon lloc, a través d'una Anàlisi Qualitativa Comparativa (*fsQCA per les seues sigles en anglés) que contribueix a identificar les condicions causals que afavoreixen la internacionalització accelerada de 33 casos contraris (21 de Colòmbia i 12 del Perú) de Pimes localitzades en contextos amb buits institucionals. El resultat d'aquest estudi demostra que la combinació de xarxes locals amb llaços febles i la lògica de l'efectuació, contribueixen amb la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen menors limitacions en els seus recursos. En contrast, les xarxes locals amb llaços forts i la lògica de causació, assisteixen la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen una major limitació en els seus recursos. Sobre la base d'aquests resultats, es desenvolupa un model integrador que vincula les configuracions causals que permeten obtindre una internacionalització accelerada. Finalment, a través d'una regressió logística ordenada de 2.987 Pimes de l'Argentina, Colòmbia i el Perú, s'examinen els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectuals, el tipus de relació amb les xarxes de contacte i la localització amb la internacionalització accelerada de les Pimes de Llatinoamèrica. Els resultats demostren que els alts nivells de buits institucionals, les xarxes efectuals, les xarxes locals de llaços forts i localitzar-se en l'àrea rural, augmenten la probabilitat d'una internacionalització accelerada. A més, la investigació evidencia que existeix un efecte d'interacció forta i robusta entre les xarxes locals de llaços forts i els alts nivells de buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Aquest mateix efecte d'interacció es dona entre les xarxes locals de llaços forts i les xarxes efectuals i les xarxes locals de llaços forts amb la localització en àrees rural. Basats en aquests resultats, es proposa un model conceptual. / Gil Barragán, JM. (2020). Effectuation, domestic network strength, institutional voids and accelerated internationalization: Evidence from Latin American SMEs [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152489

Tesis por compendio / [ES] El brote de Coronavirus SARS-CoV-2 representó un reto para la economía, la vida social y los servicios sanitarios. Justo cuando más se necesitaba la información para la planificación económica, los servicios de vigilancia y notificación no fueron capaces de ofrecer, a pesar de esfuerzos extraordinarios, datos consistentes, como así reconocieron los propios orga-nismos gubernamentales. Esta tesis incluye tres artículos publicados durante los brotes de COVID-19 y una investi-gación adicional fuera del conjunto de publicaciones. La investigación tiene como objetivo general proporcionar información a través de estimaciones alternativas. Para ello se han utilizado varias metodologías, entre ellas los modelos matemáticos de predicción epidemio-lógica, el Mejor Ajuste de Valores Relacionados (BARV), los análisis de diferentes encues-tas y la metodología bibliométrica, aprovechando u ofreciendo alternativas a los métodos bayesianos más complejos, las simulaciones de Monte Carlo o las cadenas de Markov, aun-que algunos datos obtenidos se apoyan parcialmente en estas metodologías. Cada artículo aborda un tema esencial relacionado con la pandemia COVID-19. La primera publicación se centra en los datos epidemiológicos básicos. Se refiere al primer brote de COVID-19, estimando su duración, incidencia, prevalencia, tasa de fallecimientos sobre infectados (IFR) y tasa de fallecimientos sobre casos (confirmados) (CFR). Como dato destacado de este trabajo, se previó que la seroprevalencia era demasiado baja para que la inmunidad de rebaño desempeñara algún papel. Aunque el valor obtenido fue aproxima-damente un 2% inferior al que demostró posteriormente un estudio poblacional (Instituto Carlos III), la conclusión sobre la inmunidad de rebaño no cambió, y los resultados confir-maron la idoneidad del enfoque. La segunda publicación se centró en las cuestiones legales y las noticias falsas, analizando la reticencia de la población a vacunarse, el impacto de las falsas noticas en estos comporta-mientos, las posibilidades legales de hacer obligatoria la vacuna y las posibles acciones contra los profesionales de la salud que publican noticias falsas. La principal conclusión fue que, aunque se podría encontrar una vía legal para la obligatoriedad de la vacunación, y para la persecución gubernamental de las noticias falsas, la opinión ciudadana parece prefe-rir que la administración no tome la iniciativa, por lo que se recomienda promover y fomen-tar la concienciación ciudadana. La tercera publicación presentó un modelo matemático simplificado para la estimación del coste-efectividad de la vacuna contra la COVID-19. Se actualizan los datos de dos fechas para la estimación de los costes directos para el sistema sanitario debidos a la COVID-19, computando el coste por ciudadano y por Producto Interior Bruto (PIB), así como el coste-efectividad de la vacuna. La estimó razón de coste-efectividad incremental (RCEI) para dos dosis por persona a un coste de 30 euros cada dosis (incluida la administración). Asumien-do al 70% de efectividad y con el 70% de la población vacunada resultó ser de 5.132 euros (4.926 - 5.276) por año de vida ajustado a calidad (AVAC) ganado (a 17 de febrero de 2021). Una cifra que desciende cada día de pandemia activa. Se incluyó una investigación adicional, no incorporada en el conjunto de artículos, centrada en los recursos humanos y la educación. Se analizaron los temas preocupan al personal de primera línea, es decir, a la enfermería, y cómo la pandemia ha afectado a sus publicaciones científicas, como índice de los cambios en el clima laboral que sufre este colectivo. Median-te un estudio bibliométrico comparativo entre las publicaciones de 2019 y 2020, se analizó el cambio de temas y ámbitos como reflejo del impacto del COVID-19 en el personal de enfermería. Así se comprobó que, en los ámbitos de enfermería de atención especializada, y sobre todo e / [CA] El brot de Coronavirus SARS-CoV-2 va representar un repte per a l'economia, la vida soci-al i els serveis sanitaris. Quan més es necessitava la informació per a la planificació econò-mica, malgrat esforços extraordinaris, els serveis de vigilància i notificació no van ser capa-ços d'oferir dades consistents, com així van reconèixer els mateixos organismes governa-mentals. Aquesta tesi inclou tres articles publicats durant els brots de COVID-19 i una investigació addicional fora del conjunt de publicacions. La investigació té com a objectiu general pro-porcionar informació a través d'estimacions alternatives. Per a això s'han utilitzat diverses metodologies, entre elles els models matemàtics de predicció epidemiològica, el Millor Ajust de Valors Relacionats (BARV), les anàlisis de diferents enquestes i la metodologia bibliomètrica, aprofitant o oferint opcions alternatives als mètodes bayesians més comple-xos, les simulacions de Montecarlo o les cadenes de Markov, tot i que algunes dades obtin-gudes es recolzen parcialment en aquestes metodologies. Cada article aborda un tema essen-cial relacionat amb la pandèmia COVID-19. La primera publicació se centra en les dades epidemiològiques bàsiques. Es refereix al pri-mer brot de COVID-19, calculant la seua durada, incidència, prevalença, taxa de defuncions sobre infectats (IFR) i taxa de defuncions sobre casos (confirmats) (CFR). Com a dada des-tacada d'aquest treball, es va preveure que la seroprevalença era massa baixa perquè la im-munitat de ramat exercirà algun paper. Tot i que el valor obtingut va ser aproximadament un 2% inferior al demostrat posteriorment en un estudi poblacional (Institut Carles III), la conclusió sobre la immunitat de ramat no va canviar, i els resultats van confirmar la idoneï-tat de l'enfocament. La segona publicació es va centrar en les qüestions legals i les notícies falses, analitzant la reticència de la població a vacunar-se, l'impacte de les falses notícies en aquests comporta-ments, les possibilitats legals de fer obligatòria la vacuna i les possibles accions contra els professionals de la salut que publiquen notícies falses. La principal conclusió va ser que, tot i que es podria trobar una via legal per l'obligatorietat de la vacunació, i per la persecució governamental de les notícies falses, l'opinió ciutadana sembla preferir que l'administració no prenga la iniciativa, per la qual cosa es recomana promoure i fomentar la conscienciació ciutadana. La tercera publicació va presentar un model matemàtic simplificat per a l'estimació del cost-efectivitat de la vacuna contra la COVID-19. S'actualitzen les dades de dues dates per a l'estimació dels costos directes per al sistema sanitari deguts a la COVID-19, computant el cost per ciutadà i per Producte Interior Brut (PIB), així com el cost-efectivitat de la vacuna. La va estimar raó de cost-efectivitat incremental (RCEI) per dues dosis per persona a un cost de 30 euros cada dosi (inclosa l'administració). Assumint al 70% d'efectivitat i amb el 70% de la població vacunada va resultar ser de 5.132 euros (4.926 - 5.276) per any de vida ajustat a qualitat (AVAQ) (a 17 de febrer de 2021). Una xifra que descendeix cada dia de pandèmia activa. Es va afegir una investigació addicional, no inclosa en el conjunt d'articles, centrada en els recursos humans i l'educació. Es van analitzar els temes que preocupen al personal de pri-mera línia, és a dir, a la infermeria, i com la pandèmia ha afectat les seues publicacions cien-tífiques, com a índex dels canvis en el clima laboral que pateix aquest col·lectiu. Mitjançant un estudi bibliomètric comparatiu entre les publicacions de 2019 i 2020, es va analitzar el canvi de temes i camps com a reflex de l'impacte del COVID-19 en el personal d'infermeria. Així es va comprovar que en els àmbits d'infermeria d'atenció especialitzada, i sobretot en atenció primària, els principals problemes detectat / [EN] The SARS-CoV-2 Coronavirus outbreak has posed a challenge to the economy, social life, and health services. Just when information was most needed for economic planning, moni-toring, and reporting services were unable, despite extraordinary efforts to provide con-sistent data, as government agencies themselves acknowledged. This thesis includes three articles published during the COVID-19 outbreaks and additional research outside the publication set. The overall aim of the research is to provide infor-mation through alternative estimates. Several methodologies have been used, including mathematical models for epidemiological prediction, Best Adjustment of Related Values (BARV), analyses of different surveys and bibliometric methodology, taking advantage of or offering an alternative to, more complex options such as Bayesian methods, Monte Carlo simulations or Markov chains, although some data obtained are partially supported by these methodologies. Each article addresses a key issue related to the COVID-19 pandemic. The first publication focuses on basic epidemiological data. It refers to the first outbreak of COVID-19, estimating its duration, incidence, prevalence, Infection Fatality Rate (IFR) and Case Fatality Rate (CFR). As a highlight of this work, the seroprevalence was anticipated to be too low for herd immunity to play a role. Although the value obtained was approximate-ly 2% lower than that subsequently demonstrated by a population-based study (Instituto Carlos III), the conclusion on herd immunity remained unchanged, and the results con-firmed the appropriateness of the approach. The second publication focuses on legal issues and fake news, analysing reluctance to be vaccinated in the population, the impact of fake news on these behaviours, the legal possi-bilities of making vaccination mandatory, and possible actions against health professionals who publish fake news. The main conclusion was that, although a legal avenue could be found for mandatory vaccination and for governmental prosecution of fake news, public opinion seems to prefer that the authorities do not take the initiative, therefore it recom-mends promoting and encouraging public awareness. The third publication presented a simplified mathematical model for estimating the cost-effectiveness of the COVID-19 vaccine. Data from two dates were obtained for the estimation of the direct costs to the health system due to COVID-19, computing the cost per citizen and per Gross Domestic Product (GDP), as well as the cost-effectiveness of the vaccine. The estimated incremental cost-effectiveness ratio (ICER) was calculated for two doses per person at a cost of 30 euros per dose (including administration). Assuming 70% effectiveness and with 70% of the population vaccinated, it was found to be 5,132 euros (4,926 - 5,276) per quality-adjusted life year (QALY) gained (as of 17 February 2021). The figure decreases with each day of the active pandemic. Additional research not included in the set of articles focuses on human resources and education. It analyses the concerns of frontline staff, i.e., nurses, and how the pandemic has affected their scientific publications, as an index of the changes in the work climate experienced by this group. Through a comparative bibliometric study of publications in 2019 and 2020, the change in topics and fields was analysed, as a reflection of the impact of COVID-19 on nursing staff. It was found that in the fields of specialised care nursing and above all in primary care, the main problems detected are those related to protective measures and psychological factors, while the publications of nursing staff in nursing homes showed an increase in topics related to management and organisation. Finally, some aspects of the implementation of telecommuting and distance learning have been reviewed. Some of the boosts in this field resulting from the pandemic could be very useful and remain in the future, such as the incorporation of telewo / Marco Franco, JE. (2021). What have we learned from the economic impact of the Covid-19 outbreak? Critical analysis of economic factors and recommendations for the future [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/174883 / Compendio

[ES] Los centros tecnológicos (en adelante, CCTT) son uno de los agentes clave de los sistemas de innovación (en adelante, SI) y actúan como pieza fundamental para fomentar y apoyar la innovación empresarial a través de la tecnología. El objetivo principal de esta tesis ha sido el estudio del rol de los CCTT en diferentes contextos identificando, a través de varias técnicas de análisis cuantitativas y cualitativas, su papel como intermediarios de innovación en los SI, así como los factores y variables clave para su competitividad. Para ello, en la primera parte de esta tesis se ha investigado sobre los SI, con el objetivo de analizar el entorno en el que operan los CCTT, aplicando tanto el método comparativo a través del estudio del caso de varios SI de referencia a nivel internacional, como la metodología del Análisis de las Condiciones Necesarias para identificar los factores críticos de mayor incidencia en la innovación y la competitividad de un territorio. La segunda parte de la tesis se ha dedicado a la investigación sobre los intermediarios de la innovación, analizando de forma particular el rol de los CCTT mediante la aplicación de la metodología del Análisis Cualitativo de Datos a la revisión bibliométrica de las publicaciones sobre CCTT. Por último, se ha aplicado la metodología del Proceso de Análisis Jerárquico para identificar y priorizar los elementos que inciden en la eficiencia y la competitividad de un CT. Con todo ello, se establecen conclusiones de utilidad tanto para la mejora de la gestión de los CCTT, como para el establecimiento de políticas de innovación que tengan como resultado una mayor eficiencia de los propios Centros, así como un incremento de la competitividad del territorio. / [CA] Els Centres Tecnològics (d'ara en avant, CCTT) són un dels agents clau dels Sistemes d'Innovació (d'ara en avant, SI) i actuen com a peça funda per a fomentar i donar suport a la innovació empresarial a través de la tecnologia. L'objectiu principal d'esta tesi ha sigut l'estudi del rol dels CCTT en diferents contextos identificant, a través de diverses tècniques d'anàlisis quantitatives i qualitatives, el seu paper com a intermediaris en els SI, així com els factors i variables clau per a la seua competitivitat. Per a això, en la primera part d'esta tesi s'ha investigat sobre els SI, amb l'objectiu d'analitzar l'entorn en què operen els CCTT, aplicant tant el mètode comparatiu a través de l'estudi del cas de diversos SI de referència a nivell internacional, com la metodologia de l'Anàlisi de les Condicions Necessàries per a identificar els factors crítics de major incidència en la innovació i la competitivitat d'un territori. La segona part de la tesi s'ha dedicat a la investigació sobre els intermediaris de la innovació, analitzant de forma particular el rol dels CCTT per mitjà de l'aplicació de la metodologia de l'Anàlisi Qualitativa de Dades a la revisió bibliométrica de les publicacions sobre CCTT. Finalment, s'ha aplicat la metodologia del Procés d'Anàlisi Jeràrquica per a identificar i prioritzar els elements que incidixen en l'eficiència i la competitivitat d'un CT. Amb tot això, s'establixen conclusions d'utilitat tant per a la millora de la gestió dels CCTT, com per a l'establiment de polítiques d'innovació que tinguen com resultat una major eficiència dels propis Centres, així com un increment de la competitivitat del territori. / [EN] Technology Centers (hereinafter, TTCC) are one of the key agents of Innovation Systems (hereinafter, IS) and act as a fundamental piece to promote and support business innovation through technology. The main objective of this thesis has been to study the role of TTCC in different contexts by identifying, through various quantitative and qualitative analysis techniques, their role as intermediaries in IS, as well as the key factors and variables for their competitiveness. To this end, the first part of this thesis has investigated the IS, with the aim of analyzing the environment in which the TTCC operate, applying both the comparative method through the case study of several international reference IS, and the methodology of the Necessary Conditions Analysis to identify the critical factors of greater impact on the innovation and competitiveness of a territory. The second part of the thesis was devoted to research on innovation intermediaries, analyzing in particular the role of the TTCC by applying the Qualitative Data Analysis methodology to the bibliometric review of publications on TTCC. Finally, the Hierarchical Analysis Process methodology has been applied to identify and prioritize the elements that affect the efficiency and competitiveness of a TC. With all this, useful conclusions are drawn both for the improvement of the management of the TTCC and for the establishment of innovation policies that will result in greater efficiency of the centers themselves, as well as an increase in the competitiveness of the territory. / Del Campo Asenjo, C. (2023). El rol de los CCTT como intermediarios de innovación: un análisis mutidimensional [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201137

Tesis por compendio / [ES] El crecimiento económico y la competitividad se han establecido en la vanguardia de la agenda política desde el inicio de las teorías del desarrollo económico. Los países han tratado de impulsar el crecimiento económico y la competitividad mediante la adopción de políticas de innovación. Sin embargo, las nuevas demandas de la sociedad derivadas de los retos del desarrollo sostenible exigen un progreso basado en los principios de sostenibilidad y en el bienestar de la población mundial. Las desigualdades entre países y personas deben reducirse significativamente y, en el mejor de los casos, eliminarse. El creciente interés por el desarrollo sostenible en todos los ámbitos de la sociedad exige también procesos y actividades de innovación. La innovación debe basarse en las dimensiones económica, social y medioambiental de la sostenibilidad. Por eso, la importancia de conceptos como la eco-innovación ha aumentado en las últimas décadas. La consecución de un desarrollo sostenible mediante estrategias de eco-innovación se ve influida por multitud de factores que interactúan entre sí, lo que añade complejidad al proceso de eco-innovación. Estas interacciones se producen dentro de las fronteras de sistemas de innovación definidos por características únicas que dependen de su contexto geográfico. Esta variedad de características nacionales o regionales obliga a orientar las políticas de eco-innovación. Esta tesis se estructura en cuatro capítulos, correspondiendo cada uno de ellos a un artículo científico. El objetivo principal de la tesis consiste en determinar la conexión entre el desarrollo sostenible, la eco-innovación y los sistemas de innovación, estudiando la complejidad de las dimensiones de la sostenibilidad y la innovación integradas en la eco-innovación, la interacción entre los agentes del sistema de innovación y el contexto socioeconómico y las características específicas de cada país. Esta triple conexión se analizó a través de cuatro metodologías. El posible vínculo entre desarrollo sostenible e innovación y sus facilitadores se estableció mediante una regresión lineal múltiple y el análisis clúster (cap. 2). Por medio de métodos bibliométricos, se examinó el estado actual de la bibliografía que estudia simultáneamente la eco-innovación y los sistemas de innovación para identificar posibles vías o alternativas de investigación sobre los sistemas de eco-innovación (cap. 3). Por último, el análisis comparativo cualitativo de conjuntos difusos (fsQCA) aportó perspectivas sobre cómo se explica la eco-innovación a través de la interacción de factores y agentes dentro de los sistemas de eco-innovación (cap. 4-5). Las conclusiones de este estudio resaltan la necesidad de una transición hacia modelos de economía circular y sostenibilidad en los que el crecimiento económico se controle y supervise para evitar la degradación del medio ambiente. En esta transición, las características nacionales adoptan un papel primordial a la hora de implementar estrategias de eco-innovación y sostenibilidad. La gran variedad de contextos nacionales y la existencia de recursos limitados requiere que los países obtengan una comprensión en profundidad de los sistemas de eco-innovación. Esta comprensión podría reducir la complejidad e incertidumbre inherentes a la eco-innovación y a las relaciones surgidas entre los agentes de los sistemas de innovación que estimulan u obstaculizan las actividades de eco-innovación. Por lo tanto, el éxito de la eco-innovación y el consiguiente logro del desarrollo sostenible se garantizarían estableciendo políticas de eco-innovación y sostenibilidad adaptadas a las características de cada sistema nacional de eco-innovación. Mediante la combinación de los conocimientos adquiridos a partir del análisis de los sistemas nacionales de eco-innovación y la participación en la colaboración internacional, podrían reducirse las desigualdades entre países en términos de desarrollo sostenible y bienestar. / [CA] El creixement econòmic i la competitivitat s'han establit en l'avantguarda de l'agenda política des de l'inici de les teories de desenvolupament econòmic. Els països han tractat d'impulsar el creixement econòmic i la competitivitat mitjançant l'adopció de polítiques d'innovació. No obstant això, les noves demandes de la societat derivades dels reptes del desenvolupament sostenible exigeixen un progrés basat en els principis de sostenibilitat i en el benestar de la població mundial. Les desigualtats entre països i persones han de reduir-se significativament i, en el millor dels casos, eliminar-se. El creixent interés pel desenvolupament sostenible en tots els àmbits de la societat exigeix també processos i activitats d'innovació. La innovació ha de basar-se en les dimensions econòmica, social i mediambiental de la sostenibilitat. Per això, la importància de conceptes com l'eco-innovació ha augmentat en les últimes dècades. La consecució d'un desenvolupament sostenible mitjançant estratègies d'eco-innovació es veu influïda per multitud de factors que interactuen entre si, la qual cosa afegeix complexitat al procés d'eco-innovació. Aquestes interaccions es produeixen dins de les fronteres de sistemes d'innovació definits per característiques úniques que depenen del seu context geogràfic. La varietat de característiques nacionals i regionals obliga a orientar les polítiques d'eco-innovació. Aquesta tesi s'estructura en quatre capítols, corresponent cadascun d'ells a un article científic. El objectiu principal de la tesi consisteix a determinar la connexió entre el desenvolupament sostenible, l'eco-innovació i els sistemes d'innovació, estudiant la complexitat de les dimensions de la sostenibilitat i la innovació integrades en l'eco-innovació, la interacció entre els agents del sistema d'innovació i el context socioeconòmic i les característiques específiques de cada país. Aquesta triple connexió es va analitzar a través de quatre metodologies. El possible vincle entre desenvolupament sostenible i innovació i els seus facilitadors es va establir mitjançant una regressió lineal múltiple i l'anàlisi clúster (cap. 2). Per mitjà de mètodes bibliomètrics, es va examinar l'estat actual de la bibliografia que estudia simultàniament l'eco-innovació i els sistemes de innovació per a identificar possibles vies o alternatives d'investigació sobre els sistemes d'eco-innovació (cap. 3). Finalment, l'anàlisi comparativa qualitativa de conjunts difusos (fsQCA), va aportar perspectives sobre com s'explica l'eco-innovació a través de la interacció de factors i agents dins dels sistemes d'eco-innovació (cap. 4-5). Les conclusions d'aquest estudi ressalten la necessitat d'una transició cap a models d'economia circular i sostenibilitat en els quals el creixement econòmic es controle i supervise per a evitar la degradació del medi ambient. En aquesta transició, les característiques nacionals adopten un paper primordial a l'hora d'implementar estratègies d'eco-innovació i sostenibilitat. La gran varietat de contextos nacionals i l'existència de recursos limitats requereix que els països obtinguen una comprensió en profunditat dels sistemes d'eco-innovació. Aquesta comprensió podria reduir la complexitat i incertesa inherents a l'eco-innovació i a les relacions sorgides entre els agents dels sistemes d'innovació que estimulen o obstaculitzen les activitats d'eco-innovació. Per tant, l'èxit de l'eco-innovació i el consegüent assoliment del desenvolupament sostenible es garantirien establint polítiques d'eco-innovació i sostenibilitat adaptades a les característiques de cada sistema nacional d'eco-innovació. Mitjançant la combinació dels coneixements adquirits a partir de l'anàlisi dels sistemes nacionals d'eco-innovació i la participació en la col·laboració internacional, podrien reduir-se les desigualtats entre països en termes de desenvolupament sostenible i benestar. / [EN] Economic growth and competitiveness have been established at the forefront of the political agenda since the beginning of the economic development theories. Countries have tried to drive economic growth and competitiveness through the adoption of innovation policies. However, society's new demands arising from sustainable development challenges call for a progress based on sustainability principles and the well-being of the world population. Inequalities among countries and people need to be significantly reduced and, in the best case, removed. The growing interest for sustainable development in all fields of society also demands innovation processes and activities. Innovation should be based on the economic, social, and environmental dimensions of sustainability. This is why the importance of concepts such as eco-innovation has risen during the last decades. Achieving sustainable development through eco-innovation strategies is influenced by a multitude of factors, which also interact with each other, adding complexity to the eco-innovation process. These interactions occur within the frontiers of innovation systems defined by unique characteristics that depend on their geographical context. This variety of national or regional characteristics obliges to target eco-innovation policies. Understanding local characteristics is needed for the effective establishment of eco-innovation policies. This thesis is structured in four chapters, each one corresponding to a scientific article. The main thesis' objective is to determine the connection between sustainable development, eco-innovation, and innovation systems by studying the complexity of (i) sustainability and innovation dimensions integrated into eco-innovation processes, (ii) the interaction among innovation system agents, and (iii) the socio-economic context and specific characteristics of individual countries. This three-fold connection was analyzed through four methodologies which were applied at a three-step approach. The hypothetical link between sustainable development and innovation and its facilitators was established through multiple linear regression and cluster analyses (Chapter 2). By using bibliometric methods, the current state of the literature that simultaneously studies eco-innovation and innovation systems was examined to identify the possible research avenues or possibilities on eco-innovation systems (Chapter 3). Finally, fuzzy-set qualitative comparative analysis (fsQCA) provided perspectives on how eco-innovation is explained through the interaction of factors and agents within eco-innovation systems (Chapters 4 and 5). The conclusions of this study emphasize the need for a transition towards circular economy and sustainability models where economic growth is controlled and monitored to avoid environmental degradation. In this transition, national characteristics adopt a prominent role when applying eco-innovation and sustainability strategies. In this sense, the wide variety of national contexts and the existence of limited resources for countries call for a deep understanding of eco-innovation systems. This deep understanding could reduce the complexity and uncertainty inherent to eco-innovation and the relationships emerged among the agents of innovation systems that stimulate or hamper eco-innovation activities. Therefore, the success of eco-innovation and the subsequent sustainable development achievement would be ensured by establishing tailored eco-innovation and sustainability policies adapted to the characteristics of each national eco-innovation system. Through the combination of knowledge gained from the analysis of national eco-innovation systems and participation in international collaboration, world inequalities in terms of sustainable development and well-being could be reduced. / Chaparro Banegas, N. (2024). Driving sustainable development: eco-innovation systems and public policies [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/203653 / Compendio

[ES] Los avances tecnológicos de los últimos años han permitido la aparición de nuevas fuentes de datos y con ello, el almacenamiento de grandes cantidades de datos o `Big Data' se ha cobrado cada vez mayor importancia. Cada vez más y más estudios científicos utilizan estas fuentes de `Big Data' para tratar de mejorar el entendimiento en diversos campos científicos. En la economía del turismo ya se han utilizado muchas de estas fuentes para predecir el comportamiento de variables reales. En turismo, la utilidad de estas nuevas fuentes de datos reside en que pueden ayudar a entender el comportamiento de los turistas, desde sus patrones espaciotemporales hasta qué atracciones y actividades son las más populares en el destino, y por tanto, pueden ayudar en la toma de decisiones de los agentes económicos. Por tanto, esta tesis intenta entender mejor cuáles son las fuentes de Big Data que resultan más útiles a la hora de lidiar con variables turísticas y además proponer mejoras metodológicas para que dichas fuentes se puedan aplicar al campo del turismo rural, y más concretamente, a la predicción de turistas. En esta tesis se presentan varios avances en este aspecto: Primero, una clasificación de fuentes de datos que genera todo turista durante su proceso turístico y que componen su huella digital. Después, respecto a esta clasificación, se escoge Google Trends como la fuente más adecuada para ayudar a predecir la demanda turística, pero se encuentran problemas de precisión, que son demostrados y ejemplificados. Más adelante, se demuestra cómo se genera este error de precisión a través del proceso de muestreo de GT y se proponen soluciones para aliviar este error, a saber, obteniendo más extracciones y utilizando su media. Finalmente, este método se pone a prueba para la predicción de pernoctaciones mensuales en alojamientos de turismo rural en España. En resumen, la contribución que esta tesis pretende hacer es aportar una mayor comprensión de las fuentes de Big Data y ayudar a generar buenas prácticas en el uso de las mismas para que se puedan aplicar a la predicción de variables reales en el turismo rural, de forma que agilice y mejore la toma de decisiones de los agentes económicos. / [CA] Els avanços tecnològics dels últims anys han permés l'aparició de noves fonts de dades i amb això, l'emmagatzematge de grans quantitats de dades o `Big Data' s'ha cobrat cada vegada major importància. Cada vegada més i més estudis científics utilitzen aquestes fonts de `Big Data' per a tractar de millorar l'enteniment en diversos camps científics. En l'economia del turisme ja s'han utilitzat moltes d'aquestes fonts per a predir el comportament de variables reals. En turisme, la utilitat d'aquestes noves fonts de dades resideix en què poden ajudar a entendre el comportament dels turistes, des dels seus patrons espaciotemporals fins a quines atraccions i activitats són les més populars en el destí, i per tant, poden ajudar en la presa de decisions dels agents econòmics. Per tant, aquesta tesi intenta entendre millor quines són les fonts de Big Data que resulten més útils a l'hora de bregar amb variables turístiques i a més proposar millores metodològiques perquè aquestes fonts es puguen aplicar al camp del turisme rural, i més concretament, a la predicció de turistes. En aquesta tesi es presenten diversos avanços en aquest aspecte: Primer, una classificació de fonts de dades que genera tot turista durant el seu procés turístic i que componen la seua empremta digital. Després, respecte a aquesta classificació, es tria Google Trends com la font més adequada per a ajudar a predir la demanda turística, però es troben problemes de precisió, que són demostrats i exemplificats. Més endavant, es demostra com es genera aquest error de precisió a través del procés de mostreig de GT i es proposen solucions per a alleujar aquest error, a saber, obtenint més extraccions i utilitzant la seua mitjana. Finalment, aquest mètode es posa a prova per a la predicció de pernoctacions mensuals en allotjaments de turisme rural a Espanya. En resum, la contribució que aquesta tesi pretén fer, és aportar una major comprensió de les fonts de Big Data i ajudar a generar bones pràctiques en l'ús de les mateixes perquè es puguen aplicar a la predicció de variables reals en el turisme rural, de manera que agilitze i millore la presa de decisions dels agents econòmics. / [EN] Technological advances in recent years have enabled the emergence of new data sources and with it, the storage of large amounts of data or 'Big Data' has become increasingly important. More and more scientific studies are using these Big Data sources to try to improve understanding in various scientific fields. In tourism economics, many of these sources have already been used to predict the behavior of real variables. In tourism, the usefulness of these new data sources lies in the fact that they can help to understand the behavior of tourists, from their spatial-temporal patterns to which attractions and activities are the most popular in the destination, and therefore, they can help in the decision making of economic agents. Therefore, this thesis tries to better understand which Big Data sources are the most useful when dealing with tourism variables and also to propose methodological improvements so that these sources can be applied to the field of rural tourism, and more specifically, to the prediction of tourists. In this thesis several advances in this aspect are presented: First, a classification of data sources that every tourist generates during his tourist process and that compose his Digital Footprint. Then, with respect to this classification, Google Trends is chosen as the most appropriate source to help predict tourist demand, but accuracy problems are found, which are demonstrated and exemplified. Further on, it is demonstrated how this accuracy error is generated through the GT sampling process and solutions are proposed to alleviate this error, namely by obtaining more extractions and using their mean. Finally, this method is tested for the prediction of monthly overnight stays in rural tourism accommodations in Spain. In summary, the contribution that this thesis aims to make is to provide a better understanding of Big Data sources and help to generate good practices in the use of them so that they can be applied to the prediction of real variables in rural tourism, in a way that streamlines and improves the decision making of economic agents. / Cebrián Cerdá, E. (2024). Big Data Sources Applied to Rural Tourism [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/206090

[ES] El objetivo principal de la tesis doctoral es identificar los factores y condiciones que influyen en las mujeres emprendedoras, profundizando en los vínculos establecidos con su iniciativa empresarial sostenible. De esta forma se busca mejorar el entendimiento de las implicaciones de gestión dirigidas a ellas. Dada la fragmentación actual de la literatura en este campo, combinamos diferentes técnicas de análisis que nos permiten enriquecer el estudio y visibilizar las tendencias existentes. En la primera fase, nos centramos en el emprendimiento femenino. Desarrollamos una revisión sistemática de la literatura seguida de un análisis bibliométrico que nos posibilita detectar las principales lagunas de conocimiento y delimitar conceptos emergentes como el crowdfunding. Nuestros resultados señalan el rol de las instituciones y la familia, entre otros factores, y sus conexiones establecidas en la literatura. En la segunda fase de la presente investigación, analizamos la intersección entre emprendimiento femenino y sostenible. Se realiza una combinación de análisis descriptivo y de contenido. Por un lado, los indicadores descriptivos proporcionan una comprensión multidisciplinar actualizada. Por ejemplo, la India se perfila como el país con más publicaciones en la intersección del empresariado femenino-sostenible. Por otra parte, el análisis de contenido mapea clústeres que esbozan las temáticas existentes más relevantes. Pretendemos mostrar cómo la sostenibilidad se entrelaza con la iniciativa empresarial femenina y qué factores la potencian. Dentro de los términos identificados por los clústeres, la innovación, la educación y la multiplicidad del contexto aparecen como elementos cruciales. En la tercera fase, desde una perspectiva empírica, analizamos bajo qué configuraciones causales se promueve la intención emprendedora femenina. Para ello, aplicamos el Análisis Cualitativo Comparativo o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilizando una muestra de 203 profesionales. Los datos obtenidos presentan la actitud hacia la iniciativa empresarial y el compromiso sostenible como variables significativas dado su nivel de consistencia. A partir de los resultados alcanzados, desarrollamos la cuarta fase para dar respuesta al objetivo principal de la tesis doctoral. Nuestro estudio destaca las aportaciones más relevantes, centrándose en los factores clave que infieren el desarrollo de las emprendedoras y sus vínculos sostenibles. Además, proponemos implicaciones específicas de gestión en este campo dirigidas a responsables políticos, futuros investigadores y responsables de la toma de decisiones. En este sentido, reflexionamos sobre el concepto de Educación para el Emprendimiento Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) y la necesidad de adoptar esta perspectiva educativa en escuelas, universidades y centros de formación profesional. En particular, sería interesante introducirla en los programas de formación para emprendedores. Este enfoque puede tener un impacto social positivo y contribuir a mitigar las desigualdades, mejorando así la consecución de las metas de los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS). En esta línea, en torno al concepto holístico de familia, destacamos la utilidad de los programas educativos orientados a la familia de las mujeres emprendedoras, el papel de la innovación inclusiva y el poder de la digitalización. Estos factores pueden promover y facilitar el acceso a los recursos y el mantenimiento de los proyectos empresariales femeninos. Aunque nuestro estudio aporta valiosas orientaciones, es necesario que futuras investigaciones profundicen en el fomento de la innovación y la mejora de la cultura financiera en el marco de la educación de las mujeres emprendedoras. Además, establecemos una agenda de investigación específica para ser más concretos con las vías deseadas. / [CA] L'objectiu principal de la tesi doctoral és identificar els factors i condicions que influeixen en les dones emprenedores, aprofundint en els vincles establerts amb la seua iniciativa empresarial sostenible. D'esta manera es busca millorar l'enteniment de les implicacions de gestió dirigides a elles. Donada la fragmentació actual de la literatura en este camp, combinem diferents tècniques d'anàlisis que ens permeten enriquir l'estudi i visibilitzar les tendències existents. En la primera fase, ens centrem en l'emprenedoria femenina. Desenvolupem una revisió sistemàtica de la literatura seguida d'una anàlisi bibliomètrica que ens permet detectar les principals llacunes de coneixement i delimitar conceptes emergents en este camp com el micromecenatge. Els nostres resultats assenyalen el rol de les institucions i la família, entre altres factors, i les seues connexions establides en la literatura. En la segona fase de la present investigació, analitzem la intersecció entre emprenedoria femenina i sostenible. Es realitza una combinació d'anàlisi descriptiva i de contingut. D'una banda, els indicadors descriptius proporcionen una comprensió multidisciplinària actualitzada. Per exemple, l'Índia es perfila com el país amb més publicacions en la intersecció de l'empresariat femení-sostenible. D'altra banda, l'anàlisi de contingut mapea clústers que esbossen els principals temes existents. Pretenem mostrar com la sostenibilitat s'entrellaça amb la iniciativa empresarial femenina i quins factors la potencien. Dins dels termes identificats pels clústers, la innovació, l'educació i la multiplicitat del context apareixen com a elements crucials. En la tercera fase, des d'una perspectiva empírica, analitzem sota quines configuracions causals es promou la intenció emprenedora femenina. Per a això, apliquem l'Anàlisi Qualitativa Comparativa o Qualitative Comparative Analysis (QCA), utilitzant una mostra de 203 professionals. Les dades obtingudes presenten l' actitud envers la iniciativa empresarial i el compromís sostenible com a variables significatives donat el seu nivell de consistència. A partir dels resultats aconseguits, desenvolupem la quarta fase per a donar resposta a l'objectiu principal de la tesi doctoral. El nostre estudi destaca les aportacions més rellevants, centrant-se en els factors clau que infereixen el desenvolupament de les emprenedores i els seus vincles sostenibles. A més, proposem implicacions específiques de gestió en aquest camp dirigides a responsables polítics, futurs investigadors i responsables de la presa de decisions. En este sentit, reflexionem sobre el concepte d'Educació per a l'Emprenedoria Sostenible o Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) i la necessitat d'adoptar aquesta perspectiva educativa en escoles, universitats i centres de formació professional. En particular, seria interessant introduir-la en els programes de formació per a emprenedors. Este enfocament pot tindre un impacte social positiu i contribuir a mitigar les desigualtats, millorant així la consecució de les metes dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En esta línia, entorn del concepte holístic de família, destaquem la utilitat dels programes educatius orientats a la família, el paper de la innovació inclusiva i el poder de la digitalització. Estos factors poden promoure i facilitar l'accés als recursos i el manteniment dels projectes empresarials femenins. Malgrat que el nostre estudi aporta valuoses orientacions, és necessari que futures recerques aprofundeixin en el foment de la innovació i la millora de la cultura financera en el marc de l'educació de les dones emprenedores. A més, establim una agenda de recerca específica per a ser més concrets amb les vies desitjades. / [EN] The main objective of the doctoral thesis is to identify the factors and conditions that influence female entrepreneurs, deepening the ties to their sustainable entrepreneurial spirit. In this way, we aim to improve the understanding of the managerial implications addressed to them. Given the current fragmentation of the literature in this field, we combine different techniques of analysis that allow us to enrich the study and shed light on existing trends. In the first phase, the focus is set on female entrepreneurship. We developed a systematic literature review followed by a bibliometric analysis that allows us to detect main knowledge gaps and delimit emerging concepts such as crowdfunding. Our results uncover the role of institutions and family, among other factors, and their connections in women entrepreneurs' literature. In the second phase of this research, we analyze the intersection between female and sustainable entrepreneurship. A combination of descriptive and content analysis is conducted. On the one hand, descriptive indicators provide an up-to-date multidisciplinary understanding. For instance, India is outlined as the country with the most publications at the intersection of female-sustainable entrepreneurship. On the other hand, the content analysis maps clusters outlining the main existing topics. We seek to show how sustainability is intertwined with female entrepreneurship and which factors enhance it. Within the terms identified by the clusters, innovation, education, and the multiplicity of the context appear as crucial elements. In the third phase, from an empirical angle, we analyze under which causal configurations female entrepreneurial intention is promoted. Therefore, we applied Qualitative Comparative Analysis (QCA) using a sample of 203 professionals. In this vein, perceived attitude towards entrepreneurship and sustainable commitment are presented as significant variables, given their level of consistency. Based on the results obtained, we develop the fourth phase to provide an answer to the main objective of the doctoral thesis. Our study highlights the most relevant contributions, focusing on the key factors inferring female entrepreneurs' development and their sustainable ties. Then, we propose specific managerial implications in this field addressed to policymakers, future researchers, and decision-makers. We reflect on the Education for Sustainable Entrepreneurship (ESE) concept and the need to adopt this educational perspective in schools, universities and professional training centres. In particular, it would be interesting to introduce it in entrepreneurship training programmes. This approach may have a positive social impact and help mitigate inequalities, thus improving the achievement of Sustainable Development Goals (SDGs) targets. In this vein, around the holistic concept of family, we outline the usefulness of family-oriented educational initiatives, the role of inclusive innovation and the power of digitalization. These factors can promote and facilitate access to resources and the maintenance of women's entrepreneurial projects. Although our study provides valuable guidance, there is a need for future research to delve deeper into fostering innovation and improving financial literacy in the framework of education for female entrepreneurs. Furthermore, we set out a specific research agenda to be more specific with the desired pathways. / Enri Peiró, S. (2024). Female and Sustainable Entrepreneurship: Practical Implications [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208437

[ES] La presente investigación desarrolla un marco teórico que incluye, por una parte, elementos conceptuales referidos a los fenómenos de la innovación, de los sistemas de innovación (especialmente regionales) y de la gobernanza; y por otra, un esquema analítico de cuatro dimensiones (quién, qué, cómo y para qué) que permite entender mejor cómo funciona una gobernanza. Cada una de estas dimensiones es vinculada a algún tipo de componentes del sistema, como los estructurales (actores, redes e instituciones), los procesos clave y los bloqueos, los instrumentos de gobernanza y los propósitos. De esta forma se construye un conjunto coherente y robusto de instrumental de análisis. En un paso siguiente, se consigna la contrastación empírica basada en los elementos desarrollados en el marco teórico, aportando primeramente una contextualización de los sistemas regionales en Chile y agregando posteriormente una propuesta de variables para cada elemento conceptual, con datos de las regiones chilenas. Del mismo modo, utilizando la metodología del análisis cualitativo comparado de conjuntos difusos (fsQCA), que admite el uso de datos asimétricos y la información contextual para obtener generalizaciones, se propone un esquema operacional del cual se obtienen diversos modelos explicativos en función de determinados resultados esperados y, con ello, una serie de trayectorias de éxito y casos. Por último, una serie de conclusiones y recomendaciones son formuladas, luego de revisar el modo en que se ha dado respuesta a las preguntas de investigación y el grado de cumplimiento de los objetivos. Se destacan una serie aspectos teóricos, en tanto unificar diversos aspectos de los sistemas de innovación mediante los elementos estructurales, los procesos claves (además de los bloqueos), los instrumentos de gobernanza y los propósitos en un modelo más holístico y comprensivo. Así mismo, en términos metodológicos, el enfoque de fsQCA muestra una gran capacidad para la definición de trayectorias de éxito (combinaciones de componentes de cada dimensión) con diferentes propósitos, para la descripción de un conjunto de casos destacables (con resultados destacables o problemáticos) y la sugerencia de una serie de posibles propuestas de política en distintos contextos regionales. También se establecen las implicancias generales para el diseño e implantación de las gobernanzas de sistemas regionales de innovación, así como se destaca el rol de la colaboración, el impacto de la inversión en investigación y desarrollo para las regiones, además de la relevancia de los instrumentos estratégicos de gobernanza, en especial de ciertos organismos que pueden asimilares a agencias regionales. / [CA] This research develops a theoretical framework that includes, on the one hand, conceptual elements referring to the phenomena of innovation, innovation systems (mainly regional), and governance; and, on the other hand, a four-dimensional analytical scheme (who, what, how and why) that allows us to understand better how governance works. Each of these dimensions is linked to some type of system components, such as structural components (actors, networks, and institutions), key processes and blockages, governance instruments, and purposes. In this way, a coherent and robust set of analysis instruments is built. In the next step, the empirical contrast is recorded based on the elements developed in the theoretical framework, first providing a contextualization of the regional systems in Chile and subsequently adding a proposal of variables for each conceptual element, with data from the Chilean regions. Likewise, using the methodology of qualitative comparative analysis of fuzzy sets (fsQCA), which admits the use of asymmetric data and contextual information to obtain generalizations, an operational scheme is proposed from which various explanatory models are obtained based on specific results expected and, with it, a series of success stories and cases. The discussion of this evidence allows us to categorize the Chilean regional innovation systems, in addition to establishing the solidity of the analytical tools formulated in this research. Finally, a series of conclusions and recommendations are formulated after reviewing the way in which the research questions have been answered and the degree of fulfillment of the objectives. A series of theoretical aspects are highlighted while unifying various aspects of innovation systems through structural elements, key processes (as well as blockages), governance instruments, and purposes in a more holistic and comprehensive model. Interestingly, in methodological terms, the fsQCA approach shows an excellent capacity for defining success trajectories (combinations of components of each dimension) with different purposes for the description of a set of notable cases (with notable or problematic results), and the suggestion of a series of possible policy proposals in different regional contexts. The general implications for the design and implementation of the governance of regional innovation systems are also established, as well as the role of collaboration, the impact of investment in research and development for the regions, in addition to the relevance of the instruments, governance strategies, especially of certain organizations that can be assimilated into regional agencies. / [EN] La present investigació desenvolupa un marc teòric que inclou, d'una banda, elements conceptuals referits als fenòmens de la innovació, dels sistemes d'innovació (especialment regionals) i de la governança; i per una altra, un esquema analític de quatre dimensions (qui, que, com i per qué) que permet entendre millor com funciona una governança. Cadascuna d'estes dimensions és vincula a alguna mena de components del sistema, com els estructurals (actors, xarxes i institucions), els processos clau i els bloquejos, els instruments de governança i els propòsits. D'esta manera, es construeix un conjunt coherent i robust d'instrumental d'anàlisi. En un pas següent, es consigna la contrastació empírica basada en els elements desenvolupats en el marc teòric, aportant, primerament, una contextualització dels sistemes regionals a Xile i agregant, posteriorment, una proposta de variables per a cada element conceptual, amb dades de les regions xilenes. Igualment, utilitzant la metodologia de l'anàlisi qualitativa comparada de conjunts difusos (*fsQCA), que admet l'ús de dades asimètriques i la informació contextual per a obtindre generalitzacions, es proposa un esquema operacional del qual s'obtenen diversos models explicatius en funció de determinats resultats esperats i, amb això, una sèrie de trajectòries d'èxit i casos. La discussió d'eixa evidència permet categoritzar els sistemes regionals d'innovació xilens, a més d'establir la solidesa de les eines analítiques formulades en la present investigació. Finalment,es formulen una sèrie de conclusions i recomanacions, després de revisar el mode amb el qual s'ha donat resposta a les preguntes d'investigació i el grau de compliment dels objectius. Es destaquen una sèrie d'aspectes teòrics, amb el quan s'unifiquen diverses característiques dels sistemes d'innovació mitjançant els elements estructurals, els processos claus (a més dels bloquejos), els instruments de governança i els propòsits en un model més holístic i comprensiu. Així mateix, en termes metodològics, l'enfocament de *fsQCA mostra una gran capacitat per a la definició de trajectòries d'èxit (combinacions de components de cada dimensió) amb diferents propòsits, per a la descripció d'un conjunt de casos destacables i el suggeriment d'una sèrie de possibles propostes de política en diferents contextos regionals. També s'estableixen les implicancions generals per al disseny i implantació de les governances de sistemes regionals d'innovació, així com es destaca el rol de la col·laboració, l'impacte de la inversió en recerca i desenvolupament per a les regions, a més de la rellevància dels instruments estratègics de governança, especialment d'uns certs organismes que poden assimilar-se a agències regionals. / Sandoval Nehme, JY. (2024). Sistemas regionales de innovación y dimensiones de gobernanza. Evidencia desde Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208294