The decisions for investment are forward-looking and the base of a long-term strategy. The research within investment have focused on diverse formulas which are used in financial assessment, which also should be complemented with qualitative evaluation. Consequently, the focus should not only be on the execution of the formulas. Less time have been spent on research concerning what actually initiates the investment proposals and affects the decision-making. This will be highlighted in this essay. The purpose of this study is through understanding for the agency's process of investment and its possible differences, describe and explain those factors which initiate and drive the proposal of investment further in the process. The essay highlights potential differences between public and private agencies. The essay has been completed through a qualitative research point of view, through case studies on a private as well as on a public agency. The empirical material has been collected through semi-structured interviews with people who have great knowledge regarding the agencies of investment on the chosen object of study. The factors with the greatest influence during the process of investment were economy and rivals. Arenastaden was partially affected by the legislation and Holtab to a certain extent. In the case of Arenastaden, the investments were also affected by known athletics profiles and marketing. The external environment influenced Arenastaden's investments, while the internal environment affected the investments of Holtab. / Investeringsbeslut är långsiktiga och ligger till grund för en långsiktig strategi. Investeringsforskningen har fokuserats kring olika kalkyler som används vid finansiell utvärdering, vilka bör kompletteras med kvalitativ utvärdering. Därför ska inte fokus endast ligga på utförandet av kalkylmodeller. Mindre tid har ägnats åt att undersöka vad som initierar investeringsförslag och påverkar beslutsfattandet, vilket kommer belysas i denna uppsats. Syftet med denna studie är att genom förståelse för verksamheternas investeringsprocesser, beskriva och förklara de faktorer som initierar och driver investeringsförslag vidare i processen. Uppsatsen belyser eventuella likheter och skillnader mellan kommunala och privata verksamheter. Uppsatsen har genomförts med en kvalitativ forskningsansats genom fallstudier på en privat respektive en kommunal verksamhet. Det empiriska materialet har inhämtats genom semi-strukturerade intervjuer med personer med stor kunskap om investeringsverksamheterna på de valda studieobjekten. Faktorerna ekonomi och konkurrenter hade störst inflytande under investeringsprocessen för båda verksamheterna. Lagstiftningen påverkade främst Arenastaden men också till viss del Holtab. I Arenastadens fall påverkades investeringarna även av kända profiler och marknadsföring. Den externa miljön inverkade på Arenastadens investeringar medan den interna miljön påverkade Holtab.

En la tesis se estudian las normas de competencia judicial internacional aplicables por parte de los tribunales españoles en relación a los litigios relativos a la nulidad e infracción tanto de la patente nacional como de las patentes europea y comunitaria. En el primer capítulo se delimita el concepto de competencia judicial internacional y se determinan los intereses rectores de su regulación en el actual momento histórico. Se hace especial hincapié en el estudio del papel que corresponde a los conceptos de soberanía y territorialidad, habida cuenta que ambos han sido utilizados tradicionalmente por la doctrina y la jurisprudencia para rechazar la posibilidad de que las controversias sobre patentes de invención pudieran dirimirse ante jurisdicciones extranjeras.El estudio tiene como principal objeto el análisis del Derecho positivo actualmente en vigor en España (convenio de Bruselas de 1968, así como las normas establecidas al respecto en la Ley Orgánica del Poder Judicial) o con muchas posibilidades de entrar en vigor en un futuro más o menos próximo (Convenio de Lugano de 1988 y el Protocolo de litigios del Acuerdo de patentes comunitarias de 1989). Del estudio de dicha normativa se deduce en primer lugar la exclusión de los litigios relativos al procedimiento de oposición de tercero a la concesión de la patente europea y comunitaría, puesto que estas controversias se atribuyen a las Cámaras de recursos de la Oficina Europea de Patentes, esto es, a instancias administrativas pertenecientes a una Organización internacional. En relación a la patente europea cabe destacar quedel artículo 16.4 del Convenio de Bruselas en relación con el art. V de su Protocolo anejo deriva la necesidad de interponer demandas de nulidad paralelas en cada uno de los Estados para los que se ha otorgado la patente, por lo que hemos considerado oportuno postular, "de lege ferenda", la apertura de un foro concurrente que por razones de proximidad debería radicar en la República Federal de Alemania, Estado sede de la Oficina europea de concesión. Plantea también dificultades la relación existente entre las disputas sobre la validez del derecho de exclusiva y aquellas controversias que tienen por objeto su infracción. La interposición de una excepción o reconvención de nulidad es, de hecho, la defensa natural del demandado por infracción de la patente. De ahí que en el ámbito internacional creen especiales dificultades los sistemas de separación vigentes en Estados como Holanda y Alemania, puesto que tales sistemas se basan precisamente en la atribución de competencia material exclusiva en relación a la validez del derecho a tribunales especiales, mientras que los litigios sobre la violación se dirimen ante los tribunales civiles por las concomitancias de la infracción con la responsabilidad civil extracontractual. Existen asimismo dificultades que derivan de la regulación que establece él Convenio de Bruselas respecto al control de oficio de la competencia judicial internaciohal de carácter exclusivo. A consecuencia del art. 19 del Convenio del 68 el tribunal que conoce de la controversia relativa a la usurpación de la patente debe declinar, de oficio, el conocimiento de la misma, en cuanto se interponga una reconvención de nulidad, puesto que ésta equivale a una demanda priñcipal respecto a una materia reservada de forma exclusiva al conocimiento de los tribunales del Estado de protección.En las disputas que se suscitan en torno a la violación de un derecho de exclusiva son de suma importancia las medidas cautelares de cesación. Al respecto hay que destacar que los artículos 24 del Convenio de Bruselas y Lugano así como la disposición correspondiente de la Ley Orgánica del Poder Judicial posibilitan la solicitud de medidas cautelares ante jurisdicciones distintas a las competentes respecto al litigio sobre el fondo. El "forum praesentiae" debe, sin embargo, construirse de forma que únicamente quepa otorgar medidas cautelares de carácter territorial. Es decir, las medidas cautelares dictadas en virtud de los foros de este tipo se excluirían del régimen de reconocimiento y ejecución establecido por los convenios de Bruselas y Lugano y coexistirían con las medidas provisionales dictadas por los tribunales competentes respecto a las disputas sobre el fondo. Éstas últimas podrían tener carácter extraterritorial y participarían del régimen de libre circulación de decisiones judiciales instaurado por el Convenio de Bruselas.El foro que reviste mayor utilidad en materia de infracción de patentes nacionales y europeas es el foro del domicilio del demandado. Sería, sin embargo, conveniente una interpretación de la norma de conflicto que con carácter unilateral establece el art. 10.4 del Título Preliminar del Código Civil e implícita según la mayor parte de la doctrina en el Convenio de París para la protección de la propiedad industrial que tuviera en cuenta la pérdida de independencia de los derechos de exclusiva en el ámbito comunitario como consecuencia del principio de agotamiento comunitario que ha establecido el Tribunal de Justicia de la Comunidad como consecuencia de la libre circulación de mercancías.En virtud de tal dato es posible acuñar un concepto de "acto de infracción" propio del ámbito conflictual que tenga como eje la localización de la infracción en el mercado nacional en el que se introducen en el comercio los productos protegidos por la patente o directamente derivados del procedimiento protegido por la misma. De esta manera se conseguiría superar al menos en un número considerable de supuestos la fragmentación a la que inexorablemente conduce el principio de territorialidad propio del Derecho material de patentes.En relación a la patente comunitaria destaca la diferente función desempeñada por las normas de competencia judicial internacional establecidas por el Protocolo de litigios del Acuerdo de patentes comunitarias. Dichas normas se subordinan parcialmente a la regulación que el propio Acuerdo introduce respecto a la competencia material puesto que favorecen en todo caso la intervención de los así denominados "tribunales de patentes comunitarias", que no son más que órganos judiciales nacionales designados por los Estados parte en el Acuerdo.Mediante la regulación de la competencia judicial internacional de tales tribunales se trata asimismo de conseguir reducir al máximo el "forum shopping" a través de la reducción de las competencias concurrentes puesto que es la existencia de las mismas lo que posibilita que el actor tenga varias posibilidades de cara a la interposición de la demanda y es lógico que la elección que realice favorezca su interés en detrimento del demandado.El trabajo estudia asimismo las aparentes contradicciones existentes entre el Convenio de Lugano y el acuerdo de patentes comunitarias. Se llega a la conclusión de que desde el punto de vista jurídico se trata de una situación prevista por los redactores del Convenio de Lugano, lo que por ello no produce especiales dificultades de tipo jurídico. Sin embargo, el Acuerdo de patentes comunitarias pone en tela de juicio la propia viabilidad del Convenio de Lugano que puede verse derogado a través de los actos de las instituciones comunitarias que establezcan normas de competencia judicial internacional especiales y derogatorias de las disposiciones del Convenio de Lugano. / The dissertation deals with jurisdiction in patent validity and infringement disputes concerning national patent rights as well as the European patent and the future Community patent. After defining the concept and role of jurisdiction the study analyzes the rules applied by Spanish judges, that is the rules laid down by the 1968 Brussels Convention, the 1988 Lugano Convention and the Spanish "Ley Orgánica del Poder Judicial" as well as the regulation of the 1989 Agreement on the Community patent which is to enter into force in the near future.Patent validity disputes on the European and the Community patent are sometimes dealt with by administrative bodies of the European Patent Office, so that national judges do not interposes. Difficulties arise, nevertheless, about the European patent: in the first place because European patents are invalidated by each national jurisdiction separately and, secondly, because validity is often questioned in infringement disputes and judges with jurisdiction over infringement often lack jurisdiction over validity.Infringement disputes concerning parallel patent rights can be concentrated at the domicile forum of the alleged infringer. This causes, however, some difficulties as regards applicable laws, which could be overcome if the concept of infringement were interpreted in connection with the introduction into commerce of the patent object.Jurisdiction rules plays very different role as regards the Community patent. Due to the regional scope of the patent there is a need to ensure uniform interpretation as well as a desire to avoid as far as possible "forum shopping".

Les fundacions són figures jurídiques de dret privat que han existit al llarg de la història en tots el sistemes jurídics del món que es fonamenten amb la idea simple que una persona destina uns béns de la seva propietat per a unes activitats a favor de tercers que ell mateix determina i que el sobreviuran. En termes jurídics la idea es redueix al negoci jurídic pel qual es vincula un patrimoni a unes finalitats.Aquesta institució històrica ha adquirit una rellevància cabdal en els darrers cinquanta anys que ha estat propiciat, en gran mesura, pel canvi de concepción en els mecanismes d'execució del fi fundacional i de l'estructura de funcionament de la fundació, de manera que actualment no es limiten a la gestió del propi patrimonio (immobilitzat), sinó que s'han immergit en el terreny mercantil de producció de beneficis, si bé aquests, es reinverteixen obligatòriament a la finalitat fundacional. La seva creixent professionalització condueix a encabir-les en el grup d'organitzacions que posen en moviment grans sumes econòmiques en el mercat, que produeixen, presten serveis, obtenen beneficis i, a més, proporcionen llocs de treball. Aquestes característiques, juntament amb el fet que la majoria de les fundacions disposen com a objectiu "l'interès general", per tant benefici a la comunitat, ha captat l'atenció de les institucions públiques a tots els nivells, tant nacionals com supranacionals. Es palesa aquest creixent interès per una institució que havia estat relegada en l'oblit, en les incessants reformes legislatives que s'han succeit en la pràctica totalitat dels ordenaments jurídics europeus durant aquests darrers anys.La multiplicació de fundacions internacionals, englobades sota el paraigües del Tercer sector o de l'Economia social, amb la consideració d'Organitzacions No Governaments, han esdevingut habituals, de forma que actuen en ámbito internacional, ja sigui desplegant directament les seves activitats, sigui recaptant fons, o bé redistribuint-los.Aquesta situació, però, no ha estat acompanyada de normatives d'àmbit internacional o comunitari europeu que les prevegi, per això s'apliquen les normes estatals de Dret internacional privat, que en general tampoc preveuen normes particulars per a les fundacions fet que comporta l'aplicació per analogia de les normes generals sobre persones jurídiques i trusts.L'heterogeneïtat de la figura jurídica de la fundació en el panorama internacional, i en especial en l'europeu, justifica que es dediqui una primera part a situar a la fundació com a subjecte de tràfic internacional i el problemes de qualificació que sorgeixen.Estudiada la gènesi de la fundació en dret comparat, la segona part té per objecte analitzar les normes de Dret internacional privat sobre fundacions situant els problemes que sorgeixen en les actuacions transnacionals de les fundacions exposant l'etern debat de la nacionalitat d'aquestes i les connexions per determinar la llei aplicable al seu estatut personal. S'aborda la competència judicial internacional, la determinació de la lex fundationis, per això s'analitzen les respostes jurídiques contingudes en les normes de DIPr de diferents ordenaments europeus, i s'estudia la qüestió del reconeixement de les fundacions estrangeres, analitzant els diversos intents de regulació de convenisinternacionals que preveien el reconeixement mutu de la personalitat jurídica d'ens privats que actuen internacionalment. S'exposa, també, la situació i els problemes jurídics que sorgeixen en matèria de les fundacions en Dret interregional espanyol.La tercera i última part de la tesi contextualitza la figura jurídica de les fundacions en el mercat interior europeu, per això, es parteix de l'anàlisi de cada una de les llibertats comunitàries i com aquestes incideixen en les fundacions, així mateix, s'analitza la situació de les fundacions en el context de les polítiques econòmiques i socials de la Comunitat Europea i es realitza l'estudi permenoritzat d'un possible reglament europeu que institueixi un Estatut de Fundació Europea. / Foundations are increasingly working across borders. However, a number of civil and tax law barriers in EU are hampering foundations' current work. Furthermore, art. 48 of the European Community Treaty (ECT) exclude foundations of the right of establishment because they are no-profit legal persons. In the same way national tax laws discriminate foreign foundations or donors depending on their place of residence.

Se analiza el Tercer Sector de atención a las personas con discapacidad intelectual en su función de provisión de servicios sociales de responsabilidad pública junto al Estado y el mercado.A partir de la dialéctica entre Estado y Sociedad Civil se analiza como el resurgimiento de la sociedad civil en el proceso de democratización de las sociedades modernas, representa la recuperación de su dimensión pública. Dimensión que entronca con la de la sociedad política que ha sido sustraída del Estado en el proceso de asimilación de este al aparato de gobierno.Una aproximación etnográfica en el análisis de la trayectoria de las entidades en tres etapas: carismática, profesionalización y generación de valor. Se analiza la estructura organizativa, los servicios y las relaciones en la búsqueda del equilibrio entre dos lógicas de gestión que las conduce a un doble isomorfismo institucional: con la administración pública y con la empresa mercantil. / This doctoral thesis analyzes third-sector care of the intellectually handicapped and the sector's function of providing social services that are public responsibility in conjunction with the state and the market.On the basis of the relationship between state and civil society, an analysis is made of how the resurgence of civil society in the process of democratizing modern societies represents the recuperation of their public dimension. This dimension is connected to that of political society which was removed from the state during the process in which the state was assimilated to the apparatus of government.An ethnographic approach was used to analyze three stages in the history of these entities: charisma, professionalization and generation of value. The organizational structure, services and relations are analyzed in search of the balance between two management logics that generates a double institutional isomorphism: public administration and commercial company.

Sänkningen av aktiekapitalkravet från 100 000 till 50 000 SEK den 1 april 2010, förverkligades för att förbättra de institutionella villkoren för de privata aktiebolagen och för att fungera som ett incitament till att öka småföretagande. Syftet med denna uppsats är att undersöka om de privata aktiebolagen har valt att lösgöra eller behålla sitt aktiekapital efter denna nya regel och varför. Dessutom ämnar studien att undersöka om det finns skillnader mellan de som väljer att minska eller att behålla sitt aktiekapital avseende bransch, ålder och omsättning. Studien baseras på en enkätundersökning som innefattar 212 respondenter. De resultat som denna undersökning kommer fram till är:  Att majoriteten av de privata aktiebolagen har valt att behålla sitt aktiekapital. Att anledningen bakom att behålla aktiekapitalet är att bevara företagets kreditvärdighet, att använda aktiekapitalet i verksamheten och för att proceduren med att sänka aktiekapitalet anses vara krångligt och tidskrävande. Framförallt anser inte dessa företag att en minskning av aktiekapitalet har någon större betydelse då det mesta av minskningen antingen försvinner i form av beskattning eller att mängden 50 000 SEK inte anses vara en väsentlig summa. Skillnaderna mellan de privata aktiebolagen utgörs endast av omsättningsvolym. För företag med omsättning över 3 000 000 SEK/år tenderar en minskning av aktiekapitalet att avta helt och förkommer bland företagen med mindre omsättning än 3 000 000 SEK/år.  Detta innebär att de privata aktiebolagen som ingår i studien inte upplever möjligheten till att sänka aktiekapitalet som en förbättring av de institutionella villkoren eller som ett incitament, där regeln inte alls anses ha någon inverkan för företagen. / The reduction of share capital requirement from 100 000 to 50 000 SEK, which was implemented April 1, 2010 to improve the institutional conditions for the private limited companies and to act as an incentive to increase small businesses. The purpose of this essay is to examine whether the private limited companies have chosen to reduce or maintain its share capital after this new rule and why. In addition, the study intends to investigate whether there are differences between those who have chosen to reduce or maintain its share capital regarding branch, age and revenue. The study is based on a survey involving 212 respondents. The results of this study are the following: The majority of the private limited companies have chosen to maintain their share capital. The reason behind keeping the share capital is to maintain the company’s credit rating, to use the share capital in their respective the business and because of the process of lowering the share capital is considered to be complex and time consuming. Above all, these companies do not consider a reduction of share capital having a greater significance when most of the reduction either disappear in the form of taxation or the amount of 50 000 SEK is not considered as a substantial amount.  The differences among the private limited companies consist only of revenue. For companies with revenue of more than 3 000 000 SEK/year, tends a reduction of share capital to subside completely and occurs among the companies with turnover less than 3 000 000 SEK/year. This means that the private limited companies do not perceive the possibility of lowering the share capital as an improvement of the institutional conditions or as an incentive where the reduction of share capital requirement is not considered to have any impact on businesses.

Genom att titta på tre stycken TV-program; Arga Snickaren, Lyxfällan och Rent hus har jag undersökt hur experterna/coacherna i TV-programmen verkar, vad är det för budskap och moral som de förmedlar samt vilken betydelse det kan få. För att förstå och analysera mitt material har jag använt mig av de teoretiska utgångspunkterna; orent och rent, privat och offentlig sfär, experter och coacher samt moral.   Jag har valt att titta på TV-programmen och därefter jämföra materialet för att förstå och utskilja mönster och strukturer, skillnader och likheter. Jag har använt mig av den klassiska dramaturgin som ett slags utgångspunkt för att förstå uppbyggnaden av TV-programmen.   Experterna/coacherna verkar på olika sätt i respektive TV-program. Den gemensamma nämnaren är att experterna/coacherna ska bidra med en kunskapsförmedling kring den problematiska situation som deltagarna befinner sig i. Hur detta sker skiljer sig mellan TV-programmen, allt från renodlad kunskapsförmedling till ett slags moralpredikan där experten fostrar deltagaren i att förändra sitt beteende och bli en god samhällsmedborgare, allt enligt normen. TV som medium har makt att påverka på olika sätt, inte bara de personer som deltar i TV-programmet, utan även de som sitter hemma i soffan och tittar.

Avtal med internationell karaktär är idag vanligt förekommande, då handel inte enbart sker inom ett lands gränser. En fråga som oftast aktualiseras när tvist uppkommer mellan parter i ett internationellt avtalsförhållande är vilken lag som ska tillämpas. För att lösa tvisten och lagvalsfrågan, finns olika tvistlösningsalternativ, bl.a. tvistlösning vid allmän domstol där lagvalsfrågan avgörs med tillämpning av den s.k. Rom I-förordningen, eller tvistlösning genom internationellt kommersiellt skiljeförfarande. Vid båda dessa alternativ är principen om partsautonomi en viktig hörnsten. Principen innebär att parterna själva kan avtala om vilken lag de vill ska tillämpas på avtalet. Vid införandet av Rom I-förordningen utvidgades principen om partsautonomi, från dess tidigare utformning i Romkonventionen, till att även innebära en möjlighet för parterna att välja icke-statliga regler. Denna utvidgning motiverades bl.a. av att detta var möjligt för parter som valde internationellt skiljeförfarande som tvistlösningsalternativ. Frågan som då uppkommer är varför denna utvidgning av principen gjordes, och framförallt varför man motiverade utvidgningen genom att jämföra med principens utformning i internationellt skiljeförfarande. Dessa två tvistlösningsalternativ påvisar stora olikheter, där skiljeförfarandet karakteriseras av att parterna har den övervägande bestämmanderätten av hur förfarandet ska gå tillväga och vilken lag som ska tillämpas. Partsautonomin inom internationellt skiljeförfarande är i stort sett obegränsad, medan det i Rom I-förordningen ställs upp begränsningar som gör att parternas lagval kan frångås. Utformningen av partsautonomin i Rom I-förordningen får anses strida mot den förutsebarhet som principen och förordningen har till syfte att uppnå, och den utformning av principen som hämtades från skiljeförfarandets utformning, är därför inte ändamålsenlig. / Cross-border agreements are more common today, since it’s not unusual that a contract is entered into by parties resident in different states. A question that often occurs when a dispute arises between parties to an international contract is which law that is to be applied. In order to resolve the dispute and determine the applicable law there are various options, for example resolving the dispute before a general court where the applicable law is determined by the provisions of the Rome I Regulation, or by settling the dispute by international commercial arbitration. In both cases, the principle of party autonomy is an important cornerstone. The principle allows the parties to an international contract to determine the applicable law. The principle, which was acknowledged already in the Rome Conventionen, was widened when the Rome Convention was replaced by the Rome I Regulation. Parties were given an additional possibility to choose non-state rules to govern the contract. This was motivated by the fact that the possibility to choose non-state rules was acknowledged in international arbitration. The question that arises is why the principle was widened, and why this was justified by a comparison of the design of the principle in international arbitration. There are notable differences between these two alternatives of resolving a dispute, where the principle of party autonomy in international arbitration is basically unrestricted, while the same principle in the Rome I Regulation is subject to restrictions that might result in another applicable law than the one chosen by the parties. The design of the principle in the Rome I Regulation is in contrary to the purpose of the principle and the Regulation, since the restrictions makes it more difficult for the parties to predict the applicable law. The design of the principle, which was effected by the design of the principle in international arbitration, is therefore not considered as appropriate.

No description available.

Syftet med denna studie är att via tre kvalitativa intervjuer undersöka gränsdragningen mellan privat och offentlig sfär på Internet ur ett socialpsykologiskt perspektiv. Huvudfrågorna lyder; ”Finns det en gräns mellan privat och offentligt på Internet och var går i sådana fall den?”; ”Vad är det människor vill skydda från insyn och varför?” samt ”Hur stor är medvetenheten kring privat sekretess på Internet?” Studien innefattar bland annat en historisk överblick om hur privat och offentlig sfär utvecklats genom åren och hur dagens arenor till stor del överlappar varandra. Fokus ligger på den ständiga gränsdragningen kring privat och offentlighet i vardagen och hur individer uppträder online, hur de där formar sina roller och sin identitet och där G. H. Meads teorier om I och Me och den generaliserade Andre såväl som Foucaults panoptikon aktualiseras. Resultatet av denna undersökning tyder på att det inte finns någon definitiv gräns mellan privat och offentligt, utan individen baserar sitt gränsdragande på en rad faktorer som exempelvis livssituation, samhällets normer samt kommersiell yttre påverkan. Medvetenheten om sekretess hos deltagarna tycks tämligen stor. / Name of paper: Regarding Boundaries at the Digital Arena - A qualitative study concerning Private and Public on the Internet  The purpose of this study is to explore the boundaries between private and public sphere on the Internet based on three interviews. The main questions are: “Is there a border between private and public sphere on the Internet and in that case, where?”; “What do people want to protect from prying eyes and why?” and “How widespread is the awareness of personal privacy on the Internet?”  Theory includes a historical overview of how the private and public sphere has developed over the years and how they today seem to overlap. Everyday life decisions about where to draw the lines are here being examined along with how people behave online and how they form their identities. G. H. Meads theories on I and Me and the significant others as well as Foucault’s understanding of panopticon are also brought up. The result of this survey shows that there is no definite line between private and public and that individuals instead base their borders on factors such as situation in life, social norms and external commercial influences. The participants also show a large awareness concerning secrecy.

The purpose of this study is to gain increased understanding of managers´ attitudes and knowledge about its role in the internal organizational communication. We want to understand how managers define dialogue and further understand the role that dialogue plays for managers. We want to see whether the different managers highlight some common foundations or differences in the dialogue. With the help of the following two questions we wish to understand managers´ relationship to the dialogue within the internal organizational communication:   -What meaning does the dialogue have for managers in the private sector? -What role does the dialogue play in the internal organizational communication according to these managers?   We use qualitative interviews as the data collection method of our material. Using material from the interviews and mainly in accordance with William Isaacs’ theory of dialogue, we can answer our questions.   The result shows that managers' views on the dialogue in many cases are similar to Isaacs’ vision but differs in part. The managers believe that employees are there to contribute to the company. The dialogue is used so that the employees in the business understand and reach the financial goals and visions. Isaacs says that all people are part of a whole and the dialogue is needed to achieve agreement and change. Isaacs also takes up the four pillars of an effective dialogue: listen, respect, await and talk undisguised.  Several of the managers agree with Isaacs that there has to exist a certain platform for an effective dialogue. We discovered three categories of the dialogues’ meaning and role for the managers and that the categories depend on the type of organization. All managers believe that the dialogue’s role is an important part of a well functioning organization. / Syftet med denna undersökning är att få ökad förståelse kring chefers syn och kunskap om dialogens betydelse inom den interna organisationskommunikationen.  Vi vill förstå hur chefer definierar dialog och vidare försöka förstå vilken roll dialogen spelar för chefer. Vi vill se om de olika cheferna belyser några gemensamma grundpelare eller skillnader vad gäller dialog. Med hjälp av följande två frågeställningar önskar vi förstå chefers relation till dialogen inom intern organisationskommunikation:    - Vad betyder dialog för chefer inom den privata sektorn? - Vilken roll spelar dialogen i den interna organisationskommunikationen enligt dessa chefer?   Vi använder oss av kvalitativa intervjuer som insamlingsmetod av vårt material. Med hjälp av materialet från intervjuerna och huvudsakligen William Isaacs teori om dialogen kan vi besvara våra frågeställningar.    Resultatet visar att chefers syn på dialogen i många fall är lik Isaacs syn men skiljer sig delvis.  Cheferna anser att människan är till för verksamheten och dialogen är till för att människorna i verksamheten ska kunna förstå och nå de ekonomiska mål och visioner vilka är uppsatta. Isaacs menar att alla är delar av en helhet och dialogen krävs för att kunna uppnå samförstånd och förändring. Isaacs tar även upp fyra grundpelare för en fungerande dialog; lyssna, respektera, avvakta och tala oförställt. Flera av cheferna håller med Isaacs om grunderna för en dialog. Vi kommer fram till tre kategorier för dialogens betydelse och roll för cheferna och att kategorierna är beroende av verksamhetstypen.  Samtliga chefer anser att dialogens roll är en viktig del för en fungerande verksamhet.