Mémoire numérisé par la Division de la gestion de documents et des archives de l'Université de Montréal / Pour respecter les droits d'auteur, la version électronique de cette thèse ou ce mémoire a été dépouillée, le cas échéant, de ses documents visuels et audio-visuels. La version intégrale de la thèse ou du mémoire a été déposée au Service de la gestion des documents et des archives de l'Université de Montréal.

Les pratiques artistiques, notamment depuis l'époque des Grandes Découvertes, ont été en liaison étroite avec les avancées scientifiques et technologiques. Les richesses naturelles qui s'offraient aux explorateurs furent l'origine d'une tradition des représentations naturalistes, sans cesse renouvelée par la description de nouvelles espèces animales et végétales. Or, au XXIe siècle, l'humanité est contemporaine d'une baisse sans précédent de la diversité biologique mondiale, dont elle est l'observatrice mais aussi la responsable. La biodiversité est une notion qui prend actuellement toute son importance dans un contexte d'inquiétude face aux problèmes environnementaux en éveillant des volontés écologiques, notamment dans les milieux artistiques. Cette recherche propose deux visions complémentaires : celle qui suppose que la diversité biologique porte en elle une manifestation artistique, et celle qui évoque une forme d'art dont la source est la biodiversité. L'ensemble de ces investigations est soutenu et alimenté par une pratique de plasticien naturaliste développée depuis une dizaine d'années. Des illustrations botaniques aux représentations multimédia, des descriptions zoologiques aux démarches conceptuelles de l'art écologique, des cabinets de curiosité aux créations biotechnologiques, les liens entre les pratiques passées et contemporaine sont la source d'une étude hybride, entre arts plastiques et sciences du vivant.

Cette recherche a pour point de départ l'expérience pratique de l'atelier et propose une étude de la notion de répétition telle qu'elle émerge de différentes poétiques artistiques contemporaines.Des notions distinctes associées à la répétition sont évoquées par les travaux et la démarche spécifique des artistes, dans une recherche qui se construit de manière réflexive, au cours d'un va-et-vient entre l'oeuvre, la façon dont elle est élaborée, la perception qu'elle suscite et les textes consacrés à la poétique de chaque artiste.L'identification d'un univers particulièrement vaste, révélé par la répétition et retrouvé dans différentes démarches, dans différents moments, a orienté cette recherche vers la construction d'une structure bien articulée, et a concentré l'étude sur la poétique de quatre artistes : Mira Schendel, Richard Long, Eva Hesse et Nelson Félix

El animal ha estado presente en el laboratorio a partir del siglo xx. Ya sea en la investigación científica, en el debate político o en la exploración artística, el animal ha carecido de refugio, es la víctima propiciatoria de todos los sacrificios contemporáneos.Sin la función exploratoria que las vanguardias adjudicaron al arte poco o nada habría que documentar de tales operaciones. La figuración plástica, por otro lado, ha afianzado su proximidad en los diseños derivados del industrialismo tardío. El pop como escuela última del siglo pasado ha visto explotar las hibridaciones entre imagen pictórica y mediática. El siglo xx fue el siglo del triunfo de la imagen visual. La profusión de imágenes ha saturado la visión y sustituido al mundo por su representación.La gráfica en el arte de finales de siglo cobraría una inusitada preponderancia por sobre las expresiones pictóricas. El arte conceptual y los minimalismos ejercieron una fuerte influencia sobre los estilos emergentes atrajeron una mayor atención hacia aspectos estructurales y sistemáticos de la práctica del arte. Hacia principios del siglo XXI el estatuto contemporáneo del dibujo es de primera relevancia respecto a otros recursos.Poco queda ya de las identidades clásicas, nada, a decir verdad, de los géneros pictóricos donde las presencias animales hallaban clara pertinencia. El código genético es el trazo definitorio de las identidades en el siglo XXI. Ni la naturaleza muerta, ni el paisaje, ni el retrato con animales subsisten más que como formas paródicas. Los individuos del finales del siglo perdían toda relación de permanencia y trascendencia. En ese proceso fueron desfigurándose y desmaterializándose como la misma sustancia de la obra artística. Devenido discurso el arte tendría que volverse por un lado autorreferencial y por el otro una aplicación comunicativa.No hallamos más a la naturaleza en nuestro entorno. El arte del siglo XX fue urbano, artificial, abstracto, sintético, teórico y, finalmente, sarcástico. La imagen de la naturaleza pasó a ser un tópico romántico trascendido y obsoleto; un lamento nostálgico. La sobre explotación de los recursos naturales aunada a la depauperación de las regiones rurales del planeta, particularmente en regiones extensas del tercer mundo, ha generado una actitud catastrofista hacia el programa desarrollista de occidente y se plantean más dudas que certezas frente al destino de múltiples especies animales y vegetales. El imaginario tradicionalmente prolífico y virtuoso de la naturaleza como abundancia inabarcable y como fuente de secretos y maravillas se ha trocado en una visión apocalíptica de fin de la vida.La creciente preocupación en torno a la degradación acelerada de la naturaleza ha conducido a una conciencia política y civil de la ecología como postura ética y cultural de vanguardia. En correspondencia con el ecologismo desde el arte se ha hecho presente una actitud de reinterpretación de lo natural, ya no por medio de la imitación figurativa, sino como correlato cultural elíptico.Por ello, la presencia de los animales en el arte de las últimas décadas del siglo XX plantea paradojas interesantes. No son el tema central de tal práctica, a decir verdad ningún tema lo fue; son agentes de extrañeza y de descentramiento. Son un sujeto aparentemente banal, periclitado en la historia, pero abandonado al margen de mitologías y utopías ancestrales. Los grandes imaginarios zoológicos de claras connotaciones al culto han perdido pertinencia en un mundo tecnificado y mediatizado. Por otro lado ese espacio salvaje del mundo animal, como instinto y naturaleza pura, ha sido neutralizado por la práctica psicoanalítica. Es propio de la civilización actual no hallar otros referentes que los antropocéntricos. El estatuto animal ha sido degradado a la domesticación e incorporado a la cadena productiva. Lo animal es excesivo y excedente: un suplemento irracional sin lógica en el diseño de la civilización futura.La calidad espiritual del arte contemporáneo es débil, porque la sociedad que lo produce tiene un alma confundida. Las formas animales, tradicionalmente arquetipos de valor y conocimiento, nos son tanto más extrañas cuanto más manipulables y desintegradas nos parecen. Buscar un lugar para su manifestación en el arte necesariamente demanda una reconsideración de los procesos culturales de interpretación del mundo como un espacio donde aún tenga cabida la dimensión espiritual. / "Goldfish's Memory: Animals' Display and Representation in the Late 20th Century Western Drawings. (1970 - 2000)"The traditionally prolific and virtuous imaginary of nature, as an endless abundance and source of all secrets and wonders, has changed into an apocalyptic vision of the end of life, as we know it.The increasing concern about the fast degradation of nature has led to a civil and political conscience around ecology, as an avant-garde ethical and cultural posture. From the point of view of the ecology, seen through the lens of the Arts, there has been an attitude towards the re-interpretation of the natural, not by means of the figurative imitation, but as a cultural elliptic co-narrative. This is the reason why, the presence of animals in the art production of the last decades of the 20th Century poses some interesting paradoxes. Animals are not the central theme of this practice; actually, they never were: they are agents of estrangement and decentralization. They are an apparently banal subject, glorified in history, but put aside along with mythologies and ancestral utopias. The great imaginary from zoology, clearly bonded to cult and ceremonial practices, has lost its pertinence in a technophile and media-influenced world. On the other hand, the "savage" space of the animal realm, as pure and natural instinct, has been neutralized by a psychoanalytic practice. It is proper to the current civilization to find no other references that those anthropocentric. The animal statutory has been subdued to domestication and incorporated to the dynamics of the production line. The animal is excessive and a left over: it is an irrational supplement without logic in the design of the future civilization. The spiritual sphere of contemporary art is weak because the society that produces it bears a confused soul. Animals' form, traditionally depicted as a knowledge and value archetype, appears to us the stranger the more controllable and disintegrated they seem. To look for an appropriate space for their artistic manifestation obliges a reconsideration of all the cultural processes we use to interpret the world as a place where a spiritual dimension is still possible.

El treball és un extens recull de tota una sèrie d'actes d'espoli del patrimoni arqueològic i històric-artístic a l'Alt Pirineu català (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell) durant el segle XX. Analitza quines han estat les causes que han provocat l'espoli d'una part important del llegat històric de les comarques pirinenques.Posa de relleu que l'espoli no ha estat ni és un fet aïllat i puntual sinó força comú, i aprofita per iniciar una nova línia d'investigació en un camp pràcticament verge; així doncs, ha de servir com a punt de partença per a noves investigacions en aquest camp. A més a més, pretèn, tot i que no és pròpiament la seva finalitat, ajudar, orientar i sensibilitzar els professionals i les institucions competents per tal que estableixin les mesures adients de prevenció i protecció del patrimoni.La tesi consta de dos blocs; el primer de caràcter introductori, on es defineixen els termes de patrimoni cultural i espoli, alguns dels condicionants que el provoquen, així com la situació actual en alguns estats europeus, africans, americans i asiàtics. El segon bloc incideix concretament en la problemàtica pirinenca. A partir d'aspectes sòcio-econòmics i legals, entre d'altres, es diferencien quatre períodes, a dins dels quals l'espoli del patrimoni cultural es manifesta d'una manera concreta.Al principi de cada període es contextualitza el marc socio-econòmic i legal i posteriorment es relacionen i s'analitzen els fets dels quals hem tingut coneixement per diferents vies (fonts judicials, bibliogràfiques, orals, etc.). Els diversos períodes tenen unes conclusions pròpies. Finalment, s'indiquen una sèrie de conclusions generals i s'apunten les principals causes d'espoli o èxode, del patrimoni cultural a l'Alt Pirineu i que, a grans trets, podem resumir en quatre:a) El pas del temps sobre les obres.b) L'acció dels col·leccionistes i els museus de concentració.c) Les guerres.d) Els robatoris. / This work is a compilation of several plundering attack to the archeologic and artistic historical patrimony of the Catalan Pyrinees (Val d'Aran, Alta Ribagorça, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà and Alt Urgell) during the 20th century. It analyzes what caused the plundering of an important part of the historical legacy in this area. It highlights that plundering has not been or is a one off event but rather common so it opens up a new line of investigation about an unexplored field, thus it can be used as a starting point for new work in this field. It is our intent, although not the main goal, to orientate and raise awareness amongst professionals and institutions to establish procedures for art protection.The work has two main parts; an introduction were terms as cultural patrimony and plundering are defined and a report about present day situation in European, African, American and Asian countries.Second part focuses on the Pyrinees problem. Begining with social, economical and legal aspects among others it is possible to establish four main periods where art plundering shows up.Each period is contextualized in its social, economic and legal frame in order to analyze and establish relations with events known from different sources (bibliography, oral, judicial, etc.). The work finishes with four main conclusions to point out the main causes of art plundering or exodus of cultural patrimony from the High Pyrinees, which are:- The passing of time regarding the works of art.- Collectors and museums actions.- Wars- Thefts

El present treball se centra en l'activitat dels ferrers en el marc de la construcció arquitectònica i només n'analitza les produccions de serralleria aplicada -bàsicament ferros d'aplicació a portes i reixeria. L'aplicació d'una metodologia basada en la interdisciplinarietat i complementarietat de les fonts ens ha permès aproximar-nos a un tema que a priori podia semblar poc fèrtil. Les fonts escrites ens han proporcionat el fil conductor que articula el discurs científic i dóna sentit a les fonts iconogràfiques i als testimonis materials que, a priori, es presenten dispersos. Les fonts documentals més rendibles quant a dades d'interès són les vinculades a la construcció arquitectònica. Els llibres d'obra o de fàbrica recullen tots els comptes generats per l'activitat constructiva d'un edifici durant un període determinat i, consegüentment, resulten especialment útils per a l'estudi dels oficis de la construcció. Del conjunt d'edificis susceptibles d'estudiar, hem triat la Seu de Barcelona pel fet que conserva una seqüència pràcticament completa de llibres d'obra. Aquesta documentació es complementa amb els riquíssims fons notarials i gremials conservats a l'Arxiu Històric de Protocols Notarials i a l'Arxiu Històric de la Ciutat, respectivament. Així mateix, la Seu barcelonina disposa del millor conjunt de reixes gòtiques que es conserven a Catalunya, totes elles de notable qualitat artística respecte de la producció catalana i peninsular. Tanmateix, en la mesura que ens movem en un tema d'estudi encara per explorar, hem cregut necessari oferir una panoràmica general de les produccions corresponents als segles del romànic, de les quals conservem algunes reixes i ferramentes de portes. Així mateix, calia posar al dia el catàleg publicat a la Catalunya Romànica i intentar establir unes primeres pautes que facilitin el debat posterior. Aquest fet ens ha obligat a ampliar el marc cronològic de l'estudi a tot el període medieval. El punt de partida de la nostra recerca és l'activitat dels ferrers en la construcció arquitectònica, entenent com a tal qualsevol de les activitats productives documentades en els llibres d'obra o de fàbrica, sense discriminació per raons d'artisticitat o estètica: des de feines de suport a la construcció fins a la realització de grans obres de forja monumental. Com a conseqüència de l'estudi de l'activitat productiva, es documenten una gran varietat de tipologies produïdes, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. D'altres només són conegudes a través de les fonts iconogràfiques. Les fonts documentals ofereixen també molts recursos per a l'estudi de l'ofici. El nostre estudi es divideix en sis parts: · La primera és una aproximació a qüestions metodològiques i historiogràfiques i en ella se centren les principals línies d'actuació que regiran la recerca, basades en el diàleg entre les diverses fons per a l'estudi de la indústria derivada del ferro aplicada a l'arquitectura.· La segona contempla l'anàlisi dels factors que intervenen en la cadena productiva; especialment la producció del ferro a la farga i la seva transformació en l'obrador del ferrer. També pretén contextuar la realitat professional de la gent de l'ofici a la ciutat de Barcelona i donar una visió general tant de l'activitat dels ferrers en l'obra arquitectònica com de la varietat de les seves realitzacions. · La tercera part és dedicada a l'estudi de les produccions de serralleria, dividides en ferramentes d'aplicació i reixeria. · La quarta part aplega el catàleg d'obra conservada a Catalunya, ordenat per tipologies. · La cinquena part aplega el material auxiliar elaborat a partir de la recerca documental. Es tracta d'un complet glossari terminològic on es recullen els termes relacionats amb l'ofici i les produccions dels ferrers, ordenats alfabèticament, i un catàleg dels ferrers documentats a Catalunya. · La sisena part reuneix els apèndixs documental i gràfic i la bibliografia general.

És una tesi de caràcter monogràfic sobre Rafael Benet i Vancells (Terrassa 1889-Barcelona 1979), centrada en el periode anterior a la guerra civil. Atesa la seva intensa implicació, des dels anys de formació, amb els protagonistes i les directrius de la política cultural noucentista, el treball esdevé una aportació a l'estudi del Noucentisme.La doble dimensió de Rafael Benet com a pintor i com a critic ha requerit que la investigació s'orientés en una primera fase a establir el catàleg de la seva obra escrita (Part II) i el catàleg raonat de la seva obra pictòrica (Part III). En el primer cas, una recerca exhaustiva ha donat com a resultat un conjunt extraordinari de treballs publicats que evidència la continuada i àmplia labor de Rafel Benet corn a critic d'art en publicacions periòdiques, molt especialment a "La Veu de Catalunya", diari en el qual comença a col.laborar el 1912 i on serà responsable de la secció d'art ininterrompudament des de 1912 a 1936. La constitució del catàleg de l'obra pictòrica i la corresponent anàlisi critica, amb la presentació per primera vegada de nombroses peces inèdites, permet de seguir l'evolució del pintor. Aquest catàleg juntament amb el dels seus treballs escrits són les dues fonts bàsiques per a l'elaboració de la Part l, on es reconstrueix la personalitat del pintor i la trajectòria del crític, protagonista destacat de la cultura artística de la Catalunya del primer terç del segle XX, dels anys de desenvolupament del Noucentisme.La figura de Rafael Benet planteja molt particularment les relacions entre Noucentisme i avantguarda. En un primer moment al voltant de 1917, quan es generen a Catalunya una sèrie de manifestacions avantguardistes a partir de la recepció del cubisme, el futurisme i el dadaísme, que serà per a Rafael Benet el moment de l'Agrupació Courbet. El 1925, arran d'un viatge a París, s'inicia un procés de represa amb l'avantguarda que durà a Benet a una critica al conservadurisme imperant a Catalunya en art i arquitectura i a adoptar un paper impulsor del clima d'avantguarda que tindrà en Sebastià Gasch i Salvador Dalí els protagonistes més significatius. Paral.lelament es va plantejant el problema entre el Rafael Benet crític i el Rafael Benet pintor, amb orientacions de vegades contraposades.Al fil de la trajectòria de Rafael Benet són tractats alguns temes amb deteniment, incorporant-hi nombroses aportacions, entre ells es poden citar: els relacionals amb els seus anys de formació a Terrassa, l'Escola de Francesc d'A. Galí, l'Agrupació Courbet i el paper de Joan Miró, o la relació amb Sebastià Gasch.

Thèse (M. A.)--Université Laval, 2007. / Bibliogr.: f. 80-81. Publié aussi en version électronique dans la Collection Mémoires et thèses électroniques.

Thèse (M.A.) -- Université du Québec à Chicoutimi, 2007. / La p. de t. porte en outre: Communication accompagnant l'oeuvre présentée à l'Université du Québec à Chicoutimi comme exigence partielle de la maîtrise en art. CaQQUQ Bibliogr.: f. [60]-61. Document électronique également accessible en format PDF. CaQQUQ

Mémoire (M.A.)-- Université du Québec à Chicoutimi, 1994. / Document électronique également accessible en format PDF. CaQCU