• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 23
  • 14
  • 4
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 43
  • 21
  • 21
  • 14
  • 11
  • 11
  • 9
  • 8
  • 5
  • 5
  • 5
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
41

El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada

Brugarolas Alarcón, María Luisa 05 April 2016 (has links)
[EN] SUMMARY Title: The Plural Body. Integrated Dance and Inclusion. A renewal of the look Submitted by MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Directed by GEMA HOYAS FRONTERA This research deals with theory and practice of inclusion of people with functional diversity in dance creative processes and the role it represents in the changing aesthetic paradigm of contemporary art. From a critical, artistic, social and cultural perspective our purpose is to demonstrate how the access of people with disabilities to the professional world of theatre and dance brings a renewal to contemporary art, thus the rethinking of body image and the diversity of identities represented. We developed three broad objectives: to connect the importance our culture gives to the body as a place of control and legitimizing instrument of power with the absence of bodies with disabilities in the artistic discourse; to analyse how the inclusion of bodies traditionally known as unable in the Performing Arts can undermine the normalising role they have regarding the body models; and to demonstrate how the Integrated Dance, with the participation of people with and without disabilities from an inclusive paradigm, can cooperate in the deconstruction of a uniform body standard and offer a new vision of the Performing Arts. In our interdisciplinary methodology, different areas of knowledge are used from a critical approach: Visual Arts, Dance, Education, Philosophy and Aesthetics, Sociology and Cultural Studies. This research is theoretical, biographical with empirical work, using dialectical tools from a qualitative approach and the action-research model. As our main conclusions, we highlight the location of Integrated Dance as an Inclusive Art, showing how it has pioneered good practices that encourage the inclusive model in the Arts and Education fields. We have placed Integrated Dance in the expanded field of Art, on the basis of the displacement of Contemporary Art, the performative dimension of Art and the fluid identities paradigm. It is an artistic practice that nourish itself from a conscious construction of reality through the practice of difference, away from therapy or exclusively social spheres. We have established that there is a direct relation between learning processes and artistic work, introducing Improvisation, Contact-Improvisation and Somatic Education as inclusive methodologies applied to Integrated Dance, allowing diverse people to be a part in the learning processes, strengthen each person skills and developing new ones with the support of group diversity. New interdependent skills are created this way, widening the artistic discourse richness, offering performances that show fluid identities and making of dance a space for transformation. We have analysed several artists and companies, verifying that not all the Integrated Dance productions contribute to deconstruct the classic and standardised models of human body. We have come to the conclusion that artists that use difference and inclusive methodologies, transforming their reality trough a performative gesture, create a type of dance capable of destabilize the idea of people and bodies as a fixed place. And from there we argue about the necessity of an artistic public education within inclusive systems that allow people with functional diversity to engage in the study of dance and Performing Arts. Keywords: Integrated Dance, Inclusive Dance, Diversity, Performing Arts, Identity, Disability, Contact-Improvisation, Somatic Movement. / [ES] RESUMEN Titulo El Cuerpo Plural. Danza Integrada en la Inclusión. Una renovación de la mirada. Presentada por MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCÓN Dirigida por GEMA HOYAS FRONTERA Esta investigación versa sobre la teoría y la práctica de la inclusión de personas con diversidad en el ámbito de la creación en danza y el cambio de paradigma estético que ello representa en el arte actual. Desde un análisis crítico, artístico, social y cultural, nuestro propósito es demostrar cómo la entrada de personas con diversidad funcional en el mundo profesional de la escena y la danza, aporta una renovación al arte contemporáneo, tanto por el replanteamiento de la imagen del cuerpo como por la diversidad de las identidades representadas. Así desarrollamos tres objetivos generales: conectar la importancia que nuestra cultura otorga al cuerpo como lugar de control e instrumento legitimador del poder con la ausencia de cuerpos con diversidad funcional en los discursos artísticos; analizar cómo la inclusión en las artes escénicas de cuerpos tradicionalmente nombrados discapaces puede subvertir el carácter normalizador y sublimatorio que éstas han tenido con respecto a los modelos de cuerpo y demostrar cómo la Danza Integrada en la que participan personas con y sin diversidad funcional, desde un paradigma inclusivo, colabora en la deconstrucción del cuerpo homogéneo y en la renovación de la mirada sobre el arte escénico. Para ello seguimos una metodología de carácter interdisciplinar donde los ámbitos de conocimiento utilizados, desde un enfoque crítico, son: Artes Visuales, Danza, Educación, Filosofía y Estética, Sociología y Estudios Culturales. Es una investigación teórico-biográfica de carácter empírico, en la que se emplean herramientas dialécticas, desde una aproximación cualitativa, utilizando el método investigación-acción. Como resultados destacamos la localización de la Danza Integrada dentro de las Artes Inclusivas, demostrando cómo ha sido pionera en las prácticas que activan los modelos de inclusión en el ámbito artístico y educativo. Hemos inscrito la Danza Integrada en el campo expandido del arte a partir del descentramiento de las prácticas artísticas, en la dimensión performativa del arte y en el paradigma de identidades móviles, situándola como una práctica artística que nutre sus producciones desde un acto consciente de construir la realidad a través del ejercicio de la diferencia, alejándola de los ámbitos terapéuticos o exclusivamente sociales. Hemos constatado que los procesos formativos van en directa relación con la obra, presentando la Improvisación, Contact Improvisación, y la Educación Somática como metodologías inclusivas que aplicadas en la Danza Integrada dan cabida en los procesos de aprendizaje a personas muy diferentes, potenciando al máximo las capacidades de cada una y desarrollando otras nuevas que se derivan de la heterogeneidad de los grupos. Se crean así nuevas capacidades interdependientes, ampliando la riqueza del discurso artístico, ofreciendo creaciones escénicas que muestran identidades en flujo y haciendo de la danza un espacio de transformación. Hemos analizado varios artistas y compañías, constatando que no toda la producción realizada en Danza Inclusiva/Integrada ayuda a deconstruir los modelos clásicos y homogéneos del cuerpo. Concluimos que los artistas que desde metodologías inclusivas utilizan los marcadores de la diferencia para crear, transformando su realidad en un gesto performativo, son productores de una danza capaz de desestabilizar las miradas que confinan al cuerpo y a las personas en lugares fijos. Y desde aquí planteamos la necesidad de una educación pública de las artes en sistemas inclusivos que permita a las personas con diversidad optar al estudio de la danza y artes escénicas. Palabras clave: Danza Integrada, Danza Inclusiva, Diversidad, Artes Escénicas, Identidad, Discapacidad, Contact Improvisaci / [CA] RESUM (Valencià) Títol:El Cos Plural. Dansa Integrada en la Inclusió. Una renovació de la mirada. Presentada per: MARIA LUISA BRUGAROLAS ALARCON Dirigida per: GEMA HOYAS FRONTERA Aquesta recerca versa sobre la teoria i la pràctica de la inclusió de persones amb diversitat en l'àmbit de la creació en dansa i el canvi de paradigma estètic que això representa en l'art actual. Des d'una anàlisi crítica, artístic, social i cultural, el nostre propòsit és demostrar com l'entrada de persones amb diversitat funcional al món professional de l'escena i la dansa, aporta una renovació a l'art contemporani, tant pel replantejament de la imatge del cos com per la diversitat de les identitats representades. Així desenvolupem tres objectius generals: connectar la importància que nostra cultura atorga al cos com a lloc de control i instrument legitimador del poder amb l'absència de cossos amb diversitat funcional en els discursos artístics; analitzar com la inclusió de cossos tradicionalment nomenats discapacitats en les arts escèniques pot subvertir el caràcter normalitzador i sublimatori que aquestes han tingut pel que fa als models de cos; i demostrar com la Dansa Integrada en la qual participen persones amb i sense diversitat funcional, des d'un paradigma inclusiu, col·labora en la deconstrucció del cos homogeni i en la renovació de la mirada sobre l'art escènic. Per a això seguim una metodologia de caràcter interdisciplinari on els àmbits de coneixement utilitzats, des d'un enfocament crític, són: Arts Visuals, Dansa, Educació, Filosofia i Estètica, Sociologia i Estudis Culturals. És una recerca teòric-biogràfica de caràcter empíric, en la qual s'empren les eines dialèctiques, des d'una aproximació qualitativa, utilitzant el mètode recerca-acció. Com a resultats destaquem la localització de la Dansa Integrada dins de les Arts Inclusives, demostrant com ha estat pionera en les pràctiques que activen els models d'inclusió en l'àmbit artístic i educatiu. Hem inscrit la Dansa Integrada en el camp expandit de l'art a partir del descentrament de les pràctiques artístiques, en la dimensió performativa de l'art i en el paradigma d'identitats mòbils, situant-la com una pràctica artística que nodreix les seves produccions des d'un acte conscient de construir la realitat a través de l'exercici de la diferència, allunyant-la dels àmbits terapèutics o exclusivament socials. Hem constatat que els processos formatius van en directa relació amb l'obra, presentant la Improvisació, Contact Improvisació, i l'Educació Somàtica com a metodologies inclusives que aplicades en la Dansa Integrada donen cabuda en els processos d'aprenentatge a persones molt diferents, potenciant al màxim les capacitats de cadascuna i desenvolupant altres noves que es deriven de l'heterogeneïtat dels grups. Es creen així noves capacitats interdependents, ampliant la riquesa del discurs artístic, oferint creacions escèniques amb identitats en flux i fent de la dansa un espai de transformació. Hem analitzat diversos artistes i companyies, constatant que no tota la producció realitzada en Dansa Inclusiva/Integrada ajuda a deconstruir els models clàssics i homogenis del cos. Concloem que els artistes que des de metodologies inclusives utilitzen els marcadors de la diferència per crear, transformant la seva realitat en un gest performativo, són productors d'una dansa capaç de desestabilitzar les mirades que confinen al cos i a les persones en llocs fixos. I des d'aquí plantegem la necessitat d'una educació pública de les arts en sistemes inclusius que permeti a les persones amb diversitat optar a l'estudi de la dansa i arts escèniques. Paraules clau: Dansa Integrada, Dansa Inclusiva, Diversitat, Arts Escèniques, Identitat, Discapacitat, Contact Improvisació, Moviment Somàtic. / Brugarolas Alarcón, ML. (2016). El cuerpo plural. Danza integrada en la inclusión. Una renovación de la mirada [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62203 / TESIS / Premios Extraordinarios de tesis doctorales
42

Identidad del orden jurídico y régimen político

Vilajosana Rubio, Josep M. (Josep Maria) 20 December 1993 (has links)
A la primera part, l'autor tracta de demostrar que certs criteris formals d'identitat d'un ordre jurídic (com els defensats per Austin, Kelsen y Hart) no resulten satisfactoris, perquè ignoren la repercussió que sobre aquesta qüestió té la connexió entre el dret i la política. La solució passa, aleshores, per trobar un criteri material d'identitat dels ordres jurídics. A la segona part es proposa que aquesta identitat es defineixi en termes d'identitat dels règims polítics. Això permet emprar l'instrumental analític de la teoria política (des de Easton a Morlino). La conclusió: dins d'un cert ordre estatal, un ordre jurídic manté la seva identitat fins que el règim polític segueixi sent el mateix. Al seu torn, un règim polític manté la seva identitat fins que els seus elements són modificats de tal manera que ens porten a haver de incloure'l en una categoria diferent, dins d'una determinada classificació. / En la primera parte, el autor pretende demostrar que ciertos criterios formales de identidad de un orden jurídico (como los defendidos por Austin, Kelsen y Hart) no resultan satisfactorios, dado que ignoran la repercusión que sobre esta cuestión tiene la conexión entre el derecho y la política. La solución pasa por delinear un criterio material de identidad de los órdenes jurídicos en términos de identidad de los regímenes políticos, como se hace en la segunda parte. Ello permite usar el instrumental analítico de la teoría política (desde Easton hasta Morlino). La conclusión: dentro de cierto orden estatal, un orden jurídico mantiene su identidad hasta que el régimen político sigue siendo el mismo. A su vez, un régimen político mantiene su identidad hasta que sus elementos se modifican de tal manera que nos llevan a clasificarlo en otra categoría en el seno de una clasificación dada. / In the first part, the author attempts to demonstrate that certain formal criteria of identity of a legal order (the Austin's, Kelsen's and Hart's criteria) are not satisfactory, because they ignore the repercussions of the link between law and politics. The solution can only be found in trying to delineate a material criterion for the identity of legal orders. In the second part, the author defines the identity of legal orders in terms of the identity of political regimes. In this way, he can make use of the analytical tools devised of political theory (from Easton to Morlino). The conclusion: within a certain State order, a legal order maintains its identity as long as the political regime stays the same. The political regime, in turn, maintains its identity until its elements are modified in a way that forces us to attribute it to another category, within a given classification.
43

Imagen fotográfica y textualidad. La obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle

Prieto Aguaza, Alberto 19 January 2009 (has links)
Aparentment la funció de la imatge és la d'il·lustrar l'acció que es desenvolupa al text i la funció del text és explicar allò que visualitzem a la fotografia. Més enllà d'aquesta complementarietat, les relacions s'amplien a la imatge fotogràfica, davant les imatges sintètiques, pel seu estatus com a index. El diàleg entre ambdós mitjans expressius genera una alteració mútua, d'una banda a les coordenades espai-temps i d'una altra a la noció de referencialitat; és a dir, ni una fotografia és únicament un document real ni un text, és una ficció. S'observen aquestes relacions a les obres de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle a través d'un element visual i conceptual característic de cada un d'ells -finestra, mirall i ombra- que relaciona la forma de conèixer el món i conèixer el jo. / Aparentemente la función de la imagen es la de ilustrar la acción que se desarrolla en el texto, mientras que éste debe explicar lo que vemos en aquella. Más allá de esta complementariedad, las relaciones se amplían en el caso de la imagen fotográfica, frente a las imágenes sintéticas, debido a su especial estatus como index. El diálogo entre ambos medios expresivos genera una alteración mutua, tanto de las coordenadas espacio-temporales como de la noción de referencialidad: ni una fotografía es sólo un documento real ni un texto literario una ficción. Se observan estas relaciones en la obra de Wright Morris, Duane Michals y Sophie Calle mediante un elemento visual y conceptual característico de cada uno de ellos -ventana, espejo y sombra- que relaciona la manera de conocer el mundo y de conocerse uno mismo. / At first sight, the role of the image is to illustrate the action taking place within a text, whereas this one has to explain what we see in the image. Beyond this collaboration, we find deeper relationships when talking about photographic image, in opposition to synthetic images, due to its special status as index. Dialogue between photography and a so-called literary text creates a mutual alteration, related not only to time and space but also to the question of referentiality: neither a photograph is only a real document nor a text is a fiction. We observe these changes in the works of Wright Morris, Duane Michals and Sophie Calle by means of three visual and conceptual elements -window, mirror and shadow- which connect the way to know the world and ourselves.

Page generated in 0.061 seconds