Human reproductive cloning came to the public´s attention when Dolly the sheep was cloned in Scotland in 1997. This news quickly spread around the world causing both excitements at the possibilities of what cloning techniques could offer, as well as apprehension about the ethical, social and legal implications should human reproductive cloning become possible. Many international organisations and governments were concerned about the impact of human reproductive cloning on human health, dignity and human rights. To this day, many institutions have drafted resolutions, protocols and position statements outlining their concerns. This paper outlines some of the major ethical issues surrounding human reproductive cloning and the position towards this novel technique taken by three important international organisations - Council of Europe, World Health Organization, and United Nations Education, Scientific and Cultural Organization - expressed in different regulatory frameworks. Proponents of human cloning occasionally point out that cloned humans are already among us in the form of twins - people with identical sets of DNA - so what is the problem? Besides avoiding the fact that natural twins are always siblings, whereas a clone could be the twin of a parent or grandparent, this observation ignores a crucial moral difference: natural twins arrive as rare creations, not as specifically designed products. Instead of being an uncontrolled, self-regulated evolutionary process, creation of man through reproductive cloning are shifting from being natural to a state of instrumentality where parental interests constitutes what is important. This shift will inevitably lead to the child being a means for some other end (parental interests). However, this is not the same as being subdued into genetic determinism, but the point brought forward is the child´s lack of freedom caused by the interests of the parents. In this sense the clone´s genome constitutes a heavy backpack because of our pre-knowledge of its physical building blocks - or in other words its potentiality. Even though the argument of genetic determinism is a weak one, our subconscious"forces"us to create hopes upon the child because of its potentiality. No longer is the evolution the creator with the dices of randomness. A new gambler is in town and this time the dices are equilateral.

No description available.

This doctoral thesis analyzes the systematic role of Kant's conception of happiness in his moral, legal and political theory. Although many of his conclusions and arguments are directly or indirectly influenced by his conception of human happiness, Kant's underlying assumptions are rarely overtly discussed or given much detail in his works. Kant also provides different and apparently incompatible definitions of happiness. This research explores the domains of Kant's practical philosophy in which his conception of happiness plays a systematic role: the relation between the natural need of human beings to pursue happiness and the ends-oriented structure of the human will; Kant's anti-eudaimonism in ethical theory; Kant's claim that we have an indirect duty to promote our own happiness and the problem that under certain circumstances, the indeterminacy of happiness makes it not irrational to choose short term satisfaction at the costs of one's overall, long term happiness, given Kant's conception of non-moral choice as expectation of pleasure; Kant's justification of the duty to adopt the happiness of others as our ends (the duty of beneficence) and the latitude and eventual demandingness of this duty; finally, since Kant also subsumes subsistence needs and welfare under the concept of happiness of individuals, I also engage with the question of state provision for the poor in the Kantian Rechtsstaat and explore Kant's conception of equity or fairness (Billigkeit) as an alternative to the traditional minimalist and the welfare interpretations of the Kantian state.

Dans ce mémoire, nous nous proposons de montrer que le concept kantien de chose en soi est à la fois un concept métaphysique et un concept critique. En ce sens, la chose en soi doit être comprise comme un objet transcendantal réel qui existe à titre de cause des phénomènes. Si, contrairement à ce que soutenaient F.H. Jacobi (1787) et G.E. Schulze (1791), cela ne suppose pas de sortir du criticisme, c'est qu'une telle affirmation prend la forme d'une connaissance analogique qui respecte les limites de la connaissance humaine. De fait, la connaissance analogique permet de pointer en direction de quelque chose dont la nature (Beschaffenheit) peut demeurer problématique, tout en permettant d'affirmer son existence (Dasein). Nous serons dès lors conduite à montrer que la Critique de la raison pure fournit bel et bien les outils nécessaires permettant de rendre compte de l’existence des choses en soi à titre de causes des phénomènes. / In the following thesis, we will claim that Kant’s concept of a thing-in-itself is both a metaphysical and a critical concept. Accordingly, the thing-in-itself must be understood as a real transcendental object that grounds phenomena. Thus, we maintain – contrary to F.H. Jacobi’s (1787) and G.E. Schulze’s (1791) harsh objections – that this assertion does not violate the structures of critical philosophy. Indeed, this particular claim is arrived at through analogical cognition, which does not transgress the boundaries of human knowledge: as a matter of fact, analogical cognition allows us to point towards and assert the existence (Dasein) of something the nature (Beschaffenheit) of which may remain problematic. Thus, we believe that Kant’s metaphysical commitment with regard to the existence of the thing-in-itself as ground of phenomena can be fully justified within the Critique of Pure Reason.

What kind of agent does liberal political thought presuppose? Who is the subject inhabiting modern, liberal conceptions of political order? This dissertation is a study of liberal character-formation, of the kinds of persons, subjects and citizens underlying seminal works in the liberal tradition. More specifically, it explores the forms of character and agency sustaining Immanuel Kant’s and John Stuart Mill’s moral and political philosophies, as well as problems of exclusion and marginalization faced by agents who are, either naturally or circumstantially, unable to develop a properly liberal character. The project is guided by three central aims. The first is expository: the dissertation draws to light the substantial attention that Kant and Mill both devoted to the moral psychology of progressive, liberal agency, and to the conditions, processes and mechanisms forming a liberal character. The second aim is critical, examining the ways in which these ideals of liberal character stand to constrain the inclusiveness and equality at the centre of liberal moral and political doctrines. The final aim is evaluative, reflecting on how we might situate problems of exclusion, both within the broader architectures of Kant’s and Mill’s respective philosophical systems, and in relation to the liberalisms that we inherit from them.

No description available.

What kind of agent does liberal political thought presuppose? Who is the subject inhabiting modern, liberal conceptions of political order? This dissertation is a study of liberal character-formation, of the kinds of persons, subjects and citizens underlying seminal works in the liberal tradition. More specifically, it explores the forms of character and agency sustaining Immanuel Kant’s and John Stuart Mill’s moral and political philosophies, as well as problems of exclusion and marginalization faced by agents who are, either naturally or circumstantially, unable to develop a properly liberal character. The project is guided by three central aims. The first is expository: the dissertation draws to light the substantial attention that Kant and Mill both devoted to the moral psychology of progressive, liberal agency, and to the conditions, processes and mechanisms forming a liberal character. The second aim is critical, examining the ways in which these ideals of liberal character stand to constrain the inclusiveness and equality at the centre of liberal moral and political doctrines. The final aim is evaluative, reflecting on how we might situate problems of exclusion, both within the broader architectures of Kant’s and Mill’s respective philosophical systems, and in relation to the liberalisms that we inherit from them.

The dissertation re-examines the philosophy of Georges Bataille within the context of post-Kantian aesthetics and argues for a re-evaluation of Bataille’s notion of expenditure [depenser] within this context. The dissertation argues further that the artistic practice of Robert Smithson is an exemplary case of an ‘aesthetics of expenditure.’ It is our contention that Bataille’s cosmic-energetic philosophy finds a complementary material expression in Smithson’s abstract geology and its confrontation with post-Kantian aesthetics. We will argue that this occurs through Smithson’s varying strategies, which are grouped conceptually according to the broader logic of their expression:seriality, sedimentality, monumentality, and meandering. While Smithson’s own references to Bataille in the early 1970s are discussed in detail, it is not our position that Smithson was enacting Bataille’s philosophy ‘aesthetically’; rather, by reading Bataille’s evaluation of Kant’s aesthetics and teleology in relation to Smithson’s artistic practice, we emphasize instead that the politics of disgust shared by both figures advance a radical decentring and repositioning of the human in relation to planetary and geological forces. If, as geologists now agree, our present age is that of the Anthropocene1, our argument is that Bataille and Smithson anticipate this precarious condition analytically, and, perhaps more importantly, that their analysis suggests further important diagnostic considerations at the level of social organization and political composition that might help defer, if not entirely prevent, the catastrophic end of this all-too-human period.

0. L'assumpte de la recerca efectuada es troba formulat en el títol amb què es presenta i al.ludeix a tres temàtiques: la temàtica de l'idealisme, la de la lògica transcendental i, per últim, també la de la problemàtica conjunció de l'idealisme i la lògica transcendental. El camp de problemes delimitat per aquesta conjunció configura l'objecte d'una possible recerca sistemàtica, i el seu resultat hauria de contribuir a l'esclariment històric i filosòfic alhora de l'idealisme i de la lògica transcendental. Però la meva recerca no ha volgut lliurar-se a tal examen sistemàtic sense obrir un "momentum" reflexiu previ referit a les condicions de la seva possibilitat mateixa. D'aquí que la recerca hagi de ser considerada i valorada com a preliminar a la recerca de l'idealisme i la lògica transcendental, és a dir, com a lliure exploració dels problemes que desfermen les preguntes què és l'idealisme i què és la lògica transcendental. Aspecte inherent al "momentum" reflexiu, qualsevol assaig de resposta a les qüestions proposades contindrà ineludiblement - o fins constituirà fonamentalment - una clarificació de les preguntes mateixes com també de la via seguint la qual han de ser recercades (i recercades) les respostes.I. 1. En la línia indicada d'una clarificació de les condicions de la pregunta i la reposta a la qüestió que demana per l'idealisme avança la primera part del treball - amb el títol "Narratives de l'dealisme".2. Una recerca preliminar té en l'idealisme, abans que res, una categoria historiogràfica qüestionada: de manera potser inadvertida, l'idealisme alemany ha estat progressivament empès al domini de la mitologia. A partir d'aquí una recerca preliminar de l'idealisme havia de plantejar-se com a tasca primera i indispensable mirar d'explicar com ha arribat a constituir-se el mite - o això que, almenys, se li presenta com a mite.3. La primera part del meu treball realitza. així doncs, incursions en un nombre determinat de treballs filosòfics i històrico-filosòfics que poden valer com a arquetips d'estructuració de la categoria historiogràfica de l'idealisme alemany. Aquests treballs aspiren, sens dubte, a efectuar la seva estructuració mitjançant un plantejament filosòfic, és a dir, dotant d'un contingut teòric l'idealisme, i qualsevol tasca enfront d'aquests treballs passa, per tant, per una anàlisi del seu contingut, però el meu punt de vista no ha estat (o almenys no ha volgut ser) prioritlriament el d'una valoració teòrica de tals continguts.4. En relació a aquests reconstruccions de l'idealisme diré que, en general, he partit de l'examen dels seus continguts a fi de fer-ne sorgir el seu model estructurador. El resultat de la meva recerca és mostrar que hi ha un nombre en principi finit determinable de models estructuradors en el marc d'una determinada concepció que anomeno "narrativa" de l'idealisme.5. ¿En què consisteix la concepció narrativa? L'idealisme alemany es considera UN SISTEMA FlLOSÒFIC i el seu esclariment s'identifica amb una explicació o reconstrucció de la gènesi i el desenvolupament d'un argument teòric.6. La tesi es proposa mostrar que el terreny fonamental dels debats de la historiografia filosòfica sobre l'idealisme queda definit per aquesta estructura formal i que ella, tant considerada en si mateixa com en l'estructuració del contingut que determina és inapropiada. La recerca actual avança, de fet, sobre la base de la impossibilitat de reescriure narrativament l'idealisme alemany, però aquesta dificultat és de naturalesa doble: pràctica i teòrica.7. La impossibilitat teòrica de reescriure narrativament l'idealisme no es troba prou clarificada ni justificada en la consciència historiogràfica contemporània. Renunciar a escriure narratives perquè ja no pot abastar-se d'un cop d'ull la totalitat de l'objecte no significa renunciar a la concepció narrativa per principi i per convicció. Això segon no pot fer-se més que per una acte exprès de contestació no d'aquesta o aquella narrativa sinó de la narrativa com a tal.8. La meva contestació a la narrativa s'expressa en el treball a través d'un capítol on presento conclusions per a començar. La continuïtat adscribible a l'idealisme no ha de ser concebuda com a descabdellament d'una identitat teòrica. com a gènesi i desenvolupament d'un sistema sinó com una continuïtat discreta, aquella continuïtat que configura l'evolució marcada per diversos sistemes filosòfics. Així compresa, la recerca històrica-filosòfica sobre l'idealisme es proposa com a recerca en un horitzó (obert, problemàtic i complex) irreductible al camí que en ell pugui ser resseguit com a traçat per la reflexió d'una sola filosofia idealista.II.9. En la segona part del treball, titulada "En l'horitzó històric i filosòfic de la lògica transcendental" he efectuat una consideració igualment preliminar de la problemàtica de la lògica transcendental. Les qüestions principals abordades en aquesta recerca són: (a) la qüestió del significat de la lògica transcendental; (b) una justificació de la lògica transcendental com a possible fil conductor de la reconstrucció de l'idealisme; i hi podriem afegir encara (c) la precisió de l'encaix o relació entre idealisme i lògica transcendental, entre les dues parts del meu treball.10. També en la qüestió (a) del significat de la lògica transcendental he tingut contramodels - si bé he preferit deixar-los implícits. L'existència mateixa d'aquests models, d'una diversitat de definicions del concepte buscat, posa de relleu la importància d'arribar a esbrinar, d'acord amb les coordenades d'una recerca preliminar, com calgui arribar a guanyar el significat de la lògica transcendental.11. Per a l'obtenció del significat de la lògica transcendental he mirat de construir el seu preconcepte. Prenent la denominació filosòfica mateixa com a punt de partida he mirat de remuntar fins a la problemàtica històrico-filosòfica a la llum de la qual la nova lògica ha de prendre el seu sentit.12. El preconcepte de la lògica transcendental queda construït a partir de la comprensió històrica-filosòfica del lògic i del transcendental en la nofió d'una primera ciència que és alhora una ciència primera. En l'entrecreuament dels conceptes "lògic" i "transcendental" s'anuncia una radicalització metafísica de la problemàtica lògica com a via de resolució de la problemàtica que exhibeixen el lògic i el transcendental en el pensament filosofic de la "Aufklärung".13. El pas següent (b) ha estat el d'assegurar que tal preconcepte té ancoratge històric, que l'anunci d'una lògica ontològica contingut en la denominació precedéis l'assaig efectiu de realització d'aquesta lògica en un concepte de lògica transcendental. La recerca d'aquesta garantia ha portat a examinar la construcció del concepte de lògica transcendental en la "Crítica de la raó pura" de Kant.14. A partir de la conseqüència metodològica de la Crítica teòrica queda oberta la perspectiva que crec fa accessible la construcció del concepte de lògica transcendental de Kant. Si aquesta teoria parteix de determinats pressupòsits és només a fi d'esclarir-ne el seu caràcter i la seva estructura i a fi de pensar-ne la necessitat mateixa de la seva pressuposició. La lògica transcendental de Kant es proposaria així com una reflexió dirigida cap als seus propis pressupòsits (en un cercle característic) - i empesa per la radicalitat de la seva intenció reflexiva aspiraria a justificar més fins i tot que la possibilitat d'aquest cercle la seva necessitat.15. Resta, per últim, la dificultat que pot plantejar-se ara com interna al meu plantejament, que amb una sumària exploració de la filosofia teòrica de Kant pugui quedar explicada i justificada la lògica transcendental en quant preconcepte com a fil conductor per a la reconstrucció de l'idealisme. Tofant a aquesta qüestió (c), cal dir que una justificació plena i positiva l'he obtinguda només de la circumstància que caldrà començar en Kant. Però a més ha pogut ser prospectat temptativament el preconcepte de la lògica transcendental com a possible fil conductor també per al postkantisme.16. En conclusió, la lògica transcendental com a fil conductor d'una reconstrucción històrico-filosòfica de l'idealisme és preconcepte i la seva aplicació consistirà bàsicament en guiar l'examen de la discussió filosòfica que ha suscitat la possibilitat d'efectuar transicions des d'aquest preconcepte a la definició i realització de conceptes històricament verificables. Però una recerca de l'idealisme i la lògica transcendental no inscrita en un esquema narratiu sinó en un horitzó obert, un horitzó que fa de l'idealisme la idea i l'ideal d'una totalitat per configurar, es presentarà amb la prudència de no pretendre exbaurir aquell horitzó i ni tan sols de lofalitzar-ne el seu centre. Ja que dir que aquesta temàtica és essencial a a la definició de l'idealisme queda molt lluny, fins i tot infinitament lluny, de l'afirmació que aquesta temàtica constitueixi l'essència de l'idealisme. / "Idealism and transcendental Logic" constitutes the field of a possible systematic research in modern Philosophy History. Such field presents itself defined by the conjugation of two different concepts -"Idealism", "Transcendental logic" - that are the object of discussion in current historical and philosophical literature. The traditional view of German Idealism as a three-step philosophical profess which would in full consequence be carried out in the philosophies of Fichte, Schelling and Hegel has long been denounced as basically "Hegelian" and abandoned. The central question remains which philosophical systems should then be taken into account and on which grounds in the study of the period. Similarly, it is far from clear the philosophical meaning of transcendental Logic, as it can be shown when attempting either to answer this question or even specifying its sense from the diverse theoretical starting points established by Kant's theoretical "Kritik", Reinhold's "Elementarphilosophie", Fichte's "Wissenschafisehre" or Hegel's "Wissenschaft der Logik", to summon up only a few of the numerous, in a broad sense logical works of that time. It must be asked whether or not Idealistic thinkers have developed the same kind of logic and what are the conditions under which such an undertaking might be taken as a leading argument for the deconstruction of German Idealism.Hence the present work aims at clarifying the crucial concepts on which a systematic study of «Idealism and transcendental Logic» necessarily relies and for this reason it proposes to conduct a "preliminary" research of its theme.The text appears divided in two parts -entitled "Narratives on Idealism" and "On the Historical and Philosophical Horizon of Transcendental Logic"- which set to examine respectively the question of Idealism and the question of transcendental Logic. While the analysis is pursued in both pans in an independent fashion, a final conclusion seeks to connect them again by showing that even though the essence of the phenomenon of Idealism cannot be grasped without taking into consideration the discussion regarding the possibility of constructing a concept of transcendental logic, this argument would never account for the essence of German Idealism as such. This apparent paradox is pondered as the necessary basis for a "liminary" work on the subject.

Univ., Habil.-Schr.--Hamburg, 1930.