Cette thèse est une étude approfondie du rapport de William S. Burroughs au cinéma. William S. Burroughs, en collaboration avec Antony Balch, a produit entre 1961 et 1972 des courts-métrages expérimentaux aux formes de montage et de figuration radicales. Ces films, largement ignorés, constituent un pan essentiel du cinéma expérimental. Leur étude met en lumière l'évolution d'une pensée politico-esthétique de l'image chez Burroughs, une pensée voisine de celle de Guy Debord et qui influencera celle de Gilles Deleuze .Burroughs a également travaillé en tant qu'acteur : l'analyse de ses apparitions est ici pensée en fonction de leur rapport à l’œuvre écrite de Burroughs et à son versant biographique, l'écrivain déconstruisant les personnages qu'il joue de la même manière qu'il déconstruisait le cinéma. Un ensemble de films, répondant plus ou moins fidèlement à l’appellation d'adaptations, constituent un aspect important de notre corpus. Ces œuvres, qu'elles travaillent les écrits dans un rapport fondé sur la reproduction, le décalage, ou l'éclatement, produisent des formes inédites. Cette étude est complétée par un retour sur l'influence de Burroughs sur trois auteurs majeurs du cinéma nord-américain contemporain, Cronenberg, Van Sant et Lynch. Tous trois réinvestissent l’œuvre et la pensée de Burroughs dans le cadre de leur propre production, que ce retour se concentre sur l'apparition de la voix, le lien entre signature visuelle et présence ou la fragmentation de la narration classique. En mettant en relation expérimentations, présences et contaminations de l'écrivain au cinéma, ce travail vise la réhabilitation de ce versant de l’œuvre de William S. Burroughs. / This work is an exhaustive study of William S. Burroughs' interest in cinema. Burroughs, in collaboration with Antony Balch, produced between 1961 and 1972 a series of experimental short films with radical editing and visual styles. These widely ignored films are an essential part of experimental cinema. Their study highlights the evolution of the author's political and aesthetic vision, close to those of Guy Debord or Gilles Deleuze. Burroughs also worked as an actor. The analysis of his cinematographic apparitions is linked to their relation to Burroughs' written work and its biographical aspects: the writer deconstructs the characters he plays in the same way as he deconstructs the mise-en-scène.A set of films, which can loosely be said to be adaptations, are another important part of the corpus of this study. These works, in a relation to the written word based on reproduction, shift or blow-out, produce original cinematographic images.This study is completed with a flash-forward to Burroughs' influence on three important north-american filmmakers: David Cronenberg, Gus Van Sant and David Lynch. These three authors reinvest Burroughs' work within the framework of their own production, focusing on the apparition of the voice, the link between visual signature and the notion of presence or the shattering of a conventional narrative.Linking experimentations, presences and contaminations of the writer in the cinematographic art, this thesis aims to rehabilitate this part of Burroughs' work.

This essay is a study of three fiction novels by the Swedish author Amanda Svensson: Hey Dolly (2008), Välkommen till den här världen (2011) and Allt det där jag sa till dig var sant (2014). A unified theme for the novels is identity making where the three young female protagonists try different identities and explore who they are. The aim of this study is therefore to investigate in which ways the protagonists explore their identities and how this is expressed. Gender theory and genre theory are used when analyzing the characters in the novels. In the analysis it becomes clear that the protagonists explore their identities in different ways. The three young women are aware of that they live in a society in which male and female gender stereotypes exist. In some cases they adjust to the gender roles but in many cases they also observe the gender stereotypes and problematize them. Therefore the protagonists sometimes differ from how a stereotype woman is portrayed.

Ce mémoire vise à explorer le lien étroit unissant le scepticisme philosophique, le dispositif cinématographique et la tétralogie de Gus Van Sant : Gerry, Elephant, Last days et Paranoid Park. À partir de la philosophie de Stanley Cavell, il sera d’abord question de développer le scepticisme comme condition d’existence et non plus comme doctrine philosophique. Stanley Cavell fait bifurquer le problème sceptique de la cognition vers l’éthique et nous verrons comment Gus Van Sant, en proposant un cinéma du désoeuvrement et de la mélancolie où l’individu est en rupture avec le monde, rejoint cette dimension éthique du scepticisme par le cinéma. Ensuite, il s’agira de voir comment le dispositif cinématographique est l’expression même du scepticisme cavellien et comment il permet de tendre vers le perfectionnisme moral en imposant la reconnaissance de son existence à travers la décision morale. Enfin, nous verrons comment Gus Van Sant, en réinventant le plan-séquence et le ralenti, répond singulièrement au problème posé par le scepticisme en réintégrant l’individu dans le monde à force de manipulations formelles qui sont autant de réponses au désoeuvrement contemporain comme condition existentielle. Ces réponses trouvées par Gus Van Sant ne sont pas des solutions, mais une exploration des dimensions d’un problème qu’il renouvèle : le scepticisme. / This thesis aims to explore the close ties between philosophical skepticism, the cinematic apparatus and Gus Van Sant's tetralogy of films: Gerry, Elephant, Last Days and Paranoid Park. From Stanley Cavell’s philosophical perspective, we will first address the question of skepticism as a condition of existence rather than a philosophical doctrine. Stanley Cavell redirects the skepticism problem of cognition towards ethics and we will look at how Gus Van Sant meets the ethical dimension of skepticism by offering a cinema of idleness and melancholia in which individuals are at odds with the world. Furthermore, we will study how the cinematic apparatus is the very expression of Cavellian skepticism and how it moves toward moral perfectionism by forcing the recognition of our existence through moral decision-making. Finally, we will look at how Gus Van Sant, in a singular manner, addresses the problem raised by skepticism by reinventing the sequence shot and the slow motion, and therefore reinstates the individual to the world through formal manipulations that respond to modern idleness as an existential condition. The answers Gus Van Sant has found are not solutions, but rather the exploration of the dimensions of a problem he is restating: skepticism.

Modelos de arquitetura têm sido utilizados para permitir o desenvolvimento mais adequado e estruturado de sistemas, desde os mais simples até os mais complexos. A utilização desses modelos em sistemas embarcados, principalmente quando se trata de sistemas embarcados críticos, como é o caso de veículos aéreos não tripulados (VANT), visam a permitir conformidades de padrões, redução no tempo de produção, redução e facilidade no processo de manutenção e desenvolvimento. Sistemas embarcados críticos possuem requisitos específicos, tais como alta confiabilidade e resposta em tempo real, segurança e desempenho. A definição de um modelo arquitetural que permita que esses quesitos sejam levados em consideração, propicie o atendimento aos padrões, além de permitir o desenvolvimento correto e acelerado é inovador, permitindo que não só a comunidade científica venha a ter benefícios com a sua concepção, mas também a indústria brasileira possa ganhar. Nesse sentido, este trabalho desenvolveu um modelo de arquitetura para a interconexão de sistemas aéreos não tripulados (SANTs) em Unified Modeling Language (UML)/System Modelling Language (SysML) denominado LARISSA (Layered ARchitecture model for Interconnection of SystemS in uAs). Como resultado deste trabalho foi possível a modelagem e especificação completa de um SANT fazendo uso desse modelo e a realização de diversos experimentos que permitiram validar o LARISSA. Os experimentos, focados na parte de comunicação, permitiram a concepção de um simulador de redes de VANTs. Os resultados obtidos demonstraram a eficiência e a eficácia do modelo de arquitetura LARISSA, além da sua flexibilidade em permitir que diferentes experimentos possam ser realizados, o que auxilia na obtenção de dados que facilitam o processo de certificação desses VANTs. / Architecture models have been used to allow more adequate and structured development of systems, from the simplest to the most complex. The use of models in embedded systems are used to enable compliance standards, reduction in production time and ease of maintenance and development, especially when it comes to critical embedded systems such as unmanned aerial vehicles. Critical embedded systems have specific requirements, such as high reliability and real-time response, security and performance. The definition of an architectural model that deals with these requirements and standards and provides the service to standards allowing the correct and fast development is innovative and will provide benefits to the scientific and industrial communities. In this sense, this work developed an architectural model for the interconnection of Unmanned Aerial Systems (UAS) in Unified Modeling Language (UML)/System Modelling Language (SysML) called LARISSA (Layered ARchitecture model for Interconnection of SystemS in uAs). As a result of this development it was possible the modelling and specification of a complete UAS and the conduction of several experiments that allowed LARISSA validation. The experiments focused on the communication enabled the design of a UAV networks simulator. The results showed the efficiency and effectiveness of LARISSA architecture model, as well as its flexibility in carrying out different experiments, which helps in getting data to facilitate the certification process of these UAVs.

No description available.

Durant aquesta última dècada, l'aprofitament recreatiu dels espais naturals protegits a Espanya i, en concret, dels parcs nacionals ha evidenciat un considerable increment, la qual cosa ha suposat, en la majoria dels casos, un nou enfocament de la gestió, on la segmentació de l'oferta i la demanda recreativa d'aquest tipus d'espais i amb ella la possibilitat de sintetitzar al màxim alguns dels principals factors condicionants d'aquest tipus d'aprofitament ha començat a ser considerada com una eina pràctica d'informació per la gestió. En aquest treball, i dins de la línia d'estudi, ens situem en un dels dotze parcs nacionals espanyols, concretament en el Parc Nacional d'Aigües tortes i Estany de Sant Maurici (Lleida-Espanya). L'estudi tipològic de l'oferta i la demanda recreativa d'aquest Parc Nacional serà analitzat i, així també, les característiques de la freqüentació recreativa existent. Mitjançant l'aplicació d'una Anàlisi de Correspondències Múltiples (en el cas de la demanda), i d'una Anàlisi de Conglomerats (en el cas de l'oferta i la demanda), van ser establerts un total de cinc grups de visitants i tres grups d'itineraris. La presència d'una correlació positiva entre el grau de dificultat de l'itinerari freqüentat i el nivell cultural, la joventut i el fet que els visitants siguin del sexe masculí, ha estat un dels aspectes observats en aquest treball. L'anàlisi de les relacions manifestades entre la tipologia de visitants i la tipologia d'itineraris concebuts en aquest estudi han demostrat l'existència d'un interessant model de freqüentació, on els grups extrems, és a dir, els grups de visitants que freqüenten els itineraris més fàcils i més difícils, són els que presenten una major correlació i/o identificació freqüentativa. / Durante esta última década, el aprovechamiento recreativo de los espacios naturales protegidos españoles y en concreto de los parques nacionales, ha evidenciado un considerable incremento, lo que ha supuesto, en la mayoría de los casos, un nuevo posicionamiento de gestión; en donde la segmentación de la oferta y la demanda recreativa de este tipo de espacios y con ella la posibilidad de sintetizar al máximo posible algunos de los principales factores condicionantes de este tipo de aprovechamiento, ha comenzado a ser considerada como una herramienta práctica de información para la gestión. En el presente trabajo, dentro de esta línea de estudio, situándonos en uno de los doce parques nacionales españoles, concretamente en el Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (Lleida-España), el estudio tipológico de la oferta y la demanda recreativa de este parque nacional será abordado y con el mismo, las características de la frecuentación recreativa existente. Mediante la aplicación de un Análisis de Correspondencias Múltiples (en el caso de la demanda) y un Análisis de Conglomerados (en el caso de la oferta y la demanda), un total de cinco grupos de visitantes y tres grupos de itinerarios fueron establecidos. La presencia de una correlación positiva entre el grado de dificultad del itinerario frecuentado y el nivel cultural, la juventud y el género masculino de los visitantes acogidos ha sido uno de los aspectos observados en este trabajo. El análisis de las relaciones manifiestas entre la tipología de visitantes y la tipología de itinerarios concebidas en este estudio han demostrado la existencia de un interesante modelo de frecuentación; en donde los grupos extremos, es decir, los grupos de visitantes que frecuentan los itinerarios más fáciles y más difíciles, son los que presentan una mayor correlación y/o identificación frecuentativa. / During the last ten years, the recreative use of Spanish protected natural areas, has suffered an important increase what means, in most of the cases, a new management; where the segmentation of the recreative supply and demand of this kind of natural areas together with the possibility of synthesizing some of the main conditioning factors of this type of use is starting to be considered as a practical information tool for the management. In this piece of work, we deal with one of the twelve Spanish national parcs, Aigüestortes i Estany de Sant Maurici National Parc (Lleida- Spain). The typological study of the recreative supply and demand in this area will be analyzed together with the different types and features of the recreative activities that take place there. Through the aplication of a Multiple Correspondency Analysis (when dealing with the demand) and a Cluster Analysis (when dealing with the supply and the demand), a range of five groups of visitors and three groups of tracks were set. One of the aspects observed in the research is the positive relation between the degree of dificulty of the usual tracks and the cultural level, the youth and the masculine gender of the visitors. The relation between the type of visitants and the type of tracks analyzed in this work has proved the existance of an interesting frequency pattern where the groups of visitants that take the easiest and the most difficult tracks show the same frequency correlation and identity.

Ce mémoire vise à explorer le lien étroit unissant le scepticisme philosophique, le dispositif cinématographique et la tétralogie de Gus Van Sant : Gerry, Elephant, Last days et Paranoid Park. À partir de la philosophie de Stanley Cavell, il sera d’abord question de développer le scepticisme comme condition d’existence et non plus comme doctrine philosophique. Stanley Cavell fait bifurquer le problème sceptique de la cognition vers l’éthique et nous verrons comment Gus Van Sant, en proposant un cinéma du désoeuvrement et de la mélancolie où l’individu est en rupture avec le monde, rejoint cette dimension éthique du scepticisme par le cinéma. Ensuite, il s’agira de voir comment le dispositif cinématographique est l’expression même du scepticisme cavellien et comment il permet de tendre vers le perfectionnisme moral en imposant la reconnaissance de son existence à travers la décision morale. Enfin, nous verrons comment Gus Van Sant, en réinventant le plan-séquence et le ralenti, répond singulièrement au problème posé par le scepticisme en réintégrant l’individu dans le monde à force de manipulations formelles qui sont autant de réponses au désoeuvrement contemporain comme condition existentielle. Ces réponses trouvées par Gus Van Sant ne sont pas des solutions, mais une exploration des dimensions d’un problème qu’il renouvèle : le scepticisme. / This thesis aims to explore the close ties between philosophical skepticism, the cinematic apparatus and Gus Van Sant's tetralogy of films: Gerry, Elephant, Last Days and Paranoid Park. From Stanley Cavell’s philosophical perspective, we will first address the question of skepticism as a condition of existence rather than a philosophical doctrine. Stanley Cavell redirects the skepticism problem of cognition towards ethics and we will look at how Gus Van Sant meets the ethical dimension of skepticism by offering a cinema of idleness and melancholia in which individuals are at odds with the world. Furthermore, we will study how the cinematic apparatus is the very expression of Cavellian skepticism and how it moves toward moral perfectionism by forcing the recognition of our existence through moral decision-making. Finally, we will look at how Gus Van Sant, in a singular manner, addresses the problem raised by skepticism by reinventing the sequence shot and the slow motion, and therefore reinstates the individual to the world through formal manipulations that respond to modern idleness as an existential condition. The answers Gus Van Sant has found are not solutions, but rather the exploration of the dimensions of a problem he is restating: skepticism.

Aquesta tesi doctoral s’ocupa d’investigar la història del Cercle Artístic de Sant Lluc, institució de reconeguda significació dins del món cultural català dels segles XIX i XX que va veure entre els seus protagonistes els germans Llimona, el bisbe Torras i Bages, Antoni Gaudí, Joan Miró i molts d’altres. A partir d’una reordenació i integració de l’Arxiu Històric del Cercle, acompanyada d’importants buidatges, entrevistes i una extensa bibliografia, ofereix un recorregut documentat l’entitat de la qual es pretén donar una imatge de conjunt, contextualitzant-la dins la vida social i cultural de la Catalunya de l’últim segle. La tesi aclara el delicat tema de la relació de l’entitat amb el Modernisme —dins el qual considera que es pogui incloure donant un significat ampli al terme— i delinea la col•laboració dels socis a la connotació civicocultural al Noucentisme. Esbrina la raó per la qual gairebé tots els intel•lectuals i artistes de la preguerra van sentir la necessitat de vincular-se al Cercle Artístic de Sant Lluc, basant-se en la importància fonamental de la seva biblioteca i en el seu paper com a centre aglutinador que, ben lluny de ser una congregació confessional —com s’ha dit freqüentment— va viure una complexa sinergia d’elements contradictoris entre conservadorisme i avantguardisme. Analitza, doncs, com aquesta situació ambigua es troba precisament en l’origen del tancament forçós del Cercle i també de les dificultat per a la reobertura. Posa, a més, de manifest la relació —fins ara no explicada— que es va produir a l’entitat als anys cinquanta entre una viva resistència cultural antifranquista, una indispensable però opressiva protecció eclesiàstica i el recolzament d’una burgesia intel•lectual de diferents tendències polítiques. Insisteix en el clima que va crear dins del Cercle la interacció entre les Seccions (Amics de Gaudí, Coral Sant Jordi, ADB, Teatre Viu, Ciclo de Arte Hoy, entre d’altres) que, des de la música, el teatre, l’arquitectura i, òbviament, les arts plàstiques, van formar un front de lluita —un dels pocs— per a la conservació de la cultura catalana durant el franquisme. S’ocupa en profunditat de les relacions de l’entitat amb l’Església catalana, de la qual, a partir de les orígnes confessionnals, comparteix els notables canvis, acullint figures com Torras i Bages, Manuel Trens o Pare Jordi Llimona. Finalment investiga el procés de retraïment cívic de l’entitat des de la Transició, quan ja no existeix l'enemic comú franquista per unir personalitats de diferent bagatge cultural, extracció social i orientació política, moment en el qual, doncs, es trenca sobtadament una llarga i activa tradició de participació ciutadana mantinguda des de feia quasi un segle. Per completar la imatge de l’entitat, de les seves característiques claus i dels seus elements de continuïtat i ruptura, s’inclou una anàlisi dels recents anys de represa que anuncien una nova fase. L’anàlisi de les qüestions cabdals que vertebren la vida de l’entitat, juntament amb l'estudi detallat dels esdeveniments en els quals desenvolupà un paper protagonista, donen una imatge de la complexitat del recorregut del Cercle Artístic de Sant Lluc i, alhora, ofereixen aportacions clarificadores d’algunes de les dinàmiques essencials del món cultural català des del final del XIX segle. / This doctoral thesis focuses on the history of the Cercle Artístic de Sant Lluc, an art society with a pivotal role in the XIX and XX century Catalan culture. Among its members, there are internationally renowned figures like Antoni Gaudí, Joan Miró or Perejaume. Starting from the reordering of the Cercle Artístic de Sant Lluc historical archive, the thesis incorporates interviews and an extensive bibliographic research, providing a thoroughly documented image of the institution and contextualizing its significance in the cultural and social life of the XIX and XX century Catalonia. The thesis proposes new perspectives on the Cercle Artístic de Sant Lluc relation with the Catalan movements Modernisme and Noucentisme, and on the important cultural resistance against Franco’s dictatorship.

The paper analyzes the Iberian ceramics from Sant Julià de Ramis (Girona). The scope of research includes the village itself and other archaeological sites as areas of the Bosc del Congosts silos and Escalers. The research draws several archaeological material dug up in the Iberian site and made in the fields of silos. / El treball analitza ceramiques procedents del poblat ibèric de Sant Julià de Ramis (Girona). L'abast de la recerca comprèn el mateix poblat i altres jaciments arqueològics com els camps de sitges del Bosc del Congost i els dels Escalers. La recerca es nodreix de material exhumat en diverses intervencions arqueològiques fetes en el poblat ibèric i en els camps de sitges.

Made available in DSpace on 2015-03-13T17:10:27Z (GMT). No. of bitstreams: 1 JaneRAB.pdf: 1473795 bytes, checksum: fe5f63d0c73c0f2203aa07ecd30b4c20 (MD5) Previous issue date: 2008-04-29 / La sant? et la maladie sont des objets de pr?occupation dans la soci?t?. Tout au long de l'histoire de l'humanit?, ils ont ?t? trait?s sous diff?rents yeux. La g?ographie est une fa?on de comprendre les processus li?s ? des questions de sant? et de maladie, de fa?on privil?gi?e dans le but d'?tre une science concern?es par la zone g?ographique o? cela implique non seulement une structure de la mati?re, mais les personnes et les flux d?coulant de la relation est ?tablie Entre la soci?t? et la nature. Un lien est ?tabli entre l'organisation spatiale de la sant?-maladie est au c ur de ce travail, avec la coupe Guarapes espace du quartier, situ? dans l'ouest de la R?gion administrative de Natal (plus bols?o pauvret? de la ville) pour la p?riode correspondante de la 1990 par 2004 (jalon important pour le bien et la dynamique des populations de la zone d'?tude) et de r?duire le temps de la recherche. Au cours de l'analyse proc?de ? l'?tude des formes de production et d'organisation de l'espace v?cu. Depuis comprendre le quotidien des personnes souffrant d'un r?seau de relations, motiv?s par les besoins et la solidarit? qui g?n?rent des formes et des contenus qui fa?onnent l'aire g?ographique. Sur la base de revue de la litt?rature, la recherche empirique ? travers la r?alisation des feuilles de route des entretiens avec le repr?sentant des gens du quartier (r?sidents, des dirigeants communautaires, des coordonnateurs p?dagogiques, des infirmi?res et des agents de sant? de la PSF). Outre les visites effectu?es ? l'Agence de r?gulation des services d'assainissement de la municipalit? de No?l - ARSBAN, le Secr?tariat sp?cial pour l'Environnement et Urbanisme - SEMURB, secr?taire du Travail et de la protection sociale SEMTAS, Secr?tariat municipal de la sant? - SMS. Sur la base de l'espace v?cu voir que les ?l?ments du quotidien local exercer une forte influence sur la sant? et La maladie de la population ?tudi?e, avec un accent sur les probl?mes d?coulant de ch?mage, sous-emploi, l'ins?curit? et un manque d'assiduit? de certains responsables de l'USF - Guarapes. La production et l'organisation de la r?gion convergent ? l'apparition de maisons, les rues et les petits commerces non ?quip?s de l'infrastructure de base d?di?e ? la prise en charge des personnes favorables ? l'occupation d?sordonn?e et non planifi?e pour plusieurs zones du district, ainsi que l'apparition De vecteurs transmetteurs de maladies / Sa?de e doen?a s?o objetos de preocupa??o da sociedade. Ao longo da hist?ria humana elas foram tratadas sob diferentes olhares. A Geografia constitui-se em uma forma de perceber os processos decorrentes das quest?es de sa?de e doen?a de forma privilegiada, tendo em vista ser uma ci?ncia preocupada com o espa?o geogr?fico, onde este comporta n?o apenas uma estrutura material, mas pessoas e fluxos decorrentes da rela??o que se estabelece entre sociedade e natureza. A rela??o que se estabelece entre a organiza??o espacial e o processo sa?de-doen?a est? no centro desse trabalho, tendo como recorte espacial o bairro Guarapes, situado na Regi?o Administrativa Oeste de Natal (maior bols?o de pobreza da cidade) e o per?odo correspondente a d?cada de 1990 at? 2004 (marco significativa para din?mica imobili?ria e populacional da ?rea estudada) como recorte temporal da pesquisa. No decorrer da an?lise procedemos ao estudo das formas de produ??o e organiza??o do espa?o vivido. Uma vez que percebemos o dia-a-dia da popula??o dotado de uma teia de rela??es, motivadas por necessidades e solidariedades que geram formas e conte?dos que configuram o espa?o geogr?fico. Fundamentada em revis?o bibliogr?fica, pesquisa emp?rica por meio da realiza??o de roteiros de entrevistas junto ? pessoas representativas do bairro (moradores, lideran?as, coordenador pedag?gico, enfermeiras e agentes de sa?de do P.S.F). Al?m visitas realizadas a Ag?ncia Reguladora de Servi?os de Saneamento B?sico de Natal ARSBAN, Secretaria Especial de Meio Ambiente e Urbanismo SEMURB, Secretaria do Trabalho e Assist?ncia Social SEMTAS e Secretaria Municipal de Sa?de - SMS. Com base no espa?o vivido observamos que os elementos do cotidiano local exercem forte influ?ncia no processo sa?de-doen?a da popula??o estudada, com destaque para os problemas decorrentes do desemprego, subemprego, defici?ncias nutricionais que decorrem da falta de v?rios g?neros aliment?cios, inseguran?a e o mau atendimento por parte de alguns funcion?rios da U.S.F Guarapes. A produ??o e organiza??o do espa?o local, convergindo para o surgimento casas, ruas e pequenos com?rcios n?o dotados de infra-estrutura b?sica voltada ao atendimento da popula??o favoreceram a ocupa??o desordenada e n?o planejada de diversas ?reas do bairro, bem como o surgimento de vetores transmissores de doen?as