Determina la diversidad biótica (peces y macrobentos) y evalúa el estado de conservación de los ambientes acuáticos. El trabajo de campo se realizó en 14 estaciones de muestreo en 2017. Se registraron y evaluaron los parámetros fisicoquímicos, la ictiofauna y el macrobentos; además, para determinar el estado de conservación de los ambientes acuáticos, se usó los índices bióticos; Índice de integridad biológica (IBI), Ephemeroptera, Plecoptera y Trichoptera (EPT) y el Biological Monitoring Working Party (BMWP), y para el análisis de las características físicas de los hábitats se empleó el Protocolo de Evaluación Visual de Cursos (SVAP). Se identificaron 47 especies de peces y 109 morfoespecies del macrobentos. Los órdenes mejor representados fueron Characiformes y Siluriformes en peces y el orden Diptera en macroinvertebrados. Los índices bióticos calificaron a 11 de los ambientes acuáticos como aguas de buena calidad, ubicados en la parte alta de los ríos y solo tres estaciones calificaron con condición mala o dudosa. La calidad del hábitat físico mostró que el 71% de los hábitats tuvo condición regular, y solo el 29% tuvo condición buena, que se caracterizaron por estar situados en zonas altas en donde la población tiene un mínimo contacto con los ambientes acuáticos. La composición de la ictiofauna siguió el patrón general de los ecosistemas acuáticos amazónicos, siendo dominado en riqueza y abundancia por los órdenes Characiformes y Siluriformes. El orden Diptera fue el más dominante en riqueza de morfoespecies, destacándose por ser el grupo que contiene casi la mitad de todos los insectos acuáticos. Se confirma los cambios longitudinales de conjuntos de peces y macrobentos a lo largo del gradiente altitudinal, lo cual estaría relacionado con las variables físicas y ambientales características del lugar. Finalmente la calidad de los hábitats acuáticos se encuentra estrechamente relacionados con el grado de conservación del ambiente terrestre alrededor. / Tesis

Seagrass ecosystems are some of the most productive in the world and provide a variety of ecosystem services but are facing global decline chiefly due to anthropogenic disturbance. Mechanical disturbances to seagrass meadows from anchoring, propeller scars, and mooring scars result in losses or damage to both shoots and the underlying rhizome. I conducted a literature synthesis on the extent of, recovery from, and ecological impacts of these mechanical disturbances to seagrass meadows. The literature suggests that anchoring damage tends to be worst in deeper water where larger vessels anchor and can cause large (>100m2) loss per anchoring and recovery may take decades to over a century. Propeller damage is of largest concern in shallow (<2m) areas experiencing heavy boat traffic because propeller damage can only occur where the propeller can come close to the seagrass. Mooring damage is highly variable depending on the type of mooring used (>10m2 to >1000m2 scoured per mooring). Seagrass patches experiencing these mechanical disturbances have, in some studies, been found to have lower seagrass percent cover and shoot density than reference areas. This indicates scars can have "halos" of impacted seagrass meadow. Some seagrass systems cannot recover within a century (e.g. Posidonia oceanica meadows at the extent of their depth tolerance) while others recover annually from some disturbances (e.g., anchor scars <1m2). Systems face altered species composition when scars are preferentially recolonized by certain species and patterns of recovery are affected by altered biogeochemical conditions following disturbances. Additionally, mooring, anchoring, and propeller scarring frequently alter meadow density, cover, patch size, patch shape, patch isolation, edge area, and ratios of edge to interior meadow leading to changes in faunal community structure. Correlations between these disturbances and faunal abundances, densities, and richness in seagrass ecosystems are complex, vary temporally (sometimes on the scale of days), and may result in species showing positive, negative, or no responses to a wide range of disturbance regimes. To explore the connections between mooring scarring, the surrounding seagrass meadow condition and epifaunal community, in the second part of this thesis I measured 30 mooring scars to determine average scar size. To explore any potential "halo" effect around mooring scars for seagrass or epifauna and to seek any difference in epifaunal community between mooring and reference sites I also sampled paired sites at eight locations in Nantucket Harbor, Massachusetts three times each in the summer of 2015. Each location consisted of a meadow site actively experiencing mooring scarring and a reference site without moorings. My conservative sampling methods of the 30 sampled mooring scars found scars to average 21.1m2. Across my paired sites, seagrass was found to have lower cover and lower canopy height in mooring versus reference sites. Seagrass cover and canopy height were lower in the first few meters (typically 2-3m) surrounding each scar in comparison to paired reference quadrats indicating a "halo" effect of each scar. I did not detect a difference in epifaunal community composition or density per blade between mooring and reference sites; however, the relatively constant per blade concentration of epifauna combined with the differences in seagrass biomass between the mooring versus reference sites indicate an overall increase in the total amount of epifauna in areas with less disturbance. Epifaunal community composition was different and between locations and sampling dates indicating these factors are more important than proximity to mooring scarring in determining epifaunal abundance and richness. When considering scar area and the "halo" of each scar I estimate that at least 32ha (2%) of Nantucket Harbor was impacted by mooring scarring. Given that the estimates of seagrass do not include areas previously denuded of this plant and that my measurements were conservative, likely a larger portion of this harbor's potential seagrass habitat is impacted. Combined with the findings of loss due to these direct boat-related physical disturbances of seagrass meadows worldwide across regions, this halo effect is likely to also be found for moorings globally. I encourage management of the issue by employing and fine-tuning mooring methods (such as deploying moorings with anchor connections that do not drag on the sea floor) to minimize these unintentional but strong effects of mooring on the recipient habitat.

No description available.

Ce mémoire-création propose une réflexion et un texte dramatique dont le sujet est la Malinche, personnage féminin qui a vécu à l'époque de la conquête du Mexique. Les historiens s'entendent pour dire que la Malinche a joué un rôle prédominant dans la Conquête du Mexique. Depuis le siècle dernier, les artistes mexicains et étrangers se sont considérablement inspirés de l'histoire de ce personnage fascinant. De nombreuses œuvres, tels que romans, pièces de théâtre, murales, sculptures, et pièces musicales, lui ont été consacrées où son statut passe de la trahison à l'adulation. C'est pourquoi la vision de ce personnage féminin historique doit être réexaminée à l'époque actuelle, en tenant compte de l'évolution du féminisme dans la société mexicaine. Dans le premier chapitre, nous remonterons d'abord à l'époque à laquelle a vécu la Malinche pour connaître le rôle qu'elle a joué dans l'histoire du Mexique par le soutien qu'elle a apporté aux Espagnols dans la conquête du territoire aztèque. Nous analyserons les différents noms qui lui ont été attribués et l'influence que ceux-ci ont eu sur sa vie. Nous ferons un résumé des codex antiques, où se trouvent les différentes images que les Amérindiens du Mexique ont faites d'elle et où on la compare, entre autres à une déesse aztèque. Dans le deuxième chapitre, nous verrons comment la société mexicaine à l'époque de la révolution change radicalement de point de vue sur le rôle qu'a joué la Malinche pendant la Conquête, en la voyant comme une traîtresse à sa patrie. Nous analyserons comment la femme évolue dans la culture patriarcale mexicaine et comment l'image de la Malinche demeure stigmatisée par l'idéologie machiste actuelle. Nous suivrons la naissance des termes et des significations qui dérivent directement de son nom, tels que malinchismo et Chingada. Nous nous intéresserons aussi au parcours de la Malinche qui a traversé les frontières mexicaines pour atteindre les États-Unis, où les féministes chicanas l'ont prise comme un symbole de l'émancipation de la femme. Dans la troisième partie, suite à l'étude de Sandra Messinger sur la dramaturgie mexicaine d'avant 1980, ayant comme thème la Malinche, nous étudierons deux textes dramatiques écrits après 2000, l'un par un homme, et l'autre par une femme. En les comparant nous ferons ressortir les différentes interprétations du personnage de la Malinche que ces auteurs proposent. En terminant, un texte dramatique s'inspirant des études précédentes, tente de faire le lien entre le rôle des femmes dans la société mexicaine actuelle et le personnage historique de la Malinche. ______________________________________________________________________________ MOTS-CLÉS DE L’AUTEUR : Malinche, malinchismo, dramaturgie mexicaine, féminisme, chicanas

Modelling seawater intrusion (SWI) has evolved from a tool for understanding to a water management need. Yet, it remains a challenge. Difficulties arise from the assessment of dispersion coefficients and the complexity of natural systems that results in complicated aquifer geometries and heterogeneity in the hydraulic parameters. Addressing such difficulties is the objective of this thesis. Specifically, factors that may affect the flow and transport in coastal aquifers and produce heterogeneous salinity distributions are studied.First, a new paradigm for seawater intrusion is proposed since the current paradigm (the Henry problem) fails to properly reproduce observed SWI wedges. Mixing is represented by means of a velocity dependent dispersion tensor in the new proposed problem. Thereby, we denote it as "dispersive Henry problem". SWI is characterized in terms of the wedge penetration, width of the mixing zone and influx of seawater. We find that the width of the mixing zone depends basically on dispersion, with longitudinal and transverse dispersion controlling different parts of the mixing zone but displaying similar overall effects. The wedge penetration is mainly controlled by the horizontal permeability and by the geometric mean of the dispersivities. Transverse dispersivity and the geometric mean of the hydraulic conductivity are the leading parameters controlling the amount of salt that enters the aquifer.Second, the effect of heterogeneity was studied by incorporating heterogeneity in the hydraulic permeability into the modified Henry problem. Results show that heterogeneity causes the toe to recede while increases both the width and slope of the mixing zone. The shape of the interface and the saltwater flux depends on the distribution of the permeability in each realization. However, the toe penetration and the width of the mixing zone do not show large fluctuations. Both variables are satisfactorily reproduced, in cases of moderate heterogeneity, by homogeneous media with equivalent permeability and either local or effective dispersivities.Third, the effect of aquifer geometry in horizontally large confined aquifers was analyzed. Lateral slope turned out to be a critical factor. Lateral slopes in the seaside boundary of more than 3% cause the development of horizontal convection cells. The deepest zones act as preferential zones for seawater to enter the aquifer and preferential discharging zones are developed in the upwards lateral margins. A dimensionless number, Nby, has been defined to estimate the relative importance of this effect.All these factors can be determinant to explain the evolution of salinity in aquifers such as the Main aquifer of the Llobregat delta. Finally, a management model of this aquifer is developed to optimally design corrective measures to restore the water quality of the aquifer. The application of two different optimization methodologies, a linear and a non-linear optimization method, allowed (1) to quantify the hydraulic efficiency of two potential corrective measures: two recharge ponds and a seawater intrusion barrier; (2) to determine the water necessary to be injected in each of these measures to restore the water quality of the aquifer while minimizing changes in the pumping regime and (3) to assess the sustainable pumping regime (with and without the implementation of additional measures) once the water quality has been restored. Shadow prices obtained from linear programming become a valuable tool to quantify the hydraulic efficiency of potential corrective measures to restore water quality in the aquifer.

Els organismes vius estan composats d'elements químics, principalment C, H, O, N, P i S. L'estudi d'aquests elements essencials és una eina molt útil que permet moure'ns entre diferents nivells d'organització biològica, estudiant relacions entre elements (estequiometria), així com estimant fluxos i balanços de massa entre i des d'orgànuls i cèl·lules fins a conques senceres o tota la biosfera. L'objectiu d'aquesta tesi consisteix en establir les relacions entre aquests elements tant a l'interior com a l'exterior de les cèl·lules del fitoplàncton de la Mar Catalana (Mar Mediterrània Occidental).S'han reunit dades oceanogràfiques de 28 campanyes realitzades a la Mar Catalana entre 1982 i 2003, fent un total de 1361 estacions. Amb aquestes dades s'ha fet un control de qualitat per cada una de les variables (nutrients inorgànics, oxigen dissolt i clorofil·la a). La diferència més important en les metodologies d'anàlisi de nutrients al llarg dels anys és la congelació de mostres. En primer lloc es descriuen els rangs de concentració de nutrients, oxigen dissolt i clorofil·la a a la Mar Catalana obtinguts en aplicar els controls de qualitat. Amb l'excepció del fosfat i l'oxigen dissolt, s'han definir rangs específics per l'hivern, degut a que les concentracions son excepcionalment altes en superfície com a conseqüència de la barreja amb aigües profundes. S'ha calculat la concentració mitjana en les diferents masses d'aigua i s'ha estudiat l'estequiometria entre els nutrients i l'oxigen utilitzat per a la remineralització. A 500 m, on pràcticament tota la matèria orgànica s'ha remineralitzat, l'estequiometria és (-O2) : C : N : P : Si = 190 : 127 : 23 : 1 : 21.S'han trobat diferències significatives al comparar els perfils mitjans de concentració obtinguts després d'aplicar els controls de qualitat, entre les estacions de la plataforma continental (menys de 200 m de fons) i les estacions de mar obert (més de 200 m de fons): fosfat, nitrat + nitrit, silicat i oxigen dissolt són menors a la plataforma, mentre que la clorofil·la a i el nitrit són superiors. També s'han trobat variacions estacionals a la capa superficial (0 - 100 m) i a la capa intermèdia (200 - 600 m). Analitzada la tendència al llarg dels anys (1982 - 2003) s'ha trobat un increment de la concentració de silicat, nitrat + nitrit i nitrit a l'aigua superficial, un increment de nitrat + nitrit, silicat, densitat, oxigen dissolt i disminució de l'AOU a l'aigua intermèdia i un increment de fosfat i nitrat + nitrit a la capa profunda. Per estudiar l'estequiometria dels organismes s'ha modificat la metodologia per microanàlisi de raigs - X en microscopi electrònic de rastreig (SEM - EDS), i s'ha creat un nou suport per a SEM. A mes s'ha portat a terme una intercalibració entre dos microscopis (SEM i STEM - EDS) trobant que els resultats dels anàlisis elementals quantitatius i qualitatius de C i N són comparables. Aplicant aquesta metodologia s'han quantificat els principals elements que constitueixen cèl·lules individuals de fitoplàncton de la Mar Catalana. Els resultats indiquen que les dinoflagel·lades contenen més C, P, S, Na, Cl i K que les diatomees per unitat de volum, mentre que les concentracions de N, O i Mg són equivalents. Com a conseqüència, l'estequiometria C:N:P també és diferent (162:21:1 en dinoflagel·lades i 129:38:1 en diatomees).Finalment al comparar l'estequiometria entre els nutrients a l'aigua i la dels organismes, s'observa que l'estacionalitat en la concentració de nutrients inorgànics, oxigen dissolt i AOU a la capa intermèdia es correspon amb la successió en la composició química i en espècies del fitoplàncton de la capa superficial, i d'acord amb la definició de la relació de Redfield es constata que l'estequiometria dels organismes és igual a la de les capes profundes de la Mar Catalana.Aquesta tesi és el primer treball que defineix rangs de concentració de nutrients inorgànics, oxigen dissolt i clorofil·la a a la Mar Catalana, utilitzant més de 100000 dades. També s'han descrit per primer cop variacions estacionals en la concentració de nutrients en capes intermèdies a la Mar Mediterrània, i tendències al llarg dels anys en la concentració de silicat i nitrit en capes superficials i d'oxigen dissolt en capes intermèdies. També és el primer treball en què s'analitza la composició elemental en cèl·lules individuals del fitoplàncton marí, provinents directament del mar, i se'n calcula l'estequiometria C:N:Si:P:S per cada organisme.Per concloure, els resultats de la tesi permeten assentar una base sòlida i esbossar la trajectòria de l'impacte del canvi global en el cicle biogeoquímic de la Mar Catalana, així com identificar alguns processos rellevants d'aquest canvi. / Living organisms are composed by chemical elements, mainly C, H, O, N, P and S. The study of these essential elements is a powerful tool for comparing different levels of biological organization. For example, it is possible to compare elemental ratios (stoichiometry) or assess fluxes and mass balances within and between organelles, cells, whole ocean basins, or even the biosphere. The aim of this thesis is to establish the ratios between these chemical elements both within and outside phytoplankton cells from the Catalan Sea part of theNW Mediterranean Sea.Oceanographic data from 28 cruises performed in the Catalan Sea between 1982 and 2003, amounting to 1361 stations, have been gathered. The Quality of each of the key variables (inorganic nutrients, dissolved oxygen and chlorophyll a) was assessed and outlyers were examined for veracity. The most important difference in the analytical nutrient methodology was the occasional use of frozen samples.Firstly, the ranges of nutrient concentrations, dissolved oxygen and chlorophyll a for the Catalan Sea, are described. Except for the phosphate and the dissolved oxygen, specific winter ranges for the other variables have to be defined, since the winter surface concentrations are particularly high due to deep water mixing. The mean concentration for the different water masses, and also the stoichiometry between nutrients and oxygen utilization (AOU) have been calculated. At 500 m, where supposedly all the organic matter has been completely remineralized, the stoichiometry is: -O2:C:N:P:Si=190:127:23:1:21.When comparing the average profiles of concentrations, obtained after the application of the quality controls, significant differences have been found between the continental shelf stations (less than 200 m of depth) and those of open sea (more than 200m): phosphate, nitrate + nitrite, silicate, and dissolved oxygen are lower in the shelf, whereas chlorophyll a and nitrite are higher. There are also seasonal variations in the surface layer (0-100 m), and in the intermediate layer (200-600 m). The analysis of the temporal trend from 1982 to 2003, shows an increase in nitrate + nitrite, silicate, density and dissolved oxygen, and a decrease in AOU in the intermediate water, whereas in the deep layer there is an increase in phosphate and nitrate + nitrite.In order to study the stoichiometry of the organisms, STEM-EDS X-ray microanalysis methodology has been adapted to a scanning electronic microscope (SEM - EDS) and a new holder for SEM has been designed. In addition an inter-calibration between the two microscopes (SEM and STEM-EDS) has been performed, showing comparable quantitative and qualitative results for C and N.Using this methodology the main chemical constituents of individual phytoplanktonic cells of the Catalan Sea have been quantified. Results suggest that dinoflagellates contain more C, P, S, Na, Cl, and K per volume than diatoms, whereas concentrations of N, O and Mg are similar. As a consequence, the stoichiometry of C:N:P is also different (162:21:1 in dinoflagellates, and 129:38:1 in diatoms). Finally, when comparing the stoichiometry between the nutrients in the water and that of the organisms, it is evident that the seasonality in the concentration of inorganic nutrients, dissolved oxygen and AOU in the intermediate water is consistent with the succession of the surface layer phytoplankton species and their chemical composition. As the Redfield ratio definition predicts, the stoichiometry of organisms in the surface layers matches that of the deep waters of the Catalan Sea.This thesis is the first study that defines ranges of inorganic nutrient concentration, dissolved oxygen and chlorophyll a in the Catalan Sea. The study is based on more than 100000 data points. Also for the first time, seasonal variations in nutrient concentrations in the intermediate waters of the western Mediterranean Sea have been described. Temporal trends in the concentrations of silicate and nitrite in surface waters, and of dissolved oxygen in intermediate layers are observed. This is also the first study in which the elemental composition of individual marine phytoplankton cells, sampled directly from the sea, has been analysed, and the first study in which the stoichiometry C:N:Si:P:S has been calculated at the organism level.In conclusion, the results of this thesis solidly establishes the boundary conditions for nutrients in the Catalan Sea; it identifies the incipient impact of global change on the biogeochemical cycles in the Catalan Sea; and develops hypotheses explaining the oceanographic processes behinds these impacts.

Controlled Exposure Experiments revealed lesions in the statocysts of four cephalopod species of the Mediterranean Sea (Sepia officinalis, Loligo vulgaris, Illex coindetii and Octopus vulgaris), when exposed to relatively low intensity low frequency sounds. The analysis was performed through: scanning (SEM) and transmission (TEM) electron microscopy techniques of the whole inner structure of the cephalopod statocysts, especially on macula and crista; SEM of the epidermal lines of cephalopod hatchlings; and proteomic studies (2DE/MALDI –MS) of the statocyst’s endolymph. All exposed adult individuals presented the same lesions and the same incremental effects over time, consistent with a massive acoustic trauma observed in land species that were exposed to much higher intensities of sound. Immediately after exposure, the damage was observed in the macula statica princeps (msp) and in the crista sensory epithelium. Kinocilia on hair cells were either missing or were bent or flaccid. A number of hair cells showed protruding apical poles and ruptured lateral plasma membranes, most probably resulting from the extrusion of cytoplasmic material. Hair cells were also partially ejected from the sensory epithelium, and spherical holes corresponding to missing hair cells were visible in the epithelium. The cytoplasmic content of the damaged hair cells showed obvious changes, including the presence of numerous vacuoles and electron dense inclusions not seen in the control animals. The appearance of these lesions became gradually more pronounced in individuals after 12, 24, 48, 72, and 96 hours. Special attention was given to validate these findings with control animals that were caught, maintained and sequentially sacrificed following the same protocol as the exposed individuals. The statocyst ultrastructure was therefore revisited and a comparative analysis was carefully conducted to assess the lesions triggered by the exposure to noise This study also presents preliminary results of the sound effects on epidermal lines of cephalopod hatchlings. The lesions, consistent with an acoustic trauma, were identic in the three species that were exposed, but their evolution over time, in opposition with what was observed in the statocysts, were different, suggesting that the animal size and metabolic response might play a role in a possible recovery process. The analysis of noise effects in the statocyst endolymph by proteomic techniques was only conducted on Sepia officinalis. The presence of differential staining of gels from control and subjected to sound exposure individuals demonstrate that the injuries could be related to a possible physiological imbalance that would affect the protein levels of the endolymph. The lesions and findings described here are new to cephalopod pathology. Given that lowfrequency noise levels in the ocean are increasing (e.g. due to shipping, offshore industry, and naval maneuvers), that the role of cephalopods in marine ecosystems is only now beginning to be understood, and that reliable bioacoustic data on invertebrates are scarce, the present study and future investigations will bring an important contribution to the sustainable use of the marine environment. / Després de sotmetre'ls a experiments d'exposició controlada a sons de baixa intensitat i baixa freqüència es van observar lesions en els estatocists de quatre espècies de cefalòpodes de la mar Mediterrània (Sepia officinalis, Loligo vulgaris, Illex coindetii i Octopus vulgaris). L'anàlisi es va realitzar per mitjà de de microscòpia electronica d'escombratge (SEM) i de transmissió (TEM) de tota l'estructura interna de l'estatocist dels cefalòpodes, especialment en la màcula i en la crista, per SEM de les línees epidèrmiques de les larves dels cefalòpodes i per tècniques de proteòmica (2DE/MALDI-MS), de l'endolimfa de l'estatocist. Tots els estatocists d'individus adults de cefalòpodes exposats presentaven les mateixes lesions i aquests efectes eren més greus a mesura que passava el temps després de l'exposició als sons. Tots els animals exposats al soroll van mostrar lesions consistens amb trauma acústic massiu observat en altres espècies terrestres que havien estat exposades a intensitats molt més altes de so. Immediatament després de l'exposició, es van observar danys a la macula statica princeps (msp) i en l'epiteli sensorial de la crista. Els quinocilis de les cèl·lules ciliades desapareixien o es doblegaven i es tornaven flàccids. Un nombre important de cèl·lules ciliades mostraven els pols apicals sobresortint de l'epiteli sensorial, així com el trencament de les membranes plasmàtiques laterals, molt probablement com a resultat de l'extrusió de material citoplasmàtic. Les cèl·lules ciliades també van ser parcialment expulsades de l'epiteli sensorial deixant visibles forats esfèrics en el mateix. El contingut citoplasmàtic de les cèl·lules ciliades danyades va mostrar canvis obvis, com ara la presència de nombrosos vacúols i inclusions electrodenses que no es veien en els animals control. L'aparició d'aquestes lesions es va tornar gradualment més pronunciada en els individus analitzats després de 12, 24, 48, 72 i 96 hores. Es van validar curosament aquests resultats per mitjà de la comparació amb els animals control que van ser capturats, mantinguts i sacrificats de forma seqüencial seguint el mateix protocol que els individus exposats. La ultraestructura de l'estatocist va ser revisada i es va dur a terme un curós anàlisi comparatiu per tal d'avaluar les lesions provocades per l'exposició al soroll. Aquest estudi també presenta els resultats preliminars dels efectes del so en les línies epidèrmiques de cefalòpodes recent nascuts. Les lesions, consistens amb trauma acústic, eren idèntiques en les tres espècies que van ser exposades, però la seva evolució en el temps, en oposició amb el que es va observar en els estatocists, era diferent, cosa que suggereix que la grandària dels animals i la resposta metabòlica podria tenir influència en un possible procés de recuperació. L'avaluació dels efectes en l'endolimfa de l'estatocist per tècniques de proteòmica es va dur a terme només en Sepia officinalis. La presència de taques diferencials en els gels dels individus control i els sotmesos a exposició a so demostren que les lesions podrien estar relacionades amb un possible desequilibri fisiològic que tindria repercusions en els nivells proteics de l'endolimfa. Les lesions descrites aquí són noves pel que fa a la patologia dels cefalòpodes. Atès que els nivells de soroll de baixa freqüència a l'oceà estan augmentant (per exemple, a causa del transport, la indústria petrolera i les maniobres navals), que el paper dels cefalòpodes en els ecosistemes marins només ha començat a ser entès recentment, i que les dades bioacústiques fiables sobre els invertebrats són escasses, el present estudi i les investigacions futures aportaran una important contribució a l'ús sostenible del medi marí.

Sverige och Norge är två små sjömakter och länderna uppvisar såväl stora skillnader somlikheter på olika plan. På det marina området uppfattas att det finns en större skillnad än somintuitivt borde vara fallet. Syftet med detta arbete blir därför att jämföra den svenska och norskasynen på sjömakt. För denna jämförelse har respektive lands marina doktriner valts somundersökningsobjekt. En intressant frågeställning blir därför att utröna hur sjömakt återspeglas idessa doktriner. För att kunna genomföra detta måste först frågan besvaras: vad är signifikantför begreppet sjömakt? Denna operationalisering utförs genom att använda kända marinamilitärteoretiker, Alfred Mahan, Eric Grove och Geoffrey Till, syn på begreppet och tolka dessinnebörd.Detta skapar en analysram för den fortsatta undersökningen av doktrinerna. Resultatet avundersökningen visar att det finns en samsyn avseende den maritima geografin och vikten av attkunna uppträda i området nära kusten poängteras i båda doktrinerna. I den svenska doktrinendetekteras att den unika svenska miljön kan relateras till de förmågor som den svenska marinenbesitter idag. Den norska motsvarigheten har sin tyngdpunkt i den omfattande betydelsensjöfartsnäringen har för Norge. Skillnaden kan främst kopplas till den maritima ekonomin ochhur detta ligger till grund för behovet av marin förmåga i Norge. Sammanfattningsvis är dettaett arbete om sjömakt och hur synen på begreppet kan återspeglas i den svenska och norskamarina doktrinen. / The purpose of this study is to compare the Swedish and Norwegian view on the concept of seapower. This is done because the author observes a difference in views when there should be greatresemblances. Sweden and Norway are two small sea powers that show significant differences andlikeness but at different levels. To make this comparison, the maritime doctrine of each countryhas been chosen as examination objects. An interesting question is therefore to find out how seapower is reflected within those doctrines. However, what is significant about the notion of seapower is the question that first needs to be answered. In order to do so, sea power needs to bedefined and interpreted by using known maritime theorists; Alfred Mahan, Eric Grove andGeoffrey Till.Once the term sea power is operationalized, it is then used for the examination of the doctrines.The comparison detects likenesses when describing the maritime geography but shows equaldisparity when it comes to expressing the importance of maritime economy for the country’swelfare. / Avdelning: ALB - Slutet Mag 3 C-upps. Hylla: Upps. ChP 06-08

Har storleken någon betydelse?Enligt den amerikanske marina militärteoretikern Milan N. Vego har den detvad avser fartyg vid mellanstatliga konflikter i kustnära farvatten.Denna uppsats syftar till att svara på frågan om samma förhållanden gäller vidPeace Support Operations (PSO).Uppsatsen analyserar Vegos tes, små ytstridsfartygs egenskaper, kraven vidPSO:s och de fall där små ytstridsenheter har verkat vid PSO:s.Slutligen värderas analyserade fakta och frågan besvaras. / The fast patrol boat (FPB) has played an important role in the cold war and inits aftermath. In recent years though, we have seen a development where theFPB:s are disappearing in nation after nation. The American naval theoristMilan N. Vego claims that the FPB:s have a natural role in naval operations innarrow seas during wartime. This essay is trying to answer the question ofwhether this is also true in peace support operations (PSO).Since wartime operations and PSO:s differ in both it’s goals and it’s methods Ihad to break down the methods in to functions. The functions are; anti surfacewarfare (ASuW), anti submarine warfare (ASW), anti air warfare (AAW), minecounter measurements (MCM), command and control (C²) and other functions.To answer the question I started to examine the abilities of the FPB:s, to findout it’s strengths and it’s weaknesses. In the next step I described and examinedthe demands in a PSO with emphasis on the naval tasks. I also tried toanticipate what future PSO:s will probably look like.My next step was to examine the three known cases where FPB:s haveparticipated in PSO:s. Each case was studied and described as a separate case.Finally I have tried to value to what extent the wartime functions have beenused in the studied PSO:s. I then discussed what functions I deemed wasnecessary in order to conduct the PSO:s. My next step was to estimate whetherthe studied cases corresponds to estimated future PSO:s.My conclusion is that the FPB:s are a valuable asset in PSO as well as inwartime operations. The reason for the decline of FPB:s in European navies hasnot been answered in this essay, nor the consequences. This is an interestingsubject for further investigation. / Avdelning: ALB - Slutet Mag 3 C-upps.Hylla: Upps. ChP 02-04

Uppsatsens syfte har varit att, ur ett systemperspektiv, kartlägga dels vilka problem som funnits inomavhjälpande underhåll för amfibiebåtsystemet fram till idag, dels att kartlägga vilka framtida möjligheter som finnsför att förbättra detsamma. Två frågor har besvarats i uppsatsen: Vilka problem finns inom avhjälpande underhållför amfibiebåtsystemet fram till idag? Vilka framtida möjligheter finns för att förbättra det avhjälpande underhålletför amfibiebåtsystemet?Frågeställningarna har besvarats med hjälp av systemteori och metoden kvalitativ fallstudie. Tekniken somanvänds för att samla in det empiriska materialet har varit intervjuer i form av frågeundersökning.Uppsatsens svar på den första frågan kan sammanfattas till:Det har varit problem i och med att det inte genomförts någon underhållsberedning. Detta har fått till följd att detär brister i uppläggningen av verktyg och reservmateriel på olika resursnivåer samt brister i utbildning av tekniker.Vidare är det brister i samband och informationsflöde. Dessa begränsar möjligheterna att snabbt få beslutsstödoch tekniskt systemstöd. Dokumentation och s.k. expertstöd uppvisar också brister. Dessa innebär problem vidutbildning och vid genomförande av åtgärder. Slutligen upplevs också brister i rutiner och avseende hjälpmedelför sökning, inventering och återfyllnad av reservmateriel. Följden blir att det uppstår tidsfördröjningar och att detsker återfyllnad med fel reservmateriel.Uppsatsens svar på den andra frågan kan sammanfattas till:Det framtida försvaret tros ge möjlighet till förbättrat informationsflöde. Följden blir att tekniker får en bättretillgång till beslutsstöd och tekniskt systemstöd. Detta reducerar bl.a. de begränsningar som upplevts vid val avreparationsmetoder och beställning av resurser. I framtiden ses en möjlighet till att nyttja centrala databaser vilketfår till följd att det blir bättre tillgång till, och utnyttjande av, uppdaterad dokumentation samt en överblick och ettbättre utnyttjande av verktyg och reservmateriel. Det kommer att finnas en bättre möjlighet att nyttjakombinationen av databaser och nätverk. Detta kan leda till en bättre drifts- och statusuppföljning. Slutligen trosdet finnas en möjlighet till inbyggda test-, referens- och kontrollsystem i båtarna. Denna möjlighet kan då geförbättrade fellarmsfunktioner, möjlighet till fjärrdiagnostik samt möjlighet till självreparationer. / The purpose of this essay has been on the one hand, to identify what problemsthere have been within corrective maintenance for amphibious vessel systemsup till now. The second purpose has been to identify the possibilities availablefor improving the corrective maintenance. The essay has answered thefollowing two questions at issue:1. What problems have there been within corrective maintenance foramphibious vessel systems up till now?2. What future possibilities are available for improving the correctivemaintenance?The questions at issue in this essay have been answered by using a systemstheoreticaland qualitative case study as a method. The technique of gatheringempirical material has been in the way of survey interviews.The first question at issue in the essay can be summarised as follows:There have been problems, in as much as; there has never been a study into therequirements of maintenance. Consequently, this has resulted in scarcity oftools and spare parts at various resource levels and also insufficient training fortechnicians. Furthermore, there is a deficiency within the flow ofcommunication and information. These constrain the possibility of quicklyobtaining decision support and technical systems support. Documentation andso called expert support systems also show deficiencies. Subsequently, theseimply difficulties when training and when implementing repair measures.Finally, deficiencies are apparent in routines, searching, inventory andreplenishment of spare parts. The consequences are time-delays and that thewrong types of spare parts are replaced.The second question at issue in the essay can be summarised as follows:The defence of the future will provide opportunities for an improved flow ofinformation. This will result in technicians receiving decision support andtechnical support systems easier. This will reduce the constraints, among otherthings, which were experienced when choosing methods of repair and orderingof resources. In the future, there will be an opportunity to utilise centraldatabases, which will result in an improved accessibility and use of updateddocumentation. Moreover, an overview and more efficient use of tools andspare parts will be possible. Combining databases and networks will also beenhanced in the future. This can then lead to better surveillance of the runningof the vessel and its state of condition.FÖRSVARSHÖGSKOLAN C-UPPSATS Beteckning 19100:2007Mj Peter Fagrell, ChP 01- 03 2003-07-21 sida 2(50)Finally, there is believed to be the possibility of built- in tests, reference andcontrol systems in the vessels. This possibility can in turn provide improvedfaulty alarm functions, opportunities for remote diagnostics and self-reparation. / Avdelning: ALB - Slutet Mag 3 C-upps.Hylla: Upps. ChP 01-03