Les complexes de polyélectrolytes (PECs) sont typiquement formés par interaction électrostatique entre deux polyélectrolytes de charge opposée. Alors que de nombreuses études ont été consacrées aux propriétés de ces complexes, l'objectif de la thèse est de mieux comprendre le rôle de l’intensité de l’interaction entre deux polyélectrolytes sur la morphologie des complexes ainsi que la cinétique et la thermodynamique de la complexation. Différents systèmes complexants, faibles et forts, donnant lieu à la formation de coacervats ou de précipités ont été choisis et étudiés sur une large gamme de rapport de charges (Z[+]/[-]) afin d'obtenir différents états physiques (soluble, colloïdal, phase dense). La morphologie des complexes a été déterminée par microscopie (optique, fluorescence, force atomique) et diffusion de rayonnement (lumière, neutrons). La cinétique et la thermodynamique de complexation ont été étudiées par utilisation respective d'un mélangeur à flux stoppé et de la calorimétrie de titration isotherme. Les résultats obtenus permettent de mettre en évidence un certain nombre de caractéristiques permettant de distinguer les systèmes complexants forts et faibles. En particulier, les complexes forts sont hors équilibre d'un point de vue thermodynamique et en conséquence ils présentent une forte dépendance aux conditions initiales de complexation. Un autre aspect important et qui pourrait être à l'origine de la distinction entre les complexes forts et faibles est l'énergie d'hydratation des polyélectrolytes qui a été déterminée pour de nombreux polyélectrolytes et corrélée aux propriétés des complexes. / Complexes of polyelectrolytes (PECs) are oppositely charged polymers assemblies held together by electrostatic interaction. As the non-covalent assembly of macromolecules/colloids in solution has been thoroughly investigated over the last decade with a particular emphasis put on the morphology of the final aggregates as a function of the building blocks-chemistry, the objective of this thesis is to come to a better understanding of the influence of interaction strength between polyelectrolytes on complexes morphologies, as well as kinetics and thermodynamics of the complexation. For this study, weakly and strongly interacting systems given rise to coacervate and precipitate phases has been elected. Those systems have been studied on a wide charge ratio scale (Z[+]/[-]) to span several physical states of the PECs (soluble and colloidal PECs, dense phases). Morphologies of assemblies are assessed by microscopy (optical, fluorescence, atomic force) and scattering techniques (neutron, light). Kinetics and thermodynamics of the complexation process are studied by use of a stopped-flow mixing device and an isothermal titration calorimeter. Results gave us keys to discriminate strongly interacting systems from weakly interacting ones. In particular, the ‘strong systems’ are showed to be non-equilibrium assemblies, ie. the formulation pathway or the way these different macromolecules are coming into contact is then a key step. Another important aspect that could explain the complexation process behavior is the hydration energy of the polyelectrolytes. Calorimetry measurements have been performed for numerous polyelectrolytes and then correlated to complexes properties.

La present tesi doctoral consta de tres estudis sobre les alteracions neurofisiològiques en el processament auditiu subjacents a dues patologies del llenguatge del desenvolupament: la disfèmia verbal i la dislèxia. Aquests estudis s'han portat a terme mitjançant el registre de potencials evocats cerebrals (PECs). El primer estudi investigà les possibles alteracions auditives en la disfèmia del desenvolupament persistent, utilitzant el potencial evocat de disparitat (Mismatch Negativity, MMN). Els resultats mostraren l'existència d'un dèficit de processament auditiu específic dels estímuls de la parla manifestat per diferències entre el grup de disfèmics i els controls en l'amplitud del generador supratemporal esquerre del PEC auditiu MMN. A més, es trobà una correlació negativa entre el grau de fluïdesa de la parla i l'amplitud del generador supratemporal esquerre de MMN. Amb tot, aquest estudi mostrà que els disfèmics del desenvolupament persistent presenten alteracions específiques en el processament auditiu dels estímuls de la parla. El segon estudi investigà les possibles alteracions auditives en la dislèxia del desenvolupament, utilitzant el potencial MMN. Els resultats d'aquest estudi mostraren una demora en la latència del potencial MMN davant de contrastos auditius simples i també davant d'estímuls de la parla, és a dir, fonemes. A més, els resultats van revelar en els dislèctics l'existència d'alteracions en la discriminació temporal dels estímuls, manifestat per les diferències d'amplitud en el component MMN i del subseqüent component P3a trobades entre grups davant contrastos auditius de durada. Així doncs, els resultats d'aquest estudi revelaren que els subjectes amb dislèxia del desenvolupament presenten un dèficit específic de processament de la informació temporal auditiva. El tercer estudi investigà les possibles alteracions atencionals auditives en la dislèxia del desenvolupament, utilitzant el potencial evocat P3a o novelty-P3. Aquest estudi es va dur a terme mitjançant la realització d'una tasca de distracció en la que els subjectes havien de discriminar estímuls visuals i ignorar sons distractors novedosos irrellevants. Els resultats mostraren l'existència d'un dèficit de processament auditiu primari en els subjectes dislèctics manifestat per un augment de l'amplitud i una demora dels components N1/MMN davant de tots els estímuls auditius, i alteracions en els processos atencionals dels dislèctics, mostrat per un pitjor rendiment i un augment del temps de reacció en la tasca conductual, i d'una disminució de l'amplitud i una demora del potencial P3a davant dels estímuls novedosos, especialment davant els estímuls novedosos familiars pel subjecte. Amb tot, aquest estudi demostrà alteracions atencionals auditives en els subjectes amb dislèxia del desenvolupament.

No description available.

Studiens syfte är att belysa på vilket sätt bildstöd används i förskolan och på vilket sätt bildstöd uppmuntrar och främjar barns möjligheter att kommunicera. Frågeställningarna studien baseras ifrån är: Hur kan användning av bildstöd i förskolan stödja barns kommunikation? Vilka faktorer hindrar samt möjliggör användandet av bildstöd? Vilka former av bildstöd anses vara särskilt användbara? Metoden vi använt oss av är en kvalitativ studie med semistrukturerade intervjuer med två specialpedagoger och fyra förskollärare som arbetar i olika förskolor inom samma kommun. Vi har valt att utgå från det sociokulturella perspektivet när det kommer till lärande och kommunikation när vi genomfört studien. I studiens resultat framkommer det att bildstöd används som hjälpmedel och ett pedagogiskt verktyg till hela barngruppen men att det även används specifikt för enskilda barn i behov av särskilt stöd. Resultatet visar även att bildstöd används för att komplettera det verbala språket och ge ett visuellt stöd till det som förmedlas. Slutsatsen av studien är att bildstöd är ett arbetssätt som gynnar alla barn, oavsett funktionsvariation eller inte.

No description available.

No description available.

No description available.

Syftet med denna studie var att undersöka hur en för situationen anpassad kommunikationskarta, en pratkarta, kan möjliggöra samtal mellan en 11-årig pojke med autism och utvecklingsstörning och hans mamma när de samtalar om en händelse som inte händer nu. Erik har inget fungerande tal och är beroende av Alternativ och Kompletterande Kommunikation (AKK). Han har sedan förskoletiden en pärm med löstagbara bilder (PECS), som han använder för att uttrycka sina behov och intentioner. I studien undersöktes hur interaktionen mellan Erik och hans mamma Maria organiserades sekventiellt. Analysen visade att en kommunikationskarta, en pratkarta med bilder anpassade för samtalet, var en viktig gemensam resurs för både Maria och Erik för att initiera, utveckla och avsluta pratstunden. Analysen baserades på videoinspelat material i hemmet, inspelat av Maria, där deltagarna pratade om den förestående julhelgen. Samtalsanalys (Conversation Analysis) användes som analysmetod. Det visade sig att deltagarna orienterar mot tre huvudsakliga faser i det kommunikativa projektet att etablera samtal om julen:prefas, huvudfas och postfas. Pratkartan var en viktig kommunikativ resurs för både Maria och Erik, vilken de orienterade mot i alla delar av samtalet. Prefasen bestod av de handlingar som leder fram till att Erik använder PECS-bilder för att involvera sig i samtalet. I prefasen var pratkartan helt avgörande för att Erik skulle komma igång och pecsa. I huvudfasen, den fas där Erik använder PECS-bilder för att samtala om julen, utvecklade Maria och Erik gemensamt olika ämnesaspekter av samtalet. Maria upprepade och utvidgade utifrån Eriks pecsyttranden. Hon gav också värderande bidrag och föreslog nya perspektiv på det pågående ämnet. Erik upprepade, byggde ut och överlappade Marias bidrag, men han kunde också aktivt bibehålla koherens i episoden och följde inte alltid Marias utvidgning eller förslag på nya ämnesaspekter. I postfasen avslutade deltagarna pratstunden och talet om julen. Erik bidrog aktivt till avslutandet genom att plocka ihop pratkartorna. Maria bekräftade både verbalt och genom att använda SLUTA-PRATA-bilden att pratstunden är avslutad. Förslag ges på framtida praktikbaserade studier som kan bidra till evidensbaserad praktik.

Submitted by Regina Correa (rehecorrea@gmail.com) on 2016-09-26T19:16:27Z No. of bitstreams: 1 TeseLHZSC.pdf: 2467855 bytes, checksum: 8cd565956b0ef80e3aeee2d992a9b360 (MD5) / Approved for entry into archive by Marina Freitas (marinapf@ufscar.br) on 2016-09-27T19:29:35Z (GMT) No. of bitstreams: 1 TeseLHZSC.pdf: 2467855 bytes, checksum: 8cd565956b0ef80e3aeee2d992a9b360 (MD5) / Approved for entry into archive by Marina Freitas (marinapf@ufscar.br) on 2016-09-27T19:29:42Z (GMT) No. of bitstreams: 1 TeseLHZSC.pdf: 2467855 bytes, checksum: 8cd565956b0ef80e3aeee2d992a9b360 (MD5) / Made available in DSpace on 2016-09-27T19:29:50Z (GMT). No. of bitstreams: 1 TeseLHZSC.pdf: 2467855 bytes, checksum: 8cd565956b0ef80e3aeee2d992a9b360 (MD5) Previous issue date: 2015-12-04 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior (CAPES) / Among the difficulties present in frames Autism Spectrum Disorder (ASD) are deficits in social skills (SS) and different types of behavior problems (BP). The Picture Exchange Communication System (PECS) is a program that takes verbal behavior analysis Skinner and assists in acquiring verbal operant, enabling a functional communication and can facilitate social interactions and reduce competitive behavior problems. Art for the state's definition of interventions in SS and ASD, a systematic review of literature was carried out from 2009 to 2013. The results showed the importance of developing SS in individuals with ASD and the need to develop effective procedures for children with severe ASD, since most of the studies was carried out with mild ASD. Considering the shortcomings of the studies reviewed, the goal of study 02 was to implement and evaluate a teaching program of verbal operant with all phases of PECS for a ten year old with severe ASD, in addition to checking the spread between three environments (clinic, school and home) via a design with multiple baseline characteristics between multiple probes and environments. Prior to the teaching program and the end of each phase of PECS, in all environments, probes were conducted with discrete trial to evaluate the learning of the tasks required in each phase. The teaching program followed the instructions in the manual PECS and operationalization of hits criteria developed by the researcher. The data obtained from the surveys of discrete trial of the tasks of PECS phases were grouped into figures with the child hit percentages at each session. The child had learning criterion for all Phases of PECS and kept 100% accuracy in all phases, including the Follow up except Attributes and Phase VI. After successive polls the child also showed generalization between the three environments. The aim of the study was 03 to assess the effects of this educational program with the PECS in the repertoire of SS and BP participating child. To this end, in addition to the study of the procedure 02, they were conducted preand post-intervention measures with an interview about SS and BP with the mother and child's teacher. In addition to the child's filming in natural situations in all polls conducted during the study 02. These recordings were analyzed in relation to the frequency of SS and BP during the baseline and implementation of the teaching program. The behaviors were classified shot directly taught SS, or verbal operands and SS who were not trained directly to check the side effects of PECS. The interview data of pre and post-test were analyzed for frequency of SS and BP according to the following scales: often, sometimes and never. The results showed gains in SS repertoire and BP reduction in the three environments, especially at home. It was concluded that the child has learned the verbal operant taught by PECS, he learned new classes of social skills and reduced behavioral problems. Limitations will be appointed for each study. / Dentre das dificuldades presentes nos quadros de Transtorno do Espectro Autista (TEA) estão os déficits em habilidades sociais (HS) e diferentes tipos de Problemas de Comportamento (PC). O Sistema de Comunicação por Troca de Figuras (PECS) é um programa que adota análise de comportamento verbal de Skinner e que auxilia na aquisição de operantes verbais, possibilitando uma comunicação funcional e pode favorecer interações sociais e reduzir problemas de comportamento concorrentes. Para definição do Estado da Arte sobre intervenções em HS e TEA, foi realizada uma revisão sistemática de publicações entre 2009 a 2013. Os resultados mostraram a importância de desenvolver HS em indivíduos com TEA e a necessidade de desenvolver procedimentos eficazes para crianças com TEA severo, visto que a maioria dos estudos foi realizada com TEA leve. Considerando as lacunas dos estudos revisados, o objetivo do Estudo 02 foi de implementar e avaliar um programa de ensino de operantes verbais com todas as fases do PECS para uma criança de dez anos com TEA severo, além de verificar a generalização entre três ambientes (clínica, escola e casa) por meio de um delineamento com características de linha de base múltiplas entre ambientes e múltiplas sondagens. Anteriormente ao programa de ensino e ao final de cada Fase do PECS, em todos os ambientes, foram realizadas sondas com tentativas discretas para avaliar o aprendizado das tarefas exigidas em cada fase. O programa de ensino seguiu as instruções do manual do PECS e uma operacionalização dos critérios de acertos elaborada pela pesquisadora. Os dados obtidos com as sondagens das tentativas discretas das tarefas das fases do PECS foram agrupados em figuras com as porcentagens de acertos da criança em cada sessão. A criança apresentou critério de aprendizagem para todas as Fases do PECS e manteve 100% de acertos em todas as Fases, inclusive no Follow up, exceto em Atributos e Fase VI. Após sucessivas sondagens a criança também apresentou generalização entre os três ambientes. O objetivo do Estudo 03 foi de avaliar os efeitos desse programa de ensino com o PECS sob o repertório de HS e de PC da criança participante. Para tanto, adicionalmente ao procedimento do estudo 02, foram realizadas medidas de pré e pós-intervenção com uma entrevista sobre HS e PC com a mãe e professora da criança. Além de filmagens da criança em situações naturais em todas as sondagens realizadas durante o estudo 02. Essas filmagens foram analisadas em relação às frequências de HS e PC durante a linha de base e execução do programa de ensino. Os comportamentos filmados foram classificados em HS diretamente ensinadas, ou seja, operantes verbais e, HS que não foram treinadas diretamente, para verificar os 11 efeitos colaterais do PECS. Os dados da entrevista do pré e pós-teste, foram analisados em relação à frequência de HS e PC de acordo com as seguintes escalas: frequentemente, às vezes e nunca. Os resultados mostraram ganhos no repertório de HS e redução de PC nos três ambientes, principalmente em casa. Foi possível concluir que a criança aprendeu os operantes verbais ensinados pelo PECS, aprendeu novas classes de habilidades sociais e reduziu problemas de comportamento. Limitações serão apontadas de cada estudo.

This study was conducted at a special school for children with autism and developmental disabilities. The study consists of three interviews where pedagogues have different experiences of working with children in need of special support. The aim is to get an idea of how teachers think about working with children autism, but above all to find out what methods and educational tools that are used, and why they are used to best motivate students to a rewarding education. Sense of coherence (SOC) is a central concept and a theoretical basis of the study relating to the student to create comprehensibility, manageability and meaningfulness in life. All of these three are essential for the student to find a predictable environment. From the result shows how schools and teachers use different methods and different tools, but both have a focus to help the student find motivation in the learning process. Pedagogues mentions three pedagogical tools where two of them get a little more space in the paper. The pedagogues tell how they think about the various tools and intention of these in the process of helping the student in the quest to find the motivation and meaningfulness in school and life. It is important to highlight the need for special education for children with special needs where special school is an institution that offers expertise in this. Something that makes a big impression is the discussion of how education and training should be tailored along each student's abilities and needs. The pedagogue dialogue is easy to attach to the policy in their operations, curriculum for special school (2011). One pedagogue also expresses this to be a living document which will also serve as support staff in the business.