OBJETIVOS Construir y validar la escala EVEM para valorar la Entrevista Motivacional(EM) en consultas de Atención Primaria de Salud (APS). MÉTODOS Tipo de estudio: estudio cualitativo (elaboración de la escala) y cuantitativo (observacional descriptivo, multicéntrico). Ámbito: consultas médicas de 27 centros de APS ubicados en Galicia, Andalucía, Cataluña y Extremadura. Sujetos, muestreo y tamaño: validación aparente y de consenso: grupo de expertos en EM; evaluación de propiedades psicométricas: 332 entrevistas videograbadas procedentes del estudio Dislip-EM (abordaje multidiana de riesgo cardiovascular en pacientes de APS). Mediciones e intervenciones: Propuesta de escala mediante metodología tipo Delphi. Propiedades psicométricas: dimensionalidad, consistencia interna (alfa de Cronbach-α-), fiabilidad intra e interobservador (índice Kappa, coeficiente de correlación intraclase-CCI-, método de Bland y Altman), sensibilidad al cambio tras intervención formativa (T de Student) y validez convergente con el cuestionario BECCI (coeficiente de Spearman). RESULTADOS Construcción de una escala inicial de 29 ítems que tras el proceso de consenso y refinamiento queda en 14 ítems. Análisis factorial: identificación de 2 factores (relacional y direccional) que explican el 76,6% de la varianza. Consistencia interna, α=0,99. Fiabilidad intraobservador: CCI=0,96(IC95%: 0,73-0,99). Concordancia interobservador: 0,97(IC95%: 0,96-0,97). Sensibilidad al cambio: puntuación media pre=23,63 y post=38,57 (t=-4,549; p<0,001). El Coeficiente de correlación de Spearman entre el EVEM 2.0 y el BECCI fue de 0,98 (p<0,001). CONCLUSIONES La escala EVEM demuestra unas propiedades psicométricas y atributos adecuados que la hacen útil para la valoración, con fines de formación e investigación, de la EM aplicada por profesionales médicos en un entorno de APS, al ser factible, fiable, homogénea, válida y convergente con otra escala similar previamente validada. / AIMS To construct and validate the EVEM scale as an instrument to assess the integrity of Motivational Interviewing (MI) delivered in Primary Health Care (PHC) settings. METHODS Type of study: qualitative study (building of the scale) and descriptive observational study. Settings: 27 PHC medical consultations in Galicia, Andalusia, Catalonia and Extremadura (Spain). Subjects, sampling and size: face and consensus validity: group of experts in MI; psychometric properties: 332 videorecordings of consultations coming from the Dislip-EM study (multitarget intervention to reduce cardiovascular risk in PHC). Interventions and measurements: building of the scale through a Delphi-type methodology; psychometric properties: dimensionality, internal consistency (Cronbach alpha-α-), intra and interrater reliability (Kappa index, intraclass correlation coefficient -ICC-, Bland and Altman method), sensitivity to change after training intervention (Student’s T) and convergent validity with the BECCI scale (Spearman’s coefficient). RESULTS An original 29 items scale was constructed, finally including 14 items after the quaitative validation. Factor analysis: 2 factors (relational and directional) explained 76.6% of the total variance. Internal consistency, α=0,99. Intrarater reliability, ICC=0,96(CI95%: 0,73-0,99). Interrater reliability, ICC=0,97(CI95%: 0,96-0,97). Sensitivity to change: means before and after training were 23,63 vs 38,57 (t=-4,549; p<0,001). Spearman’s coefficient between the EVEM and the BECCI scale was 0,98 (p<0,001). CONCLUSIONS The EVEM scale psychometric properties and attributes make it useful for the assessment of MI in PHC settings, with training and research purposes, as it is feasible, reliable, consistent, valid and convergent with a similar scale previously validated.

La present tesi estudia la relació entre el “grooming” i la jerarquia, a partir de la contrastació del model de Seyfarth (1977), amb dades obtingudes mitjançant un estudi empíric en macacos de Barbaria (Macaca sylvanus) realitzat a La Vallée des Singes (França). Seyfarth va proposar un model per explicar com principis relativament simples que governen el comportament dels individus (les conductes afiliatives de grooming) poden ser utilitzats per explicar aspectes més complexos de l'estructura social (la jerarquia d'un grup). l'autor va plantejar uns components i unes funcions per determinar com els paràmetres atracció cap a individus de rang alt, atracció cap a familiars i la competència per fer grooming als companys condicionen el grooming. D'acord amb el model, les femelles són atractives segons el benefici que poden oferir. Aquesta premissa comporta que les femelles de rang més alt siguin més atractives que la resta, per la qual cosa les femelles intentaran maximitzar el temps que passen interactuant amb aquelles situades a la part alta de la jerarquia. L'autor també considera la preferència de les femelles per establir relacions de grooming amb les seves parentes, i entre les femelles de rangs propers. Els resultats obtinguts al nostre estudi, però, no són del tot coincidents amb les hipòtesis de Seyfarth. Les femelles de rang més alt no dedicaven més temps a les conductes de grooming que la resta de femelles, i tampoc realitzaven grooming més freqüentment, com proposava Seyfarth. Les dades relatives a les altres assumpcions del model indicaven una major implicació de les femelles de la part baixa de l'estructura jeràrquica, especialment, quan aquestes interactuaven amb femelles de rangs alts. Altres aspectes del comportament de grooming tampoc són consistents amb el model de Seyfarth de l'atracció per als individus de rang alt. L'estudi també va analitzar la localització de tes interaccions de grooming per comprovar si aquesta depenia de la diferència de rang de les femelles participants en la interacció. Les femelles de rangs adjacents dirigien les conductes de grooming a aquelles parts del cos no vulnerables. Tanmateix, les interaccions entre femelles de rangs allunyats no podien ser vinculades a la necessitat de protecció de les parts del cos més sensibles, ja que no es realitzaven específicament en aquestes parts del cos. La investigació realitzada ha permès contrastar el model de Seyfarth, però també s'han volgut assolir els següents objectius: 1} ampliar el coneixement de les funcions de la conducta afiliativa, 2) avançar en el coneixement dels factors que determinen la jerarquia i la funcionalitat de cada un d'ells, i 3) determinar si l'estructura jeràrquica pot estar vinculada amb alguns factors de la distribució de grooming, Els resultats obtinguts ens han dut a suggerir la necessitat d'incorporar altres paràmetres (com la mida del grup, l'edat del seus membres, i el context) al model de Seyfarth. La inclusió d'aquests paràmetres no només permetria una millor caracterització dels grups d'estudi, sinó també una millor descripció del patró de distribució de grooming dels individus del grup en qüestió. Paral·lelament, també podrien ser utilitzats com una eina per a l'avaluació de l'estat del grup, fet que milloraria el coneixement d'aquest i facilitaria la possible aplicació de mesures correctores, tant en individus mantinguts en captivitat com en grups en llibertat. Les dades recollides en la investigació realitzada i les informacions aportades han generat noves hipòtesis i incògnites a resoldre en futurs treballs. / This thesis examines the relationship between grooming and hierarchy, based on the verification of Seyfarth's model (1977), using data obtained from an empirical study on Barbary macaques (Macaca sylvanus) held in La Vallee des Singes (France). Seyfarth proposed a model to explain how relatively simple principles that govern the behavior of individuals (grooming affiliative behavior) can be used to explain more complex aspects of the social structure (the hierarchy of a group). The author suggested components and functions to determine if parameters such as attraction to high-ranking individuals, attraction to close genetic relatives and competition for grooming partners are to condition grooming behavior. According to the model, females are attractive as they can offer benefits to others. This assumption implies that high-ranking females are more attractive than others, so females will attempt to maximize the time they spend interacting with those located at the top of the hierarchy. The author also considers the females' preference for grooming their relatives and those females occupying adjacent ranks. The results obtained in our study, however, are not quite matching Seyfarth's assumptions. Highranking females didn't spend more time grooming than other females, nor grooming more frequently, as proposed by Seyfarth. Data concerning other assumptions of the model indicated a greater involvement of low-ranking females, especially when they interacted with high-ranking females. Other aspects of grooming behavior are not consistent with Seyfarth's model of rank-related attractiveness. The study also analyzed the location of grooming Interactions. We wanted to test whether this difference depended on the females' ranks involved in the interaction. Females of adjacent ranks directed grooming to those parts of the body that are not vulnerable. However, interactions between low-ranking and high-ranking females could not be linked to the need to protect the most sensitive parts of the body, since it is not performed specifically in these body parts. This research has allowed us to compare the model Seyfarth, but we also wanted to achieve the following objectives: 1) to increase the awareness of the affiliative behavior functions, 2) to gain more knowledge of the factors that determine the hierarchy and the functionality for each of them, and 3) to determine whether the hierarchical structure can be linked to some factors of grooming distribution. The results have led us to suggest the need to incorporate other parameters (such as group size, the age of its members, and the context) into Seyfarth's model. The inclusion of these parameters not only would allow a better characterization of the studied groups, but a better description of the pattern of the individuals' grooming distribution. At the same time, it could also be used as a tool to assess the state of the group, which would improve the knowledge of the group and would facilitate the application of possible corrective measures, in groups of captive or free-ranging individuals alike. The data collected in the research and the information provided have generated new hypotheses and questions to be resolved in future work.

Tesi realitzada a l'Institut Català d'Oncologia (ICO) i a l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) / Oncolytic adenoviruses represent an appealing therapeutic approach to treat cancer regarding its capability to infect and kill selectively tumor cells without damaging normal tissues. Tumor targeting upon intravenous administration and subsequent intratumoral virus dissemination are key features to improve oncolytic adenovirus therapy. To address these hurdles, in this work we have combined two different genetic modifications previously described by our group in an oncolytic adenovirus backbone with selective replication conditional to pRB pathway deregulation. First, the replacement of the heparan sulfate glycosaminoglycan-binding site KKTK of the fiber shaft with an integrin-binding motif RGDK for tumor-targeting that has shown to prolong blood persistence and significantly enhance the therapeutic index compared with a non­RGDK-modified virus. Second, the expression of hyaluronidase to degrade the extracellular matrix and improve the intratumoral spread of the virus. Preclinical toxicology and biodistribution studies conducted in non-permissive mouse and semi-permissive Syrian hamster models supported the selectivity and safety of this novel virus, ICOVIR-17K. Antitumor efficacy was also demonstrated in different tumor models in immunodeficient mice and immunocompetent hamsters upon different routs of administration. Moreover, the combination of ICOVIR-17K with the chemotherapeutic drug gemcitabine further increased the antitumor activity of the virus. The data presented in this thesis strongly supports ICOVIR-17K as a promising clinical candidate which is currently being tested in phase I clinical trials. Besides direct killing of cancer cells, oncolytic viruses may induce antitumor immune responses. Local inflammation of tumor tissue during an infection by an oncolytic virus provides suitable conditions to trigger antitumor immune responses against the tumor-associated antigens that are released in the immunogenic cell death process caused by these agents. Oncolytic adenoviruses can be used to promote immune responses against tumors by expressing and/or displaying tumor-associated antigens. However, a key limitation of this immunotherapeutic approach is the bias of the response towards the immunodominant viral antigens instead of the less immunogenic tumor antigens. In addition, defects in MHC class I antigen presentation pathway such as the downregulation of the transporter associated with antigen processing (TAP) are frequently associated with immune evasion of tumor cells and further impair the generation of specific immune responses against tumor antigens carried by oncolytic viruses. In this work we present a novel strategy that benefit from the TAP deficiency on tumor cells to enhance the response against those tumor epitopes, which had been attached to the viral protein E3-19K. This protein has a signal sequence that targets it to the endoplasmic reticulum, bypassing the necessity of TAP to transport the epitopes to that compartment. Compared to the display of the epitopes at the adenoviral capsid, this strategy promoted the immunogenicity of the epitopes and resulted in more potent antitumor immune responses, tackling a crucial aspect of virotherapy that is often overlooked. In summary, the two different projects involved in this thesis addressed the main limitations of oncolytic adenoviruses from distinct points of view that may eventually be combined in order to maximize the opportunities of success of oncolytic adenoviruses in the clinics. / La viroteràpia del càncer amb adenovirus oncolítics es basa en l’habilitat d’aquests agents en replicar selectivament en cèl·lules tumorals, produint la seva mort sense afectar cèl·lules normals. Les principals limitacions d’aquesta teràpia són la dificultat dels adenovirus per arribar als tumors després de ser administrats sistèmicament i també la seva incapacitat per dispersar-se de manera homogènia dins dels tumors. En aquest treball s’ha generat un adenovirus oncolític que combina dues mutacions descrites amb anterioritat pel nostre grup. Per una banda, la substitució del motiu d’unió a heparan-sulfats glicosaminoglicans situat al domini shaft de la fibra pel motiu d’unió a integrines RGD (mutació RGDK) per tal de millorar la ratio de transducció tumor/fetge i d’augmentar la persistència en sang de l’adenovirus. Per altra banda, l’expressió de hialuronidasa amb l’objectiu de degradar l’àcid hialurònic de la matriu extracel·lular del tumor i millorar la dispersió intratumoral de l’adenovirus. Aquest nou virus, l’ICOVIR-17K, va mostrar una potent eficàcia antitumoral en models de ratolí i hàmster que va ser fins i tot incrementada mitjançant la combinació amb gemcitabina, tot mantenint el perfil de toxicitat dels adenovirus oncolítics parentals. Per altra banda, a més de matar directament les cèl·lules tumorals, els adenovirus oncolítics poden contribuir a la generació de respostes immunes contra el tumor. El tipus de mort cel·lular que generen és altament immunogènic i ajuda al reclutament de cèl·lules del sistema immune que generen respostes contra els antígens tumorals alliberats en aquest procés. Una de les principals limitacions de la immunoteràpia amb virus oncolítics és la resposta esbiaixada cap als antígens virals, que són immunodominants, en lloc de cap als antígens tumorals, que són poc immunogènics. Per tal d’afavorir la generació de respostes immunes antitumorals, en aquest treball s’han incorporat epítops tumorals en la proteïna E3-19K de l’adenovirus, que conté una seqüència senyal que la dirigeix directament al reticle endoplasmàtic, de manera que evadeix els passos previs de processament antigènic per la via del MHC de classe I, comunament afectada en cèl·lules tumorals. Aquesta estratègia va permetre la generació de respostes immunes antitumorals més potents que quan els mateixos epítops eren incorporats a la càpside de l’adenovirus, i a més, van ser traduïdes en una millor eficàcia antitumoral en un model murí de melanoma. En resum, en aquest treball s’han abordat les principals limitacions dels adenovirus oncolítics des de diferents punts de vista que, eventualment, poden ser combinats per tal d’aconseguir un millor candidat per ser testat exitosament a la clínica.

Esta tesis llamada "Etnografía conectada de una práctica de intercambio de archivos: El caso búlgaro", tiene como objetivo proporcionar una comprensión acerca de las actividades de intercambio de archivos, teniendo en cuenta el contexto local de un país específico. De este modo, es posible saber más sobre las características del fenómeno y las motivaciones de los que participan en el mismo. Para cumplir con este objetivo, la tesis responde a las siguientes preguntas: • ¿Cuáles son las características distintivas de la práctica de intercambio de archivos en el contexto cultural de Bulgaria? • ¿Cuáles son los incentivos para formar parte de esta práctica en Bulgaria? • ¿Cómo se podría entender la práctica teniendo en cuenta el contexto local en el que se produce? El estudio empírico contiene 22 entrevistas con informantes clave de la comunidad de intercambio de archivos - expertos, uploaders/downloaders y traductores, observación participante online en dos páginas web - El torrent tracker búlgaro más grande, llamado Zamunda.net y la web pionera en la elaboración de subtítulos - Subsunacs.net La investigación proporciona entendimiento sobre los actores, roles, reglas, rituales, normas e incentivos para el intercambio de archivos en Bulgaria. El análisis se centra en tres actores principales identificados durante el trabajo de campo - Proveedores de Internet, torrent trackers y páginas de subtítulos. Estos actores tienen su propia dinámica y características pero están interconectados y comparten un objetivo común - el intercambio de archivos. La construcción de esta red de intercambio de archivos es resultado de la investigación etnográfica y un buen ejemplo práctico de cómo diferentes grupos se solapan y se conectan con el fin de construir la comunidad de intercambio de archivos en el país, una comunidad que es más bien una red de conexiones que una colectividad fijada en un lugar. Asimismo, el análisis revela cuatro motivadores principales para participar en dicha actividad: coste y "pobreza", elección, escasez y conveniencia. Un motivador específico para hacer subtítulos es la pasión por la traducción y los traductores definen su actividad como (a) pasatiempo, (b) forma de enriquecer su conocimiento, y (c) contribución al contenido en búlgaro. La práctica de compartir archivos está bien acomodada y (semi)institucionalizada en el país y se puede entender como autonomía y estrategia que ayuda a definir el fenómeno como uno de condición/norma más que de reacción/desviación. Los lugares de intercambio de archivos son visibles y aunque el "copyfight" no existe aún en el país, éstos juegan el papel de activistas ocasionales sin dar la impresión del activismo como algo más crucial para el fenómeno del que es en realidad. La contribución de la tesis reside ante todo en la evidencia empírica que aporta. La investigación proporciona entendimiento sobre el intercambio de archivos a través del cuestionamiento de suposiciones acerca del fenómeno. Como la mayoría de las actividades de intercambio de archivos se consideran ilegales, esta investigación es importante, ya que explora un tema que no se discute a menudo en ciencias sociales y ayuda a expandir este campo. Más específicamente, contribuye al conocimiento sobre intercambio de archivos, proporcionando datos sobre esa actividad en un contexto cultural, considerado "periferia" y que a menudo queda fuera del interés científico. Considerando factores económicos, políticos y sociales locales, el presente estudio ayuda a la mejor comprensión del intercambio de archivos en Bulgaria y añade conocimiento al cuerpo de estudios sobre la interacción entre Internet y Sociedad en distintas regiones y la diversidad de apropiación tecnológica que existe hoy en día. / This dissertation called "A connective ethnography of a file sharing practice: The Bulgarian case" aims to provide an understanding about file sharing activities while considering the local context of a specific country. In doing so, it is possible to find out more about the characteristics of the phenomenon and the motivations of those who are part of it. To fulfill this research aim, the dissertation answers the following questions: • What are the distinctive features of the file sharing practice in the Bulgarian cultural context? • What are the incentives for being part of this practice in Bulgaria? • How could the file sharing practice in Bulgaria be understood considering the local context in which it occurs? The empirical study contains 22 formal interviews with key informants from the file sharing community - experts, uploaders/downloaders and translators, online participant observation in two websites - the biggest Bulgarian torrent tracker, called Zamunda.net and the pioneer in making subtitles - Subsunacs.net. The ethnography of the file sharing activities in Bulgaria gives insights into actors involved, roles, rules, rituals, norms and incentives for file sharing. The analysis in this dissertation is focused on three main actors identified during the fieldwork - Internet Providers, torrent trackers and subtitling websites. These actors have their own dynamics and characteristics but they are interconnected and share a common purpose - file sharing. The construction of this file sharing network is an outcome of the ethnographic research rather than its precursor. It is a good practical example of how different groups are overlapped and connected in order to constitute the file sharing community in the country, a community which is rather a network of connections than a collectivity fixed in a location. Furthermore, the analysis reveals four main incentives for participating in file sharing activities: cost and "poverty", choice, scarcity and convenience. A specific motivator related only to subtitling is the passion for the proper translation and language and translators define their activity as (a) a hobby, (b) a way to enrich their language knowledge, and (c) a contribution to content in proper Bulgarian language. The file sharing practice is well accommodated and seminstitucionalized in the country and can be understood as autonomy and strategy helping to formulate the phenomenon of P2P-based file sharing as one of condition/norm rather than reaction/deviation. File sharing venues have publicly visible presence and even the "copyfight" is yet non-existing in the country they play the role of occasional activists without giving the impression of the activism as more crucial to the phenomenon that it actually is. The contribution of the dissertation lies first and foremost in the empirical evidence that it adduces. The study provides insight into the file sharing subculture through questioning commonsense assumptions about file sharing, As most file sharing activities are considered illegal, this research is significant as it explores a topic not often discussed in social studies and helps in growing this field up. More specifically, it contributes also to the body of studies about file sharing by providing data on that activity in a cultural context often considered "periphery" and remaining outside the scientific interest. By taking into consideration the local economic, political and social forces, the present study helps to gain a better understanding of the file sharing in Bulgaria and adds knowledge to the pool of studies about interaction between Internet and Society in different regions and the diversity of technological appropriations that exists nowadays.

El risc de desenvolupar una Síndrome de Sobreentrenament és un dels factors a tenir més en compte en la preparació esportiva. En aquest sentit, una correcta recuperació és determinant per a garantir una adaptació funcional de l'esportista als entrenaments i a les competicions. L'avaluació contínua de la recuperació des d'una perspectiva psicofisiològica pot aportar informació sobre l'estat real de l'esportista, però es requereixen eines i metodologies que permetin monitoritzar la recuperació d'una forma ràpida, a temps real i no invasiva en l'entorn natural de l'esportista. En aquest context, els dos objectius principals d'aquesta tesi doctoral són: 1) Analitzar la utilitat de les tècniques de seismocardiografia (SCG) i fotopletismografia (PPG) per a l'anàlisi de la HRV; i 2) Proposar la monitorització psicofisiològica del procés d’estrès i recuperació com a eina d'Avaluació Ecològica Momentània (EMA) en situacions esportives, a partir de l’anàlisi combinada de la HRV i d’indicadors cognitius i conductuals. En aquesta Tesi Doctoral s'han realitzat sis estudis, tres corresponents a la part d'innovació en la metodologia d'anàlisi de la HRV, i tres més en la part d'aplicació de l'anàlisi de la HRV en context esportiu. Dins de la primera part de la tesi, es proposen les tècniques de SCG i PPG com a vàlides per a l'estimació dels intervals R-R i la posterior anàlisi de la HRV. En el cas de l'ús de la SCG, els resultats mostren que són necessàries unes condicions de registre estrictes en posició supina, de repòs total i que cal personalitzar la col·locació del dispositiu sobre l'estèrnum de la persona per millorar la qualitat del senyal. El senyal de SCG dels dispositius iPhone es mostra com a tècnica eficaç per la monitorització a distància de l'esportista prescindint de cap accessori addicional. En el cas de la PPG facial, els resultats mostren que la posició supina és més optima que la d'assegut. Tot i que les condicions de registre són massa estrictes com per utilitzar-se en un context esportiu natural pot resultat eficaç en contextos hospitalaris per al seguiment de pacients en un entorn controlat. Dins de la segona part de la tesi, es proposa l'anàlisi HRV per a la determinació de perfils específics en funció de la modalitat esportiva. Aquesta metodologia podria ajudar a determinar la predisposició de l’esportista cap a una determinada modalitat esportiva o a valorar l'adaptació de l'esportista en comparació a la resta de companys que segueixen el mateix pla d'entrenament. L'anàlisi combinada de la HRV amb l'estat d'ànim de forma puntual és útil per detectar estats de Vigor o Fatiga, però insuficient per a detectar perfils de Tensió, Depressió o Hostilitat. També es proposa l'ús de l'EMA com a metodologia útil per a la detecció de perfils psicofisiològics de recuperació, suggerint la necessitat d'analitzar i d'interpretar els paràmetres de HRV de forma individual enlloc d'utilitzar barems poblacionals. En el cas de la respiració, els resultats indiquen que el protocol utilitzat en la recollida de dades (respiració espontània o pautada) influeix directament en els valors dels paràmetres de domini freqüencial, provocant biaixos en la interpretació de l'estat d'estrès-recuperació avaluat a partir de qüestionaris. En aquest sentit, els resultats mostren que la respiració espontània aporta informació més rellevant sobre l'estat d'estrès de l'esportista. A partir dels resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral, es proposa l’ús dels smartphones per analitzar la HRV, l’estat d’ànim i aspectes conductuals referents a la recuperació o als estils de vida, segons un model d’EMA i d’una forma no-invasiva, gràcies a la tecnologia integrada en els sensors propis. El sistema resultant, aplicat al camp esportiu, permet una monitorització psicofisiològica del procés d’estrès-recuperació. / The risk of developing overtraining syndrome is a factor to be taken into account in preparing sport. In this sense, proper recovery is crucial to ensure a functional adaptation of the athlete in training and competitions. Continuous assessment of recovery from a psychophysiological perspective can provide information about the actual state of the athlete, but require tools and methodologies that allow to monitor the recovery with fast, in real-time and non-invasive in the natural environment of the athlete. In this context, the two main objectives of this thesis are: 1) Analyse the usefulness of seismocardiography (SCG) and photoplethysmography (PPG) for the analysis of HRV; and 2) Propose the psychophysiological monitoring of the stress and recovery process as a tool of Ecological Momentary Assessment (EMA) in sport situations, from the combined analysis of HRV and cognitive and behavioural indicators. In this Doctoral Thesis has been performed six studies, three related with innovation methodology for analysis of HRV, and three more related with the application of the analysis of HRV in the sport context. In the first part of the thesis, we propose techniques SCG and PPG as a valid to estimate of RR intervals and subsequent analysis of HRV. In the case of the use of the SCG, the results show that is necessary a stringent conditions of record in supine position, total rest and the importance to customize the placement of the device on the sternum of the person to improve the quality signal. SCG signal of iPhone is an effective technique for remote monitoring of the athlete without additional accessory. In the case of facial PPG, the results show that the supine position is more optimal than the sitting position. Although the registration conditions are too strict as for use in a sport context can be effective in natural contexts of hospital for monitoring patients in a controlled environment. In the second part of the thesis proposes HRV analysis for the determination of specific profiles depending on the sport. This methodology could help to determine the predisposition of the athlete to a sport modality or to evaluate the adaptation of the athlete compared to other colleagues who follow the same training plan. The combined analysis of HRV with the mood in a timely evaluation is useful for detecting states of Vigour or Fatigue, but not enough to detect profiles of Tension, Depression or Hostility. Also proposed the use of EMA as a useful methodology for detecting psychophysiological profiles of recovery, suggesting the need to analyse and interpret the HRV parameters individually instead of using scales population. In the case of breathing, the results indicate that the protocol used in the data collection (spontaneous or paced breathing) directly influences the values of the parameters of frequency domain, causing bias in the interpretation of the state of stress-recovery assessed with questionnaires. In this sense, the results show that spontaneous breathing provides relevant information about the state of stress of the athlete. From the results obtained in this thesis, we propose the use of smartphones to analyse HRV, mood and behavioural aspects relating to the recovery or lifestyles, according to a model of EMA and to a non-invasive technology thanks to the integrated sensors themselves. The resulting system, applied to the sports field, allows monitoring of psychophysiological stress-recovery process.

La llengua blava (LB) és una malaltia transmesa per vectors Culicoides de declaració obligatòria causada pel virus de la llengua blava (VLB) i considerada emergent i re-emergent a Europa. Aquesta malaltia afecta principalment a remugants domèstics i salvatges i també camèlids, causant importants pèrdues econòmiques en el sector ramader. La implicació de diferents hostes i vectors en el cicle de transmissió del VLB dificulta el control de la malaltia. El cicle de transmissió del virus està condicionat per factors externs, com són el canvi climàtic i l’alteració dels ecosistemes, els quals han afavorit l’expansió dels vectors en les últimes dècades. Entre les mesures de control, destaquen la vacunació, la restricció de moviment d’animals susceptibles en zones de risc i els programes de vigilància epidemiològica, tant d’animals domèstics com de vectors. Tot i que les vacunes comercials actuals han demostrat ser efectives en remugants domèstics, l’elevat nombre de serotipus del VLB presents (fins a 26 descrits actualment), fa que sigui complicat desenvolupar una vacuna universal que ofereixi protecció creuada. Totes aquestes variables han fet impossible fins al moment l’eradicació d’aquesta malaltia. La majoria d’espècies de remugants salvatges presents a Europa, si no tots, són susceptibles a la infecció pel VLB, que és majoritàriament asimptomàtica. Aquest fet fa que tinguin importància com a possibles reservoris i transmissors del virus, tant entre animals salvatges com de salvatges a domèstics. La informació relativa a la seva implicació en el cicle de transmissió del virus entre animals salvatges i domèstics és encara escassa. Això, juntament amb el fet que els programes de vacunacions massives s’apliquin exclusivament a remugants domèstics, posa de manifest la necessitat de portar a terme estudis addicionals a fi de determinar el paper dels remugants salvatges en l’epidemiologia de la LB. La present tesi s’ha centrat en l’estudi de la LB en els remugants salvatges presents a la Península Ibèrica. El seu contingut segueix l’estructura típica d’un treball científic. Comença amb una Introducció, en la qual es realitza una breu revisió actual sobre la LB i el VLB, seguit d’un apartat amb els Objectius que seran tractats en cada capítol. A continuació es presenten dues Seccions estructurades en cinc Capítols, que corresponen a articles científics en diferent estat de publicació (tres publicats i dos enviats). A l’apartat de Discussió general es pretén donar una breu visió del conjunt de capítols i, finalment, s’ennumeren totes les Conclusions obtingudes d’aquesta tesi doctoral. En la primera secció de la tesi (Epidemiologia) s’han realitzat estudis serològics i virològics retrospectius per tal d’aportar més informació de l’evolució de la LB en les espècies de remugants salvatges presents a la Península Ibèrica. Aquests estudis indiquen que aquestes espècies estan implicades en el manteniment del VLB i que poden actuar com a reservoris del virus a la Península Ibèrica. En la segona secció (Vacunació i infecció experimental) s’ha demostrat la susceptibilitat a la infecció amb els serotipus 1 i 8 del VLB del cérvol (Cervus elaphus) i la cabra salvatge (Capra pyrenaica). A més, s’ha avaluat la protecció induïda per una dosi (en cabra salvatge) o dues dosis (en cérvol) vacunals enfront la inoculació experimental amb soques homòlogues del virus. Finalment, s’ha realitzat un estudi longitudinal del desenvolupament d’anticossos neutralitzants fins a 18 mesos després de la immunització a la cabra salvatge. / La Lengua azul (LA) es una enfermedad de declaración obligatoria causada por el virus de la lengua azul (VLA) y considerada emergente y reemergente en Europa. Esta enfermedad afecta especialmente a rumiantes domésticos y salvajes y también camélidos, causando importantes pérdidas económicas en el sector ganadero. La implicación de diferentes hospedadores y vectores en el ciclo de transmisión del VLA dificulta el control de la enfermedad. Dicho ciclo está condicionado por factores externos como son el cambio climático y la alteración de ecosistemas, los cuales han favorecido la expansión de los vectores en las últimas décadas. Entre las estrategias de control destacan la vacunación, la restricción del movimiento de animales susceptibles en zonas de riesgo y los programas de vigilancia epidemiológica tanto de animales domésticos como de vectores. Aunque las vacunas comerciales actuales han demostrado ser efectivas en rumiantes domésticos, el elevado número de serotipos del VLA presentes (hasta 26 descritos actualmente), hace que sea complicado desarrollar una vacuna universal que ofrezca protección cruzada. Todas estas variables han hecho imposible hasta el momento la erradicación de la enfermedad. La mayoría de especies de rumiantes salvajes presentes en Europa, si no todos, son susceptibles a la infección por el VLA, que es mayoritariamente asintomática. Esto los hace importantes como posibles reservorios y transmisores del virus, tanto entre animales salvajes como de salvajes a domésticos. La información relativa al estudio de su implicación en el ciclo de transmisión entre salvajes y domésticos es todavía escasa. Ésto, unido al hecho de que los programas de vacunaciones masivas se apliquen exclusivamente a rumiantes domésticos, pone de manifiesto la necesidad de llevar a cabo estudios adicionales con el fin de determinar el papel de los rumiantes salvajes en la epidemiología de la LA. La presente tesis se ha centrado en el estudio de la LA en rumiantes salvajes presentes en la Península Ibérica. Su contenido se organiza siguiendo el orden habitual de un trabajo científico. Comienza con un apartado de Introducción, en el que se realiza una breve revisión actual sobre la LA y el VLA, seguido de un apartado de los Objetivos que se abordarán en cada capítulo. A continuación se presentan dos Secciones estructuradas en cinco Capítulos, que corresponden a artículos científicos en diferente estado de publicación (tres aceptados y dos enviados). En el apartado de Discusión general se pretende dar una breve visión del conjunto de capítulos y, para finalizar, se enumeran todas las Conclusiones obtenidas en la tesis doctoral. En la primera sección de la tesis (Epidemiología) se han realizado dos estudios serológicos y virológicos retrospectivos con el fin de aportar más información sobre la evolución de la LA en las especies de rumiantes salvajes presentes en la Península Ibérica. Estos estudios indican que estas especies están implicadas en el mantenimiento del VLA y que pueden actuar como reservorios del virus en la Península Ibérica. En la segunda sección (Vacunación e infección experimental) se ha demostrado la susceptibilidad a la infección con los serotipos 1 y 8 del VLA en el ciervo (Cervus elaphus) y la cabra montés (Capra pyrenaica). En estos experimentos, se ha evaluado la protección inducida por una dosis (en cabra montés) o dos dosis (en ciervo) vacunales frente a la inoculación experimental con cepas homólogas del virus. Finalmente, se ha realizado un estudio longitudinal del desarrollo de anticuerpos neutralizantes hasta 18 meses después de la inmunización en la cabra montés. / Bluetongue (BT) is a reportable disease caused by bluetongue virus (BTV) considered emerging and reemerging in Europe. BT affects especially domestic and wild ruminants and also camelids, causing important economic losses in the animal industry. The implication of different hosts and vectors in the transmission cycle of BTV makes difficult to control the disease. The transmission cycle is affected by external factors, as climate change and ecosystems’ alteration, which have favored vector expansion in the last decades. Among the control measures, vaccination, restricted movement of susceptible hosts during risk periods and epidemiologic surveillance programs including livestock and vectors are the most implemented. Although available commercial vaccines have proven to be effective in domestic ruminants, the high number of BTV serotypes (up to now, 26 described) makes difficult the development of a universal vaccine able to confer cross-protection. All these factors have made impossible the eradication of this disease. Most, if not all, wild ruminant species present in Europe are susceptible to BTV infection, although it is mainly asymptomatic. This fact makes wild species important as potential reservoirs and transmitters among wildlife or from wild to domestic ruminants. Data related to the implication of wild ruminants in the BTV transmission cycle between domestics and wildlife is still limited. This point, and also the fact that mass vaccination campaigns are applied exclusively to domestic ruminants highlights the need to carry out additional studies with the aim of determining the role of wild ruminants in the epidemiology of BT. The present thesis is focused in the study of BT in wild ruminants present in the Iberian Peninsula. The structure is the typical of a scientific paper. It starts with an Introduction, which contains a brief review of BT and BTV, followed by the Objectives that will be developed in each chapter. Afterwards, there are two Sections structured in five Chapters. All the studies are published or submitted to publish in international peer-reviewed journals. In the General discussion section is given a summary of the main findings and, finally, all the Conclusions obtained are listed at the end of the thesis. In the first section of the thesis (Epidemiology) two retrospective serological and virological studies have been carried out in order to provide new information regarding the evolution of BT in wild ruminant species present in the Iberian Peninsula. These studies indicate that wild ruminants are implicated in maintaining BTV, and they may play a relevant role as BTV reservoirs in the Iberian Peninsula. In the second section (Vaccination and experimental infection), the susceptibility to BTV-1 and BTV-8 infection has been demonstrated in red deer (Cervus elaphus) and Spanish ibex (Capra pyrenaica). Moreover, the efficacy of two commercial vaccines has been evaluated by means of specific neutralising antibodies and absence of viraemia in both species, vaccinated and experimentally inoculated with homologous strains. Finally, it has been carried out a longitudinal study of the development of neutralising antibodies until 18 months postimmunization in Spanish ibex.

Esta tesis doctoral titulada La Ansiedad Competitiva en el Deporte de Iniciación: Un Enfoque desde la Teoría de la Autodeterminación se ha elaborado mediante el sistema de compendio de publicaciones. La tesis aborda el constructo de la ansiedad competitiva entendida esta como una ansiedad rasgo específica del deporte tal y como la conceptualizó Martens (1977), es decir, como aquella hiperactivación que aparecería sistemáticamente antes y durante la competición y no como un rasgo estable o inherente a la personalidad del individuo, ni tampoco como un estado de activación determinado para una situación concreta. Planteada bajo la estructura del modelo jerárquico de la motivación de Vallerand (2007), la interpretamos como una ansiedad al nivel contextual, refiriéndonos en este caso al contexto específico deportivo y diferenciándola de la ansiedad rasgo (nivel global) y de la ansiedad estado (nivel situacional). Asimismo, el motivo de centrar el foco de investigación en la población de iniciación deportiva responde a la intención de conocer el fenómeno de la ansiedad competitiva en una población que participa fundamentalmente en el deporte organizado, con un carácter de tipo lúdico o formativo y no tanto con una finalidad de competición, y en el que la aparición de formas de ansiedad podría considerarse como un indicador de malestar con un efecto adverso sobre la diversión así como sobre las intenciones de seguir participando en la vida adulta (Scanlan y Lewthwaite, 1986), dificultando así las posibilidades de mantener un estilo de vida activo y saludable. Fundamentalmente la tesis aborda tres objetivos generales: Un objetivo metodológico, un objetivo teórico y un objetivo aplicado. El objetivo metodológico, se orienta a la obtención de una herramienta adaptada lingüística y culturalmente para la medida del constructo de ansiedad competitiva así como a la comprobación de su invariancia transcultural en diferentes países europeos, estos objetivos se recogen en los trabajos 1 y 4 respectivamente, el primero de ellos publicado en la revista Psicothema y el siguiente sometido a revisión. En segundo lugar, y sin perder de vista el carácter aplicado de la disciplina de la psicología del deporte, el trabajo 3, aceptado en la Revista de Psicología del Deporte, revisa un trabajo clásico sobre ansiedad competitiva como es el de Simon y Martens (1979) y describe los niveles de ansiedad en distintas modalidades deportivas comparando además deportes individuales y de equipo, y deportes de habilidad perceptiva o habitual, discutiendo la importancia de que los padres seleccionen un deporte adecuado a las características de sus hijos, así como proponiendo que los entrenadores adapten su estilo interpersonal a la carga emocional de la modalidad que entrenan. Del mismo modo, en las discusiones de los cinco trabajos se concluye con líneas potenciales de trabajo para psicólogos del deporte, así como con recomendaciones para entrenadores y otros agentes implicados en el deporte de iniciación. Finalmente, el objetivo teórico, estudia la red nomológica de la autodeterminación para conocer en un primer paso la influencia relativa de los agentes de socialización sobre la regulación conductual de los deportistas, para poder después analizar cómo el estilo interpersonal y la regulación influirían sobre las formas de ansiedad. Este objetivo recoge los trabajos 2 y 5, el primero de ellos, aceptado para publicación en la revista Anales de Psicología se ha enfocado en conocer la capacidad predictiva del apoyo a la autonomía de padres, compañeros y entrenadores sobre la regulación individual de los deportistas, mientras que el trabajo 5 desarrolla un modelo estructural que incluye la influencia del entrenador en términos de apoyo a la autonomía y estilo controlador, la regulación conductual y la ansiedad. / This doctoral thesis, titled La Ansiedad Competitiva en el Deporte de Iniciación: Un Enfoque desde la Teoría de la Autodeterminación (Competitive anxiety in youth sport: A self-determination theory approach), has been developed by a compendium of publications. This thesis focuses on the competitive anxiety construct. Martens (1977) conceptualized it as a sport specific trait anxiety, that is, a kind of hyperactivation that would systematically appear before or during competition. It is considered not as a stable trait, inherent to the individual’s personality, or as an activation state associated to a specific situation. Under the structure of Vallerand’s hierarchical model of motivation (2007), it can be interpreted as a type of anxiety at the contextual level, thus different from trait anxiety (global level) and state anxiety (situational level). Moreover, the reason to focus on youth athletes is based on our intention to study the competitive anxiety phenomenon in a sample that participates in organized sports with a recreational or educational motivation, and not with a competitive drive. In this sample, anxiety forms should be considered as ill-being indicators, with a negative effect on enjoyment, as well as on athletes’ future intentions to enroll in sport activities (Scanlan & Lewthwaite, 1996), and it should be considered then, as an obstacle to maintain an active and healthy lifestyle. This thesis addresses three main objectives: the first is methodological, the second is theoretical, and the last one is applied. The methodological objective is oriented to design and develop a linguistic and culturally adapted tool to assess the competitive anxiety construct, as well as to test its cross-cultural invariance in different European countries. This objective is reflected in Works 1 and 4 respectively. The first was already published in the scientific journal Psicothema, and the other one is submitted for peer-review. Taking in consideration the applied nature of the sport psychology discipline, the second objective developed in Work 3, accepted in Revista de Psicología del Deporte, reviews the classic work of Simon & Martens (1979) describing anxiety levels in different sports, comparing individual and team sports, and closed and open skill sports, as well. In this work we discuss the importance of parents choosing adequate sports concerning their children personal characteristics, and we give recommendations for coaches to adapt their interpersonal style to the emotional load associated to their sports. In the same way, along the five works of the thesis, future research lines for sport psychologists, and recommendations for coaches and youth athletes’ significant others, are discussed. The theoretical objective is focused on the nomological network of self-determination. In Work 2, we assess the relative influence of social agents on the athletes’ behavioral regulation, to investigate then in Work 5, how the interpersonal style and behavioral regulation may affect anxiety forms. Work 2 is already accepted for publication in Anales de Psicología and studies the predictive capacity of parents, peers and coaches’ autonomy support on the athlete’s behavioral regulation, whereas Work 5 develops a structural model including coaches’ influence in terms of autonomy support and controlling style on behavioral regulation and anxiety.

La leucèmia limfàtica crònica (LLC), el més tipus de leucèmia més freqüent en el món occidental, es caracteritza per l’acumulació i proliferació de limfòcits B madurs CD5+ en sang perifèrica (SP), ganglis limfàtics (GL) i moll de l’os (MO). Històricament, s’havia descrit que l’acumulació de cèl·lules d’LLC era deguda més a un defecte en l’apoptosi que a un augment en la seva proliferació. No obstant, estudis recents demostren l’existència d’una fracció de cèl·lules d’LLC proliferants que es troba principalment en els GL i el MO, en aquestes localitzacions les cèl·lules d’LLC formen unes estructures histològiques anomenades “centres proliferatius” o “pseudofol·licles”. En aquest microambient, les cèl·lules d’LLC reben senyals provinents d’altres tipus cel·lulars com els limfòcits T i les cèl·lules mesenquimals. Aquests senyals es propaguen a través de receptors com el CD40, els TLR (de l’anglès, toll-like receptors), el CXCR4 i el receptor dels limfòcits B (BCR, de l’anglès B cell receptor) que al seu torn activen vies de senyalització que finalment promouen la proliferació, la quimiotaxi i protegeixen les cèl·lules d’LLC de l’apoptosi espontània i induïda per fàrmacs. Les cèl·lules d’LLC que persisteixen després del tractament en aquests nínxols protectors estarien contribuint a la persistència i progressió de la malaltia residual observada en tots els pacients d’LLC després del tractament. En el primer treball, amb l’objectiu de caracteritzar aquest compartiment de cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents vam dissenyar un model de cocultiu in vitro de cèl·lules primàries d’LLC amb cèl·lules estromals del MO, lligand del CD40 i CpG ODN per tal de reproduir parcialment el microambient dels centres proliferatius. Aquest sistema de cocultiu va induir proliferació i quimioresistència en les cèl·lules d’LLC. De forma important, les cèl·lules d’LLC cocultivades compartien moltes característiques fenotípiques amb les cèl·lules d’LLC proliferants de SP, com per exemple la sobreexpressió de ZAP-70,CD38 i de les integrines CD49d i CD62L. Això indicaria una major agressivitat i capacitat per a interaccionar amb les cèl·lules circundants, respectivament. A més a més, els nivells de CXCR4 es trobaren disminuits probablement degut a una interiorització després de l’estimulació pel CXCL12 a través de les cèl·lules mesenquimals del MO. Aquests resultats suggereixen que aquest sistema de cocultiu podria utilitzar-se per a testar nous fàrmacs i potencials combinacions dirigides a erradicar les cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents. En el segon treball, vam observar inicialment com la survivina, una proteïna antiapoptòtica, es trobava expressada específicament en aquelles cèl·lules d’LLC cultivades en el nostre sistema de cocultiu. Per tal de tractar específicament les cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents, vam estudiar els efectes del tractament amb YM155, un inhibidor de survivina. I el que vam observar va ser que l’YM155 suprimïa l’expressió induïda pel co-cultiu de la survivina, i com això va ser suficient per inhibir la proliferació i induir eficaçment l’apoptosi del compartiment proliferant de cèl·lules d’LLC. A més a més, la sensibilitat al tractament amb YM155 va resultar independent a l’existència de marcadors de mal pronòstic, com la delecció del cromosoma 17p. Per tant, aquests resultats demostren per primer cop l’eficàcia in vitro de l’YM155 en les cèl·lules d’LLC proliferants el que dóna suport al desenvolupament clínic d’aquest fàrmac en pacients diagnosticats d’LLC. / Chronic lymphocytic leukemia (CLL), the most common type of leukemia in western countries, is characterized by the accumulation and proliferation of monoclonal CD5+ mature B cells in peripheral blood, lymph nodes (LN) and bone marrow (BM). Historycally, CLL cells had been described to accumulate as a result of a defective apoptosis, rather than of an increased proliferation. However, recent studies have shown that a distinc fraction of CLL cells are proliferating. CLL cells mainly receive proliferative signals in tissue compartments, such as LN and BM, where CLL cells form aggregates of activated, proliferating cells called “proliferation centers” or “pseudofollicles”. Within this tissue microenvironment, CLL cells receive advantageous signals from accessory cells such as T cells and mesenchymal cells. These signals are propagated through diverse receptors, such as CD40, Toll-like receptor (TLR), CXCR4 and the B cell receptor (BCR), which activate downstream signaling pathways that ultimately promote proliferation, modulate cell adhesion and chemotaxis and protect CLL cells from spontaneous and drug-induced apoptosis. Residual leukemic cells residing in these protective niches after treatment are therefore potentially contributing to minimal residual disease persistence and to the disease relapse virtually observed in all patients after chemotherapy even after achievement of complete remission. In the first study, with the aim of characterizing this proliferative and chemoresistant CLL cells compartment, we designed a co-culture system of primary CLL cells cultured with BM stromal cells, CD40 ligand and CpG ODN to partially mimic the microenvironment in the proliferative centers. This co-culture system induced proliferation and chemoresistance in primary CLL cells. Importantly, co-cultured primary CLL cells shared many phemotypical features with circulating proliferative CLL cells, such as upregulation of ZAP-70 and CD38 and higher CD49d and CD62L expression. This indicates aggressiveness and capability to interact with surrounding cells, respectively. In addition, levels of CXCR4 were decreased due to CXCR4 internalization after CXCL12 stimulation by BM stromal cells. We suggest that this co-culture system can be used to test drugs and their combinations that target the proliferative and drug resistant CLL cells. In the second study, we iniatially observed that survivin, an anti-apoptotic protein, was specifically expressed in those CLL cells cultured in our coculture model. With the aim of specifically targeting actively proliferating and chemoresistant CLL cells, we investigated the effects of treatment with YM155, a small-molecule survivin inhibitor, in this co-culture system. YM155 treatment suppressed the co-culture-induced survivin expression and that was sufficient to inhibit proliferation and effectively induce apoptosis particularly in the proliferative subset of CLL cells. Interestingly, sensitivity to YM155 was independent from common prognostic markers, including 17p13.1 deletion. Altogether, these findings provide a rationale for clinical development of YM155 in CLL.

Los implantes cocleares son unos dispositivos en forma de transductores que transforman las señales acústicas en señales eléctricas y estimulan al nervio coclear. Están indicados en aquellos pacientes que sufren una sordera neurosensorial uni o bilateral, profunda o total, y que no se benefician de una prótesis auditiva. En la valoración radiológica prequirúrgica es imperativa la realización de una TC y una RM del hueso temporal. La introducción de las TCMD de 64 detectores, ha aumentado la calidad de la imagen, al realizar secciones de hasta 0,625 mm, lo que permite un estudio detallado de la anatomía del oído, la realización de reconstrucciones multiplanares postprocesado 2D lineales, curvas, visiones endoscópicas virtuales y 3D. Actualmente existen implantes cocleares de diferentes longitudes. Son necesarias técnicas de imagen de alta resolución y sistemas de postprocesado que permitan hacer un estudio exhaustivo de la morfología de la cóclea y su longitud para poder seleccionar el implante más adecuado (forma, longitud y número de electrodos) para cada paciente y determinar la profundidad de inserción adecuada. La hipótesis de la presente tesis fue que la TCMD es capaz de medir la longitud de la cóclea de forma fiable con la finalidad de seleccionar el implante del tamaño más adecuado para cada paciente y conseguir los mejores resultados auditivos posibles. Los objetivos principales de la presente tesis fueron: estudiar la anatomía radiológica de las estructuras del hueso temporal implicadas en el proceso de implantación y validar el método de cálculo de la longitud de la cóclea y del implante a partir del estudio de oídos estándar de TCMD. Los objetivos secundarios fueron: determinar qué variables (anatómicas, epidemiológicas, radiológicas y/o quirúrgicas) se relacionan con los mejores resultados auditivos en los pacientes implantados y valorar cuál es el mejor sistema de postprocesado que permite la medición más exacta de la longitud de la cóclea y/o implante. Para ello se llevó a cabo un estudio observacional, retrospectivo, de los 50 pacientes a los que se ha colocado un implante coclear en el Hospital Universitari Germans Trias i Pujol desde enero 2007 hasta junio 2014 que cumplían todos los criterios de inclusión y ninguno de exclusión, mediante la recogida de variables anatomoradiológicas, epidemiológicas , quirúrgicas y funcionales. Los resultados obtenidos permitieron concluir que la variabilidad interindividual de las medidas de los distintas variables morfológicas de las cóclea justifica la necesidad de la selección de un implante de características, principalmente longitud, adecuadas para cada paciente de forma que se cubran los requerimientos auditivos de acuerdo a los mapas de distribución tonotópica de las frecuencias calculada por los ángulos de inserción y/o longitud de inserción estimada. La valoración postquirúrgica mediante TCMD de 64 detectores, usando la reconstrucción doble coronal oblicua y midmodiolar, es capaz de evaluar la posición, longitud y profundidad global de toda la guía portadora de electrodos así como de cada electrodo individualmente sin artefactos significativos lo que permite diseñar unas estrategias de programación de acuerdo a las necesidades auditivas y la sección de frecuencias específicas para cada paciente. / Cochlear implants are transducers devices that transform the acoustic signals into electrical ones to stimulate the cochlear nerve. They are indicated in those patients that suffer a unilateral or bilateral, deep or severe, neurosensorial deafness, that do not benefit from an auditory prostheses. CT and a MR of the temporal bone are mandatory in the pre-surgical evaluation of cochlear implant candidates. The development of the 64 detector CT, has improved the image quality as it can perform sections up to 0,625 mm thick (allowing a detailed study of the anatomy of the ear), the achievement of 2D multiplanar linear or curve reconstructions, virtual endoscopic navigation or 3D images. Nowadays cochlear implants of different lengths are available. High resolution imaging techniques and image post processing software’s are necessary to perform an accurate analysis of the cochlear morphology and its length, which allows to select the most suitable implant (in terms of form, length and number of electrodes) for each patient and to determine the depth of suitable insertion. The hypothesis of this dissertation was that the MDCT allows to measure the length of the cochlea accurately with the purpose of selecting the most suitable implant size for each patient in order to obtain the best possible auditory results. The main objectives of the present thesis were: to study the radiological anatomy of the structures of the temporal bone involved in the implantation process. To validate the calculation method of the cochlear and implant length from the standard ear MDCT studies. The secondary objectives were: to determine what variables (anatomical, epidemiologic, radiological and/or surgical) are related to the best auditory results in the implanted patients. To evaluate which is the best post processing software that allows the most accurate measurement of the cochlear and /or implant length. An observational , retrospective study was carry out ; 50 implanted patients, from January 2007 until June 2014, in Hospital Universitari Germans i Pujol that fulfilled all the inclusion criteria and none of exclusion, were selected. Anatomic, radiologic, epidemiologic, surgical and functional variables were collected. The obtained results allowed to conclude that the inter-individual measurement’s variability of the different morphologic variables of the cochlea justifies the need of selecting an implant with the adequate characteristics, principally length, adapted for every patient so that the auditory requests are covered in accordance with the tonotopic distribution frequencies maps calculated by means of insertion angles and/or insertion length. The postsurgical evaluation by means of 64 CT, using the double coronal oblique and midmodiolar reconstructions, is capable of evaluating the position, length and global depth of the whole carrying guide of electrodes as well as of every electrode individually without significant gadgetry what allows to design a strategies of programming in accordance with the auditory needs and the section of specific frequencies for every patient.

Nombroses malalties resulten d’una alteració de las propietats mecàniques dels teixits i/o d’una alteració en la resposta cel·lular a les forces (mecanotransducció). La fibrosi es el paradigma de la mecànica tissular alterada, caracterizant-se per una excessiva acumulació de matriu extracel·lular (MEC) que destrueix l’arquitectura de l’òrgan. La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una forma de malaltia pulmonar intersticial (MPI) de causa desconeguda i molt mal pronòstic, amb una supervivència del 30-50% als 5 anys. En aquest treball s’ha desenvolupat una estratègia de cribratge biomecànic que s’ha aplicat l’estudi de la FPI per identificar gens mecanosensibles potencialment rellevants com a dianes terapèutiques. Es van cultivar fibroblasts pulmonars primaris, la cèl·lula responsable del remodelat i enduriment de la MEC, en substrats coberts de col·lagen I de 5 rigideses distintes al llarg del rang fisiopatològic del pulmó, des de la normal (<1 kPa) fins la pròpia de la fibrosi (~30-40 kPa) i en presència de TGF-β. Es van incloure 3 classes de fibroblasts: FPI, control i MPI distintes de la FPI i es va realitzar un perfilat transcripcional mitjançant microarrays d’expressió. S’ha definit el mecanotranscriptoma dels fibroblasts pulmonars, format per 63 gens mecanosensibles, la transcripció dels quals està controlada pels canvis en les propietats mecàniques de la MEC. Un 57% dels gens van ser sobreexpressats amb l’enduriment i 21 gens van discriminar entre la FPI i las altres dos classes de fibroblasts. Para entendre las xarxes reguladores associades al mecanotranscriptoma, es va construir l’interactoma dels seus components, el qual va revelar tres xarxes emergents, les quals poden ser rellevants per entendre l’adaptació de les cèl·lules a l’enduriment del substrat en la FPI i en la mecanobiologia en general: 1) elements del citoesquelet i les fibres d'estrés, 2) quinases MAPK i les seves fosfatases i 3) proteïnes relacionades amb el factor de creixement similar a la insulina (IGF) i proteases del sistema de fibrinòlisi. Després de validar l’expressió a nivell de mRNA i de proteïna de diversos candidats del mecanotranscriptoma, es van caracteritzar diversos aspectes de la proteïna d’unió al factor de creixement similar a la insulina 3 (IGFBP-3). La concentració d’IGFP-3 secretada pels fibroblasts va ser distintivament superior en els fibroblasts de FPI. Per altra banda, amb l’enduriment del substrat es va detectar un factor de mecanosensibilitat de l’odre 3X en totes les classes de fibroblasts, mentre que el TGF-β la va induir 150 vegades. L’efecte dels dos factors va ser independent, mentre que la seva combinació va potenciar sinèrgicament els nivells d’IGFBP-3. L’efecte de la duresa del substrat en l’acumulació d’IGFBP-3 va ser independent de la senyalització a través del receptor de TGF-β. Per altra banda, els efectes van ser dependents del receptor de col·lagen integrina β1. Aquests resultats mostren que la IGFBP-3 es una proteïna important en la fibrogènesi pulmonar mediada por l’enduriment, que portaria a una acumulació de MEC i a la destrucció de l’arquitectura del teixit. / A new strategy based on a biomechanical screening has been developed and it was applied to the study of idiopathic pulmonary fibrosis (IPF) to identify mechanosensitive genes that might be potential therapeutic targets for the disease. The transcriptional profile of lung fibroblasts (control and fibrotic of different types) cultured on substrates of different stiffness spanning the normal to fibrotic (stiffened) range was obtained. The mechanotranscriptome of the cells was established, which consisted of 63 mechanosensitive genes, 57% of which were upregulated by tissue stiffening. It was built an interactome, showing the regulatory networks associated with the mechanotranscriptome, revealing three different subnetworks: 1) elements of the cytoskeleton and stress fibers; 2) MAPK quinases and their phosphatases; 3) proteins associated with insulin-like growth factor and the fibrinolysis pathway. After validating expression at the mRNA and protein levels for different selected candidates from the mechanotranscriptome, different biological aspects of insulin-like growth factor binding protein 3 (IGFBP-3) were analyzed. Concentration of IGFBP-3 secreted by fibroblasts was distinctively higher in IPF fibroblasts. With substrate stiffening, a mechanosensitivity factor of 3X was detected in all classes of lung fibroblasts, while transforming growth factor- β (TGF- β) induced protein levels by 150X. The effect of tissue stiffening on IGFBP-3 accumulation was independent of signaling through the TGF-β receptor and dependent of the collagen receptor integrin β1. These results show that IGFBP-3 is an important protein for lung fibrogenesis mediated through stiffness and that it could lead to an accumulation of extracellular matrix and contribute to the destruction of the lung architecture.