Thesis--Amsterdam. / In Periodical Room.

Thesis (MPhil)--University of Stellenbosch, 2008. / On title page: Master of Philosophy in Ancient Cultures. Bibliography. Also available via the Internet

En l'estudi de restes osteològiques, l'os coxal és un element important tant per a la determinació sexual com per a l'estimació de l'edat. Malgrat l'existència d'una extensa bibliografia no sempre els problemes metodològics han estat ben resolts, sobretot en els coxals infantils. El problema rau principalment en la manca d'un estudi dels canvis que tenen lloc en els elements del coxal durant el creixement. Els estudis de creixement a partir de material osteològic resulten difícils de realitzar a causa de la dificultat de comparació de les mesures infantils amb les adultes. No obstant, aquest problema és de fàcil solució si és té la localització precisa del punt acetabular com a punt de referència a totes les edats. A partir de 327 individus d'edats compreses entre el naixement i els 97 anys, pertanyents a quatre col·leccions europees, es planteja la localització exacta del punt acetabular mitjançant una anàlisi morfològica, i l'estudi del comportament del creixement de 25 variables mètriques, comparables entre adults i subadults, mitjançant la regressió polinòmica. El punt acetabular en els coxals immadurs està clarament representat pel punt d'unió en la fossa acetabular i per les línies de fusió de cada element del coxal. En els ossos coxals adults s'observa que la fossa acetabular té forma de trèvol. La comparació de la morfologia acetabular dels coxals immadurs amb els coxals madurs suggereix que el punt acetabular dels coxals adults està sempre representat per la indentació entre el lòbul superior i l'anterior de la fossa acetabular. Malgrat l'ampli espectre de temps i la diversitat genètica de la mostra, sempre ha estat possible la localització del punt acetabular, no observant-se variabilitat ni intra ni inter observador. A diferència dels mètodes clàssics la variabilitat observada en la fossa acetabular és causada per la variabilitat del mateix punt acetabular. Aquest mètode resulta d'aplicació simple i permet realitzar estudis del coxal amb variables amb major sentit anatòmic i comparables tant entre els individus infantils i adults d'una mateixa població com entre poblacions diferents. Per aquesta raó aquest punt, el punt acetabular anatòmic és el punt que s'utilitza en el nostre estudi mètric. En l'estudi mètric s'observa que les quatre sèries estudiades tenen unes dimensions corporals semblants i les diferències principals no estan en la robustesa sinó en les proporcions pèlviques de la sèrie britànica respecte a les ibèriques. La mostra presenta un desenvolupament semblant al de la població actual d'Europa occidental. Les edats d'inici del brot puberal i de maduresa acetabular (edat d'unió dels elements acetabulars) entren dins els intervals d'edat que es consideren normals per a la població actual. Per altra banda, el comportament de les corbes de creixement de les mesures analitzades és molt igual al trobat en mesures semblants o relacionades a les d'aquest estudi en població actual. Les variables verticals presenten un comportament lineal amb una taxa de creixement constant i les variables horitzontals presenten un alentiment del creixement abans del brot puberal. S'ha evidenciat creixement en el coxal fins als 25 anys aproximadament, en la longitud del pubis, l'amplada de l'escotadura ciàtica, l'índex isquiopúbic i l'índex de l'escotadura ciàtica en els dos sexes, i en la longitud de l'isqui en el sexe masculí. Aquest creixement és difícil atribuir-lo a una maduració retardada de les sèries analitzades perquè, com s'ha vist anteriorment, el desenvolupament d'aquestes sèries és comparable al de la població actual. Aquest fet permet afirmar que el creixement de la longitud del pubis i l'amplada escotadura cotilociàtica en els dos sexes i la longitud de l'isqui en la sèrie masculina dura fins al voltant dels 25 anys. Per altra banda, també s'ha observat l'increment amb l'edat, en els dos sexes, de l'amplada cotilociàtica, l'altura del coxal, l'amplada de l'ili i la disminució de l'amplada de l'escotadura ciàtica i l'índex cotilociàtic. Aquestes variacions són causades pel creixement en gruix de l'os a causa de l'aposició en el periosti. En l'anàlisi de les diferències sexuals no s'observa dimorfisme sexual durant els 9 primers anys de vida, excepte en l'índex isquiopúbic que ha resultat significatiu entre els 0 i 5 anys. Malgrat només es trobin diferències sexuals en l'índex isquiopúbic, també resulten interessants durant els primers 9 anys de vida la resta d'índexs analitzats. També semblen tenir possibilitats les variables absolutes relacionades amb el diàmetre acetabular, però fan falta més dades per a poder-ho confirmar. Les variables més significatives en la discriminació sexual del coxal adult: longitud de l'isqui, amplada cotilociàtica, altura del coxal, índex del coxal, diàmetre acetabular, i les variables relacionades amb el diàmetre acetabular proposades en aquest treball. L'amplada cotilociàtica i l'altura del coxal i els índexs analitzats no són recomanables per a l'estudi del creixement del coxal ni per a la determinació de l'edat a causa de la gran dispersió. Les variables recomanables per l'estimació de l'edat són la longitud de l'isqui, l'amplada de l'ili, la longitud de l'ili. De totes elles la més interessant és la longitud de l'isqui, pel fet de tenir l'expressió matemàtica més senzilla, una funció de primer grau. La relació de l'edat i la longitud de l'isqui es manté en la funció inversa, cosa que fa molt fàcil el càlcul de l'edat. També és interessant per la manca de diferències sexuals durant tota l'etapa de creixement. / In the analysis of osteological remains, the coxal bone is an important element for both sexual determination and age at death estimation. In spite of the extensive bibliography about these topics, there are some methodological problems specifically in the subadult coxal. This is due to the lack of a study about the coxal changes during growth from osteological material. This kind of studies are difficult because the subadult measures are not comparable with adult measures. However, this problem will be easy resolved using the acetabular point as a reference point between adults and subadults. For this reason the aim of this work is to provide the location of the acetabular point based on a morphological study, and to analyse the growth of 25 metrical variables which are comparable between adults and subadults based on polynomial regression. The material used was 327 individuals age ranging from new-borns to 97 years and belonging to four European collections with sex and age known.The acetabular point in immature coxal bones is clearly represented by the point of fusion lines for each bony element of the coxal bone at the acetabular fossa level. In the adult coxal bones, the acetabular fossa has an irregular clover-leaf shape and, the superior lobe is smaller than the anterior and posterior lobes. The cross-sectional analysis of the acetabular morphology suggests that the acetabular point in adult coxal bones is always represented by the indentation between the superior and the anterior lobe of the acetabular fossa. In the metrical study of the present work, in spite of some differences in the pelvic proportions between the Britannic population respect Iberian ones No differences statistically significant in corporal size are found. The development of the analysed sample is like the contemporary European population. The start of the puberal growth spurt and the acetabular maturity (age of fusion of the three acetabular elements) are into the normal ranges for the contemporary population. On the other hand, the behaviour of the growth curves from the analysed variables in the present study is similar to the curves obtained for similar or relating measures in the actual population. The vertical variables have a lineal behaviour with a constant growth tax. The horizontal variables have a no constant growth tax, they present a decreasing tax before the start of the puberal growth spurt. The present study shows growth into the coxal until 25 years of age approximately, specifically in the pubic length, sciatic notch width, ischium-pubic index, sciatic notch index in both sexes, and the ischium length in the masculine sex. We can not attribute this growth to the delay in the maturation of the analysed series because, as previously previously, the development of the series are similar to the contemporary European population. This permits us to affirm that the growth into the pubic length, the sciatic notch width in both sexes and the ischium length in masculine sexe is until 25 years approximately. In the other hand, we can also observe increase of the cotylosciatic width, coxal height and ilium width and the decrease of the sciatic notch in both sexes related with ages. This variations are caused for the apposition on the periostium. With respect the sexual differences we did not observe significative differences after 10 years old, with the exception at the ischium-pubic index between 0 to 5 years. The ischium-pubic index is the only variable with significative differences, however also seems interesting for the sexual discrimination the absolute variables relating with the diameter of acetabulm; but it would be necessary more data to confirm this observation. The variables more significatives in the sexual discrimination of the adult coxal are: ischium length, cotylosciatic index, coxal height, coxal index, acetabular diameter and the variables relating with de acetabular diameters described in this study. The cotylosciatic width, coxal height and the analysed index are not recommendable either for the growth analysis nor for age estimation due to his big dispersion. The recommended variables for age estimation are the ischium length, ilium width and ilium length. The most interesting is the ischium length due to the lack of sexual differences into this variable during growth. This is important in archaeological material where the sex is unknown.

Aquesta tesi mostra un mètode eficient per integrar numèricament una hamiltoniana k·p per heteroestructures semiconductores zero-dimensionals (punts quàntics). S'ofereixen nombrosos exemples d'aplicació en punts quàntics col·loidals sota camps magnètics, anells quàntics, punts quàntics auto-organitzats sota strain i punts quàntics amb ions magnètics. Especial èmfasi es fa en l'efecte d'acoblament entre bandes de forats lleugers i pesants.

Thesis (MPhil (Ancient Studies)--University of Stellenbosch, 2008. / The geographical location of Punt has been the subject of much scholarly controversy for years. Numerous locations have been provided, favouring either regions in southern Arabia or East Africa. The latter being the more accepted theory in this case. Locating the region of Punt is linked to the foreign trade relations of Egypt during the Dynastic period. The practices that governed the Egyptian economy and thus its trade relations are studied, along with textual translations and visual sources in order to determine the kind of contact Egypt had with Punt, the trade relations between these two regions and the commodities they traded. These things determine the landscape that Puntites traversed, providing a profile of their habitat, the people that lived in it and thus a possible location for the region, which is believed to encompass the Gash Delta, on the borders of modern day Eritrea, Ethiopia and Sudan.

Els mètodes de punt interior per a programació lineal proporcionen algorismes de complexitat polinòmica, que els fa ser molt eficients en l’optimització a gran escala. Aquests algorismes utilitzen el mètode de Newton per a convertir les equacions d’òptim del problema, que són no lineals, en un sistema d’equacions lineals, que solen resoldre’s aplicant factorizacions de matrius esparses. En aquells casos particulars en els quals el problema té una estructura especial, com ara en els problemes d’optimització en xarxes multiarticle, es pot aprofitar per millorar l’eficiència de l’algorisme. Aquests problemes de xarxes pertanyen a la família més general de problemes primals bloc-angulars. El punt de partida d’aquesta tesi va ser un fet empíric: l’observació del millor comportament computacional d’un algorisme especialitzat de punt inferior per a problemes bloc-angulars quan en la funció objectiu figurem termes quadràtics. Aquest algorisme utilitza factoritzacions de matrius per resoldre la part de les equacions associades a la zarza i el mètode del gradient conjugat precondicional per resoldre les equacions asociadse a les restriccions d’acoblament. Llavors l’objectiu original va ser buscar alguna forma d’aproximar un problema lineal per un quadràtic de manera que s’explotés el fet experimental observat sense perjudicar la convergència del problema. Posteriorment el plantejament inicial es va amplificar amb el nou objectiu de demostrar la convergència del mètode, entre altres resultats teòrics. El marc teòric usat per poder formular matemàticament aquesta idea ha estat la regularització de la funció de barrera logarítmica associada al problema d’optimització, entenent com a tal la transformació de la funció de barrera original per una altra que inclou un terme quadràtic variable de pertorbació, que disminueix progressivament conforme l’algorisme s’atansa a l’òptim. Aqueste terme quadràtic converteix el problema lineal original en un de quadràtic, de forma que en les primeres iteracions aprofitem el comportament empíric abans esmentat i, a mesura que progressa l’algorisme, el terme quadràtic esdevé negligible, i el problema amb regularització quadràtica s’atansa al problema lineal original. La barrera regularitzada resulta ser auto-concordant, assegurant així la convergència del mètode de punt interior.

Le but de la thèse est d’analyser l’importance idéologique et religieuse des expéditions égyptiennes au pays de Pount, particulièrement sous la XVIIIe dynastie. La 1ère partie (chapitres 1-4) présente en détail les sources relatives aux expéditions pountites et des produits en rapportés. Bien que la prééminence soit réservée aux sources de la XVIIIe dynastie, les documents datant d’autres périodes ont été aussi inclus dans les analyses. La 2e partie (chapitres 5-8) constitue une synthèse des conclusions formulées en résultat des analyses faites dans la 1ère partie. De cette façon, l’auteur examine les divers toponymes relatifs au pays de Pount (chapitre 5), le problème de la localisation exacte de Pount (chapitre 6), le caractère des expéditions pountites en comparaison aux autres types des missions étrangères égyptiennes (chapitre 7) aussi bien que les divers liens entre le pays de Pount et la religion et l’idéologie du pouvoir en Égypte (chapitre 8). L’auteur conclut que Pount jouait un rôle crucial dans l’idéologie du pouvoir égyptienne étant particulièrement associé au dieu solaire aussi bien qu’à la déesse Hathor. Les produits pountites étaient extrêmement importants tant pour le culte funéraire royal et privé que pour le culte divin rendu dans les temples. C’est pourquoi l’organisation d’une expédition pountite était un devoir du roi qui, selon les croyances égyptiennes, obéissait à un ordre direct du dieu solaire. En plus, aux diverses époques on peut percevoir une volonté de rétablir les contacts avec Pount afin de restaurer l’ordre naturel après une période de la crise, ce qui est particulièrement visible sous le règne d’Hatchepsout de la XVIIIe dynastie. / The aim of the dissertation is to analyse the religious and ideological significance of the ancient Egyptian Punt expeditions, particularly in the 18th dynasty. In the first part (chapters 1-4) the sources concerning the ancient Egyptian Punt expeditions as well as the products imported to Egypt in their result were discussed in detail. Although the pre-eminence is given to the 18th dynasty sources, documents from other periods were also included in the analysis. The second part (chapters 5-8) constitutes a synthesis of the conclusions drawn in result of the analysis of the sources of the first part. Therefore, the author discusses various toponyms related to the land of Punt (chapter 5), the problem of Punt’s exact location (chapter 6), the character of the Punt expeditions in comparison with other foreign missions (chapter 7) as well as various links between the land of Punt and Egyptian religion and ideology of kingship (chapter 8). The author concludes that the land of Punt played an important role in the Egyptian ideology of kingship being especially associated with the sun-god as well as with the goddess Hathor. Puntite products were crucial for both royal and private funerary cult as well as for the divine cult carried out in the temples. This is why the organisation of a Punt expedition was a duty of the Egyptian king, who, according to Egyptian beliefs, was obeying a direct order of the sun-god. Moreover, in various periods we may observe a wish to re-establish the contacts with Punt in order to restore the natural order of things after a period of crisis, which is especially visible in the reign of Hatshepsut of the 18th dynasty.

Tal i com indica el seu títol, la present memòria de tesi té com objecte d'estudi el desenvolupament d'algorismes i implementacions eficients per resoldre el problema conegut dins del món de l'Optimització i Investigació Operativa com a problema de fluxos multiarticle en xarxa. Com es desprèn del seu nom, és un problema d'optimització en xarxa on, a diferència del problema clàssic uniarticle, diversos productes (els articles) comparteixen el mateix canal físic (la xarxa) sense poder ser combinats entre ells. Això provoca que sigui necessària una replicació de les variables -fluxos en cada arc- de la xarxa original, tantes vegades com articles hi ha, el qual incrementa considerablement el nombre de variables i constriccions a ser tractades.L'optimització de fluxos en xarxes multiarticle és un problema ben conegut, i durant anys diverses aplicacions reals han estat modelitzades mitjançant aquesta tècnica. Alhora, és un problema molt costós des d'un punt de vista computacional, donat el gran nombre de variables i equacions que intervenen com abans s'ha esmentat. Aquest doble fet (el seu interès per solucionar problemes reals i el seu elevat cost) ha motivat l'estudi i desenvolupament de tècniques per tractar-lo de forma específica. Sovint, però, aquest esforç ha conduït a la formulació de diversos algorismes però rarament ha donat lloc a implementacions de caràcter pràctic. Amb això que acabem de dir queda clar que suposarem que hi ha una clara distinció entre el que és algorisme i el que és implementació, tot i que sovint és difícil decidir on hi ha la frontera entre un i altre concepte. En general, per algorisme entendrem la seqüència de processos que s'han de seguir per tal d'aconseguir un cert objectiu, mentre que la implementació fa referència a com, en última instància, s'han dut a la pràctica. Des d'aquest punt de vista es podria dir que un algorisme té moltes implementacions, però que una implementació només respon a un únic algorisme. S'ha cregut convenient fer una breu discussió sobre els conceptes d'algorisme i implementació, donat que al treball aquí presentat ambdós tenen un pes específic. Al treball desenvolupat no s'ha pretès només detallar com modificar, ampliar o obtenir algorismes per solucionar el problema de fluxos multiarticle, sinó que a més s'ha plantejat com objectiu prioritari l'obtenció d'implementacions el més eficients i robustes possibles. Vista així, la tasca desenvolupada es troba a cavall entre dos camps com ara la Investigació Operativa i la Informàtica. També cal tenir present que en aquesta memòria es presentarà detalladament tot el que faci referència a la part algorísmica però no tant a nivell d'implementació. Això implicaria haver de descriure una gran quantitat d'estructures de dades i una gran quantitat de rutines desenvolupades i altres usades de llibreries numèriques estàndard. Tanmateix, això no ha de fer oblidar que la major part de l'esforç necessari ha estat dedicat a l'obtenció i disseny d'aquestes rutines i estructures de dades. I el fet de que tot aquest treball quedi plasmat en només l'obtenció d'una sèrie de taules amb valors numèrics no ha de fer oblidar la gran quantitat de feina no descrita que hi ha darrera d'aquests resultats.Un cop s'ha definit el marc on es troba el treball realitzat, procedirem a definir amb més detall els objectius que s'han perseguit i les aportacions que representa respecte el que fins ara s'havia fet. Finalitzarem la introducció amb una breu descripció sobre com ha estat estructurada aquesta memòria.

Durante la última década y paralelamente al incremento de la velocidad de computación, las técnicas de simulación molecular se han erigido como una importante herramienta para la predicción de propiedades físicas de sistemas de interés industrial. Estas propiedades resultan esenciales en las industrias química y petroquímica a la hora de diseñar, optimizar, simular o controlar procesos. El actual coste moderado de computadoras potentes hace que la simulación molecular se convierta en una excelente opción para proporcionar predicciones de dichas propiedades. En particular, la capacidad predictiva de estas técnicas resulta muy importante cuando en los sistemas de interés toman parte compuestos tóxicos o condiciones extremas de temperatura o presión debido a la dificultad que entraña la experimentación a dichas condiciones. La simulación molecular proporciona una alternativa a los modelos termofísicos utilizados habitualmente en la industria como es el caso de las ecuaciones de estado, modelos de coeficientes de actividad o teorías de estados correspondientes, que resultan inadecuados al intentar reproducir propiedades complejas de fluidos como es el caso de las de fluidos que presentan enlaces de hidrógeno, polímeros, etc. En particular, los métodos de Monte Carlo (MC) constituyen, junto a la dinámica molecular, una de las técnicas de simulación molecular más adecuadas para el cálculo de propiedades termofísicas. Aunque, por contra del caso de la dinámica molecular, los métodos de Monte Carlo no proporcionan información acerca del proceso molecular o las trayectorias moleculares, éstos se centran en el estudio de propiedades de equilibrio y constituyen una herramienta, en general, más eficiente para el cálculo del equilibrio de fases o la consideración de sistemas que presenten elevados tiempos de relajación debido a su bajos coeficientes de difusión y altas viscosidades. Los objetivos de esta tesis se centran en el desarrollo y la mejora tanto de algoritmos de simulación como de potenciales intermoleculares, factor considerado clave para el desarrollo de las técnicas de simulación de Monte Carlo. En particular, en cuanto a los algoritmos de simulación, la localización de puntos críticos de una manera precisa ha constituido un problema para los métodos habitualmente utilizados en el cálculo de equlibrio de fases, como es el método del colectivo de GIBBS. La aparición de fuertes fluctuaciones de densidad en la región crítica hace imposible obtener datos de simulación en dicha región, debido al hecho de que las simulaciones son llevadas a cabo en una caja de simulación de longitud finita que es superada por la longitud de correlación. Con el fin de proporcionar una ruta adecuada para la localización de puntos críticos tanto de componentes puros como mezclas binarias, la primera parte de esta tesis está dedicada al desarrollo y aplicación de métodos adecuados que permitan superar las dificultades encontradas en el caso de los métodos convencionales. Con este fin se combinan estudios de escalado del tamaño de sitema con técnicas de "Histogram Reweighting" (HR). La aplicación de estos métodos se ha mostrado recientemente como mucho mejor fundamentada y precisa para el cálculo de puntos críticos de sistemas sencillos como es el caso del fluido de LennardJones (LJ). En esta tesis, estas técnicas han sido combinadas con el objetivo de extender su aplicación a mezclas reales de interés industrial. Previamente a su aplicación a dichas mezclas reales, el fluido de LennardJones, capaz de reproducir el comportamiento de fluidos sencillos como es el caso de argón o metano, ha sido tomado como referencia en un paso preliminar. A partir de simulaciones realizadas en el colectivo gran canónico y recombinadas mediante la mencionada técnica de "Histogram Reweighting" se han obtenido los diagramas de fases tanto de fluidos puros como de mezclas binarias. A su vez se han localizado con una gran precisión los puntos críticos de dichos sistemas mediante las técnicas de escalado del tamaño de sistema. Con el fin de extender la aplicación de dichas técnicas a sistemas multicomponente, se han introducido modificaciones a los métodos de HR evitando la construcción de histogramas y el consecuente uso de recursos de memoria. Además, se ha introducido una metodología alternativa, conocida como el cálculo del cumulante de cuarto orden o parámetro de Binder, con el fin de hacer más directa la localización del punto crítico. En particular, se proponen dos posibilidades, en primer lugar la intersección del parámetro de Binder para dos tamaños de sistema diferentes, o la intersección del parámetro de Binder con el valor conocido de la correspondiente clase de universalidad combinado con estudios de escalado. Por otro lado, y en un segundo frente, la segunda parte de esta tesis está dedicada al desarrollo de potenciales intermoleculares capaces de describir las energías inter e intramoleculares de las moléculas involucradas en las simulaciones. En la última década se han desarrolldo diferentes modelos de potenciales para una gran variedad de compuestos. Uno de los más comunmente utilizados para representar hidrocarburos y otras moléculas flexibles es el de átomos unidos, donde cada grupo químico es representado por un potencial del tipo de LennardJones. El uso de este tipo de potencial resulta en una significativa disminución del tiempo de cálculo cuando se compara con modelos que consideran la presencia explícita de la totalidad de los átomos. En particular, el trabajo realizado en esta tesis se centra en el desarrollo de potenciales de átomos unidos anisotrópicos (AUA), que se caracterizan por la inclusión de un desplazamiento de los centros de LennardJones en dirección a los hidrógenos de cada grupo, de manera que esta distancia se convierte en un tercer parámetro ajustable junto a los dos del potencial de LennardJones.En la segunda parte de esta tesis se han desarrollado potenciales del tipo AUA4 para diferentes familias de compuesto que resultan de interés industrial como son los tiofenos, alcanoles y éteres. En el caso de los tiofenos este interés es debido a las cada vez más exigentes restricciones medioambientales que obligan a eliminar los compuestos con presencia de azufre. De aquí la creciente de necesidad de propiedades termodinámicas para esta familia de compuestos para la cual solo existe una cantidad de datos termodinámicos experimentales limitada. Con el fin de hacer posible la obtención de dichos datos a través de la simulación molecular hemos extendido el potencial intermolecular AUA4 a esta familia de compuestos. En segundo lugar, el uso de los compuestos oxigenados en el campo de los biocombustibles ha despertado un importante interés en la industria petroquímica por estos compuestos. En particular, los alcoholes más utilizados en la elaboración de los biocombustibles son el metanol y el etanol. Como en el caso de los tiofenos, hemos extendido el potencial AUA4 a esta familia de compuestos mediante la parametrización del grupo hidroxil y la inclusión de un grupo de cargas electrostáticas optimizadas de manera que reproduzcan de la mejor manera posible el potencial electrostático creado por una molecula de referencia en el vacío. Finalmente, y de manera análoga al caso de los alcanoles, el último capítulo de esta tesis la atención se centra en el desarrollo de un potencial AUA4 capaz de reproducir cuantitativamente las propiedades de coexistencia de la familia de los éteres, compuestos que son ampliamente utilizados como solventes. / Parallel with the increase of computer speed, in the last decade, molecular simulation techniques have emerged as important tools to predict physical properties of systems of industrial interest. These properties are essential in the chemical and petrochemical industries in order to perform process design, optimization, simulation and process control. The actual moderate cost of powerful computers converts molecular simulation into an excellent tool to provide predictions of such properties. In particular, the predictive capability of molecular simulation techniques becomes very important when dealing with extreme conditions of temperature and pressure as well as when toxic compounds are involved in the systems to be studied due to the fact that experimentation at such extreme conditions is difficult and expensive.Consequently, alternative processes must be considered in order to obtain the required properties. Chemical and petrochemical industries have made intensive use of thermophysical models including equations of state, activity coefficients models and corresponding state theories. These predictions present the advantage of providing good approximations with minimal computational needs. However, these models are often inadequate when only a limited amount of information is available to determine the necesary parameters, or when trying to reproduce complex fluid properties such as that of molecules which exhibit hydrogen bonding, polymers, etc. In addition, there is no way for dynamical properties to be estimated in a consistent manner.In this thesis, the HR and FSS techniques are combined with the main goal of extending the application of these methodologies to the calculation of the vaporliquid equilibrium and critical point of real mixtures. Before applying the methodologies to the real mixtures of industrial interest, the LennardJones fluid has been taken as a reference model and as a preliminary step. In this case, the predictions are affected only by the omnipresent statistical errors, but not by the accuracy of the model chosen to reproduce the behavior of the real molecules or the interatomic potential used to calculate the configurational energy of the system.The simulations have been performed in the grand canonical ensemble (GCMC)using the GIBBS code. Liquidvapor coexistences curves have been obtained from HR techniques for pure fluids and binary mixtures, while critical parameters were obtained from FSS in order to close the phase envelope of the phase diagrams. In order to extend the calculations to multicomponent systems modifications to the conventional HR techniques have been introduced in order to avoid the construction of histograms and the consequent need for large memory resources. In addition an alternative methodology known as the fourth order cumulant calculation, also known as the Binder parameter, has been implemented to make the location of the critical point more straightforward. In particular, we propose the use of the fourth order cumulant calculation considering two different possibilities: either the intersection of the Binder parameter for two different system sizes or the intersection of the Binder parameter with the known value for the system universality class combined with a FSS study. The development of transferable potential models able to describe the inter and intramolecular energies of the molecules involved in the simulations constitutes an important field in the improvement of Monte Carlo techniques. In the last decade, potential models, also referred to as force fields, have been developed for a wide range of compounds. One of the most common approaches for modeling hydrocarbons and other flexible molecules is the use of the unitedatoms model, where each chemical group is represented by one LennardJones center. This scheme results in a significant reduction of the computational time as compared to allatoms models since the number of pair interactions goes as the square of the number of sites. Improvements on the standard unitedatoms model, where typically a 612 LennardJones center of force is placed on top of the most significant atom, have been proposed. For instance, the AUA model consists of a displacement of the LennardJones centers of force towards the hydrogen atoms, converting the distance of displacement into a third adjustable parameter. In this thesis we have developed AUA 4 intermolecular potentials for three different families of compounds. The family of ethers is of great importance due to their applications as solvents. The other two families, thiophenes and alkanols, play an important roles in the oil and gas industry. Thiophene due to current and future environmental restrictions and alkanols due ever higher importance and presence of biofuels in this industry.

L´apoptosi, o mort cel.lular programada, és un procés actiu que mobilitza els recursos cel.lulars amb l´objectiu de mantenir l´homeostasi de l´organisme a expenses del suïcidi de cèl.lules individuals. Diferents estudis han mostrat un increment de l´activiat d´algunes cdk, especialment Cdk1 i Cdk2, en correlació amb la progressió dels primers estadis apoptòtics. En el nostre laboratori l´estudi de l´apoptosi en timòcits, els quals no tenen una activitat cdk significativa degut a l´aturada del cicle cel.lular en G1, demostren que la inducció de l´activitat de Cdk2 després del tractament amb radiació gamma o amb glucocorticoides és necessària per l´inici de l´apoptosi. Mentre cap de les ciclines conegudes sembla ser la proteïna activadora de Cdk2 en apoptosi, en el nostre laboratori hem identificat un nou membre de la família de les ciclines, denominada Ciclina O, capaç d´activar aquesta kinasa in vivo en línies cel.lulars. L´expressió d´aquesta nova ciclina en el timus, i altres teixits, s´indueix ràpidament després del tractament amb radiació gamma i coincideix amb l´aparició de l´apoptosi. Aquests resultats posicionen la Ciclina O com a millor candidat a ser l´activador de Cdk2 necessari per induïr la mort cel.lular programada en el timus, i probablement també en altres òrgans. / The apoptosis, also called programmed cell death, is an active process able to use the cellular mechanisms to kill individual cells in order to keep the functional homeostasis of the whole organism. Different studies had shown a correlation between the first apoptotic events and the induction of some cdk proteins, particularly Cdk1 and Cdk2. The studies of thymocytes in our laboratory, wich lacks the most amount of cdk activity related to the cell cycle because of its arrest in G1, had shown that the induction of Cdk2 activity after the treatment with gamma radiation or glucocorticoids is a necessary step for the apoptosis induction. While any of the cyclins described at the moment seems to be the Cdk2 activator for apoptosis a new member of the cyclin family able to activate the kinase Cdk2 in vivo in cell lines has been identified in our laboratory. The expresion of this cyclin, known as Cyclin O, is quickly induced in the thymus after the treatment with gamma radiation and correlates with the induction of apoptosis. These results position Cyclin O as the best candidate to activate Cdk2 and inuce the programmed cell death in the thymus, and probably other tissues.