<p>Detta examensarbete syftar till att undersöka SO-lärares uppfattningar om värdegrunden och hur de arbetar med värdegrundsundervisningen i grundskolans senare år.</p><p>I vår studie har vi intervjuat fyra SO-lärare som är verksamma på olika skolor. Deras värdegrundsundervisning är upplagd på olika sätt, värdegrundsundervisning som är integrerad i all undervisning eller schemalagd undervisning som ett fristående ämne, livskunskap. Vi har intervjuat dessa lärare med avsikten att få en förståelse för deras uppfattningar om och arbete med värdegrundsuppdraget utifrån styrdokumenten och relatera detta till tidigare forskning gällande värdegrundsarbetet.</p><p>Resultatet visar att lärare är väl insatta i värdegrunden, men att de tolkar den på olika sätt. Detta yttrar sig på olika sätt i deras undervisning. Trots denna variation i sättet att se på värdegrunden kan alla hitta stöd i styrdokumenten. De menar vidare att värdegrundsdimensionen är en central del i deras uppdrag som lärare.</p><p>Studien visar att de intervjuade lärarnas uppfattningar har samband med hur värdegrundsundervisningen är organiserad på respektive skola. De menar också att de är tillfredställda med det arbetssätt som skolan har valt.</p><p>Nyckelord: värdegrundsarbete, livskunskap, SO-lärare, grundskolans senare år</p>

<p>Syftet med arbetet är tredelat. Inledningsvis är syftet att ta reda på hur SO-lärare för grund¬skolans senare år utbildas. Andra delen gäller hur rektorer resonerar kring anställningen av SO-lärare. Tredje och sista biten är att se hur lärare bedriver SO-undervisning.</p><p>För att få svar på mina funderingar har jag använt mig av litteratur som bland annat studerar lärares utbildningsnivå och ämnen jämfört med vilken nivå och vilka ämnen de undervisar i. Andra rapporter studerar hur undervisningen går till och om undervisningen är integrerad eller inte. Intervjuer med lärare och rektorer har hjälpt till att svara på mina funderingar.</p><p>Som nyutexaminerad lärare har man antingen två eller tre ämnen i sin utbildning, men man kan få en SO-tjänst ändå. Detta trots att rektorer till störst del verkar vilja ha lärare med ut¬bildning i alla fyra delämnen. Av de lärare som jobbar som SO-lärare på grundskolans senare år har mellan 60 och 70 % både lärarutbildning för nivån och utbildning i de ämnen de under¬visar i. Det är vanligast att man har ett traditionellt upplägg på sin undervisning, vilket medför att man är ensam lärare i klassen och att undervisningen i stort styrs av läroboken.</p><p>SO består av fyra delämnen: geografi, historia, religion och samhällskunskap. Ungefär en tredjedel av lärarna undervisar helt integrerat, ytterligare en tredjedel undervisar i ämnena helt uppdelade och återstående tredjedel har en blandning av dem. Vilken uppdelning man har speglas inte helt säkert av vilken typ av betyg man sätter. Blockbetygen kan dock vara att föredra när man jobbar integrerat då allt är sammanbakat, medan att sätta fyra betyg under¬lättar för att det är enklare att se om eleven har uppnått målen.</p>

This paper attempts to display how five teachers of social studies use and relate to the policy documents and their instructions on gender. To penetrate the subject, five teachers were intreviewed. Each interview focused on how the curriculum attempts to guide teachers regarding gender, sex differences and equality of opportunity. The collected information was processed, analyzed and discussed using gender studies and discourse theory. The results show that the interpretation and usage of the curriculum is very subjective and varies greatly between all the interviewed teachers. Their personal interpretation proves to be crucial when it comes to making reality of the stated goals in the curriculum, concerning actively working towards equality of opportunity between sexes. For example, two teachers strongly believe they do not treat their students differently based on sex, while three others find it a delicate problem that they do treat female and male students differently. The ideas on how to implement gender theory into their teaching also vary greatly. This marked difference in interpretations of the curriculum can be explained mainly in two ways. Firstly, the policy documents and curriculum are very indistinct, providing only guidelines and very few, or no, direct instructions on how to use gender theory when teaching. Secondly, the personal background of each teacher, including upbringing, education and personal interest, shows vast importance on how to interpret the guidelines of the curriculum. The paper also shows a conflict between the attempted individual treatment of each student based on the specific needs of that individual student, and the thought of equal treatment and rights, regardless of sex. A discussion is held concerning how male and female teachers find themselves in different roles, and how the call for a greater number of male teachers include a call for specific typically “male” characteristics. Finally, the paper points out that the usage of gender studies in school implies that the heterosexual norm is the standard, and the issue of equal rights regardless of sexual preference is not even addressed.

Detta examensarbete syftar till att undersöka SO-lärares uppfattningar om värdegrunden och hur de arbetar med värdegrundsundervisningen i grundskolans senare år. I vår studie har vi intervjuat fyra SO-lärare som är verksamma på olika skolor. Deras värdegrundsundervisning är upplagd på olika sätt, värdegrundsundervisning som är integrerad i all undervisning eller schemalagd undervisning som ett fristående ämne, livskunskap. Vi har intervjuat dessa lärare med avsikten att få en förståelse för deras uppfattningar om och arbete med värdegrundsuppdraget utifrån styrdokumenten och relatera detta till tidigare forskning gällande värdegrundsarbetet. Resultatet visar att lärare är väl insatta i värdegrunden, men att de tolkar den på olika sätt. Detta yttrar sig på olika sätt i deras undervisning. Trots denna variation i sättet att se på värdegrunden kan alla hitta stöd i styrdokumenten. De menar vidare att värdegrundsdimensionen är en central del i deras uppdrag som lärare. Studien visar att de intervjuade lärarnas uppfattningar har samband med hur värdegrundsundervisningen är organiserad på respektive skola. De menar också att de är tillfredställda med det arbetssätt som skolan har valt. Nyckelord: värdegrundsarbete, livskunskap, SO-lärare, grundskolans senare år

Syftet med arbetet är tredelat. Inledningsvis är syftet att ta reda på hur SO-lärare för grund¬skolans senare år utbildas. Andra delen gäller hur rektorer resonerar kring anställningen av SO-lärare. Tredje och sista biten är att se hur lärare bedriver SO-undervisning. För att få svar på mina funderingar har jag använt mig av litteratur som bland annat studerar lärares utbildningsnivå och ämnen jämfört med vilken nivå och vilka ämnen de undervisar i. Andra rapporter studerar hur undervisningen går till och om undervisningen är integrerad eller inte. Intervjuer med lärare och rektorer har hjälpt till att svara på mina funderingar. Som nyutexaminerad lärare har man antingen två eller tre ämnen i sin utbildning, men man kan få en SO-tjänst ändå. Detta trots att rektorer till störst del verkar vilja ha lärare med ut¬bildning i alla fyra delämnen. Av de lärare som jobbar som SO-lärare på grundskolans senare år har mellan 60 och 70 % både lärarutbildning för nivån och utbildning i de ämnen de under¬visar i. Det är vanligast att man har ett traditionellt upplägg på sin undervisning, vilket medför att man är ensam lärare i klassen och att undervisningen i stort styrs av läroboken. SO består av fyra delämnen: geografi, historia, religion och samhällskunskap. Ungefär en tredjedel av lärarna undervisar helt integrerat, ytterligare en tredjedel undervisar i ämnena helt uppdelade och återstående tredjedel har en blandning av dem. Vilken uppdelning man har speglas inte helt säkert av vilken typ av betyg man sätter. Blockbetygen kan dock vara att föredra när man jobbar integrerat då allt är sammanbakat, medan att sätta fyra betyg under¬lättar för att det är enklare att se om eleven har uppnått målen.

Two experiments were conducted to evaluate the effects of dietary inclusion level of a low lignin hull, high-oil groat (CDC SO-I) oat on the performance, carcass characteristics and rumen degradation characteristics of feedlot cattle. In the first trial, 200 crossbred steers (average weight of 427.3 ± 22.4 kg) were allocated to 20 pens. Five treatments, formulated by replacing barley with increasing levels of CDC SO-I oat (Barley grain:CDC SO-I oat ratios of 100:0; 75:25; 50:50; 25:75 and 0:100 ; DM basis) were used. Four pens were randomly allocated to each treatment diet. Over the entire study there was a linear decrease (P< 0.01) in DMI and ADG with increasing inclusion level of CDC SO-I oat, whereas feed efficiency (gain:feed) decreased (P= 0.03) quadratically. Days on feed also increased (P= 0.03) quadratically for the steers fed the higher levels of CDC SO-I oat. Increasing the inclusion level of CDC SO-I oat in the diet also decreased (P< 0.01) carcass weight, dressing percentage and grade fat linearly. However, there was no effect of treatment on rib eye area and lean yield percentage. There was no significant effect of treatment on marbling score. While the results of this trial point to a negative effect of CDC SO-I oat on finishing performance, there were minimal differences between cattle fed 100% barley as the concentrate versus those fed 75% barley: 25% oat blend.<p> Trial 2 involved a metabolism trial to determine the effect of CDC SO-I oat inclusion level on rumen fermentation parameters of 5 fistulated heifers fed the same diets used in Trial 1. A 5 × 5 Latin square experiment design was used. Rumen degradation parameters (rumen pH, VFA, osmolality and ammonia nitrogen levels) and feeding behavior (time spent eating, ruminating, chewing and drinking) were measured. Mean rumen pH for the barley-based diet was 5.88 which was not different (P> 0.05) than the mean pH of 5.5 for the oat-fed cattle. Treatment did not affect (P> 0.05) time spent below pH cutoff values of 5.8, 5.5 and 5.2. No effect of oat inclusion level (P> 0.05) was observed on total VFA levels, molar proportion of individual fatty acids and osmolality while isobutyrate (P= 0.05) and ruminal ammonia nitrogen concentrations decreased linearly (P= 0.02) with the higher inclusion of CDC SO-I oat. Time spent eating was linearly (P< 0.01) increased with higher inclusion level of CDC SO-I oat.<p> Over all, the results of this study indicate that the replacement of barley by CDC SO-I oat in finishing diets decreases dry matter intake and as a result leads to reduced ADG, increased days on feed and lower slaughter and carcass weights. The reduced performance might be the result of higher fat content, high hull and/or faster degradation rate of oat starch leading to subacute ruminal acidosis in cattle fed higher levels of oat. However, replacing barley with CDC SO-I oat does not significantly change the rumen environment. The results of this study indicate that CDC SO-I oat can be successfully included up to a maximum level of 25% without any adverse effect on performance and carcass characteristics in the diets of finishing cattle.

Föreliggande undersökning innehåller en intervjustudie med sex lärare som handlar om Internet i SO-undervisningen. De intervjuade lärarna består av två kategorier lärare, dels är det lärare som använder Internet i sin SO-undervisning dels är detlärare som valt att inte använda Internet i sin SO-undervisning. Studien belyser vilka argument som ligger bakom varför eller varför inte lärare väljer att använda Internet i sin undervisning. Den beskriver vilka som är styrkorna respektive svagheterna med att använda Internet i SO-undervisningen. Den belyser även hur lärare använder Internet i SO-undervisningen. Slutligen belyser studien Internets betydelse för internationalisering av undervisningen.

Många elever anser att SO-ämnena är trista och jobbiga. Som blivande SO-lärare känns detta faktum inte bra och mina tankar går direkt till att det måste gå att göras något åt. Jag har med mitt examensarbete satt mig in i om inte lokalhistoria skulle kunna vara ett sätt att höja intresset. Lokalhistoria är inte bara ett sätt att läsa historia utan det finns förutsättningar att integrera alla skolans ämnen för att försöka skapa engagemang och komma fram till sammanhang och helhetsbilder för eleverna. I lokalhistoriska studier börjar man att arbeta med det som ligger nära eleven och möjligheter finns att på ett sätt väva in praktiska studier. Enligt forskning utvecklas unga människors tankevärld och kunskapsbas om de får arbeta konstruktivt, sökande och reflekterande med uppgifter och frågor som gjorts angelägna för dem.

L'aportació més important d'aquesta tesi doctoral és la proposta de noves tècniques de processament del senyal per a l'anàlisi objectiu d'uns tipus de sons respiratoris, anomenats sibilàncies, com a eina complementària pel diagnòstic mèdic i pel seguiment clínic de malalties pulmonars.Per a detectar les sibilàncies, inicialment s'han proposat i validat dos algorismes basats en l'anàlisi de l'espectrograma del senyal: el Shabtai-Musih de Mitjana Local (SMML) i l'Algorisme de Detecció de Sibilàncies Adaptatiu Local (LAWDA). La validació, realitzada a partir de 60 senyals de so amb l'ajut d'un metge especialista, ha mostrat una sensibilitat en la detecció de sibilàncies del 90.3% pel SMML i del 93.9% pel LAWDA en el tram de flux de l'espiració forçada comprès entre 1.2 i 0.2 l/s. Pel tram de flux de 0.2 a 0 l/s els valors han estat del 64.5% i del 71.0% respectivament.Per a l'estudi s'han fet servir senyals de so adquirits durant la maniobra espiromètrica que s'utilitza en la pràctica clínica habitual per a l'avaluació de la funció pulmonar de pacients. La base de dades conté 37 pacients, 15 de sans que formen el grup de control, 16 amb asma bronquial no fumadors i 6 que pateixen malaltia pulmonar obstructiva crònica (COPD). Per a cada pacient s'han estudiat un mínim de 6 maniobres: 3 en estat basal i 3 passats 20 minuts després de l'aplicació de 1 mg de Terbutalina (broncodilatador).S'ha realitzat un estudi estadístic de paràmetres característics del tram d'interès (1.2 a 0.2 l/s): el nombre de sibilàncies detectades, la freqüència mitjana de la sibilància de potència pic (FMSPPM) i mitjana (FMSPMM) màximes, el promig de les freqüències mitjanes de les sibilàncies detectades (PFM), i els percentatges de la maniobra ocupats per monofonia, polifonia o sense sibilàncies. S'han obtingut diferències significatives entre els grups per la mitjana i la desviació típica intrapacient d'alguns dels paràmetres estudiats tot i que els resultats no sempre coincidien per als dos algorismes. Cal destacar l'observació de diferències molt significatives entre els pacients de control i els asmàtics (p<0.01) per la mitjana i la desviació típica intrapacient del nombre de sibilàncies detectades tant abans com després d'aplicar el broncodilatador, independentment de l'algorisme utilitzat per la detecció.Per a estudiar la dinàmica de canvi de les vies aèries dels grups de pacients, també s'ha realitzat un estudi estadístic de les diferències entre les mitjanes i les desviacions típiques intrapacient dels paràmetres calculats abans i després d'aplicar un fàrmac broncodilatador. La majoria de paràmetres no han presentat diferències de comportament entre estats significatives en un mateix grup de pacients. També s'han definit els paràmetres de canvi en signe i valor absolut, que es defineixen com la resta entre els valors anteriors i els posteriors a l'aplicació del fàrmac. De l'estudi estadístic d'aquests paràmetres es conclou que hi ha diferències entre estats per un mateix pacient i que aquestes són de vegades significatives per diferenciar grups, sobretot quan s'estudien en valor absolut. Un cop validada la utilitat de la tècnica s'ha desenvolupat l'Algorisme de Detecció de Sibilàncies Genèric (GWDA), basat en la transformada de Malvar i el pseudoespectre. Aquest serveix per a detectar i estudiar les sibilàncies en altres maniobres i menors nivells de flux respiratori, i facilita la integració en dispositius de temps real. En la validació del nou algorisme s'ha obtingut una sensibilitat superior als altres tant pel tram comprès entre 1.2 i 0.2 l/s del flux (96.7 %) com pel tram de 0.2 a 0 l/s (100 %). S'ha realitzat l'estudi de l'espiració forçada utilitzant el GWDA i s'han estudiat estadísticament els diferents paràmetres calculats per les sibilàncies detectades pels pacients dels diferents grups. També s'han obtingut diferències molt significatives en estudiar el nombre de sibilàncies detectades en asmàtics i controls (p<0.01).Els estudis estadístics s'han complementat en aquest cas amb un anàlisi discriminant per a avaluar la possibilitat de realitzar un sistema automàtic de classificació basat només en paràmetres provinents de les sibilàncies. L'anàlisi discriminant s'ha realitzat combinant fins a un màxim de 3 paràmetres que presentaven diferències significatives entre grups i ha mostrat taxes de classificació de fins al 91.9 % en la fase d'entrenament i del 77.8 % per la de test.Finalment, s'ha realitzat un estudi preliminar del nombre de sibilàncies detectades durant la maniobra de volum corrent per mitjà del GWDA. / La aportación más importante de esta tesis doctoral es la propuesta de nuevas técnicas de procesado de señal para el análisis objetivo de un tipo de sonidos respiratorios, las sibilancias, como herramienta complementaria para el diagnostico médico y para seguimiento clínico de enfermedades pulmonares.Para detectar sibilancias, inicialmente se han propuesto y validado dos algoritmos basados en el análisis del espectrograma señal: el Shabtai-Musih de Media Local (SMML) y el Algoritmo de Detección de Sibilancias Adaptativo Local (LAWDA). La validación, realizada a partir de 60 señales de sonido con la ayuda de un médico especialista, ha mostrado una sensibilidad en la detección de sibilancias del 90.3% para el SMML y del 93.9% para el LAWDA en el tramo de flujo de la espiración forzada comprendido entre 1.2 i 0.2 l/s. Para el tramo de flujo de 0.2 a 0 l/s los valores han sido del 64.5% i del 71.0% respectivamente.Para el estudio se han utilizado señales de sonido adquiridos durante la maniobra espirométrica que se utiliza en la práctica clínica habitual para evaluar la función pulmonar de pacientes. La base de datos contiene 37 pacientes, 15 de sanos que forman el grupo de control, 16 con asma bronquial no fumadores y 6 que sufren enfermedad pulmonar obstructiva crónica (COPD). Para cada paciente se han estudiado un mínimo de 6 maniobras: 3 en estado basal y 3 pasados 20 minutos de la aplicación de 1 mg de Terbutalina (broncodilatador).Se ha realizado un estudio estadístico de parámetros característicos del tramo de interés (1.2 a 0.2 l/s): el número de sibilancias detectadas, la frecuencia media de la sibilancia de potencia pico (FMSPPM) y media (FMSPMM) máximas, el promedio de las frecuencias medias de las sibilancias detectadas (PFM), y los porcentajes de la maniobra ocupados por monofonía, polifonía o sin sibilancias. Se han obtenido diferencias significativas entre grupos para la media y la desviación típica intrapaciente de algunos de los parámetros estudiados aunque los resultados no siempre coincidían para los dos algoritmos. Cabe destacar la observación de diferencias muy significativas entre los pacientes de control y los asmáticos (p<0.01) para la media y la desviación típica intrapaciente del numero de sibilancias detectadas tanto antes como después de aplicar el broncodilatador, independientemente del algoritmo utilizado para la detección.Para estudiar la dinámica de cambio de las vías aéreas de los grupos de pacientes, también se ha realizado un estudio estadístico de las diferencias entre las medias y las desviaciones típicas intrapaciente de los parámetros calculados antes y después de aplicar la Terbutalina. La mayoría de parámetros no han presentado diferencias de comportamiento entre estados significativos en un mismo grupo de pacientes. También se han definido los parámetros de cambio con signo y valor absoluto como la resta entre los valores anteriores y los posteriores a la aplicación del fármaco. Del estudio estadístico de estos parámetros se concluye que hay diferencias entre estados para un mismo paciente y que estas son a veces significativas para diferenciar grupos, sobretodo cuando se estudian en valor absoluto. Una vez validada la utilidad de la técnica se ha desarrollado el Algoritmo de Detección de Sibilancias Genérico (GWDA), basado en la transformada de Malvar y el pseudoespectro. Este sirve para detectar y estudiar las sibilancias en otras maniobras y menores niveles de flujo respiratorio, y facilita la integración en dispositivos de tiempo real. En la validación del nuevo algoritmo se ha obtenido una sensibilidad superior a los otros tanto para el tramo comprendido entre 1.2 i 0.2 l/s del flujo (96.7 %) como para el tramo de 0.2 a 0 l/s (100 %). Se ha realizado el estudio de la espiración forzada utilizando el GWDA y se han estudiado estadísticamente los parámetros calculados para las sibilancias detectadas en los pacientes de los diferentes grupos. También se han obtenido diferencias muy significativas al estudiar el número de sibilancias detectadas en asmáticos y controles (p<0.01).Los estudios estadísticos se han completado en este caso con un análisis discriminante para evaluar la posibilidad de realizar un sistema automático de clasificación basado solamente en parámetros provenientes de las sibilancias. El análisis discriminante se ha realizado combinando hasta un máximo de 3 parámetros que presentaban diferencias significativas entre grupos y ha mostrado índices de clasificación de hasta el 91.9 % en la fase de entrenamiento y del 77.8 % para la de test.Finalmente, se ha realizado un estudio preliminar del número de sibilancias detectadas durante la maniobra de volumen corriente por medio del GWDA. / The main contribution of this PhD Thesis is to propose new signal processing techniques to objectively analyze respiratory sounds, specifically wheezes, as a medical diagnostic complementary tool and to monitor the clinical evolution of pulmonary diseases.Initially, two algorithms based on the spectrogram analysis have been proposed and validated in order to detect wheezes: the Local Mean Shabtai-Musih (SMML) and the Local Adaptive Wheezes Detection Algorithm (LAWDA). Validation, done using 60 sound signals and with the assessment of an specialized medical doctor, shows a wheezes detection sensibility of 90.3% for the SMML and of 93.9% for the LAWDA when 1.2 to 0.2 l/s forced exhalation flow levels are evaluated. These values go down to 64.5% and 71.0% respectively when the 0.2 to 0 l/s segment is used instead. Sound signals used for this study were acquired from the patient during the spirometry maneuver that is used for the assessment of pulmonary function in regular clinical practice. Data base is composed by 37 individuals: 16 non-smoker bronchial asthma patients, 6 chronic obstructive pulmonary disease (COPD) affected individuals, and 15 control subjects. A minimum of 6 maneuvers have been studied for each patient: 3 in basal state and 3 after 20 minutes of applying a 1 mg dose of Terbutaline (bronchodilator). For the flow segment of interest (1.2 to 0.2 l/s), a statistical study of its characteristic parameters: number of detected wheezes, mean frequency of the wheeze with higher power peak (FMSPPM) or mean power (FMSPMM), the mean value of the detected wheezes mean frequencies (PFM), and the percentage of maneuver occupied by monophony, polyphony or without wheezes; has been performed. Significant differences between groups have been found for the intrapatient mean and standard deviation of some of the studied parameters but results were not always coincident for the two detection algorithms. A remarkable result has been encountered when studying the mean and standard deviation of the number of detected wheezes before and after applying a bronchodilator drug: very significant differences have been found (p<0.01) between asthma and control groups independently of the evaluated state or the algorithm used.In order to study the patient groups airways dynamics changes, a statistical study of the differences between means and standard deviations of the parameters calculated before and after the application of the bronchodilator has been also performed. Most of the parameters did not show significant behavior differences between states of the same patients group. Also, the change parameters with sign and in absolute value have been defined. These are the results obtained by subtracting the values obtained before and after applying the drug. The statistical study of these parameters concludes that patients show differences between states and that these are sometimes significant in order to separate groups, especially when studied in absolute value. Once validated the utility of the technique the General Wheezes Detection Algorithm (GWDA) has been developed, based on the Malvar transform and the pseudospectrum. This algorithm is useful to detect and study wheezes on alternative maneuvers and lower respiratory flow levels, and facilitates the integration on real time devices. After validating it a higher sensitivity than the other algorithms has been found for the 1.2 to 0.2 l/s flow segment (96.7%) and also for the 0.2 to 0 l/s range (100%). The GWDA has been used to perform the forced exhalation study and the parameters obtained from the wheezes detected in each of the different groups patients have been studied statistically. Very significant differences have been also found when studying the number of detected wheezes in asthma and control groups (p<0.01).For the GWDA, the statistical studies have been completed with a discriminant analysis to evaluate the possibility to develop an automatic classification system only based on the parameters calculated from the detected wheezes. The discriminant analysis has been done combining up to a maximum of 3 parameters that showed significant differences between groups and classification rates of 91.9% for the training and of 77.8% for the testing patients sets have been accomplished.Finally, a preliminary study of the number of wheezes detected during the sporadic inspiration and exhalation maneuver has been done using the GWDA.

La tesis plantea que existe otra manera de enfrentar, y por lo tanto solucionar, el problema del ruido urbano. El interés por el entorno sonoro en la actualidad se centra en dos temas; el primero trata sobre la gestión del ruido, y el segundo se refiere al estudio de los paisajes sonoros. El primero pretende que los habitantes de las ciudades tengan una vida menos estresada y más saludable estableciendo límites a cumplir; y el segundo, intenta analizar y diseñar la ciudad a través de sonidos positivos -paisajes sonoros- que le permitirán conseguir lo mismo a lo que aspira la gestión del ruido pero a través del análisis de los entornos sonoros existentes, diferenciando los ruidos de los sonidos. Escuchar implica pensar, y escuchar las ciudades significara contar con una buena disposición para entenderlas de mejor manera. Ninguna ciudad suena igual a otra, ya que las ciudades hablan de lo que son a través de su historia, cultura, su urbanismo y su arquitectura, pero también de sus sonidos. Actualmente se ha perdido la capacidad de valorar la calidad sonora de las ciudades, nos hemos vuelto insensibles a la información que recibimos en cada momento. Por ello es muy importante un análisis acústico más detallado no exclusivamente determinado por las mediciones de los niveles sonoros. En el caso de esta tesis se ha trabajado con tres hipótesis principalmente: 1. La calidad de vida de los habitantes de las ciudades se ve influida –entre muchos otros factores-por el ambiente sonoro que le rodea. Este ambiente sonoro está conformado por sonidos positivos y negativos; el poder diferenciarlos permite trabajar de manera más adecuada en la búsqueda de un confort sonoro. 2. El ruido se encuentra fuera de las leyes del mercado, sin embargo podría asignársele un costo a aquellos que lo generen determinando si las personas estarían dispuestas a pagar por mejorar acústicamente los entornos urbanos. 3. Un entorno sonoro adecuado de la futura vivienda es un factor determinante en la calidad de vida de las personas que la van a habitar, por lo que en la selección del sitio para vivir se toma en cuenta como uno de los factores importantes. El poder comprobar este punto conllevará a una mejora en los entornos sonoros de los diferentes barrios de las ciudades. Para la previsualización del sector analizado (Barrio Gótico, Barcelona) se diseñaron fichas de levantamiento arquitectónico, urbanístico y sonoro “in situ”. Es decir, se realizo un levantamiento de planos y análisis de las características urbanísticas-arquitectónicas remarcables del lugar, se tomaron fotografías y se hicieron registros sonoros. En estos mismos levantamientos se asentaron los niveles sonoros (ruidos y sonidos) existentes tomados en el momento de obtención de la grabación. Se cuenta con el registro de diferentes espacios públicos (31 plazas y 5 pasajes) en momentos diferentes del día y la semana. Esto nos permitió compararlos y encontrar constantes entre las mismas. Asimismo ha llevado a cabo a una encuesta entre los habitantes del barrio para conocer la percepción que tienen sobre el entorno sonoro de sus espacios públicos y privados, y sobre la importancia que le dan al sonido para la elección del lugar de residencia, entre otros aspectos. Las fichas pretenden ser el punto de partida de un análisis acústico exhaustivo de los espacios exteriores con miras a poder ser utilizadas en la futura rehabilitación y/o remodelación de los mismos. También se analizaron las plazas y pasajes en un software (Radit2D) para estudiar el comportamiento del sonido en estos espacios. Con este análisis se demostró la importancia que juega la arquitectura y el urbanismo en la propagación del sonido. Con respecto a otros resultados encontrados comentar que para este caso existen muchos sonidos apreciados por sus habitantes, así como espacios a los que acudir por ese entorno sonoro, en los que se comprobó que a pesar de contar con niveles superiores a las normativas aún se perciben estos sonidos sobre el ruido de fondo. También mencionar que los habitantes darían mucha importancia al entorno sonoro de una futura residencia, por la que incluso estarían dispuestos a pagar más; sin embargo no estarían de acuerdo en pagar una tasa extra a la ciudad para su mejora acústica. Podemos concluir que es una necesidad real y apremiante el encontrar la manera de mejorar acústicamente los espacios exteriores en las ciudades, y el buscar alternativas en el análisis es uno de los aspectos que servirán a este fin. Por último, recalcar que los resultados encontrados en el barrio gótico de Barcelona no pueden generalizarse para otras ciudades, ya que cada ciudad cuenta con su propia huella sonora y de ello se derivarán las diferentes variables. Sin embargo, la metodología utilizada podría ser de gran ayuda para el análisis de otras ciudades.