Dans cette thèse je démontre comment les imaginaires de la nation serbe, de l’Occident et des valeurs universelles (démocratie, droits de l’homme et tolérance) véhiculées au sein de la revue ‘Orthodoxie’ (publiée par l’Eglise Orthodoxe Serbe) ont pour but final la préservation de la position sociale de l’Eglise et de ses intérêts en tant qu’une institution religieuse au sein de la société serbe. Cette ‘résistance’ aux changements construit des imaginaires sociaux qui nous appréhendons comme des représentations sociales et ont tendance à (re)devenir la vision dominante de la société serbe. J’étudie le discours de la revue ‘Orthodoxie’ et des acteurs qui y contribuent afin de montrer le processus des créations des imaginaires sociaux et leurs tentatives de se présenter au public et dans la sphère publique comme les courants de pensée dominants concernant la nation serbe, l’Occident et les valeurs ‘universelles’. J’ai répondu aux questions suivantes : - comment la tradition nationale « se traditionalise », la culture nationale s’idéalise et l’identité nationale se sacralise ? - comment l’imaginaire de l’Europe et de la culture européenne/occidentale (‘EUX’) se construisent en opposition à l’imaginaire de la nation serbe (‘NOUS’) ? - comment les valeurs de la démocratie, des droits de l’homme et de la tolérance sont imaginées à travers une telle construction opposée (‘EUX’ versus ‘NOUS’) ? / In this thesis I demonstrate how do the imaginaries of Serbian nation, of Occident and of ‘universal’ Values (democracy, human rights, tolerance), constructed in the journal published by the SOC serve as factors of conservation and protection of the social position of the Church, its social and political interests in the sense of national religious institution in the Serbian society. The ‘resistance’ to change allows the construction of social imaginaries that we comprehend as social representations with a tendency to become (again) or to impose them as a dominant vision of the Serbian society. I studied the discourse in the ‘Orthodoxy’ journal and the social actors that published their articles in order to demonstrate the process of the creation of social imaginaries and the tentative to present them publicly/in the public sphere as dominant currents of social thoughts on Serbian nation, Occident and ‘universal’ values. I answered to the following questions:- The way national tradition is “traditionalized”, national culture is idealized and national identity is sacralized.- How the imaginary of Europe and European/western culture (‘THEM) are constructed in an opposition to the imaginary of a Serbian nation (‘US’)?- How the values of democracy, human rights and tolerance are imagined through this opposed imaginary construction (‘US’ vs ‘THEM’)?

No description available.

No description available.

El propòsit principal d'aquesta tesi és analitzar críticament l'antropologia filosòfica de Charles Taylor.A la primera part abordem qüestions preliminars: les fonts, els fonaments teòrics i els elements metodològics del seu pensament.A la segona part elaborem la seva teoria de la identitat. Això implica: (1) donar compte de la relació inextricable entre el jo de la persona i la seva orientació moral, i (2) per mitjà d'arguments transcendentals, articular una ontologia que determini els trets perennes de la naturalesa humana.Una ontologia de la identitat exigeix l'articulació de les continuïtats i discontinuïtats entre els animals humans i no humans. És a dir, una filosofia de la biologia que aporti les intuïcions de l'aristotelisme al post-darwinisme. En línia amb Adaslair MacIntyre, intentem completar les aportacions realitzades per Taylor en el context de la seva filosofia de l'acció.D'altra banda, identifiquem alguns dels trets distintius de l'agent humà (lingüisticitat, propòsit i dialogicitat), i abordem els desafiaments de (1) les versions que radicalitzen les conseqüències de la contingència del subjecte i (2) els reduccionisme que prosperen entre els filòsofs analítics. Per això hem confrontat a les interpretacions de Richard Rorty sobre Nietzsche i Freud, i a la posició quasi-budista de Parfit, l'hermenèutica forta de Charles Taylor i Paul Ricoeur.A la tercera part, estudiem la dimensió històrica de la identitat humana. Això implica assenyalar les peculiaritats del anthropos modern. Per això, a més de contraposar al jo modern la versió premoderna de la nostra comuna humanitat, hem hagut d'enfrontar a la interpretació de Taylor sobre el sentit de les mutacions cosmovisionales, antropològiques i ètiques de la modernitat, les interpretacions que a aquestes mutacions concedeixen autors com Michel Foucault, Alasdair MacIntyre i Jürgen Habermas. / El propósito principal de esta tesis es analizar críticamente la antropología filosófica de Charles Taylor. En la primera parte abordamos cuestiones preliminares: las fuentes, los fundamentos teóricos y los elementos metodológicos de su pensamiento. En la segunda parte elaboramos su teoría de la identidad. Eso implica: (1) dar cuenta de la relación inextricable entre el yo de la persona y su orientación moral; y (2) por medio de argumentos trascendentales, articular una ontología que determine los rasgos perennes de la naturaleza humana. Una ontología de la identidad exige la articulación de las continuidades y discontinuidades entre los animales humanos y no humanos. Es decir, una filosofía de la biología que aporte las intuiciones del aristotelismo al post-darwinismo. En línea con Adaslair MacIntyre, intentamos completar los aportes realizados por Taylor en el contexto de su filosofía de la acción. Por otro lado, identificamos algunos de los rasgos distintivos del agente humano (lingüisticidad, propósito y dialogicidad); y abordamos los desafíos de (1) las versiones que radicalizan las consecuencias de la contingencia del sujeto y (2) los reduccionismos que prosperan entre los filósofos analíticos. Para ello hemos confrontado a las interpretaciones de Richard Rorty sobre Nietzsche y Freud, y a la posición cuasi-budista de Parfit, con la hermenéutica fuerte de Charles Taylor y Paul Ricoeur.En la tercera parte, estudiamos la dimensión histórica de la identidad humana. Eso implica señalar las peculiaridades del anthropos moderno. Para ello, además de contraponer al yo moderno la versión premoderna de nuestra común humanidad, hemos tenido que enfrentar a la interpretación de Taylor sobre el sentido de las mutaciones cosmovisionales, antropológicas y éticas de la modernidad, las interpretaciones que a éstas mutaciones conceden autores como Michel Foucault, Alasdair MacIntyre y Jürgen Habermas. / The main purpose of this thesis is to critically analyze the philosophical anthropology of Charles Taylor.The first part deals with preliminary issues: the sources, the theoretical and methodological elements of his thought.In the second part we elaborate his theory of identity. This implies: (1) to account for the inextricable relationship between the self of the person and his moral orientation, and (2) by means of transcendental arguments, to articulate an ontology that determines the perennial features of human nature.An ontology of identity requires the articulation of the continuities and discontinuities between human and nonhuman animals. That is, a philosophy of biology which provides insights from Aristotelianism to post-Darwinism. In line with Adaslair MacIntyre, we try to complete the contributions made by Taylor in the context of his philosophy of action.On the other hand, we identify some of the distinctive features of human agency (language, purpose and dialogue) and tackle the challenges of (1) versions that radicalized the consequences of the contingency of the subject and (2) the reductionism that thrive among the analytical philosophers. So we confront the interpretations of Richard Rorty about Nietzsche and Freud, and the quasi-Buddhism of Parfit, with the strong hermeneutics of Charles Taylor and Paul Ricoeur.In the third part, we study the historical dimension of human identity. That means pointing out the peculiarities of the modern anthropos. Therefore, in addition to contrast the modern self with the premodern version of our common humanity, we confront Taylor's interpretation of the meaning of the cosmological, anthropological and ethical mutations of modernity, with the interpretations that authors as Michel Foucault, Jürgen Habermas and Alasdair MaIntyre offer about these mutations.