Pràctiques de consum ritual al curs inferior de l'Ebre (segles VII-VI ane). Comensalitat, ideologia i canvi social.En aquest treball s'aprofundeix en l'estudi de les pràctiques relacionals que expliquen el funcionament social de les comunitats del primer ferro al curs inferior de l'Ebre (650-550 ane). Es parteix de la idea que en les societats de petita escala, els rituals de comensalitat constitueixen un dels escenaris on les estratègies ideològiques es materialitzen habitualment d'una manera més emfatitzada, ja que a través del banquet s'articulen aspectes socio-econòmics fonamentals com la gestió dels recursos alimentaris, la generació i l'emmagatzematge d'excedents, l'articulació dels sistemes d'intercanvi i el consum i/o exhibició dels béns de prestigi.Per tal d'avançar en aquesta línia d'investigació, s'efectua un estudi detallat dels repertoris (vasos ceràmics, elements metàl·lics, instrumental litúrgic) i es duu a terme un anàlisi aprofundit d'aquells contextos (domèstics i funeraris) que han proporcionat les evidències més clarament relacionades amb els usos rituals de la beguda i els aliments. / Ritual consumption practices in the lower Ebro bassin (s. VII-VI BC). Commensality, ideology and social change.The aim of this work is to study the relational practices that explain the social functioning of the lower Ebro basin communities during the first Iron Age (650-550 BC). Our starting point is that, in small-scale societies, commensality rituals are one of the contexts where the ideological strategies are usually materialized in a more emphasized form, because feasting articulates important socio-economic aspects such as managing food resources, the generation and storage of surpluses, the articulation of systems of exchange and the consumption and/or display of the prestige goods.In order to advance in this line of research, we made a detailed study of the material assemblages (ceramic vessels, metallic elements and liturgical instruments) and performed an in depth analysis of those contexts (consumption spaces, storage spaces and certain graves) which have provided evidences associated with the ritual uses of food and drink.

Esta tesis está dedicada al estudio de los materiales cerámicos procedentes del yacimiento de Tell Qara Quzaq, en las orillas del Éufrates, al norte de Siria, excavado por la Misión Arqueológica de la Universidad de Barcelona en Siria. El conjunto estudiado pertenece al período del Bronce Antiguo, que abarca todo el marco del III milenio a.C. La primera parte del trabajo presenta un estado de la cuestión sobre la historia de Siria en el III milenio, la situación de las fuentes escritas, una breve historia de las investigaciones arqueológicas en la zona, y una amplia revisión de los yacimientos de Siria y el sur de Anatolia con niveles del III milenio y de sus conjuntos cerámicos. Tras ellos se realiza un resumen sobre el estado actual de los estudios sobre la cerámica del Bronce Antiguo en Siria.La segunda parte del trabajo está dedicada al estudio propiamente dicho de la cerámica de Tell Qara Quzaq, para lo cual se expone una revisión de los resultados generales de las campañas, la situación de los contextos de donde proviene el material cerámico analizado, y la tipología propuesta. Tras ello se presenta una propuesta de seriación tipológica, esencialmente del material del III milenio, dividida en tres niveles principales, Qara Quzaq III, Qara Quzaq IV y Qara Quzaq V.- QQIII: el más moderno del Bronce Antiguo en el yacimiento, se ha podido asociar con el período cultural de Finales del Bronce Antiguo, especialmente a través de los paralelismos con los materiales del área de la llamada cultura "caliciforme", ligada de forma general a la zona de influencia eblaita, que abarca a grandes rasgos la llanura central y noroeste de Siria, el área anatólica al sur del Tauro y el valle del Eufrates. Esto situa QQIII indudablemente en el BAIV, posiblemente en el BAIVA.- QQIV: correspondería a mediados del Bronce Antiguo, en algún momento entre el 2600 y el 2400 a.C. En el yacimiento cercano de Tell Hadidi a este período se le conoce como BAIII/IV temprano, en Hammam et Turkman como BAIII, todavía no está totalmente clarificada la terminología, las fronteras cronológicas y las características concretas de la cultura material, ya que es un período con rasgos regionales muy acentuados y en el que aún no se ha implantado con fuerza la influencia de Ebla. El principal rasgo unificador de la zona norte de Siria es la presencia de la cerámica Metálica, y este conjunto, como se esta descubriendo recientemente, tiene rasgos diferentes según las regiones y posiblemente cronologías también diferentes. Lo que sí es cierto es que los principales paralelos nos acercan en este momento al área opuesta a la que nos encontrábamos en QQIII, es decir, a la zona al este del valle del Éufrates, el área de Yazira. - QQV: el horizonte cerámico más antiguo identificado hasta el momento. Este período se conoce de forma general como "Comienzos del Bronce Antiguo", o BA I/II, y abarcaría a grandes rasgos entre el 2900 y el 2600 a.C. El carácter fuertemente local de estas culturas y la ausencia de niveles claramente estratificados de este período lo convierten en un conjunto poco conocido, cuyo principal rasgo identificador es la aparición o no de un tipo de cuenco fino con perfil en forma de cima recta, o de un tipo de decoración, el engobe reservado. Como conclusión se fusionan ambos bloques, realizando el estudio comparativo entre los conjuntos cerámicos del Bronce Antiguo en Siria y sureste de Anatolia y las cerámicas de Qara Quzaq, insertando el conjunto en su contexto cultural regional. / Thesis Title: The ceramic materials from Tell Qara Quzaq: periodization of a III millennium site from Northern Syria".Author: Carmen Valdés PereiroTEXT: This thesis is devoted to the study of the ceramic material from Tell Qara Quzaq, site located on the Euphrates river valley, in Northern Syria, and excavated by the Archaeological Mission of the University of Barcelona in Syria. The researched assemblage pertained to the Early Bronze Age period, which covers the whole III millennium B.C.The first part of the work presents an overview of the history of Syria during the III millennium, the situation of the written sources, a brief history of the archaeological research in the area, and a detailed review of the sites with III millennium levels in Syria and south of Anatolia, together with its ceramic assemblages. After that, a summary is presented dealing with the current state of the research on the Bronze Age pottery from Syria.The second part is completely devoted to the study of the material from Tell Qara Quzaq. A proposal of typological seriation of the III millennium material is presented. It is divided into three main levels: Qara Quzaq III, Qara Quzaq IV and Qara Quzaq V.As a summary, both blocks are fused together in order to create the comparative study between the Early Bronze Age ceramic assemblages from Syria and southeast Anatolia, and the ceramics from Tell Qara Quzaq. The results insert our assemblage within its regional cultural context, presenting at the same time our own proposal of a ceramic periodization, which is to be compared with the other few periodizations known so far within the scope of the Early Bronze Age in the Upper Syrian Euphrates.

Amb aquesta tesi vull fer una aportació a la història de Berga, des del vessant dels aspectes sanitaris, i posar aquesta informació a l'abast de la comunitat. Actualment Berga és una ciutat situada al peu del Prepirineu, a uns 700 m. sobre el nivell del mar, prop del curs mitjà del riu Llobregat. La situació estratègica de la ciutat n'ha fet un lloc destacat en la història del país, en la qual hi ha tingut molt a veure la seva proximitat al riu, lloc de pas i de referència per a qualsevol viatge o activitat. En el concert de les localitats importants del Prepirineu la podem comparar amb Tremp, la Seu d'Urgell i Ripoll, totes elles capitals d'un vast territori de muntanya amb un paper transcendent.En aquesta tesi estudio els aspectes sanitaris de l'Arxiu Parroquial de Berga entre els anys 1569 i 1760. Cap a l'any 1569 Berga, aleshores vila, tenia uns 800 habitants, xifra que aniria augmentant fins arribar a més de 3.000 al voltant de 1760. Entre els objectius d'aquesta tesi, n'hi ha alguns de prioritaris i altres de secundaris. Entre els primers cal esmentar l'estudi del personal sanitari, a fi i efecte de conèixer quants n'hi havia en un moment determinat, les seves biografies i genealogies, i, fins i tot, les seves relacions entre nissagues. Una altra prioritat d'aquest estudi és l'anàlisi de la mort violenta, sovint documentada i tractada amb major detall que la resta de defuncions. Igualment hi té una importància bàsica l'anàlisi de la gestió dels cadàvers des de diversos punts de vista com ara el temps que tarden a sepultar-los, els trasllats dels cossos, i les opcions d'enterrament en cementiris o en vasos sepulcrals dins dels edificis religiososEls objectius secundaris de la tesi són diversos, entre ells: conèixer les dades de natalitat dels 191 anys que abasta l'estudi, els parts múltiples que es produeixen en aquest període de temps, els baptismes de necessitat, els fills il·legítims, i la possible aparició de fenòmens teratològics o hermafrodites. També formen part dels objectius secundaris l'estudi detallat de la nupcialitat, l'estat civil dels contraents, la ratio de fills per matrimoni, i la freqüència de la consanguinitat. Com a objectiu secundari, també m'he interessat per la mortalitat per èpoques, en especial en les diferents categories de mort sobtada, dubtosa, natural, per malaltia, relacionada amb el part, a l'hospital, morts de soldats, en pobresa, la mort familiar epidèmica i les edats de defunció. Entre els objectius hi he inclòs tot un seguit de temes que apareixen escrits en els llibres parroquials, o que hi estan relacionats; aquests objectius complementen l'estudi en general i ajuden a contextualitzar-lo. Aquests temes els he incorporat en un capítol d'annexos, en el qual, a més a més, tracto de l'estructura de poder social, de les ocupacions dels berguedans, de la possible relació entre els manescals i els ferrers, dels renoms o malnoms, dels dipositaris de testaments, dels testadors, de l'estat civil a partir dels llibres d'òbits, de l'exemple dels vasos sepulcrals de Santpedor, de l'epidèmia de febres malignes de 1735, de l'impacte de les idees de la Revolució Francesa a Berga, de la petició de creació del Col·legi de cirurgians, adroguers i cerers de la vila de Berga, de la immigració occitana i de la iconografia. Totes aquestes qüestions les poso al servei dels investigadors de la història i de la societat de l'Edat Moderna.

ABREVIADO:La tesis se divide en dos aspectos complementarios: el trabajo filológico y el comentario histórico científico. El trabajo filológico ha consistido en la edición crítica de cuatro textos de autores magrebíes de los siglos XI al XV. Estas fuentes son inéditas y uno de sus autores fue el astrólogo más influyente en el occidente islámico cuya obra se difundió ampliamente en la Europa Medieval. La edición crítica se ha realizado a través del cotejo de quince manuscritos. La lectura directa de la mayoría de ellos ha sido posible gracias a una estancia de investigación en la Biblioteca Real de Rabat en Marruecos. El tasyir y la proyección de rayos son técnicas basadas en cálculos matemáticos, utilizadas en la astrología medieval para conocer las influencias celestes. La edición y el estudio de las fuentes anteriores permiten reconstruir la historia de la ciencia árabe que se practicaba en el Magreb en los siglos mencionados. La tesis revela que los astrólogos magrebíes conocían la producción científica que se realizaba en oriente y en el occidente islámico tanto en su época como en épocas anteriores. Se sirven en sus obras de fuentes orientales de las que no se tenía constancia documental de su uso en el Magreb. Aunque la astrología que llevan a cabo tiene su origen en los ciclos de los astrólogos persas, alguna de las obras estudiadas posee características distintivas: se observa en ella un desarrollo y evolución que la convierten en una astrología práctica, centrada en el hombre, independiente de la que se llevaba a cabo en al-Andalus.NOTA: EL TEXTO COMPLETO DEL RESUMEN SE HALLA COMO DOCUMENTO ANEXO A LA TESIS EN FORMATO PDF. / SHORT SUMMARY:"Tasyir and the projection of rays in Maghrib÷ astrological texts"This thesis is divided into two complementary parts: a philological study, and a historical and scientific commentary. The philological study constitutes the critical edition of four texts by Maghrib authors of the eleventh to fifteenth centuries. These sources are unpublished; one of them was the most influential astrologer in the Islamic West whose work spread widely in medieval Europe. The critical edition is based on a collation of fifteen manuscripts, most of them compiled during a research stay in the al-Hassania Library in Morocco. Tasyir and the projection of rays were techniques based on mathematical operations, which were used in medieval astrology to identify celestial influences. The edition and study of these sources helps to understand the history of Arabic science practised in the Maghrib in those centuries. We learn that Maghrib astrologers were aware of the scientific production in the Islamic East and West, both in their own times and in ancient times. They based their work on Eastern sources; indeed we now have documentary proof of their use in the Maghrib. Their astrology goes back to the system of cycles however, it has distinctive traits of its own, as it evolved into a practical discipline interested in the human being, and independent from the discipline practised in al-Andalus.NB: THE COMPLET VERSION OF THIS SUMMARY IS AVALAIBLE AS A SEPARATE DOCUMENT IN THE THESIS PDF FILES

El present treball se centra en l'activitat dels ferrers en el marc de la construcció arquitectònica i només n'analitza les produccions de serralleria aplicada -bàsicament ferros d'aplicació a portes i reixeria. L'aplicació d'una metodologia basada en la interdisciplinarietat i complementarietat de les fonts ens ha permès aproximar-nos a un tema que a priori podia semblar poc fèrtil. Les fonts escrites ens han proporcionat el fil conductor que articula el discurs científic i dóna sentit a les fonts iconogràfiques i als testimonis materials que, a priori, es presenten dispersos. Les fonts documentals més rendibles quant a dades d'interès són les vinculades a la construcció arquitectònica. Els llibres d'obra o de fàbrica recullen tots els comptes generats per l'activitat constructiva d'un edifici durant un període determinat i, consegüentment, resulten especialment útils per a l'estudi dels oficis de la construcció. Del conjunt d'edificis susceptibles d'estudiar, hem triat la Seu de Barcelona pel fet que conserva una seqüència pràcticament completa de llibres d'obra. Aquesta documentació es complementa amb els riquíssims fons notarials i gremials conservats a l'Arxiu Històric de Protocols Notarials i a l'Arxiu Històric de la Ciutat, respectivament. Així mateix, la Seu barcelonina disposa del millor conjunt de reixes gòtiques que es conserven a Catalunya, totes elles de notable qualitat artística respecte de la producció catalana i peninsular. Tanmateix, en la mesura que ens movem en un tema d'estudi encara per explorar, hem cregut necessari oferir una panoràmica general de les produccions corresponents als segles del romànic, de les quals conservem algunes reixes i ferramentes de portes. Així mateix, calia posar al dia el catàleg publicat a la Catalunya Romànica i intentar establir unes primeres pautes que facilitin el debat posterior. Aquest fet ens ha obligat a ampliar el marc cronològic de l'estudi a tot el període medieval. El punt de partida de la nostra recerca és l'activitat dels ferrers en la construcció arquitectònica, entenent com a tal qualsevol de les activitats productives documentades en els llibres d'obra o de fàbrica, sense discriminació per raons d'artisticitat o estètica: des de feines de suport a la construcció fins a la realització de grans obres de forja monumental. Com a conseqüència de l'estudi de l'activitat productiva, es documenten una gran varietat de tipologies produïdes, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. D'altres només són conegudes a través de les fonts iconogràfiques. Les fonts documentals ofereixen també molts recursos per a l'estudi de l'ofici. El nostre estudi es divideix en sis parts: · La primera és una aproximació a qüestions metodològiques i historiogràfiques i en ella se centren les principals línies d'actuació que regiran la recerca, basades en el diàleg entre les diverses fons per a l'estudi de la indústria derivada del ferro aplicada a l'arquitectura.· La segona contempla l'anàlisi dels factors que intervenen en la cadena productiva; especialment la producció del ferro a la farga i la seva transformació en l'obrador del ferrer. També pretén contextuar la realitat professional de la gent de l'ofici a la ciutat de Barcelona i donar una visió general tant de l'activitat dels ferrers en l'obra arquitectònica com de la varietat de les seves realitzacions. · La tercera part és dedicada a l'estudi de les produccions de serralleria, dividides en ferramentes d'aplicació i reixeria. · La quarta part aplega el catàleg d'obra conservada a Catalunya, ordenat per tipologies. · La cinquena part aplega el material auxiliar elaborat a partir de la recerca documental. Es tracta d'un complet glossari terminològic on es recullen els termes relacionats amb l'ofici i les produccions dels ferrers, ordenats alfabèticament, i un catàleg dels ferrers documentats a Catalunya. · La sisena part reuneix els apèndixs documental i gràfic i la bibliografia general.

La tesi "EL MONACAT FEMENÍ EN LA CATALUNYA MEDIEVAL: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399)" té dues parts ben diferenciades, una l'estudi monogràfic del monestir, precedit de la descripció de l'entorn espiritual del moment, i una segona part formada per la reconstrucció de la Col.lecció Diplomàtica del monestir.Els objectius del treball són bàsicament:- Fer una mirada, una observació a l'entorn espiritual i religiós de la societat en l'Europa occidental, i en especial a les dones en els segles XI al XIV. Els nous moviments espirituals en els que elles hi participaren i a vegades crearen: beguines, eremites, càtares, entre altres. Les noves ordes monàstiques i la vinculació a l´Orde del Cister. Destacant i escoltant també la pròpia veu de les dones escriptores.- Un segon objectiu és l´anàlisi monogràfic del monestir cistercenc femení de Santa Maria de Valldaura, des de la seva fundació l´any 1241 fins al 1399, quan es traslladat a la ciutat de Manresa. Els orígens, els motius de la fundació i les primeres donacions. Les "domnas" que estigueren al darrera de la fundació. També la descripció de la comunitat cenobítica i convent. Les abadesses, les monges i els càrrecs de la petita comunitat. Anàlisi de moments conflictius com el conflicte i crisis davant un possible trasllat a la vila de Berga, que acaba amb la divisió del monestir. Finalment l'estudi del patrimoni: descripció del procés de formació, àrees geogràfiques, l'organització i sistemes de gestió.- Un tercer objectiu ha sigut introduir i analitzar la clausura en els monestirs medievals femenins i observar el grau de llibertat, en especial el Cister femení i Santa Maria de Valldaura en concret. La normativa de la pròpia Orde del Cister i la del papat a partir del segle XIV. Els documents són essencialment del "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; i a més del Arxiu de la Corona d' Aragó de Barcelona i també d'altres arxius. Un total de 231 documents que constitueixen la Col.lecció Diplomàtica.L'estudi i treball que he presentat, la tesi, m'ha fet descobrir l'entorn espiritual, l'escenari excepcional, dels segles XII i XIII en manifestacions espirituals i religioses en què les dones hi participaren activament, en idees i nombre i que m'han servit de base per situar i entendre el monestir, i al que he dedicat una part important de la tesi. M'agradaria, però, destacar quatre aspectes que crec importants, definitoris i explicatius del que va ser un possible història del monestir, els seus antecedents i el punt final; tot i que encara esperen un esforç més de recerca i estudi.1. La relació entre la vida eremita i les noves comunitats monàstiques a inicis del segle XII, i en especial dins l'Orde del Cister. Una relació potser conduïda, per trobar una solució a les petites comunitats d'eremites. Fem també un recorregut de les petites comunitats de dones a Catalunya i el seu pas, la seva incorporació a l'Orde Cister.2. L'origen de la comunitat de dones de Santa Maria de Valldaura, i molts anys més tard, el camí vers el monacat. La seva filiació i passos essencials vers l'Orde del Cister. La formació de la comunitat monàstica, del convent i monestir, amb l'elecció de l'abadessa i càrrecs.3. Les "Domnas" fundadores, que acolliren i acompanyaren a la comunitat. La figura dedones nobles protectores i fundadores és freqüent en les comunitats monàstiques medievals, juntament amb els seus llinatges. A Santa Maria de Valldaura trobem una sèrie de "Domnas" que l'acompanyaren al llarg de la seva vida. 4. La crisi, conflictes i divisió de la comunitat i del monestir: la pobresa, l'aïllament i la falta de clausura, motius esgrimits l'any 1327 per al seu trasllat a la vila de Berga, però que no es farà fins l'any 1340, amb la fundació d'un nou monestir: Santa Maria de Montebenet a Berga, mentre Santa Maria de Valldaura continuà a Olvan. S'intenta complir la "Decretal Periculoso" de 1298 del papa Bonifaci VIII, primera normativa que estableix la clausura de les mongesen tots els monestirs de dones, però a més i en el fons una lluita de poder.Finalment el monestir de Santa Maria de Valldaura es traslladarà l'any 1399 a la ciutat de Manresa, fent servir els mateixos arguments: està en un lloc pobre, aïllat, sense clausura, i afegint a més situat en terres de baronies, amb perill per l'ànima i el cos. / The thesis "FEMININE MONASTIC LIFE IN MEDIEVAL CATALUÑA: SANTA MARIA DE VALLDAURA (1241-1399) has two well differentiated parts. One is a monographic study of the monastery, preceded by the description of the spiritual context of the time, and a second part is made up of the reconstruction of the Diplomatic Collection of the monastery.The objectives of this work are basically:- To look at, observe the spiritual and religious context of western European society, especially that of women from the eleventh to the fourteenth centuries. The new spiritual movements that they participated in and sometimes created: the Beguines, the Eremetics, the Cathars, amongst others. The new monastic orders and the link with the Cistercian Order. Pointing out and also listening to the voice of the women writers themselves.- A second objective is the monographic analysis of the female Cistercian monastery of Santa Maria of Valldaura, from its founding in 1241 until 1399, when it was moved to the town of Manresa. The origins, the reasons for its founding and the first donations. The domnas who were behind its founding. also the description of the Cenobitic community and convent. The abbesses, the monks and the offices of the small community. The analysis of conflictive moments such as the conflict and crisis faced with a possible move to the town of Berga, which ended up with the division of the monastery. Finally the study of the patrimony: a description of the process of formation, organization and systems of management.- A third objective has been to introduce and analyse the closed orders in the medieval women's monasteries and to see the degree of freedom, especially the feminine Cistercian order and concretely Santa Maria de Valldaura. The normative of the Cistercian Order itself and the papal one from the fourteenth century on. - The documents are essentially of the "Archivo Histórico Nacional de Madrid. Sección Clero. Fondo de Santa Maria de Valldaura"; and also of the "Arxiu de la Corona d´Aragó de Barcelona", and too of others archives. A total of 231 documents whatever they constitute the Diplomatic Collection.

El treball té com centre d'atenció principal l'estudi de la historiografia catalana del segle XVII. En primer lloc es presenta un estat de la qüestió sobre el tema, incidint en les causes i motius que han ocasionat que aquest període de la història de la historiografia catalana hagi estat en general poc estudiat i valorat fins fa pocs anys, ja que sovint se li ha considerat un apèndix poc rigorós de la historiografia catalana medieval, tradicionalment ben valorada pels especialistes. Posteriorment es presenta un marc de reflexió teòric en el qual es presenta i analitza el concepte d'historiografia, ressaltant les teories interpretatives i heurístiques de Carbonell, Ricoeur, Gadamer i Kosselleck, entre d'altres. A continuació es presenten una sèrie de trets característics de la cosmovisió i la cultura en temps del Barroc, prestant especial atenció als textos de literats, filòsofs i historiadors d'aquella centúria. A partir d'aquí es porta a terme un recorregut per la historiografia catalana del segle del Barroc. En primer lloc es delimita a nivell cronològic i geogràfic el concepte de Barroc català, tractant de precisar sobretot els orígens del discurs historiogràfic que habitualment es defineix com "Barroc" (els textos generats a partir de la crucial batalla de Lepant l'any 1571, amb un origen immediat en la historiografia generada a partir de l'assalt turc de Malta en 1565) i la seva cesura final (que podria situar-se en la Guerra de Successió provocada arran de la mort sense descendència de Carles II l'any 1700). El recorregut fa esment als períodes i autors més coneguts (Jeroni Pujades o Narcís Feliu de la Penya) però sobretot s'incideix en autors i matèries que sovint han estat poc estudiats, les obres dels quals moltes vegades no s'han reimprès o bé han quedat en la seva versió manuscrita. En aquest sentit, l'estudi de la vida, obra i aportacions d'Esteve de Corbera (1563-1632) i Francesc de Montcada (1586-1635) constitueixen un dels blocs centrals del treball. El primer ja ha estat estudiat per Sánchez Marcos al llarg dels últims anys, i el segon ha estat estudiat en aquest treball, fent esment al seu recorregut biogràfic (conegut a partir de la correspondència amb Felip IV i amb Olivares) i a les seves obres, ja sigui la més coneguda, l' Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623) i la més desconeguda, la Vida de Boeçio (publicada pòstumament en 1642). Aquesta última és una mostra clara de la tendència neoestoica que es deixa sentir en els literats i historiadors del segle XVII europeu. En aquest sentit, es presenta com annex de la tesi doctoral una selecció d'un centenar de textos representatius de la cultura històrica en la Catalunya del segle XVII, i es presenta el text complet de la Vida de Boeçio amb les pertinents notes aclaridores. Finalment, es reflexiona sobre les aportacions de la historiografia catalana del Barroc al conjunt de la historiografia espanyola del període i, al mateix temps, al conjunt de la historiografia catalana, ressaltant que les aportacions que es van fer en el segle XVII foren en molts casos molt destacables per a la configuració de la historiografia il·lustrada i per als mites i llegendes que van sorgir i van definir la Renaixença vuitcentista a Catalunya.

Sota el terme pluriactivitat s'amaga una ampla varietat de situacions que tenen en comú la combinació (per part del productor o de la família agrària) de l'activitat agrícola en l'explotació amb altres activitats remunerades. Es tracta, en principi, d'un conjunt de manifestacions que responen a estímuls de supervivència o adaptació davant el continu procés de reestructuració sectorial (si bé, en els últims anys, s'adverteix la consolidació d'expressions, escrupolosament, guiades per interessos patrimonials o sentimentals). Les discussions sobre les seves funcions o atribucions són variades i oscil·len entre la tradicional visió negativa immobilitzadora o alentidora de la modernització de l'activitat a la pal·liativa o conservadora de l'entremat rural, darrerament, potenciada arrel la crisi experimentada en moltes zones rurals europees. Les continues pressions internes i externes a la que s'ha vist sotmès l'espai agrari europeu i la velocitat de canvi en els patrons tecnològics i socials han afaiçonat un nou context, que imposa una nova lògica més vinculada als aspectes territorials que als sectorials fent palès la necessitat d'incorporar noves estratègies per revitalitzar i/o mantenir el teixit rural europeu. La pluriactivitat s'ha incorporat, així, al nou discurs polític. En aquest marc, aquesta tesi té per objecte analitzar la incidència, naturalesa i determinants de la pluriactivitat agrària en el Delta de l'Ebre. La investigació s'estructura en dos parts. La primera que consta de tres capítols revisa els fonaments teòrics que giren al voltant d'aquesta fórmula organitzativa concepte, tipologia, efectes sobre l'organització de l'explotació, tractament polític (capítol 1) i evolució de les discussions envers el seu estat i estabilitat (capítol 2) . Aquest marc es tanca amb l'examen de les principals propostes de modelització dels comportaments pluriactius. Es tracta de models microeconomics d'assignació de temps del productor (o de la família) subjectes a determinades restriccions (més endavant, en el capítols 6, s'intentarà contrastar empíricament un model d'aquesta mena). La segona part composada per tres capítols més estudia i emmarca la pluriactivitat en l'específic context del Delta de l'Ebre. En aquest àmbit, després de delimitar les peculiaritats de l'àrea (capítols 4 i 5) i repassar i observar les limitacions estadístiques en la comprensió del fenomen, es planteja xifrar i aproximar la seva extensió mitjançant un sistema d'enquestes personals adreçades als productors directes (capítol 6). A tal fi, s'acota la unitat d'anàlisi en els productors d'explotacions, menors de 65 anys, que obtenen menys del 50% dels seus ingressos laborals de l'activitat agrària realitzada en l'explotació aquest productors seran interpretats, a tots els efectes, com actius pluriactius . El treball de camp, que s'estèn a 354 explotacions, es planteja, primer, esbrinar la incidència i característiques de la pluriactivitat. Més endavant, tractem d'explicar les pautes o factors que determinen l'adopció d'una activitat addicional i, fins i tot, ens hem permès amb les restriccions inherents als supòsits que tota modelització incorpora aventurar algunes previsions sobre la seva evolució futura. No voldria acabar aquesta presentació sense emmarcar els motius que han guiat la meva elecció. Això és, la temptativa d'esbrinar i modelitzar la conducta pluriactiva no ha estat més que un intent d'entendre i situar un comportament, el que jo entenc, concretament, com un estil o actitud de vida. De fet, l'exercici d'aquesta activitat ha estat, estretament, connectat amb la meva història personal. En la meva família s'ha passat de l'ocupació agrària, a temps complet, dels meus besavis, a l'alternància del meu avi i a la conservació patrimonial de les terres per part de la meva mare avui, retired-farm . He viscut directament les alteracions o transformacions de l'organització familiar de l'explotació, he rebut l'afecte per la terra i pels temes agraris i, en especial, he sofert la por per les pedregades o el vent, les inversions no sempre afortunades per millora l'explotació, els anys de males collites... i m'he qüestionat, també, la continuat i la consistència d'aquesta formula de mantenir-se en l'agricultura. No obstant, més enllà, de les apreciacions personals, l'extensió assolida pel fenomen en el Delta, la pèrdua de veritables professionals del camp i les previsions de deteriorament ambiental que implicaria l'abandonament del conreu feren créixer la meva preocupació i es convertirien en els vectors determinants.

Aquesta tesis es proposa analitzar i explicar les característiques i evolució de la incidència del consell municipal en l'aprovisionament cerealer barceloní, en una contribució més a l'estudi de l'aprovisionament a les ciutats mediterrànies durant els darrers segles medievals. Un estudi que esdevé essencial per indagar sobre els processos de penúria i de crisi de subsistència als quals les ciutats es van veure abocats en aquesta època.L'interès d'aquesta temàtica deriva dels nous cicles demogràfics i econòmics que s'obren a Occident a partir del segle XII s'expressen tant en les zones rurals com en les urbanes i propicien un creixement sostingut de la població de les ciutats. Creix així la necessitat de proveir de forma permanent a les ciutats de tot un conjunt de productes, tant d'aliments com matèries primeres artesanals i d'altres, i les ciutats han d'adaptar-s'hi progressivament. Aquest procés d'adaptació, insuficient en alguns anys per salvar les ciutats d'algunes penúries viscudes ja durant el segle XIII, es veurà fortament qüestionat durant el segle XIV, on diferents episodis de crisi de subsistència i d'epidèmies faran inútils els sistemes disposats per a l'abastament de cereals. I de les conseqüències d'aquestes crisis, entre les quals es barreja una reducció de la població, un nou cicle demogràfic i noves formes d'adaptació al risc de penúries, s'obriran pas durant el segle XV noves pautes per a la gestió i el control de l'aprovisionament urbà i un escenari ben diferent pel que fa a l'impacte de les crisis de subsistència. La nostra aproximació es concentra en un municipi concret Barcelona i en un període cronològic determinat 1301-1430 . Feia anys que s'ha vingut reclamant la necessitat de desenvolupar estudis monogràfics en profunditat que ens permetin conèixer amb detall les circumstàncies que van propiciar les grans crisis cerealeres que afectaren la Corona catalanoaragonesa, com el sorgiment de la crisi de "lo mal any primer" i el seu abast, i la resta de períodes crítics per a la subsistència dels catalans; les motivacions dels mercaders que participaren en el comerç del gra a les ciutats; la intervenció dels poders senyorials i la Corona sobre el mercat del gra, o les motivacions del consell municipal en l'ordenació del mercat intraurbà del gra i la intervenció sobre el proveïment urbà. La investigació gira al voltant d'un objetiu principal: analitzar l'actuació del municipi barceloní en relació amb els sistemes de abastament cerealer, i es concreta en el desenvolupamen de tres aspectes claus:1) L'examen del ressò que la documentació municipal barcelonina es feia de l'existència de caresties i crisis frumentàries en aquest període històric, ja que encara que formés part d'aquest objectiu l'anàlisi del comportament del consistori municipal en períodes de penúries, també existia un interès especial en establir en quins d'aquests cent-trenta anys es detectaven períodes de carestia, en quins d'abundància i en quins la documentació no aportava cap informació significativa. Això ha permés generar una seqüència cronològica continuada de les dificultats frumentàries que travessava la ciutat en aquest període.2) Examinar el paper del municipi com a ordenador de la provisió cerealera de la ciutat. Això suposa centrar-se en determinar quines eren les disposicions preses pel consistorio per a establir regulacions sobre el funcionament del mercat urbà del gra, tot analitzant el paper del municipi com a agent institucional responsable de la gestión i l'ordenació dels assumptes econòmics.3) Identificar les funcions del municipi com a agent que intervè directament i indirecta en el mercat del gra, es a dir, que pren decisiones econòmiques sobre la compra del gra. / "The participation of the town council on the grain supply of Barcelona (1301-1430)", by Juanjo Càceres Nevot. TEXT:This thesis propose an analysis and some explanations about the evolution and typical features of the intervention developed by the town council of Barcelona over the system of cereal supply in the XIVth and the XVTh centuries. As a result, we had mad a contribution to the knowledge about the supply systems in the Middle Age and the famines and food difficult that stroke Mediterranean cities. The food crisis of the late Middle Ages are caused by a new demographical and economical cycles that started in Occident in the XIIth century. This cycle is well-known in rural and urban context and it supposed the main stimulation for the sustained growth of population. The Mediterranean cities had to adapt their commercial structures to this process and, although they attained some efficient strategies in the XIIIth, they were not enough to avoid the great famines the next century. However, from the consequences of this crisis were created new patterns of management and control of the urban supply. We have studied the role of the town council between 1301 and 1430, in order to explore the process of immersion in a long sequence of difficult years and the beginning of a steady phase. There are three main subjects that have been deeply analyzed. First, the existence of signs in the municipal sources of scarcity and famines, which were caused by the lack of grain. Second, the role of the council in the cereal supply. This supposes to determine what dispositions were taken by the council in order to establish regulations on the operations of the urban market of the grain, and the role of the municipality like institutional agent responsible for the management and the arrangement of the economic subjects. And finally, the identification of functions acquired by the council as an economic agent that operates directly or indirectly on the cereal market.

Aquest tesi doctoral es presenta com una aportació dins de l'activitat d'investigadora corresponent a la història de l'art valencià. Gràcies a l'anal'tica i l'estudi en profunditat de la documentació es pretén recuperar un buit historiogràfic, especialment dels pintors, però també d'altres artífexs i les seues obres, dintre del marc històric de la València dels segles XIII al XV. Per la qual cosa, i en primer lloc, hem recollit les fonts d'informació publicades, fent una exhaustiva revisió de les mateixes per a extraure aquells documents publicats, a més d'exhumar nombrosos documents inèdits per desenvolupar aquesta investigació sobre els pintors valencians i altres artífex, gràcies a lo qual hem pogut realitzar un discurs sobre l'activitat artística, social i particular de tots ells, resultant poder dispondre d'una nombrosa quantitat de fitxes d'artífexs, amb la sua documentació, per a futures investigacions. / Mocholi Roselló, A. (2010). Estudi dels documents dels pintors i altres artífexs valencians. Segles XIII, XIV i XV (1238-1450) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/8606 / Palancia